1. Catalunya
Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Juny 2009 • número 107 • 0,50 euros • www.revistacatalunya.cat www.cgtcatalunya.cat
tu viatges en
“Tu viatges en direcció contrària” (fragment). Disseny: Patrícia Carles
direcció contrària
2. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
Editorial
> ON ENS TROBEM?...
SECRETARIAT PERMANENT DEL
COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT
DE CATALUNYA
Via Laietana, 18, 9è
08003 Barcelona - spccc@cgt.es
Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10
FEDERACIONS SECTORIALS
• Federació Metal·lúrgica de Catalunya
(FEMEC) A propòsit del XVI
Congrés Confederal
• Federació de Banca, Borsa, Estalvi i
Entitats de Crèdit de Catalunya
• Federació Catalana d’Indústries
Químiques (FECIQ)
• Federació de Sanitat de Catalunya
• Federació d’Ensenyament de Catalunya
de la CGT
(FEC)
• Federació d’Administració Pública de
Catalunya (FAPC)
Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona
Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10
FEDERACIONS COMARCALS
Q
uan llegiu aquestes línies socials, però si ens posem a analit- incapacitat de treballar coordinada- quedaran sempre en paper mullat.
Anoia ja s'haurà celebrat a Mála- zar el nivell d'aplicació i desenvolu- ment i amb una mínima planifica- I finalment no podem obviar una
Rambla Sant Isidre, 15, 1r ga, entre el 4 i el 7 de juny, pament d'aquests acords dins de ció. altra realitat, som un sindicat que
08700 Igualada. Tel. i fax 93 804 29 85
cgtanoia@yahoo.es el XVI Congrés Confederal de la l'organització cal reconèixer que no No som pessimistes per sistema, bàsicament s'aguanta i es dedica
Baix Camp/Priorat CGT, una nova oportunitat de re- estem a l'alçada d'allò que acor- però si de veritat volem ser motor als sectors de la classe treballado-
Raval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reus trobament entre la militància, de dem. del canvi social, si volem construir ra que encara mantenen un nivell
baixc-p@cgtcatalunya.cat
Tel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41 captar la situació actual de l'orga- Què volem dir amb això? Volem dir una societat llibertària, la nostra de drets laborals mínimament ac-
Baix Llobregat nització, de proposar alternatives que tot i la constant crida a treballar pròpia organització ha de donar ceptable, els i les treballadores de
Cra. Esplugues, 46 de lluita i de canvi social, de pren- coordinadament amb els movi- exemple i ha de ser un reflex d'allò les grans empreses i l'administra-
08940 Cornellà - cgtbaixll@cgtcatalunya.cat
dre acords, d'expressar solidari- ments socials encara hi ha massa que volem construir i, sincerament, ció pública, on encara es pot fer
Tel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51
tats... i també, i això hauria de ser localitats on les federacions locals si ens mirem a nosaltres mateixos i sindicalisme amb un mínim de ga-
Comerç, 5. 08840 Viladecans el principal, de demostrar que la de la CGT no estan pel tema, tenim un mínim sentit autocrític, ranties, on els sindicats encara hi
cgt.viladecans@yahoo.es
Tel./fax 93 659 08 14 CGT pot ser l'eina necessària i in- massa localitats on la CGT es hem de reconèixer que ens queda són presents. Però això té data de
dispensable per transformar l'injust troba tancada exclusivament en la molt camí per a recórrer, moltes caducitat: si no aconseguim incor-
Baix Penedès
Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell sistema social en què vivim, ara dinàmica estrictament sindical, re- coses a millorar. porar a la dinàmica sindical les
Tel. i fax 977 66 09 32 més necessària que mai, en el legant l'acció social a l'últim racó, Existeixen actualment al si de la noves generacions, si no aconse-
cgt.baix.penedes@gmail.com
marc de la crisi capitalista i de crei- massa localitats on la CGT no tre- CGT massa rutines enquistades, guim implicar a dones, joves, immi-
Barcelonès Nord
Alfons XII, 109. 08912 Badalona xents desigualtats que estem pa- balla a nivell de problemàtiques personalismes, tancament mental, grants, els sectors més afectats
cgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 93 383 18 03 tint en els últims mesos. ciutadanes, massa localitats on la incapacitat de treballar en equip, per la precarietat i la temporalitat,
Garraf-Penedès Es tracta de prendre acords, de di- comunicació entre les seccions dèficits de funcionament democrà- on fer sindicalisme és una entelè-
Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la Geltrú -
cgtvng@cgtcatalunya.cat
namitzar campanyes, lluites i mobi- sindicals (l'acció dins l'empresa) i tic i participatiu, ànsies de "control" quia, acabarem sent una espècie
Tel. i fax 93 893 42 61 litzacions, de calentar motors per a la federació local (la coordinació de l'aparell organitzatiu, barreres a en vies d'extinció, fent sindicalisme
Maresme la realització d'una vaga general del dia a dia d'activitats i lluites) és la renovació de la militància, i la per als sectors més privilegiats de
Plaça Cuba, 18, 2n
08302 Mataró - maresme.cgt@gmail.com
per fer front a la crisi que governs, pràcticament inexistent, generant tant estesa cultura de manteniment la classe treballadora, i encara..
Tel. i fax 93 790 90 34 bancs, multinacionals i patronals dues dinàmiques que sovint s'igno- del propi "xiringuito", i els demés Tot i així, sempre hi haurà qui pre-
Vallès Oriental diverses han creat. Però també cal ren mútuament, massa localitats que s'espavilin... i si no comencem ferirà seguir mirant-se al melic.
Francesc Macià, 51
08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.com
fer autocrítica. Cal tenir en compte on els personalismes entorpeixen per canviar això molts dels acords Però el tren de la història no espe-
Tel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73 que ja tenim molta lletra escrita, ja el treball quotidià, massa localitats adoptats en els congressos es ra...
tenim molts acords adoptats sobre on l'estructura organitzativa està
FEDERACIONS INTERCOMARCALS tot tipus de temàtiques sindicals i sota mínims o és ben manifesta la
Girona
Agurrelj
Av. Sant Narcís, 28, entl. 2a
17005 Girona - cgt_gir@cgtcatalunya.cat
Tel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19
Ponent
Av. Catalunya, 2, 8è
25002 Lleida - lleida@cgtcatalunya.cat
Tel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30
Camp de Tarragona
Rambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 Tarragona
cgttarragona@cgtcatalunya.cat
Tel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28
FEDERACIONS LOCALS
Barcelona
Via Laietana, 18, 9è
08003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.org
Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80
Manresa
Circumval·lació, 77, 2n
08240 Manresa - manre@cgtcatalunya.cat
Tel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59
Rubí “Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició: Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha tancat el dia 4 de juny de
Colom, 3-5 Col·lectiu Catalunya: Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T., Jose Cabrejas, Mireia 2009.
