Punt de Trobada número 50, desembre 2011

http://puntviladecans.blogspot.com
puntviladecans@telefonica.net
Punt de trobada
Viladecans
50 Any 5
15 de desembre de 2011
Publicació independent d’informació i opinió

Cinquanta números
Aquest que esteu llegint és el número cinquanta de la revista Viladecans Punt de Trobada.
Era el juny de l’any 2007 que apareixia aquesta publicació que, dèiem llavors, volia “ser
un espai de trobada per a la gent de Viladecans per compartir idees, per parlar de les coses
que passen, per pensar els problemes, per empènyer els canvis que cal fer, per reflexionar
sobre el que ens preocupa, per promoure objectius i propostes que valguin la pena”. I des
de llavors, mes rere mes llevat de l’agost que fem vacances, aquestes pàgines s’han anat
repartint per via electrònica, gratuïtament, a molta i molta gent.
Hem de dir que, els qui tirem endavant aquest projecte, n’estem molt satisfets. I, pel que
ens arriba, molta altra gent que rep la publicació, també. Aquí hi pot escriure tothom,
amb uns límits tècnics (els articles han de mirar de no sobrepassar les 600 paraules i ens
han d’arribar com a més tard el dia 8 de cada mes), i uns altres de dignitat (ni insults, ni
acusacions sense proves, ni altres coses per l’estil). I, ara que som al número 50, voldríem
convidar-vos a tots perquè us animeu a enviar les vostres col·laboracions. O sigui que ja
ho sabeu: animeu-vos a escriure!
Estem en uns temps molt difícils, d’una crisi econòmica que fa més mal als més febles,
que d’altra banda no són els que l’han provocada. Però tot i així, pensar plegats i dir el
que pensem, i explicar les coses que fem, i valorar la cultura que entre tots creem, no estan
en crisi. I no sols no estan en crisi, sinó que estem convençuts que potenciar coses com
aquesta publicació, ajuden a empènyer per sortir-ne. A Viladecans estem vius. I Viladecans
Punt de Trobada continuarà explicant-ho.

Sumari
3 Els llibres de l’any Equip de redacció
5 El seu braçalet és blanc. Montserrat Pastor Anna Besora
6 Josep Eixarch en la memòria. Manuel Luengo M. Carmen Castellano
Maria Comas
7 Reconeixement a les arrels de l’Agrupació Mossèn Cinto. Joan Josep Ginjaume
Bonich Josep Lligadas
8 Per Nadal, mirar la Torre Modolell. Josep Lligadas Miguel de la Rubia
Mercè Solé
9 La veu de la mare. José Luis Atienza (els quals, tot sigui dit, no compartim
10 La bicicleta elèctrica. Marta Pombo necessàriament les opinions que en
aquest butlletí es puguin expressar).
10 Unas pistas. David Rebollo
La distribució d’aquest butlletí es fa
11 Per Nadal, el Messies de Händel, també a Viladecans. Mercè Solé per correu electrònic. Si no desit-
geu rebre’l només cal que ens ho
12 El Nadal en solfa: 3 concerts de Nadales a Viladecans: comuniqueu. I si voleu que li envi-
13 Ni TDT ni hòsties. Josep Ginjaume em a un amic o amiga vostres, feu-
nos arribar la seva adreça. Gràcies.
14 IV Trobada de Centres d’Estudis d’Eramprunyà. Vicenç Castelló Si voleu enviar articles per publicar,
15 El Mamut de Viladecans, premi Pau Bertran i Ros. El Mamut de tingueu en compte que han d’anar
signats i no sobrepassar les 40 ratlles
Viladecans
o les 600 paraules. Els hauríem de
16 La mirada aguda: Becplaner. Eio Ramon tenir abans del dia 8 de cada mes.

17 Les nostres entitats: L’Associació de Veïns Parc Torre Roja. El nostre correu electrònic:

18 Histories viladecanenques. Consell de guerra sumaríssim núm.
puntviladecans@telefonica.net
El nostre bloc:
43-IV-1961 (4ª part). Andreu Comellas http://puntviladecans.blogspot.com
20 Conèixer Viladecans: La plataforma Salvem el Casc Antic Jau- Segueix-nos al Facebook
me Lligadas

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 50 - Desembre 2011 2

Els llibres de l’any

A
quí us oferim, en acabar l’any, un recull Com veureu, hi ha llibres de totes menes i espècies.
ben interessant: els llibres publicats per I val a dir que no hem recollit col·laboracions en re-
gent de Viladecans durant aquest 2011. culls d’estudis, o fulletons, o altres materials que no
Entenent per gent de Viladecans els que són estrictament llibres d’autor. Però tot i així, Déu
hi han nascut, o hi viuen, o hi treballen. D’alguns n’hi do la quantitat de producció que surt!
n’hem pogut aconseguir més dades, i d’altres menys.
I us els oferim sense seguir cap ordre especial. Esperem no haver-nos-en deixat cap. I si ens n’hem
deixat, en demanem disculpes.

• Jaume Lligadas Vendrell. Viladecans 1915. L’herència de Magdalena
Modolell. Publicat pel Grup Tres Torres. 196 pàgines.
El relat del que va significar la conflictiva distribució de l’herència de
Magdalena Modolell, i en especial del seu emblemàtic palau que ara
és la seu de l’ajuntament. Una història que ens presenta, de fet, i de
manera molt amena, el retrat polític i religiós del complex Viladecans
de principis del segle XX.
• Elena Cantarell, Mireia Comas i Carme Muntaner. El llibre de la
Baronia d’Eramprunyà. Pagès Editors. Lleida. 447 pàgs.
Un llibre d’important valor històric. Es tracta de la transcripció del lli-
bre manuscrit en què els senyors de l’Eramprunyà anotaven tots els
documents sobre temes que afectaven la baronia i els seus drets i pro-
pietats, així com també relats d’esdeveniments de l’època.
• Manuel Simó. Presència mil·lenària de l’Església a Viladecans. Parròquies
de Viladecans. 140 pàgs.
Amb motiu del mil·lenari de Viladecans, una presentació, a grans pin-
zellades, de moments i històries que volen fer adonar de la importàn-
cia de la presència cristiana en la vida de la ciutat.
• Jordi Mazon. 100 preguntes de física: per què volen els avions de paper i per
què els de debò. Cossetània Edicions. Valls. 183 pàgines.
Un llibre que respon a algunes de les qüestions que l’autor ha rebut
dels seus alumnes al llarg dels seus anys d’ensenyament, tant secunda-
ri com universitari. Un llibre assequible a tots els públics, amb voluntat
de divulgar la cultura científica i lluitar contra algunes supersticions.
• Josep Lligadas i Mercè Solé. El llibre de Nadal. Editorial CPL. Barcelo-
na. 44 pàgines. Publicat també en castellà.
Un bon regal de Nadal, per a qui vulgui conèixer el seu sentit cristià.
Un llibre ben dissenyat i il·lustrat, que presenta el sentit cristià del Na-
dal, amb textos significatius, explicacions, resposta a preguntes concre-
tes, reflexions, poesies, etc.
• Noemí Trujillo. La muchacha de los ojos tristes. Parnass Ediciones.
Barcelona. 63 pàgines.
Una poesia pausada, observadora, melancòlica, d’una autora ja prou
coneguda per les seves publicacions, i que a més ara ha estat traduïda
a l’anglès als Estats Units. Una poesia de dones turmentades, adolori-
des pels trencaments i les absències, també del sexe. Una poesia que,
malgrat el dolor, vol ser com aigua enmig del desert.
• Micaela Serrano. No dejes de ser lluvia. Parnass Ediciones. Barcelona.
66 pàgines.
Un llibre de poesia que tracta de les relacions humanes, de l’amor com
el sentiment més gran que pot existir a la vida, com el motor del món.


