SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  10
Télécharger pour lire hors ligne
MOVIMENTS SOCIALS – SEGLE XX


   La Gauche Prolétarienne et la Cause du Peuple



                    Joaquim Marqués     -       Juny 2008




      La Gauche Prolétarienne (GP o esquerra proletària), va ser un
moviment polític maoista fundat a França al 1969 i extingit al 1973. Va
ser l’hereu de diferents corrents: de l’Union de la Jeunesse Communiste
de inspiració marxista-leninista (UJC [ml]) sota la influència del filòsof
marxista Louis Althusser; i de militants del moviment 22 de Març de
Nanterre. Encara que només va tenir quatre anys de vida, això,
desenvolupà un efecte de gran abast sobre la vida política francesa de
l’època.

                                      La GP va ser dirigida per Benny Lévy
                              (conegut com a Pierre Victor) i per Alain
                              Geismar, joves dirigents estudiantils. La
                              seva ideologia era fortament obrerista, i
                              enviaven      a   militants       intel·lectuals     i
                              persones      formades    a      treballar   a     les
                              fàbriques, acció coneguda com a principi
                              d’establiment      (una       brillant   explicació
                              d’aquest fenomen es pot trobar en un
                              llibre escrit per un antic membre del GP,
                              Robert Linhart, “L'Établi”). Amb aquesta
línia d’actuació, el GP va aconseguir tenir inicialment una presència de
dirigents qualificats en les estructures sindicals que apostaren per
LA GAUCHE PROLÉTARIENNE ET LA CAUSA DU PEUPLE

endurir les relacions laborals a les àrees industrials més importants: a
les factories de Renault, a les drassanes, a les mines del Nord...




                  Alain Gesimar i Benny Lévy (alias Pierre Victor)

      Els seus eslògans en el lloc de treball eren directes i simples:
alentiments en la producció, sabotatges, segrestos dels caps i
supervisors... En resum, acció directa. Les seves actuacions massa
vegades eren violentes. Odiaven els sindicats existents,especialment a la
CGT, a la que qualificaven de revisionistes, i al Partit Comunista francès
(PCF). Demanaven la creació d’un veritable partit que basés el seu
ideari i comportament en la lluita de classes.

      Tots aquests sentiments traspuaven en moltes de les seves
comunicacions. Per exemple
en un dels seus butlletins
interns     es     podia     llegir:
“Exigeix!        Reclama!        els
sindicats i les seves demandes
semblen          una        lletania
reformista!”. El títol d'un dels
seus lemes ho diu tot: “Cap a
una guerra civil!”. I es que
consideraven a França com
un     país       ocupat.      Ells
s'anomenaven nous partisans



                                                                        2
LA GAUCHE PROLÉTARIENNE ET LA CAUSA DU PEUPLE

i defensaven l’existència d’una nova resistència popular, subjugats per
                                                                  un discurs violent, a l’hora
                                                                  que una concepció molt
                                                                  llibertària de la política.

                                                                        Van ser-hi presents
                                                                  en molts dels moviments
                                                                  socials     de   l’època,     en
                                                                  diferents             vagues,
                                                                  organitzant         tribunals
                                                                  populars...         Aquestes
pràctiques van produir, inexorablement una contundent resposta per
part de l’Estat que el va prohibir. Paralelament, en una de les accions
va morir, al 1972, un dels seus militants, Pierre Overney, a mans d’un
dels           membres            de
seguretat d’una de les
factories         de     Renault1.
Aquesta           mort      produí
una espiral de ràbia i
més violència. El funeral
de Pierrot, tal como era
conegut el mort, va ser
una        gran        mostra     de
solidaritat obrera.

           Poc més de dos
anys després de la seva
prohibició com a partir
polític legal, el òrgans
dirigents          van      decidir
dissoldre’l, una decisió
producte de les lluites

1
    http://archivescommunistes.chez-alice.fr/ujcml/ujcml18.html



                                                                                                 3
LA GAUCHE PROLÉTARIENNE ET LA CAUSA DU PEUPLE

internes i de la manca de seguiment de les seves consignes per part dels
treballadors.   Però molts dels militants van continuar la lluita
mitjançant la creació de nous partits o integrant-se en d’altres ja
existents.

