1. http://puntviladecans.blogspot.com
puntviladecans@telefonica.net
Punt de trobada
Viladecans
58 Any 6
15 de setembre de 2012
Publicació independent d’informació i opinió
Visca el Delta!
No fa gaires dies ho escrivia la senyora Magdalena Modolell al Facebook, i nosaltres des
d’aquesta revista ens hi afegim: Visca el Delta! El passat dia 8, Festa Major de Viladecans,
Sheldon Adelson va donar la notícia: Eurovegas se n’anirà a Madrid. Ho sentim molt pels
madrilenys, els quals, tanmateix, encara poden tenir l’esperança que tot acabi en no res. A
nosaltres, en tot cas, ens alegra profundament que aquest malson se’ns allunyi.
I ara toca mirar cap al Delta. ¿Quan trigarem a trobar-nos amb una nova proposta que ens
destrossi el territori? Caldrà estar-hi molt atents. De moment, demanem a les nostres auto-
ritats una petita reflexió: ¿Ja són conscients que a molt pocs llocs del món es pot trobar un
espai com aquest, tan ple de valors, que estigui tan ben encaixat en una àrea urbana com és
la de Barcelona? ¿Per què no prendre’s seriosament aquest espai i treure’n tot el suc possi-
ble, protegint l’agricultura, potenciant el consum de proximitat, buscant com aprofitar els
espais erms, posant més en valor les riqueses ecològiques, fent conèixer i promovent les
possibilitats de lleure…?
Evidentment que, com han dit els alcaldes d’aquesta zona, necessitem inversions per fer
front a la crisi i a l’atur. Però això no té per què significar la destrossa d’una riquesa com
aquesta que, si es destrueix, esdevé un robatori a les generacions futures.
Els grans espais de la plana deltaica estan distribuïts principalment entre quatre municipis:
Viladecans, Sant Boi, el Prat, Viladecans i Gavà. Doncs des d’aquí suggerim i proposem que
els alcaldes d’aquests quatre muncipis, Carles Ruiz, Jaume Bosch, Lluís Tejedor i Joaquim
Balsera pugin junts un dia a Sant Ramon, es mirin aquesta terra, i comencin a pensar junts
com potenciar-la. Visca el Delta!
Sumari
2 Mamutaires d’honor, cada cop més Equip de redacció
3 A la Festa Major, amb el Mamut! Anna Besora
4 Dalí i la nostra Blonda Negra. Carme Reguant i Jau- M. Carmen Castellano
me Rodergas Maria Comas
5 In-inde-independència! Bàrbara Lligadas Josep Lligadas
Miguel de la Rubia
6 Ciudadano: esta herencia me pertenece. José Anto- Mercè Solé
nio Monteagudo (els quals, tot sigui dit, no compartim
7 El “Sentru”, centenari d’una institució viladeca- necessàriament les opinions que en
aquest butlletí es puguin expressar).
nenca. Jaume Lligadas
8 El retaule de l’església de la Montserratina. Josep La distribució d’aquest butlletí es fa
Lligadas per correu electrònic. Si no desit-
9 L’endemà. Mercè Solé geu rebre’l només cal que ens ho
comuniqueu. I si voleu que li envi-
10 La mirada aguda: Pòlit Cantaire. Eio Ramon em a un amic o amiga vostres, feu-
nos arribar la seva adreça. Gràcies.
11 Recerca històrica: Els Copons, Alòs i Sellarès,
Si voleu enviar articles per publicar,
botiflers de Viladecans. Manuel Luengo tingueu en compte que han d’anar
13 Històries viladecanenques: Buramànding Kinte signats i no sobrepassar les 40 ratlles
o les 600 paraules. Els hauríem de
(1ªpart). Andreu Comellas tenir abans del dia 8 de cada mes.
15 Conèixer Viladecans: Els gravats de les casetes El nostre correu electrònic:
de camp no són simbologia maçònica. Jaume Lliga- puntviladecans@telefonica.net
das El nostre bloc:
17 La memòria en imatges: 11 de setembre de 1976. http://puntviladecans.blogspot.com
Jaume Muns Segueix-nos al Facebook

2. Mamutaires d’honor, cada cop més
Aquest any, durant els dies de la Festa Major, hem pogut veure com el Mamut de
Viladecans seduïa no només els cors dels viladecanecs i viladecanenques, sinó també
les seves butxaques.
És a dir, que durant aquests dies ha augmentat el nombre dels que volen contribuir
amb les seves aportacions a fer possible que el Mamut pugui continuar viu i fent
festa pels nostres carrers. Aquí sota en publiquem la llista actual completa.
Tothom pot ser Mamutaire d’Honor: comerços, entitats, partits, asso-
ciacions, i ciutadans i ciutadanes a títol personal. Es tracta de fer una
aportació mínima de 50 €, i rebreu un magnífic diploma acredita-
tiu. Només cal que us poseu en contacte amb nosaltres enviant un correu a:
mamutviladecans@gmail.com
√ Forn del Mig √ Forn de la Plaça
√ Calçats Daniel √ Fruites Esther
√ Viladecans Punt de Trobada √ Pastisseria Roca
√ Llibreria Els Nou Rals √ Agrupament Coral La Lira
√ Grup Tres Torres √ Associació de Viladecans d’Afectats de
√ Modes Constanci Fibromiàlgia i SFC
√ Hobbit Viatges √ Centro Cultural y Recreativo Andaluz
Sierra Norte
√ Carns Nati
√ Vicenç i Vicky
√ Partit dels Socialistes de Catalunya
√ Restaurant Petit Món
√ Convergència i Unió
√ Baugar
√ Iniciativa per Catalunya Verds
√ Xarcuteria Piñol (Mercat Roureda)
√ Esquerra Unida i Alternativa
√ Josep i Mercè
√ El Partit dels Comunistes de Catalunya
√ Trilobit
√ Cal Sei
√ Cèlia i Oriol
√ Associació de Familiars del C.O. Caviga
√ Bar La Moka
√ Centro Cultural Raíces de Andalucía
√ El Taller de les Arts
√ Parròquia de Santa Maria Magdalena
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 58 - Setembre 2012 2