08191 Rubí - flcgt_rubi@hotmail.com Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Martí i Òscar Purqueras.
Tel. i fax 93 588 17 96
Col·laboren en aquest número: Patrícia Carles, Pepe Berlanga, Vicent Martínez, Toni Álvarez, "És necessari promoure consciència
Sabadell Pau Gomis, Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Dídac Piñero, Faume Fortuño, Carlus Jové, Maria Álcazar, social i debat públic per treure el vel
Unió, 59
08201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.com Elisenda Trilla, Desiderio Martín, Xarxa Estatal pels Drets dels i les Immigrants, La Directa, Plataforma que amaga la informació sobre la
Tel. i fax 93 745 01 97 d’Afectats per la Hipoteca, Plataforma per la Defensa de la Barceloneta, Col·lectiu Editor del Diagonal, realitat que se'ns apropa i per
Terrassa Insubmisos a les Penes-Multes i les federacions i seccions sindicals de CGT. Tirada: 10.000 exem- construir una nova manera de viure"
Ramon Llull, 130-136 plars. Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Redacció i subscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n.
08224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.com 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 883. Col·laboracions a: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat Enric Duran, dins "Abolim la banca",
Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04
No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. Editorial Ara Llibres, Barcelona 2009
Castellar del Vallès
Pedrissos, 9 bis - 08211 Castellar del Vallès Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya"
cgt.castellar-v@terra.es, tel./fax 93 714 21 21 Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:
- Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador.
Sallent - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.
Clos, 5, 08650 Sallent - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.
sallent@cgtcatalunya.cat Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob-
Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior.
Més informació a http://cat.creativecommons.org/
2 Catalunya. Juny de 2009
3. REPORTATGE S'ha volgut evitar
que veiés, el que
El meu pas per la presó ha estat és la presó
una experiència enriquidora realment.
Viure sense
el capitalisme
Torno a ser lliure,
seguim treballant per poder
viure sense capitalisme
Enric Duran que havia dit el jutjat d'instrucció
núm. 29; així, si aquell deia, sense
esprés de 65 dies empreso- avergonyir-se'n, que un motiu per
D nat sense ser jutjat, l'au-
diència de Barcelona ens
ha donat la raó en quan a que la me-
“fugar-me” és que no tenia arrela-
ment social, aquesta diu ara que
tinc “una xarxa de connexions” a la
sura de presó provisional sense meva disposició, per marxar o per
fiança, empresa pel jutjat nº 29 era situar-me en parador desconegut,
excessiva. sense sortir del país.
L'auto de l'audiència, insisteix però Així doncs l'audiència de Barcelo-
en el risc de fuga, parlant de decla- na s'ha inventat “l'excés d'arrela-
racions meves contradictòries, ment social” com a motiu per a
sense voler reconèixer que es va prendre mesures cautelars.
tractar d'un procés en que vaig deci- En que quedem?
dir tornar assumint-ne les conse- Encara que l'audiència ens hagi
qüències coincidint amb la publica- donat la raó parcialment, els 65 dies
ció “Podem!” del 17 de març. tancat, no me'ls treu ningú.
L'audiència contradiu clarament el Tot i així, el meu pas per la presó ha
estat una experiència enriquidora, milers de persones recluses, en el des en d'altres suposats delictes, per
que m'ha servit per aprendre per mi nostre país, una falta de drets molt adonar-se que és una xifra discrimi-
mateix, moltes coses del sistema per sobre, del que en diuen les lleis natòria per motius d'idees. Tot i
penitenciari i de la realitat de les vigents. així, entre la gent que em dòna su-
presons. La presó no compleix la funció de port, algunes persones individuals
A nivell personal el dia a dia ha reinserció que se li suposaria sino que no volen dir qui són, l'han dipo-
estat molt tranquil i no se m'ha fet que accentua el desarrelament so- sitat ràpidament. La gent que em
massa dur, en part per la meva ma- cial i falta de perspectives dels que dóna suport considera que soc més
nera de ser, però també perquè no té hi són tancats. útil al carrer que a la presó i és per
res a veure entrar a la presó amb el Aquesta experiència espero que em això que tan ràpidament, m'han alli-
suport social del que gaudeixo, que serveixi doncs, per poder contribuir berat. Els ho agraeixo i assumeixo
entrar-hi com el 99,9% dels interns, a la defensa dels drets fonamentals aquesta confiança dipositada en mi.
com a persones anònimes o senya- dels reclusos i a crear debat social Tot i així convé aclarir que d'a-
lades com a pàries. S'ha volgut evi- sobre la presó i les seves alternati- quests diners els bancs no en veu-
tar que veiés, el que és la presó real- ves. ran res, perquè no són meus i que
ment, però la meva observació i les A més de criticar els fonaments d'a- en ser una fiança no es tracta de do-
estones compartides amb d’altres questa decisió que ha posat preu a nacions, sino de dipòsits que seran
companys, m'han servit per fer- la meva llibertat, la fiança de retornats a aquestes persones des-
me'n una idea prou aproximada de 50.000 euros la considero excessiva prés del judici.
la indefensió i la vulneració de també en la quantitat. Nomes cal Aquests dipòsits es traslladaran
drets fonamentals, que viuen els mirar l'arxiu de les fiances demana- properament, a la banca ètica i coo-
Catalunya. Juny de 2009 3
4. REPORTATGE
perativa Fiare, de manera que en el herència dels nostres actes. Buscant sentats en la publicació podem! I ment en el debat sobre si el creixe- n'hi ha prou de cobardia i de càlculs
jutjat només hi quedarà l'aval ban- un càstig exemplar, el que han fet és juntament amb centenars de com- ment hauria de seguir sent un fi en electorals a curt plaç. Per què no
cari corresponent que estem trami- reforçar un exemple que inspira. panys i companyes, ens implicarem si mateix. En lloc de canviar el parlem de com podem fer viable la
tant que aporti aquesta entitat. Serà Quan la voracitat i falta d'escrúpols amb totes les nostres forces perquè model perquè no necessiti créixer, nostra societat pel 2012, de manera
d'aquesta manera com farem que la de la banca ha quedat el descobert i el proper 17 de setembre, pugui ser es parla de canviar de model de que ho sigui també pel 2020 i el
nostra resposta a aquesta mesura ha fet de desencadenant de la greu un nou punt d'inflexió per a demos- creixement i es practiquen mesures 2040?
econòmica sigui coherent amb els crisi económica actual, una majoria trar que podem viure sense capita- que només tendeixen a perpetuar- Mentre les institucions públiques
objectius de la insubmissió bancà- social, considera que els lladres són lisme, i per visibilitzar la gran lo. Es subvenciona la compra de no reaccionin i continuin actuant
ria: aprofitant-la per reforçar el pri- els bancs i volen per mi l'absolució. quantitat de persones que cada ve- cotxes, mentre cada cop més gent segons la llei del silenci per tot el
mer projecte alhora ètic i coopera- A partir d'ara, s'obre una nova etapa gada més, volem viure d'una mane- aturada pateix per poder menjar i que no sigui el pensament únic ca-
tiu del nostre país. en que defensaré les meves idees en ra alternativa a la que imposa el sis- tenir lloc on dormir. Així, es des- pitalista, només tenim una opció i
El procés d'instrucció continua i pot llibertat, tal i com anava a fer a par- tema dominant i que ho estem aprofita l'ocasió per a iniciar una és la d'actuar directament; la de
ser llarg. Si els bancs em volen jut- tir del 17 de març. Dos mesos des- començant a fer. transició cap un model econòmica i transformar la societat des de baix,
jar, la ciutadania jutjarà a la banca. prés, em reincorporo tant activa- A nivell global, el temps passa i per ecològicament viable. Si no ho fan des de l'autoorganització social.
