Revista Catalunya 141 Juliol 2012

1. Catalunya
> Òrgan d’expressió de les CGT de Catalunya i de Balears · 8a. època · Juliol 2012 · núm. 141 · 0,50 euros · www.cgtcatalunya.cat www.cgtbalears.org
Dipòsit legal: B 36.887-1992

2. > Òrgan d’expressió de les CGT de Balears i Catalunya · núm. 141 · Juliol 2012 0,50 euros · www.cgtbalears.org · www.cgtcatalunya.cat
Dipòsit Legal: PM 1.177-2005

3. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
Editorial
> ON ENS TROBEM?
CONFEDERACIÓ GENERAL DEL
TREBALL (CGT) DE LES ILLES
BALEARS
Camí de Son Rapinya, s/n - Centre
“Los Almendros”, 2n 07013 Palma de
Mallorca
Tel. 971 791 447 -Fax. 971 783 016 -
lesilles@cgtbalears.org
Rescat bancari: Un
Delegació Menorca
Plaça de la Llibertat, 5 07760
Ciutadella
Tel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592
menorca@cgt-balears.org
cop d’estat…
SECRETARIAT PERMANENT
DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA
CGT DE CATALUNYA
Via Laietana, 18, 9è - 08003
Barcelona -
spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax
tou, diuen…
933107110
FEDERACIONS SECTORIALS
• Federació Metal·lúrgica de
Catalunya (FEMEC)
• Federació de Banca, Borsa,
Estalvi i Entitats de Crèdit
S
• Federació Catalana d’Indústries
Químiques (FECIQ) e’ns pixen a sobre, diuen que plou i la
• Federació de Sanitat
• Federació d’Ensenyament de colla d’imbècils que els fan de claca
Catalunya (FEC)
• Federació d’Administració
demà, o avui mateix, diuen que “no es
Pública (FAPC) podia fer res més”, “que sobretot, unitat,
Via Laietana 18, 9è - 08003 Bcn tingueu confiança”, “és que Madrid ja se
Tel. 933103362. Fax 933107110 sap”, “que nosaltres sempre hem estat
FEDERACIONS COMARCALS europeistes…” i que toca callar i esperar.
Que es posin l’Europa dels mercaders a
Anoia
Carrer Clavells 11 - 08700 Igualada on els càpiga.
Tel./fax 938042985 · cgtanoia@yahoo.es Un nou cop d’estat, aquest a l’Estat es-
Baix Camp/Priorat panyol, es va produir el 9 de juny. Li diuen
Raval de Sta. Anna 13, 2n, 43201 Reus
baixc-p@cgtcatalunya.cat intervenció però és un cop d’estat. Una
Tel. 977340883. Fax 977128041 colleta (diuen que serà tou i per això no
Baix Llobregat arribaran a colla) de colpistes vinguts del
Cra. Esplugues, 46 - 08940 Cornellà -
cgtbaixll@cgtcatalunya.cat
centre de Goldman Sachs seran ara els
Tel. 933779163. Fax 933777551 encarregats de deixar-nos sense drets so-
Comerç, 5. 08840 Viladecans cials, sense sanitat, sense escola, sense
cgt.viladecans@yahoo.es res que no siguin obligacions, cops de po-
Tel./fax 93 659 08 14
rra i negació del dret a ser. Els plantarem
Baix Penedès
Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell cara, ja ho saben, per això s’han armat i
Tel. i fax 977660932 han llogat milers de de joves musculosos
cgt.baix.penedes@gmail.com
convenientment ensinistrats per trencar-
Barcelonès Nord
Alfons XII, 109. 08912 Badalona
nos el cap, per tal que la gent digui “inter-
cgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803 venció” i no “cop d’estat” i sobretot, que
Garraf-Penedès tingui confiança en els nous botxins.
Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la Els “tècnics” (són privatitzadors llogats per
Geltrú - cgtvng@cgtcatalunya.cat
Tel. i fax 938934261 les empreses que ens vendran “serveis”
Maresme
que per nosaltres són drets) ens diran que
Unió 38 baixos, 08302 Mataró - cal que tanquem hospitals i escoles, que
maresme.cgt@gmail.com
Tel. i fax 937909034 no tothom tingui accés a la sanitat, que so-
Vallès Oriental
bren funcionaris i per tant serveis bàsics,
Francesc Macià, 51 08100 Mollet - que ja se sap que hem viscut per damunt
cgt_mollet@hotmail.com
de les nostres possibilitats…, i no sé quan- se’ls afoni el palauet que han fet amb els
Tel. 935931545. Fax 935793173
tes mentides més. I sí, potser alguns hi nostres diners, amb el nostre treball, amb Agurrelj
FEDERACIONS INTERCOMARCALS han viscut però els que més hi han viscut les nostres vides. Que caiguin al clot i no
Girona són precisament els rics que no deixaran en surtin més els responsables de morts
Av. Sant Narcís 28, ent. 2a 17005
de viure-hi, per tant que no ens enredin. evitables, els que ens volen com més rucs
Girona
cgt_gir@cgtcatalunya.cat Això no és cap “rescat” sinó un cop d’estat millor, els que ens odien tant que només
Tel. 972231034. Fax 972231219 saben mirar cap a dalt per llepar i cap a
a partir del qual aquest Chiquito de la Cal-
Ponent baix per escopir.
zada que fins ara era ministre d’Economia
Av. Catalunya, 2, 8è 25002 Lleida - Potser ens venceran primer però estigueu
lleida@cgtcatalunya.cat deixarà el seu lloc a un altre “tècnic” més
Tel. 973275357. Fax 973271630 segurs que els costarà i que en segon ter-
amic dels amos encara per tornar-nos a me serem la immensa majoria qui marcarà
Camp de Tarragona
Rambla Nova, 97, 2n 1a - 43001
reformar laboralment parlant. Ens retalla- les regles del joc, perquè algunes no vo-
Tarragona ran tot el retallable i en xafaran tant com lem passar de tenir uns amos a Madrid a
cgttarragona@cgtcatalunya.cat
Tel. 977242580 i fax 977241528 puguin. tenir-ne uns altres a Brussel•les, ni a Bar-
Tenim diverses opcions: mirar-nos-ho per celona, València o Palma. Nascuts sense
FEDERACIONS LOCALS la tele, vibrar amb la Selección i cridar Viva amos, lluitarem contra la dictadura dels
Barcelona España!, o sortir al carrer. Com sempre, diners amb la solidaritat i en defensa de la
Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona
flbcn@cgtbarcelona.org però cada cop som més, triarem el carrer. igualtat i la llibertat. I tingueu-ho clar. El que
Tel. 933103362. Fax 933107080 Per aturar-los. I si no en tenen prou pre- ha passat és un cop d’Estat, ni el primer ni
Berga nent les places aprendrem a fer-nos mi- el darrer, però un cop d’Estat. I com tots
Balç 4, 08600
sad@cgtberga.org Tel. 938216747 ners i cavarem sota els seus peus fins que ells, acabarà caient, acabaran caient…
Manresa
Circumval·lació 77, 2n - 08240 Edició del Col·lectiu La Tramuntana: Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T, Jose Cabrejas, Mireia
Manresa
manre@cgtcatalunya.cat Bordonada, Dídac Salau, Josep Estivilli, Xavi Roijals, Jordi Martí, Josep Torres, Txema Bofill, Paco
Tel. 938747260. Fax 938747559 Martín, Moisès Rial i Laura Rosich. Col·laboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martínez, Toni Álvarez, “Em trobo cadàvers vagant sense
Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Dídac Piñero, Jaume Fortuño, Carlús Jové, Agurrelj, Joan Canyelles memòria, càdavers sense futur.