La Cause du Peuple

      Al 1970 la GP va ser prohibida per les lleis Marcellin, però va
                                         continuar les seves accions, fent
                                         servir el diari “La Cause du
                                         Peuple”.   El govern francès del
                                         general De Gaulle va intentar
                                         tancar-lo. El seus editors van
                                         ser arrestats, també el director,
                                         Michel Le Bris, i la redacció i
                                         tallers    intervinguts   per   a
intentar que no sortís.

      A les hores l’intel·lectual Jean-
Paul Sartre acudí al rescat després de
trencar amb el PCF. La cúpula del GP
acceptà l’oferiment de Sartre. El govern
no es va atreví a arrestar un premi
Nobel. Juntament amb la direcció del
diari neix un altre Sartre que, des de la
posició de vell filòsof, vol comprendre
molt més al joves i s’allunya d’antics
amics. Sartre, junt amb uns altres
intel·lectuals, com Jean-Luc Godard i
Simone de Beauvoir, la seva companya,
es va dedicar en cos i ànima al diari fins
al punt que després de fer-lo també el
venia, junt amb altres companys de p




                                                                         4
LA GAUCHE PROLÉTARIENNE ET LA CAUSA DU PEUPLE

artit, pel carrer.

         Sartre va desenvolupar aquesta responsabilitat durant dos anys i
mig. Però el segrest durant quaranta-vuit hores d'un agent del control
de Renault pel grup maoista clandestí la Nouvelle résistance populaire,
el març de 1972, li farà prendre les seves distàncies amb l'ouvriérisme i
la violència dels maos. Tanmateix, no abandonà la idea d'una premsa
popular que donaria la paraula a tots els explotats i desenvoluparia un
autèntic periodisme sobre el terreny.

Aquesta
desavinença
amb            els
postulats
maoistes       va
portar a Sartre
a no recolzar al
líder del partit
Alain    Geismar
quan aquest va
ser jutjat, i es
negà            a
testificar al seu
favor.

   Sovint anava a la fàbrica Renault de Billancourt, on es pujava dalt
d’un tonell, per a dirigir discursos candents als treballadors. D’aquella
època són seves aquestes paraules: “La direcció de La Cause du Peuple
m'ha radicalitzat. Ara em considero disponible per a totes les tasques
políticament justes que se'm demanin. No he acceptat la direcció de La Cause
du Peuple com un liberal que vol curar-se en salut defensant la llibertat de




                                                                          5
LA GAUCHE PROLÉTARIENNE ET LA CAUSA DU PEUPLE

premsa, sinó com un acte que em compromet amb persones que estimo molt
encara que no comparteixi totes les seves idees"”2.


Vida després de la mort

          La dissolució del GP, decidit pel partit a la Tardor de 1973, no va
ser el final de la vida política dels seus líders tal com ja s’ha explicat.
Tanmateix Alain Geismar va arribar a ser assessor de l'alcalde de París.
Serge July ha estat editor del diari Libération durant molts anys.
                                Christain Jambet i Michel Le Bris van assolir una
                                notabilitat com a filòsofs. Krivine va ser uns del
                                portaveus de la LCR. També altres com Olivier
                                Rolin, Frédéric H. Fajardie, Gérard Miller, Jean-
                                Claude         Milner,          Marin       Karmitz,           André
                                Glucksmann,            Gilles     Susong,        van      destacar
                                posteriorment en diferents àmbits de la vida
pública. I encara que la GP va desaparèixer, va ser el germen de la
creació d’altres moviments polítics: els “Groupes révolutionnaires” (GR),
les Brigades internationales (BI) i la “Nouvelle résistance populaire”
(NRP), molt a prop de les concepcions de la lluita armada.

Pierre Victor, el líder intel·lectual del GP, més
tard es convertí en el secretari personal de
Sartre. Va ser coautor, amb Sartre, de “On
Raison de se Révolter” (És correcte revelar-se).
Més tard reassumí el seu nom real, Benny
Lévy, i seguí el camí del judaisme ortodox.
Morí a l'octubre de 2003 sent director de
l'Institut des Études Lévinasiennes.