“No dejes de ser lluvia” vol dir, explica l’autora, “No dejes de ser vida,
no dejes de amar a la vida”.
• M. Ángeles Gabalda. ¡Gracias, crisis! Parnass Ediciones. Barcelona.
76 pàgines.
Un relat de lluita i perseverància. La història d’un comercial que ha
hagut d’anar-se adaptant a feines diverses, en una situació plena de joc
brut, fins a aconseguir accedir a un treball digne.
• David Fernández. Les veus que parlen al escriure. Parnass Ediciones.
Barcelona. 106 pàgines.
Un recull de poemes on es troben somnis, records, emocions... coses
que fan moure l’ànima i la ment cap al món de les arts. Són també l’ím-
petu i la inspiració que romanen darrere del text creat.
• Eva Díaz. Nutrición Física-Mental y Emocional. Editorial La Plana. Bar-
celona.
L’autora vol mostrar en aquest llibre la relació que hi ha entre la nu-
trició i la salut psicològica i mental. Aporta una visió dels transtorns
psicològics més comuns, i proposa recursos per fer-hi front a partir de
l’alimentació i del que la natura ens ofereix.
• Constancio Zamora i Carlos Sánchez-Batalla. Historia de Monti-
zón. 490 pàgines.
L’exregidor viladecanenc Constancio Zamora publica, en col·laboració,
aquesta història del poble de Montizón, a la província de Jaén, que in-
clou també la història de les dues aldees que formen part del municipi,
Venta de los Santos y Aldeahermosa.
• Constancio Zamora, Jorge Manrique y su familia por tierras de la fronte-
ra de Castilla con Al-Andalus.
També aquest mateix any, Constancio Zamora ha publicat aquesta obra
que recull diversos episodis de la vida del conegut poeta del segle XV
Jorge Manrique.

Pregària laica contra la crisi
Amic, amiga,
Vius en terra de pagesos i d’obrers, que al llarg de la història se n’han anat sortint, de totes les
dificultats: veïns que defugen el paludisme del delta, pagesos que arrenquen terra i fertilitat al mar,
obrers que extreuen dignitat de la dictadura, dones que desafien la seva forçada vulnerabilitat i acon-
segueixen tirar endavant amb tot el que es proposen.
No tinguis por. Potser ets en atur, potser els teus ingressos es redueixen, potser ja no tens papers.
No formes part dels poderosos ni dels qui remenen les cireres. Però la teva força és l’esperança, la
voluntat, la capacitat de lluita, la confiança en els qui són com tu. Perquè ets una persona amb infi-
nites possibilitats, creativa, imaginativa. No ets una persona anònima entre la multitud. Tens nom i
cognoms, la teva pròpia història, els teus projectes. No és cert que no hi hagi camins ni sortides.
“En som molts més dels que ells volen i diuen”, diu la cançó. Doncs és veritat. Hi ha molta gent dis-
posada a indignar-se, a comprometre’s, a pensar, a lluitar. A poc a poc forjarem un futur solidari.
És el nostre desig per a tots nosaltres el 2012. Amén.


El seu braçalet és blanc

S
’acabava l’estiu. En Biel va canviar el seu color
bru d’haver nedat, jugat, gaudit de les vacances
com qualsevol nen dónze anys, per un de trencat,
blanc, que ens posa en alerta, la pèrdua de gana,
el cansament, veiem que alguna cosa no anava bé. El met-
ge ens va dir que podia ser del creixement... Passat el se-
tembre amb la història no resolta el diumenge 2 dóctubre
l’ingressàvem a Sant Joan de Déu, i el dilluns ens dona-
ven el diagnòstic: leucèmia aguda linfoblàstica. Sí alguna
persona que em llegeix ha passat per aquesta situació ja
ho sap tot, pels que tenen la sort de no saber-ho no els ho
podria descriure, sols dir que tot el món sénfonsa al teu
voltant i només hi ha una pregunta als metges: El salva-
reu? Aleshores comença un llarg camí pel nen i la família
lluitant a tort i a dret. El Biel fent-se preguntes de per què
li ha tocat a ell, la família contenint les llàgrimes i ani-
mant-lo per no enfonsar-nos tots plegats.
La part positiva dáquesta situació, que s´ha de buscar, i
la trobes, és:
Primer, l’hospital de Sant Joan de Déu. No hi ha paraules
per poder descriure el tracte, la professionalitat, amabi-
litat, tendresa... vers el Biel, de tot l’equip de metges, in-
fermeres, personal de planta, voluntaris i, per què no, la
Gelocatila i el seu company, pallassos de la planta vuitena
que tot sovint ens feien riure de debò.
I després, la sensibilització de l’escola Marta Mata, di-
recció, professors, personal no docent, monitores, pares i
mares, AMPA, alumnes... han estat i estan al costat de la
família i del nen en tot moment.
També tots els amics i amigues propers a la família, ser-
veis socials, donar-los les gràcies per fer-nos costat en
aquest tràngol, dir-los que són les paraules tan sovinteja-
des aquests dies per a nosaltres: “Pel que calgui ens teniu
al costat”, les que ens enforteixen i ens ajuden a seguir.
La polsera que porta el Biel a la planta vuitena és blanca.
Montserrat Pastor Pujadó


Josep Eixarch en la memòria

E
l dilluns 28 de novembre de les dificultats d’estudiar-la per
em vaig assabentar del la dispersió dels documents entre
traspàs del mestre i amic els arxius dels diversos propietaris
Josep Eixarch (Forcall, feudals que van manar a la nostra
Castelló, 1915) a la ciutat de Torto- jurisdicció.
sa, on vivia des de feia uns quants La col·laboració amb el mestre Ei-
anys. Malgrat que el senyor Eixarch xarch es va fer més estreta quan
–jo sempre l’havia tractat així, no des de l’Arxiu Municipal se li va
perquè ell fos distant ans al contra- plantejar la compilació de tots els
ri sinó pel respecte i admiració que seus articles i l’edició d’altres que
li tenia– ja era una persona molt tenia en cartera; així naixeria el lli-
gran, la notícia de la seva mort em bre Les arrels històriques de Vilade-
va colpir. Sempre se sent moltíssim cans. Segles XII-XVIII, publicat per
la pèrdua d’un amic, a pesar que l’Ajuntament de Viladecans, l’any
faci temps que no el veus. Josep Eixarch Frasno signant llibres, als 1989. Treballar amb ell, en la con-
El vaig conèixer el setembre de 1982, Jardins de Can Modolell, el dia de la fecció d’aquell llibre, va ser grati-
quan l’Ajuntament de Viladecans li presentació de Les arrels històriques de ficant per la passió i la il·lusió que
Viladecans, l’11 de setembre de 1989.
va atorgar la distinció de Fill Adop- transmetia en explicar-te elements
tiu en virtut dels seus treballs de re- Fotografia d’Antoni Pastor Pérez, Vilade- de la història de la nostra ciutat al
cans. AMVA, Fons Ajuntament de Vila-
cerca i difusió de la nostra història. decans mateix temps que ens encoratjava a
Aquells treballs ja els coneixia, els seguir en la lluita d’anar descobrint
havia llegit i estudiat. Aleshores era bocins d’història, d’història de Vi-
un jove membre de la Comissió d’Història de Vilade- ladecans, malgrat que alguns s’entestaven a dir que no
cans, engrescat en la recerca del Viladecans del segle teníem història. Els treballs del mestre Eixarch es van
XIX. Coneixe’l en persona va ser una gran satisfacció. encarregar de desmentir-ho.
El senyor Eixach tenia 67 anys, s’havia jubilat de pro- En Josep Eixarch, va ser contemporani d’altres estudi-
fessor de Clàssiques i es podia dedicar més abastament osos del Delta del Llobregat: en Josep Soler Vidal de
al que sempre li havia agradat, la recerca històrica. Era Gavà, en Carles Martí de sant Boi o de l’historiador per
una persona menuda però de gran cor, generós, que no excel·lència de la nostra comarca, en Jaume Codina, es-
va tenir cap recança en posar-se a disposició de la Co- tudiós de la història del Prat, però també de l’Hospi-
missió d’Història amb tots els seus coneixements i per talet i de sant Boi de Llobregat. Amb ells va coincidir
tot allò que fes falta. en els arxius barcelonins. Amb metodologies diferents
Per als que no coneguin al mestre Eixarch, he de dir tots van voler recuperar la història d’aquests pobles
que la seva relació amb Viladecans comença a principis sotmesos a jurisdiccions senyorials, oprimits per l’ho-
de la dècada de 1950, quan estableix la seva segona re- me i condicionats per una natura tremenda que ha ca-
sidència a l’Alba-rosa. És a partir d’aquest moment que racteritzat la història de les nostres poblacions al llarg
s’interessa per la història de la nostra població, desco- del temps.
brint que no hi ha res escrit. Així, ell serà el primer que En Josep Eixarch no només va estudiar Viladecans,
estudiarà la nostra història començant a remenar papers també ho va fer amb el seu poble nadiu, Forcall, que
als arxius parroquials de Sant Joan de Viladecans i Sant el va distingir amb el nomenament de Fill Predilecte,
Climent de Llobregat, als arxius històrics de Barcelona l’agost de 1994, acte al qual vaig tenir el goig d’assis-
i al municipal de Viladecans. Cap a l’any 1958 prepa- tir. Va estudiar d’una manera molt profunda molts dels
ra una petita exposició sobre la història de Viladecans, pobles de la comarca dels Ports, cosa que li va valdre el
amb pergamins cedits per particulars, iniciant-se així reconeixement dels centres d’estudis i estudiosos de la
tota una sèrie de col·laboracions, en el butlletí muni- comarca morellana.
cipal i en els programes de Festa Major, al llarg dels
El mestre i amic Josep Eixarch, allà on ha anat ha dei-
anys 1960 i 1970, en els quals va desgranant el resultat
xat la seva empremta d’estudiós, de persona lliurada al
de les seves recerques sobre la història medieval i mo-
coneixement del territori; de ben segur, senyor Eixarch,
derna de Viladecans. Aquesta tasca pionera és la que li
que allí on estiguis seràs benvingut; t’estaven esperant
valdrà el reconeixement del primer ajuntament demo-
per fer la seva història.
cràtic. A hores d’ara, encara són vigents bona part dels
seus treballs. En el coneixement de la història medieval Manuel Luengo Carrasco
de la nostra població no hem avançat gaire. Ell ja sabia


