1. http://puntviladecans.blogspot.com
puntviladecans@telefonica.net
Punt de trobada
Viladecans
9 Any 2
15 de març 2008
Publicació independent d’informació i opinió
El Síndic de Greuges
Aquest mes de març fa just un any de la presa de possessió del Síndic Municipal
de Greuges de Viadecans. I per això al Punt de Trobada hem volgut començar amb
ell una nova secció de la nostra revista, que es dirà “El personatge” i que voldrà
donar a conèixer gent de Viladecans que té alguna cosa interessant a transmetre
per al col.lectiu que tots plegats formem.
Comencem amb el Síndic perquè fa un any que va prendre possessió, i perquè la
seva figura és una peça que pot ser molt important de cara a la salut democràtica
de la nostra ciutat. Podríem dir que la seva funció és vetllar perquè el govern mu-
nicipal i l’administració pública de la ciutat actuï de manera adequada en tots els
temes en què té competències. Per exemple, responent a les demandes que li fan
els ciutadans: quan un ciutadà o ciutadana, posem per cas, presenta una instància
sobre un determinat tema, l’administració no pot negar-se a respondre; si ho fa, el
Síndic intervé per exigir que es respongui a allò que es pregunta o demana. I així,
en tantes altres coses.
És important, doncs, conèixer i utilitzar el Síndic de Greuges per aconseguir que
a Viladecans el govern de la ciutat estigui realment atent a allò que els ciutadans
i ciutadanes esperen. Perquè això és la democràcia, i cal fer servir totes les eines
per assegurar que funcioni.
Sumari Equip de redacció
Anna Besora
2 Una madre indignada y una vecina cabreada. Asun- M. Carmen Castellano
ción Polaina Maria Comas
Encarnació Garcia
3 En Jordi ja té feina. Mercè Solé Josep Ginjaume
Josep Lligadas
4 La Plaça de la Vila (I). José Luis Atienza Víctor J. Martínez
5 “Lágrimas de alegría” . Rosa Mercader Asunción Polaina
Miguel de la Rubia
6 La Casa Cusí, bessona de Can Modolell (2). Mª Victò- Mercè Solé
ria Herrero i Jaume Lligadas. La distribució d’aquest butlletí es fa
7 El homenaje a Celestino Bravo. Jaume Cullerés per correu electrònic. Si no desit-
geu rebre’l només cal que ens ho
7 Cursos per a gent gran. Vanessa Oncala comuniqueu. I si voleu que li envi-
em a un amic o amiga vostres, feu-
8 8 de març. Mercè Solé nos arribar la seva adreça. Gràcies.
9 Fes-te voluntari o voluntària per la llengua. SLC Si voleu enviar articles per publi-
Viladecans car, tingueu en compte que han
d’anar signats i no sobrepassar
10 El personatge: Vicenç Mazón, Síndic de Greuges de les 40 ratlles o les 600 paraules.
Viladecans. Josep Ginjaume
El nostre correu electrònic:
11 Les nostres entitats: Areola, per l’alletament matern. puntviladecans@telefonica.net
Judit Ribas El nostre bloc:
12 Conèixer Viladecans: L’església de Sant Joan. Víctor http://puntviladecans.blogspot.com
Martínez

2. Una madre indignada y
una vecina cabreada
Una vez se han ido los policías a los Okupas que a los Gabrielis-
vuelven a cocinar. Después de tas, etc. También es más fácil san-
tantos años poco a poco hemos cionar al Colectivo Okupa que a
ido averiguando que tienen un todos los bares que molestan a la
pariente policía local y otros poli- vecindad, que les garantizo que
cías desayunan en dicho estable- son muchos y la mayoría de las
cimiento. veces la Policía no hace ni caso de
Volviendo sobre la Ley de Espec- las quejas recibidas.
táculos, actividades recreativas y Como vecina estoy indignada
los establecimientos públicos. Mi del doble rasero que se aplica en
hijo solicitó, para la Fiesta Ma- función del caso, y como madre
yor, permiso para la instalación de un presunto infractor al que
de una caseta en el recinto ferial, pueden multar estoy cabreada.
S
y ha recibido un escrito notificán- Considero que un expediente
oy una vecina de Vilade-
dole que se le inicia un expedien- de estas características se tiene
cans, llevo solicitando
te sancionador por haber sobre- que archivar porque no se pue-
al Ayuntamiento desde
pasado el horario previsto en la de demostrar que fueran ellos y
hace cuatro años que no
Ley de espectáculos. La multa co- sólo ellos los que tenían la músi-
cocinen en un establecimien-
rrespondiente puede ser de hasta ca alta. Uno de los agentes en
to abierto al público llamado
6.010,12 €. la declaración testifical dijo lo
Bar Casa Baena, por no reunir
Creo que no es necesario que siguiente: “Fueron al recinto ferial
las condiciones necesarias para
diga las fechas de la Fiesta Mayor pudiendo comprobar, desde allí como
ello. Este establecimiento mo-
de nuestro Pueblo, pero sí tengo desde la calle Marià Sanjuán Cuchi
lesta a los vecinos, hasta el pun-
que decir que la fecha del Regis- que continuaba la música muy alta y
to de que algunos propietarios
tro de Salida del Ayuntamiento con mucha afluencia de gente y que
han tenido que precintar los
del expediente sancionador es no intervinieron por no provocar
respiraderos de los cuartos de
10/12/07, transcurridos tres me- incidentes”. ¿Dónde estaban que
baño y en determinadas fechas
ses desde la Fiesta Mayor. (Cua- nadie los vio?