Rubí
Colom, 3-5, 08191 Rubí, flcgt_rubi@ Amengual, Emili Cortavitarte, L’amo en Pep des Vivero i les federacions i seccions sindicals de
hotmail.com Tel. i fax 93 588 17 96 CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Redacció i subscripcions a Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n. Em trobo cadàvers vagant sense memòria,
Sabadell
43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977340883. Col·laboracions: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat, càdavers sense futur al món”
Rosellò 10, 08207 Sabadell - com-cgt-cat@cgtcatalunya.cat Redacció i subscripció a Balears: Camí Son Rapinya s/n, Centre
cgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93 Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447. Col·laboracions: comunicacio@cgt-balears.org
745 01 97
Web revista: www.revistacatalunya.cat. “Vagant sense futur”,
Terrassa No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. d’Eina
Ramon Llull, 130-136, 08224 Terrassa -
cgtterrassafl@gmail.com Drets dels subscriptors:
Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 D’acord amb la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adreça dels subscriptors i subscriptores són incor-
porades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant l’Agència de Protecció de Dades, el titulars respectius dels quals són el Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya
Castellar del Vallès
Pedrissos, 9 bis, 08211 Castellar del i la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears i la seva única finalitat és l’enviament d’aquesta publicació. b) Aquesta base de dades està sotmesa a les mesures de seguretat
Vallès necessàries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podrà exercir el seus drets d’accés, rectificació,
cgt.castellar-v@terra.es, cancel·lació i oposició al tractament de les seves dades personals mitjançant comunicació remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrònic s-org@cgtca-
Tel./fax 93 714 21 21 talunya.cat o bé a Via Laietana 18, 9è de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears a Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel.
971 791 447. comunicacio@cgt-balears.org
Sallent
Clos, 5, 08650 Sallent Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència “Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya”
sallent@cgtcatalunya.cat Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:
Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador.
- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.
Sort - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.
Pl. Major 5, 25560, Sort
pilumcgt@gmail.com Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís del
titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior.
Més informació a http://cat.creativecommons.org/
2 Juliol de 2012

4. REPORTATGE La crisi és un
fenomen recurrent
L’ajuda imposada per la UE per fer front a la situació
de fallida de la banca espanyola suposarà un major i inherent al
aprofundiment de les polítiques de retallades i austeritat capitalisme
El rescat imposat de
la banca espanyola
La crisi econòmica: més despossessió social per salvar el
capital financer
Actualment, el que s’està intentant,
Ivan Gordillo
salvant el capital financer, és fer front
a dues contradiccions centrals. Per
una banda, el que s’anomena plètores
G ol de Cesc! El president del go-
vern i altres representants po-
lítics ho celebren efusivament a la
de capital, és a dir, grans volums de
capital atresorat que busca destins on
invertir però que, en l’actual context
grada d’un estadi a Polònia en mig de fallida productiva, no troba llocs
d’un partit de l’Eurocopa de futbol. on poder obtenir rendibilitats favora-
Hores abans s’havia anunciat el “res- bles. I per altra banda, l’eterna con-
cat” de la banca espanyola, valorat en tradicció capital-treball. La caiguda
100.000 milions d’euros, un episodi dels beneficis empeny els capitalistes
més de la lamentable gestió de la cri- a reduir els salaris per poder gaudir
si per part de l’Estat espanyol i de la d’un tros més gros del pastís. El go-
Unió Europea. vern hi ajuda amb les corresponents
Certament la imatge és patètica. reformes laborals. Un cop fet això,
L’ajuda imposada per la UE per fer però, la minva de la renda salarial fa
front a la situació de fallida de la reduir la demanda i dificulta la venda
banca pel despropòsit immobiliari i de mercaderies per part de les empre-
la creixent morositat suposarà un ma- ses.
