Pdt 61

http://puntviladecans.blogspot.com
puntviladecans@telefonica.net
Punt de trobada
Viladecans
61 Any 6
15 de desembre de 2012
Publicació independent d’informació i opinió

La greu problemàtica de l’habitatge
Càritas dels bisbats de Barcelona i Sant Feliu va posar en marxa el setembre de 2011 un Servei
de Mediació d’Habitatge. Ja fa molts anys que en els seus informes alerta de l’excessiu cost
de l’habitatge en relació al conjunt d’ingressos familiars. Va ser pionera en els acords amb
propietaris d’habitatges buits per tal que els cedissin durant uns anys a preus socials, i va
crear una fundació que els gestiona. Manté un servei d’ajuts econòmics –modest– que pot
donar un cop de mà per fer-se càrrec d’alguns deutes, però que és clarament insuficient en
la situació que vivim. Al nostre bisbat Càritas manté set habitatges compartits (un d’ells a
Viladecans i un altre a Sant Climent) i un alberg per a persones sense sostre.
Al costat d’aquests recursos, més limitats del que convindria, Càritas ens recorda que amb
un 1,5 % dels fons obtinguts pel FROB (Fons de Rescat d’Ordenació Bancària) se salvarien
del desnonaments 30.000 famílies. I ens recorda també que n’hi hauria prou amb regular per
llei els imports de lloguers i hipoteques per disminuir el sobreendeutament de les famílies.
Càritas també fa propostes per a la creació i gestió d’un parc públic i social d’habitatges de
lloguer, aprofitant la creació de la Societat de Gestió d’Actius Procedents de Reestructuració
Bancària (SAREB) i demana una moratòria immediata dels desnonaments, mostrant-se al-
hora molt crítica amb les recents mesures preses pel PP en aquest tema, que són més un gest
de cara a la galeria que una solució eficaç.
En la indignant situació social que estem vivint sobre aquest tema, i que provoca afortuna-
dament incisives reaccions i actuacions com les de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca
(PAH) de què parlàvem en el número passat, val la pena agrair i difondre aquestes propostes
que van més enllà de l’ajut assistencial i que aporten la credibilitat de qui treballa fa molt de
temps en l’assistència, la promoció, la prevenció i la denúncia. Al servei de la gent.

Sumari Equip de redacció
Anna Besora
2 Fàbriques de ciutadania (elogi de les biblioteques públi- M. Carmen Castellano
ques). Josep Ginjaume Maria Comas

3 Unes eleccions diferents. Montserrat Pastor
Jaume Muns
Josep Lligadas
4 La guia del discapacitat. Jordi Lligadas Montserrat Pastor
5 El futur dels pagesos. Jaume Vendrell Miguel de la Rubia
Mercè Solé
6 Viladecans: el llibre del bon amor. José Luis Atienza (els quals, tot sigui dit, no compartim
7 La V Trobada d’Estudiosos i Centres d’Estudis d’Erampru- necessàriament les opinions que en
aquest butlletí es puguin expressar).
nyà. Vicenç Castelló
La distribució d’aquest butlletí es fa
8 Viladecans amb qui ens necessita. Carme Reguant per correu electrònic. Si no desit-
8 Ressaca post-electoral. Bàrbara Lligadas geu rebre’l només cal que ens ho
comuniqueu. I si voleu que li envi-
9 Caviga surt al carrer. Mercè Solé em a un amic o amiga vostres, feu-
nos arribar la seva adreça. Gràcies.
10 La mirada aguda: Gamba roja pintada. Eio Ramon. Si voleu enviar articles per publicar,
11 Recerca històrica: Una emissora de ràdio a Viladecans en la tingueu en compte que han d’anar
frontera entre la república i el franquisme. Xavier Calderé signats i no sobrepassar les 40 ratlles
o les 600 paraules. Els hauríem de
13 Històries viladecanenques: Joan Masgrau i Marcet, l’alcalde tenir abans del dia 8 de cada mes.
(2a. part). Andreu Comellas El nostre correu electrònic:
15 Conèixer Viladecans: Ara ve Nadal, posarem el porc en sal. puntviladecans@telefonica.net
Jaume Lligadas El nostre bloc:
17 La memòria en imatges: La Bru en lluita. Jaume Muns http://puntviladecans.blogspot.com
Segueix-nos al Facebook

Fàbriques de ciutadania
(elogi de les biblioteques públiques)

E
nmig d’aquests temps difícils que ens ha
tocat viure i del cúmul de males notícies
i del pessimisme que tot ho envolta hi ha
motius d’esperança, encara. Un d’aquests
motius és la bona salut de les biblioteques públi-
ques, aquests centres de difusió del coneixement i
la cultura que s’han convertit en quelcom més que
simples sales d’estudi o de lectura. Són “temples
laics”, d’accés lliure i servei gratuït que ofereixen
al conjunt de la població múltiples vies per créixer
i formar-se en l’àmbit professional i personal. Són
fàbriques de ciutadania, intergeneracionals i inter-
culturals: dins seu hi trobem des d’infants de 0 a 3
anys fins a jubilats amb ganes d’aprendre com fun-
ciona això d’Internet o repassant la premsa diària. radors de clubs de lectura que agrupen lectors en
Lluny del que pugui semblar des de fora, els joves tertúlies literàries i, cada cop més, s’obren a entitats
estudiants no són el col·lectiu més nombrós. Ho i organitzacions del seu entorn per promoure acti-
són els adults d’entre 30 i 64 anys (el 67 % segons vitats conjuntament.
la memòria 2011 de les Biblioteques de Barcelona). A Viladecans, la Biblioteca Pública va celebrar el
Aquí probablement hi té força a veure la crisi, que 2009 el seu desè aniversari. Aleshores comptava
ha empès molta gent a formar-se i ampliar compe- amb 23.000 usuaris registrats, la qual cosa equivalia
tències. I és que les biblioteques són molt més que al 38 % de la població. Confiem que aquesta xifra
prestatgeries plenes de llibres. Comparteixen espai vagi a l’alça (potser aquest article hi contribueixi,
amb còmics, revistes, butlletins, pel·lícules, cedés, modestament). Fa temps que penso que, a diferèn-
contes per a la mainada, novel·les juvenils, fons lo- cia d’altres municipis, la nostra biblioteca està òr-
cal, material per preparar oposicions, atles, enciclo- fena de nom i que seria una bona oportunitat per
pèdies, guies de viatge i un llarguíssim etcètera. reivindicar algun personatge de la nostra localitat,
A més a més, obtenir el carnet d’usuari és gratuït (en dedicar-la a un home o una dona que s’hagi desta-
té el 42 % de la població a la demarcació de Barce- cat per la defensa i la cohesió social de Viladecans.
lona) i permet endur-se a casa, sense cap cost, fins a Segur que hem de tenir candidats i candidates. Per
30 documents: 15 en paper (incloses revistes que no què no una consulta popular? No es tracta de fo-
siguin el darrer número) i 15 en multimèdia (6 DVD mentar la participació ciutadana?
i 9 en altres suports com CD o CD-ROM). Durant 30 Per acabar, si teniu temps i ganes, us recomano tres
dies prorrogables. El mateix títol serveix per a tota visites a biblioteques ben properes que us deixaran
la xarxa de biblioteques municipals i permet gaudir bocabadats (i que també podeu utilitzar): la Bibli-
d’interessants avantatges en el món de la cultura, oteca Jordi Rubió i Balaguer de Sant Boi al Parc de
com descomptes en museus, teatres i cinemes o en la Muntanyeta, la Biblioteca Josep Soler Vidal de
la compra de llibres i música. Com una mena de Gavà al costat de l’Ajuntament i la Biblioteca Cen-
Carnet Jove, però per sempre i sense comissió. tral de Castelldefels a sota el castell. Aquesta última
Per si fos poc, això no és tot. Les biblioteques tam- va estrenar nova i flamant seu per Sant Jordi, al-
bé faciliten accés a Internet, disposen de connexió guns l’anomenen “la joia de la corona”. Fins aquest
WIFI i promouen diversitat de cursos i tallers com 2012 duia el nom de l’exdiputat socialista i promo-
els de formació en tecnologies de la informació. tor de l’esperanto Ramon Fernández Jurado, però
També acullen periòdicament activitats culturals el govern municipal del PP li va canviar el nom, no
i d’oci com contacontes per a nens, exposicions o sense polèmica.
presentacions de llibres i conferències. Són gene- Josep Ginjaume

