SlideShare a Scribd company logo
1 of 11
4. Teatre d'Epidaure. Policlet el Jove.
La ciutat d’Epidaure al Peloponnès es va fer famosa perquè hi havia el santuari d’Asclepi, déu de la medicina que guaria els malalts.  Lloc de pelegrinatge, durant el segle IV a.C. el culte va créixer i, aquest santuari era visitat per molts malalts.  Santuari d’Asclepi Asclepi, déu de la medicina El  teatre  està situat al sud-est del santuari d'Asclepi
L' acústica d'aquest teatre és excepcional: des de la fila més allunyada es pot sentir perfectament el que es diu a l'escenari.  Els teatres grecs es construïen aprofitant el vessant d'un turó per formar la càvea, les grades de la qual sovint eren tallades en la mateixa roca.   aforament de 14.000 espectadors.
orchestra Càvea ( 30 grades)   pàrodoi dotze escales radials   vint-i-quatre escales radials diathoma icosàedre 2/3 Seients d'honor amb respatller i braços que se situaven dins el cercle de l'orquestra 20,30 m de diàmetre Càvea ( 20 grades)
koilon o càvea segon nivell passadís o diathoma orchestra  proskénion skene Passadís (pàrodoi) trenta grades   primer nivell auditori (theatron) Espai de caràcter religiós, pedagògic i lúdic. skene proskénion pàrodoi
Antígona ,  Èdip Rei ,  Electra ,  Èdip a Colonos…   Sòfocles (497-406 a. C.)   La Orestiada   Esquil (525-456 a. C.)   Tragèdia i Comèdia   Medea, Adromaca, La dona Troiana…   Eurípides (485-406 a. C.)   Aristòfanes (448-380 a. C.)   Meneandre
 
 
 
Teatre romà   Gràcies als  nous materials constructius * es construeix un sistema  esglaonat  de galeries  amb voltes *  Maó  i morter “opus ceamenticum ”
 

More Related Content

What's hot (20)

TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ARQUITECTURA-3
TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ARQUITECTURA-3TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ARQUITECTURA-3
TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ARQUITECTURA-3
 
3. DORÍFOR. POLÍCLET
3. DORÍFOR. POLÍCLET3. DORÍFOR. POLÍCLET
3. DORÍFOR. POLÍCLET
 
Aqüeducte ferreres
Aqüeducte ferreresAqüeducte ferreres
Aqüeducte ferreres
 
Nike àptera
Nike àpteraNike àptera
Nike àptera
 
Fitxa 15 panteó d'agripa
Fitxa 15 panteó d'agripaFitxa 15 panteó d'agripa
Fitxa 15 panteó d'agripa
 
1. EL PARTENÓ
1. EL PARTENÓ1. EL PARTENÓ
1. EL PARTENÓ
 
August de Prima Porta
August de Prima PortaAugust de Prima Porta
August de Prima Porta
 
Maison Carrée
Maison CarréeMaison Carrée
Maison Carrée
 
Altar De Pèrgam
Altar De PèrgamAltar De Pèrgam
Altar De Pèrgam
 
Fitxa 11 laocoont i els seus fills
Fitxa 11 laocoont i els seus fillsFitxa 11 laocoont i els seus fills
Fitxa 11 laocoont i els seus fills
 
Fitxa 12 victòria de samotracia def
Fitxa 12 victòria de samotracia defFitxa 12 victòria de samotracia def
Fitxa 12 victòria de samotracia def
 
El Colosseu de Roma
El Colosseu de RomaEl Colosseu de Roma
El Colosseu de Roma
 
4.Altar De Zeus A Pèrgam
4.Altar De Zeus A Pèrgam4.Altar De Zeus A Pèrgam
4.Altar De Zeus A Pèrgam
 
August de Prima Porta
August de Prima PortaAugust de Prima Porta
August de Prima Porta
 
7. ARA PACIS AUGUSTAE
7. ARA PACIS AUGUSTAE7. ARA PACIS AUGUSTAE
7. ARA PACIS AUGUSTAE
 
03c hfa's
03c hfa's03c hfa's
03c hfa's
 
5. PANTEÓ
5. PANTEÓ5. PANTEÓ
5. PANTEÓ
 
Panteó
PanteóPanteó
Panteó
 
Ara pacis Augustae
Ara pacis AugustaeAra pacis Augustae
Ara pacis Augustae
 
ART ROMÀ IMPERIAL
ART ROMÀ IMPERIALART ROMÀ IMPERIAL
ART ROMÀ IMPERIAL
 

Viewers also liked

Viewers also liked (11)

