1. MOVIMENTS SOCIALS – SEGLE XX
La Gauche Prolétarienne et la Cause du Peuple
Joaquim Marqués - Juny 2008
La Gauche Prolétarienne (GP o esquerra proletària), va ser un
moviment polític maoista fundat a França al 1969 i extingit al 1973. Va
ser l’hereu de diferents corrents: de l’Union de la Jeunesse Communiste
de inspiració marxista-leninista (UJC [ml]) sota la influència del filòsof
marxista Louis Althusser; i de militants del moviment 22 de Març de
Nanterre. Encara que només va tenir quatre anys de vida, això,
desenvolupà un efecte de gran abast sobre la vida política francesa de
l’època.
La GP va ser dirigida per Benny Lévy
(conegut com a Pierre Victor) i per Alain
Geismar, joves dirigents estudiantils. La
seva ideologia era fortament obrerista, i
enviaven a militants intel·lectuals i
persones formades a treballar a les
fàbriques, acció coneguda com a principi
d’establiment (una brillant explicació
d’aquest fenomen es pot trobar en un
llibre escrit per un antic membre del GP,
Robert Linhart, “L'Établi”). Amb aquesta
línia d’actuació, el GP va aconseguir tenir inicialment una presència de
dirigents qualificats en les estructures sindicals que apostaren per

2. LA GAUCHE PROLÉTARIENNE ET LA CAUSA DU PEUPLE
endurir les relacions laborals a les àrees industrials més importants: a
les factories de Renault, a les drassanes, a les mines del Nord...
Alain Gesimar i Benny Lévy (alias Pierre Victor)
Els seus eslògans en el lloc de treball eren directes i simples:
alentiments en la producció, sabotatges, segrestos dels caps i
supervisors... En resum, acció directa. Les seves actuacions massa
vegades eren violentes. Odiaven els sindicats existents,especialment a la
CGT, a la que qualificaven de revisionistes, i al Partit Comunista francès
(PCF). Demanaven la creació d’un veritable partit que basés el seu
ideari i comportament en la lluita de classes.
Tots aquests sentiments traspuaven en moltes de les seves
comunicacions. Per exemple
en un dels seus butlletins
interns es podia llegir:
“Exigeix! Reclama! els
sindicats i les seves demandes
semblen una lletania
reformista!”. El títol d'un dels
seus lemes ho diu tot: “Cap a
una guerra civil!”. I es que
consideraven a França com
un país ocupat. Ells
s'anomenaven nous partisans
2

3. LA GAUCHE PROLÉTARIENNE ET LA CAUSA DU PEUPLE
i defensaven l’existència d’una nova resistència popular, subjugats per
un discurs violent, a l’hora
que una concepció molt
llibertària de la política.
Van ser-hi presents
en molts dels moviments
socials de l’època, en
diferents vagues,
organitzant tribunals
populars... Aquestes
pràctiques van produir, inexorablement una contundent resposta per
part de l’Estat que el va prohibir. Paralelament, en una de les accions
va morir, al 1972, un dels seus militants, Pierre Overney, a mans d’un
dels membres de
seguretat d’una de les
factories de Renault1.
Aquesta mort produí
una espiral de ràbia i
més violència. El funeral
de Pierrot, tal como era
conegut el mort, va ser
una gran mostra de
solidaritat obrera.
Poc més de dos
anys després de la seva
prohibició com a partir
polític legal, el òrgans
dirigents van decidir
dissoldre’l, una decisió
producte de les lluites
1
http://archivescommunistes.chez-alice.fr/ujcml/ujcml18.html
3