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 61 - Desembre 2012 2

Unes eleccions diferents

A
rran de les eleccions al govern llar i donar suport a l’equip directiu per al
de Catalunya, voldria comentar compliment de la programació anual del
encara que d’una manera resu- centre i del projecte de direcció, el qual, en
mida unes altres eleccions, tam- el marc del projecte educatiu del centre vin-
bé molt importants sobretot per a les mares cula l’ acció del conjunt d’òrgans de govern
i els pares de la nostra mainada. Són les elec- del Consell.
cions al Consell Escolar de Centre. El CEC ha d’aprovar les seves normes de
El Consell Escolar de Centre (CEC) és funcionament, es reuneix a l’inici i final de
l`òrgan col·legiat de participació en el go- curs i també una vegada cada trimestre. La
vern del centre. durada del càrrec de conseller és de quatre
Cal que les famílies coneguin bé què són anys. Les decisions del CEC es prenen nor-
els Consells Escolars, quines funcions tenen malment per consens. Si no és possible ar-
atribuïdes, quin paper hi poden tenir com a ribar-hi, la decisió s’adopta per majoria de
representants de les mares i pares del centre les persones membres presents, llevat dels
i quina és la millor manera d’exercir-lo. Un casos en què la normativa determini una al-
repte important per a la participació real de tra majoria qualificada.
les famílies en els centres educatius és trobar Al si del Consell Escolar es constitueixen
la manera de col·laborar en la seva gestió i dues comissions preceptives: l’econòmica
per aconseguir-ho hi ha un òrgan de partici- i la de convivència. També hi pot haver la
pació de primer ordre, el Consell Escolar de permanent, la de menjador... i d’ altres.
Centre, però com sempre, no n’hi ha prou El CEC ha de ser el motor que dinamitzi
amb tenir les eines, cal saber-les usar amb tota la comunitat educativa i tots els sectors
coneixement i experiència. de la comunitat educativa han de conèixer
El procés electoral s’efectua per renovar la els seus acords.
meitat dels membres de cadascun dels sec- La implicació de les famílies en l’educació
tors electius que integren el Consell Escolar. dels seus fills i filles augmenta el seu rendi-
El CEC el constitueixen: el director o direc- ment com a alumnes (millors resultats, més
tora, que n’és el president, el o la cap d’es- assistència a classe...).
tudis, el o la secretària, un representant de Totes les mares i pares tenim alguna cosa
l’Ajuntament, representants dels alumnes, per aportar i alguna cosa per aprendre, és
representants dels professors i professores, per això que us animo a participar-hi el pro-
representants de les mares i pares i un re- per mes de gener quan al centre escolar de
presentant de l’administració o serveis. les vostres filles i fills les convoquin.
Les funcions del CEC són les que estableix
Montserrat Pastor i Pujadó
la Llei d’Educació. A més, li correspon vet-

La guia del discapacitat

E
l 29 de novembre al Pau Picasso es va presentar la Guia de la discapacitat. Una guia que es pot
trobar a internet, com deia la Idoia, regidora de l’Ajuntament de Viladecans que va obrir l’acte.
La regidora va fer una àmplia explicació sobre el tema i sobre el que es pot trobar a la guia.
I ara, anem al més important: l’Angelita (per Asdivi), la Maria Antònia i jo (per Caviga) vam
prendre part en una taula rodona. I la gent ens va fer diverses preguntes: com vivíem la discapacitat, amb
qui vivíem. A mi em van preguntar quins esports fèiem a Caviga i vaig explicar que al pati juguem a bàs-
quet o a futbol i que fa unes quantes setmanes es va fer un campionat esportiu en què hi havia bàsquet,
petanca, bitlles i futbol. Jo em vaig apuntar a futbol perquè m’agrada molt.
La Maria Antònia va explicar que al febrer farem l’obra de teatre que vam fer al Teatre al carrer a l’Àtrium
i que li feia molta il·lusió.
La meva cunyada em va demanar que expliqués les meves classes de guitarra. Jo vaig a música amb un
professor que es diu Ramon Muro, els dillus i els dijous. I tinc dues companyes que es diuen Paula i Ana, i
els dijous ve un noi que es diu Rubén i ara estic aprenent a tocar “Carros de Foc” puntejant, i més endavant
ja veurem.
També ens van preguntar si els discapacitats teníem els mateixos drets que les altres persones, i vam dir
que sí, i que si algú pensa que no, està molt equivocat.
A l’Angelita la van felicitar pel seu esperit de lluita a la piscina. L’Angelita va explicar que vivia sola i que
anava a comprar sola. Va a botigues que ja la coneixen i l’ajuden a obrir el moneder.
Va ser un acte preciós. No era un festival, però s’hi assemblava una mica. Al principi a la gent li va costar
participar, però després estaven molt engrescats. La Idoia va haver de posar punt i final a les preguntes i
ens va felicitar a l’Angelita, a la Maria Antònia i a mi. I ens van demanar de fer-nos una foto tots quatre.
Jordi Lligadas


El futur dels pagesos
Transcrivim aquí les paraules de benvinguda pronunciades pel president de “+ de 1000. Històries de Sant Climent
de Llobregat” a la cinquena Trobada d’Estudiosos i Centres d’Estudis d’Eramprunyà, que va tenir lloc a Sant Climent
el passat 17 de novembre.

“+ de 1000. Històries de Sant Climent de Llobregat”
és una entitat que vol reivindicar el patrimoni de
Sant Climent de Llobregat, el seu paper en la his-
tòria i el de la gent que ha contribuït a dibuixar el
nostre poble com és.
Des de fa més de mil anys els nostres avantpassats
han dissenyat un paisatge, un entorn urbà i un lle-
gat oral que ens ha ensenyat a estimar la terra i que
ens fa sentir orgullosos de ser hereus de tantes fa-
mílies pageses que durant dotzenes de generacions
han traçat l’horitzó del nostre paisatge amb la suor
del seu treball.
I, des de la nostra entitat, aquest és el llegat que
volem deixar perquè les generacions futures també
se’n sentin part important i encarin el futur sense
oblidar mai els seus fonaments. zona? Ja sabem que, com a mínim, podrien collir per
Fins fa cinquanta o seixanta anys el nostre era un menjar? A Sant Climent tenim la masia de Can Mo-
poble pagès i encara ens en sentim. Els nostres pa- lins i cent mujades de terres de propietat pública per
gesos, els de la Baronia d’Eramprunyà, abans que a fer-ho i, segurament, en les altres poblacions de la
els grans magatzems ho anunciessin, eren els que Baronia hi trobaríem d’altres instal·lacions per a un
portaven la primavera a la ciutat, amb la fruita fres- projecte com aquest. Com pot ser que el mòdul edu-
ca de la nova temporada; no arribava mai el fred catiu més proper a la terra i a la nostra regió, sigui de
sense que els caquis, les cols o els bolets que es co- formació forestal i s’imparteixi a Barcelona? No seria
llien als boscos arribessin als barcelonins des de les més adequat fer-lo en un lloc com Begues?
nostres terres. Ens queden massa perquès i se’ns acaba el temps
Els temps han canviat molt... però hem de deixar de poder-los respondre.
anar morint als pagesos que ho feien possible? Hem En aquesta jornada volem donar les gràcies als pa-
de deixar morir aquestes terres nostres tan produc- gesos que encara queden, per mantenir-se i mostrar
tives? Les àrees de desenvolupament industrial i les el seu coratge. Per aquest motiu hem volgut que
infraestructures ja se n’han menjat una gran part. fossin presents en la nostra Trobada en forma d’una
Massa sovint s’oblida el valor d’aquestes terres, petita reproducció d’una parada de venda de verdura a
s’oblida la gent que ja hi treballa i apareixen visio- la menuda, on veiem tota una gala de productes del
naris, que sense posar-se pedres al fetge hi projec- Pla del Llobregat i de la nostra muntanya. Moltíssi-
ten grans complexos d’oci de focs d’artifici sense mes gràcies als que hi han col·laborat.
sentit, prometent milions de dòlars d’inversió i mi- Gràcies als seus pebrots i a la seva persistència s’obre
lers de llocs de treballs ficticis. un fil d’esperança. Les noves formes de comercialit-
Per què s’obliden dels pagesos que ja hi són i hi tre- zació, els nous productes i la recuperació d’antics
ballen? Per què ningú parla de recuperar les terres cultius aporten cultura, moviment econòmic i nous
ermes i dignificar la professió? Posa’ts a fer... per llocs de treball. A més, tot el que cullen permet la
què no es crea una Zona Especial de Protecció Pa- seva comercialització de proximitat i la contribució
gesa, per a l’espècie en perill d’extinció que repre- a la sostenibilitat ambiental, a la reducció d’emissi-
senta la nostra gent pagesa? Bé que ho han fet amb ons en transport i a la millora de la qualitat de les
els ocells... verdures i fruites que arriben al consumidor fres-
Per què no es crea al Pla del Llobregat un mòdul de ques i acabades de collir.
formació professional agrària bàsic per a estudiants Protegim-los. I a ells, moltes gràcies per continuar
i gent sense feina, a qui posteriorment l’administra- estant amb nosaltres.
ció faciliti el lloguer de les terres ermes de la nostra
Jaume Vendrell Condeminas


Viladecans: el llibre del bon amor

E
l llibre de Josep Lligadas, ons de casa, la dels nens, la de la
Viladecans, els llocs i les histò- planxa, els noms populars els po-
ries, publicat pel Grup Tres sava la gent, gairebé per plebiscit.
Torres, és un llibre sobre la Eren noms que anaven per feina,
memòria de les pedres, de la gent i de llocs, d’esdeveniments o de ca-
dels noms de Viladecans. També és mins que portaven a algun lloc. El
una declaració d’amor a Viladecans. Josep suggereix que seria bo plan-
I com tota declaració d’amor, està tejar-se despullar les plaques de
escrita en primera persona del sin- personatges i tornar el vell nom
gular i del plural. amb que la gent els anomenava
El llibre adopta l’estil d’una guia, espontàniament. El nom popular
d’un viatge, per demostrar que Vi- sempre té darrere una història de
ladecans no ha començat de zero fa la terra, del lloc o de la gent, una
cinquanta anys, i invita al lector a un pregunta o una resposta.
passeig per tot el terme, començant El llibre és també una didàctica
pels camps, a una pujada a l’ermita lliçó d’història local, amb una ecu-
de Sales, una baixada al centre de la mènica, excel·lent i àmplia biblio-
Vila i un recorregut pel nucli urbà històric i pel no grafia sense complexos, muda demostració de que
tan històric, fins baixar fins el mar, tornar i acabar a Viladecans comença a sumar xifres i lletres. És un
Sant Ramon. Paga la pena acceptar l’oferiment del llibre que jo recomanaria com a assignatura als ins-
Josep i anar amb el llibre a la mà i passejar per Vila- tituts, però sobretot com a manual ciutadà d’auto-
decans amb ulls de primera vegada, com un turista ajuda, perquè és un bany d’autoestima que ajuda
en una ciutat estrangera. a esborrar la frontera de doble direcció, invisible i
És que, a més a més, el Josep escriu molt bé i descriu desconfiada, entre el Viladecans que pronuncia les
encara millor. En companyia d’unes fotografies dobles erres molt llargues i se sap el nom de pila de
excel·lents, el seu text és precís en les descripcions les cases, i el Viladecans que té les erres i les arrels
com els naturalistes del segle XVIII quan portaven curtes, perquè amb el temps es faran llargues.
noves de terres, animals i herbes desconegudes. Ell I una penúltima raó: en aquests moments d’infelici-
il·lustra sobre torres de barons, palaus modernistes tats col·lectives, la seva lectura contagia optimisme
amb intriga d’herència, cases de maçons, o sobre civil. Optimisme crític, convençut que tot és possi-
el perquè el carrer Major és tan poc major. Indica ble encara.
qui es qui, on és cada lloc, cada camp, cada fines-
José Luis Atienza
tra, com qui dibuixa el mapa d’un tresor abans de
salpar per tornar vint anys després. La veu del nar-
rador no és desinteressada, és una veu interessada
i curiosa que sovint s’aparta del camí i ens explica
coses i més coses, des de l’herència Modolell a què
tenen en comú xupets i aljibes.
Viladecans, els llocs i les històries reivindica vint-i cinc
llocs i la memòria dels noms. Els noms es perden
com es perden les pedres, però de més ràpida ex-
tinció, perquè la seva erosió és l’oblit. Lligadas ex-
plica quan les cases dels carrers tenien el nom del
propietari i proposa fer memòria amb una placa.
Ara només tenen nom les botigues. Com que som
tants, practiquem el desconeixement i amaguem les
nostres vides en l’ordre sense significat del núme-
ro. Lligadas ens pregunta si és vici o virtut posar
noms als carrers que ja el tenien, com el carrer de Presentació del llibre al Centre Cultural Sant Joan, el pas-
l’Escaleta. Així com nosaltres bategem les habitaci- sat 30 de novembre, amb Josep Lligadas, Encarna Gar-
cía i Jaume Vendrell.