2
    SEMPRÚN, J. Conversación con J.P. Sartre. Cuadernos del Ruedo Ibérico, Paris, n.3, 1965.


                                                                                                   6
LA GAUCHE PROLÉTARIENNE ET LA CAUSA DU PEUPLE




                                                7
LA GAUCHE PROLÉTARIENNE ET LA CAUSA DU PEUPLE

La cançó “Les nouveaux partisans”.           Cancó aquí


Listen to our voices                    You count your profits,
That rise up from the factories,        We count our wounded.
Our proletarian voices
That say we're fed up.                  Watch us grow old
                                        To the rhythm of the speed up,
Fed up with getting up                  Bosses, look at us,
Every day at 5:00                       It’s war that begins.
To take a bus, a train
Stuffed in like cattle.                 And you the prison guards of the
                                        working class
Fed up with the machine                 You line your pockets at our expense,
That makes our heads drunk.             that doesn’t bother you.
Fed up with bosses,
With stopwatches that kill us.          Your union full-timers tell us to play
                                        belote
Fed up with the life of a slave,        And speak in our name in the boss’s
Of a life in misery.                    office.
Listen to our voices,
They announce war!                      Vote, manipulate, begin Grenelle      [1]


                                        again;
We are the new partisans                You won’t fool us,
Resistance fighters of the class war!   This doesn’t work any more.
The people’s camp is our camp
We are the new partisans!               There are only two camps
                                        You are no longer in ours!
Look at the exploited                   We'll make war on the collaborators!
When he comes home at night,
                                        Stroll a little in the putrid dorms
And look at the women                   Where they take turns sleeping round
Who drudge away all their lives.        the clock


You who slobber on us                   The revolt that’s rumbling in the Black
Who say that we become bourgeois,       dorms of Ivry
                                        Announces vengeance for the dead of
Why don’t you go down into the mine     Aubervilliers.
Six hundred meters deep!
                                        It’s revolt also in the heart of the slums
It’s not on your rugs                   Where poverty is mixed in with illness.
That people die of silicosis.




                                                                                    8
LA GAUCHE PROLÉTARIENNE ET LA CAUSA DU PEUPLE

But all the immigrant workers are our   The revolt of the people can’t be
brothers                                expelled,
United together with them, we declare   Of a people who prepare to take up
war on you.                             arms again
                                        That the traitors stole from them in ‘45.
Violence is everywhere, you taught us   Yes, bourgeois, against you the people
this,                                   want war!
Bosses who exploit and cops who club.


But to your oppression we cry out:
Resistance!
You expel Kader, Mohammed rises!




                                                                                 9
LA GAUCHE PROLÉTARIENNE ET LA CAUSA DU PEUPLE

Bibliografia i articles consultats

      La France des années 1968 (Broché) de Antoine Artous, Didier
       Epsztajn, Patrick Silberstein. Editions Syllepse (2008).
      A New Form of Organization..., Cause du peuple, (1969).
       http://www.marxists.org/history/france/post-1968/gauche-proletarienne/cause-03-1969.htm

      The J.C.R. in May-June 1968, Cahiers de la Gauche Prolétarienne
       (1969).
       http://www.marxists.org/history/france/post-1968/gauche-proletarienne/cahiers-04-1969.htm

      The Line of Demarcation in Union Matters, Internal Bulletin (1969).
       http://www.marxists.org/history/france/post-1968/gauche-proletarienne/ib-11-1969.htm

      Blow for Blow, Cause du peuple, (1970).
       http://www.marxists.org/history/france/post-1968/gauche-proletarienne/couppourcoup.htm

      I Will Testify in the Streets, Cause du peuple, (1970).
       http://www.marxists.org/history/france/post-1968/gauche-proletarienne/cause-29-1970.htm

      Wipipedia França.
       http://fr.wikipedia.org/wiki/Gauche_prol%C3%A9tarienne
      http://archivescommunistes.chez-alice.fr/gp/gp.html
      Recuerdo de Sartre en el centenario de su nacimiento, Francisco
       Fernández Buey, http://www.fclar.unesp.br/soc/revista/artigos_pdf_res/18-
       19/01buey.pdf
      http://pagesperso-orange.fr/arts.sombres/polar/3_dossiers_entretien_fajardie_esp.htm

                                   “La Gauche Prolétarienne”, Mitchell Abidor,
                                    http://www.marxists.org/history/france/post-1968/gauche-
                                    proletarienne/introduction.htm

                                   La cause du peuple, Michelle Perrot, Vingtieme
                                    siecle: Revue d'histoire, Nº 60, 1998, pags. 4-13