4. LA GAUCHE PROLÉTARIENNE ET LA CAUSA DU PEUPLE
internes i de la manca de seguiment de les seves consignes per part dels
treballadors. Però molts dels militants van continuar la lluita
mitjançant la creació de nous partits o integrant-se en d’altres ja
existents.
La Cause du Peuple
Al 1970 la GP va ser prohibida per les lleis Marcellin, però va
continuar les seves accions, fent
servir el diari “La Cause du
Peuple”. El govern francès del
general De Gaulle va intentar
tancar-lo. El seus editors van
ser arrestats, també el director,
Michel Le Bris, i la redacció i
tallers intervinguts per a
intentar que no sortís.
A les hores l’intel·lectual Jean-
Paul Sartre acudí al rescat després de
trencar amb el PCF. La cúpula del GP
acceptà l’oferiment de Sartre. El govern
no es va atreví a arrestar un premi
Nobel. Juntament amb la direcció del
diari neix un altre Sartre que, des de la
posició de vell filòsof, vol comprendre
molt més al joves i s’allunya d’antics
amics. Sartre, junt amb uns altres
intel·lectuals, com Jean-Luc Godard i
Simone de Beauvoir, la seva companya,
es va dedicar en cos i ànima al diari fins
al punt que després de fer-lo també el
venia, junt amb altres companys de p
4

5. LA GAUCHE PROLÉTARIENNE ET LA CAUSA DU PEUPLE
artit, pel carrer.
Sartre va desenvolupar aquesta responsabilitat durant dos anys i
mig. Però el segrest durant quaranta-vuit hores d'un agent del control
de Renault pel grup maoista clandestí la Nouvelle résistance populaire,
el març de 1972, li farà prendre les seves distàncies amb l'ouvriérisme i
la violència dels maos. Tanmateix, no abandonà la idea d'una premsa
popular que donaria la paraula a tots els explotats i desenvoluparia un
autèntic periodisme sobre el terreny.
Aquesta
desavinença
amb els
postulats
maoistes va
portar a Sartre
a no recolzar al
líder del partit
Alain Geismar
quan aquest va
ser jutjat, i es
negà a
testificar al seu
favor.
Sovint anava a la fàbrica Renault de Billancourt, on es pujava dalt
d’un tonell, per a dirigir discursos candents als treballadors. D’aquella
època són seves aquestes paraules: “La direcció de La Cause du Peuple
m'ha radicalitzat. Ara em considero disponible per a totes les tasques
políticament justes que se'm demanin. No he acceptat la direcció de La Cause
du Peuple com un liberal que vol curar-se en salut defensant la llibertat de
5

6. LA GAUCHE PROLÉTARIENNE ET LA CAUSA DU PEUPLE
premsa, sinó com un acte que em compromet amb persones que estimo molt
encara que no comparteixi totes les seves idees"”2.
Vida després de la mort
La dissolució del GP, decidit pel partit a la Tardor de 1973, no va
ser el final de la vida política dels seus líders tal com ja s’ha explicat.
Tanmateix Alain Geismar va arribar a ser assessor de l'alcalde de París.
Serge July ha estat editor del diari Libération durant molts anys.
Christain Jambet i Michel Le Bris van assolir una
notabilitat com a filòsofs. Krivine va ser uns del
portaveus de la LCR. També altres com Olivier
Rolin, Frédéric H. Fajardie, Gérard Miller, Jean-
Claude Milner, Marin Karmitz, André
Glucksmann, Gilles Susong, van destacar
posteriorment en diferents àmbits de la vida
pública. I encara que la GP va desaparèixer, va ser el germen de la
creació d’altres moviments polítics: els “Groupes révolutionnaires” (GR),
les Brigades internationales (BI) i la “Nouvelle résistance populaire”
(NRP), molt a prop de les concepcions de la lluita armada.
Pierre Victor, el líder intel·lectual del GP, més
tard es convertí en el secretari personal de
Sartre. Va ser coautor, amb Sartre, de “On
Raison de se Révolter” (És correcte revelar-se).
Més tard reassumí el seu nom real, Benny
Lévy, i seguí el camí del judaisme ortodox.
Morí a l'octubre de 2003 sent director de
l'Institut des Études Lévinasiennes.
2
SEMPRÚN, J. Conversación con J.P. Sartre. Cuadernos del Ruedo Ibérico, Paris, n.3, 1965.
6