Déus grecs
Déus grecsDéus grecs
Déus grecs
 
Renaixement context històrico artístic
Renaixement context històrico artísticRenaixement context històrico artístic
Renaixement context històrico artístic
 
Renaixement. Introducció
Renaixement. IntroduccióRenaixement. Introducció
Renaixement. Introducció
 
02 Neoclassicisme·Romanticisme·Realisme
02 Neoclassicisme·Romanticisme·Realisme02 Neoclassicisme·Romanticisme·Realisme
02 Neoclassicisme·Romanticisme·Realisme
 
Brunelleschi: San Lorenzo
Brunelleschi: San LorenzoBrunelleschi: San Lorenzo
Brunelleschi: San Lorenzo
 
Miquel Àngel: Volta de la Capella Sixtina i Judici Final
Miquel Àngel: Volta de la Capella Sixtina i Judici FinalMiquel Àngel: Volta de la Capella Sixtina i Judici Final
Miquel Àngel: Volta de la Capella Sixtina i Judici Final
 
TÀPIES: CREU I R (1975)
TÀPIES: CREU I R (1975)TÀPIES: CREU I R (1975)
TÀPIES: CREU I R (1975)
 
1.arquitectura renaixement
1.arquitectura renaixement1.arquitectura renaixement
1.arquitectura renaixement
 
Victòria de samotràcia
Victòria de samotràciaVictòria de samotràcia
Victòria de samotràcia
 
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIAVICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
 
ART GREC: ESCULTURA
ART GREC:  ESCULTURAART GREC:  ESCULTURA
ART GREC: ESCULTURA
 

Similar to 04 Epidaure

Similar to 04 Epidaure (20)

03 Teatre d'Epidaure
03 Teatre d'Epidaure03 Teatre d'Epidaure
03 Teatre d'Epidaure
 
Teatreepidaure 140922140843-phpapp01
Teatreepidaure 140922140843-phpapp01Teatreepidaure 140922140843-phpapp01
Teatreepidaure 140922140843-phpapp01
 
Teatre d' ’Epidaure
Teatre d' ’EpidaureTeatre d' ’Epidaure
Teatre d' ’Epidaure
 
Teatre d' epidaure
Teatre d' epidaureTeatre d' epidaure
Teatre d' epidaure
 
Teatre Depidaure
Teatre DepidaureTeatre Depidaure
Teatre Depidaure
 
Teatre d'epidaure
Teatre d'epidaureTeatre d'epidaure
Teatre d'epidaure
 
Arts escèniques mx
Arts escèniques mxArts escèniques mx
Arts escèniques mx
 
Art2 teatre d'epidaure
Art2  teatre d'epidaureArt2  teatre d'epidaure
Art2 teatre d'epidaure
 
F.4. teatre d’epidaudre
F.4. teatre d’epidaudreF.4. teatre d’epidaudre
F.4. teatre d’epidaudre
 
Art Grec Escultura
Art Grec  EsculturaArt Grec  Escultura
Art Grec Escultura
 
Art Clàssic -Grècia i Roma-
Art Clàssic -Grècia i Roma-Art Clàssic -Grècia i Roma-
Art Clàssic -Grècia i Roma-
 
Art Grec Arquitectura
Art Grec  ArquitecturaArt Grec  Arquitectura
Art Grec Arquitectura
 
Teatre d'Epidaure
Teatre d'EpidaureTeatre d'Epidaure
Teatre d'Epidaure
 
Teatres
TeatresTeatres
Teatres
 
Art clàssic
Art clàssicArt clàssic
Art clàssic
 
Teatre: tragedia i comèdia grega
Teatre: tragedia i comèdia gregaTeatre: tragedia i comèdia grega
Teatre: tragedia i comèdia grega
 
El teatre a Grècia i Roma
El teatre a Grècia i RomaEl teatre a Grècia i Roma
El teatre a Grècia i Roma
 
