1. HISTOLOGIA
Tema 3
• Introducció
• Concepte de teixit
• Formació dels teixits
• Classificació dels teixits
• Tècniques d’observació i mètodes
d’estudi dels teixits

2. Introducció
• HISTOLOGIA
– Ciència que estudia l’estructura, la organització i la
funció dels teixits
– Anàlisi de la composició microscòpica i funcional dels
teixits biològics
– El fundador és Marcello Malpighi (1628-16949

3. Introducció
• A la dècada del 1600 es separa
–Anatomia macroscòpica
–Anatomia microscòpica

4. Concepte de Teixit

5. Concepte de teixit
• Teixits →
– Òrgans →
– Sistemes →

6. Concepte de teixit
• Alguns teixits (connectiu) també estan
formats per materials intercel·lulars
– Matriu extracel·lular
• Consistència i fortalesa, pot estar calcificada

7. A) Cartílag
B) Os
C) Connectiu dens – Tendó
D) Connectiu gelatinós – cordó umbilical
E) Teixit vascular de planta
F) Teixit epitelial – pràcticament sense substància intercel·lular
G) Teixit nerviós - pràcticament sense substància intercel·lular

8. Concepte de teixit
• Estroma
• Parènquima

9. Concepte de teixit
• Diferenciació cel·lular

10. Formació dels teixits

11. Formació dels teixits
• HISTOGENESI
– Estudi de la formació dels teixits des de la
cèl·lula no diferenciada d’una capa germinativa
fins a la cèl·lula diferenciada dels teixit
Z
i
g
o
t

12. Formació dels teixits
• En l’estadi de blastòcit es forma una massa de
cèl·lules internes d’on es desenvolupen 3 capes
germinatives
– Ectoderme
– Mesoderme
– Endoderme
• Aquestes capes es divideixen especialitzen
diferencien apareixen teixits, òrgans i sistemes

13. Classificació dels teixits

14. Classificació dels teixits
• Es descriuen 4 teixits fonamentals
– Teixit epitelial
– Teixit connectiu o de sostén o conjuntiu
• Teixit adipós
• Teixit cartilaginós
• Teixit ossi
• Teixit sanguini
– Teixit muscular
– Teixit nerviós

15. Tècniques d’observació i mètodes
d’estudi dels teixits

16. Tècniques d’observació i mètodes d’estudi dels
teixits
• Processos experimentals necessaris per a obtenir
mostres per a observar al microscopi partint de
teixits vius extrets d'un animal.
– Obtenció
– Fixació
– Inclusió
– Tall
– Tinción dels teixits
• La majoria de les tècniques histològiques són per
a preparar el teixit per a la seva observació amb

17. Tècniques d’observació i mètodes d’estudi dels
teixits
• Observació de teixits i cèl·lules vives (vitals)
– Observació del flux sanguini en capil·lars del
sistema circulatori
• Observació de cèl·lules o teixits vius fora de
l'organisme (supravitals)
– Cultius de cèl·lules i de teixits
• Observació de cèl·lules o teixits mort
(postvitals)

18. Tècniques d’observació i mètodes d’estudi dels
teixits
• El procés histològic
– Obtenció del teixit objecte d'estudi
• Porció del teixit
• Processar una part, òrgan o part corporal, o l'animal
complet

19. Tècniques d’observació i mètodes d’estudi dels
teixits
– Fixació
• Eviten la descomposició, mantenen les estructures
cel·lulars i moleculars durant el processament
posterior
• Físics: congelació ràpida i per calor
• Químics: Solucions líquides, fixadors
– Immersió
– Perfusió
Immersió

20. Perfusió

21. Tècniques d’observació i mètodes d’estudi dels
teixits
– Inclusió per a obtenir seccions
• Hem d'endurir la mostra. Embevem el teixit amb resines
(també per congelació ràpida)
– Tallar els teixits
• Seccions ultrafines (nm)- Ultramicrotom
• Semifines (de 0.5 a 2 µm)
• Fines (entre unes 3 i 10 µm)- Microtom
• Gruixudes (majors a 10 µm).
• Aquestes seccions cal processar-les per a poder observar-les
(contrast de fase, permeten observar teixits sense tenyir.
– Tinció
• Colorants hidrosolubles, cal eliminar el mitjà d'inclusió
• Les seccions ultrafines que s'observen amb el ME es poden
contrastar amb metalls pesats, opacs als electrons, sense