                                                                                                 10

Contenu connexe

Similaire à Moviments socials del segle xx la gauche prolétarienne

Totalitarismes entreguerres
Totalitarismes entreguerresTotalitarismes entreguerres
Totalitarismes entreguerresIrene Ferrer
 
Tema 8. els feixismes. 1a part
Tema 8. els feixismes. 1a partTema 8. els feixismes. 1a part
Tema 8. els feixismes. 1a partRafa Oriola
 
Revolucions socials del s. XX
Revolucions socials del s. XXRevolucions socials del s. XX
Revolucions socials del s. XXpoolicho
 
U 2. Les revolucions liberals (1789-1871)
U 2. Les revolucions liberals (1789-1871)U 2. Les revolucions liberals (1789-1871)
U 2. Les revolucions liberals (1789-1871)Jordi1492
 
LA CRISIS DE LA DEMOCRÀCIA FEIXISME NAZISME I FRANQUISME 1.pptx
LA CRISIS DE LA DEMOCRÀCIA FEIXISME  NAZISME I FRANQUISME 1.pptxLA CRISIS DE LA DEMOCRÀCIA FEIXISME  NAZISME I FRANQUISME 1.pptx
LA CRISIS DE LA DEMOCRÀCIA FEIXISME NAZISME I FRANQUISME 1.pptxLourdes Escobar
 
LA CRISIS DE LA DEMOCRÀCIA FEIXISME NAZISME I FRANQUISME 1.pptx
LA CRISIS DE LA DEMOCRÀCIA FEIXISME  NAZISME I FRANQUISME 1.pptxLA CRISIS DE LA DEMOCRÀCIA FEIXISME  NAZISME I FRANQUISME 1.pptx
LA CRISIS DE LA DEMOCRÀCIA FEIXISME NAZISME I FRANQUISME 1.pptxLourdes Escobar
 
Moviment obrer segle XIX
Moviment obrer segle XIXMoviment obrer segle XIX
Moviment obrer segle XIXjescriva
 
El feminisme i la modernitat
El feminisme i la modernitatEl feminisme i la modernitat
El feminisme i la modernitatLaura Pedraza
 
La transició democràtica
La transició democràticaLa transició democràtica
La transició democràticaEduard Costa
 
El final del franquisme (1973 1975)-v2 (1)
El final del franquisme (1973 1975)-v2 (1)El final del franquisme (1973 1975)-v2 (1)
El final del franquisme (1973 1975)-v2 (1)Vicent Puig i Gascó
 

Similaire à Moviments socials del segle xx la gauche prolétarienne (20)

Protestes del 68
Protestes del 68Protestes del 68
Protestes del 68
 
Totalitarismes entreguerres
Totalitarismes entreguerresTotalitarismes entreguerres
Totalitarismes entreguerres
 
Tema 8. els feixismes. 1a part
Tema 8. els feixismes. 1a partTema 8. els feixismes. 1a part
Tema 8. els feixismes. 1a part
 
Revolucions socials del s. XX
Revolucions socials del s. XXRevolucions socials del s. XX
Revolucions socials del s. XX
 
S. de Beauvoir1.pdf
S. de Beauvoir1.pdfS. de Beauvoir1.pdf
S. de Beauvoir1.pdf
 
U 2. Les revolucions liberals (1789-1871)
U 2. Les revolucions liberals (1789-1871)U 2. Les revolucions liberals (1789-1871)
U 2. Les revolucions liberals (1789-1871)
 
LA CRISIS DE LA DEMOCRÀCIA FEIXISME NAZISME I FRANQUISME 1.pptx
LA CRISIS DE LA DEMOCRÀCIA FEIXISME  NAZISME I FRANQUISME 1.pptxLA CRISIS DE LA DEMOCRÀCIA FEIXISME  NAZISME I FRANQUISME 1.pptx
LA CRISIS DE LA DEMOCRÀCIA FEIXISME NAZISME I FRANQUISME 1.pptx
 
LA CRISIS DE LA DEMOCRÀCIA FEIXISME NAZISME I FRANQUISME 1.pptx
LA CRISIS DE LA DEMOCRÀCIA FEIXISME  NAZISME I FRANQUISME 1.pptxLA CRISIS DE LA DEMOCRÀCIA FEIXISME  NAZISME I FRANQUISME 1.pptx
LA CRISIS DE LA DEMOCRÀCIA FEIXISME NAZISME I FRANQUISME 1.pptx
 