Reconeixement a les arrels
de l’Agrupació Mossèn Cinto

“L
’Agrupació Cultural Mossèn Cinto Verdaguer avui està de fes-
ta per un motiu molt especial: volem retre reconeixement als
nostres mestres i amics d’aquest món del teatre”. Així va co-
mençar l’acte el diumenge 27 de novembre, que tingué lloc en
el Centre Cultural Sant Joan.
Un reconeixement a unes persones que han estat referents dins l’Agrupació.
Que no han deixat mai de pertànyer com socis a Mossèn Cinto i que, amb els
seus consells i el seu caliu ens han anat acompanyant en les representacions
que hem fet. Ens referim a Josep Puy, Antònia Vall.llosada, Maria Vidal, Maria
Bonich, Vicenç Castellano, Gori Condeminas, Conxita Fierro, Jaume Gelabert,
Pepe Linares, Flora Quintín, Pepitu Sabaté, Paquita Sanchís, Carme Segura i
Eugeni Solina.
El sentit de l’acte, tal com allà es va explicar, era aquest:
“Volem agrair a tots ells la seva tasca, moltes vegades silenciosa, a voltes sacrifi-
cada i també incompresa; però si més no, molt valuosa per tot el que han fet per
l’Agrupació. Avui volem ser al vostre costat per a dir-vos: Gràcies. Gràcies per
les hores que heu estat en aquesta sala, passant fred i calor; per tot el que ens
heu ensenyat, que no és poc, i per tot el temps dedicat a la cultura, deixant la
família, per aquest amor al teatre que ens mou a tots. Cada un de vosaltres, en
la vostra tasca dins de l’Agrupació, heu creat escola, que en algun cas ha tingut
continuïtat i en d’altres no tant, però que en el moment que es parla d’una feina
concreta, segons la que sigui... la resposta és: Pregunteu a Tal o a Tal, que ell/
ella sap com es fa.”
S’explicaren anècdotes de cada un d’ells i es van fer unes lectures dramatitza-
des d’obres emblemàtiques representades en aquests anys per ells i algunes
cançons de sarsueles i musicals. L’acte fou clos pels parlaments del President
de la entitat Xavier Mondragon i del Regidor de Cultura Jose Luis Atienza, i es
va acabar amb una copa de cava i coca.
Joan Bonich


Mirar Viladecans / I
Per Nadal, mirar la Torre Modolell

L
a Torre Modolell, la seu allà hi havia una fassina on es feia
de l’Ajuntament de Vila- aiguardent. Aquesta part de l’edi-
decans, tots la tenim molt fici amb les voltes i els pilars de
vista. Però… us heu aturat fet era més llarga, i ocupava
mai a mirar-la detingudament? part de l’espai que avui fa
No? Doncs segur que, si ho d’aparcament, com es pot
feu, hi trobareu un munt comprovar si un mira
de belleses descone- la paret de ponent de
gudes. Aquests l’edifici, en què es ve-
dies de Nadal po- uen els senyals de
den ser una bona ocasió per fer-ho. dues de les voltes i
Per situar-nos d’entrada, diguem ment ornamentat, i amb unes grans el seu pilar central.
que la Torre Modolell és un palau finestres amb barana a cada costat. Si mirem ara cap a la dreta de la
modernista d’estil neogòtic cons- Aquesta entrada principal, que torre de guaita, trobarem en primer
truït l’any 1892 per l’arquitecte fi- dóna pas tant a l’escala monumen- lloc una entrada secundària del pa-
guerenc Josep Azemar per encàrrec tal que puja al primer pis com al lau, que era l’entrada dels masovers
de Magdalena Modolell i el seu jardí del palau, en l’actualitat habi- i ara és l’entrada de l’Ajuntament.
marit Jaume Nogués, en la línia del tualment està tancada. A continua- Ja a la cantonada, hi tenim el balcó
que era habitual en la burgesia ca- ció, hi veiem una segona torre, amb que dóna a la plaça i que porta gra-
talana de l’època, que afirmaven el la qual s’acaba el palau pròpiament vat a sobre la data de la construcció:
seu estatus amb la construcció de dit. Tant en aquesta banda esquerra “Any 1892”. Si mirem més amunt
vistoses residències. Sens dubte que com a la banda dreta i tot al llarg encara, sota la torreta amb espiells,
en el Viladecans de finals del segle del carrer d’Àngel Guimerà, po- veurem, a la banda de la plaça, un
XIX, en què la majoria de cases eren dem observar que els elements de medalló amb les inicials “MM”, de
baixes i molt senzilles, la construc- suport de la façana, brancals, llin- Magdalena Modolell, i a la banda
ció d’aquell palau devia causar im- des, ampits, etc., són de pedra ver- del carrer Àngel Guimerà, un altre
pacte. mella de marès. Igualment, podem medalló amb les inicials “JN”, de
veure que Azemar també va fer ser- Jaume Nogués, el seu marit.
I ara, posem-nos a mirar. La millor
vir materials i elements decoratius
perspectiva la tindrem si ens situem Seguint el carrer Àngel Guimerà,
característics del modernisme, com
davant de la porta del número 7 de continuarem veient el mateix tipus
són l’estuc en imitació de pedra,
la plaça. Doncs som-hi. de finestres i decoració. I, al final de
reixats de ferro forjat, i vitralls a les
El centre del palau és la torre qua- l’edifici, trobem una altra entrada
finestres.
drada del segle XVI, una torre de secundària i, a dalt, una torreta amb
Després d’aquesta segona torre, espiells bessona de la d’abans.
guaita edificada en el seu moment
l’edifici continua amb una façana
per prevenir les incursions de pira- Per acabar, podem aixecar els ulls a
més baixa i senzilla, construïda en
tes i bandolers. Mantenint, doncs, la teulada de l’edifici, i adonar-nos
una fase posterior, l’any 1899. En
aquesta torre central, Azemar va que també se li ha volgut donar una
aquest part de l’edifici, que inici-
construir la seva obra, substituint vistositat especial: el palau, en efec-
alment tingué funcions de magat-
les edificacions que abans hi havia te, està cobert per teula d’estil àrab
zem, l’arquitecte hi va mantenir
adossades a banda i banda. Cal esmaltada de color negre, un altre
–i encara hi són ara– les voltes de
dir, però, que el campanar que ac- dels elements de gust modernista
la planta baixa amb els pilars de
tualment corona la torre de guai- que Josep Azemar va utilitzar.
pedra vermella que les sostenien,
ta llavors no hi era, sinó que es va
originaris del segle XVIII, de quan Josep Lligadas
construir l’any 1937, aprofitant les
campanes de l’església parroquial
de Sant Joan, que havia estat crema- L’escala monumental, un patrimoni per lluir-lo
da a l’inici de la guerra civil, i que L’escala monumental que puja al primer pis és un dels elements més vistosos del pa-
eren de propietat municipal. lau, amb els llums de ferro forjat, les finestres neogòtiques i els seus vitralls, etc. Ac-
Mirem ara cap a l’esquerra de la tualment, però, no es pot veure, perquè la porta principal del palau, que dóna pas
torre de guaita. Hi trobem, de se- també al jardí, està tancada. Seria important tenir aquesta porta principal oberta,
guida, l’entrada principal del pa- i l’espai ben endreçat i ressaltat, perquè tothom pogués fruir i sentir-se orgullós
lau, amb un balcó-tribuna especial- d’aquest magnífic patrimoni col·lectiu.