23. Els aparells mecànics per a fer seccions
d’un gruix de micròmetres són els
microtoms
N’hi ha de diferents tipus segon el gruix i
el medi d’inclusió

24. Tècniques d’observació i mètodes d’estudi dels
teixits
• Els teixits processats s'observen amb els
microscopis
• Tots els microscopis utilitzen radiacions
amb les quals il·luminen la mostra
• La capacitat d'ampliació d'un microscopi
serà tant més gran quant menor sigui la
longitud d'ona de la radiació utilitzada

25. Tècniques d’observació i mètodes d’estudi dels
teixits
• Podem classificar els microscopis en dos
grans grups
– Microscopis òptics
– Microscopis electrònics

26. Tècniques d’observació i mètodes d’estudi dels
teixits
• Microscopis òptics
– Usen llum visible
– Es pot observar cèl·lules vives o mortes
– Els materials observats mostren colors, bé sigui
els seus naturals o els que han adquirit al
sotmetre'ls a un procés de tinció
– El microscopi òptic té un límit de resolució al

30. Tècniques d’observació i mètodes d’estudi dels
teixits
• Per poder observar mostres al m.o., aquestes
han de ser suficientment primes per deixar
passar la llum al seu través.
• La tinció permeten una millor visió

32. La font de llum pot ser elèctrica però també la podem trobar solar
amb l'ajut d'un mirall
El diafragma ens permet mesurar la concreció de llum que sorgeix de
la font de llum
L'objectiu, que consta d'una sèrie
de lents per les quals passa la llum.
Poden variar segons la graduació.
Els oculars són les lents més
properes a la visió per la persona i
són situades a la part superior del
tub.

33. El peu: peça que subjecta tota l'estructura del microscopi
La platina: conté una placa petita i metàl·lica on es col·loca la mostra.
Aquesta pot variar la posició
El revòlver: situat a la part inferior del tub òptic, conté uns tubs més
petits on es troben els objectius. Es mou 360 graus
Les rodes micromètrica i macromètrica amb les quals s'ajusta la imatge

34. Tècniques d’observació i mètodes d’estudi dels
teixits
– Microscopi òptic
• M. de fluorescència
• M. de camp fosc
• M. de contrast de fases
• M. de interferència
• M. de llum polaritzada
• M. d’escombrada confocal
• M. de llum ultraviolada

35. Tècniques d’observació i mètodes d’estudi dels
teixits
• Microscopia de fluorescència
– Una substància natural en les cèl·lules o un
colorant fluorescent aplicat al tall es estimulat
per un feix de llum, emeten part de l'energia
absorbida com raigs lluminosos

40. M. de camp fosc

41. M. de contrast de fases

42. M. de interferència

43. M. de llum polaritzada

44. Tècniques d’observació i mètodes d’estudi dels
teixits
• Microscopis electrònics
– Utilitzen feixos d'electrons, que tenen una
longitud d'ona molt més petita que la llum
visible
– En aquest cas els materials no presenten cap
coloració, només són més o menys opacs front
als electrons, el que es veu com diferents tons
de gris
– Únicament es poden observar cèl·lules mortes

45. Tècniques d’observació i mètodes d’estudi dels
teixits
• En distingirem de dos tipus:
– m.e. de transmissió (MET)
– m.e. d'escombrada o scanning (MES)

46. Tècniques d’observació i mètodes d’estudi dels
teixits
• Microscopi electrònic de transmissió MET
– Té un límit de resolució al voltant de 2 nm
– Observem cèl·lules mortes , després d'haver
estat fixades i tenyides per ions de metalls
pesats
– Els electrons són dispersats quan passen a
través d'una fina secció del material a estudiar i
posteriorment detectats i projectats cap a una
imatge sobre una pantalla fluorescent.