3. A la Festa Major, amb el Mamut!
1. La cercavila del Mocador
He passat l’estiu convalescent d’una delicada operació de trompa, que em
permetrà finalment mamullar més i millor. Quan vaig tornar al meu cau vaig
decidir emmandrir-me i reposar pacíficament esperant la Festa Major.
I el dissabte 1 de setembre, em vaig animar a treure el cap per començar a
preparar-me i a preparar la meva ciutat per a la festa que s’acosta. Hi ha res
millor que una visita de cortesia als meus mamutaires d’honor? Ben acom-
panyat de la colla i de grallers i tabalers, carregat de mocadors i domassos,
vaig fer una volteta que molta gent va aprofitar per firar-se de cara a la Festa
Major. Per cert, els de la meva colla es van atipar com a lladres, de porró en
porró, amb cava, sangria, licor de cafè, cervesa i llimonada (la llimonada per
dissimular), cosa dolça, coca salada, encenalls de xocolata, neules de crema
i xocolata...
Jo estic molt content d’haver fet un parell més de mamutaires d’honor: el
bar de la plaça, al costat de la llibreria Els Nou Rals, i el Taller de les Arts, al
carrer de Miguel Hernández: moltes gràcies, amics.
L’únic incident és que em vaig punxar una pota i vaig haver d’anar a com-
prar un recanvi al Calbet. Vés per on! Per sort, tenen de tot i també tenien
potes de mamut. Només els falta fer-se mamutaires d’honor.
En fi, després de la cercavila em vaig retirar prudentment a fer la migdiada!
2. Espavilant-me...
Ja us he anat comentant que m’he passat bona part de l’estiu reposant, em-
mandrit. Per això els de la meva colla van començar a patir pensant que no
estaria prou en forma per a la mamullada. I van decidir aprofitar el pregó per
fer-me quatre crits.
Van llogar una espaviladora de mamuts (el meu cor batega amb força, la
noia, guapíssima i vestida per a l’ocasió, va venir des dels meus temps!),
que va fer amb ofici la seva feina, i servidor va sortir entre fanfares i confetti,
va ballar el patatuf i el va fer ballar a tothom. Encara sento els crits de les
criatures, la cançó de la mamullada i vibro amb l’entusiasme general. Estic
encantat de la vida, també amb el pregó, que enguany van fer dos corredors
olímpics, dels cinc viladecanencs que van participar als jocs.
I enguany, també, va ser el primer any dels castellers de Viladecans, que van
fer una actuació esplèndida. En fi, amics, la festa major no podia començar
de millor manera!
3. ...per a la Mamullada!
Què us en puc explicar que no sapigueu? Aquest any feia una mica més de
fresca, però això em va impedir en absolut mamullar a tort i a dret. M’acom-
panyaven dues xarangues, una al principi i una altra al final. Bona música,
una beguda genial, ball, i molta, molta aigua! Vaig acabar com ja comença a
ser tradició, amb el joc de la corda. Una passada!
I, per cert, a veure si l’any vinent us animeu a venir vestits per a l’ocasió. Hi
ha qui ho va fer...
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 58 - Setembre 2012 3

4. Dalí i la nostra Blonda Negra
L
es puntaires de la Vall de Cans, tenim sobrats
motius de sentir-nos orgulloses de la nostra
“Blonda negra”, genuïna del Baix Llobregat.
Com ja hem comentat altres vegades, la Blonda
negra ha estat admirada i justament reconeguda tant en
certàmens nacionals com internacionals, per les seves
peculiaritats.
El descobriment que fa dies vaig tenir ocasió de fer, pos-
siblement no sorprengui a algú, però de segur que per a
molts i moltes ha de representar un nou motiu d’orgull
a afegir als molts que tenim respecte a la nostra Blonda
negra.
Resulta que amb motiu de fer cultura i eixamplar el co-
neixement del nostre país, el passat mes de juliol em
vaig decidir a visitar la comarca de l’Empordà, i com no
podia ser d’altra manera, el Museu Dalí de Figueres. El
Teatre-Museu Dalí, és possiblement l’objecte surrealis-
ta més gran del món, i ocupa l’edifici de l’antic Teatre
Municipal, construcció del segle XIX destruïda a la fi de
la Guerra Civil. I sobre aquestes ruïnes, Dalí va decidir
crear el seu museu.
La meva sorpresa, però, no va ser per descobrir la mu-
nió de pintures, escultures i dibuixos de cada una de les
èpoques dalinianes. No. La meva sorpresa va ser en des-
cobrir que la barba de la figura que s’aixeca al bell mig
de l’escala de cargol, era de Blonda negra del Baix Llo-
bregat.
El geni Dalí, no va dubtar en aplicar a una de les seves
importants creacions artístiques, la Blonda negra, per
ressaltar l’element distintiu i més important d’aquesta
figura: la seva barba.
Molta gent no comprendrà la raó per la qual un geni com
Dalí va aplicar a una de les seves figures, un “element”
com la nostra Blonda negra per destacar la seva barba.
Però nosaltres sí que ho comprenem, i per això ens en
sentim orgullosos. La nostra Blonda negra no sols és un
exponent de la seva genuïna catalanitat, sinó que també
és l’exponent d’una varietat trencadora i exclusiva en
l’art de la punta al coixí.
Per tant, no es pot entendre com una excentricitat da-
liniana l’aplicació que Dalí fa de la Blonda negra per
ressaltar el color de la barba d’aquesta figura, sinó que
cal entendre-ho com una aplicació d’un dels nostres més
apreciats elements, original, genuí i noble: la Blonda Ne-
gra.
Us invito a visitar el Museu, si bé per tal que us en feu
una idea us adjunto aquestes fotografies.
Carme Reguant i Jaume Rodergas.
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 58 - Setembre 2012 4

5. In-inde-independència!
A
hir1 va ser un dia històric, i només un neci no ho veuria
així –al marge d’estar o no d’acord amb els càntics que
ressonaven pels carrers de Barcelona. Sóc jove, encara no
tinc els trenta anys, però he anat a moltes manifestacions
i cap era com la que ahir va ocupar la nostra capital. Il·lusió, alegria,
reivindicació, multitud, col·lapse, festa, llibertat, civisme... mots que
defineixen una jornada on Catalunya va marcar un punt de no retorn.
Seran molts els que intentaran desvirtuar tot el que ahir es va esdeve-
nir, però no s’hi pot fer res davant l’evidència, l’evi-
dència d’un poble que en té prou de fer equilibris per
encaixar en un Estat d’on rep amenaces i menyspreu.
L’evidència d’una nació clamant llibertat al so de “In-
inde-independència!”
N’hi ha d’altres que esgrimiran l’argument de la por,
por a la descohesió social. Si la societat catalana està
descohesionada, ho estarà sigui o no independent,
però, sincerament, amb eines d’estat serà molt més
fàcil fer front a aquest repte.
Per altra banda, ahir vaig fer-me un fart de sentir gent
parlant en castellà, molta amb accent del sud, entre
les quals m’hi puc comptar a l’hora de parlar amb ma
mare.
Conforme s’anava valorant l’enorme èxit de la con-
vocatòria, apareixia una pregunta, “I ara què?” El
president Mas va anunciar que avui compareixeria i
tothom restava a l’expectativa del que pogués dir.
Avui el president Mas ha donat un gran pas endavant
en la seva compareixença, on fins i tot la simbologia
de la no presència de la bandera espanyola ha dit
moltes coses per sí sola. Ara bé, crec que el president
no ha estat a l’alçada de la història, ja que ara ja no
n’hi ha prou amb les paraules, sobretot si l’eufemis-
me n’és el protagonista; ara és el moment dels fets,
de les decisions i les passes endavant. Ell no n’ha fet
cap, a pesar de la forçada evolució del seu discurs fruit del pes de les
circumstàncies.
Tot i així, com ahir va dir Llach “Estem al primer dia d’una nova èpo-
ca”.
Bàrbara Lligadas
1 Escric aquestes paraules un cop acabada la compareixença del Molt Honorable Pre-
sident Mas.
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 58 - Setembre 2012 5

