Un viatge als escenaris de la guerra de Successió i al temps del barroc

1. Catalunya, 1714 - Un viatge als escenaris de la Guerra de Successió i al temps del barroc
Catalunya, 1714
Un viatge als escenaris de la Guerra
de Successió i al temps del barroc
Guies turístiques de Catalunya
ISBN 978-84-393-8670-4
9 788439 386704

2. Catalunya, 1714
un viatge als esCenaris
de la guerra de suCCessió
i al temps del barroC

3. Catalunya, 1714
Biblioteca de Catalunya. Dades CIP:
Serra i Sellarés, Francesc
Catalunya, 1714 : un viatge als escenaris de la Guerra de Successió i al
temps del Barroc. – (Guies turístiques de Catalunya)
ISBN 9788439386704
I. Agència Catalana de Turisme II. Catalunya. Departament d’Innovació,
Universitats i Empresa III. Museu d’Història de Catalunya IV. Títol V. Índex
Col·lecció: Guies turístiques de Catalunya
1. Guerra de Successió, 1702-1714 – Camps de batalla – Catalunya –
Guies 2. Llocs històrics – Catalunya – Guies
914.671(036)
Presentació............................................................. 5
Pròleg ................................................................... 7
© Generalitat de Catalunya Una ruta per viatjar a la Catalunya
Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Guerra de Successió i del barroc .......................... 11
Secretaria de Comerç i Turisme
Direcció General de Turisme Catalunya i les guerres modernes ............................. 11
Col·lecció Guies turístiques de Catalunya
Una guerra pel control d’Europa .............................. 12
Direcció: Jaume Font i Garolera, subdirector general de Programació Turística
Col·laboració: Museu d’Història de Catalunya Els bàndols en conflicte ........................................ 15
Edita: Agència Catalana de Turisme
Guió i realització: Quaderna, estratègia corporativa Progrés i repressió ............................................... 15
Textos: Francesc Serra i Sellarés
Compaginació: Fons Gràfic Una societat il·lustrada i barroca ............................. 18
Imprès a Gràfiques Cuscó, S.A.
Itineraris ............................................................... 20
Dipòsit legal: B-46718-2010
Barcelona: “Fineixi la nació amb glòria” .................... 22
Crèdits de les il·lustracions Per la Plana de Vic i el Lluçanès:
Ajuntament d’Hostalric (pàg. 99 i 100) Jaume Balanyà (pàg. 79 i 119)
Ajuntament de la Seu d’Urgell (pàg. 14) Jordi Aparicio (pàg. 98)
la revolta dels vigatans ......................................... 35
Ajuntament de Sallent (pàg. 52) Jordi Pareto (pàg. 102, 106, 108, 125
Per l’eix del Llobregat: repressió i resistència ............. 46
Ajuntament de Sort (pàg. 91) i 129)
Aplec 18 de Setembre (pàg. 66) M. Àngels Parareda (pàg. 43) Grans exèrcits a l’interior:
Arxiu Direcció General de Turisme Masats (pàg. 68)
(pàg. 67) Miguel Raurich (pàg. 77 i 132) el duel Starhemberg-Vendôme ................................ 61
Biblioteca de Catalunya. Barcelona Miquelets de Catalunya (pàg. 28 i 118)
(pàg. 18) Museu Palau Mercader. Ajuntament de Per les Terres de Ponent: les planes de la discòrdia ....... 74
Bob Masters / DGPC (pàg. 109) Cornellà de Llobregat (pàg. 14)
Carme Marsal / Rafa Domínguez (pàg. 50) Nano Cañas (pàg. 31)
El front pirinenc: la muntanya en armes .................... 84
Diputació de Tarragona / Joan Alberich Oriol Alamany (pàg. 127 i 130) Per les terres gironines: la defensa persistent .............. 92
(pàg. 116) Oriol Llauradó (pàg. 42)
Esther Coscojuela Martínez (pàg. 32) Osona Turisme (pàg. 38) Per la Costa Brava: la frontera marítima ...................104
Felipe J. Alcoceba (pàg. 34, 117 i 121) Quaderna (pàg. 5, 41, 44, 45, 46, 48,
Festa Barroca Moià (pàg. 60) 50, 51, 57, 59, 60, 63, 65, 66, 69, 71, 84, Pel Camp de Tarragona: guerrilles i sometents ............111
Fotoluigi, Berga (pàg. 55) 87, 90, 96, 107, 122, 124 i 131)
Francesc Bedmar (pàg. 101 i 120) Ramon Manent (pàg. 19, 39, 56, 68, Per les Terres de l’Ebre: el front meridional ...............125
Francesc Gomà (pàg. 94) 108 i 129)
Francesc Tur (pàg. 83) Servicios Editoriales Georama Per saber-ne més....................................................133
Fundació Fortaleses Catalanes (pàg. 22 i 35)
(pàg. 104) Toni Vidal (pàg. 30, 37, 40, 61, 72, 73, Glossari de batalla .............................................134
Georgina Camps i Rusiñol (pàg. 54) 78, 80, 95, 103, 111 i 113)
Guillem de Plandolit / Consell Comarcal Turisme de Lleida / Ciudades
Els protagonistes ...............................................135
de l’Alt Urgell (pàg. 86) Catedralicias (pàg. 74 i 78)
Informació pràctica ............................................138
Imagen MAS (pàg. 88 i 92)
Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC)
(pàg. 23, 27, 29, 64, 70, 76, 81, 82, 87,
89, 107, 115 i 128)
2 3

4. Catalunya, 1714
Presentació
Us presentem la guia turística que permet recórrer els principals
escenaris catalans de la Guerra de Successió (1702-1714), el gran
conflicte bèl·lic del temps del barroc, que afectà a tot Europa i
que aquí és interpretat en clau catalana. La guia s’emmarca en
el context de les grans rutes nacionals que impulsa la Direcció
General de Turisme, d’acord amb les directrius i recomanacions
del Pla Estratègic del Turisme a Catalunya (2005-2010). El Pirineu
Comtal, el Camí de Sant Jaume o la Ruta dels Castells de Fron-
tera, són la mostra d’aquesta aposta per recuperar el patrimoni
històric del país i posar-lo en valor turístic. Cadascuna d’aquestes
rutes permet conèixer la gran diversitat del paisatge natural i
humà del país i revalorar el seu patrimoni tangible i intangible,
des dels grans monuments fins als escenaris de fets històrics o bé
la petja dels grans personatges històrics i llegendaris.
És amb aquest esperit que la Direcció General de Turisme publi-
ca una nova guia de la col·lecció Guies turístiques de Catalunya
que en aquest cas permet al visitant endinsar-se en la història
moderna del país a través dels escenaris i els fets de la Guerra de
Successió. Així, més enllà de l’aprofundiment en el coneixement
d’una guerra de grans conseqüències europees, ens aporta també
una visió completa de la Catalunya del set-cents, de la complexi-
tat de la seva societat i de l’esplendor del barroc, tot recorrent
la diversitat dels nostres pobles i paisatges.
Aquesta publicació s’emmarca també dins de la commemoració
nacional del tres-centè aniversari de la Guerra de Successió,
que s’impulsa des de la Generalitat de Catalunya mitjançant la
Comissió Catalunya 2014, amb l’objectiu general de recuperar i
divulgar la memòria de la Guerra de Successió i les seves conse-
qüències per a l’organització política i institucional de Catalunya.
Dins d’aquest marc de commemoració nacional, també, el Museu
d’Història de Catalunya (MHC) ha presentat la Ruta 1714, un iti-
Cardona. Garita nerari cultural i turístic pels monuments gestionats pel museu que
4 5

