Presentació digital per als alumnes de 2n de la ESO de l'institut Alt Penedès de Vilafranca. Aquesta presentació es la base per desenvolupar les sessions a l'aula.

1. TEMA 3.
EL RESSORGIMENT
DE LES CIUTATS.
LA PLENA I LA BAIXA EDAT
MITJANA (S. XI al XV)

2. 1. INTRODUCCIÓ

A)
Esquema:
s.XI, XII i XIII PLENA EDAT MITJANA:
CANVIS POLÍTICS, ECONÒMICS I SOCIALS
B)
s. XIV i XV BAIXA EDAT MITJANA:
CRISI.

3. 2. CANVIS ECONÒMICS.

A) LA MILLORA DE L’AGRICULTURA.


Augment de la producció i augment de la superfície
conreada gracies a:
 la rotació triennal de conreus.
 Introducció de noves tècniques i eines: arada, regadiu,
nous cultius, molins...
B) EL CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ.

5. 3. LA CIUTAT I LA BURGESIA.

CAUSES DEL RENAIXEMENT DE LES CIUTATS:
 amb
les noves tècniques agrícoles es necessitaven
menys camperols i molts van haver d'emigrar a les
ciutats per buscar-hi feina.
 el comerç es va reactivar i molts mercaders es van
instal·lar a les ciutats, on tenien lloc els mercats.
 Les ciutats oferien condicions de vida millors, perquè
no estaven sota el control dels senyors feudals i tots
els seus habitants eren lliures.

8. 3. LA CIUTAT I LA BURGESIA.

LES CIUTATS MEDIEVALS: com eren? Quins edificis eren els més
importants? Quines activitats es feien?

ELS HABITANTS DE LA CIUTAT: l’habitant de les ciutats s’anomenava
burgès. Però entre els habitants de les ciutats hi havia grans diferències:
 Alguns eren molt rics, per exemple els propietaris dels tallers artesans
més grans i els mercaders principals. Aquests grups controlaven el
govern de la ciutat.
 La majoria de la població estava formada per artesans i botiguers
modestos, i per persones dedicades al servei domèstic en les cases
dels més rics.
 Per sota d'ells hi havia els pobres i els marginats, que no tenien feina i
mendicaven o fins i tot delinquien per sobreviure (Jueus (calls) i
musulmans (moreries))

9. 4. L’AUGE DE L’ARTESANIA.

A) ARTESANS, OFICIS I GREMIS:
 ARTESANS i OFICIS:
Els oficis artesanals eren molt diversos: teixidors, boters, bataners,
forners, fusters, tintorers, sabaters, cistellers, terrissaires, etc.
Els artesans elaboraven els seus productes a mà, amb poques
eines i amb materials naturals.
Treballaven en petits tallers situats a la casa dels propietaris, que
tenien pocs treballadors. Al taller es feia tot el procés de
producció i també s’hi venien els productes al públic. (fotocòpia)
Era habitual que els artesans que es dedicaven a una mateixa
professió visquessin al mateix carrer, que acabava prenent el
nom de l’ofici. (mapa)

10. 4. L’AUGE DE L’ARTESANIA.

Cada ofici estava dividit en tres categories d’artesans:
mestres, oficials i aprenents:
 L’aprenent era un jove que volia aprendre l’ofici i que
treballava durant uns quants anys al taller sense cobrar un
salari. En general, cada taller tenia només un aprenent,
que vivia a casa del mestre, que també el mantenia.
 L’oficial era el treballador expert del taller, que rebia un
salari per la feina que feia.
 El mestre era el propietari del taller, de les eines i les
primeres matèries. Era la persona que obtenia els
beneficis i pèrdues del negoci. Normalment, la propietat
d’un taller s’heretava de pares a fills. Els mestres eren els
que dirigien i controlaven el gremi.

En teoria els oficials podien convertir-se en mestres i parar
taller propi. Per fer-ho havien de fer una obra mestra, que
havia de passar un examen molt sever dels mestres.

12. 4. L’AUGE DE L’ARTESANIA.

GREMIS: tots els artesans d’un mateix ofici es van
associar formant gremis. Els gremis controlaven la
producció, la qualitat dels productes i n’establien el preu.

13. 4. ECONOMIA. LA LLARGA TRANSICIÓ VERS
EL CAPITALISME. L’EXPANSIÓ DEL COMERÇ

LA LLARGA TRANSICIÓ DEL FEUDALISME AL CAPITALISME.
Època d'expansió de l'economia agrària europea que passarà lentament a
convertir-se en una economia agrària desenvolupada, de mercat,
abandonant en diversos indrets l'autoconsum. Aquest desenvolupament
econòmic anirà acompanyat d'un desenvolupament social en aparèixer
nous grups socials, com els burgesos, (els mercaders i els artesans), els
quals, concretament els que es dedicaran a les finances, els banquers,
arribaran a tenir un nivell de vida semblant al de la noblesa privilegiada
encara que pertanyen al tercer estament
EL DESENVOLUPAMENT DEL COMERÇ I LA BANCA.
El comerç també va experimentar un gran desenvolupament a partir del segle
XII, perquè el creixement de la població va augmentar les necessitats de
productes.


14. 4.ECONOMIA. L’EXPANSIÓ DEL
COMERÇ.


