1. Pràctica 2
Dissenyar i
muntar un
escenari de joc
Quin món vols?
Cristina Martín Espejo
Esther Mercadal Cantallops
Francina Torres Salord
Pilar Salord Moll
Segon de Grau en Educació Infantil
Curs 2010-2011
Estratègies d’Intervenció educativa
Professora: Cristina Moll
1

2. 1. Introducció
Els espais on es desenvolupen els nens promouen, faciliten o potencien
determinades conductes i conviden a fer algunes accions, condicionen
determinats comportaments i interaccions.
Els infants construeixen el seu món en el context que els envolta. És per això
que per idear un espai, hem de contemplar i planificar de forma intencionada,
per tant ha de ser fruit de reflexions i anàlisis sobre els materials i elements que
l’envolten, per saber on hi ha limitacions, experiència, etc. Ja que crear espais-
ambients és una tasca clau en EI.
Nosaltres com a futures educadores no ens podem conformar amb l’entorn tal i
com ve donat. Ens hem de comprometre a transformar-lo, a personalitzar-lo i a
projectar la intencionalitat educativa.
2. Contextualització de la proposta didàctica.
Creiem que aquest espai pot estar destinat tant a infants de quatre com a cinc
anys, ja que els materials i les normes es poden adaptar depenent de l’edat
dels nens/es. Per tant, no és un ambient que és limiti sols a una edat, sinó al
contrari; seria força interessant situar aquest ambient a un espai com el
passadís de l’escola i que aquest fos utilitzat per diferents edats, aconseguint
així la relació entre fillets de diferents edats i el compartiment de coneixements
entre ells.
No obstant, hem pensat que al ser una proposta nova i poc coneguda, per a
començar és podria introduir sols a una classe. Així ens hem imaginat que les
característiques del grup aula és:La classe és formada per 24 alumnes de 4 anys
(educació infantil de 4 anys; EI 4).
La classe presenta una important diversitat: està integrada per dos fillets
àrabs,un fillet i una filleta de parla anglesa, set fillets i fillets de parla castellana.
La resta d’alumnes parla català.
La classe acull dos alumnes amb discapacitats importants: un fillet amb
síndrome de down i una filleta amb problemes emocionals greus, tres alumnes
més presenten problemes d’aprenentatge greus (dificultats generalitzades
d’expressió i comprensió oral i escrita) i una alumna està qualificada com
superdotada. Els altres set presenten bones habilitats socials i solen ajudar a
cohesionar els grups amb el seu bon fer i rialler estat anímic.
2

3. L’aula d’aquest grup és gran, il·luminada amb llum natural per dues grans
finestres, està ambientada amb decoracions i treballs dels infants, organitzada
per diferents espais, a una zona de l’aula hi ha dues taules i unes quantes
cadires, a devora la porta hi ha una taula gran i una cadira per la mestra i a la
paret principal de l’aula hi ha una pissarra i a davant una estora on els fillets hi
poden seure; al fons hi ha un bany a mida dels infants perquè aquests siguin
autònoms. Tot el material que hi ha a dins l’aula està habilitat perquè els fillets i
filletes puguin ser independents.
3. Analitzeu les característiques físiques i sensorials d´aquest material i les
possibilitats que ofereix aquest material als infants.
3