5. Catalunya, 1714
tenen relació directa amb la guerra (Museu Rafael Casanova de Catalunya i la Guerra de Successió
Moià, castell de Cardona, Torre de la Manresana dels Prats de Rei,
Universitat de Cervera i Seu Vella de Lleida).
La Guerra de Successió (1702-1715) assenyala una fita determi-
La Ruta 1714 s’ha incorporat al Pla d’Implementació dels Recursos nant en la història de Catalunya. La derrota catalana de 1714 va
Turístics Intangibles de Catalunya al si de la marca “La Catalunya suposar l’abolició de les constitucions i de les institucions de go-
rebel”, que comprèn recursos situats entre el 1500 i el 1740 i al- vern del Principat, la fi de l’estat català. El mateix s’esdevingué
tres itineraris ambientats en les bruixes i bandolers, els pirates i als altres regnes de la Corona d’Aragó. La memòria col·lectiva
els corsaris, la Guerra dels Segadors, els moriscos o el barroc. d’aquell fet ha convertit la data de l’Onze de Setembre en la
nostra Diada Nacional. Així va ser proclamada per la primera llei
En resum, aquesta obra permet assolir diversos objectius: d’una que aprovà el Parlament de Catalunya en el moment del seu res-
banda, recuperar i difondre la memòria històrica a Catalunya, tabliment, el 1980.
en aquest cas a través dels escenaris de la Guerra de Successió i
el llegat del temps del barroc, fet que permet que la ciutadania El plet dinàstic que enfrontà les cases de Borbó i d’Àustria a la
tingui un millor coneixement i sensibilitat respecte al patrimoni mort de Carles II (1700) va esdevenir ben aviat una guerra inter-
històric, monumental, cultural i simbòlic del país. I, de l’altra, nacional, amb repercussions directes o indirectes arreu d’Europa
esdevé també un nou recurs i una nova oportunitat per impulsar i en altres continents. La proclamació com a hereu de la Monar-
el turisme interior i donar suport a les iniciatives que diversos mu- quia hispànica del duc Felip d’Anjou, nét de Lluís XIV, amb el nom
nicipis ja han endegat en el sentit de posar en valor els escenaris de Felip V, suscità un ampli rebuig a la majoria de corts europees.
de la Guerra de Successió. Finalment, la guia ofereix als visitants La Gran Aliança de la Haia, formada el 1701, declarà la guerra als
del nostre país i, molt especialment, a les persones interessades estats borbònics l’any següent. Un any més tard, el 1703, l’arxi-
pel turisme cultural noves claus que ajudin a gaudir de la visita, duc Carles d’Àustria, fill segon de l’emperador Leopold I, va ser
amb el descobriment de nous atractius repartits per tot el terri- proclamat rei de la Monarquia hispànica, a Viena, amb el nom de
tori. Carles III.
Per tant, us convidem a viatjar a un temps històric, el d’una Ca- Felip V convocà la Cort General de Catalunya (1701-1702) i va
talunya que lluita per mantenir la seva personalitat i les seves fer-hi importants concessions. Tanmateix, a Catalunya hi havia
institucions, ple encara de sorpreses que us permetran fer noves un ampli sentiment antifrancès i antiborbònic, que les darreres
descobertes a cada pas, un viatge que us ofereix gaudir d’un pa- invasions franceses havien contribuït a atiar. A poc a poc, en els
trimoni cultural i monumental de primer ordre i dels atractius anys següents, aquest sentiment va anar prenent forma com a
d’un país que aposta per un model de turisme sostenible, divers, moviment polític clandestí. Hi van contribuir la política repressi-
singular, fonamentat en la seva identitat i en la seva projecció va de les autoritats reials i les notícies dels primers compassos de
internacional. la guerra internacional.
Direcció General de Turisme L’austriacisme català assolí un ampli suport social per la seva
defensa de les constitucions. Entre els principals nuclis que el
conformaren cal destacar la burgesia de Barcelona, que alesho-
res s’emmirallava en els models polític (parlamentari) i econòmic
(comercial i industrial) d’Anglaterra i dels Països Baixos. També hi
tingueren un paper determinant la petita noblesa i la pagesia be-
nestant de la Plana de Vic (els vigatans), bregats en els combats
dels anys anteriors contra les tropes franceses.
El 1705 la resistència catalana signà amb Anglaterra el Pacte de
Gènova. Aquest tractat internacional donà pas, en els mesos se-
6 7

6. Catalunya, 1714
güents, al desembarcament aliat a Barcelona, la revolta gene- bòniques van superar, en el moment culminant dels combats, els
ralitzada del país i la proclamació de Carles III com a rei dels 90.000 homes. En aquestes circumstàncies, la resistència del cap
catalans. S’iniciava, doncs, un nou front d’aquesta guerra inter- i casal, que es prolongà durant catorze mesos, impactà l’opinió
nacional, que constituí, de fet, la primera guerra civil hispànica. pública europea i reobrí del debat polític a Anglaterra.
En aquell context, la Cort General de 1705-1706, convocada i pre-
sidida per Carles III, suposà el moment de màxim desplegament Com ja s’havia esdevingut en els anys anteriors al País Valencià,
del pactisme polític català. durant el setge de Barcelona s’estengueren els actes de terroris-
me militar per tot el Principat. La insurgència o la simple deso-
La batalla d’Almasa (1707) provocà l’ocupació borbònica del País bediència van ser pagades amb càstigs col·lectius, que incloïen la
Valencià, d’Aragó i de les comarques occidentals de Catalunya. instal·lació temporal de la tropa a les viles i llocs, alhora que es
Felip V abolí els furs dels regnes de València i d’Aragó per derecho mantenien sobre el país, el saqueig i crema de localitats senceres
de conquista. Aquest fet condicionà de manera decisiva el com- i els assassinats indiscriminats (amb pràctiques com el diezmo de
portament dels catalans en els anys següents. horca, o assassinat d’un de cada deu detinguts, les execucions
sin estrépito de justicia, és a dir, sense processos que generessin
Tot i que la guerra internacional era clarament favorable als aliats, documentació, etc.). El règim de terrorisme militar es prolongà
dos fets contribuïren a trencar la seva cohesió política. D’una ban- després de l’11 de setembre de 1714, i molt més enllà de la pu-
da, a Gran Bretanya, l’arribada al poder dels tories (conservadors), blicació del Decret de Nova Planta de Catalunya (1716), amb una
el 1710, suposà un canvi d’actitud. Els tories eren partidaris d’aban- contundència inusitada en un període de pau.
donar la guerra a canvi d’importants contrapartides comercials a
Hispanoamèrica, que Lluís XIV i Felip V es mostraren disposats a La caiguda de Barcelona hi afegí, a més, el desenvolupament
escoltar. D’altra banda, la mort de l’emperador Josep I, germà de d’una repressió programada i desenvolupada des de la Real Junta
Carles, suposà la proclamació d’aquest com a emperador, amb el Superior de Justicia y Gobierno, que actuà en gairebé tots els
nom de Carles VI. Per a la resta d’estats aliats, la possibilitat que àmbits: la supressió formal de les institucions de govern de Cata-
un mateix monarca regnés alhora a l’Imperi germànic i a la Mo- lunya, l’empresonament d’oficials i suboficials de la resistència,
narquia hispànica no resultava gaire menys inquietant que l’am- el control dels soldats, el desterrament d’eclesiàstics i altres col-
pliació del domini borbònic que havia originat la guerra. Per això, lectius, el control policial i el segrest de béns dels principals diri-
el 1713 van signar el Tractat d’Utrecht, que reconeixia Felip V gents civils austriacistes, els bans de prohibició d’armes, l’ender-
com a rei hispànic. En contrapartida, en van obtenir concessions rocament de castells, la construcció de fortaleses que controlaren
territorials i econòmiques de gran abast. Tanmateix, els catalans les principals viles i ciutats (com la Ciutadella de Barcelona), el
restaren abandonats a la seva sort. tancament de les universitats, la destrucció dels símbols, etc.
El juliol de 1713, mentre les tropes aliades abandonaven Catalu- La repressió sistemàtica desembocà també en l’exili de més de
nya tot cedint el territori a l’exèrcit de les Dues Corones borbò- 25.000 persones, majoritàriament catalans del Principat. L’exili,
niques, es convocà la Junta General de Braços, o Parlament del amb un fort contingut interclassista, s’instal·là majoritàriament
Principat. La Junta aprovà la resistència, davant la sorpresa de en terres de l’emperador Carles VI, a Itàlia, Àustria i Hongria. Ar-
les diverses corts europees. Políticament, s’iniciava el moment reu generà àmbits de sociabilitat propis, preservà els trets identi-
republicà. La Conferència dels Tres Comuns (Generalitat, Consell taris i intentà mantenir els vincles amb la resistència interior.
de Cent i Braç Militar) es va fer càrrec del govern de la Catalunya
resistent, va organitzar la defensa i el proveïment i va enviar am- Finalment, el Decret de Nova Planta insitituí un govern de caràc-
baixadors a les antigues capitals aliades. ter absolutista, que només formalment imità el model castellà.
El nou govern de Catalunya es constituí sobre una triple base: el
Tanmateix, es tractava d’un combat òbviament desigual. Els ca- Capità General, que era la primera autoritat del Principat i co-
talans només podien comptar amb dues places fortes, Barcelona i mandava la tropa (que, durant tot un segle, mai no se situà per
Cardona, i uns pocs milers de combatents, la majoria civils barce- sota dels 25.000 homes); la Reial Audiència, formada per jutges
lonins enquadrats a la Coronela, o milícia urbana. Les tropes bor- castellans i botiflers, que es féu càrrec de l’ordre públic mitjan-
8 9