La V Trobada d’Estudiosos i Centres
d’Estudis d’Eramprunyà

E
l passat 17 de novembre es va fer a Sant
Climent, organitzada pel grup “+ de 1000
històries” la cinquena trobada d’estudio-
sos de la Baronia d’Eramprunyà. Vilade-
cans va presentar dues ponències. La primera, pre-
sentada per Josep Lligadas del Grup Tres Torres, es
titulava “La parla del Viladecans pagès: els noms,
els llocs, les coses, les formes d’expressió”, una xer-
rada prou explícita de com s’ho han fet venir els
nostres conciutadans a pagès a l’hora d’enumerar
tot allò que els envolta: els familiars, els estris de la
feina i els llocs on treballen. I la segona, presentada
per Manuel Luengo, duia per títol “L’estructura de
la propietat agrària en el Viladecans de la dècada Intervenció de Manuel Luengo
de 1930”, on partint de l’amillarament de 1931, ens
va explicar quina era l’estructura de la propietat
agrària de Viladecans durant aquella dècada.
La trobada, que ja és un clàssic per tots els que ens
agrada conèixer alguna cosa més de tot allò que ens
envolta, es va centrar en el mon a pagès i la proble-
màtica que es troben aquells que encara viuen del
camp, de les feines que no són prou rendibles si no
tens la primera peça de temporada i de les pressions
que reben, com a exemple, tot el que ha passat amb
l’Eurovegas on es volien canviar escarxofes per mà-
quines escurabutxaques. En Jaume Vendrell de Sant
Climent va posar el to reivindicatiu demanant que
les terres de cultiu continuïn sent la font de vida
que han estat durant tants segles. També hi va ha-
ver curiositats com la projecció d’una pel·lícula re- Intervenció de Josep Lligadas
cuperada sobre la matança del porc als anys 60, pels L’organització, en tot moment esplèndida, va in-
participants de Castelldefels, o l’explicació d’en Xa- cloure dins la trobada una visita al Museu d’Eines
vier Sánchez de Sant Boi dels enigmes i misteris de de Pagès de Sant Climent, on es guarden les eines
les masies de l’antiga Quadra Llor. Destacar igual- del camp del nostres veïns climentons. Per cert que
ment la ponència d’en Víctor Mata de Begues sobre la col·lecció d’eines és prou bona, però la de carros
la restauració de les estructures de pedra seca i d’en de fusta és espectacular, tant pel nombre com pel
Josep Campmany de Gavà sobre la condició pagesa seu estat de conservació. No us la podeu perdre,
al segle XVII, on es relacionava la propietat de la aprofiteu per veure-la quan sigui oberta.
terra amb els conflictes de aquell període.
Vicenç Castelló Solina


Ressaca post-electoral

L
a nit del 25N và- subestimat la ciutadania.
rem aconseguir Una ciutadania que ens
una fita increï- ha demanat que portem
ble, vàrem pas- el país cap a la llibertat
sar de cinquena força del nacional sense oblidar-
Parlament de Catalunya nos ningú pel camí, fent
a segona. Tot això en dos una oposició valenta a
anys i fent una enorme re- un model econòmic i
novació de les estructures social que no compartim,
del nostre partit. Les coses i demostrant que es pot
s’han fet bé i hem estat re- afrontar la crisi des d’un
compensats. A pesar de la altre prisma.
campanya mediàtica, del
menyspreu cap a la nostra un gran error de càlcul, aquesta Estem vivint moments
formació i del missatge Massià- pel·lícula només la pot escriure excepcionals, i la gent ja ha
nic, la ciutadania ens ha fet con- la ciutadania, la qual té voluntat demostrat que per a aquests
fiança perquè ha vist que hi ha pròpia, és intel·ligent i disposa de moments no vol una majoria
una altra manera de fer les coses: llibertat i capacitat de decisió. excepcional, sinó una manera
educada, humil, honesta, valen- excepcional de fer les coses. Per
Així que amb la boca pastosa això serem coherents amb tot allò
ta, clara discursivament, peda-
per la borratxera electoral tota que hem dit durant la campanya,
gògica, respectuosa...
la maquinària proMassianisme per això demostrarem que hi ha
El matí del 26N el país es va llevar es va posar en marxa de nou una altra manera de fer política,
amb una enorme ressaca. Ningú contra Esquerra Republicana. perquè sinó perdríem tota la
s’esperava els resultats de la nit Ens havien menystingut, havien nostra credibilitat.
anterior. Sobretot aquells que es cregut que ja no mereixíem aquest
van esforçar per controlar el guió esforç, però ves per on, nosaltres Bàrbara Lligadas
de la pel·lícula. Però van cometre hem après dels errors i no hem

Viladecans amb qui ens necessita
Càritas cada any per aquestes dates organitza a moltes ciutats i pobles la recollida d’aliments. Vila-
decans també hi col·labora: els voluntaris de Càritas, parròquies, esplais i persones d’altres entitats
participen en l’organització i la realització d’aquesta recollida d’aliments.
Els llocs on es fa la recollida són les escoles de primària i secundària tant públiques com concertades,
també en els centres comercials, supermercats i botiges. En cada parròquia hi ha un local on s’hi poden
portar aliments.
En els locals de l’associació de veïns del barri de Sales juntament amb la parròquia de Santa Maria
Magdalena ja fa anys que s’hi fa la recollida d’aliments, i aquest any les entitats que fan les activitats
en aquests locals s’hi han volgut adherir i han organitzat activitats per poder recollir diners i fer més
gran l’aportació a Càritas.
Hem de donar las gràcies a totes les persones i voluntaris que desinteressadament fan l’aportació de
temps, aliments i diners per a aquest gran projecte d’ajuda als qui no tenen res per menjar.
Càritas avui i sempre ha estat al costat dels més necessitats. Moltes gràcies
Carme Reguant


Caviga surt al carrer
El 3 de desembre té lloc el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. A Viladecans,
Asdivi (Associació per a la integració de persones amb discapacitat a Viladecans) i el taller
ocupacional Caviga van prendre part en dos actes molt participats: la presentació de la Guia
de la Discapacitat, de la qual en Jordi Lligadas en fa la crònica en aquest mateix número, i
una festa, el dia 1, a Can Xic que va ser també tot un èxit. Però avui que s’han assolit tants
canvis importants en l’atenció a les discapacitats, les retallades posen en perill tant la qualitat
d’aquesta atenció com la supervivència d’algunes de les entitats que hi treballen. Per tot això,
el dia 3, els homes i dones de Caviga van concentrar-se a la plaça de la Vila. Aquí teniu els
fragments més significatius del manifest que van llegir en finalitzar el seu acte reivindicatiu:

«Les persones amb discapacitat lluitem
perquè ens considerin ciutadans de ple
dret. Volem participar en la societat, en la
nostra comunitat i als nostres barris.
Sabem molt bé que tenim drets i obligaci-
ons. Els nostres drets estan reconeguts en
la Constitució Espanyola de 1978. Aques-
ta constitució és la mateixa per a tots els
espanyols amb i sense discapacitat. Els
drets també estan recollits en la Conven-
ció Internacional de Nacions Unides sobre
els drets de les persones amb discapacitat.
Aquesta convenció diu que els nostres
drets s’han de complir com els de la resta
de ciutadans. • Demanem a jutges, advocats, metges i fiscals que
No obstant això, cada dia vivim situacions en què ens coneguin i que s’informin. Han de conèixer bé
molta gent no respecta els nostres drets: abans de signar les nostres sentències d’incapaci-
• Altres persones decideixen per nosaltres sense te- tació. Som capaços de fer moltes coses i prendre
nir-nos en compte. decisions!
• Sentim que no ens tracten amb respecte i que ens • Necessitem ciutats i pobles accessibles per poder
discriminen. participar, entendre la informació, passejar pels
carrers i entrar en els llocs públics. Pregunta’ns
• Molts de nosaltres estem incapacitats. Per això no
com fer-ho. Volem col·laborar amb vosaltres per
ens deixen votar.
aconseguir-ho entre tots.
• Ens trobem amb barreres arquitectòniques que
• L’educació és un dret de tots. Demanem ajuda als
ens impedeixen moure’ns amb llibertat. També
professionals i les Associacions de Mares i Pares
ens trobem amb cartells informatius que no en-
per tenir una educació de qualitat.
tenem.
• Dia a dia ens formem per treballar. Exigim que
• Durant anys ens preparem molt bé en Centres
les empreses i administracions compleixin amb
Ocupacionals, però després no tenim oportuni-
la llei, i reservin ocupació per a les persones amb
tats d’aconseguir treball.
discapacitat. Exigim als sindicats que ens defen-
• Molts de nosaltres no podem tenir una parella i sin.
formar una família. Altres persones ens neguen
• Ens preparem per ser independents i viure com
la sexualitat.
qualsevol persona. Podem fer-ho. Només necessi-
• Ens impedeixen participar en la comunitat com la tem suport per a aconseguir-ho.
resta de ciutadans i ciutadanes.
• Exigim als responsables d’associacions veïnals,
Per tot això, reivindiquem el següent: culturals, esportives i d’oci que compleixin les
• Volem un tracte d’igual a igual, d’adult, de ciu- normes d’accés a les seves instal·lacions. Igual
tadà. Per això, necessitem el suport dels governs que nosaltres complim amb totes les normes que
i els mitjans de comunicació. Necessitem que els ens exigeix la societat».
mitjans donin a la societat una imatge positiva i
inclusiva de nosaltres. Mercè Solé


la mirada aguda
secció a càrrec d’Eio Ramon

Gamba roja pintada (Tringa erythropus)
Remolar-Filipines 12/10/2011

Habita la tundra pantanosa d’Euràsia boreal. A l’estiu el plomatge gairebé negre, i a
l’hivern, molt semblant al de la gamba roja, però més clar, amb les parts superiors
tacades de blanc i sense vora blanca a les ales. El bec és brunenc, amb la base de la
mandíbula inferior roja i les potes d’un roig fosc a l’estiu i ataronjat a l’hivern. Habita
al nord d’Europa, hiverna al nord Àfrica, a la Mediterrània i al sud d’Àsia, i és oca-
sional als Països Catalans.

Font:enciclopèdia.cat.


Recerca històrica
Una emissora de ràdio a Viladecans en la
frontera entre la república i el franquisme

M
atí del dissabte 9 de maig de 1936. va arribar la precepti-
L’alcalde Llorenç Puig es dirigia per la va llicència d’obres a
carretera del Prat a la cita que cap al mans de l’arquitecte
migdia havia concertat amb un grup municipal, Josep Ca-
d’homes de Barcelona que l’esperaven a l’indret de naleta.5 Ens situem en
les Ràfoles. El batlle de Viladecans havia acceptat el Ple de l’ajuntament
representar l’ajuntament en els actes protocol·laris del dia 21 de març de
de col·locació de la primera pedra de la futura 1931 –a només mes i
emissora que Ràdio Associació de Catalunya esta- mig de l’acte de col·
va construint als afores del poble.1 De fet, dos dies locació de la primera
abans de l’acte s’havia rebut la invitació formal sig- pedra que citàvem–6 i
nada per en Pau Llorenç i Gispert, president de la en ell l’ajuntament es Logotip i adreça de la Coo-
cooperativa del mitjà de comunicació.2 En aquesta donava per assaben- perativa Ràdio Associació de
invitació, es recordava a l’alcalde que la construcció tat, oficialment parlant, Catalunya. AMVA, Fons Ajun-
de l’emissora beneficiaria a la població, tot reconei- dels desitjos construc- tament de Viladecans, Cor-
xent-li l’interès personal que sempre havia mostrat tius de Ràdio Associa- respondència general d’en-
trada,7 de maig de 1936.
en la solució de les gestions que la societat barcelo- ció de Catalunya. I no
nina havia portat a terme en els darrers mesos. només això, sinó que els
En efecte, el projecte de l’emissora ja feia mesos que regidors reunits aprovaven tàcitament el projecte,
s’havia anat madurant, tant des de la cooperativa tot condonant a la cooperativa l’arbitri municipal
com des de l’ajuntament mateix. Com a mínim des d’edificacions i drets d’instal·lació de motors si a
del mes d’abril de l’any anterior, moment en què canvi el sol·licitant es feia càrrec de l’arranjament
la societat barcelonina havia decidit comprar una de la carretera del Prat i hi emprava part de la mà
franja allargassada de 29.582 m2 propera a la via del d’obra aturada local existent.
tren, mitjançant cinc pagaments anuals per un va- Per tant, amb l’atorgament de la llicència d’obres de
lor de 9.500 pessetes cadascun.3 Mesos després, Rà- l’emissora, l’ajuntament assolia el condicionament
dio Associació de Catalunya pressionava davant de de la carretera del Prat sense gaire esforç pressu-
l’ajuntament de Viladecans per aconseguir l’arran- postari. De retruc, el poble podria sortir als diaris i
jament de la carretera del Prat, pas previ i necessari al mapa de les infraestructures de les telecomunica-
per a poder iniciar les obres de la futura infraes- cions de Catalunya. Tot plegat, en un context en el
tructura de les Ràfoles.4 Finalment, ja entrat el 1936, qual Ràdio Associació de Catalunya ja feia alguns
anys que s’havia convertit en la nineta de les oïdes
1 L’Arxiu Nacional de Catalunya custodia, entre les fotogra- radiofòniques de la Generalitat republicana. Un de-
fies del fons dels autors Josep, Joaquim i Xavier Brangulí, una
imatge de l’acte que detallem del 9 de maig de 1936. Aques-
tall no gens menor del qual devia ser ben conscient
ta imatge es pot contemplar en enllaçar l’adreça web: http:// tant el republicà Llorenç Puig com també bona part
extranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/. Després només del seus companys de consistori. En tot cas, devi-
cal fer una cerca documental amb el terme “Viladecans” i con- en pensar que allò aniria de forma més reeixida si
sultar seguidament la instantània digitalitzada que esmentem el comparaven amb aquell projecte d’aeroport que
dins del fons Brangulí (fotògrafs). En ella, a la dreta, s’identifica
l’alcalde Llorenç Puig probablement envoltat d’altres membres
també uns homes de Barcelona van voler situar en
del consistori viladecanenc; al centre i a l’esquerra s’hi veuen
els representants de Ràdio Associació de Catalunya. va acordar que es convocaria als beneficiaris de l’arranjament
2 AMVA, Fons Ajuntament de Viladecans, Correspondència amb grava de l’antic camí del Prat, per tal de valorar quina se-
general d’entrada. Carta adreçada per la Societat Cooperativa ria l’aportació de l’ajuntament. Els beneficiaris eren els senyors
de Ràdio Associació de Catalunya a l’alcalde de Viladecans, 7 de Eduard Gelabert, Francesc Plans i Ràdio Associació de Catalu-
maig de 1936. nya, S.A.
3 Informació extreta del web http://www.radioassociacio. 5 AMVA, Fons Ajuntament de Viladecans, Llicències
com/Patrimoni.htm d’Obres, 1936.
4 AMVA, Fons Ajuntament de Viladecans, Llibre d’actes del 6 AMVA, Fons Ajuntament de Viladecans, Llibre d’Actes del
Ple de l’Ajuntament, 17 de desembre de 1935. En aquest Ple es Ple de l’Ajuntament, 21 de març de 1936.