no podemos abrir ni los balco-
nes. tro años desde que se inició la Vuelvo a reiterar que, sin compar-
queja del Bar Casa Baena, donde tir las ideas del movimiento Oku-
Este establecimiento celebra fes-
se celebran festivales flamencos pa, no son delincuentes, y se les
tivales flamencos sin la licencia
sin licencia). trata como tales. Hace unos años
correspondiente. Al quejarnos a
¿Cómo es posible que algunas se derribó la casa ocupada de la
la Policía Local por el ruido, la
quejas se eternicen hasta el ago- calle del Sol con ellos dentro, y
respuesta que se nos dio fue que
tamiento, y otras tengan una no pasó nada a pesar de carecer
hasta las 22,00 horas les está per-
celeridad asombrosa? No com- de licencia de obras. Se hizo una
mitido hacer ruido. (Se presentó
parto muchas cosas del colectivo pregunta en el pleno pidiendo
en su día instancia a la Policía
Okupa, pero lo que no se puede explicaciones y contestaron que
Local, aún no hemos recibido res-
es actuar contra ellos como el era una sanción Administrativa.
puesta, indicando que no era la
gran enemigo a combatir. La Ley (¿Y si una pared los hubiera ma-
respuesta adecuada porque exis-
de Espectáculos es para todos, tado?).
te una legislación al respecto).
también para el Bar Casa Baena Estoy indignada, y la única res-
En relación a la cocina, en algu-
que no puede celebrar un festival puesta que quiero del Ayunta-
nas ocasiones se han presentado
flamenco y para todos los chi- miento es eficacia, coherencia y
en el establecimiento para ins-
ringuitos de la Fiesta Mayor que transparencia.
peccionarlo, tanto policías locales
como inspectores del Área, y ca- incumplieron el horario. Lo que
Asunción Polaina
sualmente esos días no cocinan. pasa es que es más fácil sancionar
Viladecans, punt de trobada - Núm. 9 - Març 2008

3. En Jordi ja té feina
V
am posar-nos a buscar un taller per en públics que s’aboquin a crear places de treball per
Jordi quan ens va dir que volia treballar, a persones que necessiten un acompanyament i un
com fan tots els seus germans, perquè ritme especials, però que tenen ganes de viure de
no volia continuar fent vida de jubilat. la seva feina. I reclama una actitud professional de
Pateix una disminució i fa molts anys havia anat respectar el procés de cada persona i de ser molt
a un taller que hi havia a Viladecans, però quan flexibles.
aquest va tancar, es va optar perquè es quedés a L’existència de Caviga ens ha canviat la vida a tots.
casa i anés fent activitats que el motivessin. Ens ha aportat la tranquil·litat de veure que en Jordi
Però en Jordi és una persona activa, amb inquie- és molt més autònom, que se sent estimat i valorat,
tuds, molt sociable, i amb ganes de fer coses i un que té una certa estabilitat, que ha reduït la medica-
bon dia ens va posar damunt la taula la seva volun- ció que prenia, que les coses difícils que ens passen
tat de tornar a sortir. De fet ens vam passar ben bé a tots, com la mort de la seva mare, pot viure-les
un parell d’anys anant d’assistent social en assistent amb el suport –fins i tot durant les vacances d’es-
social: fent valoracions, buscant centres, presentant tiu- del centre. Per a nosaltres la proximitat física
sol·licituds… Va quedar clar que en Jordi podria ac- de Caviga és també molt important, perquè apropa
cedir a una feina especial i que li aniria bé preparar- la ciutat als nois i noies, perquè facilita el transport,
se per a un procés d’inserció laboral. perquè permet una altra relació entre els pares. I els
La veritat és que la il·lusió que hi posava en Jordi projectes de futur estan molt bé: de moment am-
ajudava a tirar endavant, perquè a mi em sembla- pliar l’hortet, fer-hi una pista esportiva i a la llarga
va més aviat decebedor tot plegat: cada entrevista construir-hi un centre especial de treball.
obria falses expectatives, de vegades perquè no te- Hi ha encara un altre repte, almenys a Viladecans:
nia un perfil adequat al centre, però, sobretot, per- la creació d’un programa d’atenció a les persones
què hi havia una llarguíssima llista d’espera. amb disminució que eviti la diàspora total i l’an-
L’obertura de Caviga va ser com un miracle. En goixa dels usuaris i familiars a l’hora de buscar re-
Jordi no només hi va trobar plaça, sinó que s’hi va cursos adequats, i que conegui cada noi i cada noia
sentir molt ben acollit. De fet l’únic que no m’agra- més enllà d’una superficial i única entrevista, els re-
da de Caviga és el nom (Ca-stelldefels, Vi-ladecans cursos educatius, de lleure, de treball, sanitaris, de
i Ga-và!). En Jordi hi va de 9 del matí a les 5 de la comarca, els processos que segueix cada persona.
la tarda. S’hi queda a dinar. Hi fa feina, activitats Caviga podria ser un referent d’això si s’ocupés no
molt variades, esport… Té companys i uns molt només dels usuaris que hi van, sinó d’atendre tots
bons educadors, que realment estan per ell i que el els que són a casa o van a d’altres centres (ep, amb
van preparant per si més endavant té oportunitat els reforços professionals i econòmics necessaris!).
de començar a treballar. Això depèn d’ell, de la seva Caviga, no us animaríeu?
voluntat i de les seves capacitats (com qualsevol al- Mercè Solé
tre treballador), però depèn sobretot dels recursos
Viladecans, punt de trobada - Núm. 9 - Març 2008

4. La Plaça de la Vila (I)
L
a plaça de la Vila sem-
pre ha estat el centre
de gravetat imaginari
de les ciutats. Normal-
ment no són una plaça més. Són
la plaça. La nostra plaça, mal-
grat estar carregada de minus-
vàlues, també ho és. Abans de
la construcció del mercat, als
anys seixanta, la plaça de la Vila
era també el mercat del camp.
Estava plena de parades amb
tendals i taules amb cavallets
per posar las caixes amb fruites
i verdures. Llavors els duros,
les cinc pessetes, eren encara un
bitllet de color verd i a l’hivern
al carrer de Sant Climent es for-
mava una llarga filera de gent
amb abrics, bufandes i garrafes
a la mà. Era la cua del petroli. El
gas butà arribaria anys després.
A la plaça llavors ja es compra-
va el diari. Els venia una àvia,
la Farrera. Jo sempre la recordo
asseguda, amb els cabells grisos, A l’altra banda de la plaça, al fons, els billars de caramboles.
tota vestida de negre, com ana- principi de la Carretera de la Vila A l’esquerra de l’entrada tenia
ven totes les àvies. El meu pare hi havia el bar Mateu i la parada un altell i al dessota de l’altell hi
em feia comprar la Soli –la Soli- de l’autobús de la Mohn. També havia una porta de vidre que do-
daridad Nacional s’imprimia als hi havia un assortidor de benzi- nava als futbolins. Des de fora se
locals incautats de l’antiga So- na. Era com els de les pel·lícules sentien les clatellades de les bo-
lidaridad Obrera de la CNT del americanes –aquells que estan les al colpejar el plom dels peus
carrer Villarroel– perquè portava al mig del desert–, vermell, amb o el cap dels jugadors. La plaça
un tebeo que m’agradava. forma com de robot, amb una es- tenia dos bars. El bar de l’Andreu
Al costat dels diaris estava el fer- fera blanca a dalt de tot, com si i el bar Brasília. Els diumenges
rer de la plaça, amb rodes de car- fos un cap. treien les taules al carrer. Del bar
ro tombades a la paret i cavalls Al bar Mateu van rodar seqüèn- de l’Andreu recordo la gent gran
amb la pota doblegada mentre cies d’una pel·lícula als anys cin- jugant a la botifarra, les tapes de
eren ferrats. El carro era el vehi- quanta. Els nens ens vam amunte- conserves, sobretot els berberet-
cle principal dels pagesos i sem- gar a la porta. Només vam poder xos, escopinyes era llavors una
pre portaven un gos que corria veure els focus i la claqueta. Re- paraula gairebé desconeguda, i el
lligat al darrera. Quan érem nens, cordo el nom del director, Ignacio “millón” . La del millón estava en
dels cavalls ens interessaven so- F. Iquino, però mai no he sabut el un quartet del fons. Hi havia es-
bretot tres coses: l’enorme verga nom de la pel·lícula. El bar podia pecialistes en donar-li copets a la
que de tant en tant desplegaven ser l’escenari d’una pel·lícula po- bola per fer la partida. Altres com
com sortida del no res, les bo- licíaca. Un gran taulell de marbre jo feien sempre “tilt”, una parau-
les verd botella gairebé vegetals amb una gran nevera de fusta al la anglesa que vol dir inclinació,
que, també de quan en quan, dei- final. La sala estava plena de tau- però que nosaltres traduíem per
xaven anar pel cul i que queien les rodones –jo les recordo també falta. Si feies falta, tilt, perdies la
traient fum a l’hivern, i l’habilitat de marbre blanc amb peus de fer- partida.
que tenien per espantar mosques ro forjat– que per les tardes s’om-
amb la llarga cua. José Luis Atienza
plien d’homes jugant a cartes. Al
Viladecans, punt de trobada - Núm. 9 - Març 2008

5. “Lágrimas de alegría”
Una estupenda noticia para
la nueva literatura saharaui en español
L
a novela de Abderrahman Budda tiene
como tema central el conflicto que arras-
tra este pueblo africano desde hace más
de treinta años, como ocurre con la ma-
yoría de producción literaria saharaui. En 1975,
tras la muerte de Franco, España entregó el terri-
torio del Sahara Occidental a Marruecos y Mau-
ritania mediante los ilegales Acuerdos Tripartitos
de Madrid. Acuerdos nunca publicados en el BOE
y que conviene recordar en estos tiempos de me-
moria histórica. Ambos países invadieron el terri-
torio y gran parte de la población huyó hacia el
desierto argelino, donde se instalaron campos de
refugiados. Hoy, más de treinta años después y a
pesar de que la comunidad internacional no reco-
noce la soberanía de Marruecos sobre el Sahara,
doscientos mil saharauis continúan resistiendo
en los campamentos de refugiados a la espera de
la celebración del referéndum que les permita de- cauces de ríos secos, pozos y dunas. Usar los acci-
cidir su futuro. Mientras, la población saharaui dentes geográficos como recurso literario es una de
en las zonas ocupadas sufre una dura represión las características de la poesía saharaui en hasania y
por parte de las autoridades marroquíes. España, también forma parte de la literatura que se hace en
todavía potencia administradora de un territorio español. El desierto y su paisaje como fuente de ins-
pendiente de descolonización, sigue sin implicar- piración. Es este un relato lleno de añoranza por la
se en dar salida a un conflicto que en gran medi- tierra arrebatada, pero a la vez pleno de esperanza
da se originó por su mala actuación en el mismo. en el reencuentro que algún día tiene que llegar.