6. Ciudadano:
esta herencia me pertenece
Q ué pensaría sobre su futuro aquel pueblo
francés de 1788 donde cuatro hacían con
él lo que querían. Algunos veían más
allá del 1788 y se dedicaron a utilizar el
pensamiento, a escribir, a sensibilizar al pueblo de
la necesidad de gestionar la sociedad de otra forma
para que éste pudiera llegar a vivir en libertad. Su
trabajo les costó pero hicieron de la igualdad el es-
cudo de su bandera sin conocer lo que ahora unos
libros de historia nos pueden ilustrar, pero ellos uti-
lizaron su mejor arma, el pensamiento, como bom-
ba para transformar todo aquello que les molestaba.
Hicieron justicia y progresaron sin saberlo por el
hecho de caminar juntos por aquello que les unía.
En la actualidad tenemos varios problemas “de ca-
lado”. No tenemos pensadores que nos guíen por-
que se han convertido en columnistas del cuarto
poder inexistente y los políticos son piezas del po-
der invisible del dinero, por ello, si estos poderes
no cumplen con sus funciones porque están a dis-
posición de su amo, el pueblo debe asumir su po-
der soberano y con responsabilidad hacer cumplir
nuestro pensamiento. han robado. Juntos podemos mejorar lo robado. Es
La sociedad actual es diferente pero no por ello cuestión de perder el miedo.
nos encontramos en semejante encrucijada. Hemos La ideología sigue viva en cada uno de nosotros,
cambiado las palomas mensajeras por las redes so- y cada uno tiene la suya pero hay algo por encima
ciales y en estos momentos tenemos armas muy po- que nos une y por ello hemos de ser capaces desde
tentes y ya cultura para utilizarlas en beneficio de la resistencia pasiva lograr agruparnos en nuevas
nuestros intereses. Pensemos. Tenemos la respon- formas de hacer política e introducirnos en las ins-
sabilidad en nuestras manos de transmitir opinión, tituciones democráticas para construir ese nuevo
porque ésta es la mejor arma para lograr transfor- modelo social y económico que vamos a tener que
mar esta gris y triste realidad que cuatro nos están crear. Pensemos, es mejor que construyamos como
imponiendo. Ahora toca volver a recuperar, bajo mi pueblo el nuestro y que éste no venga impuesto por
modesto pensar, la unión del pueblo frente a esos ellos, por esos terroristas que nos han expoliado.
mismos cuatro de 1788 y caminar hacia nuestra Nadie tiene las respuestas, dejemos los miedos por-
propia revolución, no la de 1789, no. La nuestra. que juntos encontraremos la salida si partimos de lo
Realmente el miedo nos paraliza como sociedad que nos une, y desgraciadamente nos une la nece-
porque no conocemos qué pasará, ellos tampoco sidad de recuperar nuestros títulos de ciudadanos.
sabían que cortando cabezas con la guillotina lle-
José Antonio Monteagudo Urgel
garían a construir la base de todo lo que ahora nos
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 58 - Setembre 2012 6

7. El “Sentru”, centenari
d’una institució viladecanenca
L
’any 1912, ara fa cent Els baixos de la Torre Modolell es mença a utilitzar-se el nom
anys, es va crear el pri- van habilitar per fer-hi classes per popular viladecanenc “Sentru”.
mer centre catòlic a Vila- adults organitzades pel Patronat El Patronat Obrer es va disoldre
decans. En anys anteri- i, com ja he dit abans, al segon pis a l’any 1917, després el va succe-
ors s’havien fet diversos intents, del palau és on es trobava, des de ir el Centre Catòlic i Social fins
sempre impulsats per Jaume feia uns anys, la sala per fer te- a arribar al Centre Catòlic dels
Nogués, que no van arribar mai atre i altres actes de caràcter pú- anys trenta. Acabada la guerra
a materialitzar-se. Als inicis del blic, i que des que es va instal·lar es va constituir el Centre Parro-
segle XX, però, es va instal·lar ja s’hi feien representacions tea- quial Catequístic fins que al juny
una sala de teatre al segon pis de trals periòdicament. Els especta- de 1983 es va crear, de la mà de
la Torre Modolell, actual seu de cles eren sempre d’entrada lliure, mossèn Joan Puig, l’actual Centre
l’Ajuntament i en aquella època tot i que a la sortida hi havia una Cultural Sant Joan.
residència del matrimoni format safata en la qual els assistents hi
Han estat cent anys d’activitats,
per Jaume Nogués i Magdalena deixaven la voluntat.
amb molts alts i baixos, dissolu-
Modolell, on es feien periòdica- Per les festes de Nadal no falta- cions traumàtiques i una guerra
ment diversos actes de caràcter ven les representacions dels tra- per entremig. Però sobretot cal
públic vinculats a la parròquia. dicionals Pastorets, en aquest cas, agrair a la multitud de persones,
Així doncs, va ser l’any 1912 a la safata de sortida s’hi posaven viladecanencs i viladecanen-
quan Magdalena Modolell, ja angelets que havien intervingut ques, que al llarg d’aquests cent
vídua, va fundar el primer cen- en la representació custodiant-la anys, han fet possible amb el seu
tre catòlic amb el nom de Patro- en actitud piadosa i Magdalena esforç i dedicació, que avui pu-
nat Obrer. Es va constituir ofi- Modolell, que sempre hi assis- guem conmemorar el centenari
cialment el dia 23 de febrer i la tia, tenia per costum deixar-hi un d’aquesta institució.
primera junta va estar formada duro de plata.
Ara fa un any, l’actual junta del
per Jaume Torné i Esbert com a A l’any 1915, després de la mort Centre Cultural Sant Joan, em
President, Jaume Cassadó i Pi de Magdalena Modolell, es va va proposar d’escriure una breu
Vicepresident, Joan Parés i Olivé habilitar la casa de Cal Secretari història del Centre Catòlic a Vi-
Tresorer, Rafael Raurich i Dinarès (actualment és l’aparcament tan- ladecans. Vaig acceptar de bon
Secretari i Mossèn Andreu Sama- cat que hi ha a continuació de la grat i el resultat n’és una publi-
ranch i Albi Consiliari. Torre Modolell) com a seu per- cació que sota el títol de El “Sen-
El 15 de maig, diada de Sant Isi- manent de l’entitat. A sobre de tru” cent anys de vida, va sortir a la
dre, es va celebrar la gran festa la porta del nou local, un gran llum aquest mes de maig passat.
inaugural. Així és com quedava cartell amb lletres blaves posava Vull afegir que per a mi ha estat
reflectit el programa d’actes en el “Centro Patronato Obrero y Coope- un honor participar en la comme-
díptic d’invitació que aquí podeu rativa”. De ben segur que a par- moració del centenari del “Sen-
llegir: tir d’aquest cartell és quan co- tru” amb aquest recull històric, ja
que encara que en l’actualitat no
tinc cap vinculació amb el Cen-
tre, si que la vaig tenir en la meva
infantesa i joventut i per altra
banda, són molts els membres de
la meva família que la tenen en
el present i que la van tenir en el
passat, fins i tot en la seva funda-
ció l’any 1912. Visca el “Sentru” i
que sigui per molts anys!
Jaume Lligadas Vendrell
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 58 - Setembre 2012 7