Com s'ha demostrat en aquests 65 ment com sempre als moviments més forts que són els arguments, ells ho haurem de fer nosaltres. La repressió no ens tallarà les ales.
dies empresonats, per cada cop seu, socials, i especialment a la xarxa per més clares que es manifesten Si la classe política desvia l'atenció El poder no és tal sense obediència,
el que faran serà amplificar la força pel decreixement i al col·lectiu les evidències, per més actors so- ens haurem de centrar. Ja n'hi ha ni sense por. Cada vegada som més
de les nostres denuncies, el signifi- crisi. Tenim molta feina per enda- cials que ho reclamen, ningú a la prou de de falses promeses, de co- les persones valentes i ens estem
cat dels nostres arguments i la co- vant per extendre els projectes pre- classe política gosa entrar pública- rrupteles i d'insults entre partits. Ja organitzant.
Enric Duran:
cap, cos i cor
Jordi Martí Font intenció de marxar enlloc. Bé, cu- buda.
riós no, és lògic per als que pensem L’Enric il·lumina la lectura per en-
entre la dreta catalunyesa que la separació de poders de les tendre la seva acció de recuperació
M del PP i CiU competeix
per veure qui acusa més
vegades els “immigrants” de tots
democràcies occidentals només té
una cosa que unifica els tres i sen-
yoreja damunt d’ells: el domini
de 492.000 euros a 39 entitats ban-
càries amb dues referències que
vull comentar. D’una banda, les ac-
els mals de la nostra societat, dijous total i absolut d’un quart poder, l’e- cions de l’anarquista falsificador de
22 de maig l’Enric Duran sortia de conòmic, que és qui realment talla diners Lucio Urtubia i, de l’altra, el
la presó. Han estat setmanes de re- el bacallà. pensament del radical nord-americà
clusió fonamentades, segons l’Au- Mentre l’Enric passava els seus da- Henry David Thoreau.
diència Provincial de Barcelona, en rrers dies, de moment, a Can Lucio Urtubia, amic i col·laborador
el fet que “hi havia risc de fuga”. És Brians, jo a Tarragona acabava de personal del Quico Sabaté, es va
curiós que aquesta justificació per a llegir el seu primer llibre, que espe- enfrontar al Poder falsificant milers
la presó preventiva s’apliqués pre- ro que no sigui el darrer. “Abolim la i milers de bitllets, centenars de do-
cisament a ell, que tenia ben clar banca” és un interessant recorregut cuments falsos... per facilitar les
que un cop treta la publicació per la vida de l’activista amb alguns coses a qui s’enfrontava a qualsevol
“Podem” la seva feina bàsica havia desencerts (com la utilització de la tipus d’opressió en qualsevol racó
de ser presentar-la arreu del territori tercera persona en el primer capí- del món. Un dels lemes que ell
i estendre així algunes de les alter- tol) i un gran nombre d’encerts, pensa que ha de ser divisa de qual-
natives possibles al capitalisme com un entenedor relat sobre la cre- sevol revolucionari és “fer-ho però
com a sistema. O sigui, que estava ació de diners del no-res, un mira- fer-ho bé”.
localitzable i present públicament cle atribuït bàsicament a la Mare de Per la seva banda, l’autor de “La
amb una agenda pública i sense cap Déu de la Banca, amb pecat conce- desobediència civil”, H. D. Thore-
au, exposava en la seva obra el dret d’importància si no hi hagués la
de les ciutadanes i ciutadans a resis- pròpia acció de l’Enric al darrere.
tir davant del poder de l’Estat ja Podem omplir milers i milers de
que pensava que les lleis no podien pàgines de paper de bones inten-
dominar el comportament humà cions i de coses que volem fer, de
sinó que ho havia de fer la justícia. projectes revolucionaris que hem
Ara bé, què és i era la justícia?, pre- de desenvolupar, d’il·lusions políti-
guntaran els lectors. Doncs ben bé ques... però si no hi posem el cos,
no ho sé, però estic segur que no té no serveix de res. De la mateixa
res a veure amb convertir les neces- manera, podem anar a totes, mobi-
sitats bàsiques en luxes inaccessi- litzar-nos i esdevenir gairebé revo-
bles i qui s’hi oposi tancar-lo a la lucionaris actius constants, però si
presó, tal com en l’època de Thore- no hi posem el cap, no serveix de
au la justícia no era l’esclavisme, res. La suma de cap i cos, a l’hora,
contra el qual va practicar la insub- és imprescindible per a l’enfronta-
missió negant-se a pagar impostos ment que haurem de fer, però alho-
al govern. El 1846, per aquesta ra si no hi posem el cor, no servirà
pràctica va ser empresonat i una de res. I en l’Enric, cap, cos i cor
veïna anònima li va pagar la fiança. han esdevingut un, sense cap mena
Els referents, com veieu, són po- de dubte, per això passi el que passi
tents, però no tindrien cap mena ja ha guanyat. I amb ell, totes i tots.
4 Catalunya. Juny de 2009
5. REPORTATGE
Materials informatius
sobre l’Enric Duran
Col·lectiu Catalunya
i el Col·lectiu Crisi
Durant més de dos anys, l’activista una nova publicació gratuïta amb
català Enric Duran ha obtingut continguts alternatius: “Crisi”. El
préstecs per un total de 492.000€ de més sorprenent és que a les pàgines
Qui és l’Enric Duran?
39 entitats bancàries i ha destinat centrals, l’Enric Duran va fer públi-
Enric Duran (Vilanova i la Geltrú, els diners, segons diu, als movi- ca una acció de desobediència a la
1976) és un activista català molt ments socials que miren de cons- banca que ningú no hauria imagi-
implicat en la consulta per l’aboli- truir alternatives. La qüestió és que nat, un acció directa que ens fa pen-
ció del deute extern (1999-2000), el ha anunciat públicament que no sar tant en Thoreau, com en les ex-
Moviment de Resistència Global pensa tornar els diners i defineix la propiacions dels anarquistes del
(2000-2002), la Campanya contra seva acció com un acte d’insubmis- passat fusionades amb tècniques,
el Banc Mundial (2001), la Cam- sió a la banca, com una nova forma valors i mitjans del segle XXI. Ens
panya contra l’Europa del Capital de desobediència civil. vam quedar bocabadats.