El libro narra el viaje de dos hermanas saharauis Una literatura poco atendida por los medios y des-
de los campamentos de refugiados que se trasladan conocida . También olvidada por las instituciones
hasta la badia. Allí esperan reencontrarse con su españolas, caso del Instituto Cervantes o Casa Ára-
madre a la que no ven desde que eran unas niñas, be, que no se interesan por la cultura de este pueblo
cuando partieron hacia el éxodo al empezar la inva- árabe africano que también se expresa en español,
sión marroquí. y que un día formó parte de España. Al menos la
ayuda de escritores, universidades y asociaciones
Abderrahman, con una prosa sencilla y nostálgica,
solidarias con el pueblo saharaui está consiguiendo
narra con buen pulso el viaje de las dos mujeres a
romper este otro bloqueo contra un pueblo que lu-
través del paisaje del desierto, aparentemente mo-
cha pacíficamente por su libertad, que “pide la paz
nótono y vacío pero lleno de vida para el que sabe
y la palabra” para recuperar la tierra que injusta-
mirarlo. Protagonistas del libro son también, a la
mente le arrebataron.
manera saharaui, los accidentes del terreno, montes,
Rosa Mercader
Curs d’iniciació al voluntariat
Càritas organitza un curs per a persones que acaben de començar un servei de voluntariat o que tenen
inquietud i ganes de ser voluntàries. El curs, gratuït, es farà els dissabtes al matí, els dies 5, 12 i 19
d’abril de les 9,30 a les 13,30 h. als locals de l’església de la Montserratina (Av. Rourera, 44) i és obert
a tothom, encara que s’estigui treballant per altres entitats. Les places són limitades.
Per més informació i per a inscripcions cal adreçar-se a Aurora Taboada, al telèfon 93 652 57 70 o al
correu caritas@viladecans.net.
Viladecans, punt de trobada - Núm. 9 - Març 2008

6. La Casa Cusí, bessona de Can Modolell (2)
A
l’anterior número ens quedàvem a l’escala que des
del pati central ens du fins a la planta noble de la
Casa Cusí. Avui empenyem la porta i podem gau-
dir d’una visita per les “interioritats” d’aquest bell
edifici.
Des del primer moment podem observar la concepció de con-
junt en la decoració i, també, el sentit de reutilització de mate-
rials, tret habitual en les construccions modernistes. Nosaltres
que pensàvem que érem tant moderns amb això del reciclatge!
El passadís que volta el pati, que fa de distribuïdor de les dife-
rents sales, està recobert amb rajola hidràulica -rajola fabricada
de forma artesanal-, de la casa Escofet que tenia una gran ano-
menada a l’època. El dibuix de la rajola és el mateix en tot el
passadís i reprodueix un motiu vegetal dissenyat per Puig i Ca-
dafalch que apareix també en algunes parts de la façana. Aquest
dibuix es fa diferent i canvia en cadascuna de les estances en
què normalment, al centre de l’habitació, la forma i distribució
de les sanefes imiten i aconsegueixen donar la sensació que al
terra hi ha una catifa. Al llarg de tot el distribuïdor mirant al
pati interior, així com en algunes parets interiors i en la sala que
dóna al jardí, hi ha finestres emplomades amb vidres de color.
La fusta és també un material molt present en tota l’ornamen-
tació. Hi ha alguns terres de parquet, arrimadors, “boiseries”
-mobles que entapissen parets-, dues llars de foc en les quals es
van aprofitar peces de caixes de núvia per folrar-les i enteixinats
molt treballats amb escuts inventats amb l’excepció d’un que és
l’escut de Figueres.
Les parets estan pintades o entapissades amb motius florals.
Els llums del sostre són, igualment, de factura modernista i
en destaca especialment un de penjat al menjador. El sistema
d’il·luminació, inicialment de gas, amb l’arribada de l’electri-
citat va ser reconvertit. Als llums es veuen clarament les claus
que tancaven i obrien el pas del gas.
Gran part del mobiliari i, en general, tots els petits objectes de-
coratius són o bé d’estil modernista o es corresponen al tipus de
moble de moda dels anys en què va ser construïda la casa. Els
propietaris han volgut mantenir la unitat del conjunt sacrificant
fins i tot, en alguns casos, la comoditat pel respecte a aquests
elements. Sols instal·lacions com la cuina o els banys han estat
adaptades a les necessitats actuals.
A la segona planta, que mai no va arribar a ser adaptada com a
vivenda, s’hi accedeix per una escala de pedra artificial de gra-
nit vermellós. Curiosament, a l’època, aquest era un material
molt més apreciat que la pedra natural.