4. MATERIAL CARACTERÍSTQUES CARACTERÍSTIQUES POSSIBILITATS CURRICULUM
FÍSIQUES SENSORIALS
MATERIAL DE LA Arena Aquests materials Aquests materials Aquests materials tenen Les àrees que es
NATURA Pedres considerem que són: considerem que són: les possibilitats que desenvolupen a aquest
Fulles l’infant vulgui donar-los, espai són:
Pals -Simples -Complexos ja que el nostre espai Àrea de coneixement
Palla -Familiars -Diferents textures deixa a l’infant la llibertat de si mateix i
Blat de les -Diferents formes -Diferents olors absoluta de l’ús dels autonomia personal
Índies -Diferents colors -Diferents capacitats de materials i per tant, de Àrea de coneixement
Flors creació les seves possibilitats. de l’entorn
Canyes -Diferents sorolls També hem d’afegir que Àrea del llenguatge
Mata els materials tenen
Olivó capacitat narrativa.
MATERIAL Bòtils Aquests materials Aquests materials Aquests materials tenen Les àrees que es
REUTILITZAT I Bricks considerem que són: considerem que són: les possibilitats que desenvolupen a aquest
QUOTIDIÀ Taps l’infant vulgui donar-los, espai són:
“Huevera” -Simples -Complexos ja que el nostre espai Àrea de coneixement
Capses -Familiars -Diferents textures deixa a l’infant la llibertat de si mateix i
Papers -Diferents formes -Diferents capacitats de absoluta de l’ús dels autonomia personal
“Rollos de -Diferents colors creació materials i per tant, de Àrea de coneixement
paper de WC” -Diferents mides -Diferents sorolls les seves possibilitats. de l’entorn
Canyetes -Diferents -Capacitat de “ veure que També hem d’afegir que Àrea del llenguatge
Paperines materials(cartró, alguns materials passen per els materials tenen
Colador plàstic...) dins l’embut , alguns no...” capacitat narrativa.
Embut
Estris de cuina
ELEMENTS SORPRESA Gomets Aquests materials Aquests materials Aquests materials tenen Les àrees que es
Plastilina considerem que són: considerem que són: les possibilitats que desenvolupen a aquest
Tub d’obra l’infant vulgui donar-los, espai són:
4

5. Aigua de -Simples -Complexos ja que el nostre espai Àrea de coneixement
colors -Familiars -Diferents capacitats de deixa a l’infant la llibertat de si mateix i
-Diferents formes creació absoluta de l’ús dels autonomia personal
-Diferents colors -Diferents sorolls materials i per tant, de Àrea de coneixement
les seves possibilitats. de l’entorn
També hem d’afegir que Àrea del llenguatge
els materials tenen
capacitat narrativa.
ALIMENTS Pasta Aquests materials Aquests materials Aquests materials tenen Les àrees que es
Castanyes considerem que són: considerem que són: les possibilitats que desenvolupen a aquest
Magrana l’infant vulgui donar-los, espai són:
Albergínia -Simples -Complexos ja que el nostre espai Àrea de coneixement
Kiwi -Familiars -Diferents textures deixa a l’infant la llibertat de si mateix i
Poma -Diferents formes -Diferents olors absoluta de l’ús dels autonomia personal
Pebre -Diferents colors -Diferents capacitats de materials i per tant, de Àrea de coneixement
Alls -Diferents mides creació les seves possibilitats. de l’entorn
Ceba -Diferents sorolls Àrea del llenguatge
“pinso -Diferents gustos També hem d’afegir que
d’animal” els materials tenen
Olives capacitat narrativa.
Sal
Sucre
Canyella
Farina
5

6.  Hem considerat com a materials simples aquells que normalment tenim al nostre abast, a la vida quotidiana i que podem trobar al
nostre entorn.
 La capacitat narrativa així com l’entenem nosaltres no és com una continuïtat del material en diversos moments, sinó amb la
diversitat de la utilitat d’aquest material.
 Hem agrupat en diferents conjunts els materials que havíem seleccionat per tal de classificar-los i explicar les seves característiques i
possibilitats.
6