8. El retaule de l’església
de la Montserratina
A
quest diumenge dia 16, a les 12 del migdia,
tindrà lloc, a l’església de la Montserratina, la
inauguració del retaule que culmina defini-
tivament les obres d’aquest edifici inaugurat
l’any 2006.
El retaule és una composició que ocupa la gran paret de
darrere l’altar i que ha estat projectat pels mateixos arqui-
tectes de l’església, Eduard Mondragón i Antoni Peris, i
amb escultures obra de l’escultor Francesc Carulla. L’es-
pai està dissenyat inspirant-se en els quadres de Mondri-
an, amb rectangles de diferents dimensions i colors. I, en
aquest fons, se situa una gran imatge de la Mare de Déu
de Montserrat de bronze, que no copia sinó que evoca la
que es venera en el seu santuari, i, entorn seu, de manera
molt asimètrica, els dotze apòstols de Jesús amb l’afegit
de l’apòstol Pau, tots ells en pedra artificial. Es tracta, evi-
dentment, d’una obra de sentit religiós, però que consti-
tueix també un enriquiment artístic per al conjunt de Vi-
ladecans.
L’església de la Montserratina es converteix, així, en un
espai d’una important rellevància per a tota la ciutat: en la
seva vessant religiosa, naturalment, però també en la seva
vessant social, ja que des d’allà es duen a terme moltes
tasques socials dirigides per Càritas, i ara, també, comple-
tant amb aquest retaule la seva qualitat d’espai de valor
artístic.
Josep Lligadas Vendrell
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 58 - Setembre 2012 8

9. L’endemà
S
empre m’han angoixat els finançament i funcionament, el
nacionalismes, i sempre PP aprofita per fer propostes po-
m’ha semblat que, com pulistes de l’estil que els parla-
més antagònics són, més mentaris no cobrin (amb la qual
s’alimenten mútuament. I he de cosa ja sabem qui es podrà perme-
reconèixer que porto molt endins tre ser-ne!) o de carregar contra els
la ingènua convicció que cal en- immigrants; ERC i CiU s’embol-
derrocar fronteres i no crear-ne de poder del mercat sovint invisible callen amb la bandera per tal de
noves, convicció reforçada amb però no per això menys real. Per no posar al descobert la corrup-
l’ideal d’un internacionalisme on tant, el primer pas per a una inde- ció catalana (això també passa a
tots els homes i dones treballa- pendència seria independitzar-se Andalusia, substituïu el concepte
dors siguin una gran fraternitat dels mercats, cosa que ara com ara nació per esquerra). I d’altres uti-
que defensa la seva dignitat. I dic no sembla que ningú es plantegi litzen els nacionalismes per afir-
“treballadors” en el sentit de les seriosament. mar-se, amb èxit, perquè preval el
persones que no disposen d’altres En segon lloc, la crisi que vivim sentiment col·lectiu d’injustícia i
béns ni privilegis que la seva ca- ha tingut la virtut de destapar de greuge. És de justícia que es re-
pacitat de treball, incloent-hi les unes quantes fragilitats del nostre visi la relació d’Espanya amb Ca-
més vulnerables. sistema, fragilitats que han con- talunya, però a mi el fet que això
Tot plegat no ho he viscut mai re- tribuït a causar-la. Vivim cada dia vagi sempre lligat a l’indepen-
nyit amb el “cultiu” de les llengües una mica més egoïstament (bé, en dentisme (una opció ben legítima
i de les cultures del lloc on visc, un individualisme ferotge que no però que jo no comparteixo en ab-
vetllant especialment per les mi- té en compte la necessitat del bé solut) me’n dificulta l’adhesió. La
noritàries. I també crec, és clar, que comú), hem passat de ser ciuta- dificultat d’identificar clarament
una autèntica democràcia s’ha de dans a consumidors submissos, i qui mou els fils i de trobar camins
basar en una participació ciutada- fins a la crisi, les institucions (po- de sortida i de transformació po-
na de qualitat i ha de tenir els cen- lítiques, econòmiques, judicials, sitives porta a buscar enemics fà-
tres de decisió molt propers. Per fins i tot eclesials) es mantenien cils. Els més xenòfobs busquen els
això el meu ideal és un federalisme com cases sobre la sorra, en l’apa- immigrants. Però també el nacio-
encaixat a Europa on les fronteres rença i la més gran fragilitat. La nalisme sol ser una sortida fàcil.
dels estats-nació es desdibuixin primera onada ha destapat que L’enemic és Espanya i la solució
cada cop més. Sense privilegis per mentre no miràvem, massa ocu- és abandonar-la. Això sol és molt
a ningú i en la consciència que hi pats contemplant-nos el melic, el reduccionista.
ha grans temes que cal consensuar sistema s’ha pervertit: els partits Crec que som en un moment de
sempre més enllà del propi terri- no funcionen, la redistribució dels buscar consensos, de prioritzar
tori: des de les infrastructures als diners de l’estat provoca greuges la transparència política i econò-
exèrcits (millor, si és possible, els comparatius, l’estat del benestar mica, d’organitzar-nos fredament
no-exèrcits!). I aquí crec que la re- s’enfonsa, el sistema judicial pro- per actuar contra els abusos de
cerca de la col·laboració sempre és voca vergonya aliena, hem esde- poder, de fer entendre als partits
més saludable que la de la mútua vingut pobres de cop, econòmi- que és imprescindible que can-
competència. I que la valoració cament i democràticament. Crec viïn el xip, de renegociar moltes
mútua és més sana que el menys- que vivim en un estat d’emergèn- coses amb els veïns i de pensar a
preu i el tancament. Personalment, cia on el que cal salvar bàsicament llarg termini. La resposta visceral
em sento molt propera a molts as- és la democràcia. No hi ha demo- i la recerca d’immediatesa sempre
pectes d’Espanya, que m’estimo, i cràcia sense implicació ciutadana és fàcil i satisfactòria per a molta
que no es corresponen a la imatge i no només en el moment de votar. gent, però poc eficaç per avançar
barroera que veiem dia sí i dia tam- Cal pensar propostes concretes, i perillosa perquè genera frustra-
bé en els mitjans de comunicació i cal mullar-se, cal equivocar-se i ció. La independència es presenta
que deu ser tan desfigurada com la cal tornar-hi, i això passa per una com la solució però no resol cap
que molts mitjans espanyols trans- implicació política que ens conti- dels problemes de fons. L’ende-
meten de Catalunya. nua costant. Empesos pel pànic, mà continuarem tenint pendent
Em sembla també que som en un alguns governants fan propostes la democràcia, la transparència, la
moment en què es posa en evi- tan funestes com Eurovegas, els independència econòmica, l’ho-
dència que els governs ja no go- partits (tots) es resisteixen a em- nestedat política.
vernen, compleixen ordres d’un prendre reformes serioses del seu Mercè Solé
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 58 - Setembre 2012 9

10. la mirada aguda
secció a càrrec d’Eio Ramon
Pòlit cantaire (Numenius phaeopus)
Espais Naturals del Delta del Llobregat, Agost 2012
Migrador regular, però poc comú, per tot el territori. Ocasionalment, amb circumstàncies meteoro-
lògiques determinades, se’n poden veure grans estols pel litoral. Hivernant molt rar.
Es caracteritza per un llarg i fi bec, corbat cap avall, amb un plomatge principalment de color marró
que canvia poc amb les estacions.
Font: SIOC, Viquipèdia.
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 58 - Setembre 2012 10

11. Recerca històrica
Els Copons, Alòs i Sellarès,
botiflers de Viladecans
E
l lloc de Sant Joan de Vi- i a partir de 1767, marquesos de la
ladecans, en les primeres Manresana–, els Alòs, propietaris
dècades del segle XVIII de la Quadra Burgesa i a partir de
el constituïen poc més 1746, marquesos de Puerto Nue-
de dos centenars d’ànimes, en la vo, o els Sellarès, propietari del
seva gran majoria pagesos que mas que porta el seu nom, també
treballaven una terra i uns con- escrit Sallarés o Cellarés en les di-
reus, fonamentalment de secà. verses font bibliogràfiques.
Aquests avantpassats nostres, al- Els Alòs, Copons i Sellarès els
guns, s’agrupaven a l’entorn de trobem, des d’un principi, en les
la capella de Sant Joan –a l’inici noves institucions filipistes crea-
de l’antic camí de les Canals que des amb l’ocupació de Barcelona
menava a Sant Pere de Gavà–, i l’11 de setembre de 1714, en agra-
de la fortalesa imponent de pedra ïment als serveis prestats. Per or-
vermella que és la Torre del Baró; dres del duc de Berwick, capità
d’altres famílies pageses estaven general de l’exèrcit d’ocupació de Felip V en una al·legoria del triomf
escampades per les diverses ma- Catalunya, el 15 de setembre de borbònic dins de Mercader, Felip V i
sies que hi havia a la part alta del Catalunya, 1985
1714, es crearà la Reial Junta Supe-
terme però també pel samontà. rior de Justicia y Gobierno de Catalu- d’altres, per a crear una llista ne-
Tots, els del petit nucli rural i els nya, màxim òrgan de govern en el gra dels desafectes al règim fili-
de les masies disseminades esta- territori, juntament amb el capità pista, per a la posterior repressió
ven, encara, sotmesos a un règim general, i es disposarà el nome- que es produiria amb la caiguda
feudal. Alguns, els que vivien a nament de setze administradors, de Barcelona. Un d’aquests espies
Viladecans, sota el control i la ju- provisionals, del comú de la ciu- va ser Pere de Copons, canonge
risdicció dels Copons –també ba- tat de Barcelona en substitució del i ardiaca de la catedral de Barce-
rons de l’Eramprunyà–, i els que Consell de Cent. lona, que justament, després de
estaven a l’altra banda de la riera la guerra, seria represaliat per
Com a vocal de la Reial Junta Su-
de Sant Climent, els de la Qua- aquells als quals havia ajudat. En
perior, trobarem al patriarca de la
dra Burgesa, sota la jurisdicció, al Josep Alòs formarà part de la co-
família Alós, en Josep Alòs i Fer-
llarg del segle XVIII, de la família mitiva de destacats filipistes cata-
rer (Barcelona, 1653 – Barcelona
Alòs. lans que entrarien a Barcelona el
?, 1720). En Josep Alòs, doctor
Poc sabem del comportament 13 de setembre de 1714 quan, de
en ambdós Drets, ocupà la càte-
d’aquells pagesos respecte la seva fet, es va produir l’ocupació mate-
dra de Dret Civil a la Universitat
adhesió a la causa filipista/boti- rial de la ciutat. A banda de vocal
de Barcelona i el 1705 exercia el
flers o austriacista durant la guer- de la Reial Junta també va ser ad-
càrrec de conseller assessor de la
ra de Successió (1705-1714). El vocat fiscal de la nova Superinten-
Batllia del Reial Patrimoni. Parti-
més possible, és que com sempre, dència, creada i presidida per José
dari de la causa filipista va haver
patirien la guerra, els allotjaments Patiño. A partir del 15 d’octubre
d’exiliar-se a Madrid, on Felip
de soldats, els tributs militars, els de 1716, amb la creació de l’Audi-
V recompensarà la seva fideli-
embargaments i confiscacions, la ència de Barcelona –en substitució
tat amb una magistratura dins la
violència física; tot plegat, el que de la Reial Junta–, en aplicació del
Cancelleria de Valladolid. El 1713,
comporta una situació de conflicte decret de Nova Planta, fou no-
com d’altres catalans, es va posar
bèl·lic prolongat en el temps com menat oïdor/magistrat d’una de
a les ordres duc de Populi, que
va ser aquell. Però, mínimament, les seves sales. L’Audiència, era,
amb l’exèrcit hispano-francès es
sí que coneixem com es van signi- juntament amb el capità general,
disposava a ocupar Catalunya, on
ficar alguns dels grans propietaris la institució màxima de govern
va organitzar una xarxa d’espies i
de Viladecans, com ho van ser els a Catalunya, que s’encarregava
confidents, infiltrats en la societat
Copons –barons de l’Eramprunyà de tots els ordres de la vida civil
barcelonina que va servir, entre
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 58 - Setembre 2012 11

12. a més del judicial. En Josep Alòs, i posteriorment regidor en el nou
home de lleis, hi va participar ple- ajuntament.
nament de la constitució del nou Agustí de Copons i de Copons,
règim, tant en l’estudi i constitu- nebot de Francesc de Copons i de
ció del nou règim municipal com Grimau, partidari de Felip V, llui-
de l’actuació repressiva que signi- tà en el seu bàndol a Itàlia. Forma-
ficà ser magistrat de l’Audiència rà, també, part del nou consistori
de Barcelona. També va formar barceloní, en la classe de titolats
part del Tribunal del Breu Apos- com a marquès de Moja de la Tor-
tòlic, creat el 1525, i que va ser re- re.
habilitat per destituir i cessar els
Pel que respecta a Jeroni Sellarès,
eclesiàstics que havien pres par-
propietari de can Sellarès des de
tit per l’arxiduc Carles d’Àustria
1693, era baró i senyor jurisdic-
d’ençà de 1705. Fills d’en Josep
cional del llogarret de Mur. Par-
Alòs també van tenir càrrecs en
Edició del decret de Nova Planta tidari de la causa borbònica se’l
diverses institucions del nou rè-
(1716) dins de Mercader, Felip V i Ca- va considerar “persona de mucha
gim, tant al principi com al llarg talunya, 1985 experiència, y es de los más ca-
del segle XVIII, entre ells cal des-
paces de esta ciudad para su go-
tacar en Joan, Josep Francesc i An- (1718) i regidor perpetu de l’ajun- bierno económico”, per això va
toni Alòs i Rius. tament de Barcelona (1720). En Jo- ser nomenat administrador pro-
En Joan Alòs i Rius, primogènit sep Francesc Alòs i Rius faria car- visional de la ciutat de Barcelona
d’Alòs i Ferrer, doctor en lleis, rera en l’Audiència de Barcelona, i, posteriorment, va formar part
va ser un dels setze administra- arribant a ser el seu regent entre del primer consistori dins de la
dors provisionals municipals no- 1742 i 1757, essent l’únic regent classe dels qui frueixen privilegi
menats pel duc de Berwick per a català en tot el segle XVIII. L’any militar. Amb l’ensorrament de les
regir el comú de Barcelona entre 1752 ingressarà en l’Acadèmia cases del barri de la Ribera, per
1714 i 1718. Amb la constitució del de Bones Lletres, després que fos a la construcció de la Ciutadella,
nou ajuntament barceloní, el 6 de aprovada per Ferran VI. Serà el va ser uns dels propietaris urbans
desembre de 1718, format bàsi- primer marquès de Puerto Nuevo que va ser indemnitzat més gene-
cament per nobles, es mantindrà (1746). rosament, si tenim en compte que
com a regidor. El Superintendent Als Copons els trobaren exercint la intendència borbònica no va in-
Patiño el nomenarà inspector de càrrecs entre els administradors demnitzar a la gran majoria dels
les rendes municipals confiscades. provisionals del comú de Barce- propietaris expropiats.
Antoni Alòs i Rius (Moià, 1693 – lona (1714-1718) i posteriorment Si be la família Alòs va ser un fa-
Barcelona 1780), tinent de cavalle- en el primer ajuntament borbònic mília addicta i fidel a la causa bor-
ria i ajudant del duc de Berwick (1718). bònica des del seu començament
durant el setge de Barcelona, va Francesc de Copons i de Grimau no resultà el mateix amb els Co-
fer una brillant carrera militar (segle XVIII – Barcelona, 1723), pons. Alguns dels seus membres
dins de l’exèrcit borbònic, nome- baró d’Eramprunyà, perseguit es van destacar per formar part
nat governador militar de Girona pels austriacistes hagué de mar- del braç militar i de la Junta de
(1762) i capità general de Mallor- xar de Barcelona. Amb el triomf Govern que va defensar la ciutat
ca (1764). Primer marquès d’Alòs de les armes de Felip V fou nome- de Barcelona durant el setge de
(1736). nat, primer, un dels setze admi- Berwick, el 1714: Joan i Jaume Co-
Però serà Josep Francesc Alòs i nistradors del comú de Barcelona pons [de la Manresana, títol que
Rius (Barcelona, 1687 – Madrid, (1714) i posteriorment va ser un en 1767 es concediria a Ramon Ig-
1757), també doctor en lleis, qui dels vint-i-quatre regidors del no- nasi de Copons i d’Ivorra, baró de
ens enllaçarà amb Viladecans. L’1 vell ajuntament borbònic. Sant Vicenç, senyor de la Manre-
d’octubre de 1714, José Patiño el Un altre Copons, Antoni de Sa- sana i de Viladecans entre d’altres
nomenarà assessor lletrat en la bater i de Copons, marquès de territoris]. En Joan de Copons se-
Superintendència, per a tots els Benavent, partidari de la causa ria un dels cavallers al qual les au-
negocis judicials derivats de les filipista, perseguit, es va refugiar toritats borbòniques van realitzar
confiscacions a la Generalitat i al a Mataró. Posteriorment entraria una de les majors confiscacions de
Consell de Cent; posteriorment, a Barcelona amb les forces d’ocu- béns, només superada per les del
amb la implantació del nou règim pació del duc de Berwick. Seria noble Josep Galceran de Pinós i
municipal i corregimental fou no- nomenat un dels setze adminis- Rocabertí.
menat alcalde major de Barcelona tradors provisionals de Barcelona Manuel Luengo Carrasco
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 58 - Setembre 2012 12

13. Històries viladecanenques
secció a càrrec d’Andreu Comellas
Buramànding Kinte (1ªpart)
H
istòries com les del de l’Àfrica que es deia d’una Angola que estava
Gurugú de Melilla Rhodèsia i ara es diu en guerra. S’enrolà en un
i els illots d’Alhu- Zimbabwe. L’any 1979, vaixell que anava fins a
cemas no són cosa aquell país funcionava Dakar. Allà, ben a prop
d’aquest estiu. L’any 2005, varen en règim de segregació d’on abans s’estibava els
arribar a ser 30.000 els subsaha- racial. Diverses guerri- esclaus per dur-los més
rians de Gàmbia, de Costa d’Ivo- lles estimulades per la enllà de l’Atlàntic, fart
ri, del Camerun i d’altres països fi de la guerra del Viet- d’esperar i de no aconse-
africans, escampats al voltant de nam i pel fet de fer-se guir un nou enrolament,
les tanques de Ceuta i Melilla, independents Angola s’esmunyí tot sol de polis-
per intentar saltar o rebentar els i Moçambic, miraven só en un altre barco que,
filats. No eren els primers ni els de capgirar-ho tot. Els nord enllà, acabà atracant
únics a venir. Des de Saint Lo- morts en els enfrontaments es al port d’Alacant. La gana el féu
uis, a la costa del Senegal, altres comptaven per milers i a l’última baixar a terra i l’entossudiment
milers miraven d’arribar a l’illa dècada s’havien tancat més de de Cambridge el dugué a co-
de Fuerteventura a les Canàri- 1.000 escoles. Un bisbe negre an- lar-se de trascantó en trens que
es brincant onades durant una glicà reformista, que es deia Abel venien cap amunt. Baixava cada
setmana amb una barca de qua- Muzorewa, acabava de guanyar cop que es veia empaitat pels
tre fustes. Tots ells fugien de la el mes d’abril d’aquell mateix revisors, fins que una de les ve-
misèria, de la fam i de la guerra. any unes eleccions que, malgrat gades li succeí entre les estacions
Amb poca por a la mort, perquè ser boicotejades per les guerrilles de Castelldefels i de Gavà. Quan,
la mort ja feia temps que senyo- de Robert Mugabe i de Joshua caminant per la via, passava pels
rejava l’horitzó del seus llocs Nkono, posaven fi al sistema del camps de Viladecans, va ser de-
d’origen, somniaven i maldaven apartheid. tingut per una patrulla de la Poli-
plantar els peus al que creien cel Vetaquí doncs, que un xicot de 18 cia Local. Era al migdia de l’últim
europeu a risc d’anar-se’n al pa- anys de pell negra com el carbó, divendres de juny de 1979. Havia
radís definitiu, via fons del mar, en tornar d’escola, un dia es tro- esmerçat prop de dos mesos en
soleiada al desert, bala a l’esque- bà pares i germans petits morts el viatge que l’havia dut des dels
na o esgarrinxada als filats fron- a casa degollats. El mateix els volts de Bulawayo a Zimbabwe
terers. Malgrat la crisi doncs, la hi havia passat a altres nois del als volts de Barcelona. Era el pri-
cosa continua. barri. Per por a ser-ho també, tres mer subsaharià que no essent un
Com serà el fet migratori subsa- d’ells emprengueren la fugida i, emigrant de l’ex-colònia de Gui-
harià en el futur? Passant comp- d’aquests tres, un era en Bura- nea, ni un turista, arribava a Vi-
tes de com ha anat fins avui la mànding Kinte. Sense esperar ladecans com a primícia de tots
col·laboració internacional per a saber quina de les guerrilles, els altres.
evitar-ho, l’esgarrifança fa llet- policia o exèrcit havia estat, ni –Aquí le traigo a este tipo que dice
jos a l’esperança i el futur s’en- el perquè, enfilaren cap a l’oest. ser de Rhodesia y llamarse Manding
fosqueix. En situació de crisi, En Buramànding es fixà com a Kinte o no sé qué. No lleva documen-
augmenten dues de les xacres objectiu Anglaterra, l’antiga me- tación alguna y venía vagando por
més indignes de l’ésser humà: el tròpoli. Feia el camí de fugida la vía comiéndose un tomate. ¿Qué
racisme i la xenofòbia. Compte estimulat per la il·lusió d’anar a hacemos con él?
doncs amb el vell atrinxerament estudiar a Cambridge i somniava El policia que l’havia pres, no
en la particularitat de cadascú tornar un dia a ca seva, ben pre- tenint comandament a qui fer-
negant el que és universal: és un parat, un cop acabés el capgira- li l’entrega, el presentà directa-
dels camins del feixisme. ment polític. ment al regidor responsable de
Aquesta és la història viladeca- A la fi de l’oest, a 2.000 km, va la governació. El to i la fatxenda
nenca de Buramànding Kinte, un trobar-se el mar, que no conei- d’aquella mala persona, irritaren
dels primers. Comença a un país xia, i el port de Luanda, la capital el regidor de mala manera.
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 58 - Setembre 2012 13