Al sortir, ens adonem que hem pogut fer un passeig per una al-
tra època perquè hi ha persones, com la família Cusí, que sense
menystenir el present valora el que de bell ens ofereix el pas-
sat.
Mª Victòria Herrero García
i Jaume Lligadas Vendrell
Viladecans, punt de trobada - Núm. 9 - Març 2008

7. El homenaje a Celestino Bravo
E
l homenaje que tuvo cieron presentes viejos recuerdos
lugar el pasado 15 de con una lectura de su gran labor
febrero a mosén Celes- en la población, tanto con su apo-
tino Bravo en la sala yo durante las huelgas de la Roca
pequeña del Atrium nos ha de- como en su labor en el hospital
mostrado que es una persona y en los barrios de poniente y en
muy querida en Viladecans. Nos toda la ciudad. Después tuvo lu-
lo demuestra la gran asistencia gar la entrega de varias placas de
que hubo, y mucha más gente recuerdo y la intervención del al-
hubiera asistido si el aforo del calde Carles Ruiz. Luego, con su
lugar donde se celebró hubiera propia intervención la emoción
sido mayor. En cualquier caso, llegó al máximo. ¡Ah! y no olvi-
las personas que lo organiza- demos la poesía del señor Baldiri
mos estamos muy satisfechas Vilà.
por lo conseguido. Visto el resultado del homenaje,
En este acto, tal como he dicho, se no puedo evitar dar mi opinión
demostró que Celestino Bravo es de mosén Celestino como perso-
una persona muy querida. Se vio na y cura que es. Como cura es
en los gestos de cariño que tuvie- una persona que tiene una gran
ron lugar durante todo el tiempo fe en sus creencias, pero como a todas las personas y entidades
que duró el acto. Principalmente, persona es mucho mejor, pues él que han hecho posible llevar a
cuando mosén Celestino entró en cree y aprecia a las personas de cabo este homenaje a una persona
la sala la ovación fue clamorosa y su entorno aunque estas no sean que con sus aportaciones ha ayu-
muy emotiva, y cuando se le pi- de ir a misa. Él valora el hacer co- dado al desarrollo de Viladecans.
dió su presencia en el escenario tidiano de estas personas.
la ovación fue el no va más. Se hi- Y para finalizar, dar las gracias Jaume Cullerés Rufat
CURSOS PER A LA GENT GRAN
Des de fa uns quants anys la Fundació Degut a la gran demanda que hem tingut
Ciutat de Viladecans va oferint als ciuta- durant aquests darrers mesos per a la
dans del nostre municipi i dels municipis realització d’aquests cursos, hem hagut
pròxims, la possibilitat d’accedir a cursos d’ampliar l’oferta de formació i per això
de noves tecnologies per a persones que a partir del mes d’abril es faran cursos a
mai han tocat un ordinador abans. Els la Biblioteca dirigits per un nou monitor
cursos que oferim són: Ofimàtica de 1r i que s’incorpora a la Xarxa.
2n nivell i Internet de 1r i 2n nivell. Les persones que estiguin interessades a
Ara mateix tenim 5 punts distribuïts per assistir a aquests cursos, que tenen una
tot Viladecans, amb 10 ordinadors en ca- durada de 20 hores, poden trucar per te-
dascun dels punts, per la qual cosa les lèfon a la Fundació Ciutat de Viladecans,
places que tenim són limitades: a partir del dia 10 de març o fer la pre-
1.Casal d’Alba-Rosa inscripció a través de la pàgina web:
2.Alberg Can Batllori www.xplai-viladecans.cat.
3.Centre d’Associacions Pau Picasso
Vanessa Oncala
4.Centre d’Adults Edelia Hernandez
5.Biblioteca Pública de Viladecans.
Viladecans, punt de trobada - Núm. 9 - Març 2008

8. L’Anna Veïna i amiga, que va morir la
vigília de Nadal. Jubilada, 79
anys, tota la vida havia estat soltera i vivia
sola. L’estereotip ens portaria a pensar en una
dona-pollet, poca cosa. Feble per dona, feble
8 de març.
per gran, feble per no tenir parella coneguda.
Però el seu enterrament va ser un acte mul-
titudinari on hi havia la gent més activa del
Dones.
Poblenou. Perquè l’Anna des de la senzillesa
de la seva feina a la fàbrica, de tenir cura de
la família, de tenir un dels primers carnets de
Treballadores. l’Associació de Veïns, de pertànyer a l’ACO
(Acció Catòlica Obrera), de ser sindicalista
a l’USO, de ser voluntària de Càritas, de te-
Amigues. nir la casa oberta a tothom qui ho necessita-
va, d’acompanyar la gent gran –de vegades
més jove en edat que ella– allà on convingués,
d’estar al peu del canó en totes les lluites veï-
nals era una persona amb una gran capacitat
de relació, d’estimació, d’obertura. Sense cap
protagonisme. La seva senzillesa era la seva (i
la nostra) força.