Moviment obrer segle XIX
Moviment obrer segle XIXMoviment obrer segle XIX
Moviment obrer segle XIX
 
La transició
La transicióLa transició
La transició
 
Espanya 1936-2015
Espanya 1936-2015Espanya 1936-2015
Espanya 1936-2015
 
El feminisme i la modernitat
El feminisme i la modernitatEl feminisme i la modernitat
El feminisme i la modernitat
 
Presentació de power point
Presentació de power pointPresentació de power point
Presentació de power point
 
PRESENTACIÓ DE POWER POINT
PRESENTACIÓ DE POWER POINTPRESENTACIÓ DE POWER POINT
PRESENTACIÓ DE POWER POINT
 
La transició
La transicióLa transició
La transició
 
La transició democràtica
La transició democràticaLa transició democràtica
La transició democràtica
 
exposicio-1
exposicio-1exposicio-1
exposicio-1
 
Moviment obrer
Moviment obrerMoviment obrer
Moviment obrer
 
El final del franquisme (1973 1975)-v2 (1)
El final del franquisme (1973 1975)-v2 (1)El final del franquisme (1973 1975)-v2 (1)
El final del franquisme (1973 1975)-v2 (1)
 
La rebel·lió dels animals
La rebel·lió dels animalsLa rebel·lió dels animals
La rebel·lió dels animals
 