(2002); promotor de projectes com Aquest documental proposa una re- Elisenda Trilla / M. Martí Freixas
l’agència de notícies liberinfo.net flexió sobre la seva acció on el
(des de 2002), de l’Infoespai de propi Enric Duran hi participa amb "Abolim la Banca"
Gràcia (des de 2003), de l’Entesa una auto-entrevista que ha enviat
pel Decreixament (2007-2008) i de als autors. Llibre de l’Enric Duran, del qual
Temps de re-voltes (2008). Amb “Insubmís a la banca” hem trobareu més informació al següent
Actualment és el responsable del volgut acostar-nos a l’Enric Duran - enllaç: www.enricduran.cat/abo-
butlletí "Crisi" / "Podem" i membre dins les possibilitats que la situació lim_la_banca
del Col·lectiu Crisi (www.17- legal del nostre protagonista ens El podeu descarregar en pdf a:
s.info). han permès- per desxifrar els seus www.podem.cat/sites/default/files/
motius, contextualitzar l’acció i co- desobeint_la_banca.pdf
Documental "Insubmís a nèixer la seva opinió envers el món "Escric en aquestes pàgines per fer
la banca" que ens envolta. I sobretot fer-ho públic que he expropiat 492.000
abans que es dilueixi en la nostre euros a 39 entitats bancàries a tra-
Un documental d’Elisenda Trilla i societat de l’espectacle on ens toca vés de 68 operacions de crèdits. In-
Miquel Martí Freixas viure. cloent interessos de demora, la
El documental, de 23 minuts, el Ja fa bastants anys que coneixíem xifra actual del deute és de més de
podeu visionar al web: l’Enric Duran. Apropar-se als mo- 500.000 euros que no pagaré".
www.enricduran.cat/node/1408 viments socials a Catalunya signifi- Dia 17 de setembre de 2008. Crisi,
www.granangular.cat/fitxadocu.ph cava trobar-se’l tard o d’hora, tre- un diari peculiar, inundava les ciu-
p?ID=464 ballant de manera infatigable. El 17 tats i els pobles catalans. El titular
Comentari dels autors: de setembre de 2008 va aparèixer preguntava al lector: "Creus que els
bancs et roben?". L’activista, Enric
Duràn, revelava en aquesta publica-
ció com havia expropiat 39 entitats
bancàries per reivindicar una nova Han detingut l’Enric Duran, acti- de l’activista anticapitalista Enric
forma de desobedìència civil a l’al- vista social anticapitalista: Duran
tura dels temps que corren. Coinci- www.cgtcatalunya.cat/spip.php?ar- www.cgtcatalunya.cat/spip.php?ar-
dint amb la seva tornada a l’activi- ticle2782 ticle2837
tat pública, després de 6 mesos en Presó sense fiança per a l’activista Enric Duran: "Defensar la meva lli-
parador desconegut, l’Enric ens ex- Enric Duran: bertat és defensar el debat lliure i
plica amb aquest llibre el com i el www.cgtcatalunya.cat/spip.php?ar- seriós sobre quin model de societat
perquè de la seva acció i suggereix ticle2790 volem":
alternatives al sistema actual. Es constitueix un Grup de suport a www.cgtcatalunya.cat/spip.php?ar-
"Quan el finançament al consum i l’Enric Duran: ticle2836
l’especulació són dominants a la www.cgtcatalunya.cat/spip.php?ar- Setmana d’activitats de boicot als
nostra societat, què millor que ticle2797 bancs que han denunciat a l’activis-
"robar" als que ens roben i repartir La insubmissió al creixement com ta anticapitalista Enric Duran:
els diners entre els grups que ho de- a forma de qüestionar públicament www.cgtcatalunya.cat/spip.php?ar-
nuncien i construeixen alternati- el pensament únic: Article d’opinió ticle2902
ves?"
Blog de l’Enric Duran
www.17-s.info/blog/522
Webs Col·lectiu Crisi /
Revista Podem
www.17-s.info/
www.podem.cat/
Noticies sobre el tema
publicades al web de la
CGT de Catalunya
Catalunya. Juny de 2009 5
6. TREBALL-ECONOMIA En definitiva,
Exigim un canvi social i econòmic radical que segueix sent
substitueixi les cultures capitalistes imposades necessària la
pels poderosos per una cultura de la vida mobilització
Concentracions a Vic i Manresa
contra l’ERO de MotorVic
CGT Manresa - 20 de març : es demana per la part
social documentació que acrediti el
E
Els treballadors de Motor- que planteja l’empresa.
Vic SA es van mobilitzar el - 7 d’Abril : es manifesten les pos-
30 d’abril i el 4 de maig rea- tures de cada part
litzant concentracions davant als - 14 d’abril : l’empresa respon a la
centres de treball de l’empresa a part social.
Vic i Manresa per protestar contra - 28 d’abril : L’empresa s’aixeca de
l’ERO presentat per l’empresa, i en la taula, donant per finalitzada les
resposta a la poca disposició que reunions a dues parts.
mostra l’empresa per arribar a la En tot aquest temps l’empresa tan
solució del conflicte presentat per sols s’ha mogut aplicant-li un expe-
la mateixa. L’ERO afecta 14 treba- dient temporal a una afectada i pre-
lladors. jubilant-ne a un altre. Es podia
Per a la CGT queda clara la inten- haver solucionat això sense haver
ció de l’empresa d’aprofitar la "cri- presentat un expedient, pero segons
sis económica" per reduir plantilla. la nostra opinió s’esta aprofitant per
S’han plantejat diferents opcions treure a a 4 treballadors amb anti-
per tal de solucionar la situació: guitat implicant a gent amb poca
ERE temporal de tota la plantilla antiguitat per tal de amb el cost de
fins que la situació de les vendes re- dos fer fora a 12 treballadors. Set
monti, recol·locació del treballador del afectats tenen menys de quatre
amb mes antiguitat per millorar la anys d’antiguitat, quatre menys de
situació de la resta d’afectats, preju- dotze i un 37 anys. L’empresa
bilacions,….. Totes elles han estat al·lega la disminució de vendes i
descartades per l’empresa i no ha tan sols un es comercial, diu que les
mostrat cap interes real d’arribar a entrades al taller s’han reduit i als
un acord. clients els dona hora a dies vista per
Per tot aixó s’han esgotat les vies de falta de personal, i elimina la secció
negociació i ens hem de dirigir a la de recanvis (un taller oficial sense
mediació de l’administració. En tot secció de recanvis?). De fet en el
moment ha quedat clara la intenció grup familiar d’Empreses familiar
per part dels treballadors de nego- s’esta creant Rovira Recanvis.
ciar, però no podem dir el mateix de A finals de l’any passat en una en-
l’empresa. Després de presentar trevista en una publicació de l’Oso-
l’ERO formalment el 16/3/09 ens na el propietari Sr. Rovira afirmava situació, comptant amb tot el suport de la manca de voluntat de l’empre- arbitrarietats que no es correspon a
hem reunit diverses vegades: la bona situació del grup. de la CGT. Proposen convertir sa d’arribar a un acord després de 1 la situació real de l’empresa. L’em-
- 16 de març : es presenta l’ERO, Davant d’aquesta situació els treba- l’ERO d’Extinció de contractes en més de negociació, i que l’ERO presa també té un centre de treball a
reunió informativa. lladors afectats fan pública la seva una suspensió temporal, es queixen presentat no té causa clara i té grans Terrassa.