8 de
març, dia de la dona
La Salo
treballadora. 8 de març, dia de , l’Helena, la Irene, la Maria, la
la dona treballadora. de març, dia de
la dona treballadora. de març, dia de la dona Sandra. Aquestes són les meves
treballadora. de març, dia de la dona treballadora. companyes de treball, en una empresa que
de març, dia de la dona treballadora. 8 de març, dia
de la dona treballadora. 8 de març, dia de la dona
sembla destinada a ser dirigida per homes,
treballadora. de març, dia de la dona treballadora. de tots molt savis. No són gent d’estudis, però
març, dia de la dona treballadora. de març, dia de la són persones molt preparades per a la vida,
dona treballadora. de març, dia de la dona treballadora.
8 de març, dia de la dona treballadora. 8 de març, molt més preparades que si tinguessin docto-
dia de la dona treballadora. de març, dia de la rats i màsters. M’agraden el seu bon humor,
dona treballadora. de març, dia de la dona la disponibilitat, la capacitat de treball, la fle-
treballadora. de març, dia de la dona
treballadora. de març, dia de la xibilitat, la capacitat d’aprenentatge i l’interès
dona treballadora. per la feina que fan, encara que de vegades
els deu resultar d’allò més exòtic. Les “nenes”
són les que fan funcionar amablement la mà-
quina. La seva flexibilitat és la seva (i la nos-
tra) força.
XiZ (o, millor dit, X i X), per no compro-
metre ningú. Una parella que fa anys
que funciona, acollidora, equilibrada, militant
des de tots els punts de vista: l’ecològic, el fe-
minista, el consumista, el social. Ser amiga
Montserrat Cabo
seva et posa al dia de tot el que convindria
fer del món. Molt imaginativa. Apòstata en el
seu 50 %. Decididament sortida de l’armari,
amb naturalitat i sense estridències. Aprofito
aquestes ratlles per animar-les a casar-se, bà-
sicament perquè m’agrada anar de casament.
Jo, malgrat els escàndols episcopals, les veu-
ria perfectament responsables i capaces de ti-
rar endavant una família. La seva mútua esti-
mació és la seva (i la nostra) força.
Mercè Solé
Viladecans, punt de trobada - Núm. 9 - Març 2008

9. FES-TE
VOLUNTARI/VOLUNTÀRIA
PER LA LLENGUA
En el número 1 del Punt
de Trobada, en Josep Gin-
jaume, ens explicava seva Voluntariat per la llengua posa en contacte persones que vulguin
experìència com a voluntari destinar una hora a la setmana a conversar en català (voluntaris) amb
lingüístic. Podeu rellegir-lo alumnes dels cursos de català i també amb altres persones que volen
a: http://puntviladecans. reforçar i millorar la seva expressió oral (aprenents).
blogspot.com/2007/06/ Què implica ser voluntari o voluntària?
parelles-lingstiques-
un-petit-pas_09.html Ser voluntari o voluntària implica comprometre’s a dedicar 10 hores,
una hora per setmana, a conversar en català amb una persona o més
que estiguin aprenent català.
L’objectiu general del programa Voluntariat per la llengua és facilitar a
les persones que aprenen català un espai d’ús on puguin practicar els
coneixements adquirits i assolir més fluïdesa en l’expressió oral.
Com m’hi puc inscriure?
Per participar en el programa només cal emplenar una fitxa d’inscripció
al Servei Local de Català (SLC) que l’organitza.
Per a més informació poseu-vos en contacte amb el SLC Viladecans:
Tel. 93 659 33 28. viladecans@cpnl.cat o msendra@cpnl.cat
L’euro encara no
ha arribat
a Viladecans
La revista “La voz de Alba- Rosa”, la
qual aprofitem per saludar des de la
nostra, ha fet un recull de fotografies-
denúncia la mar d’eloqüents al barri.
N’hem triat una de prou significativa.
El cartell diu: “Prohibido verter
basuras bajo multa de 5000 pesetas”.
Hem fet un viatge en el temps.
Viladecans, punt de trobada - Núm. 9 - Març 2008

10. El personatge
Vicenç Mazón,
Síndic de Greuges
de Viladecans
hem de mediar, mediem”. Hi ha
A
dos tipus de casos en què pot actu-
quest mes de març fa nament (de fet l’oficina està ober-
ar: quan l’Ajuntament no respon a
just un any de la pre- ta al públic des del mes de juny) la
una instància i li exigeix l’obliga-
sa de possessió del Sindicatura de Viladecans ha in-
ció que té envers el ciutadà de do-
Síndic Municipal de tervingut en més de 90 ocasions:
nar-li una resposta, o bé quan la
Greuges de Viladecans, Vicenç una trentena han estat queixes i la
resposta de l’Ajuntament està poc
Mazón. Al Punt de Trobada hem resta consultes o assessorament.
motivada o no és adient.