La veu de la mare
(Adaptació infidel de la meva aportació a la presentació
d’Òmnium, el passat 14 d’octubre. Segona i última part)

S
i la llengua neix com a part central de l’ex-
periència vital de comunicar-se, al formar
part de la relació d’una comunitat, aquest
aprenentatge personal es converteix en un
fet polític. La llengua es polititza, ja no és un dret
sinó també una obligació. En les nacions amb estat
i sense estat, la llengua és la marca de naixement,
de nació, la marca de diferència. Però més enllà
de textos, consignes i proclames, la llengua forma
part de la vida, i com Carles Marx deia, “no és la
consciència qui fa la vida, sinó la vida la que fa la
consciència”. res econòmiques i no ajuda a la barreja de gents i
Com és la vida lingüística de la nostra gent de Vila- parles. Es comparteix la ciutat de manera diferent.
decans? En gran part depèn de la llengua la mare, Només el 20% participem de la festa major. Avui es
malgrat les actuals voluntarioses paternitats parti- viu al mateix carrer i es pot habitar en mons cultu-
cipatives que semblen haver perdut l’al·lèrgia als rals diferents, depèn en part de la tele que veus, de
bolquers. Segons una enquesta de la Diputació de l’emissora que escoltes. Les televisions i les ràdios
2005, només el 16,4% tenim els dos pares catalans, proposen adhesions a universos culturals diferents.
el 13,6%, només un dels dos pares són d’aquí, i el En una multiresposta de l’enquesta, TV3 quedava
70% tots dos nascuts fora de Catalunya. El resul- amb el 35% mentre Tele5 tenia un 57%, com a tele
tat és que el 66,8% dels nostres veïns no parlen mai habitual de la gent de Viladecans.
el català, i només el 14,4% utilitzen el català com a La immersió ha estat una gran troballa, al marge de
llengua habitual. que pugui ferir determinades sensibilitats perquè
Jo, que pertanyo al 18,6% que practica el bilingüis- les pells lingüístiques de vegades són molt fines. Se-
me com a llengua habitual, però que probablement gons l’Indescat al 2001, el 60% de la gent més gran
parla castellà a la intimitat, tinc un cert sidral lin- de 45 anys de Viladecans no sabia llegir el català,
güístic a casa. Jo parlo castellà amb la meva dona, arribava al 70% en els més grans de 60 anys, però en
que és catalanoparlant. Ella em contesta en castellà, la gent de menys de 24 anys, gairebé el 90% ja el sa-
però parla català amb les meves filles i amb la seva ben llegir. El futur es presenta millor que el present
mare, amb qui jo parlo i em contesta en castellà. Jo gràcies a la palanca que representa l’ensenyament
parlo a les meves filles en català, però elles em con- conjunt de les dues llengües, amb discriminació po-
testen en castellà, però amb la meva dona parlen en sitiva per la llengua nascuda en aquesta terra.
català. En resum, un carinyós merder lingüístic, real Però jo crec que l’avenç de la igualtat d’oportunitats
como la vida misma, que provocaria infarts als tertu- lingüístiques vindrà perquè pels castellanoparlants
lians d’Intereconomia i a algun jutge del Tribunal el català sigui una llengua sabuda, però també esti-
Constitucional. mada. I els enamoraments lingüístics no són fàcils.
Aquestes dades ens donen, més enllà dels projec- Es necessita capacitat de seducció i ganes d’enrot-
tes nacionals o polítics de cadascú, una comunitat llar-se i de deixar-se enrotllar, sense intentar mai
escindida en la seva capacitat natural de comuni- convertir la llengua en un tema de bons i dolents.
cació, en els seus hàbits culturals. Sense dramatit- Capacitat de seducció, haberla hayla, però hay mucha
zar el fet, és una barrera que se suma a les barre- tela que cortar i molta feina per fer.
José Luis Atienza


La bicicleta elèctrica, el gran vehicle
oblidat en temps de crisi

E
n temps de gran crisi econòmica cal bus-
car més d’una solució als problemes quo-
tidians. Per aquest motiu, és important
potenciar molt més l’ús de la bicicleta
com a vehicle d’ús diari per anar a treballar, estu-
diar, comprar, etc. Però encara falten accions que
millorin la seguretat per circular i també per apar-
car aquest vehicle evitant al màxim els robatoris. I
l’altra gran qüestió fonamental és, sens dubte, pro-
moure seriosament l’ús de la bicicleta elèctrica ja
que permet el següent:
• estalviar diners en aquests temps tan difícils ja
que tenir vehicles propis com un cotxe és molt
car, a part de contaminar més. Una bicicleta
eléctrica és molt més econòmica a curt i a llarg tinació sense estar cansada ni regalimant suor
termini. per tot el cos. Les pujades deixen de ser obsta-
• millorar la salut individual i col·lectiva perquè, cles impossibles.
gràcies al mecanisme elèctric d’assistència per Per tant, queda prou clar que cal fer una aposta ben
pedalar, moltes més persones poden utilitzar- ferma per a aquest tipus de vehicle. També falta,
la, fent un tipus d’exercici tranquil i no cansat, però, més respecte i capacitat de convivència pacífica
absolutament necessari en una societat massa entre tots els usuaris de la via pública vagin amb bi-
sedentària. Aquest exercici, adequat a les pos- cicleta, cotxe, moto, a peu o amb el que sigui. Aquest
sibilitats de cada persona, evita moltes malalti- problema de la mala educació de certes persones és
es que tenen un gran cost econòmic i també un a tots els nivells de la nostra societat i cal lluitar-hi
cost en la qualitat de vida de la persona. També contundentment en tots els àmbits on es presenta.
permet a la gent arribar als seus llocs de des-
Marta Pombo Sallés

Señor presidente:
Supongo que no está en su mente hacer otra cosa
Unas pistas
que lo mismo que hacen todos, o lo que ya hicieron
Una política laboral para todos por igual, incluidos
antes, pero déjeme que fantasee un poco.
los funcionarios.
¿Qué le parecería aparecer en los libros de historia,
Promulgue leyes actuales eliminando siempre que
transcender de lo usual y hacer algo que le encum-
sea posible los huecos legales y elimine aquellas que
bre por encima de los mortales que nadie nunca hizo
dan privilegios a unos sobre otros.
antes?
Descubra la tecnología y proponga un sistema fácil
Le doy unas pistas.
de voto a distancia y que tenga un valor del 50%, el
Asegúrese de tener información experta, las mejo- otro 50% los votos de sus señorías.
res, y escúchelas con atención.
Sean consecuentes con la leyes y háganse cumplir de
Sea el primero en colocar las cuentas detalladas en manera equitativa e igualitaria tanto si se trata de un
internet, las reales. ladrón de poca monta o un banquero.
Asegúrese de exigir que todas las administraciones Ofrezcan una educación consistente y una bolsa de
sigan su sistema de transparencia y el dinero que se la compra básica razonable.
perdía entre los “dedos” tapará todos los agujeros
Estoy seguro de que al final, estará mucho más satis-
que tengamos.
fecho que de hacer lo de siempre.
Elimine todos los puestos innecesarios, exija el cum-
plimiento de sus puestos al resto. David Rebollo


