1. Calendari)d’advent)matemà/c)
Advent)calendar)2012)
Primary)stage)192))
NRICH)9)h?p://nrich.maths.org/9640)
Traducció al català: PuntMat

2. Primary)stage)192))
NRICH)9)h?p://nrich.maths.org/9640)
Stage 1 equival aproximadament als tres primers cursos de Primaria i Stage 2 als tres últims
A la part inferior de cada problema trobareu el link que enllaça amb la fitxa (en anglés)
relacionada anb l’activitat plantejada
Traducció al català: PuntMat

3. Graella del 100
Si imprimim una graella del
100 com aquesta a banda i
banda del full, de tal forma que
coincideixin exactament una
darrera l'altra...
Quin nombre hi ha darrere del
100? I del 58? I del 23? I del
19?
Trobes algun patró?
http://nrich.maths.org/2397

4. Operacions amb
daus
Troba un company i un dau de 0
a 9, si és possible.
Dibuixeu-vos una suma amb una
graella com aquesta.
Per torns, llenceu el dau i
col·loqueu el nombre en alguna
de les caselles buides.
Repetiu fins omplir la suma, i
guanya qui obtingui el resultat
que més s'acosti a 1000.
http://nrich.maths.org/6606

5. El 5 al rellotge
En un rellotge digital que mostra
24h, durant tot un dia, quantes
vegades apareixerà el número 5?
I si el rellotge mostra 12h, el 5
apareixerà el mateix nombre de
vegades?
http://nrich.maths.org/1981

6. Els cucs belluguets
Quan els cucs belluguets neixen, només
tenen un cub.
Cada any que fan, incorporen un
nou cubet al seu cos; disposat de
qualsevol manera sempre que no
se'ls tapin els ulls. Amb dos anys,
aquests són els cucs que
existeixen.
Al fer tres anys, els hi creix un altre cubet tocant al
segon cubet (no al cubet dels ulls). Un dels cucs
de tres anys és aquest.
Troba tots els cucs de tres anys
que poden existir!
http://nrich.maths.org/6815

7. Torres de tres
Amb un cubet de color vermell,
un de blau i un de groc, quantes
torres diferents pots fer?
I si afegim un cubet verd, quantes
es poden fer?
http://nrich.maths.org/137

8. Matriu misteriosa
Pots omplir el quadrat
de multiplicacions?
Els nombres del 2 al 12
van ser utilitzats per
generar-la, i només en
u n c a s , u n n o m b re
s’utilitza dues vegades.
http://nrich.maths.org/1070

9. El bol de fruita
La meitat de les peces
de fruita del bol són
pomes.
Ta m b é h i h a t r e s
taronges, dues peres i
un plàtan.
Quantes pomes hi ha al
bol?
http://nrich.maths.org/218

10. Fes 37
Quatre bosses contenen alguns nombres: uns, tres, cincs i
sets.
Tria 10 d’aquests nombres de les bosses per tal
d’aconseguir 37.
http://nrich.maths.org/1885

11. Els mitjons barrejats
Comença amb els tres parells de mitjons. Barreja’ls i fes
noves parelles vigilant de no fer parelles de mitjons barrejats
iguals.
Ara prova-ho amb quatre
parells de mitjons. Hi ha més
d’una forma de fer-ho?
http://nrich.maths.org/166

12. La corda egipcia
Es coneix que els Antics Egipcis feien
triangles rectangles utilitzant una corda
amb 12 seccions iguals fetes amb nusos.
Si tens una corda, amb nusos com
aquesta, quins altres triangles pots fer?
(ha d’haver un nus a cada extrem)
Quines formes regulars pots fer? (amb els
mateixos angles i mateixos costats)
http://nrich.maths.org/982

13. El sis puntejat
Necessites un amic per jugar, una
graella de 3x3 i un dau.
Feu torns amb el dau, i dibuixa
tants punts com et surtin en una
de les cel·les. Pots separar-los
però a cada cel·la no pot haver-ne
més de sis punts.
La persona que completi una línia
de sis guanya!
http://nrich.maths.org/7337

14. Forma per forma
Les formes colorejades
representen onze dels
nombres del 0 al 12.
Cada forma és un nombre
diferent.
Pots calcular quins són?
http://nrich.maths.org/6653