cregut convenient aprofitar Per saber el detall caldrà esperar
l’ocasió per fer balanç i, de pas, la memòria oficial que es donarà a Per al 2008 una de les tasques pen-
donar a conèixer més aquesta conèixer en el ple del mes de març. dents, segons el Síndic, és arribar
figura al servei de la ciutadania. Mazón assegura que “com a filo- a les associacions de mares i pares
El Síndic s’encarrega d’atendre sofia no podem ser conformistes, perquè coneguin i utilitzin la fi-
inquietuds, consultes, sugge- el mes de desembre hem cremat gura del Síndic. I arribar sobretot
riments o queixes de qualse- una primera etapa i n’estic satis- als instituts per fer alguna mena
vol persona, entitat o empresa, fet”. Durant aquest primer perío- de pràctica o conferència amb els
sempre que l’àmbit competen- de ha visitat diverses sindicatures alumnes més grans, “perquè són
cial sigui de l’Ajuntament o de d’altres localitats per aprendre de el futur”. El Síndic conclou que
les empreses públiques munici- l’experiència i ha establert una “no volem ser la porta del darre-
pals. Mazón assegura que ho fa estreta relació amb els síndics de re, no volem entrar a forma part
des de la màxima independèn- Sant Boi, Sant Feliu i Gavà. Tambe de la màquina. Hem d’estar to-
cia i aplicant el criteri de la sen- s’ha reunit amb la Federació d’As- talment aïllats dels processos de
satesa i el seny a l’hora d’analit- sociacions de Veïns. l’Ajuntament, no hem d’entrar
zar les diverses situacions que en els seus processos, no els vull
“Estem en fase de proves”, afe-
li plantegen: conflictes veïnals, conèixer tampoc, i hem de posar
geix, “hem establert un protocol
escolarització, serveis socials, una mica de seny a les coses quo-
de funcionament, parlem amb les
gent gran, via pública, barre- tidianes...”. També fa saber a tot-
àrees, podem tenir alguna reunió,
res arquitectòniques, habitat- hom que “aquí tenen una porta
creuar correspondència sobre els
ge, sanitat, carreteres, Renfe... oberta, que a vegades és difícil en-
fets i, acabada aquesta part, en
Un poti-poti on sovint trobem trar-hi, però hi ha una cosa molt
tres mesos hem de donar una res-
competències compartides amb senzilla que és escriure un correu
posta al ciutadà de com ha quedat
altres administracions o, direc- electrònic, per qualsevol dubte, i
la seva pregunta o queixa”. En
tament, competències d’instàn- si veiem que és de cert interès els
aquest sentit, recorda que no es
cies superiors. En aquests casos diem que passin per aquí i xerrem
tracta de fer favors a ningú, sinó
el Síndic acostuma a informar i una mica, és senzill”. Doncs, ja ho
d’un deure del Síndic que es con-
a derivar als òrgans correspo- saben: sindicatura@viladecans.cat
verteix en un dret pel ciutadà. Tot
nents, però també actua com o per telèfon al 93 635 18 17 (es po-
i això, concreta que “primer s’han
a finestreta única i transmet al den concertar visites a convenir).
d’esgotar les vies administrati-
Síndic de Catalunya aquelles En tot cas, l’oficina està oberta al
ves que té tant la Generalitat com
queixes, consultes o inquietuds públic de dilluns a divendres de
l’Ajuntament per més llargues o
que corresponen a organismes 10 a 13h i els dimarts i dijous de
feixugues que puguin ser... Si hi
públics superiors. 17 a 19h.
ha casos que entenem que són
En aquest primer any en funcio- urgents i són de l’Ajuntament, si Josep Ginjaume
Viladecans, punt de trobada - Núm. 9 - Març 2008 10

11. les nostres entitats
Areola, per l’alletament matern
U
s faré cinc centims de qui som i què rivats de la criança: el son del nadó, escola bressol,
fem la nostra entitat. Ens diem Areola, nutrició infantil... Doncs això, que tractem diversos
grup de suport a l’alletament matern i temes. Actualment també tenim obert el grup a ma-
criança, i som un grup que vam iniciar res que pel que sigui no alleten els seus fills i filles
unes trobades entre mares amb l’objectiu d’inter- però volen participar del grup compartint la crian-
canviar experiències i trobar solucions a l’alleta- ça dels infants.
ment matern ja que ens trobàvem totes nosaltres
A part també tenim organitzats tallers, per exemple
(les mares que van iniciar el grup més o menys
tallers de nusos de com dur els nadons ben penjats
l’any 2000) en aquesta etapa.
en portafoulards, o tallers de dansa oriental adreçat
Vam començar un grupet a Gavà i un altre a a dones de totes les edats. Els tallers requereixen
Viladecans. El grupet de mares de Viladecans es prèvia inscripció i cal pagar per fer-los. La resta
trobava en una sala de l’associació de veïns i veï- d’activitats són gratuïtes. També oferim xerrades,
nes de la Torre Roja que ens van acollir durant força conferències sobre diversos temes. Aquestes reuni-
temps. Després vam veure la necessitat d’aconse- ons les fem als quatre municipis on tenim grup, que
guir un local més adequat per als nostres nadons són Gavà, Viladecans, Sant Boi de Llobregat i Sant
i infants i vam anar a parar a l’espai familiar de Climent de Llobregat.
l’Escola Bressol la Muntanyeta on vam estar-hi un
parell d’anys. Allà van sorgir problemes per part de Judit Ribas Bergadà
la direcció de l’escola i se’ns va convidar a marxar Tel. 93 637 10 40
i l’ajuntament ens va oferir la sala (on es fan cursos
d’educació vial) a la Masia de Can Palmer. Allà es-
tem ara i ens hi podeu trobar els tercers dimarts de
cada mes de 17:30 a 19:30. Podeu venir algun dia si
us interessa i conèixer de primera mà què fem.
I què fem? Doncs ens reunim les mares amb els
nostres fills, i alguns cops vénen els pares o àvies
o acompanyants... ens posem en rotllana i els bebès
els tenim amb nosaltres a la falda o assegudets en
una catifa a terra dins la rotllana amb joguines per-
què estiguin bé.