Per Nadal, el Messies de Händel,
també a Viladecans

É
s una tradició nada- El Messies és, doncs, un ora-
lenca europea que tori religiós fet des de la cort.
de mica em mica Parteix d’un text, de Charles
s’ha anat implan- Jennes, que bàsicament és un
tant també entre nosaltres, recull de fragments de la Bí-
i que aquest any arriba a blia, molt ben triats, en fun-
l’Àtrium de Viladecans de la ció del seu sentit religiós i,
mà de la Coral Cantiga i de sobretot, en funció de la seva
l’Orquestra de Cambra Ter- bellesa poètica.
rassa 48. Un veritable privile- El text no és gens descriptiu,
gi per a la nostra ciutat. en el sentit que no explica la
Per a qui no és especial co- vida de Jesús, d’altra banda
neixedor de la música mal ben coneguda pel públic del
anomenada “clàssica” és pos- segle XVIII. És un text litúr-
sible que el Messies de Händel només sigui aquell gic, és a dir, algunes de les cites bíbliques s’utilitza-
esplèndid “Al·leluia” que no deixa indiferent ningú, ven com a pregària comunitària en l’església angli-
perquè anima fins i tot les pedres. cana. En les seves tres parts, al·ludeix a qüestions
Però el Messies és molt més que això: és allò que cabdals des de la fe cristiana:
en diuen un “oratori”. Una obra típica del barroc • L’espera del Messies (l’Advent i el Nadal)
(1741), que en la seva recerca constant d’espectacu- • El patiment i la mort de Jesús, i la resurrecció (és
laritat, posa música, i una música molt teatral, en- aquí on hi ha el cèlebre Al·leluia)
cara que no es representi, a textos més o menys
• El triomf sobre la mort, la vida eterna, la vida
piadosos. Recordem que és el segle en què l’òpera
de l’Església.
pren volada i en què es produïen a Europa dos fe-
nòmens aparentment contradictoris. D’una banda, La música del Messies, que Händel va escriure en
l’inici del pensament racionalista il·lustrat, i d’una tres setmanes!, és senzillament fantàstica i s’adapta
altra, el ple desenvolupament, en un context pací- perfectament al text. Quan els àngels canten gaire-
fic, de les esglésies reformades (protestants). bé sents com mouen les ales. Quan, seguint el text
d’Isaïes, s’alçaran les fondalades,s’abaixaran les munta-
L’Església reformada, a Alemanya i a Anglaterra,
nyes i els turons, el terreny escabrós serà una plana, i la
comptava ja amb la tranquil·litat necessària, amb
serralada, una ampla vall, notes com la veu del solista
excel·lents músics que podien expressar-se amb
s’enfila amunt quan parla d’alçar-se i baixa quan
més llibertat que dins l’església catòlica, i amb una
arriba a les fondalades. Tota la capacitat expressiva
certa tradició litúrgica. La primera part del segle
del barroc es posa en tensió. Per això és molt im-
XVIII és la de les grans obres de Bach i de Händel,
portant fer l’esforç d’escoltar el Messies intentant
–que per cert van néixer el mateix any i a Saxònia.
seguir-ne el text.
Es tracta d’obres religioses on l’accent de la reforma
es nota molt. En el cas de Bach, que en la major part Res més, us desitjo que hi assistiu i que en gaudiu.
de la seva vida va dependre laboralment d’esglé- És a l’abast de tothom, com les que de debò són
sies luteranes, es nota en els espais de participació grans obres, perquè en cada moment de la vida en
dels feligresos i en la simplicitat i la bellesa dels podeu assaborir una bellesa diferent.
himnes luterans, sovint basats en temes populars. I acabo citant un dels textos, molt adequat per a la
Händel, però, va establir-se a Londres, i va treba- crisi que estem vivint, i que és tal i com comença el
llar al servei de la cort reial. El seu ofici era, doncs, Messies: Consoleu, consoleu el meu poble, i anuncieu-li
més profà i comptava amb els millors recursos. De que s’ha acabat la seva servitud. En temps de crisi fa de
fet, entre les seves obres més conegudes n’hi ha una bon sentir. Tant de bo!
per acompanyar els focs artificials de la cort, i una Mercè Solé
altra per acompanyar el seguici reial en un viatge
pel Tàmesis.


El Nadal en solfa:
3 concerts de Nadales a Viladecans:

1. Dissabte 17 de desembre, a les 8
del vespre, la Coral La Lira a la parrò-
quia de Sant Joan (Sant Joan, 16)

concert de nadal

COR MONTSERRAT
COR INFANTIL
Escola de Música de
Sant Joan de Vilatorrada
Grup instrumental
Direcció: Glòria Coma i Pedrals

Diumenge 18 de desembre
de 2011, a les 18 h
Parròquia de Sant Joan Baptista
de Viladecans

Organitza:

2. Diumenge 18 de desembre, a les 6 de la
tarda, la Coral i el Grup instrumental de Sant
Joan de Vilatorrada també a la parròquia de
Sant Joan (Sant Joan, 16)

Col·labora:
Parròquia de Sant Joan Baptista
Cor Som i Serem
Cor & Cants

3. Divendres, 23 de desem-
bre a les 8 del vespre el Cor &
Cants a la Plaça de la Vila


Ni TDT ni hòsties

H
em hagut de conèixer per de canals no ha anat lligada en termes
la premsa que el nostre generals a un augment dels nivells de
Ajuntament i en paral·lel satisfacció. Més oferta no significa més
els de Begues, Castellde- qualitat: per a més indicacions facin
fels, el Prat, Gavà, Sant Boi i Sant Cli- un tomb a través del comandament a
ment han decidit posar punt i final al distància a qualsevol hora del dia.
canal Delta TV... si és que mai va exis- Mentrestant, pel camí han caigut Lo-
tir, és clar. El calia Viladecans, que va deixar d’eme-
Consorci per tre el 2009 després d’onze anys en fun-
a la gestió de cionament, i actualment estan a punt
la televisió de fer-ho la ràdio i la televisió muni-
digital local cipals de l’Hospitalet de Llobregat,
pública de la que es diu aviat, amb 70 treballadors
demarcació al darrere. També l’Ajuntament de
del Delta del Gavà ha informat que el gener de 2012
Llobregat, deixarà d’emetre Gavà TV: la voluntat
ens consti- és reconvertir-la en una televisió per
tuït el 2007 Internet “ajustada a les necessitats del
pels ante- municipi”. Tant l’Hospitalet com Gavà
riors mu- semblen seguir així l’exemple de Vila-
nicipis, es decans apostant per canals únicament
dissoldrà en per Internet, amb menys despeses de
breu si res personal i costos més ajustats.
no ho atura, i res no ho fa pensar. Sense desmerèixer la potencialitat de
Un projecte que va néixer en vista a la xarxa com a suport estratègic i de
l’apagada analògica, abans de la crisi futur per a transmetre informació (ja
econòmica i amb l’objectiu de dotar el sigui local, comarcal, nacional, estatal
nostre territori d’una oferta de televi- o internacional), és obvi i evident que
sió pública de proximitat, de caràcter encara avui hi ha una majoria de la
comarcal, se’n va en orris bàsicament població que no compta amb possibi-
per la impossibilitat de sostenir-se litats reals d’accés a Internet, per man-
econòmicament. Per una combinació ca de costum o manca de recursos, per
letal, diríem: unes arques municipals molts W!ladecans i xats amb l’alcalde
molt pressionades i una capacitat que s’organitzin.
d’autofinançament (per publicitat) Avui la televisió continua essent el
gairebé inexistent. principal mitjà de comunicació de
La lògica actual ha fet inviable la ma- masses. Cap altre arriba a més d’un
terialització d’aquesta fórmula, ideada 90 % de les llars, mentre que Internet
en el seu dia pel Consell de l’Audiovi- no arriba al 50 % (dades del Baròmetre
sual de Catalunya com a solució ho- de la Comunicació i la Cultura a Cata-
mogènia a tot Catalunya per facilitar lunya, novembre de 2011). I aquí està
la migració de la televisió analògica el drama: veure com la crisi s’enduu
a la digital i també per acabar amb la per davant un dels símbols de qualitat
permanent provisionalitat en què vi- democràtica, pluralitat i servei públic
vien moltes televisions locals. Una via més evidents del nostre sistema com
que s’ha demostrat efectiva només en són les televisions municipals (mal-
determinades demarcacions i no sense grat les seves imperfeccions, que en
dificultats. tenen, o en tenien).
Tampoc s’han complert moltes de les
Josep Ginjaume
expectatives que es van crear amb
l’arribada de la TDT, la multiplicació