7. Catalunya, 1714
çant l’estructura territorial de corregidors i alcaldes, i la Super- Una ruta per viatjar a
intendència, encarregada de la fiscalitat. Les noves autoritats
van mantenir tots els impostos existents, ara segrestats per la la Catalunya de la Guerra
Superintendència, i en van afegir de nous, com el cadastre, que
va multiplicar per 7,3 la fiscalitat directa dels catalans, a més de Successió i del barroc
d’altres impostos indirectes.
Malgrat tot, la resistència continuà actuant, a l’interior i a l’exi- Aquesta ruta recorre la Catalunya de fa tres-cents anys a través
li, i aprofità les conjuntures de guerra internacional per posar de dels fets de la Guerra de Successió, un conflicte bèl·lic d’abast
nou sobre la taula el “cas dels catalans”. Així, durant la Guerra internacional que va tenir conseqüències fonamentals per a la
de la Quàdruple Aliança (1718-1720) revifà la guerrilla dirigida Catalunya moderna i contemporània, amb la pèrdua dels seus
per Pere Joan Barceló, Carrasclet, mentre l’exili redoblava les drets i llibertats i amb l’aturada momentània d’una nova etapa
iniciatives d’ofensiva política i mediàtica. Altre tant s’esdevingué de desenvolupament social i econòmic. La ruta presenta els fets i
a partir de 1734, arran de l’esclat de la Guerra de Successió de els escenaris d’aquella guerra en el context de les circumstàncies
Polònia. A la fi de la dècada de 1740, però, la resistència donà històriques, socials i culturals del seu temps. Una època emmar-
pas, inevitablement, a un sentiment més difús de nostàlgia de les cada per l’art barroc i per les idees que sacsejaven els fonaments
constitucions, que pervisqué durant més d’un segle. Aquesta idea de la vella societat europea.
encara era present en els orígens de la Renaixença cultural i del
catalanisme polític, a la dècada de 1830. La ruta presenta 10 itineraris pels llocs i els fets que permeten
explicar la Guerra de Successió a Catalunya. Els itineraris es ba-
La derrota de Catalunya a la Guerra de Successió suposà, doncs, sen en els territoris de les “vegueries”, l’antiga divisió territorial
la supressó de les lleis i institucions polítiques del país i la impo- catalana d’origen medieval que va ser abolida pels vencedors de
sició, manu militari, del dret de conquesta. Però no assolí el seu la guerra. Cada itinerari es divideix en diverses etapes que enlla-
objectiu últim: la fi de la nació catalana. Tres-cents anys després, cen els principals llocs d’interès en el context del conflicte. Per
Catalunya continua vindicant els seus drets nacionals i històrics. cadascun d’aquests punts s’expliquen els principals fets bèl·lics
que s’hi van viure, els seus protagonistes, el patrimoni monumen-
Agustí Alcoberro i Pericay tal de l’època i altres llocs d’interès al seu voltant. Es recomanen
Director del Museu d’Història de Catalunya diverses etapes per fer en cotxe, tot i que sempre es pot optar
per les alternatives que ens ofereix la carretera. En qualsevol dels
casos, la descoberta està assegurada.
Catalunya i les guerres modernes
Les guerres modernes es fonamenten en les noves estratègies
militars impulsades per l’evolució tecnològica de l’artilleria i les
tècniques d’atac i setge de les places fortes. Els segles xvii i xviii
fan de Catalunya una de les principals àrees del continent que
van patir els efectes de la “guerra moderna” com a teatre d’ope-
racions dels exèrcits europeus. El rol geopolític desenvolupat per
Catalunya en aquesta època cal entendre’l dins de la tradicio-
nal rivalitat entre les monarquies hispana i francesa per fer-se
10 11