jor aprofundiment de les polítiques El que s’anomena rescat és un ins-
d’austeritat. Aquests ajustaments trument que, a curt termini, té efectes
econòmics estan condemnant les en la distribució del deute, que pas-
classes populars, liquidant el patri- sa de privat a públic. A més, a llarg
moni públic i desmantellant la minsa termini, suposa una recomposició
democràcia que podia donar de si el del poder del capital sobre el treball
parlamentarisme. No és una proble- que es va aixecar el fals creixement mies centrals reciquessin els seus que, deixant diners a entitats en falli-
dels anys anteriors a la crisi. Sense superàvits invertint en la perifèria da, no s’aconsegueix generar el que a través de la despossessió de drets i
màtica tècnica sinó una qüestió polí- d’ajustaments estructurals disciplina-
tica. La prioritat són els bancs abans aquests crèdits les famílies no podien europea i, per l’altra, permetia que necessiten, sinó aplaçar el problema
consumir ni accedir a l’habitatge per el capital de la perifèria gaudís d’una per més endavant. Tot plegat una ma- dors de la força de treball.
que les persones. Els representants La crisi que viuen les economies cen-
electes es troben còmodes amb el culpa d’uns salaris llargament estan- moneda forta. Tot plegat cal amanir- niobra per garantir que la banca euro-
cats i baixos i uns preus en augment. ho amb la incompetència de la clas- pea acabarà cobrant. Els bancs espan- trals posa de manifest la incapacitat
mandat de les elits financeres. El cop del capitalisme de garantir unes con-
d’estat dels financers que es va iniciar Les empreses obtenien importants se política i les elits econòmiques, yols deuen, només a bancs alemanys,
beneficis però la ineficiència dels em- protagonistes d’innumerables casos francesos i britànics, més de 250.000 dicions de vida dignes a les classes
el 2008 està més que consolidat. populars i la seva incompatibilitat
presaris i la facilitat d’accés al crèdit de corrupció que en cap cas acaben milions d’euros. La maniobra no
Comença a fer-se difícil explicar amb un règim més o menys demo-
els permetia mantenir-se en una po- amb una ferma resposta per part de s’entendria sense la reforma duta a
alguna cosa nova sobre aquesta cri- cràtic. No hi ha una manca de recur-
sició poc competitiva. Aquesta barra la justícia. terme l’agost passat, acordada per PP
si. Tot el dit i repetit des que va co- sos ni de capacitats, sinó una gestió
lliure de crèdit havia de venir d’algun Aquest és el diagnòstic real de la crisi. i PSOE, on es prioritzava constitucio-
mençar continua sent vigent avui desigual de la riquesa produïda. La
lloc donat que l’economia espanyola I tota acció que no es destini a atacar nalment el pagament del deute públic
dia, més enllà de les peculiaritats dinàmica d’acumulació del capital
es caracteritza per un dèficit exterior aquests problemes d’arrel està desti- abans que cap altra partida. La sego-
dels nous episodis. El mal diagnòs- basada en la persecució del benefici
important. El sistema financer es va nada a fracassar en trobar una sortida na condició, derivada de l’anterior, és
tic inicial i la voluntat de salvar el privat està en la base del sistema i
endeutar fortament amb els mercats a la crisi més enllà d’afavorir el ca- un duríssim contracte d’austeritat que
capital financer estan darrere de les això és el que es pretén rescatar.
internacionals per finançar la bom- pital i obrir nous espais d’inversió a molt probablement començarà per un
erràtiques polítiques econòmiques. bolla immobiliària. La pertinença a través de la despossessió del que és augment de l’IVA que pot arribar fins
Continuem al mateix lloc on érem al l’euro donava una falsa estabilitat a públic i l’atac a les classes populars. el 21%, una major flexibilització del * Ivan Gordillo és membre del Semi-
començament de la crisi. les economies perifèriques. Un dels El que s’anomena rescat de la ban- mercat laboral i reducció salarial i nari d’Economia Crítica Taifa. