2. Què són els nous mitjans?? L’element que determina l’aparició dels nous mitjans és, sense dubte, l’ordenador i el procés de digitalització de la majoria de formats dels mitjans de comunicació. L’ordenador ha estat una revolució en totes les fases de la comunicació: en la captació de continguts, la manipulació, emmagatzemament i distribució d e la informació Així doncs, com a mitjans que utilitzen la computació per la distribució i la exhibició tindríem: internet, els llocs web, els videojocs, els CD-ROM i els DVD (ja una mica obsolets), la TV digital i la realitat virtual, però també podem incloure els texts distribuïts per ordenador i els llibres electrònics o les fotografies projectades per un ordenador.
3.
4. Tots aquells mitjans actuals que es tradueixen a dades numèriques convertint-los en computables (digitalització): gràfics, imàtges, imatges en moviment, sons, formes, espais i textos. Quins són els principis que regeixen aquests nous mitjans? Segons Lev Manovich en són 5, que a continuació explicarem: Representació numèrica, Modularitat, Automatització, Variabilitat i Transcodificaciócultural. Què són els nous mitjans??
6. Representació numèrica Una constant obligatòria per a esdevenir un nou mitjà, tant si aquest es creat directament amb ordenador o si es digitalitza posteriorment, es que aquest estigui codificat digitalment, és a dir, que pugui ser descrit binàriament amb 0 i 1. Aquest procés té vàries conseqüències: Aquests nous mitjans passen a ser descrits amb termes numèrics i matemàtics Aquests nous mitjans, al ser definits numèricament, poden ser objecte de manipulació algorítmica, que permet fer-ne manipulacions, correccions mitjançant equacions matemàtiques. És a dir, esdevenen programables.
7. Representació numèrica La conversió de dades continues a una representació numèrica l’anomenem digitalització, que es realitza mitjançant dos pasos: la presa de mostres i la quantificació: Presa de mostres: Procediment que es realitza amb uns intervals regulars, la freqüència dels quals, rep el nom de resolució. Quantificació: cada mostra es quantifica assignant-li un valor a partir d’uns paràmetres establerts segons la quantitat de bits que vulguem utilitzar. Per exemple, si utilitzem 8 bits podríem assignar 255 valors a la mostra.
8. Automatització Els dos principis que em explicat, la codificació numèrica dels mitjans i la estructura modular dels objectes ens permeten arribar a l’automatització. Automatització de les tasques de creació, manipulació i accés. Aquest procés permet que molts softwares ofereixin automatitzacions per a realitzar correccions d’imatges com contrast automàtic, eliminació de soroll, aplicació de filtres, o en cine, creació d’efectes especials, i molts altres processos automatitzats en altres camps computacionals. L’evolució de l’automatització ens porta a d’intel·ligència artificial que han fet evolucionar espectacularment els videojocs, fent que el codi informàtic controli els personatges simulant d’intel·ligència humana.
9. Variabilitat Elements guardats en bases de dades mediàtiques: amb les quals es poden generar una multiplicitat de continguts extraordinària segons les peticions de l’usuari final. Possibilitat de generar diferents interfícies amb les mateixes dades: això es gràcies a la separació de la interfície i les dades. També es possible, de la mateixa manera, variar els continguts de la interfície només canviant els arxius que la componen, i mantenint la mateixa estructura del mitjà. Informació de l’usuari feta servir per adaptar la composició del mitjà: Així, segons l’equip informàtic utilitzat, el navegador, el país des d’on es connecta, el mitjà té la capacitat d’adaptar-se per millorar i maximitzar la qualitat dels continguts oferts pel mitjà.
10. Variabilitat Elements guardats en bases de dades mediàtiques: amb les quals es poden generar una multiplicitat de continguts extraordinària segons les peticions de l’usuari final. Possibilitat de generar diferents interfícies amb les mateixes dades: això es gràcies a la separació de la interfície i les dades. També es possible, de la mateixa manera, variar els continguts de la interfície només canviant els arxius que la componen, i mantenint la mateixa estructura del mitjà. Informació de l’usuari feta servir per adaptar la composició del mitjà: Així, segons l’equip informàtic utilitzat, el navegador, el país des d’on es connecta, el mitjà té la capacitat d’adapta r-seper millorar i maximitzar la qualitat dels continguts oferts pel mitjà.
11. Variabilitat Diferents formes de interactivitat: com són les de tipus arbori (basada en un menú) o hipermedia (elements connectats per mitjà de hipervincles. Actualitzacions periòdiques: Les aplicacions actuals tenen una connexió periòdica amb la seva casa de procedència on contínuament hi busquen actualitzacions que descarreguen i instal·len automàticament, millorant dia a dia el mitjà. Escalabilitat: Aquesta capacitat permet generar automàticament diferents versions d’objectes a diferents tamanys i nivells de detall. Això permet optimitzar tamany i oferir major detall.
12. Variabilitat Elements guardats en bases de dades mediàtiques: amb les quals es poden generar una multiplicitat de continguts extraordinària segons les peticions de l’usuari final. Possibilitat de generar diferents interfícies amb les mateixes dades: això es gràcies a la separació de la interfície i les dades. També es possible, de la mateixa manera, variar els continguts de la interfície només canviant els arxius que la componen, i mantenint la mateixa estructura del mitjà. Informació de l’usuari feta servir per adaptar la composició del mitjà: Així, segons l’equip informàtic utilitzat, el navegador, el país des d’on es connecta, el mitjà té la capacitat d’adapta r-seper millorar i maximitzar la qualitat dels continguts oferts pel mitjà.
13. Transcodificació Des d’un punt de vista computacional, l’estructura dels nous mitjans s’organitza en llistes, registres, matrius, variables, algoritmes, bases de dades i mòduls. Però alhora segueixen presentant una estructura que té sentit per a nosaltres, doncs les imatges mostren objectes reconeixibles, els arxius de text estan escrits en la nostra llengua, i els vídeos mostren la nostra vida emmarcada per la pantalla de la tele. Així, l’estructura interna d’una imatge digital és un arxiu informàtic amb un encapçalament, seguit d’una numeració que representa la colorimetria dels seus píxels. I amb aquest format, la imatge a més de tenir un contingut cultural, té també una altre dimensió digital on es pot entendre amb els altres elements computacionals formant altres entitats formant part de bases de dades, presentacions, vídeos, etc.