terrenys de Gavà xions, els magatzems, les oficines i altres estances
i Viladecans, entre auxiliars.
1933 i 19347. Aquell fou realment un projecte que es va executar
Altrament, aquell ràpidament. Potser cap a l’estiu del 1936 ja estava
projecte de l’emis- gairebé enllestit. I diem gairebé perquè, pel 18 de
sora era un valor juliol d’aquell any, faltava encara el més important:
segur que es vivia l’emissora pròpiament dita, la qual setmanes abans
amb total optimis- els encarregats catalans havien encarregat i gaire-
me. Per a la radi- bé comprat a la casa Telefunken alemanya. Òbvi-
odifusió catalana, ament, esmentar el 18 de juliol del 36 a ningú no
lluny havien quedat se li escapa que és la data de l’inici de la Guerra
ja els anys foscos Civil. Cap a aquells dies d’inici de la guerra i de la
de la dictadura de revolució, la pesada emissora de 25 kw va arribar
Primo de Rivera en embalada a la frontera francesa, però mai va passar
què es veié com Rà- a Catalunya. No obstant, sí que passà a Espanya,
L’emissora de ràdio de les Ràfo-
dio Barcelona EAJ-1 concretament a l’Espanya totalitària que aviat seria
les, gairebé construïda l’any 1936. –l’emissora degana comandada per un general dictador. Al cap i a la fi,
AMVA, Col·lecció Royo Pérez fundada per la ca- el que va passar és que l’emissora esdevingué un
talana Associació regal de l’Alemanya de Hitler a l’Espanya nacional,
Nacional de Radiodifusió– era absorbida per la la qual la posà en mans de l’aparell propagandístic
centralista Unión Radio Madrid. Des del 15 d’abril de l’exèrcit sollevat contra la república.9
del 1931, però, en el context de la Segona República, L’emissora Telefunken arribà poc després a Sala-
els homes de l’Associació Nacional, ja amb el nom manca i serví per posar en funcionament la primera
de Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, s’havien estació de Radio Nacional de España. I des d’aquella
posat al servei de la Generalitat de Macià i Com- estació, sis mesos justos després de l’anomenat Día
panys, havien decidit convertir la seva societat en del Alzamiento Nacional, concretament el 19 de gener
cooperativa, havien inaugurat una emissora tant a de 1937, el locutor Fernando Fernández de Córdoba
Lleida com a Girona i ara, entre el 1935 i 1936, es dis- donava per iniciada la història de la radiodifusió
posaven a fer un salt endavant amb el nou projecte
d’emissora a Viladecans. La radiodifusió catalana
bullia d’entusiasme i fins i tot, els seus responsables
es deixaven enlluernar per experiments com l’asso-
lit el 21 de maig de 1932 on un grup d’investigadors
que treballaven per a la RAC aconseguiren emetre
la primera fotografia a través de la ràdio.
I justament per experiments com aquells cal enten-
dre la transcendència de l’emissora que al 1936 es
volia construir a la nostra vila. Fins i tot cobejava
en el seu interior un projecte més agosarat: la d’es-
devenir la primera emissora de televisió de Ca-
talunya, de l’Estat i de tota l’Europa meridional.8
Detall del pànol de l’edifici central de l’emissora de Ràdio
Les seves proporcions projectades no enganyaven Associació de Catalunya a Viladecans.AMVA, Fons Ajun-
a ningú: una imponent antena a tocar d’un edifici tament de Viladecans, Llicències d’obres, 1936.
de dues plantes, amb cos central i dos cossos late-
rals, on compartirien espai els nombrosos operaris franquista amb aquestes paraules: “Atención, habla
i transmissors de l’emissora entre la sala de conne- España...”10. I mentrestant, a Viladecans, l’esquelet de
la malaurada i per força silenciada emissora de les
Ràfoles esdevenia el símbol rovellat d’un projecte
7 Sobre aquest projecte frustrat podeu consultar el llibre de
Pau Vinyes i Roig, La ciutat republicana s’enlaira. L’Avantprojecte
frustrat de modernitat generada per una República
de l’aeroport de Barcelona (1931-1934), Barcelona, LlopRoig, 2011. que aleshores era colpejada i que després seria aban-
8 Per a més informació sobre aquest projecte es pot consultar donada pels uns i aixafada pels altres.
el llibre de Francesc Canosa titulat República TV. La Catalunya
de la primera televisió, Barcelona, Duxelm, 2009. Per a un breu Xavier Calderé i Bel
esment sobre aquest estudi i sobre el projecte de televisió en
terrenys viladecanencs també es pot consultar l’article de Josep 9 GARRIGA, Teodor, La meva vida i Ràdio Associació de Cata-
Ginjaume De com la Televisió de Catalunya podria haver nascut a lunya, Proa, Perfils, 1998, pàg. 53
Viladecans molt abans dels 80, aparegut en aquesta mateixa revis- 10 Informació extreta al web commemoratiu dels 75 anys de Rà-
ta que llegiu ara, el novembre de 2011. dio Nacional de España. http://lab.rtve.es/historia-rne/


Històries viladecanenques
secció a càrrec d’Andreu Comellas

Joan Masgrau i Marcet, l’alcalde
(2a. part)

C
ontinuant l’aproxima- han passat com un
ció al viure d’en Joan vent de tramun-
Masgrau, fixem-nos, tana. Parlo de la
llegint l’extracte de la gent gran, aquella
sentència del Consell de Guerra que com jo (setan-
que el va condemnar, que fàcil ta anys) voldríem
era l’anorreament en la dictadura. que el temps alentís
No va ser el cas d’en Joan, ell ja la seva marxa, que
les havia vist i viscut de tots i molt ens donés espera a
pitjors colors. resoldre els petits
Parem atenció també al paràgraf i grans problemes.
“tuvo solicitado su ingreso en la Ma- Però això... sols ho
soneria”. Sabeu que en Masgrau pot “aquest ser mis-
mai va ser militant del PSUC. A teriós, gran arqui- Proclamació de Joan Masgrau com a alcalde el 19
d’abril de 1979. (Fotografies d’Anton i Jaume Muns)
la candidatura de les eleccions del tecte, que va cons-
79, hi va anar com a independent, truir tot el que ens
ïns ens saludàvem, ho feia esbi-
quedant al marge de la disciplina envolta” i ens fa pensar i sofrir, però
aixant la mirada i acotant el cap
del partit. El que no hi ha manera del qual ningú encara ha aconseguit
amb un petit somriure murri, com
de saber, és si mai va ingressar a desxifrar el secret, tot i que hi ha qui
dient-me: “Sé per on vas i de què
cap lògia maçònica, després d’ha- en viu i ho explota. I això ja té molt
vas paio, ànims, vinga!” I jo, ve-
ver admès en Consell de Guer- a veure amb el que jo deia. Podem
ient el que sospitava o sabia, em
ra haver-ne demanat l’ingrés en observar també, en la seva darre-
sentia recolzat i li contestava amb
temps de la República. Però si ens ra frase, que entre la clerecia segu-
un adéu semblant al d’ell, acom-
fixem, per exemple, en les saluta- rament no hi deuria tenir massa
panyat d’un suau assentiment de
cions com Alcalde dels programes amics i el mateix a la recíproca,
cap mostrant-li reconeixement
de Festa Major que ens deixà es- quan el tancaren, parlant de l’em-
i venint-li a dir sense obrir boca:
crits, podrem deduir que era amb presonament, el Senyor Rector, al
“Au, que ja queda poc! Ets a punt
l’ideari maçònic amb el que més seu germà Ramon li esbarrà: Què
de jubilar-te però encara viuràs
s’avenia. et creies?, que ton germà passaria
temps de llibertat”.
sense purgar la seva joventut?
En la de 1979 havia fet servir les Va tornar a l’àgora política a co-
paraules: “s’agermanaven” i “espe- D’això que, havent sortit de la
mençaments de l’any 1976. En-
rit d’agermanament” referint-se a “Modelo” amb quaranta-nou
torn del projecte de Depuradora
la gent de l’antigor. En la del 1980 anys fets, extremà la prudència en
de la Murtra, aleshores en període
parlava de ...una Festa Major que aquest nou exili interior, minvant
d’informació pública, se’l comen-
trenqui les tendències de la societat la vida social i perdent el somriu-
çà a veure xerrant i discutint, ara
actual al tancament en nuclis reduïts re. A la fi dels anys seixanta, en
amb l’un ara amb l’altre, pagesos
i particulars, i que fomenti la relació espera de la mort del dictador i a
sobretot, sobre la millor ubicació i
humana, l’amistat i la “fraternitat”. falta de força suficient per fer-lo
abast del projecte. Fou al voltant
Fins aquí res especial, perquè caure, ja no li recordo el posat ale-
de les primeres eleccions, les del
“fraternitat” i “agermanar-se” són gre travessant la carretera a l’hora
1977, i el retorn d’en Tarradellas a
paraules no sols de la maçoneria, d’anar al magatzem a buscar una
l’octubre, que la prèdica política
encara que en desús molta gent mica de nitrat, o el producte agra-
ja era amb tothom i començà a ser
les tenia com a pròpies, i més el ri de la Shell que fos.
reconegut com a interlocutor, fins
món cristià. Però, en la del 1982 Però no perdia l’olfacte polític. i tot per l’alcalde Parellada per
deixant palès el pensament més Prèviament a la mort de Franco, ajudar-lo a interpretar el que suc-
personal deia: ...tenim tres anys en clandestinitat encara, quan ens ceïa en el començament de l’ano-
més de la nostra vida. Tres anys que vèiem pel carrer i com a bons ve- menada transició democràtica.