7. 4. Penseu i dissenyeu un escenari d´activitat lliure amb aquest material.
A l’hora de dissenyar l’espai hem tingut en compte una sèrie de criteris per
aconseguir una organització harmònica i adient dels mateixos.
 Principi d’habitabilitat: es basa en que els espais siguin acollidors,
ordenats, confortables, estèticament agradables, etc.
 Principi d’identitat: no es tracta solament de la identificació dels alumnes
dins de l’escola, sinó també la dels professors, famílies i grup classe.
 Principi de comunicació: l’escola i les aules han de ser espais transparents i
permeables que permetin l’obertura al seu entorn.
 Principi de constructivitat: es basa en permetre que l’infant pugui crear es
seu espai d’aprenentatge i així ser el protagonista.
EXPLICACIÓ DE L’AMBIENT Quin món vols?
Aquest consisteix en un espai diferent i únic.
Es tracta de muntar un espai que consti de dues parts; per una banda, la part
exterior on hi haurà unes cortines vistoses i acolorides per tal de que cridin
l’atenció dels infants, a més podran ser decorades per els nens mateixos fent
així, que s’hi vegin identificats. A més per a enriquir l’espai i la seva decoració
les cortines es podran anar canviant depenent de l’estació de l’any, les festes
populars, els projectes que tractem a classe... Al costat d’aquestes s’hi
disposaran els materials organitzats i col·locats de manera atractiva dins capses
d’un color neutre amb l’objectiu que es fixin més amb els materials de l’interior
i no els recipients en que aquests es troben. És tracta d’una estratègia per
posar èmfasis i atenció al material i no es distreguin amb altres centres
d’atenció. Els materials que disposarem no estaran escollits amb unes finalitats
concretes, ja que pensem que cadascun d’aquests té infinites possibilitats i són
els propis infants els que imaginaran, crearan situacions diverses i
experimentaran amb aquests. A més a més, com les cortines, els materials es
podran anar canviant per tal de sorprendre als infants. Per altra banda, la part
interior estarà buida i blanca, sense res que condicioni la creativitat de l’infant.
En aquest espai el rol de l’educadora és força important, l’adult no pot
intervenir en el joc i s’haurà de limitar a registrar el que passa a l’ambient.
D’aquesta manera no es condicionarà als infants i se’ls deixarà experimentar,
crear i imaginar sense limitacions. Per tal que els infants es trobin sols, no es
7

8. sentin observats dins el racó i la presència de la educadora no els incomodi, a
les cortines es farà un forat que es trobi a l’altura de l’adult, de manera que
quan els infants siguin a dins no vegin a l’exterior i viceversa. Així aquest forat
estarà integrat amb la decoració de les cortines, servirà a l’educadora per a
observar i alhora donarà llum natural dins l’espai.
Al costat de les cortines, hi haurà un plafó amb fotografies i explicacions del
que passa dins de l’espai, per tal que pares, mares, familiars i els mateixos
infants puguin veure com s’hi juga, el que és fa i que hi passa dins d’aquest
ambient. El plafó, serà doncs, la única font de narrativitat i serà el reflex de tot
el que passa a aquest espai, a més de ser una manera de connectar i potenciar
la relació família-escola.
Com tot racó, aquest té unes normes d’ús:
- No podran entrar més de tres infants dins de l’ambient, ja que és important
que tenguin espai i estiguin còmodes.
- Els materials utilitzats s’han de guardar i s’han de col·locar de la mateixa
manera que estaven al principi, el racó s’ha de mantenir buit i net.
- Aquest espai s’utilitzarà en moments amb que comptem amb una mestra
de suport perquè la tutora es pugui dedicar a fotografiar i a observar tot el
que passa.
- El rol de la educadora és sols observar, no podrà intervenir per tal de no
condicionar ni interrompre als infants.
L’objectiu principal d’aquest racó és que els infants explotin la seva creativitat i
juguin a ser el que volen ser sense estar condicionats per un tema concret. Serà
un espai perquè cadascú sigui ell mateix.A més, volem aconseguir que
entenguin que és pot jugar amb qualsevol cosa que ens envolta, sense haver de
tenir les juguetes de moda, i que amb la simplicitat dels materials naturals es
poden crear fantàstiques situacions i divertits jocs.
La intenció d’aquest espai tant diferent i únic no és crear un ambient
sorprenent i estructurat a través del qual els infants quedin bocabadats, sinó
que siguin ells els que a través de la seva creativitat i imaginació ens
sorprenguin a nosaltres i ens deixin veure les seves immenses possibilitats,
aquesta és l’essència de l’ambient Quin món vols?.
Per tal de presentar, contextualitzar i explicar l’essència d’aquest ambient, la
mestra s’inventarà una petita història o conte.
8