L'adjudicació a la planta de Seat Martorell de l'Audi Q3: Poc pa i pèsim circ
Seccions Sindicals exemple a seguir; mentre es be- AUDI, quan la resta de sindicats as- la fabricació de cotxes amb motors que ja hem donat massa. Les exi-
de la CGT al Grup Seat neïen les subvencions, a càrrec del sumien que calia reduir plantilla i d’energies netes. gències són tan altes que en la
Ministeri i la Conselleria amb els es dedicaven a negociar acomiada- SEAT, com en els camps de futbol,
E ls treballadors de l’empresa de
pistons Mahle, a Vilanova i la
Geltrú, després d'un llarg procés de
diners de tots, que aniran al grup
VW perquè ens adjudiqui el cotxe,
amb les següents contrapartides:
ments. Que fabriquem el Q3 és el
mínim reconeixement que podia
tenir la VW cap als treballadors de
Després de les
medalles, què més hi
també cauen els companys morts al
terra. Això és mort per causes labo-
rals, encara que hi hagi “sindicalis-
lluita i mobilitzacions, van acordar - L’empresa seguirà disposant dels SEAT per la seva professionalitat i
haurà? tes” que ho denominen causa natu-
el 27 de març tornar al treball a par- ERO al seu antull i una part de la productivitat. Mentre tota la classe política i els ral i segueixen sense rectificar la
tir del dia 30 i desconvocar la vaga plantilla s’anirà a l’atur. Mentre, Aquestes raons són les argumenta- dirigents sindicals s’agenollaven deplorable nota que van fer després
indefinida que mantenien. L’assig- una altra part, rebenta en el seu lloc des des del consorci per a assignar- davant la multinacional, el Presi- de la mort del company del Taller 2.
nació del Q3 a la planta de Seat de de treball amb els ritmes inhumans nos aquest tot terreny d’alta dent de SEAT ens avisava que l’es- Des de la CGT lluitarem per a mini-
Martorell ha estat una qüestió d’es- implantats. gamma, mentre que a Bratislava li forç de la plantilla encara no ha aca- mitzar la reculada que significa
tat, tot un circ mediàtic. Un teatre - La congelació salarial concedida ha estat adjudicada la plataforma bat, i utilitzava un símil esportiu per "l’acord" de congelació salarial, i
on la VW, els governs i els sindicats pels sindicats majoritaris a SEAT, “New Small Family” de cotxes uti- a advertir que només ens hem clas- exigirem que es constitueixi la taula
col·laboracionistes han escenificat significarà una reculada en les con- litaris, i fabricarà models SEAT. sificat per a les olimpíades, i que del conveni, doncs era un compro-
els esforços realitzats per a aconse- dicions laborals de la plantilla sense Les decisions del grup obeïxen a hem d’entrenar encara més dur per mís de la consulta. Apostem per
guir que SEAT produeixi aquest precedents, també per a la resta de raons estratègiques per a treure el a guanyar-les. una negociació del conveni positiva
model, que suposadament augmen- la classe treballadora ja que aquesta màxim de benefici enfrontant a les Volem respondre amb un símil per als treballadors de SEAT, que
tarà la producció i mantindrà les ne- fórmula de reduir salaris està sent plantilles dels diferents centres. semblant per a recordar-li que els signifiqui una recuperació davant el
cessitats de plantilla a partir de exportada per patronal, govern i Des de la CGT seguim exigint, com esportistes quan duen el seu cos a perdut en els passats convenis. Da-
l’any 2011. sindicats signants, a altres empre- pas real cap al manteniment de l’o- l’extrem poden sofrir una mort sob- vant unes condicions de treball
La subhasta del Q3 va arribar fins ses. cupació, l’ampliació de la gamma tada, una cosa que desgraciadament cada vegada més deteriorades
al Parlament, on el president del Des de la CGT, en el 2005, vam ser amb més varietat de models, l’ober- ve sent habitual. Per això, Sr. Presi- només cap la millora econòmica i
Govern va posar la SEAT com els primers a exigir un model tura dels mercats vetats, i sobretot, dent no ens exigeixi més sacrificis social.
6 Catalunya. Juny de 2009
7. TREBALL-ECONOMIA
Sobre la no aprovació Vagues de 24
hores per als 9
i 10 de juny
de la “Directiva contra la
fragmentació
de les 65 hores” de RENFE
SFF-CGT
Secretariat Permanent de la CGT tius de la situació actual.
- L’article 22 de l’actual Directiva
E l Comitè General de RENFE
L
a famosa “Directiva de les possibilita en la pràctica l’aplicació Operadora ha convocat vagues
65 hores”, que pretenia mo- de la clàusula “opt-out” que possi- de 24 hores per als dies 9 i 10 de
dificar l’actual Directiva bilita els pactes privats sobre l’aug- juny, després de la reunió mantin-
2003/88 sobre ordenació del temps ment de la jornada laboral, legalit- guda pels portaveus del CGE
de treball no serà, de moment mo- zant les jornades setmanals de (CGT, UGT, CCOO, SEMAF i
dificada. El Parlament Europeu i treball de fins a les 60, 65 o 72 SF).
els governs dels distints països de hores. El passat 7 de maig, el Ministeri de
la Unió Europea van tancar les ne- Segueix sent possible que hi hagi Foment, va fer públic el traspàs de
gociacions el dia 28 d’abril sense jornades de treball superiors a les les competències a Rodalies a la
acord. 48 hores setmanals en funció que: Generalitat de Catalunya, previstes
Aquest fet tampoc el podem quali- * el treballador presta consenti- per a l’1 de gener de 2010. Les
ficar de positiu perquè, com ja ment per a això competències afectades inclouen la
plantejavem, en el Butlletí Infor- * no se li causa perjudici en el cas regulació del trànsit, la planifica-
matiu núm. 121, que la CGT publi- que no presti consentiment ció, la gestió, la coordinació i la
cava al mes de gener d’aquest ma- * l’empresari dugui un registre inspecció dels serveis i activitats i
teix any, l’actual Directiva 2003/88 amb aquests treballadors/es afec- la potestat tarifaria. Al final del
que continua vigent no és benefi- tats 2011, si la Generalitat no està con-
ciosa per als interessos dels treba- * el citat registre estigui a disposi- tenta amb RENFE podrà quedar-se
lladors/es. ció de les autoritats amb el material i el personal, amb
Per tant, és convenient situar com * l’empresari informi a les autori- diverses possibilitats obertes entre
queda la regulació del temps de tre- tats d’aquells treballadors que es les quals estaria el subrogar a una
ball en el marc de la Unio´ Euro- trobin en aquesta situacio´ empresa privada l’activitat.
pea: - L’actual Directiva no estableix un És evident que s’han obert les por-
- L’actual Directiva recull una jor- límit màxim d’hores superant la - Per tant, si es compleixen els re- jans de comunicacio´. tes de l’abisme del 2011: des del
nada setmanal màxima de 48 jornada marc de referència de 48 quisits inclosos en els punts ante- És per aquesta raó, que convé se- mes d’abril el Comitè General
hores, molt lluny de les 35 hores hores setmanals que és la regla ge- riors, la jornada de les 60, 65 o 72 guir alçant la veu i mobilitzant a la d’Empresa ve plantejant un con-
setmanals que serien les estimables neral. hores, seguiria sent possible. societat civil davant l’Europa del flicte davant la falta d’un model
per als interessos dels treballadors - La legislació europea estableix De l’anteriorment exposat, convé Mercat i del Capital que prosse- d’empresa per a RENFE que ga-
a l’efecte d’un millor repartiment els següents períodes de descans: advertir que la regulació no ha can- gueix en la seva batalla de retallar ranteixi el futur dels llocs de tre-
del treball i de la riquesa. * 11 hores de descans diari. viat substancialment, encara que drets socials i laborals amb la fina- ball, on no es regali la nostra feina
- El temps de “atenció continuada” * 24 hores de descans setmanal (a sembli desprendre’s una altra cosa litat d’assolir una Europa més a les empreses privades i on no es
seguirà sent computable a l’efecte les quals cal sumar les 11 hores de si atenem a les declaracions eufòri- competitiva de cara a l’economia declarin excedents ficticis en els ta-
d’establir la jornada de treball, sent descans diari) ques de certs eurodiputats amb la mundial. En definitiva, segueix llers, als quals sabem que també
aquest un dels pocs aspectes posi- * 4 setmanes de vacances. col·laboració inestimable dels mit- sent necessària la mobilització. pensen segregar més endavant.
