4. 4.3 ANTECEDENTS:L’ART
CRETOMICÈNIC
• És el precedent de l’art grec.
• Dues civilitzacions del Mediterrani oriental.
1- Minoica o cretenca (2600 a.C.-1400 a.C.)
a l’ílla de Creta.
2. Micènica (1600 a.C.-1200 a.C.) al
continent, a la zona del Peloponès.
5. Art cretenc o minoic
(2600 a.C.-1400 a.C.)
• El Palau, principal edifici. Cnossos.
• L’element típic és la columna vermella
(referent del dòric)
• Decoració de relleus i pintures al fresc
(herència egípcia) Escena de tauromàquia.
• Ceràmica decorada amb pintura.
• Esculturetes de marfil, fusta i bronze.
6.
7.
8.
9. QUI EREN ELS MINOICS
– EL COMERÇ
L’època minoica es caracteritza pels intercanvis marítims i
els contactes entre les diferents cultures de la Mediterrània
oriental. Els minoics, amb centres a l’Egeu i la Grècia
continental adquireixen l’escriptura coneguda com Lineal A
i altres signes d’una societat avançada i sofisticada.
10. – CNOSSOS
Cnossos és el més popular de tots els palaus minoics. Situat a Creta,
es tracta d’un edifici singular, complex, que presenta diferents fases i
que arriba, amb canvis, a l’època micènica. Se l’ha utilitzat com a
model del que hauria de ser un sistema palacial minoic
11.
12.
13.
14.
15. ELS PALAUS MINOICS
– LA INFLUÈNCIA EGÍPCIA
L’eficàcia comercial i el control marítim dels minoics s’exercia en una
època i en un context geogràfic dominats pel gran poder polític de
l’esta egipci. És normal, doncs, que també a nivell artístic els minoics
portéssin dels seus contactes a les desembocadures del Nil
nombroses influències cap al seu país. Les més evidents les trobem a
nivell pictòric: els perfils, els uls, els colors plans, etc.
16. LA RECONSTRUCCIÓ
ARQUEOLÒGICA
– LES PINTURES
Sir Arthur Evans va excavar a Cnossos entre el 1900 i 1932 (excepte de 1914 a
1918 per la I Guerra Mundial). A partir d’aleshores, es va dedicar a reconstruir
refent el palau tal i com ell se l’imaginava a partir, a vegades, de petits indicis o
dades inexactes i, el més greu, sense una clara diferenciació entre el material
refet i l’original. Actualment les reconstruccions reals han estat substituïdes per les
virtuals, més respectuaoses amb les restes.
17.
18.
19. L’ESCRIPTURA DELS
MINOICS
• Els minoics tenien un tipus concret
d’escriptura: el Lineal A. Es tracta d’una
escriptura que amaga un idioma pre-
indoeuropeu. Per això diem que els
minoics ocupen comercialment Grècia,
però no són (pel fet que no són
indoeuropeus) encara grecs.
22. Art micènic
1600-1200 a.C.
• Construcció de grans muralles, fetes amb
enormes pedres. Ciutat de Micenes.Porta dels
lleons amb important relleu.
• Palaus al voltant del mégaron. Serà el
precedent del temple grec.
• Tombes d’homes principals, els thólos, amb
cambra coberta amb falsa volta. Dins
guardaven orfebreria.Màscara d’Agàmemnon.
23. MICENES
• Després de la desaparició de la cultura minoica, els
micènics ocupen el seu espai comercial i polític entre el
1600 i el 1100 a.C.. Però la seva civilització ja no estarà
basada en palaus sinó que son una societat guerrera, i
els centres de poder se situaran en fortaleses
enmuralladaes i encastellades on governarà una mena
de rei anomenat basileus.
24. • Fou durant aquest període que va tenir loc la
Guerra de Troia, i com que el principal cabdill
dels que assetjaven la ciutat era, segons el
relat d’Homer, Agamemnó, rei de Micenes,
tota la cultura és anomenada micènica,
encara que es tractés de centres amb certa
independència per bé que capaços de
sostenir aliances en alguns moments (com
ho demostra la pròpia expedició troiana).
Malgrat això els herois més famosos de al
guerra seran Aiax, Aquiles i sobretot Odisseu
(Ulísses), rei d’Ítaca.
25.
26. • Els centres micènics eren fortaleses al
centre de les quals hi havia un palau, la
part principal del qual era el mégaron, una
sala rectangular amb columnes, precedida
d’avantcambra i un pòrtic. Aquesta
construcció serà la base del futur temple
grec.
27.
28. • Altres elements propis de la civilització micènica són
els elements funeraris. Les més significatives són
tombes de túmul i corredor, la més famosa de les
quals fou anomenada per Schliemann “tomba
d’Agamemnó”, i es troba a Micenes.
29. Micenes és també el centre més destacat per altres raons: En
primer lloc perquè té un mégaron relativament ben conservat; en
segon lloc perquè dins el recintre hi ha un seguit de cercles
funeraris que han donat algunes de les mostres d’orfebreria més
importants de l’art grec (la màscara que Schliemann atribuía a
Agamemnó però que és molt més moderna que l’època en que
aques hauria anat a Troia)
30. També a micenes destaca el primer exemple d’escultura europea: La porta dels lleons, que
decora l’entrada principal a la fortalesa i que serveix per emmarcar de forma teatral el poder
de qui controla el recinte.
32. L’ESCRIPTURA MICÈNICA
Amb els micènics apareix un altre tipus d’escriptura: el Lineal B, que ens porta ja
un estadi de llengua indoeuropea del que posteriorment serà el grec (primer el grec
clàssic que és el de la Ilíada i la Odissea, fins arribar al grec modern que es parla
avui en dia)