Hi ha alguna mare més experimentada (en diem as-
sessora però no ens agrada gaire tot i que hem fet
la formació per a ser-ho: assessora de lactància) que
presenta l’entitat per situar les families. Cal dir que
som un grup obert, és a dir, no cal apuntar-se enlloc
per venir a les reunions, simplement véns i hi parti-
cipes (de forma totalment voluntària).
I ens anem presentant una a una dient el nostre
nom, el del nostre infant i edat, i què volem com-
partir, preguntar, etc., al grup.
Si hi ha alguna mare amb algun problema concret
i urgent (per exemple un bebè de cinc dies que no
mama bé) doncs li oferim una atenció individual si
cal explicant-li la tècnica per una bona posició... Ha-
bitualment compartim qüestions de lactància ma-
terna: dubtes davant la producció de llet, fisiologia
de la lactància, crisis de creixement, clivelles o feri-
des al pit... però també en sorgeixen molts altres de-
Viladecans, punt de trobada - Núm. 9 - Març 2008 11

12. conèixer viladecans
L’església de Sant Joan
sor destacaria un calze de plata
amb el peu daurat i una patena
d’argent.
La capella fou abandonada al se-
gle XVIII, quan ja era insuficient
per a poder encabir les necessi-
tats de la població que havia anat
augmentant progressivament al
A
llarg dels anys i es tenia ja el per-
l’hora de plantejar Calia doncs buscar l’element
mís per a la construcció d’una al-
l’itinerari a seguir pel que enllacés aquestes dues pe-
tra de més gran a la vila el 1717. A
nostre recorregut dels ces: l’antiga església parroquial
més, al 1746 s’aconseguí la enyo-
components cultu- de Sant Joan de Viladecans, que
rada independència religiosa de
rals que han forjat la història de reproduïm a la foto, (1738-1936)
la parròquia de Sant Climent.
Viladecans, m’ha vingut al cap un i la capella de Sant Joan ja docu-
dels aspectes que més em va cri- mentada al 1272 davant l’actual La església va ser projectada se-
dar l’atenció quan vaig arribar. ajuntament cantonada amb la guint el model de la església de
plaça, donada la devoció de la Sant Climent, però en construir-
Jo, jove santboià, des de sempre, i
vila a sant Joan Baptista. Aquesta la el perímetre es va fer més am-
de la mateixa forma que els meus
ubicació complia amb la tradició pli del projectat i en resultà un
antics conciutadans, creients o
d’estar situada prop de la casa del edifici més gran. Els veïns van
no, teníem un referent de la im-
senyor (la Torré del Baró), fent vi- emprendre amb molta il·lusió
portància que ha tingut en aquest
sible d’aquesta manera el binomi aquesta construcció i es van im-
país, al llarg de la història, la je-
de poder noblesa-església. La ca- posar unes taxes voluntàries per
rarquia eclesiàstica. L’esglèsia de
pella no tenia títol de parròquia, sufragar-la, mentre que els grans
Sant Baldiri és un símbol i refe-
sinó que la parròquia era la de propietaris pagaven la manuten-
rent en el paisatge de la vila així
Sant Climent de Llobregat. ció dels obrers.
com un eix vertebral en algunes
de les dates més importants de la Al llarg dels anys aquest recinte L’esglesia s’acabà de construir
ciutat veïna. no tingué solament una funció re- al 1738 i per celebrar-ho la festa
ligiosa, sinó que va esdevenir lloc major d’aquest any es va celebrar
Es per això que em sobtava no
de reunions del Consell General per primer cop al poble, ja que
trobar aquí aquest element carac-
de Viladecans, que era una part abans es feia a l’ermita de Sales.
terístic de l’emprenta que l’esglé-
de l’Administració municipal de Fou aquell dia en el qual la figu-
sia com a institució ha deixat a
Viladecans. ra de Sant Joan deixà de presidir
moltes viles catalanes. L’esglesia
la capella que tenia a la plaça per
de Sant Joan de Viladecans sí que De l’arxiu diocesà podem extreu-
restar al nou edifici. Aquesta pri-
ha pogut exercir un punt de refe- re algunes idees bàsiques de com
mera parròquia de Sant Joan fou
rència per a la vida religiosa dels podria ser aquesta capella. La
el centre religiós de la vila fins al
veïns de Viladecans, però la seva seva capacitat no seria superior a
1936, quan en començar la guer-
construcció es remunta a princi- cent persones, als fons hi hauria
ra civil, va ser enderrocada per
pis dels anys 40 del segle passat. un altar de pedra amb una imat-
construir-hi un mercat municipal.
Al cantó oposat trobaríem l’ermi- ge de Sant Joan Baptista i un pe-
Acabada la guerra, es decidí tirar
ta de Santa Maria de Sales, amb tit retaule. A banda i banda dues
avall aquest mercat i construir
una construcció que es remunta petites capelles dedicades a Sant
una nova esglèsia, aquest cop se-
al segle XI però que al llarg del Isidre i el Sant Crist. L’edifici es-
guint els patrons reinaxentistes.
temps ha acabat quedant arraco- taria coronat per una espadanya
nada de la vida de la vila. amb dues campanes. Entre el tre- Víctor Martínez
Viladecans, punt de trobada - Núm. 9 - Març 2008 1