2. Característiques del sector primari
A Catalunya te una participació molt baixa, tant per la seva contribució com per la població que hi treballa
L’activitat agrícola
Els trets que carcateritzen l’agricultra catalana són:
- La petita dimensió de les propietats i l’explotació familiar: compten amb una gran inversió de capital i
amb una producció de qualitat per poder competir en els mercats estrangers i nacionals
- L’alt grau de mecanització: la gran majoria de feines estàn mecanitzades.
- L’àmplia diversitat de conreus: te com a resultat una agricultura intensiva i d’elevada productivitat.
L’activitat ramadera
La ramaderia constitueix un referent cabdal. La que mes destaca és la del bestiar porcí, després l’aviram es
crea de manera intensiva, la ramaderia bovina predomina en les zones de muntanya.
1.EL SECTOR PRIMARI A CATALUNYA
3. L’activitat pesquera
La pesca sempre ha estat una activitat tradicional, encara que les recursos marins no son gaire abundants.
- Pesca marítima: la flota pesquera es dedica a la captura de sardina, lluç, seitó, verat i crustacis i
mol.luscos. La unió Europea obliga a portar un control de les modalitats de pesca que estableix quotes
sobre la quantitat i la mida de les espècies i delimita les zones de pesca.
- L’aqüicultura: el subministrament de peix depén de l’aqüicultura. L’aqüicultura es un sector que està
en creixement a Catalunya. Destaca per la cria de mol.luscos encara que els peixos tenen mes valor al
mercat. La major part de la producció aqüicóla es destina el consum català.
4. 2. ELS PAISATGES AGRARIS A CATALUNYA
El paisatge agrari mediterrani humit
Les pluges matisen les condicions climàtiques de tipus mediterrani.
- La zona mes septentrional: S’ha especialitzat en el conreu de faratge, també destaca la ramaderia
bovina, porcina i l’ovina.
- Al maresme i el Baix Llobregat i destaca l’agricultura de regadiu.
El paisatge agrari d’interior sec
És molt diversificat, al Sud del Garraf i fins els Baix Ebre les terres de regadiu son mes escasses i els
conreus de secà dominen el paisatge.
Dos grans rius fan que l’extensió de regadiu sigui molt important. La plana del Delta de l’Ebre forma una
gran extensiò de regadiu especialitzada en el conreu de l’arrós i les hortalisses.
Els conreus dominants són els cereals de regadiu.
Els conreus de secà dominen a tot el territori.
La ramaderia es de tipus intensiu
5. El paisatge agrari de muntanya
L’activitat principal es la ramaderia i l’explotació dels boscos.
La ramaderia es l’activitat mes destacada: l’objectiu es la comercialització dels productes ramaders.
En algunes comarques de muntanya l’especialització ramadera permet les activitats industrials
d’elaboració.
En la cria de bestiar es combina el sistema extensiu amb el sistema intensiu.
Un altre activitat important es l’explotació dels boscos per obtenir fusta i lllenya.
L’agricultura es poc destacada.
7. 3.2El sector de construcció a Catalunya
-L'economia catalana va viure, entre el 1998 i el 2007, un període de ràpid
creixement degut, en bona part, al sector de la construcció, que va arribar a
suposar el 16% del PIB total de l'economia catalana.
-La majoria del treballadors del sector de la construcció son inmigrants.
8. 4.1 Una economia de base industrial
La crisi econòmica mundial iniciada a mitjan dècada del 1970 comporta un
procés de desindustrialització i de deslocalització, que afecta greument
Catalunya. Moltes fàbriques es traslladen a altres llocs del món on els costos
de la mà d'obra, de l'energia o de les matèries primeres són menys elevats.
Aquest fet comporta el tancament de moltes empreses. Això
transforma profundament el paisatge de moltes ciutats catalanes que fins
llavors havia estat marcat per l'existència de grans fàbriques al bell mig dels
nuclis urbans.
9. 4.2 El procés de desindustralació
La crisi econòmica mundial iniciada a mitjan dècada del 1970 comporta un
procés de desindustrialització i de deslocalització, que afecta greument
Catalunya. Moltes fàbriques es traslladen a altres llocs del món on els costos
de la mà d'obra, de l'energia o de les matèries primeres són menys elevats.
Aquest fet comporta el tancament de moltes empreses. Això
transforma profundament el paisatge de moltes ciutats catalanes que fins
llavors havia estat marcat per l'existència de grans fàbriques al bell mig dels
nuclis urbans.
També provoca que, des d'aleshores, la taxa d'atur hagi estat sempre
molt alta i que entre el 1977 i el 2006 el nombre de treballadors en el sector
industrial hagi passat del 43% al 23% del total de la mà d'obra catalana. De fet,
la desindustrialització obre pas a una economia cada vegada més orientada
als serveis.