tenia l’hospital tancat, ni tan sols mangà per correspondre a la il·
tenia ambulatori. D’escoles bres- lusió viladecanenca de canvi, en
sol cap, evidentment, però d’Ins- un marc de crisi econòmica que
titut de Batxillerat tampoc. Sí que tancava fàbriques a dojo i amb
tenia dotzenes de carrers per as- una manca de serveis públics i
faltar i un clavegueram a mitges privats com a pocs pobles del Baix
que s’embussava arreu. Un cine- Llobregat. Fou en la renovació
ma a punt de tancar. Un Centre permanent d’aquest entusiasme,
Joan Masgrau amb el grup munici- Parroquial sota mínims, i un Can sal del viure, que en Joan tingué la
pal del PSUC. Sellarés a punt de tancar portes, seva millor virtut.
com a únics centres culturals. Cap Jo en tenia 27 i era el quart de la
I, com va ser que va anar de cap
piscina i només una pista poli- llista i reconec que no tenia ni la
de llista del PSUC?
esportiva, la de la Riera. Alguns meitat d’aquesta sal. El meu op-
Quan va ser l’hora d’encarar les carrers tenien, fins i tot, bombetes timisme de la voluntat no acon-
eleccions municipals de l’any de llum en alguna cantonada. El seguia equilibrar-se amb el pes-
1979, al PSUC no li sortien els cementiri tenia només una dotze- simisme de l’anàlisi, que sempre
comptes. El PSC-PSOE tenia totes na de nínxols disponibles, quan partia del fet que Franco s’havia
les de guanyar a la vista de com en aquella època morien quinze mort al llit com a Cap d’Estat. Llas-
havien anat les eleccions generals. viladecanencs cada més i enca- trat per una bona crisi personal,
En la seva anàlisi de situació no- ra no s’incinerava. A beisbol es només vaig aguantar el primer
més s’entreveia la victòria electo- jugava en un descampat a tocar any de regidor. Paral·lelament, el
ral si, a més a més d’equilibrar la del Poblat Roca i de l’únic camp PSUC s’esquerdava sense haver
candidatura de la millor manera de futbol. Una biblioteca de Cai- trobat mai un bon inseriment en
amb bons representats territorials, xa Catalunya amb sis taules i no la legalitat i esdevenia un magre
sectorials i socials representatius gaires llibres. Un escorxador que instrument per a la militància. El
de tot el poble guanyant entre els ja no podia escorxar. La Torre del desencís tenia oberta la primera
nouvinguts, treia un bon resultat Baró a punt d’ensorrar-se, la Torre escletxa.
o aconseguia guanyar entre els Roja rebregada d’igual manera i
que ja hi eren abans dels anys cin- A l’alcalde Joan Masgrau li bastà
ocupada per una mini-comissaria
quanta i seixanta. per arribar a la fi del mandat, te-
de la Policia Nacional. De jardins
nir sempre present estar al servei
Per altra part també, tenint en dos, el de la Torre Modolell i el de
d’aquell concepte de “Fraternitat”
compte com s’anaven perfilant les l’interior del Grup Sant Jordi. Ni
après a les clases del CADCI l’any
candidatures dels partits emer- Notaria, ni Registre de la Propi-
1934, per poder aguantar la mala
gents a finals de 1978 i quin po- etat. Ni estació de tren. A l’asis-
bava d’alguns i el poc ajut fruit
dria ser el consistori resultant, es tència social s’hi dedicava una
de la inexperiència de quasi tots.
feia evident i necessari que el nou persona quatre hores a la
alcalde hauria de ser un bon dipo- setmana. De runes d’obra,
sitari de respecte, afegit al degut qualsevol solar n’era ple
a l’autoritat conferida, per contro- i també les rieres. Quan
lar les maneres d’alguns regidors plovia ens negàvem i a
massa farcits d’ambició personal l’alçada de la Punyalada
i dubtosa voluntat de servei. Dit la carretera quedava ta-
d’altra manera: amb poc tarannà llada en els aiguats de tar-
democràtic. dor. Als valls i corredores
Aquestes foren les raons princi- dels camps, a la Murtra i
pals per les quals el Partit Socia- el Remolar ni granotes ni
lista Unificat de Catalunya li oferí anguiles ni polles, això sí, Joan Masgrau a la manifestació per les esco-
encapçalar la candidatura. D’afe- de restes industrials d’olis,les el 18 de setembre de 1979.
gitó, aquesta tria esvaïa la possibi- crom, mercuri i asbestos flu-
Pretengué la reelecció amb el PCC
litat de disputes internes per anar int o condimentant sucs per regar
l’any 1983, però la trencadissa del
al capdavant i qualsevol altra reti- fruites i verdures als camps, tants
PSUC i el seu desballestament a
cència. La seva condició d’exiliat com en volguéssiu... Aturo l’in-
Viladecans havia deixat la cosa
i repressaliat del franquisme de ventari.
com a impossible. Fou un bon al-
l’any 1961, hi va ajudar. En Joan Masgrau estava, doncs, a calde. En Jaume Monfort, succesor
Llavors, el 1979, Viladecans tenia punt de fer 67 anys quan amb el del seu succesor del PSC-PSOE, es
ja 42.000 habitants i no solament PSUC guanyà les eleccions. Amb trobà un camí ja ben desbrossat.
tot l’entusiasme del món s’arre-