Moviments socials del segle xx la gauche prolétarienne

  • 1. MOVIMENTS SOCIALS – SEGLE XX La Gauche Prolétarienne et la Cause du Peuple Joaquim Marqués - Juny 2008 La Gauche Prolétarienne (GP o esquerra proletària), va ser un moviment polític maoista fundat a França al 1969 i extingit al 1973. Va ser l’hereu de diferents corrents: de l’Union de la Jeunesse Communiste de inspiració marxista-leninista (UJC [ml]) sota la influència del filòsof marxista Louis Althusser; i de militants del moviment 22 de Març de Nanterre. Encara que només va tenir quatre anys de vida, això, desenvolupà un efecte de gran abast sobre la vida política francesa de l’època. La GP va ser dirigida per Benny Lévy (conegut com a Pierre Victor) i per Alain Geismar, joves dirigents estudiantils. La seva ideologia era fortament obrerista, i enviaven a militants intel·lectuals i persones formades a treballar a les fàbriques, acció coneguda com a principi d’establiment (una brillant explicació d’aquest fenomen es pot trobar en un llibre escrit per un antic membre del GP, Robert Linhart, “L'Établi”). Amb aquesta línia d’actuació, el GP va aconseguir tenir inicialment una presència de dirigents qualificats en les estructures sindicals que apostaren per
  • 2. LA GAUCHE PROLÉTARIENNE ET LA CAUSA DU PEUPLE endurir les relacions laborals a les àrees industrials més importants: a les factories de Renault, a les drassanes, a les mines del Nord... Alain Gesimar i Benny Lévy (alias Pierre Victor) Els seus eslògans en el lloc de treball eren directes i simples: alentiments en la producció, sabotatges, segrestos dels caps i supervisors... En resum, acció directa. Les seves actuacions massa vegades eren violentes. Odiaven els sindicats existents,especialment a la CGT, a la que qualificaven de revisionistes, i al Partit Comunista francès (PCF). Demanaven la creació d’un veritable partit que basés el seu ideari i comportament en la lluita de classes. Tots aquests sentiments traspuaven en moltes de les seves comunicacions. Per exemple en un dels seus butlletins interns es podia llegir: “Exigeix! Reclama! els sindicats i les seves demandes semblen una lletania reformista!”. El títol d'un dels seus lemes ho diu tot: “Cap a una guerra civil!”. I es que consideraven a França com un país ocupat. Ells s'anomenaven nous partisans 2
  • 3. LA GAUCHE PROLÉTARIENNE ET LA CAUSA DU PEUPLE i defensaven l’existència d’una nova resistència popular, subjugats per un discurs violent, a l’hora que una concepció molt llibertària de la política. Van ser-hi presents en molts dels moviments socials de l’època, en diferents vagues, organitzant tribunals populars... Aquestes pràctiques van produir, inexorablement una contundent resposta per part de l’Estat que el va prohibir. Paralelament, en una de les accions va morir, al 1972, un dels seus militants, Pierre Overney, a mans d’un dels membres de seguretat d’una de les factories de Renault1. Aquesta mort produí una espiral de ràbia i més violència. El funeral de Pierrot, tal como era conegut el mort, va ser una gran mostra de solidaritat obrera. Poc més de dos anys després de la seva prohibició com a partir polític legal, el òrgans dirigents van decidir dissoldre’l, una decisió producte de les lluites 1 http://archivescommunistes.chez-alice.fr/ujcml/ujcml18.html 3
  • 4. LA GAUCHE PROLÉTARIENNE ET LA CAUSA DU PEUPLE internes i de la manca de seguiment de les seves consignes per part dels treballadors. Però molts dels militants van continuar la lluita mitjançant la creació de nous partits o integrant-se en d’altres ja existents. La Cause du Peuple Al 1970 la GP va ser prohibida per les lleis Marcellin, però va continuar les seves accions, fent servir el diari “La Cause du Peuple”. El govern francès del general De Gaulle va intentar tancar-lo. El seus editors van ser arrestats, també el director, Michel Le Bris, i la redacció i tallers intervinguts per a intentar que no sortís. A les hores l’intel·lectual Jean- Paul Sartre acudí al rescat després de trencar amb el PCF. La cúpula del GP acceptà l’oferiment de Sartre. El govern no es va atreví a arrestar un premi Nobel. Juntament amb la direcció del diari neix un altre Sartre que, des de la posició de vell filòsof, vol comprendre molt més al joves i s’allunya d’antics amics. Sartre, junt amb uns altres intel·lectuals, com Jean-Luc Godard i Simone de Beauvoir, la seva companya, es va dedicar en cos i ànima al diari fins al punt que després de fer-lo també el venia, junt amb altres companys de p 4
  • 5. LA GAUCHE PROLÉTARIENNE ET LA CAUSA DU PEUPLE artit, pel carrer. Sartre va desenvolupar aquesta responsabilitat durant dos anys i mig. Però el segrest durant quaranta-vuit hores d'un agent del control de Renault pel grup maoista clandestí la Nouvelle résistance populaire, el març de 1972, li farà prendre les seves distàncies amb l'ouvriérisme i la violència dels maos. Tanmateix, no abandonà la idea d'una premsa popular que donaria la paraula a tots els explotats i desenvoluparia un autèntic periodisme sobre el terreny. Aquesta desavinença amb els postulats maoistes va portar a Sartre a no recolzar al líder del partit Alain Geismar quan aquest va ser jutjat, i es negà a testificar al seu favor. Sovint anava a la fàbrica Renault de Billancourt, on es pujava dalt d’un tonell, per a dirigir discursos candents als treballadors. D’aquella època són seves aquestes paraules: “La direcció de La Cause du Peuple m'ha radicalitzat. Ara em considero disponible per a totes les tasques políticament justes que se'm demanin. No he acceptat la direcció de La Cause du Peuple com un liberal que vol curar-se en salut defensant la llibertat de 5