8. Catalunya, 1714
amb la supremacia militar i política europea. Tot i així, durant la l’exemple de Catalunya i es
Guerra de Successió (1702-1714) les dues potències s’alien contra van revoltar contra Felip V i The deplorable
Catalunya. van jurar fidelitat a Carles III. history of the
Però, l’any 1707, a la batalla Catalans
d’Almansa primer i després a És un opuscle d’un centenar
Cronologia de les guerres modernes Lleida, les tropes borbòniques de pàgines publicat a Londres
a Catalunya: 1640-1814 van vèncer les austriacistes i l’any 1714 i imprès per J. Ba-
això va precipitar el canvi de ker, que demostra l’interès
Data Fet històric signe de la guerra. Els austri-
i l’admiració que la societat
1618-1648 Guerra dels Trenta Anys acistes van aconseguir encara
britànica i europea en general
1648 Pau de Westfàlia
importants èxits militars a
va tenir pels fets bèl·lics que
l’interior de Catalunya, com
1640-59 Guerra dels Segadors i de Separació es van produir a Catalunya du-
les batalles d’Almenar (1710)
1659 Tractat dels Pirineus rant la Guerra de Successió.
i dels Prats de Rei i el setge de
1688-1697 Guerra dels Nou Anys Del seu contingut, en desta-
Cardona (1711).
1702-1714 Guerra de Successió quen l’heroisme i la tenacitat
1716 Decret de Nova Planta a Catalunya L’any 1711 Carles III va here- emprats pel poble català en la
1725 Pau de Viena tar la corona de l’Imperi aus- defensa de les seves llibertats
1789-1799 Revolució Francesa tríac i això va conduir les po- i institucions enfront de l’ocu-
1793-95 Guerra Gran tències europees a signar el pació borbònica.
1808-1814 Guerra del Francès Tractat d’Utrecht (1713), que
posava fi a la Guerra de Suc-
cessió i confirmava Felip V com a rei d’Espanya. Des d’aleshores,
Catalunya va restar sola davant dels exèrcits borbònics. L’11 de
Una guerra pel control d’Europa setembre de 1714 es va produir l’assalt final de les tropes borbò-
niques a la ciutat de Barcelona. Un cop caiguda la capital, només
resistia a Catalunya la plaça militar de Cardona, que capitulà el
18 de setembre. Les conseqüències de la Guerra de Successió van
L’any 1700 moria sense descendència Carles II, últim rei de la dinastia
ser l’ocupació de Catalunya per les tropes borbòniques i la supres-
dels Àustria a Espanya, i la seva successió va esdevenir un proble-
sió de les institucions catalanes. El Decret de Nova Planta (1716)
ma de política internacional entre dos pretendents: l’arxiduc Carles
imposà a Catalunya les institucions i lleis de Castella.
d’Àustria (Carles III dels catalans) i Felip d’Anjou (Felip V). Això va
provocar una guerra entre les potències europees: la Gran Aliança de
la Haia (formada per Holanda, Anglaterra, Portugal i l’Imperi austríac)
es va enfrontar a França i l’Espanya borbònica. Al si de la Monarquia
La Diada Nacional de Catalunya
Cada 11 de setembre se celebra la Diada Nacional de Catalunya, que
hispànica, la Guerra de Successió (1702-1714) enfrontà Castella amb
commemora la resistència de Barcelona durant el setge borbònic dels
la Corona d’Aragó i amb Catalunya en primer nivell.
anys 1713 i 1714. És un homenatge als defensors de les institucions i
llibertats de Catalunya durant la Guerra de Successió. Entitats, particu-
L’any 1705 els austriacistes catalans van signar un pacte d’ajut mi- lars, institucions i partits polítics fan una ofrena floral als monuments
litar amb Anglaterra (el Pacte de Gènova); des d’aquest moment, de Rafael Casanova i al Fossar de les Moreres. La Diada té un caràcter
la guerra internacional es convertí en una llarga guerra civil penin- reivindicatiu, amb actes polítics i manifestacions. Molts ciutadans pen-
sular. L’octubre d’aquell any, els austriacistes van entrar a la ciutat gen la bandera catalana als balcons i s’interpreta “Els Segadors”, himne
de Barcelona amb l’arxiduc Carles, que va ser proclamat rei Car- nacional de Catalunya, en els diferents actes commemoratius.
les III per la població. Els regnes de Mallorca i València van seguir
12 13

9. Catalunya, 1714
Carles d’Àustria
Els bàndols en conflicte
L’arxiduc Carles d’Àustria, nascut a Vie-
na l’any 1685 i fill segon de l’emperador
Durant la Guerra de Successió s’enfrontaren dos bàndols molt he-
austríac Leopold I i d’Elionor del Palati- terogenis. D’una banda, els austriacistes, partidaris de l’arxiduc
nat, va ser el pretendent al tron de la Carles d’Àustria, comptaven amb exèrcits procedents del Regne
Monarquia hispànica durant la Guerra Unit, els Països Baixos, l’Imperi austríac, Portugal, Itàlia, Catalu-
de Successió espanyola, en què va rebre nya i els territoris de l’antiga Corona d’Aragó. Els soldats catalans
el suport de Catalunya, Aragó, València, representaven un sector minoritari dins de l’exèrcit austriacista;
Mallorca, Sardenya, Sicília i Nàpols. Va ser una part important d’ells eren fusellers de muntanya (o mique-
coronat rei a Barcelona l’any 1705 amb el lets) i soldats de cavalleria. L’exèrcit austriacista va arribar a mo-
nom de Carles III i va fixar la cort a Barcelona.
bilitzar més de 25.000 soldats per l’interior de Catalunya. Pel que
fa al bàndol borbònic, integraven l’exèrcit regiments francesos i
L’1 d’agost de 1708 es va casar a la catedral Arxiduc Carles.
castellans, amb domini dels francesos en nombre. Hi havia també
de Barcelona amb Elisabet Cristina de Brunsvic- Museu Palau Mercader.
(Cornellà de Llobregat) regiments italians i irlandesos que lluitaven a favor de la causa
Wolfenbüttel. L’any 1711, després de la defun-
borbònica. L’exèrcit borbònic, a les acaballes de la Guerra de Suc-
ció del seu germà Josep I, va ser coronat emperador del Sacre Imperi
cessió, l’any 1714, arribà a mobilitzar per l’interior de Catalunya
Romanogermànic, i va adoptar el nom de Carles VI, motiu pel qual va més de 100.000 efectius. La Guerra de Successió va ser també una
haver de tornar a Viena. En morir a Viena l’any 1740, va ser substituït guerra civil entre bàndols enfrontats, amb el partit austriacista
al poder per la seva filla, l’emperadriu Maria Teresa I d’Àustria. sustentat per vigatans i miquelets enfront dels filofrancesos o bo-
tiflers (també coneguts com gavatxos, agavatxats i renegats).
Felip d’Anjou
Felip V o Felip d’Anjou, nascut a Versalles (França) l’any 1683 i nét
del rei Lluís XIV i de Maria Teresa, germana del rei Carles II, va ser el Progrés i repressió
primer rei de la dinastia de Borbó que va heretar la
corona de la Monarquia hispànica (1700). L’any
1701 es va casar a Figueres amb Maria Lluïsa Entre els segles xvi i xvii, la població catalana va experimentar un
de Savoia i, el 1714, en segones núpcies, creixement lent però sostingut després de les crisis i pandèmies
amb Isabel de Farnesio. La seva política medievals. A començament del segle xviii, el país s’havia recupe-
centralista i uniformitzadora, similar a rat del tot fins que la guerra va trencar aquesta tendència. Mal-
la que es portava a terme a França, va
grat la derrota del 1714 i el canvi de règim polític experimentat,
Catalunya va reeixir i va reemprendre ben aviat el camí traçat a
fer que els antics territoris de la Corona
les darreres dècades. Aquesta represa demogràfica i econòmica va
d’Aragó s’inclinessin pel suport a l’arxi-
lligada a l’expansió agrícola, amb l’especialització que es va viu-
duc Carles d’Àustria quan aquest va des-
re, en què destaca notablement l’increment de la vinya, tant per
embarcar a Barcelona l’any 1705. Després abastar els mercats interiors com el mercat d’ultramar, amb la
de deu anys de guerra i havent-ne sortit vic- transformació del vi en aiguardent (fins al 1778 no s’atorga a Ca-
Felip V. toriós, Felip V va promulgar, l’any 1716, el Decret talunya el lliure comerç amb Amèrica). Com a testimonis d’aque-
Ajuntament de de Nova Planta, amb el qual es va crear tot un nou lla època podem contemplar els masos repartits per gairebé tot
la Seu d’Urgell
sistema de govern de caràcter centralista, castella- el país, molts dels quals resten gairebé inalterables tres-cents
nitzador i militaritzat, després d’abolir les institucions i constitucions anys després. Estretament lligada a l’expansió agrària i el comerç
catalanes. Felip V va morir a Madrid l’any 1746. del segle xviii, sorgirà la producció industrial, centrada fonamen-
talment en la indústria tèxtil cotonera i també de la llana, de
14 15