IV Trobada de Centres d’Estudis
d’Eramprunyà

A
quest any ha es-
tat el GREHIC de
Castelldefels qui
ha organitzat la
Trobada de Centres d’Estudis
d’Eramprunyà, que es va dur
a terme entre la Nova Biblio-
teca de Castelldefels i l’hotel
Rey Don Jaime. Va ser una
trobada llarga, però entretin-
guda i amena, amb la cirereta
afegida de poder visitar i pu-
jar a la Torre Barona situada
dins del recinte de l’hotel.
La jornada va començar amb
una mostra de cultura popu-
lar amb Gegants, Grallers,
Balls de Bastons i un pilar
de quatre a càrrec de la Colla
Castellera de Castelldefels, i
després, un cop acabats els actes protocol·laris, es Tres Torres, ens va explicar com va anar tot allò que
van iniciar les ponències. va passar fa deu anys, amb l’intent de remodelació
Les ponències, de temàtica diversa, van començar del centre històric de Viladecans, l’oposició de la
amb la presentació d’un treball conjunt sobre les plataforma Salvem el Casc Antic i l’acord final pro-
fites que s’han trobat dins del perímetre de la Ba- posat per un arquitecte neutral, en Salvador Matas
ronia de l’Eramprunyà; es va parlar del patrimoni i Dalmases. En aquest número del Punt de Trobada i
mariner i de les forques de Barcelona; de l’aplec en el proper, a la secció “Conèixer Viladecans”, po-
de Sant Miquel, que es va il·lustrar amb una pel- dreu llegir aquesta explicació. A la tarda, en Xavi-
lícula d’animació que reproduïa com era el Castell er Calderé, ens va parlar dels documents de fitació
d’Eramprunyà fa molts anys. També ens van en- que tenen a l’Arxiu Municipal de Viladecans –tema
senyar les inscultures del Montbaig –pedres amb central de la Trobada–; en Manuel Luengo, ens va
forats que bé podrien ser megalítiques–; ens van fer una xerrada sobre els elements d’interès Patri-
endinsar dins l’heràldica i la vexil·lologia de la Ba- monial del nostre poble, i la Mireia Comas, ens va
ronia. i ens van presentar l’anàlisi econòmica de explicar com el llibre de la Baronia d’Eramprunyà,
vuit pobles al voltant de Sant Boi, entre ells Vilade- de mans del seu propietari, va arribar a la Universi-
cans, feta en el seu moment per demostrar la neces- tat de Barcelona; la seva feina de traducció i trans-
sitat de construir una estació de tren a Sant Boi. Ens cripció del text que, per cert, esperem que presenti
van fer cinc cèntims de les feines de rehabilitació de a Viladecans el més aviat possible. Finalment, en
Can Roca de Baix –antiga comissaria de policia de Josep Mª Solías, ens va parlar de la divisió roma-
Castelldefels–, i també del Castell d’Eramprunyà na de Viladecans i de l’origen dels noms del nostre
on, per cert, es fan visites guiades cada segon diu- entorn. L’any que ve, la trobada es farà a Sant Cli-
menge de mes. ment, i el tema preferent serà la Pagesia. Us convi-
Viladecans ha estat qui ha tingut més representats dem doncs, a la 5a Trobada que es tindrà lloc el dia
a la Trobada. Al matí, en Jaume Lligadas del Grup 17 de novembre de 2012.
Vicenç Castelló Solina


El Mamut de Viladecans,
premi Pau Bertran i Ros
VII Premis de reconeixement cultural del Baix Llobregat

E
stic emocionat. El 25 de
novembre vaig assistir
al sopar de lliurament
de la setena edició dels
premis de reconeixement cul-
tural, que concedeix el Centre
d’Estudis Comarcals del Baix
Llobregat. Va ser a Martorell, a la
seu de la Societat Recreativa del
1928 El Progrés. Una passada de
local! I una excel·lent organitza-
ció. Vam tenir teatre, música en
directe i un bon sopar, que mai d’Arts Visuals) i servidor per al molt, i perquè d’alguna forma el
no està de més. premi Pau Bertran i Bros de Cul- mamut representa tot els veïns
Certament, vam ser una bona tura Popular. El Sr. Roca i jo vam de la nostra ciutat. I això m’ani-
colla: 78 entitats van estar nomi- ser finalistes. I jo vaig guanyar el ma a continuar endavant. És una
nades per als premis, i d’aques- premi en la meva categoria. bona cosa per als viladecanencs
tes, se’n van seleccionar 36 fina- Cosa que em va fer molt feliç. comptar amb tres entitats nomi-
listes. De Viladecans vam estar Perquè era la primera vegada nades i, encara que només n’hagi
nominats: l’Arxiu Municipal de que un d’aquests premis anava guanyat una, jo ho visc com si ho
Viladecans (per al premi Josep a Viladecans, perquè sé que les haguéssim guanyat tots tres.
Maria Jujol, de Preservació del 23 entitats que m’empenyeu i la Amics, amigues, per molts
Patrimoni), el Sr. Secundí Roca colla del Mamut us ho heu currat anys!!!
(per al premi Antoni Serra i Fiter, El Mamut de Viladecans

Per al teu (o teva) amic
Fundación Espejo
invisible, res millor que un
mamut BEN VISIBLE!
2ª HUEVADA POPULAR DE VILADECANS.

PROYECTO DE ACCIÓN HUMANITARIA:

MENTS A LA SORRA. Per què no regales un mamut ben visible al teu amic
o amiga invisible? Serà un regal viladecanenc baratet
“VILADECANS PEL SAHARA”
(3 €), per enganxar al cotxe, a la moto, a la bici o a la
Construcción de un hospital psiquiátrico en los Campos de carpeta. Si el teu amic/ga és de viladecans, li pujarà
Refugiados del RASD en el Sáhara Argelino l’autoestima. Si no, també et pot servir per lligar: pri-
mer li regales l’adhesiu, i després el/la convides a una
Nuestra pequeña aportación supone una gran ayuda para ellos.
DÍA 18 DE DICIEMBRE DEL 2011 EN EL PARQUE cercavila del mamut o a la mísmissima Mamullada. I
DE TORRENTE BALLESTER, DE 10 A 15 HORAS. caurà als teus peus. Paraula de mamut.
CONCENTRACIÓN Y EXHIBICIÓN MOTERA…
Pots comprar l’adhesiu a la Llibreria Els Nou Rals o a
JUEGOS Y CONCURSOS VARIOS
PRECIOS ANTICRISIS:
Can Batllori.
HUEVO, PAN Y REFRESCO: 2 €.
2º REFRESCO: 1 €.
Viladecans Solidària!


la mirada aguda
secció a càrrec d’Eio Ramon

Becplaner (Platalea leucorodia)
Remolar-Filipines 21 de maig 2011

És un ocell gran, ja que fa entre 80 i 93 centímetres de llarg i té una envergadura alar d’entre 120
i 135 centímetres. Els becs planers deuen el seu nom a la forma del seu característic bec, òrgan molt
especialitzat en la filtració de llims, on es troben els petits invertebrats dels quals s’alimenten a les
zones de maresmes de zones de climes càlids i moderats. El seu règim alimentari es compon, a més,
de peixos i amfibis.


les nostres entitats
L’Associació de Veïns Parc Torre Roja

E
l principi d’aquesta Associa- dues o tres més i així
ció de Veïns té origen el gener va començar. Es varen
del 1991, quan uns quants tramitar els estatuts,
veïns acabats d’instal·lar al es va demanar un lo-
barri van veure la necessitat d’associ- cal a l’Ajuntament,
ar-se per poder arribar amb més faci- i varen passar quasi
litat als poders públics. quatre anys fins que
El barri de la Torre Roja es va comen- van aconseguir els
çar a urbanitzar a principi dels anys locals on ara estem,
80 Pels que siguin d’aquesta ciutat i i que eren els locals
tinguin més de 40 anys, recordaran provisionals de l’Ins-
que era una zona separada del Casc titut Torre Roja. Era
Antic per la riera i el Mas de Can Pre- l’any 1995.
ciós (avui dia zona que es coneix més Les persones que tre-
• Pel que fa al foment de la convivèn-
com Can Preciós, que va ser urbanit- ballem en una Associació de Veïns, ho
cia i la relació veïnal realitzem tot un
zada més tard i que pertany al Parc fem pensant en el nostre barri. Treba-
seguit d’activitats: ball de saló, ioga,
de la Torre Roja ), a on es venia a fer llem voluntàriament i ho fem amb la
puntes de coixí, manualitats infan-
una excursió, o almenys una camina- il·lusió de tenir activitats i alguns ser-
tils, gimnàstica (molt aviat) i en col-
da i també a fer una paella amb els veis per al conjunt de persones que
laboració amb l’escola Doctor Trueta i
amics. Per arribar a la Torre Roja sols el formem. Als estatuts de l’A.V.V.
l’AMPA de l’escola l’Aula Informàtica
es podia passar per la Carretera o bé es parla del nostre àmbit d’actuació
oberta al barri dins el projecte “Escola
per un pont que sortia des de el carrer i dels nostres objectius, a on podem
oberta al barri” de l’ajuntament.
de les Sitges. També ho dificultava la distingir dos àmbits d’acció, la reivin-
fàbrica del Llevat, i una de productes dicació veïnal per la problemàtica ge- A més de les festes: Revetlla de Sant
químics. nerada a l’entorn del Parc de la Torre Joan, Festa del Barri, Castanyada. A
Roja i per altra el foment de la con- les tres darreres festes de barri han
S’havia planejat per l’Ajuntament
vivència i la relació veïnal mitjançant participats els grups de timbalers de
franquista com un possible Bellvit-
la realització d’activitats i la prestació les escoles Doctor Trueta, Pau Casals
ge, cases altes de més de 7 pisos com
de serveis. i Àngela Roca.
podeu veure al primer bloc de prop
del Torrent d’Oliveretes. El consistori • Pel que fa a la reivindicació veïnal, I els serveis: Mútua Veïnal Sinera
que va sortir de les primeres elecci- en tots aquests anys s’han plantejat (l’últim servei per als qui ens dei-
ons democràtiques, va poder parar el davant l’ajuntament diverses qües- xen). Assegurances Atlantis i el Ser-
projecte i va reduir dos pisos d’alçada tions: de recollida de cotxes abando- vei d’administració gratuït per a les
a l’actual edifici, a més de no deixar nats, circulació, il·luminació, neteja, comunitats del nostre barri.
desenvolupar els que venien a conti- passos de vianants, sanejament i Actualment de l’A.V.V. ja en formen
nuació. Es va aprovar un nou projecte altres. També els veïns, juntament part uns 500 socis (unes 250 famílies),
de cases unifamiliars, i alguns edificis amb l’A.V.V, vàrem aconseguir que malgrat això i per a tota aquesta tas-
de pisos, però no tan alts com els que l’Ajuntament fes la rotonda de sor- ca seguim unes poques persones al
al final han arribat a construir. Tam- tida pel carrer Vicent Foix a la carre- peu del canó. Desitjaríem que algu-
bé es van fer les Piscines Masgrau, tera, també anys desprès treure els nes més ens ajudéssiu i estem oberts
que malauradament les incidències camions i els munts de sorra que hi a la vostra col·laboració. Ens trobareu
climàtiques van trencar, i que en ha- havia al costat del Torrent d’Olivere- cada dilluns, de 7 a 8, al local de l’As-
ver-hi el projecte de construir un nou tes. Vàrem pressionar i finalment es sociació (és a l’esquerra de la Torre
recinte esportiu que sembla paralit- varen tancar els terrenys que estan al Roja).
zat, i portar tres anys tancades, s´han costat de la Seat, que eren un focus de
deixat acabar de malmetre. El nou cotxes abandonats i rates, així com la
projecte ja fa més de dos o tres anys zona del carrer Vicent Foix, el qual es
que l’estem esperant. Es farà? No es va netejar i es varen plantar pins.
farà? Caldrà reivindicar recuperar les Hem denunciat reiteradament que
piscines actuals? els carrers del barri hagin derivat a
L’ A.V.V va néixer quasi amb el barri. ser travessies d’entrada i sortida dels
Una persona que tenia moltes inqui- cotxes cap a l’ autopista o Sant Boi.
etuds en aquest camp en va reunir