14. –La Ley de Vagos y Maleantes ya fa. Pregunta-li, primer, què son les
sabe que no está vigente. Sin habér- cicatrius..., va demanar al funci-
selo pedido ni yo ni él me trae aquí a onari quan observà unes grans
un señor que no ha hecho nada, sólo marques circumdant cada braç
porque es negro. Ayer usted vio la del noi a l’alçada dels colzes, com
serie de televisión en la que sale un si hagués estat lligat amb filferros
tal Kunta Kinte... y, hoy, sintiéndose trinxadors.
protagonista, supone que todos los
–Diu que això li va fer fa dos anys
negros son como aquel y que esto pu-
la policia amb un matxet, a ell i a
ede ser divertido... Desde luego, us-
altres, per haver participat en una
ted no va a hacer nada con él. Váya-
manifestació d’estudiants de l’insti-
se por ahí de nuevo, ande; atienda a
tut. Diu que qui arribava a temps a
quien se lo pida y atrévase sólo con moment, en una pensió i que l’en-
curar-se es salvava i qui no, moria,
delincuentes... demà, dissabte, s’hauria de pre-
va traduir el funcionari.
El regidor, seguidament, es va fer sentar novament a l’Ajuntament
–A Rhodèsia? Vols dir que aquesta per mirar de fer-li una mena de
acompanyar d’un funcionari que
animalada esgarrifosa que ens hem salconduit mentre es gestionava
entenia força més l’anglès i asse-
d’empassar, no sovinteja més als pa- pel dilluns una entrevista amb
guts a taula començà la següent
ïsos de l’Àfrica Occidental? el Comissionat per als refugiats.
conversa, bé, interrogatori:
–Diu que va ser a Bulawayo, a Rho- Només se li va demanar que, si
–Good morning. Welcome to Vila-
dèsia. decidia marxar, ho fes saber prè-
decans. Please, what is your name?
–El seu nom, si és de debò, ens diu viament.
així començà.
que és mandinga. Els mandingues Però no va marxar. Recollí el pa-
–My name is Buramanding Kinte, no són de Rhodèsia, diria que són de per que, com a molt, l’alliberava
va respondre. Començava mala- Gàmbia i del Senegal. Pregunta-li de la Guàrdia Urbana i es predis-
ment a parer del regidor. quines tribus hi ha al seu pais i de posà a l’entrevista amb els res-
–Please, your true name! quina és ell. ponsables de la Creu Roja, i arri-
–Diu que les més importants són la bat el cas, amb el Cònsol Britànic.
–Joseph Buramanding Kinte, va dir
Shona i la Ndébele. La seva mare era Dissabte a la tarda, ja molt més
a continuació. Definitivament,
ndébele. Diu que el seu pare, segura- relaxat, en Buramànding seguia
havia fet seu el nom amb el qual
ment era mandinga... arreu al regidor com si fos la seva
el guàrdia l’havia batejat.
–Segurament? què vol dir? que el ombra, fent-li palès l’abandó i
–Age? confiança envers la seva perso-
seu avi era un esclau dut allà pels
–Eighteen years. anglesos? na, fins que aquest se n’apiadà i
–Coming from?.... And, do you go? mirà de fer-li entendre aquesta
-Diu que no ho sap.
–From Rhodesia..., and I want to go proposta:
Una hora després l’alcalde Mas-
to study in England, va respondre –Mira. Allotjar-te i donar-te de
grau fou informat de la tinença
l’africà. menjar, a l’Ajuntament no li és de
d’una persona indocumentada,
El regidor va arrufar el nas entre- franc. No tinc clar que ho hagi de fer
de raça negra, que mig volia exi-
veient el problema que se li venia ni que hi hagi un duro per poder-ho
liar-se a la Gran Bretanya més
al damunt i digué al funcionari: fer. Tampoc està clar quant ha de
que no pas emigrar, que no havia
durar això teu. Així doncs, vindràs
–Pregunta-li per la família, pels es- demanat asil ni estava prou clar
a dormir a casa. Demà, diumenge,
tudis, pel viatge. Pregunta-li què en que pogués ser tingut per refugi-
anirem a casa els pares i coneixeràs
sap dels canvis a Zimbabwe i què hi at, que semblava sincer i tenir un
també als meus germans. Dos o tres
vol anar a fer a l’Anglaterra. Apun- bon nivell de formació, però que
són de la teva edat. El dilluns de bon
ta-ho tot i veurem en quines coses es també podia ser un aventurer
matí, plegats, anirem a la Creu Roja,
contradiu i quins interrogants ens dels què llavors n’hi havia força
a veure si et donen la condició de re-
planteja. Quan acabis, sense em- a la costa occidental africana vo-
fugiat, si poden mediar davant les
buts, digues-li que ho té molt cru lent anar a França. Es prengué
autoritats britàniques, i si en vuit
sense papers i sense un duro. Que així la determinació d’acompa-
dies pots ser a Cambridge..., Vale?
acaben de guanyar les eleccions els nyar-lo a la Creu Roja de Barce-
O.K.?
conservadors, i que la Tatcher aques- lona quan fos possible, deixant-li
ta, el primer que acaba de fer és tan- ben clar que no estava detingut (continuarà)
car les portes a tots els refugiats i i se’n podia anar si volia, que se
els emigrants. Vejam quina cara hi l’acompanyaria per allotjar-lo, de
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 58 - Setembre 2012 14