7. LA GAUCHE PROLÉTARIENNE ET LA CAUSA DU PEUPLE
7

8. LA GAUCHE PROLÉTARIENNE ET LA CAUSA DU PEUPLE
La cançó “Les nouveaux partisans”. Cancó aquí
Listen to our voices You count your profits,
That rise up from the factories, We count our wounded.
Our proletarian voices
That say we're fed up. Watch us grow old
To the rhythm of the speed up,
Fed up with getting up Bosses, look at us,
Every day at 5:00 It’s war that begins.
To take a bus, a train
Stuffed in like cattle. And you the prison guards of the
working class
Fed up with the machine You line your pockets at our expense,
That makes our heads drunk. that doesn’t bother you.
Fed up with bosses,
With stopwatches that kill us. Your union full-timers tell us to play
belote
Fed up with the life of a slave, And speak in our name in the boss’s
Of a life in misery. office.
Listen to our voices,
They announce war! Vote, manipulate, begin Grenelle [1]
again;
We are the new partisans You won’t fool us,
Resistance fighters of the class war! This doesn’t work any more.
The people’s camp is our camp
We are the new partisans! There are only two camps
You are no longer in ours!
Look at the exploited We'll make war on the collaborators!
When he comes home at night,
Stroll a little in the putrid dorms
And look at the women Where they take turns sleeping round
Who drudge away all their lives. the clock
You who slobber on us The revolt that’s rumbling in the Black
Who say that we become bourgeois, dorms of Ivry
Announces vengeance for the dead of
Why don’t you go down into the mine Aubervilliers.
Six hundred meters deep!
It’s revolt also in the heart of the slums
It’s not on your rugs Where poverty is mixed in with illness.
That people die of silicosis.
8

9. LA GAUCHE PROLÉTARIENNE ET LA CAUSA DU PEUPLE
But all the immigrant workers are our The revolt of the people can’t be
brothers expelled,
United together with them, we declare Of a people who prepare to take up
war on you. arms again
That the traitors stole from them in ‘45.
Violence is everywhere, you taught us Yes, bourgeois, against you the people
this, want war!
Bosses who exploit and cops who club.
But to your oppression we cry out:
Resistance!
You expel Kader, Mohammed rises!
9

10. LA GAUCHE PROLÉTARIENNE ET LA CAUSA DU PEUPLE
Bibliografia i articles consultats
 La France des années 1968 (Broché) de Antoine Artous, Didier
Epsztajn, Patrick Silberstein. Editions Syllepse (2008).
 A New Form of Organization..., Cause du peuple, (1969).
http://www.marxists.org/history/france/post-1968/gauche-proletarienne/cause-03-1969.htm
 The J.C.R. in May-June 1968, Cahiers de la Gauche Prolétarienne
(1969).
http://www.marxists.org/history/france/post-1968/gauche-proletarienne/cahiers-04-1969.htm
 The Line of Demarcation in Union Matters, Internal Bulletin (1969).
http://www.marxists.org/history/france/post-1968/gauche-proletarienne/ib-11-1969.htm
 Blow for Blow, Cause du peuple, (1970).
http://www.marxists.org/history/france/post-1968/gauche-proletarienne/couppourcoup.htm
 I Will Testify in the Streets, Cause du peuple, (1970).
http://www.marxists.org/history/france/post-1968/gauche-proletarienne/cause-29-1970.htm
 Wipipedia França.
http://fr.wikipedia.org/wiki/Gauche_prol%C3%A9tarienne
 http://archivescommunistes.chez-alice.fr/gp/gp.html
 Recuerdo de Sartre en el centenario de su nacimiento, Francisco
Fernández Buey, http://www.fclar.unesp.br/soc/revista/artigos_pdf_res/18-
19/01buey.pdf
 http://pagesperso-orange.fr/arts.sombres/polar/3_dossiers_entretien_fajardie_esp.htm
 “La Gauche Prolétarienne”, Mitchell Abidor,
http://www.marxists.org/history/france/post-1968/gauche-
proletarienne/introduction.htm
 La cause du peuple, Michelle Perrot, Vingtieme
siecle: Revue d'histoire, Nº 60, 1998, pags. 4-13
10