La ruta del Mediterrani relacionava les ciutats de la costa de les
penínsules Ibèrica i Itàlica amb els ports musulmans i de l'Imperi
bizantí. Els europeus importaven productes de luxe (perfums,
sedes, porcellana, espècies) i exportaven teixits i armes.
La ruta de l'Atlàntic i del Bàltic estava dominada per una
associació de comerciants, la Hansa. Comunicava els ports
portuguesos (Lisboa) i del Cantàbric (Bilbao, Santander) amb les
ciutats flamenques (Bruges, Anvers), alemanyes (Hamburg,
Lübeck) i fins i tot russes. S'intercanviaven les llanes castellanes i
angleses; els vins francesos; l'estany anglès, i l'ambre, les pells, la
fusta i el blat del Bàltic.

18. 5. ELS REGNES D’EUROPA I EL PODER DELS REIS.

A) RELACIONS DEL REI AMB LA NOBLESA I LA BURGESIA:
 ELS REIS TRACTEN DE:
 Imposar la seva autoritat sobre els nobles.
 Crear i mantenir una administració (exèrcit, funcionaris...)
per a tot el regne.
 PER ACONSEGUIR-HO:
 Aprofiten el creixement econòmic de la burgesia i busquen el
seu suport.
 COM HO FAN?:
 Concedint als burgesos CARTES DE PRIVILEGIS per a les
seves ciutats.
 Deixant participar als burgesos en les Corts o Parlaments.
 Donant suport al comerç.
 A CANVI QUÈ REBIEN ELS REIS?:
 Diners (subsidis) per a les lluites que tenien contra els
nobles.

19. 5. La consolidació del poder reial
5.1. Els reis volen el suport de la burgesia.- Entre els segles X i XII, la monarquia va
exercir un poder escàs sobre el territori ja que els reis no podien imposar-se als senyors
feudals, però a partir del XII, els monarques van aprofitar el creixement econòmic i la
puixança de la burgesia per imposar la seua autoritat sobre la noblesa. Alguns reis van
donar suport als burgesos en oferir-los cartes de privilegis que els feien lliures, és a dir,
no sotmesos a cap senyor feudal, a canvi de facilitar als monarques recursos econòmics
per a lluitar contra els nobles.
5.2. Les corts i els parlaments.- A les reunions del consell o cort reial, es va acceptar
que hi foren presents els representants de la burgesia. Convocant-los, el rei pretenia
reconéixer la importància d’aquest estament en la societat medieval i demanar-los
subsidis en metàl·lic. Les reunions amb els estaments (noblesa, clerecia i burgesia)
rebien el nom de corts o parlaments.
5.3. Les guerres entre les monarquies europees.- Es van originar nombrosos
enfrontaments entre els monarques europeus per consolidar el poder i establir un regne
amb fronteres clares. El conflicte més greu va ser la Guerra dels Cent Anys, que va
enfrontar França i Anglaterra (1337 i 1453). La guerra es va iniciar per la pretensió del
monarca anglés de ser reconegut com a rei de França, però encara que els anglesos
van ocupar durant anys una bona part del territori francés, el conflicte va acabar amb la
victòria de Carles VII de França

20. PIRÀMIDE FEUDAL BAIXA EDAT MITJANA

23. 5. ELS REGNES D’EUROPA I EL PODER DELS REIS.

24. Joana D’Arc
Evolució de les propietats del rei d’Anglaterra a França al llarg de la guerra dels cent anys

25. 6. CRISI DE LA BAIXA EDAT
MITJANA S. XIV i S. XV.

A) CRISIS AGRÀRIA:
-
Al començament del segle XIV es va produir a Europa
una forta crisis agrària, que va esdevenir en una crisis
de tot el sistema feudal.
El creixement de població dels segles anteriors havia
provocat la roturació de noves terres, arribant a conrearse a terres de mala qualitat i poc productives.
Això, unit a un període caracteritzat pel clima
desfavorable (inundacions i sequeres), va disminuir la
producció agrícola, és a dir, va generar una crisi de
subsistència.
-
-

26. 
-
-
A) CRISIS AGRÀRIA:
Les crisis de subsistència són pròpies de l'època
preindustrial, amb maneres de producció precapitalistes
(esclavisme, feudalisme), amb un predomini d
l’agricultura i la ramaderia a la producció.
La disminució de la producció de blat va provocar que la
fam s’escampara per tot el continent europeu.

27. 
B) LA PESTA NEGRA :
-
A mitjan segle XIV (1347) l’epidèmia de la Pesta Negra va afectar tota
Europa i va provocar milers de morts. 1/3 de la població europea va
morir per aquesta malaltia.
La manca d’aliments, la puja dels preus i l’empitjorament de les
condicions de vida, tant al camp com a la ciutat van anar augmentant
els problemes de la població i les tensions socials.
-

30. -La forta conflictivitat social, de lluites entre l’alta burgesia que
monopolitzava el govern municipal i els petits comerciants i artesans (que
demanaven augments salarials i participació en el govern) . Aquestes
revoltes del baix poble urbà van ser fortament reprimides per les autoritats (la
corona, l’alta burgesia i la noblesa).
-Però, especialment, aquesta va ser una època de lluites entre terratinents
i pagesos en la que es van produir freqüents rebel·lions camperoles davant
la fam, l’elevació dels impostos i la recuperació de drets que els senyors van
establir per fer front a la disminució provocada per la crisi demogràfica i les
despeses de les lluites contra el rei.
- A més, esdevingueren atacs contra les minòries jueves de tot el continent,
els anomenats pogroms, originats per les riqueses de l’oligarquia jueva en
contrast con la pobresa i misèria del poble. Els jueus aviat es convertirien en
els responsables de totes les dificultats. I els sermons exaltats dels monjos
mendicants excitarien encara més la còlera popular

31. Representació medieval d’una jacquerie o revolta camperola