9. Quin món vols?
Hi havia una vegada una família que vivia a les afores de Ciutadella, tenien un
hortal no molt gran però amb un gran pati ple d’arbres arbustos i moltes flors.
A aquest hortal hi vivia la família Pons, la mare, el pare i un fillet, en PAU.
En Pau tenia una habitació petita, decorada amb un quadre d’una copinya a
damunt el llit i una tauleta amb una cadira on feia els deures.
En Pau era un fillet molt tranquil i sempre li agradava molt dibuixar i imaginar
com seria ell quan fos gran, on treballaria, amb qui viuria, si tindria animals...
Un dia en Pau es va voler posar a jugar, i va veure que a dins l’habitació no hi
havia res, que tot era blanc, avorrit i sense juguetes per ell poder-se entretenir.
En pau estava trist i va anar a parlar amb la seva mare i li va dir: -Mama no
tinc res per jugar, que faig?
La mare li va contestar: -Ves al pati i juga allà.
En Pau li va fer cas i va sortir al pati a veure que podia fer i com podia
entretenir-se i poder passar una bona estona, quan va ser fora, al pati va veure
que tot estava ple de fulles al terra i pinyes i trossos dels arbres que amb el vent
havien caigut.
Va començar a arreplegar tot el que trobava per el terra que li sembles
interesant o que simplement li agradés, quan ho va tenir tot dins una paperina
va pujar a l’habitació. Va mirar que podia fer i va veure un racó de l’habitació
buit i va començar a col•locar pals i fulles i rames fins a fer-se una cabanya,
quan la va tenir feta va avisar als seus pares perquè la vesin. Quan tots tres van
ser davant la cabanya van estar realment sorpresos i contens perquè a dins
l’habitació ja hi havia alguna cosa perquè en Pau pogués jugar i a més a més
l’havia fet ell tot sol.
A partir d’aquell dia en Pau va estar molt content perquè va aprendre a jugar
amb les coses que tenia per casa i d’aquesta manera sempre tenia coses noves
per jugar i coses noves per imaginar i llocs nous on arribar. Un dia era un indi,
l’altre un astronauta, l’altre un pirata...
I a que no sabeu qui ha vingut avui matí i ens ha deixat un regal? EN PAU
I ens ha deixat aquest ambient on nosaltres podrem crear el nostre món on
podrem ser el que vulguem i podrem jugar i imaginar tot allò que ens faixi
ganes i il•lusió.
9

10. Creiem que és força important per als infants que tot tingui un perquè i que
entenguin perquè és fan les coses, una bona manera d’introduir un element
nou dins l’aula és explicar un conte.
5. Justifiqueu la proposta pedagògica d´acord amb els elements curriculars
(objectius, continguts i criteris d’avaluació) que intervenen en els
aprenentatges i continguts que podria suscitar la proposta didàctica que heu
dissenyat.
Quin món vols? és un espai molt lliure i on es deixa volar la imaginació de
l’infant i això, és precisament el que l’enriqueix i el que fa que s’hi contemplin
nombrosos continguts que podem trobar al currículum. Per això, tot analitzant
el currículum d’Educació Infantil hem pensat que s’hi veuen reflectits els
següents:
ÀREA DE CONEIXEMENT DE SI MATEIX I AUTONOMIA PERSONAL
Bloc 1: El cos i la pròpia imatge
Objectius generals
 Incrementar progressivament la consciència de si mateix i formar-se una imatge
ajustada i positiva a través del moviment, del joc i de la interacció amb els
altres.
 Conèixer i representar el propi cos , els seus elements i algunes de les seves
funcions, descobrint les seves possibilitats d’acció i d’expressió , coordinant i
controlant cada cop amb major precisió gestos i moviments i regulant el
moviment, el to i la postura en funció de l’objecte i de l’acció efectuada.
 Identificar gradualment les pròpies característiques , possibilitats i limitacions ,
desenvolupant sentiments d’autoestima i autonomia personal i gaudint de les
pròpies descobertes i conquestes.
Criteris d’avaluació
o Mostrar un progressiu coneixement i control del propi cos, reconèixer i
identificar-ne les parts bàsiques i expressar sensacions corporals i
necessitats.
Bloc 2: Joc i moviment
Objectius generals
10