10. Catalunya, 1714
Cronologia de la Guerra 1711 Batalles a l’interior de Catalunya: els Prats de Rei i Cardona
Parts importants de Catalunya cauen en mans de Felip V. El germà de
de Successió a Catalunya Carles III, Josep I, esdevingut emperador, mor. Carles III esdevé em-
perador i ha de marxar a Viena. Això comporta un gir en la política
britànica, que no vol reforçar l’Imperi i pot treure molts avantatges
1700 Mort del rei Carles II
econòmics de la pau. Les tropes borbòniques del duc de Vendôme i
Felip d’Anjou és proclamat rei de la Monarquia hispànica.
les austriacistes del mariscal Starhemberg s’enfronten en la batalla
1701 Jurament de les constitucions catalanes
dels Prats de Rei. Durant el novembre i el desembre, els borbònics
Els catalans accepten Felip d’Anjou com a rei, que jura a Barcelona
assetgen el castell de Cardona, que resisteix heroicament.
les constitucions davant de les Corts Catalanes.
1713 Tractat d’Utrecht
1705 Pacte dels Vigatans
Felip V és reconegut pels estats aliats, però perd Gibraltar (ocupat
Es reuneixen notables de Vic (vigatans) i es comprometen a alçar-
el 1704), Menorca, Sicília, Sardenya, Nàpols, Milà i Flandes. Al juliol
se contra la monarquia de Felip V. Envien ambaixadors a Gènova
comença el setge de Barcelona.
per reunir-se amb els representants de la Gran Aliança de la Haia i
1713 Conveni de l’Hospitalet
establir una aliança antiborbònica.
El mes de juny, el comte de Königsegg, en representació del ge-
1705 Pacte de Gènova
neralíssim austríac Starhemberg, pacta l’evacuació de les tropes
Els ambaixadors vigatans es comprometen a Gènova davant del
imperials de Catalunya davant del borbònic marquès de Grimaldi,
plenipotenciari de la reina d’Anglaterra, Mitford Crowe, a portar
en representació del duc de Pòpuli.
un exèrcit de suport quan arribi l’armada angloholandesa a Barce-
1713 Junta de Braços
lona amb l’arxiduc Carles d’Àustria. Després del bombardeig, la
A primers de juliol es reuneix la Junta General de Braços (o Par-
població se subleva i jura fidelitat a l’arxiduc Carles.
lament de Catalunya) a Barcelona i declara la guerra a ultrança
1706 La Corona d’Aragó, a favor de l’arxiduc
contra Felip V.
Les Corts Catalanes reconeixen l’arxiduc com a rei Carles III. El País
1713 Ocupació borbònica de Tarragona
Valencià i l’Aragó també s’alcen al seu favor. Al juliol, Carles III en-
Al juliol, els borbònics ocupen la ciutat de Tarragona, mentre que
tra a Madrid, però n’ha de marxar per l’avanç borbònic.
l’exèrcit aliat és evacuat cap a territoris imperials. La repressió
1707 Batalla d’Almansa
cau sobre els resistents catalans.
Les tropes borbòniques vencen les austriacistes el dia 25 d’abril i
1713 Expedició del diputat militar
el País Valencià i l’Aragó passen a domini borbònic.
Durant l’agost s’embarca des de Barcelona una expedició militar
Batalla de Lleida
liderada pel diputat militar i el general Rafael Nebot, amb l’ob-
A l’octubre, Lleida és vençuda pels borbònics després d’un llarg i
jectiu de fer revoltar tot Catalunya contra Felip V i formar un gran
costós setge. El nou govern de la ciutat clausura la Seu Vella i la
exèrcit de resistència per atacar el setge de Barcelona. L’expedició
destina a usos militars.
fracassa.
1708 Setge de Tortosa
1714 Darreres batalles. Setge i caiguda de Barcelona i Cardona
Al juliol, l’exèrcit borbònic, a les ordres del duc d’Orleans, aconse-
Les tropes catalanes de l’interior resisteixen soles l’ofensiva borbò-
gueix vèncer l’exèrcit austriacista després d’un llarg mes de setge
nica fins a l’estiu, amb victòries a Talamanca i altres combats dis-
i combat a la ciutat de Tortosa. Els borbònics es van fer amb el
persos. El setge de Barcelona s’endureix amb l’arribada de Berwick
control del front de l’Ebre.
i la ciutat cau l’11 de setembre, després d’una resistència heroica.
1710 Batalles d’Almenar, Saragossa, Brihuega i Villaviciosa No es respecten els acords assolits. El 18 de setembre capitula el
Amb les victòries aliades a les batalles d’Almenar i Saragossa, castell de Cardona, darrer baluard de les llibertats catalanes.
Carles III entra de nou a Madrid. La subsegüent ofensiva borbònica,
1716 Decret de Nova Planta
amb les derrotes aliades de Brihuega i Villaviciosa, fan retrocedir
Nou ordenament jurídic al Principat de Catalunya, després d’abo-
Carles III a Catalunya.
lir-se’n totes les institucions i constitucions.
1711 Setge borbònic de Girona
1717 Universitat de Cervera
Al final del gener, un gran exèrcit francès, a les ordres del duc de
Felip V signa el decret de creació de la Universitat.
Noailles, aconsegueix conquerir la ciutat de Girona i posar-la sota
1725 Tractat de Viena
l’obediència de Felip V.
L’emperador Carles VI d’Àustria i el rei Felip V acorden l’amnistia i
la devolució de béns confiscats als perdedors de la guerra.
16 17

11. Catalunya, 1714
ació d’institucions privades, com
A partir de la caiguda de Barcelona i de Cardona al 1714, la història de
la Junta de Comerç, i acadèmies
Catalunya canvia radicalment. El govern de Catalunya es fonamentava
com la dels Desconfiats. Aquest
en el principi del pacte entre el rei i la representació del país i dels
segle, malgrat la repressió po-
drets individuals i col·lectius. Amb la liquidació de la Corona d’Aragó
lítica i lingüística, experimenta
es vol fer desaparèixer Catalunya, no només com a entitat política, un redreçament social i cultural
sinó també social i cultural. El Decret de Nova Planta (1716) supri- al costat dels corrents més il-
miria les institucions més emblemàtiques del Principat: la Generali- lustrats que arriben a Catalunya.
tat i el Consell de Cent. Començava l’Espanya unificada i absolutista.
El nou règim va forçar un canvi Dins de l’època moderna, els cor-
radical en les estructures políti- Barcelona. Plafó ceràmic de rents artístics del Renaixement,
ques, fiscals, socials, culturals i “La xocolatada”. Museu de Ceràmica el barroc i el neoclassicisme re-
lingüístiques. Les set universitats
del Palau Reial de Pedralbes presenten, d’alguna manera, la
transformació social de l’època:
catalanes varen ser suprimides i
des del segle xvi, amb l’idealisme i el classicisme del Renaixement,
substituïdes per la nova Universi-
passant pel dramatisme del barroc (xvii-xviii), fins al racionalisme
tat de Cervera el 1717; la llengua
neoclàssic de la fi del segle xviii. D’aquests, l’estil que deixa més
catalana va ser proscrita, en els
empremta a Catalunya és el barroc, impulsat per la contrarefor-
àmbits oficial i escrit, de la jus- ma resultant dels conflictes religiosos europeus. Després de l’es-
tícia i de l’ensenyament. Més de plendor medieval –romànic i gòtic– aquest territori que engloba la
25.000 persones van emprendre nostra ruta experimenta un nou període de relleu artístic amb el
el camí de l’exili. barroc. Els constants episodis bèl·lics a Catalunya des del segle
xviii fins a la Guerra Civil (1936-39) han devastat la major part
d’aquest patrimoni. Al llarg dels itineraris de la ruta podrem con-
la seda, del paper, del vidre i templar l’esplendor del barroc (i sovint del Renaixement i el neo-
altres manufactures. Les guer- classicisme) en tot tipus d’edificis (esglésies, palaus…) i en obres
Decret de Nova Planta res del final del segle van tor- escultòriques o pictòriques, especialment en els retaules.
nar, però, a alentir el progrés
imparable del país: guerres nord-americanes (1779-1783), contra
França (1793-1795) i contra Anglaterra (1779, 1796 i 1800).
Una societat il·lustrada i barroca
A l’època moderna (1500-1800) Europa viu un temps de descobri-
ments extraordinaris, des de l’humanisme fins a la Il·lustració.
El xviii és “el segle de les llums”, en contraposició a la foscor de
l’absolutisme imperant. Grans canvis en el camp del pensament
transformen les societats de l’època, representades per la Re- Cadaqués. Detall
volució Francesa (1789). El moviment il·lustrat s’obre camí i la del retaule barroc
raó i la ciència imperen en el món de les idees. A Catalunya, el de l’església de
moviment il·lustrat promou el coneixement a partir de la cre- Santa Maria
18 19