Històries viladecanenques
secció a càrrec d’Andreu Comellas

Consell de guerra sumaríssim
núm. 43-IV-1961 (4ª part)

F
ent memòria dels encau- moment, fent agitació. L’escrip-
sats, ens podríem pre- tor abans esmentat, el recordava
guntar, com ho feia el polemitzant amb els trotsquistes
cantant comunista ameri- al Centre Social de La Florida,
cà Pete Seeger, aquell mateix any l’any 1968. Defensor a ultrança de
1961, enregistrant la cançó “Whe- qualsevol tesi del “Partit”, la seva
re Have All the Flowers Gone” companyia, com ja havia dit, era
traduida aquí per “Que se n’ha considerada cosa perillosa fins i
fet d’aquelles flors?”. La cançó tot pels seus propis camarades,
ens parla de noies que fent-ne un car, per desgràcia seva, en Creix li
pom, per a nois que se’n van a fer atorgà una categoria superior a la
el soldat, es plantegen un “vés a de “sospechoso habitual” i cada cop
saber si tornaran”, i que un cop que venia Franco a Barcelona, o un
morts a la guerra, ens diu que de dignatari internacional, o el gover-
les seves tombes hi surten noves nador tocava el xiulet, era reportat
flors que serveixen per fer un nou a Via Laietana per rebre la dosi
pom. corresponent de calbots, al voltant
De les flors d’aquest pom de 1961, d’una acurada anàlisi de situació.
El Viejo Topo), recorda haver-li vist
que en sé alguna cosa, us faig par- Amb feines sempre temporals i
una espantosa i vomitiva esquena
ticep de la flaire que em deixaren. malvivint a precari tota la vida,
llagada, tres mesos després de la
quan la crisi dels setanta enviava
En Felipe Cruz Martinez, el del detenció del maig de l’any 1968.
a l’atur a milers de treballadors, ell
barri de la Bomba de l’Hospita- Els interrogadors li apagaven sis-
els adreçava a centenars al sindi-
let, era membre del PSUC des temàticament totes les cigarretes a
cat de CC.OO. i al despatx labo-
d’abans de 1955, quan treballava la seva esquena apallissada. Ell i la
ralista d’en Josep Mª Mestieri al
a Can Batlló. Detingut anterior- seva dona Pura Fernandez García,
Poblat Roca, on tingué una de les
ment amb els “seixanta-quatre” varen fundar l’Associació de Veïns
seves darreres ocupacions. De les
de l’any 1958, un cop complerta la de Bellvitge Nord, l’any 1973. La
persones que la vida les hi ha fet
condemna del consell de guerra, Pura, detinguda també dues vega-
passar putes, per ser fidel als seus
a més a més de lluitar per sobre- des, aprengué a llegir i escriure a
principis, dificilment se’n trobarà,
viure, convertí la seva vida en una la presó i es convertí en referent de
a Viladecans, cap com en Zinoviev.
lluita per dignificar i esbombar dona lluitadora. L’Ajuntament de
Els antics companys, en reconeixe-
aquella vergonya urbanística, on L’Hospitalet li posà el seu nom al
ment a la seva persona, en l’enter-
vivia, plantada a tocar de la Gran Centre d’Urgències d’Atenció Pri-
rament de l’any 1998, quan tenia 75
Via. Amb aquest fi, l’any 1965 fun- mària (CUAP) del carrer Cobalt.
anys, li cantaren la Internacional al
dà la “Cooperativa de Viviendas En Zinoviev Linares Risquez, sortí cementiri, mai de manera tan mal
Obreras del barrio de La Bomba” de la presó de manera més altiva entonada, però poques vegades de
que aconseguia un primer bloc de que mai. Havia estat l’únic con- manera tan emotiva.
166 pisos a Bellvitge l’any 1969. demnat a la pena que demanava
Definitivament enderrocat el barri D’en Joan Masgrau Marcè, tothom
el fiscal, mentre que als altres els
l’any 1977, totes les famílies res- en sap que va ser el primer alcalde
quedava reduïda a la meitat. Sortí
tants acabaren al polígon Gornal democràticament escollit després
més comunista que ningú i menys
del mateix Hospitalet. En Felipe del franquisme, l’any 1979. Però
disposat a afluixar que mai. Menys
Cruz va ser detingut i empreso- poca gent recorda que ell no era
clandestí que ningú i més decidit
nat dues vegades més. L’escriptor afiliat al PSUC sinó que hi figurà
que mai a denunciar qualsevol
Pepe Gutierrez-Alvarez (Memorias com a independent. Complerts els
injusticia. Ens el podíem trobar
de un bolchevique andaluz. Editorial sis mesos de presó, continuà fent
a qualsevol lloc, i en qualsevol