  • 6. LA GAUCHE PROLÉTARIENNE ET LA CAUSA DU PEUPLE premsa, sinó com un acte que em compromet amb persones que estimo molt encara que no comparteixi totes les seves idees"”2. Vida després de la mort La dissolució del GP, decidit pel partit a la Tardor de 1973, no va ser el final de la vida política dels seus líders tal com ja s’ha explicat. Tanmateix Alain Geismar va arribar a ser assessor de l'alcalde de París. Serge July ha estat editor del diari Libération durant molts anys. Christain Jambet i Michel Le Bris van assolir una notabilitat com a filòsofs. Krivine va ser uns del portaveus de la LCR. També altres com Olivier Rolin, Frédéric H. Fajardie, Gérard Miller, Jean- Claude Milner, Marin Karmitz, André Glucksmann, Gilles Susong, van destacar posteriorment en diferents àmbits de la vida pública. I encara que la GP va desaparèixer, va ser el germen de la creació d’altres moviments polítics: els “Groupes révolutionnaires” (GR), les Brigades internationales (BI) i la “Nouvelle résistance populaire” (NRP), molt a prop de les concepcions de la lluita armada. Pierre Victor, el líder intel·lectual del GP, més tard es convertí en el secretari personal de Sartre. Va ser coautor, amb Sartre, de “On Raison de se Révolter” (És correcte revelar-se). Més tard reassumí el seu nom real, Benny Lévy, i seguí el camí del judaisme ortodox. Morí a l'octubre de 2003 sent director de l'Institut des Études Lévinasiennes. 2 SEMPRÚN, J. Conversación con J.P. Sartre. Cuadernos del Ruedo Ibérico, Paris, n.3, 1965. 6
  • 7. LA GAUCHE PROLÉTARIENNE ET LA CAUSA DU PEUPLE 7
  • 8. LA GAUCHE PROLÉTARIENNE ET LA CAUSA DU PEUPLE La cançó “Les nouveaux partisans”. Cancó aquí Listen to our voices You count your profits, That rise up from the factories, We count our wounded. Our proletarian voices That say we're fed up. Watch us grow old To the rhythm of the speed up, Fed up with getting up Bosses, look at us, Every day at 5:00 It’s war that begins. To take a bus, a train Stuffed in like cattle. And you the prison guards of the working class Fed up with the machine You line your pockets at our expense, That makes our heads drunk. that doesn’t bother you. Fed up with bosses, With stopwatches that kill us. Your union full-timers tell us to play belote Fed up with the life of a slave, And speak in our name in the boss’s Of a life in misery. office. Listen to our voices, They announce war! Vote, manipulate, begin Grenelle [1] again; We are the new partisans You won’t fool us, Resistance fighters of the class war! This doesn’t work any more. The people’s camp is our camp We are the new partisans! There are only two camps You are no longer in ours! Look at the exploited We'll make war on the collaborators! When he comes home at night, Stroll a little in the putrid dorms And look at the women Where they take turns sleeping round Who drudge away all their lives. the clock You who slobber on us The revolt that’s rumbling in the Black Who say that we become bourgeois, dorms of Ivry Announces vengeance for the dead of Why don’t you go down into the mine Aubervilliers. Six hundred meters deep! It’s revolt also in the heart of the slums It’s not on your rugs Where poverty is mixed in with illness. That people die of silicosis. 8
  • 9. LA GAUCHE PROLÉTARIENNE ET LA CAUSA DU PEUPLE But all the immigrant workers are our The revolt of the people can’t be brothers expelled, United together with them, we declare Of a people who prepare to take up war on you. arms again That the traitors stole from them in ‘45. Violence is everywhere, you taught us Yes, bourgeois, against you the people this, want war! Bosses who exploit and cops who club. But to your oppression we cry out: Resistance! You expel Kader, Mohammed rises! 9
  • 10. LA GAUCHE PROLÉTARIENNE ET LA CAUSA DU PEUPLE Bibliografia i articles consultats  La France des années 1968 (Broché) de Antoine Artous, Didier Epsztajn, Patrick Silberstein. Editions Syllepse (2008).  A New Form of Organization..., Cause du peuple, (1969). http://www.marxists.org/history/france/post-1968/gauche-proletarienne/cause-03-1969.htm  The J.C.R. in May-June 1968, Cahiers de la Gauche Prolétarienne (1969). http://www.marxists.org/history/france/post-1968/gauche-proletarienne/cahiers-04-1969.htm  The Line of Demarcation in Union Matters, Internal Bulletin (1969). http://www.marxists.org/history/france/post-1968/gauche-proletarienne/ib-11-1969.htm  Blow for Blow, Cause du peuple, (1970). http://www.marxists.org/history/france/post-1968/gauche-proletarienne/couppourcoup.htm  I Will Testify in the Streets, Cause du peuple, (1970). http://www.marxists.org/history/france/post-1968/gauche-proletarienne/cause-29-1970.htm  Wipipedia França. http://fr.wikipedia.org/wiki/Gauche_prol%C3%A9tarienne  http://archivescommunistes.chez-alice.fr/gp/gp.html  Recuerdo de Sartre en el centenario de su nacimiento, Francisco Fernández Buey, http://www.fclar.unesp.br/soc/revista/artigos_pdf_res/18- 19/01buey.pdf  http://pagesperso-orange.fr/arts.sombres/polar/3_dossiers_entretien_fajardie_esp.htm  “La Gauche Prolétarienne”, Mitchell Abidor, http://www.marxists.org/history/france/post-1968/gauche- proletarienne/introduction.htm  La cause du peuple, Michelle Perrot, Vingtieme siecle: Revue d'histoire, Nº 60, 1998, pags. 4-13 10