12. Catalunya, 1714
Els itineraris de la ruta
Antiga Principals
Itinerari vegueria o punts
sotsvegueria d’interès
1 Barcelona: “Fineixi la Barcelona Barcelona
nació amb glòria” Vallès Sant Boi de Llobregat
2 Per la Plana de Vic i Vic Vic
el Lluçanès: la revolta Lluçanès Centelles
dels vigatans El Lluçanès
3 Per l’eix del Llobregat: Manresa Manresa
repressió i resistència Berga Sallent
Moià Gironella
Berga
Talamanca
Moià
4 Grans exèrcits a Cervera Cardona
l’interior: el duel Els Prats de Rei Solsona
Starhemberg-Vendôme Els Prats de Rei
Cervera
5 Per les Terres de Lleida Lleida
Ponent: les planes de Balaguer Balaguer
la discòrdia Tàrrega
Agramunt
Almenar
itineraris
6 El front pirinenc: Puigcerdà Castellciutat
la muntanya en armes Pallars La Seu d’Urgell
Aran Puigcerdà
Sort
7 Per les terres gironines: Girona Girona
la defensa persistent Besalú Hostalric
Olot
8 Per la Costa Brava: Girona Roses
la frontera marítima Besalú Figueres
9 Pel Camp de Tarragona: Tarragona Tarragona
guerrilles i sometents Montblanc Torredembarra
Montblanc
Capçanes
10 Per les Terres de Tortosa Tortosa
l’Ebre: el front Miravet
meridional
20 21

13. Catalunya, 1714 Itinerari 1
Barcelona:
Riu Llobregat
“Fineixi la nació amb glòria” Caldes
de Montbui
Arenys
Olesa de Mar
Esparreguera de Montserrat Caldes
Mataró d’Estrac
Sant Quintí
de Mediona Castellví
Sant Martí de Rosanes
Sarroca
Barcelona
Sant Boi
de Llobregat Punts principals
Llocs d’interès
en el conflicte
Sitges Visita recomanada
Vilanova i la Geltrú
Plànol de l’itinerari
Barcelona
La Guerra a Barcelona
Barcelona, capital de Catalunya, va ser la ciutat més afectada per
la Guerra de Successió. Va viure els principals fets de la guerra
i, al mateix temps, també els més dramàtics, en ser conquerida
l’11 de setembre de 1714 per l’exèrcit borbònic. El 22 d’agost
de 1705, després d’haver-se signat el Pacte de Gènova entre bri-
Rafael Casanova, ferit i enarborant la bandera de Santa Eulàlia,
d’Antoni Estruch i Bros. Fundació Caixa de Sabadell
Aquest itinerari permet descobrir els principals espais escènics
de la Guerra de Successió pel territori comprès per les vegueries
històriques de Barcelona i el Penedès i la sotsvegueria del Vallès.
L’itinerari ens evoca el principal fet bèl·lic de Catalunya durant
la guerra: el setge borbònic de Barcelona de 1713-1714. També
ens permet descobrir el pas de la guerra pels municipis de la seva
perifèria, alhora que ens trasllada a les construccions barroques i
renaixentistes més destacables d’aquest territori.
Itinerari recomanat
L’itinerari de Barcelona es pot fer bàsicament en dues etapes.
La primera se centra exclusivament en la capital de Catalunya,
recorrent els principals escenaris de la guerra i el ric patrimoni
modern de la ciutat. L’altra recorre el litoral a banda i banda de
la ciutat: cap a les costes del Garraf i cap al Maresme. A prop de
Barcelona, cap a l’interior, també hi ha altres poblacions destaca-
des en el conflicte que també mereixen una visita. Gravat del setge de Barcelona, s. xviii. Du Bosc. (ICC)
22 23