Teatre d'epidaure (fitxa)
Teatre d'epidaure (fitxa)Teatre d'epidaure (fitxa)
Teatre d'epidaure (fitxa)
 
01 El Palau de la Música
01 El Palau de la Música01 El Palau de la Música
01 El Palau de la Música
 
Teatre grec
Teatre grecTeatre grec
Teatre grec
 

More from Ramon Pujola

More from Ramon Pujola (20)

03f hfa's
03f hfa's 03f hfa's
03f hfa's
 
03e hfa's
03e hfa's 03e hfa's
03e hfa's
 
03d hfa's
03d hfa's 03d hfa's
03d hfa's
 
arapacis
arapacisarapacis
arapacis
 
03b hfa's
03b hfa's03b hfa's
03b hfa's
 
03a hfa's
03a hfa's 03a hfa's
03a hfa's
 
02b hfa's
02b hfa's02b hfa's
02b hfa's
 
02ahfats
02ahfats02ahfats
02ahfats
 
01 hfa's
01 hfa's01 hfa's
01 hfa's
 
Judaisme
Judaisme Judaisme
Judaisme
 
Egipte. El llegat d'una gran cultura
Egipte. El llegat d'una gran culturaEgipte. El llegat d'una gran cultura
Egipte. El llegat d'una gran cultura
 
Les primeres formes artstiques
Les primeres formes artstiquesLes primeres formes artstiques
Les primeres formes artstiques
 
Passejant per Besalú
Passejant per BesalúPassejant per Besalú
Passejant per Besalú
 
Un dia a Santa Maria de Ripoll
Un dia a Santa Maria de RipollUn dia a Santa Maria de Ripoll
Un dia a Santa Maria de Ripoll
 
El pont de Besalú
El pont de BesalúEl pont de Besalú
El pont de Besalú
 
Gaudi
GaudiGaudi
Gaudi
 
Retrat eqüestre de marc aureli
Retrat eqüestre de marc aureliRetrat eqüestre de marc aureli
Retrat eqüestre de marc aureli
 
Església de la madeleine
Església de la madeleineEsglésia de la madeleine
Església de la madeleine
 
Victòria de Samortàcia
Victòria de SamortàciaVictòria de Samortàcia
Victòria de Samortàcia
 
Budisme 12 13
Budisme 12 13Budisme 12 13
Budisme 12 13
 

04 Epidaure

  • 1. 4. Teatre d'Epidaure. Policlet el Jove.
  • 2. La ciutat d’Epidaure al Peloponnès es va fer famosa perquè hi havia el santuari d’Asclepi, déu de la medicina que guaria els malalts. Lloc de pelegrinatge, durant el segle IV a.C. el culte va créixer i, aquest santuari era visitat per molts malalts. Santuari d’Asclepi Asclepi, déu de la medicina El teatre està situat al sud-est del santuari d'Asclepi
  • 3. L' acústica d'aquest teatre és excepcional: des de la fila més allunyada es pot sentir perfectament el que es diu a l'escenari. Els teatres grecs es construïen aprofitant el vessant d'un turó per formar la càvea, les grades de la qual sovint eren tallades en la mateixa roca. aforament de 14.000 espectadors.
  • 4. orchestra Càvea ( 30 grades) pàrodoi dotze escales radials vint-i-quatre escales radials diathoma icosàedre 2/3 Seients d'honor amb respatller i braços que se situaven dins el cercle de l'orquestra 20,30 m de diàmetre Càvea ( 20 grades)
  • 5. koilon o càvea segon nivell passadís o diathoma orchestra proskénion skene Passadís (pàrodoi) trenta grades primer nivell auditori (theatron) Espai de caràcter religiós, pedagògic i lúdic. skene proskénion pàrodoi
  • 6. Antígona , Èdip Rei , Electra , Èdip a Colonos… Sòfocles (497-406 a. C.) La Orestiada Esquil (525-456 a. C.) Tragèdia i Comèdia Medea, Adromaca, La dona Troiana… Eurípides (485-406 a. C.) Aristòfanes (448-380 a. C.) Meneandre
  • 7.  
  • 8.  
  • 9.  
  • 10. Teatre romà Gràcies als nous materials constructius * es construeix un sistema esglaonat de galeries amb voltes * Maó i morter “opus ceamenticum ”
  • 11.