15. conèixer càrrec del Grup Tres Torres
secció a
viladecans
Els gravats de les casetes de camp no
són simbologia maçònica
A
l final de l’article del mes passat, en el
qual parlàvem dels símbols maçònics
a les casetes de camp, demanàvem col·
laboració a la ciutadania amb la volun-
tat d’aconseguir més dades que ens ajudessin a
treure l’entrellat a aquesta mena de misteri.
Doncs bé, dos dies després de sortir l’article publi-
cat, vam rebre la trucada d’un mestre maçó el qual
ens va dir que havia llegit el nostre article i que con-
siderava que els gravats de les casetes de camp no
eren símbols maçònics.
No cal dir que la nostra sorpresa va ser considera-
ble, no només pel fet que allò que crèiem símbols
maçònics ens estaven dient que no ho eren, sinó
Una de les casetes de camp amb el gravat
també pel fet de que un mestre maçò tingués a bé
el trucar-nos amb la voluntat de clarificar conceptes
és que sigui un símbol de promoció o autosatisfac-
al respecte del tema en qüestió. Vam demanar-li una ció de l’obra realitzada d’un mestre d’obres.
entrevista a la qual va accedir molt amablement i
D’aquest tipus de senyals n’hi ha moltíssims i en
aquí en teniu el resultat: totes les èpoques. (El nostre entrevistat ens mostra
Què creus que poden ser aquets símbols que han apare- un llibre amb una il·lustració corresponent a una làpi-
gut a les casetes de camp? da romana d’un mestre d’obres, en la qual hi han escul-
Per mi no tenen gaire importància, només la podri- pides diverses eines pròpies del seu ofici) En aquesta
en tenir en un cas vist des d’una perspectiva uni- fotografia de l’època dels romans es pot veure un
versal, vull dir que hauríem de tenir la visió d’un nivell idèntic al que es troba reproduït a les case-
satèl·lit i veure aquestes casetes com estan situades tes. Aquest típus de símbols també tenen un signi-
i on estan situades i que marquin un projecte que ficat maçònic, però vist des d’aquest context i des
desconeixem de punts de referència per construir d’aquesta perspectiva no tenen res a veure amb la
una obra posterior, aleshores sí que podria tenir al- maçoneria.
gún tipus de significat o de rellevància.. Continua, sisplau.
Però això és del tot impossible perquè tot depèn de cada Això no vol dir que qui va construïr les casetes no
propietari on ha de fer el pou i és en aquest lloc on es fos maçó i pel fet de ser-ne utilitzés un símbol per
construeix la caseta. promocionar el seu ofici, però de per si, el fet de
que existeixi en diferents casetes de camp no signi-
Abans de la guerra civil hi havia un projecte aquí a
fica res, no té cap mena de transcendència des del
prop de la platja de fer una ciutat de vacances i en
punt de vista maçònic. Cal tenir en compte que els
aquest projecte hi van treballar bastants maçons ar-
maçons vénen històricament de constructors de ca-
quitectes i promotors, a no ser que tingués aquesta
tedrals i no de casetes de camp. En aquest sentit,
mena de lligam amb una cosa de més transcendèn-
sense menysprear les casetes de camp que tenen
cia, de per si, el fet de veure el símbol d’una ploma-
el seu art, la seva importància i s’han de saber fer,
da en una caseta i veure’l repetit en diferents llocs
vull dir que no tindria cap mena de significat posar
no te més significat que el de dir: Jo he fet aquesta
símbols maçònics en una edificació que no té més
caseta, si voleu, pagesos, que us construeixi una al-
transcendència que la purament utilitària. Si ho vei-
tra caseta aneu a la referència aquesta. El més propi
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 58 - Setembre 2012 15

16. Ho has dit d’una manera molt rotunda.
És un símbol. No m’ho facis explicar.
Explica’ns doncs quins elements són aquests que confi-
guren aquest símbol.
El compàs és evident, el sol també i la rosa té un
significat més particular.
I l’àguila que corona l’edifici?
L’àguila tinc més dubtes, això era una de les coses
que em feia dubtar. Si fos una àguila de dos caps et
diria que és molt important, ens estaria dient: Aquí
hi ha un maçó d’un cert grau.
* * *
L’escut maçònic de Can Bruguera
Com podeu veure, amb la casa de can Bruguera
éssim en una antiga ermita o en un convent o en
el nostre interlocutor no va ser gaire explícit. Val a
una catedral…
dir que prèviament ja ens havia advertit que calia
En una edificació de més categoria? estudiar aquesta simbologia amb deteniment. De
Tampoc vol dir que els símbols maçònics estiguin tota manera nosaltres podem afegir que la façana
sempre en llocs de molta categoria arquitectònica, va ser construïda l’any 1899. El seu propietari, Joan
també n’hi ha en llocs concrets que tenen algun ti- Bruguera Díaz, va néixer a l’any 1850, era maçó i va
pus de significació simbòlica o una indicació per a exercir d’arquitecte municipal a Viladecans a finals
altres maçons de la direcció que han d’emprendre, del segle XIX i començaments del XX.
o del lloc on han d’anar o de la casa que han d’ha- Pel que fa als gravats de les casetes de camp, ente-
bitar. A vegades són coses molt simples que no són nem que la simbologia maçònica no és comparable
perceptibles pels profans però si pels maçons. a la de, per exemple, un comunista que dibuixarà
El fet que hi aparegui el nom del propietari a sota del una falç i un martell per fer propaganda de la seva
símbol, encara l’invalidaria més com a símbol maçònic? ideologia o simplement per reafirmar-se en ella.
En efecte, això és molt clar, si en aquest símbol hi Amb les explicacions del nostre entrevistat també
poses el nom deixa de ser simbòlic per passar a entenem que per als maçons és important el lloc on
ser molt concret, com ara aquesta tomba (ens torna són col·locats els seus símbols i al mateix temps cal
a ensenyar la fotografia de la tomba romana) que diu tenir present que aquesta simbologia amaga un sig-
que aquest senyor està enterrat aquí i era mestre nificat que cal saber interpretar.
d’obres, doncs en aquest cas el nom del propietari Per tant, hem de concloure que els símbols trobats a
seria contradictori amb el símbol. les casetes de camp, si que són símbols utilitzats per
Parla’ns dels símbols de can Bruguera. la maçoneria, però en aquest cas no van més enllà
Aquella casa del carrer de la Muntanya? de ser una marca o logo del paleta que les va cons-
truir. Aquí podríem acabar la història, però com
Sí , el número 7 del carrer de la Muntanya (li ensenyem
que tenim aquest puntet de curiositat, encara ens
una fotografia). fem una darrera pregunta: Qui era el paleta que va
Aquest símbol està dient: Aquí hi viu un maçó. fer les casetes? Si en teniu alguna pista poseu-vos
I per què diu això? en contacte amb nosaltres i ens ho expliqueu.
És un símbol. Jaume Lligadas Vendrell
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 58 - Setembre 2012 16

17. la memòria en imatges
secció a càrrec de Jaume Muns
11de setembre de 1976
Amb el crit unànime de “LLIBERTAT, AMNISTIA,
ESTATUT D’AUTONOMIA” milers de persones es
,
van aplegar l’onze de setembre de 1976 a la Pla-
ça Catalunya de Sant Boi. Trenta-sis anys més
tard, amb un Estatut aprovat i retallat, no hem
aconseguit les aspiracions de plena autonomia per
aquest país.
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 58 - Setembre 2012 17