14. Catalunya, 1714 Itinerari 1
va ser embarcada per una flota “Fineixi la nació amb glò-
El 22 d’octubre de 1705, l’arxiduc Carles d’Àustria va entrar a Bar-
britànica cap a dominis imperi-
celona, i el 7 de novembre va jurar les constitucions catalanes i va ria!”: paraules pronuncia-
als, juntament amb molts cor-
ser proclamat rei amb el nom de Carles III. Al desembre, el nou rei va des per Manuel Ferrer i Sit-
tesans.
convocar les Corts Catalanes, celebrades al Palau de la Generalitat. ges, representant del sector
Carles es va comprometre a impulsar econòmicament Catalunya i a El duc de Pòpuli, comandant militar a la Junta de Braços
recuperar els territoris cedits a França durant el Tractat dels Pirineus general dels exèrcits borbònics, de la ciutat, que, reunida el
(1659). preparava l’ofensiva final con- juliol del 1713, va decidir
tra Catalunya amb un exèrcit la resistència a ultrança. El
francoespanyol format per uns llarg setge de l’exèrcit bor-
tànics i catalans, va desembarcar a Barcelona una gran flota de 25.000 soldats i concentrat a les bònic a la ciutat de Barce-
l’exèrcit aliat sota el comandament de Lord Peterborough i Georg fronteres d’Aragó i de València. lona s’allargaria tretze me-
von Hessen-Darmstadt. Inicialment, les autoritats de la ciutat es sos, fins a la derrota final de
van posar al servei de Felip V i van formar la Coronela (milícia ur- Les autoritats catalanes van in- l’11 de setembre de 1714.
bana) per protegir la ciutat de l’atac austriacista; però, el setem- tentar d’impulsar la revolta a
bre de 1705, l’exèrcit aliat, amb l’ajut d’un miler de vigatans, va tot el territori amb l’expedició
derrotar l’exèrcit borbònic a la batalla de Montjuïc i, des d’allà, del diputat militar, que es va embarcar al port de Barcelona amb
va bombardejar la ciutat. Assetjada Barcelona per les tropes ali- forces de cavalleria i infanteria i va desembarcar a Arenys de
ades, el virrei de Catalunya, Fernández de Velasco, va capitular Mar per tal de recórrer Catalunya buscant homes per fer un gran
el dia 9 d’octubre. exèrcit i atacar el cordó del setge. La maniobra va fracassar i les
revoltes antiborbòniques a l’interior de Catalunya i les victòries
Al principi d’abril del 1706, un nombrós exèrcit borbònic, format de l’exèrcit de resistència del marquès del Poal no van ser sufici-
per més de 20.000 soldats i encapçalat pel mateix Felip de Borbó ents davant la superioritat numèrica dels borbònics.
i els comtes de Tolosa i de Tessé, es va establir a Sarrià per prepa-
rar un atac a Barcelona. La ciutat comptava amb prop de 10.000 El tinent general Antoni de Villarroel va prendre la direcció de
homes per a la seva defensa, entre la Coronela, el regiment de la defensa de Barcelona durant el setge. Per la part borbònica,
les Reials Guàrdies Catalanes, els voluntaris i els soldats britànics, va ser el duc de Pòpuli. En una primera fase, els borbònics van
alemanys i holandesos. El 19 d’abril els borbònics van atacar la conquerir els convents i masos del voltant de Barcelona, amb la
fortalesa de Montjuïc, des d’on bombardejaren la ciutat de Bar- intenció d’anar estrenyent el setge. Al maig del 1714, després
celona. Vuit dies més tard, una gran flota britànica a les ordres d’haver arribat canons francesos de gran calibre, es va iniciar un
de l’almirall John Leake va aconseguir desembarcar a Barcelona, bombardeig sistemàtic a la ciutat. L’objectiu no van ser les defen-
fet que va provocar la retirada ràpida i desordenada de l’exèrcit ses sinó la població civil, les cases i els ciutadans de Barcelona.
borbònic que assetjava la ciutat. Felip V va anar cap a França, Una gran flota francesa a les ordres de l’almirall Jean Baptiste du
travessant la frontera per Navarra, per tornar a la cort madrilen- Casse va bombardejar i bloquejar la ciutat per via marítima.
ya. Barcelona va ser la cort del
rei Carles III fins al maig del El 6 de juliol, el duc de Berwick va substituir el duc de Pòpuli
Amb el Tractat d’Utrecht
1711, moment en què va ser com a comandant en cap dels exèrcits borbònics. Amb ell van
(11 d’abril de 1713) i l’eva-
nomenat emperador del Sacre arribar més reforços francesos. Aleshores assetjaven Barcelona
cuació de les forces imperials Imperi Romanogermànic, des- uns 47.000 soldats i uns 40.000 més ocupaven la resta d’un país
acordada en el Conveni de prés de la mort del seu germà, que, amb prou feines, arribava aleshores al mig milió de perso-
l’Hospitalet (22 de juny de l’emperador Josep I. La reina, nes. Berwick va decidir penetrar les muralles per la banda del
1713), Barcelona entrava en Elisabet Cristina de Brunsvic- riu Besòs, pels baluards de Santa Clara i del Portal Nou, on ac-
una de les fases més dramàti- Wolfenbüttel, es va quedar a tualment trobem el passeig de Lluís Companys, l’Arc de Triomf i
ques de la seva història. Barcelona com a governadora, el parc de la Ciutadella. Va fer bombardejar les muralles i, el 13
fins que l’1 de març de 1713 d’agost, després d’haver tingut moltes baixes, va ordenar l’atac
24 25

15. Catalunya, 1714 Itinerari 1
1 d’agost de 1708 es va celebrar el matrimoni entre el rei Car-
Es calcula que durant el setge de Barcelona hi va haver unes 22.000
les III i Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel. Si bé es tracta
baixes, unes 7.000 del bàndol català i unes 15.000 del bàndol borbò-
d’una gran obra gòtica dels segles xiii i xiv, a l’interior podem trobar
nic. Caigueren sobre la ciutat unes 30.000 bombes, que destrossaren
importants elements barrocs, com el sepulcre de Sant Oleguer, i
completament una tercera part de la ciutat i en malmeteren força la
diversos retaules, entre els quals hi ha el de la Mare de Déu de
resta. la Mercè, actual patrona de la ciutat. Al davant de la catedral hi
Els borbònics van empresonar tots els militars austriacistes més desta- destaca la Casa de l’Ardiaca, seu actual de l’Arxiu Històric de la
cats, mentre que els que van poder s’exiliaven a territoris imperials. Ciutat de Barcelona, amb un pati d’entrada que conté nombrosos
La repressió va ser sistemàtica, molts catalans van ser executats, com elements renaixentistes. Al costat, i donant al carrer del Bisbe, s’hi
ara el general Josep Moragues, que va ser capturat uns mesos després, ubica el Palau Episcopal, reformat durant la segona meitat del se-
quan es disposava a embarcar-se cap a Mallorca. Ben aviat es va de- gle xviii i residència de l’arquebisbe de Barcelona. Per l’altre costat
molir el barri de la Ribera i en el seu lloc, al cap de dos anys, s’hi va de la catedral i seguint el carrer dels Comtes de Barcelona, s’arriba
construir la Ciutadella, una fortificació militar destinada a la vigilància
al palau del Lloctinent, de mitjan segle xvi, darrere del qual s’obre
la plaça del Rei, presidida també pel Palau Reial Major, antiga
i al control de la ciutat. Totes les institucions i constitucions barce-
residència dels comtes de Barcelona, i la Casa Clariana-Padellàs,
lonines i catalanes van ser abolides, i la nova administració, militar i
seu del Museu d’Història de la Ciutat.
castellanitzadora, es va articular a través del Real Decreto de Nueva
Planta (1716).
D’entre les grans esglésies barcelonines, destaca també Santa
Maria del Mar, la gran basílica gòtica del barri de la Ribera, on el
rei Carles III va assistir a la seva primera missa en acció de gràcies
al baluard de Santa Clara, que, després d’una dura lluita que es quan va desembarcar a Barcelona l’octubre del 1705. Al darrere
va allargar dos dies, va ser controlat pels catalans. Els borbònics trobem el passeig del Born, que ja existia en el traçat actual du-
van allargar unes setmanes més els bombardejos. L’eficàcia del rant el segle xviii i des d’on Villarroel va preparar el darrer atac de
bloqueig marítim i la impossibilitat del marquès del Poal de tren- la cavalleria catalana per intentar expulsar l’artilleria enemiga
car el setge de Barcelona amb les seves tropes, van deixar Bar- que s’apropava a la ciutat. Seguint pel carrer de Montcada, on
celona al límit de les seves possibilitats. Les reserves de pólvora vivien les famílies de la noblesa i rics comerciants del barri de la
es reduïen i l’aliment escassejava. L’11 de setembre de 1714, Ribera, hi podem trobar diversos palaus de l’època, com el Palau
després que la Junta de Braços hagués rebutjat una altra oferta Dalmases, residència del mercader austriacista Pau Ignasi de Dal-
de rendició per part del duc de Berwick, va començar l’assalt ge- mases i Ros, construït entre el 1690 i el 1710.
neral de les tropes borbòniques, que van penetrar a la ciutat per
la Bretxa Reial, situada entre el baluard de Santa Clara i el del
Portal Nou. L’assalt es va allargar durant tot el dia amb intensos
combats pels carrers. Els principals punts d’enfrontament van ser
el convent de Sant Agustí, els baluards del Portal Nou i de Sant
Pere, i el Palau Reial Nou. Finalment, la majoria dels membres
del govern de la ciutat, reunits al baluard de Sant Antoni, van
decidir capitular.
La visita a Barcelona
La ciutat conserva encara un nombrós patrimoni monumental vin-
culat al conflicte bèl·lic i l’estil artístic del moment: el barroc. La
major part d’aquest patrimoni monumental es troba situat dins
de l’actual districte de Ciutat Vella, el perímetre de la Barcelo-
na d’aquells temps. Entre les edificacions més importants de la
Barcelona de la Guerra de Successió trobem la Catedral, on el dia Setge de Barcelona, 1714. J. Rigau. (ICC)
26 27