Quant duraran els treballadors de
RENFE en el sector públic si tallen
Més atur i menys pensions: “Ens prenen el present i ens neguen el l’empresa a trocets?
La CGT no s’oposa a la gestió per
futur” les comunitats autònomes sinó a la
fragmentació de la plantilla i la se-
Secretariat Permanent ya, en la seva línia habitual de por- anys i que ens han conduït al de- totes aquestes gents que estan hi- gregació de RENFE Operadora, la
de la CGT taveu neoliberal, reclama de nou sastre social que representa en potecant encara més la nostra vida qual ha de seguir prestant el servei
llibertat absoluta per a portar a aquest país l’acomiadament lliure i i el nostre futur. públic, doncs en cas contrari estaria
E l 24 d’abril s’han conegut les
dades oficials de l’EPA situant
l’atur exactament on fa uns dies
terme aquestes reformes estructu-
rals, amenaçant amb la insostenibi-
litat del sistema, per a obligar als
quasi gratuït, a més d’aprofundir
en la cultura del "pelotazo" empre-
sarial, la irresponsabilitat social
Exigim un canvi social i econòmic
radical que suposi la substitució de
les cultures capitalistes imposades
en perill la continuïtat de l’opera-
dor públic ferroviari, així com les
condicions laborals dels treballa-
denunciàvem des de la CGT, sent treballadors i treballadores a aug- amb els territoris i societats que ex- pels poderosos per una cultura de dors de RENFE Operadora i de
el total de desocupats 4.010.700, el mentar els anys de cotització ne- ploten aquests empresaris i l’ànsia la vida i les seves necessitats, re- l’empresa pública ADIF, posant en
que representa el 17,36 % de la po- cessaris per a poder cobrar una insaciable d’obtenció de beneficis, partint el treball i la riquesa per a risc l’estabilitat en l’ocupació dels
blació activa. S’han destruït pensió pública. A més es fa eco de tots ells formen part del fons real treballar tots, exigint responsabili- treballadors i treballadores de
802.000 llocs de treball en els úl- les recomanacions del FMI entorn de l’actual crisi capitalista. tats a aquells que s’han enriquit ex- l’empresa i els seus drets laborals.
tims 3 mesos. Ja hi ha més de 1 de la necessitat de moderar els sa- En temps en els quals la destrucció plotant els recursos naturals dels Per tot això, la CGT defensa un
milió de llars que tenen a tots els laris dels treballadors, que no el d’ocupació és imparable, amb més territoris i les seves societats i asse- model de ferrocarril integral i soli-
seus membres sense treball. seu propi, per a reduir costos em- de 4 milions de desocupats i amb gurar la protecció social suficient a dari que cohesioni i vertebri el te-
En paral·lel assistim a una nova presarials. aspecte de seguir creixent, plante- totes les persones que vivim en rritori sota les premisses essencials
ofensiva d’economistes, presidents Per la seva banda, i encara que for- jar treballar més anys en comptes l’estat espanyol. de seguretat, fiabilitat i igualtat, en
de bancs i caixes, plumilles del ca- malment el Govern rebutja aques- de repartir el treball existent, plan- Però aquests canvis no arribaran el qual l’estat sigui el que tuteli la
pital i governadors d’institucions tes mesures, en la pràctica estudia tejar reduccions en la quantia de sols: és absolutament necessari que prestació d’un servei públic al ciu-
oficials que tornen a la càrrega computar tota la vida laboral per a les pensions en comptes de garan- siguin els treballadors i treballado- tadà, així com la titularitat de les
contra la baula més feble del siste- obtenir la mitjana del cobrament tir un sistema sostenible augmen- res d’aquest país el motor, els ac- infraestructures ferroviàries.
ma, els treballadors i treballadores, de la pensió, ponderant també l’es- tant la càrrega impositiva a les em- tors i promotors d’aquest canvi ti- La CGT seguirà en la seva obstina-
reclamant noves reformes laborals, perança de vida del receptor de la preses i plantejar potenciar el maó i rant-se als carrers per a acabar ció fins que es garanteixi la integri-
de la Seguretat Social i de les pen- pensió i limitant encara més l’im- el turisme en comptes de crear un d’una vegada per sempre amb les tat de la plantilla i la continuïtat de
sions que se’ns venen com recep- port d’aquestes pensions per a re- nou model productiu basat en la I + seves crisis, que vam pagar sempre RENFE Operadora com prestadora
tes indispensables per a sortir de la duir-les. D + i i en la sostenibilitat de l’en- els mateixos i les mateixes. L’atur i dels serveis de Proximitats a Cata-
crisi i per al manteniment del siste- La realització d’aquestes reformes torn, és no voler entendre la realitat la precarietat no es poden comba- lunya, ja que el Estatut no recull
ma públic de pensions. suposen la mateixa recepta que es social, laboral i econòmica de la tre amb les mateixes polítiques que que hagin de crear-se noves empre-
El governador del Banc d’Espan- duu implantant en els últims trenta qual se’ls suposa responsables a ho han generat. ses ferroviàries.
Catalunya. Juny de 2009 7
8. TREBALL-ECONOMIA
L’ALTRA REALITAT
Champions
Cap a la vaga general!
League
Pepe Berlanga
Reivindicacions de la CGT
D es de fa setmanes que m'assec
aclaparat, culpa dels continus
missatges que rebo perquè uns sen-
per a fer front a la crisi
yors estaven a punt de fer història, Secretariat Permanent del
després d'aconseguir tres impor- Comitè Confederal de la CGT
tants trofeus. Tot va arrencar des-
E
prés de guanyar la Copa del Rei i la nfront del capitalisme i la
Lliga espanyola, estàvem llançats, seva crisi, CGT exigeix una
tan solament faltava el preuat trofeu societat basada en la lliber-
de la UEFA, si guanyàvem el Man- tat, la justícia, la igualtat i l’auto-
chester United obtindríem la gestió.
