Treball d'alumnes de 3r d'ESO 2011-2012

1. E S C H E R

2. Treball sobre Escher: REALITZAT PER: Mar Cerdán Peraire Ángela Ebrí Pedrero Blanca Bellés Albert Javi Garcís Pitarch Núria Colom Ferrando Dúnia Bort Llopis

4. VIDA D'ESCHER: Maurits Cornelis Escher va nàixer a Leeuwarden, Països Baixos el 17 de Juny de 1898 i va morir a Hilversum, Països Baixos el 27 de març de 1972. No va ser un estudiant brillant (sols destacava en les classes de dibuix).

8. Fins a 1962 la seua producció d’obres va ser pròspera i regular, degut a la seva salut el van haver d'operar i la seua producció de gravats, segells…. es va estancar.

9. - En 1969 quan ja tenia 71 anys va realitzar ‘’serps’’ un gravat on demostra les seues facultats a pesar de la seva avançada edat.

14. CLASSIFICACIÓ DE LES OBRES: Les seues obres es classifiquen en tres temes: · L’estructura de l’espai (paissatges, compenetració del món i cossos matemàtics). ·Estructura de la superfície (metamorfòsi, cicles i aproximacions a l’infinit). ·Projecció de l’espai tridimensional en el plà (respresentació pictòrica tradicional, perspectiva i figures impossibles).

15. Algunes Obres d'Escher:

16. Un gigantesc mural d'uns quatre metres d'alt per 20 centímetres d'ample, compost per 20 blocs de tres fulls cada un , desproporcionat però que pot reproduïr-se com un gran mural. L'obra mostra la metamorfosi gradual d'unes formes en altres , un tema recurrent d'Escher amb insectes, pardals i peixos. També mostra efectes de partició regular del plànol. Els cubs es transformen en un poble i després en peces d'escacs sobre un tablero. ''El rei negre està amenaçat de mort a l'esquerra del tablero, la dama negra acaba de fer jaque per tant es torn de les blanques. La continuació es senzilla: torre blanca captura a dama, cavall negre a f2, escac i mat. Metamorfosi:

17. metamorfosi

19. Una de les obres de les que Escher estava més orgullós. És un joc a mode de cicle amb les perspectives i ampliacions. Un home està mirant un quadre. La imatge comença a ampliarse i deformar-se, mantenint certa coherència visual. El quadre es transforma en els edificis d’un port, un dels quals resulta un galeria de quadres on torna a apareixer el protagonista. Galeria de Gravats:

20. Casa d’escales: Un dels seus millors jocs amb la perspectiva, una partició cúbica de l'espai en tres zones diferents, que es combinen per produir un cub/casa amb escales impossibles. El dibuix pot reproduir-se a mode de cilindre i inclús arribar a ser un cercle inacabable. Tot està combinat formant una escena irreal on la gravetat sembla haver-se tornat boja.

21. Uns monjos pujen i baixen a la vegada per la mateixa estructura del edifici, sense que ningun dels dos grups pareixquen pareixca estar fent algo diferent a el que realment es veu. Ascendint i descendint:

22. Es considera un dels dibuixos més admirats i reproduïts de l’artista. Inclueix diversos detalls interessants com la combinació amb forma de patró de pardals blancs i negres que volen en direccions oposades i omplin el plà sense forats, la metamorfosi delicada dels aus, i el fet de que en una part siga de dia i en l’altra de nit corresponen exactament al mateix lloc . Día i nit:

23. Aquest petit joc mostra com a partir d’una idea realment senzilla es pot aconseguir un efecte realment llamatiu. Escher dibuixa tres esferes reticulades, però en relitat són la mateixa. Lo que pareix una esfera és en realitat un cercle plà amb un dibuix corbat. Per a descubrir l’engany de l’espectador, Escher dibuixa el mateix cercle de peu dalt, gitat cap a abaix i ‘’clarament’’ doblat al centre. Al entendre açò, resulta evident comprendre la imatge i la absència d'esferes. L'espectador oblida que està veient una imatge en dos dimensions, un dibuix plà i que com tal no existeixen aquests cercles gitats i doblats en 3D sinó la seua representació en 2D. Tres esferes:

24. Esta és una de les diverses obres en que Escher fa un salt ‘’matanivell’’ per introduïr en el dibuix propi autor com part de l’obra, tot allò davant dels ulls de l'espectador. Del quadern d'Escher en el que ha estat dibuixant patrons regulars hexagonals en forma de rèptil sorgeix una figura en tres dimensions. El rèptil puja per un llibre, arriba fins a un decaedre platònic, finalment llança un bufit i completa el cicle retornant al paper del que mai huria degut d’eixir . Rèptils:

25. A simple vista es poden observar dos mans que sorgeixen de la bidimensionalitat del paper a les tres dimensions de la realitat. Però cada mà està dibuixant a l’altra. Confundint a l'observador. Mans Dibuixant:

26. Belvedre: É s una de les més populars obres arquitectoniques impossibles d'Escher. Un extrany edifici pel que pujen i baixen diversos personatges. Dos dels personatges pujen per una escala que està dins i fora alhora. Resulta interessant que este tipus de figures impossibles no puguen construir-se i fotografiar-se en tres dimensions per tal de conseguir els mateixos efectes.

27. La cascada de Escher és possiblement la més popular representació d’un mòbil perpetu. Ni la llei de la gravetat pareix aplicar-se en esta construcció per la que l’aigua baixa continuament menejant el molí. El dibuix està adornat amb formes matemàtiques i un jardí imaginari. Cascada:

28. Mà amb esfera reflectant: en esta obra Escher torna a combinar el món imaginat del dibuix amb el món real.es dibuixa a ell mateix sostenint una esfera, però el dibuix tridimensional que ofereix la mà i l'esfera espill és únicament tinta sobre un paper plà en realitat. L'esfera pareix reflectir a Escher i a l'habitació que els rodeja amb tot tipus de detalls. Esta obra ens suggereix que la realitat i no és tal i com pareix percibre's i que el món que ens rodeja està entre allò imaginat i allò real. Mà amb esfera reflectant:

29. Aquesta va ser la última obra original d'Escher, aprofitant les seues últimes forçes entre operació i operació. Empleant novament un model matemàtic, que abarca l'infinit tant cap al centre com cap al marge de la imatge. Dels anells sorgeixen serps tridimensionals. La imatge pot girar-se 120 graus per encaixar-se perfectament en ella mateixa. En algunes obres de esta sèrie Escher va cuidar els detalls al màxim, especialment les línies més petites gravant-les amb una lupa especial. Serps:

30. Altres obres conegudes: RELATIVITAT TRES MUNDOS