15. Els ous dels cistells
Hi ha tres cistells, un de color
marró, un de vermell i un de rosa,
portant 10 ous en total.
El cistell marró té un ou més que
el vermell.
El vermell té tres ous menys que
el cistell rosa.
Quants ous hi ha a cada cistell?
http://nrich.maths.org/2002

16. Rellotges
Aquests rellotges els estem
veient reflectits en un mirall.
Quina hora és en cadascun
d’ells?
http://nrich.maths.org/1812

17. Noah
En Noah va veure
12 potes en total.
Quants animals va
veure?
http://nrich.maths.org/136

18. Conjunts de nombres
Quants conjunts de nombres amb almenys 4 d’aquests
pots trobar amb els nombres d’aquesta capsa?
Per exemple, un conjunt amb múltiples de quatre, un altre
amb nombres senars...
http://nrich.maths.org/1175

19. Un de 36!
Pots esbrinar el nombre
triat amb les següents
pistes?
• El nombre és senar.
• És múltiple de tres.
• És més petit que 7x4.
• El nombre de les
desenes és parell.
• És el més gran de les
dues possibilitats.
http://nrich.maths.org/5951

20. La màgica V
Col·loca cadascun dels nombres de l’1
fins el 5 a la forma de V tenint en
compte que els dos braços han de
sumar iguals. Què passa si
Q u a n t e s utilitzes nombres
possibilitats del 2 al 6? I del 12
diferents hi ha? al 16? I del 37 al
41? I del 103 al
Pots convèncer algú de
107?
que tens totes les
solucions possibles? Investiga el mateix
problema amb una V amb
braços de llargada 4 .
http://nrich.maths.org/6274

21. Comptar a
l’Edat de pedra
Poden ser aquestes
pintures coses
comptades?
Com creus que
comptaven a l’Edat de
pedra?
Prova i inventa’t el teu
propi sistema per
registrar el que
comptes.
http://nrich.maths.org/7213

22. La cara del rellotge
Pots dividir el rellotge en dues parts amb una línia
recta, que passi pel centre, per tal que a cada costat
quedi el mateix nombre?
Pots dibuixar dues línies (com les busques del
rellotge) per dividir el rellotge de tal manera que el
total dels nombres d’una banda sigui el doble del
total de l’altra?
Pots dibuixar dues línies per tal que cada banda
sumi un nombre primer? Pots fer-ho d’una altra
manera?
Pots trobar altres formes d’agrupar els nombres del
rellotge que puguin resultar interessants dibuixant
dues línies?
http://nrich.maths.org/1989

23. El Deci Arbre
El Deci Arbre té 10 troncs.
A cada tronc hi ha 10 branques.
A cada branca hi ha 10 branquetes.
A cada branqueta hi ha 10 fulles.
Un dia, un llenyataire tala un dels troncs de l’arbre.
Més tard, talla un branca d’un dels altres
troncs de l’arbre.
Després talla una branqueta d’una de les
altres branques.
Finalment, agafa una fulla d’una de les altres
branquetes.
Quantes fulles li ha tret a l’arbre?
http://nrich.maths.org/2006

24. Enrajolem amb
colors!
En Pau té 3 rajoles blaves, tres de color
groc i tres de vermelles.
Les col·loca totes a un quadrat de tal forma
que dues rajoles d’un mateix color no
poden estar de costat.
Pots trobar alguna altra manera de
col·locar-les?
Pots trobar totes les maneres possibles de
col·locar-les?
http://nrich.maths.org/177

25. El dòmino quadrat
Aquestes són les peces del dòmino
fins el tres doble.
Usa aquest dòmino per
construir el quadrat de tal
forma que cada costat tingui 8
punts.
http://nrich.maths.org/146

26. El cançoner de l’esglèsia
El cançoner té 700 cançons numerades de l’1 al
700. Cada diumenge la gent canta 4 cançons
diferents.
Els números de les cançons es disposen en un
marc utilitzant taulers amb dígits solts com aquest:
El tauler del 6 s’ha de girar per fer-lo servir com a
9.
Quin és el nombre mínim de taulers de
dígits utilitzats per mostrar qualsevol
combinació de 4 números de cançons?
http://nrich.maths.org/598