conèixer càrrec del Grup Tres Torres
secció a
viladecans

Ara ve Nadal, posarem el porc en sal

L
a nit de Nadal a Viladecans, és més que Les cançons
habitual veure el traginar de gent i cotxes
que s’afanyen per anar a casa dels famili- Les cançons de Nadal viladecanenques no diferei-
ars a celebrar l’àpat familiar de Nochebue- xen de les de la resta de Catalunya. Entre elles po-
na. Com també és habitual que molts conciutadans driem anomenar “El dimoni escuat” , “El rabadà”
nostres celebrin el dejuni del ramadà i la posterior o “Fum Fum” com a exemple de les més festives. O
festa del sacrifici o del xai. bé d’altres de més serioses com “El noi de la mare”,
“El desembre congelat”, “Les dotze van tocant” o
Aquestes celebracions que avui formen part de la
l’“Anem a Betlem”.
quotidianitat viladecanenca, eren pràcticament in-
existents no fa pas gaires anys enrera. És per això, Voldríem destacar, però, un parell de cantarelles,
que en aquest article d’avui, aprofitant que som al totes dues amb el mateix títol: “Ara ve Nadal”. La
desembre, explicarem quins són els diferents ele- primera, molt coneguda, té moltes versions tot i que
ments o celebracions del cicle nadalenc en la tradi- el començament sempre és gairebé el mateix: “Ara
ció pròpia viladecanenca, enmarcada, com és natu- ve Nadal, matarem el gall i a la tia Pepa n’hi darem
ral, dins del costumari català. un tall”. La segona cantarella, també manté consi-
derables variacions en la lletra segons els diferents
indrets del nostre país, i que fins i tot en alguns llocs
El pessebre s’utilitza per fer cagar el tió. En el cas de Viladecans
es canta com a cançó de Nadal per a la mainada.
Aquesta versió que us oferim a continuació és la
pròpia de Viladecans, tot i que hi pot haver petites
variacions segons les famílies. Fixem-nos, però, en
tot cas, que és un text extraordinàriament surrealis-
ta, ple d’expressions sense sentit, incomprensibles.
I aquí està la seva gràcia. Diu així:
Ara ve Nadal,
posarem el porc en sal,
la gallina a la pastera,
el pollí dalt del pi,
Quan la nostra ciutat era poble i la molsa no forma-
toca, toca el violí,
va part de les espècies vegetals protegides, el mun-
que ara vénen bous i vaques,
tatge del pessebre es convertia en tot un esdeveni-
les gallines amb sabates
ment en la majoria de les famílies viladecanenques.
els capons amb sabatons.
En primer lloc s’anava al bosc de la masia de cal
Correu, correu, minyons,
Ginestar o fins hi tot a Sant Climent a buscar molsa,
que el vicari fa torrons,
pedres, brots d’atzavara i també branques de bruc
la guineu els ha tastat,
per simular arbres. Amb tot el material a punt s’ini-
diu que són un poc salats
ciava el muntatge del pessebre en el qual hi partici-
Ai el brut, ai el porc,
pava tota la família i que encantava sobretot als més
ai el cara de pebrot.
petits. N’hi havia des de més senzillets fins a d’al-
tres de monumentals amb muntanyes, valls i ponts A diferència de la majoria de països de tradició
per travessar els rius, els quals eren fets amb paper cristiana, als països de parla catalana (Andorra,
de plata que s’havia anat guardant de les rajoles de País Valencià, Illes Balears i Catalunya) no existeix
xocolata o fins i tot amb aigua de veritat. la tradició de sopar en família la nit de Nadal. El
sopar del dia 24, segons la tradició viladecanenca,
Amb l’obra d’art finalitzada, havia arribat el mo-
és un sopar normal i corrent com qualsevol altre
ment de col·locar les figures. El naixement a la cova,
dia de l’any, amb la diferència que a mitja nit, qui
l’anunciata, els pastors, el caganer i els reis que els
vol, assisteix a la missa del gall. Aquesta diferència
més menuts feien avançar una mica cada dia fins al
de tradicions queda perfectament reflectida en la co-
seu destí.


mercialització dels diaris: a Madrid, no hi ha premsa es feia la vigília abans de la missa del gall, s’agafava
el dia de Nadal com a consequència de la celebració un tronc de la pila de la llenya i començava el ritu-
del sopar de Nochebuena, en canvi a Barcelona els di- al de fer-lo cagar. Per tal de despistar les criatures,
aris es venen amb normalitat el dia de Nadal, mentre cada família utilitzava el seu sistema, uns els feien
que els quioscos són tancats per Sant Esteve. anar a resar o a cantar al pessebre, d’altres anaven a
També com a curiositat, indicarem que actualment buscar els bastons al porxo o bé a dur el que havia
a la parròquia de la Montserratina, barri amb po- cagat a la cuina.
blació majoritària d’origen andalús, la missa del Les cantarelles de fer cagar eren i són moltes i dife-
gall se celebra a les sis de la tarda del dia 24, per rents, també segons cada família. Aquí en teniu tres
així poder celebrar tranquil·lament la Nochebuena. exemples de les que hem recollit:
Caga Tió o et donaré un cop de bastó.
Nadal Caga tió, caga torró i si no et donaré un cop de bastó.
Caga tió, ametlles i torrons, si no cagues molt et donaré
El dinar de Nadal és l’àpat familiar per excelència.
un cop de bastó.
Aquest és el dia en què es reuneix tota la família a
l’entorn de la taula per a compartir el menú tradici- Manel Sunyer en el seu llibre Records de la meva
onal el qual consta, com és prou conegut, de sopa de infantesa també hi diu la seva:
galets i carn d’olla, capó rostit o farcit i per postres Tió caga torró, si no en cagues et foteré un cop de bastó.
les neules i torrons que haurà cagat el tió al matí. Amb l’estomacada, el Tió cagava torrons i neules i
Les postres és també el moment en què els més pe- si era el cas també xampany, que després seria con-
tits recitaran el vers enfilats a dalt d’una cadira. La sumit a la taula de Nadal.
jornada pot culminar amb l’assistència a la tradici-
onal i centenària funció dels Pastorets al “Sentru”.
Els Sants Innocents
Actualment, el dia dels Innocents ha perdut molta
força i ja són poques les bromes que es fan. Anys
enrere era habitual fer la típica broma de penjar la
“llufa” (el clàssic ninot de paper) al primer despis-
tat que es trobava pel carrer.
Per altra banda, Joan Amades, en el Costumari Ca-
talà, diu que el dia dels Sants Innocents es consti-
tuia a Viladecans la “Junta del Sac i Tombo”. Això
marcava l’inici del cicle de la Tornaboda. Avui, amb
més de trenta anys de recuperació, la Tornaboda
queda circumscrita al diumenge de carnestoltes.

Els Reis
El Tió Poca cosa podem dir de la nit de Reis que el lector
El Tió (la traducció al castellà és “leño”) és un tronc no sàpiga. En tot cas només apuntar que a Vilade-
que els nens fan cagar per Nadal a força de basto- cans, la tradicional cavalcada de Reis va tenir el seu
nades. És evident que això que acabem d’explicar ja inici a l’any 1948. Va ser iniciativa dels joves del
és prou conegut, però hem volgut començar expli- Centre Parroquial amb Secundí Roca, Jaume Janer i
cant-ho així per animar a tothom a utilitzar la de- Josep Lligadas com a protagonistes regis.
nominació tradicional “Tió” enfront de la denomi- Per altra banda hem de dir que en la nostra tradi-
nació novedosa “Caga Tió”. ció, els Reis Mags d’Orient són coneguts com “Els
Actualment la tradició de fer cagar el Tió s’ha po- Reis”, sense més adjectius. En aquest sentit, creiem
tenciat molt, sobretot a les escoles, i això ens sembla també que caldria que tots féssim un esforç per
molt positiu. mantenir l’entranyable denominació de “Rei blanc”
“Rei ros” i “Rei negre” davant de la més moderna
Avui a les famílies, es fa tot un ritual de benvingu- de Melcior, Gaspar i Baltasar. És per allò de man-
da, cuidant i alimentant el tronc per tal que arribat tenir les nostres tradicions viladecanenques, que
el dia pugui cagar moltes llaminadures i joguines. sempre val la pena.
Anys enrere, quan Viladecans era un poble pagès,
no hi havia tants cerimonials. És a dir, que el mateix Jaume Lligadas Vendrell
matí del dia de Nadal, tot i que en algunes famílies


la memòria en imatges
secció a càrrec de Jaume Muns

La Bru en lluita
El febrer de 1980 els treballadors de la fàbrica d’elec-
trodomèstics BRU de Viladecans es van manifestar pels
carrers de la ciutat contra l’acomiadament de part de
la plantilla. El 10 de setembre d’aquell any els treba-
lladors es van tancar a l’Ajuntament. L’Alcalde, Joan
Masgrau, i els regidors els van donar suport en les seves
reivindicacions.


Pdt 61

Recommandé

Recommandé

Contenu connexe

Tendances

Tendances (18)

Similaire à Pdt 61

Similaire à Pdt 61 (20)

Plus de puntviladecans

Plus de puntviladecans (12)

Pdt 61