Champions League. Els banquers, la patronal, els rics,
Arribar a la glòria era la consigna les multinacionals, la classe alta,
més repetida, el dimecres 27 de els que manen, amb el suport dels
maig els nostres moderns gladia- governs i les organitzacions sindi-
dors trepitjarien la sorra de l'Estadi cals majoritàries,… ens roben els
de l’Olímpic de Roma. S'esperaven diners públics per a sanejar els seus
més de 50.000 seguidors; 19.544 negocis privats, ens acomiaden,
serien barcelonistas. Utilitzarien ens estafen el salari, ens embar-
l'avió 6.400 culés, 15 autocars per guen els pisos, reprimeixen els
al trajecte de 16 hores; vaixells, ve- nostres drets i llibertats, ens explo-
hicles privats... A més, s'habilitarien ten i esclavitzen, ens roben fins a la
pantalles gegants: 11.000 persones dignitat…
al Miniestadi, 15.000 a la Pl. Cata- Des de la CGT diem: ja n’hi ha
lunya i 8.000 al Maremágnum. prou.
Es palpava la tensió: banderes a les Anem a organitzar-nos i construir
balconades i comerços, empreses i altra societat basada en la justícia,
mitjans de comunicació presumien en la solidaritat, en la igualtat. Ho
dels triomfs assolits, ciutadans anò- podem aconseguir perquè tenim la
nims es vanaven de les seves sim- raó.
paties futbolístiques passejant sense Aquestes són les raons i reivindica-
embuts la samarreta blaugrana. cions dels treballadors i treballado-
Mentrestant la policia italiana con- res:
fiscava 15.000 etiquetes falses de la
Xina que reproduïen els escuts del Repartir el treball per
Barça i de l’United, així com dels a treballar tots i totes.
distintius dels patrocinadors, encara
que amb tota seguretat també pro- - Setmana laboral de 35 hores
vingués d'aquest país el merchandi- sense reducció salarial, eliminació
sing que utilitzen habitualment. total d’hores extraordinàries i tre-
Ja solament va faltar el triomf. Gai- ball a preu fet.
rebé 1 milió de persones va saltar al - Eliminar l’acomiadament lliure i
carrer a rebre als “nous déus”, “gent els ERO.
de casa” deien, escortats per la - Contractes fixos, indefinits i
Guàrdia Urbana a cavall lluint les sense subcontrates, recuperant els
seves millors gal·les, 8 km entre el llocs externalitzats i subcontrac-
Port i el Camp Nou de desbordant i tats.
contínua histèria col·lectiva, l'oca- - Eliminació de les ETT i implanta-
sió ho requeria, inflats per estar re- ció d’una xarxa pública i social per
presentats per més que “un club”, a l’ocupació.
un orgull ésser culé i català. - Repartiment igualitari del treball
Efecte de tota aquesta voràgine els domèstic i les cures entre homes i
danys ocasionats per la celebració dones.
rondaran al voltant dels 100.000 - Els treballadors podran autoges-
euros; un incendi forestal a Valls tionar i fer-se càrrec de les empre-
per la utilització de material piro- ses que tanquin.
tècnic i 4 vehicles van ser incen-
diats. 119 detinguts a Barcelona , Repartir la riquesa
153 afeccionats i 85 Mossos d’Es- perquè l’hem creat
quadra amb diverses lesions, 25
hospitalitzats, etc.
entre tots sics. Educació, sanitat, transport. pressió, manifestació.
Societat de serveis
Algú va dir que la religió és l'opi - Salari social digne (1000 €) per a - Augment dels impostos que han públics i socials
del poble, no obstant això, m'atrevi- tota persona aturada. de pagar els rics per a dedicar-lo a Societat solidària i
ria a diagnosticar que aquesta ha - Que els salaris més alts no supe- despeses socials. - Paralitzar la privatització dels ser- sostenible
estat substituïda pel futbol, on el rin el 100% dels més baixos. - Garantir el dret a l’habitatge de veis públics i recuperar per al sec-
mercat, també el mediàtic, és el seu - Salari mínim i la pensió mínima tots i totes, propiciant l’ús social tor públic els serveis que ja esti- - Eliminar les indústries contami-
principal leit motiv. de 1200 euros. dels habitatges buits. guin privatitzats. nants basades en les energies fòs-
Certament sento vergonya i pena - Crear una Banca pública i ètica - Expropiació d’espais abandonats - Dret social a cuidar i a ser cuidat. sils o nuclears.
perquè la societat no és capaç de per a garantir l’economia social i la per a espais socials autogestionats. - Reconeixement de la igualtat - Afavorir la producció agroecolò-
respondre al mateix nivell davant la satisfacció de les necessitats bàsi- - Control públic dels preus de les total en drets a les persones immi- gica.
gravetat de la crisi que estem patint, ques. Control social de la banca necessitats bàsiques a l’habitatge, grants. - Autogestionar localment els siste-
està vist que més de quatre milions privada. energia, menjar, vestit perquè no - Desenvolupar una societat de mes de producció i consum contra
de desocupats no l'hi mereixen. - Gratuïtat dels serveis públics bà- superin el 60 % del salari. drets i llibertats sindicals, d’ex- l’especulació i el consumisme.
8 Catalunya. Juny de 2009
9. TREBALL-ECONOMIA
Immobilisme d’Autobusos QUI PAGA MANA
Nacionalitzant
de TMB en les negociacions la General
Motors
pel nou conveni L
Vicent Martínez
’altre dia veig un debat a la te-
levisió: la General Motors tin-
Comitè de conveni
d’Autobusos TMB drà un accionariat públic del 71%
repartit entre els governs dels Es-
E
l 21 d’abril els treballa- tats Units i Canadà. En el debat hi
dors/es d’autobusos de ha el tertulià pro-PSOE i el pro-PP,
TMB donaven el tret de sor- la pluralitat mediàtica no arriba
tida a una campanya d’informació més enllà. Però, posats a elegir
a la gent de Barcelona i d’accions aquest cop coincidia més amb el
per denunciar l’actitud immobilista “popular” que amb el “socialista”.
de l’Alcalde, Jordi Hereu, i la Di- El proper al partit del Govern es-
recció de l’empresa. Els treballa- panyol parlava de la General Mo-
dors/es d’autobusos de TMB co- tors, fent demagògia, com un
mencen una campanya per exemple de la necessitat d’interve-
demanar un nou conveni que porti nir en els mercats i fins i tot citava
500 nous llocs de treball. Keynes. I dic demagògicament, no
Després d’un any de negociació perquè no crega que cal intervenir
del nou conveni la possibilitat d’a- en l’economia o Keynes em sem-
rribar a un acord està tant lluny blara un demagog esquerrà. Només
com el primer dia. Els treballa- que resulta curiós que un prosocia-
dors/es d’autobusos, a través del lista cite el Keynesianisme. Perquè,
Comitè de conveni, van entregar a en plena crisi, queda bé i els ajuda a
la Direcció la proposta de millores diferenciar-se dels liberals, però a
laborals aprovada a l’Assemblea la pràctica, i en economia han estat
del desembre de 2008. tant o més liberals que el PP (tot i
A dia d’avui, la Direcció no ha ac- que amb major sensibilitat en polí-
ceptat cap de les propostes presen- tiques socials). Recordem que tots
tades pels treballadors/es. els ministres d’economia socialis-
de millorar el servei a la ciutadania que no van donar suport a la mobi- da sigui de 35 hores setmanals i tes són reconeguts neoliberals: Mi-
La CGT proposa crear i les condicions laborals de les per- lització pels dos dies. acabar amb les hores extres. Això guel Boyer, Carlos Solchaga i
500 llocs de treball sones que treballen a TMB, també Aleshores, es va exigir a l’empresa voldria dir que treballarien 1.575 Pedro Solbes. I que, havent pujat al
esdevé un cop d’efecte per a lluitar que hauria de ser ella qui assumís hores anuals. govern al 2004 no s’han plantejat
La plantilla d’autobusos de TMB, contra la crisi. els dos dies de descans setmanals, - Si multipliquem les 1.575 hores “canviar de model econòmic” -que
front a la situació de crisi, estima La proposta de generar precisa- és a dir, que el fet de tenir més anuals per la plantilla actual de està per veure si ho fan o és pura re-
que amb la seva proposta es crea- ment mig miler de nous contractes temps lliure no esdevingués un 3.000 persones, tindríem el resultat tòrica- fins al 2009 i en plena crisi.