el mateix que feia abans d’entrar- s’organitzà el Partit Comunista a li havia tocat unes setmanes de
hi, era botiguer de gra i produc- aquell poble de la Vega Baja, que prevenció a la Model, juntament
tes fitosanitaris per al camp, però l’any 1979 conformà majoria abso- amb altres vuit companys del Prat.
això sí, d’ara endavant, extremant luta al consistori, amb la gent del A resultes del Consell de Guerra
les precaucions respecte a qual- PSOE, sense ell ser-ne regidor. Per que ens ocupa, no solament va
sevol activitat subversiva, mirant iniciativa ciutadana, l’Ajuntament quedar acomiadat de la feina, sinó
de semblar no fer res. En realitat de Rafal, governat, a dia d’avui, que en sortir de la presó es va tro-
però, sempre que tenia ocasió, pre- pel Partit Popular, li ha posat el bar sense sostre, desnonat per La
dicava la necessitat de canvi sen- seu nom a un carrer, amb el sub- Seda del pis on vivia des de 1958
se revenja i trauma, acumulant en títol de “el Maestro”. En el Punt de i temporalment hagué de viure
aquest sentit un bon capital politic Trobada núm. 35, ja vaig relatar que sota un porxo. En Ramos Llàs, tan
entre força gent. És així que ajudà el seu funeral i enterrament l’ofici- aviat com tornà a posar els peus
el PSUC a guanyar les eleccions. aren tres capellans i va ser dut al al Prat, tant aviat reemprengué la
Sense revenja i trauma fou, també, cementiri carregat a les espatlles. militància clandestina. De la seva
la raó de ser com a alcalde. Filant Tenia 77 anys. mà ingressà al partit, entre d’al-
prim, en Joan Masgrau anà a pa- Els altres dos germans Clemente, tres, en Faustino Albadalejo que
rar a la presó perquè havia estat en Pepe i l’Antonio, també passa- el va substituir en l’organització
Comissari Polític de batallò a la ren de no ser-ne, a ser comunistes. de La Seda, on hi destacà com a
guerra, aconseguint exiliar-se sen- Els germans Creix s’havien aco- capdavanter als anys setanta. El
se ser-ne castigat. I a algú tampoc miadat d’en Pepe i en Manolo, en potent PSUC dels anys cinquanta
no li semblà bé l’alegria, la lleuge- marxar cap a la Model, dient-los del Prat, després de moltes garro-
resa i la impunitat amb què una amb odi i mirada enfurismada: Es tades policials, entrà en crisi i bona
colla comentava les notícies del posible que no seais miembros del Par- part de la dècada dels seixanta fou
món al bar de Cal Sastre relatives tido... pero si sé que sois comunistas.., d’estancament. L’any 1967 per raó
a Castro, Kennedy i Fabiola... bo i me lo demuestra vuestro comportami- de diferències al voltant de la Co-
fent el cafè de la tarda, davant un ento familiar y la manera de educar a operativa de Vivendes, es produí
dels primers televisors. En els in- los hijos que tenéis los Clemente. Així una escissió (PCE-i) i en ella, jun-
terrogatoris en Joan es mantingué doncs, sortits del trull, es digue- tament amb altres històrics, ens
ferm que ell només havia demanat ren: “Si ens hi posen, millor que hi hi trobem en Ramos Llàs com a
l’ingrés a la maçoneria en el temps siguem” però, centrats en respon- protagonista. Finalment però, a
de la República, i reconegué haver sabilitats familiars i autoformació, començaments dels setanta tots
fet un donatiu pro presos al Zino- la seva militància clandestina no els fills pròdigs tornaren al PSUC.
viev. Per això li endossaren els sis anà gaire més enllà de participar Morí l’any 2001, als 75 anys.
mesos. L’alcalde Masgrau morí el en col·lectes pro-presos, facilitar Ja sabem què se n’ha ha fet d’aquell
2003, als 90 anys. contactes dins la fàbrica Roca, a la pom de flors, roselles en aquest cas.
En Manolo Clemente Martínez va qual l’Antonio també va anar a pa- Evocant-los, també em ve a la me-
ser un dels que se’n va anar. No rar, i fer seguiment de les accions mòria una cançó d’un cantant més
essent militant del Partit abans que es plantejaven. Tenien fama nostrat, enregistrada en aquells
d’entrar a la presó, se’n va fer en de bons treballadors i no els era mateixos anys seixanta: “Cal que
sortir. Però, poc després d’allibe- extrany l’estajanovisme quan calia. neixin flors a cada instant”. Doncs
rat, en una de les trobades amb en Amdós es varen jubilar quan feren això, i que no quedi cap poncella
Manuel Vizcaino, arrossegant la els seixanta-cinc anys, després de closa. Ja no sona gaire aquesta can-
minusvalidesa pel carrer Major, li ser delegats sindicals de CC.OO. çó d’en Llach (i altres tampoc), no
engegà: Vizcaino, yo estoy “quema- En Pepe, l’any 1979, formà part de sé si per considerar-la una marxa
do”... no vuelvas más... tu seguridad la candidatura del PSUC guanya- una mica pàmfila o perquè tornen
es lo primero... Ya no tengo nada más dora a les eleccions municipals. a bufar vents exacerbats de “A
que hacer aquí..,” i se’n tornà a Ra- S’afiliaren, finalment, al PSUCviu, cadascú lo seu” i “Primer els de
fal, a la província d’Alacant, d’on integrant d’EUiA. L’Antonio tornà casa”. Desconec si els encausats la
havia vingut. Allà, sense poder ser al seu poble de Rafal per viure-hi, coneixien gaire, però si que sé que
mestre oficialment, ho va ser pels després de plegar de Roca. Ara té molts dels versos eren coincidents
seus collons. Convertida la plan- 77 anys. En Pepe morí el gener de amb els seus lemes de vida: Cal
ta baixa de ca seva en una aula, l’any 2009. En tenia 85. anar endavant sense perdre el pas...
dotzenes d’hortolans analfabets Al lleidatà Josep Ramos Llàs, emi- Enterrem la nit... enterrem la por...
aprengueren d’ell a llegir i escriu- grant del camp català, i membre Fe és penosa lluita per l’avui i pel
re, dotzenes de famílies li portaren d’una familia “psuquera” de Tér- demà..., etc. No estaria de més anar
els fills a classes de repàs i tots els mens a la comarca de la Nogue- al YouTube i aprendre-la. Ves a sa-
seus nebots i nebodes el tingueren ra, prèviament a la vinguda d’en ber si no trigarem gaire a tornar-la
com a preceptor. Al voltant d’ell Franco a Barcelona, l’any 1960, ja a marxar.


conèixer càrrec del Grup Tres Torres
secció a
viladecans

La plataforma Salvem el Casc Antic i
la recuperació del Centre Històric
(Primera part)

E
l carrer d’Àngel Guimerà, un dels més an-
tics de la nostra ciutat, va patir una con-
vulsió, ara fa una dècada, amb l’aprovació
d’un Pla urbanístic que preveia una trans-
formació radical de la seva imatge, ignorant el seu
important valor patrimonial, identitari i sentimen-
tal.
El Ple de l’Ajuntament de Viladecans havia aprovat
un projecte urbanístic que preveia l’enderrocament
del front de cases del carrer d’Àngel Guimerà, del
número 1 a l’11, que va des de la porta del jardí de
l’Ajuntament fins a gairebé a tocar del carrer de la
Farina amb l’objectiu d’ampliar el mateix jardí. Dit
d’una altra manera: amb aquest projecte desaparei-
xien les cases de cal Pintor, cal Barber, cal Tòfol, cal
Pepet de la Torre, cal Carcereny i cal Ginestar i amb
elles també desapareixia el traçat sinuós del carrer,
el seu valor històric i en conseqüència s’escapçava
la seva identitat. El projecte també preveia la cons-
trucció d’un aparcament subterrani en una part del
jardí i la conversió del jardí en una plaça dura. Per
altra banda, amb l’enderrocament de cal Carcereny
es perllongava el carrer de les Sitges fins arribar al Activitat al carrer
carrer del Sol i a la banda nord d’aquest nou tram
Sergi Camí Górriz era membre del grup de xanquers
s’hi preveia la construcció de noves edificacions, en
i d’animació “Stolabitna”, els quals tenien com a
una part de les quals s’hi encabirien, en un terreny
local el pis de dalt de cal Barber, al número 3 del
indivís, els propietaris expropiats.
carrer d’Àngel Guimerà; a la planta baixa d’aquesta
Els propietaris afectats van començar a rebre no- mateixa casa hi havia la botiga de ceràmica de l’En-
tificacions de l’administració municipal sobre la carni García Jiménez. La Teresa Casadó, que estava
futura execució del Pla a l’any 1989, i és amb això del tot decidida a lluitar per salvar casa seva, li va
que la Teresa Casadó Tugas, propietària de les cases preguntar al Sergi sobre el funcionament d’aquestes
número 5 i 7, i l’Adelina Pugès Tort propietària de plataformes veïnals que li havien parlat al despatx
la casa de ca l’Escuder, única propietat afectada del d’advocats; el Sergi li va donar totes les explicaci-
carrer del Sol, van iniciar consultes amb un advocat ons i al mateix temps li va oferir el seu ajut.
conegut de l’Adelina. Amb aquest primer advocat
A cavall dels anys 1998 i 1999, els veïns afectats van
es van emprendre determinades accions legals, el
començar a actuar penjant pancartes als balcons de
resultat de les quals no va ser gens favorables als in-
les seves cases amb eslògans com ara: “Salvem el
teressos dels afectats. A l’any 1997, la Teresa s’en va
Casc Antic”, “No a la destrucció del Casc Antic” i
anar a consultar un altre despatx d’advocats amb
“Montfort tens el poder però no tens la raó”.
qui van començar a parlar de la conveniència de
crear una plataforma veïnal. La Teresa Casadó va pensar que s’havia d’informar
a la ciutadania del Pla urbanístic que es pretenia


Punt de Trobada número 50, desembre 2011

Punt de Trobada número 50, desembre 2011

Recommandé

Recommandé

Contenu connexe

Tendances

Tendances (15)

En vedette

En vedette (6)

Similaire à Punt de Trobada número 50, desembre 2011

Similaire à Punt de Trobada número 50, desembre 2011 (20)

Plus de puntviladecans

Plus de puntviladecans (16)

Punt de Trobada número 50, desembre 2011