11.  Incrementar progressivament la consciència de si mateix i formar-se una imatge
ajustada i positiva a través del moviment, del joc i de la interacció amb els
altres.
 Conèixer i representar el propi cos , els seus elements i algunes de les seves
funcions, descobrint les seves possibilitats d’acció i d’expressió , coordinant i
controlant cada cop amb major precisió gestos i moviments i regulant el
moviment, el to i la postura en funció de l’objecte i de l’acció efectuada.
Criteris d’avaluació
o Participar en jocs individuals i col•lectius, mostrant destreses motores i
habilitats manipulatives bàsiques i regulant progressivament l’expressió dels
sentiments i emocions.
Bloc 3: L’activitat I la vida quotidiana
Objectius generals
 Ajustar progressivament els ritmes individuals a les rutines de la vida
quotidiana i del grup.
 Realitzar, de manera cada cop més autònoma ,activitats habituals i tasques
senzilles per resoldre problemes de la vida quotidiana , augmentant el
sentiment d’autoconfiança i la capacitat d’iniciativa , i desenvolupant
estratègies per satisfer les seves necessitats bàsiques, per organitzar el treball i
comprovar els nous aprenentatges.
Criteris d’avaluació
o Ser capaç d’adaptar-se progressivament a les rutines i hàbits de la vida
quotidiana, col•laborar en tasques habituals que contribueixen al seu
benestar i adquirir hàbits bàsics d’higiene i de cura personal.
ÀREA DE CONEIXAMENT DE L’ENTORN
Bloc 1: Medi físic: elements, relacions i mesura
Objectius generals
 Observar i explorar de forma activa estímuls sensorials i el propi entorn i
identificar-ne els principals elements mostrant interès pel seu coneixement,
formulant preguntes i generant interpretacions sobre algunes situacions i fets
significatius.
 Observar i explorar les propietats sensorials, els canvis i les transformacions
d’objectes i materials a través de l’experimentació i la manipulació, anticipant i
comprovant els resultats de les accions realitzades.
11

12.  Iniciar-se en les habilitats matemàtiques i en el seu llenguatge a partir de
situacions significatives, manipulant funcionalment elements i col•leccions,
identificant-ne atributs i qualitats, i establint relacions d’agrupament,
classificació, comparació, ordre i quantificació.
Criteris d’avaluació
o Reconèixer diferents objectes i materials de l’entorn, descobrir les seves
qualitats físiques (color, forma, mida, textura), identificar les sensacions
que produeixen (gusts, olors, sons) i establir relacions bàsiques entre ells
(agrupacions, comparacions, semblances, diferències, ordre i classificació).
ÀREA DE LLENGUATGES: COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ
Bloc 1: Llenguatge verbal
Objectius generals
 Utilitzar la llengua com a instrument de comunicació, de representació,
aprenentatge, plaer i expressió, i valorar la llengua oral com un mitjà de relació
amb els altres i de regulació de la convivència.
 Adquirir progressivament els recursos conversacionals necessaris per a la
comunicació amb els altres, augmentant el bagatge lèxic i ajustant cada cop
més el missatge als diferents contextos i interlocutors.
Criteris d’avaluació
o Mostrar una actitud d’interès i plaer per l’intercanvi comunicatiu i emprar la
llengua oral adequant-la a la interacció positiva amb els altres. Mostrar una
actitud de progressiva atenció i respecte pels altres en situacions
comunicatives.
Bloc 3: Llenguatge artístic
Objectius generals
 Expressar emocions, necessitats, sentiments, desitjos, idees i fantasies
mitjançant la llengua oral i a través d’altres llenguatges, triant el que millor
s’ajusti a la intenció i a la situació i servint-se de forma progressiva del gest, el
moviment, paraules, imatges, sons…
 Emprar el llenguatge artístic com a instrument d’expressió personal i de
representació d’experiències i de situacions reals o imaginàries, mostrant una
actitud de curiositat envers la manipulació sensorial d’objectes i
l’experimentació amb diverses tècniques.
12

13. Criteris d’avaluació
o Expressar-se emprant tècniques i materials senzills d’expressió artística,
mostrar interès per explorar les seves possibilitats, per gaudir amb les seves
produccions i per compartir amb els altres aquestes experiències.
Bloc 4: Llenguatge corporal
Objectius general
 Explorar i gaudir de les possibilitats expressives del propi cos, d’objectes,
materials i instruments.
Criteris d’avaluació
o Expressar-se emprant tècniques i materials senzills d’expressió artística,
mostrar interès per explorar les seves possibilitats, per gaudir amb les seves
produccions i per compartir amb els altres aquestes experiències.
13