49. Tècniques d’observació i mètodes d’estudi dels
teixits
• Microscopi electrònic de escombrada
(scanning) (MES)
– També té un límit de resolució al voltant de
2 nm
– Permet d'observar cèl·lules mortes, després
d'haver estat fixades i tenyides per ions de
metalls pesats
– Amb aquesta tècnica els electrons són
reflectits sobre la superfície de la mostra

54. Tècniques d’observació i mètodes d’estudi dels
teixits
• Amb els primers microscopis va caldre descobrir
com tenyir els teixits per a poder estudiar les
seves característiques morfològiques
• La biologia molecular ha portat altres tècniques
molt més sofisticades per a observar elements
cel·lulars

55. Tècniques d’observació i mètodes d’estudi dels
teixits
• Les tincions generals estan basades en l'ús
de colorants
– Substàncies mitjançant les quals
s'aconsegueix acolorir als teixits
• Els colorants són normalment hidrosolubles
i s’uneixen a certes molècules presents en
els teixits gràcies a afinitats químiques

56. Tècniques d’observació i mètodes d’estudi dels
teixits
• Es realitzen habitualment sobre seccions de
teixit, les més utilitzades són les seccions
obtingudes a partir d'inclusions en parafina
• Els colorants són els elements principals de les
tincions generals.
– Molècules que posseeixen tres components
importants:
• un esquelet incolor, normalment és un anell aromàtic de
benzè, s’hi uneixen dos tipus de radicals
– un que aporta el color, denominat cromòforo
– Un que possibilita la unió a elements del teixit auxocrom
– El conjunt és el cromògen

57. Tècniques d’observació i mètodes d’estudi dels
teixits
• Segons la naturalesa química del cromòforo hi
ha diversos tipus de colorants:
– Nitrosos
– Ozòics
– Derivats de la antroquinona
– Derivats de la acridina
– Derivats d’imines
– Quinòniques
– Derivats del diferrilmetà
– Triferrilmetà
– Derviats del xantè
– Derivats de les talocianines

58. Tècniques d’observació i mètodes d’estudi dels
teixits
• Segons la naturalesa química del radical
auxocrom es classifiquen en:
– Bàsics:
• S’uneixen a substàncies àcides del teixit com el ADN
o glucosaminoglucans.
• Posen de manifest el nucli i l’ARN, sobretot l’ARNr.
• Exemples tionina, safranina, blau de toluidina, blau
de metilè i hematoxilina
– Àcids:
• S’uenixen a substàncies bàsiques, a proteïques
localitzades en el citoplasma i al col·làgen.
• Exemples fucsina àcida, verd ràpid, taronja G o la
eosina

59. Tècniques d’observació i mètodes d’estudi dels
teixits
– Neutres:
• Porció àcida i altra bàsica, ambdues amb capacitat
per a aportar color.
• Un mateix colorant pot tenyir tant les parts
bàsiques com les àcides dels teixits.
• Exemple el eosinat de blau de metilè
– Indiferents:
• realment no s'uneixen a elements dels teixits per
afinitat química sinó perquè es dissolen en ells.
• Exemple el colorant sudan es dissol en els lípids i
per tant tenyirà a les gotes de lípids

63. Tècniques d’observació i mètodes d’estudi dels
teixits
• Tincions generals
– Aquelles que usen substàncies acolorides
que s'uneixen a components tissulars per
afinitat química.
– Estudis morfològics
• Tincions
– Tinció negativa
– Sombregat
– Fixació, inclusió i tall
– Criofractura

64. Tècniques d’observació i mètodes d’estudi dels
teixits
Estudis funcionals
• Histoquímica
– Tècniques de tinció que impliquen la modificació
química d'algunes molècules tissulars per a posar-les
de manifest amb colorants. També mètodes de tinció
basats en la capacitat catalítica d'alguns enzims
presents en els teixits que volem estudiar
• Immunocitoquímica
– Tècniques histològiques basades en l'alta especificitat
d'unió dels anticossos als antígens
• Hibridació
– Tècniques basades en la unió complementària de les
bases d'àcids nuclèics