rien fins a 500 nous llocs de treball en una època on la destrucció de augment de la jornada laboral dià- de 4.725.000 hores que faria anual- En canvi, el tertulià pro-popular
i, per tant, es podria posar un gra- feina és el tarannà, parteix també ria. Això suposava que, per a man- ment la totalitat de la plantilla. acusava el pro-socialista, com faig
net de sorra per tal de sortir d’a- de la reivindicació dels dos dies de tenir el servei a la ciutadania, calia - Això representa 783.000 hores jo, de demagog i explicava que
quest panorama de destrucció de descans. contractar més persones per a con- menys que les actuals i, davant la l’accionariat del 70% de procedèn-
feina. Com era d’esperar, la Direcció de duir els autobusos de la ciutat i, se- voluntat del col·lectiu que no es re- cia pública serà, tal i com ha dit
El dimarts 21 d’abril, treballa- TMB ha reaccionat, com va reac- gons el càlcul del Comitè, en cal- dueixi el servei a la ciutadania pro- Obama, una situació temporal d’un
dors/es d’autobusos de TMB van cionar a la demanda dels 2 dies, drien 500 més, generant, per tant, posen contractar més conductors i any o dos. La idea d’aquest neoli-
protestar davant l’alcalde Barcelo- mentint i dient mitges veritats. Re- nous llocs de treball. conductores. Quants caldrien? beral era que es tornaria a “privatit-
na, Jordi Hereu, per exigir-li que cordem que llavors van dir, primer, Doncs si dividim aquestes 783.000 zar” i que qualsevol comparació
compleixi les seves promeses i s’a- que els conductors/es ja teniem 2 Els càlculs hores entre 1.575 (que són les que amb els règims comunistes per la
rribi a un acord de conveni que dies de descans setmanal i després, hauria de treballar cada persona nacionalització dels sectors estratè-
porti 500 nous llocs de treball. mesos més tard, publicant un tríp- Un dels principals esculls de la ne- amb la jornada de 35 hores setma- gics era pura demagògia, que
En tot moment, els treballadors/es tic que es va embustiar a tota Bar- gociació és que des de la Direcció nals), el resultat és: 497. És a dir, aquest no era l’objectiu d’Obama.
d’autobusos van explicar mitjan- celona dient que “TMB també vol de TMB asseguren que atorgan els que calen 500 nous llocs de treball El president nord-americà no “na-
çant un megàfon els incompli- els dos dies”. Ara tornen a fer el dos dies de descans a la setmana, per tenir un servei d’autobús de cionalitza” per repartir la riquesa o
ments comesos per la Direcció de mateix. però que la jornada laboral ha qualitat tant per a les persones que com un principi ideològic sinó per
TMB i l’estancament actual de les La proposta de conveni, aprovada d’augmentar, passant d’una mitja- hi viatgen com per a les que hi tre- salvar al sector privat de la seva ca-
negociacions. A més, van recordar pels treballadors/es d’autobusos de na de set hores i quatre minuts dia- ballen. tàstrofe i un cop sanejat retornar-lo
que la presidenta de TMB, As- TMB en Assemblea el desembre ris a una de fins a vuit hores i quart. Evidentment, aquesta és només al mercat. És a dir, socialitza les
sumpta Escarp, va declarar quan passat, demanda millores per a tots La fórmula de creació de 500 nous una part de la negociació de conve- pèrdues i privatitza els beneficis tot
l’acord del fi de la mobilització els col·lectius de l’empresa. llocs de treball, segons el Comitè ni i recomanem fer una ullada a i ser del partit demòcrata als quals
pels 2 dies, que els hi havia sortit Es pot trobar a: de conveni, és la següent: tota la Plataforma de conveni per se’ls suposa major sensibilitat so-
econòmic. www.cgtbus.com/docs/actualitat/p - Actualment, els conductors i con- fer-se una idea global de les millo- cial. Estic d’acord amb què aques-
La plantilla de conductorsC/es lataformaconveni09.pdf ductores d’autobús fan a l’any res que els treballadors/es d’auto- tes intervencions qüestionen la su-
d’autobusos de Transports Metro- També es pot trobar més informa- unes 1.836 hores de feina (1.690 busos demanem. posada eficiència del capitalista i la
politans de Barcelona (TMB) va ció de les negociacions a: comite- ordinàries a les quals cal sumar les També volem recordar que, pel suposada capacitat d’adaptació que
fer sentir la seva veu arreu de la descansos.blogspot.com/ 143 hores extres i de presència moment, no hi ha cap vaga convo- genera el mercat. Fins i tot en què
ciutat quan es va mobilitzar per de- Els detalls de la proposta en relació d’obligat compliment). cada i, per tant, els rumors de la pot ser caldria nacionalitzar sectors
manar dos dies de descans a la set- a la creació de 500 nous llocs de - Si tenim en compte que hi ha Direcció en aquest sentit són exac- com educació, sanitat, serveis so-
mana. treball 3.000 persones conduint els auto- tament això, purs rumors. cials o energia. Però que quedi clar,
Ara, els treballadors/es d’autobu- Fa un any que el Comitè de conve- busos de la ciutat, i ho multipli- Els treballadors/es d’autobusos aquestes “nacionalitzacions” estan
sos de TMB, en el seu conjunt, tor- ni va començar a negociar amb la quem per les hores que fan a l’any continuarem amb la campanya in- dins de la lògica del sistema capita-
nem a parlar ben alt amb l’inici Direcció de Transports Metropoli- (és a dir, 3.000 x 1.836), surt un re- formativa començada fa unes dues lista, no la qüestionen. Només són
d’una nova campanya, la d’acordar tans de Barcelona. A la taula de ne- sultat de 5.508.000 hores que fa el setmanes sobre la negociació de “intervencions quirúrgiques” per-
un conveni que creï 500 nous llocs gociació també estan presents els total de la plantilla. conveni i sobre les nostres deman- què res acabi canviant. En això
de treball. Una mesura que, a més sindicalistes de CCOO, UGT i SIT, - El col·lectiu demana que la jorna- des. coincideixo amb el PP.
Catalunya. Juny de 2009 9