16. Catalunya, 1714 Itinerari 1
Cada 11 de setembre, al Fossar de les Moreres, els ciutadans recor-
den els màrtirs de les llibertats catalanes durant la Guerra de Succes-
sió; entre ells, el general Josep Moragues, a qui, executat a Barcelona
el 27 de març de 1715, van posar el cap dins d’una gàbia al portal
del Mar i no l’en van retirar fins al cap de dotze anys, com a escarni
dels catalans que havien combatut valentament contra els exèrcits de
Felip de Borbó.
Just al costat de l’església de Santa Maria del Mar hi ha el Fossar de
les Moreres, l’antic cementiri on es van enterrar bona part de les
víctimes de la ciutat durant el setge. Un peveter amb una flama
que mai no s’apaga i una inscripció que diu “Al Fossar de les Mo-
reres no s’hi enterra cap traïdor, fins perdent nostres banderes
serà l’urna de l’honor”, recorden els milers de catalans que hi
van ser enterrats durant l’atac borbònic a la ciutat l’any 1714. Plànol de Barcelona amb la Ciutadella, S. xix. Moulinier. (ICC)
Travessant el portal del Mar s’arriba al pla de Palau, on antiga- Seguint el passeig de Colom arribem al parc de la Ciutadella,
ment es concentrava l’activitat comercial i marítima de la ciutat. ubicat en els terrenys on Felip V va ordenar construir una ciu-
Allà hi havia el Palau Reial, residència oficial del rei Carles III, tadella per tal de controlar la ciutat de Barcelona després de
des d’on s’accedia a Santa Maria del Mar a través d’un pont que la Guerra de Successió. Ac-
comunicava els dos edificis. Un altre edifici del pla de Palau que tualment, l’antic arsenal de
Per construir la Ciutadella, les
ha arribat fins als nostres dies és la Llotja de Mar, gran cen- la ciutadella militar és la seu
tre econòmic a l’edat mitjana i escenari de la representació de del Parlament de Catalunya. autoritats borbòniques van or-
l’òpera d’Antonio Caldara Il più bel nome (1708), dedicada al rei De les altres construccions de denar l’enderrocament d’una
Carles III i a la seva esposa Elisabet Cristina. A la mateixa plaça, la ciutadella destaquen l’es- part del barri de la Ribera, les
el palau de la Duana Nova, mostra del barroc clacissista, és la glésia i el palau del Governa- restes del qual es poden veu-
seu actual del Govern Civil. dor, dissenyats per l’enginyer re a l’antic mercat del Born.
militar borbònic Pròsper de La població que va perdre les
Verboom. seves cases va ser traslladada
a un barri de nova creació: la
No gaire lluny del Born tro-
Barceloneta, iniciat a mitjan
bem les restes del convent
segle xviii i dissenyat a partir
de Sant Agustí el Vell, que
dels plànols de Pròsper de
va ser un dels escenaris més
Verboom.
cruents en la batalla de l’11
de setembre. El convent va
quedar molt malmès pels bombardejos i va ser enderrocat amb la
construcció de la Ciutadella. A mitjan segle xviii s’hi va instal·lar
un quarter borbònic, edifici que actualment alberga el Museu de la
Xocolata. Ben a prop hi ha el monestir benedictí de Sant Pere de les
Puelles, on es va produir un dels grans enfrontaments de la batalla
de l’11 de setembre. El seu cementiri va quedar ple de cadàvers
Barcelona. Miquelets al Fossar de les Moreres dels resistents del setge. Una mica més al nord hi havia el balu-
28 29

17. Catalunya, 1714 Itinerari 1
dels segles xvii-xviii. Rambla avall, cap al sector conegut com a rambla
de les Flors, s’arriba al Palau de la Virreina (segle xviii), un dels mi-
llors exponents del barroc civil català.
Creuant la Rambla cap al carrer del Carme arribem a l’Hospital de
la Santa Creu, lloc on van ser acollits els ferits dels dos bàndols
durant el setge de Barcelona. A partir del 13 de setembre, amb
l’ocupació borbònica, només hi ha registrats els ferits del bàndol
borbònic, atès que els resistents se suposa que van ser exterminats.
Dins del conjunt de les dependències de l’antic hospital, hi trobem
la Biblioteca de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans (a la Casa
de Convalescència) i el Col·legi de Cirurgia. Sortint pel carrer de
l’Hospital, s’arriba a l’església barroca de Sant Agustí Nou, de mit-
jan segle xviii. Des de la plaça de Sant Jaume baixant pel carrer del
Regomir, hi trobem el Palau Vilana-Perlas, que va ser la residència
del protonotari Ramon de Vilana-Perlas, secretari del Despatx Uni-
versal del rei Carles III. Continuant cap al carrer Ample, arribem a
la basílica de la Mercè, i al costat, al Palau Larrard, del segle xviii.
Als afores de la Ciutat Vella, i situat en un turó estratègic amb do-
mini sobre la ciutat i el mar, s’hi ubica el castell de Montjuïc, que
Barcelona. Parlament de Catalunya va ser escenari de les batalles dels setges dels anys 1705 i 1706,
i va tenir un paper destacat també en la defensa de Barcelona
ard de Sant Pere, que ocupava el l’any 1714. Altres monuments amb força elements renaixentistes
Rafael Casanova: una es- traçat actual de la ronda de Sant i barrocs són l’església de Sant Vicenç de Sarrià, el monestir de
tàtua commemorativa da- Pere. Va ser un dels baluards que Santa Maria de Pedralbes, l’església dels Josepets de Gràcia i els
munt d’un pedestal recorda més protagonisme van tenir en jardins del Laberint d’Horta, de la darreria del segle xviii.
avui la figura de la màxima la batalla. Hi va caure ferit el
autoritat civil de la Barce- conseller en cap de Barcelona,
lona del 1714, on cada 11 Rafael Casanova, mentre porta-
de Setembre milers de ca- va la bandera de santa Eulàlia,
patrona de la ciutat.
talans fan una ofrena floral
en memòria dels defensors
Al bell mig del centre de la Ciutat
de les llibertats catalanes.
Vella, a la plaça de Sant Jaume,
es mantenen encara els dos edi-
ficis des d’on es prenien les decisions de la resistència barcelonina
durant el setge borbònic. Aquests eren el Palau del Consell de Cent,
actual seu de l’Ajuntament de Barcelona, i l’altre, el Palau de la
Diputació de Catalunya, actual seu del govern de la Generalitat de
Catalunya, on es reunia la Junta de Braços. Ben a prop del Palau de
la Generalitat hi ha l’església barroca de Sant Sever, freqüentada
antigament per les classes benestants barcelonines. En la confluència
de la Rambla amb el carrer de la Portaferrissa, cal destacar el Palau
Moja, de la fi del segle xviii, i a l’altre cantó, l’església de Betlem, Barcelona. Castell de Montjuïc
30 31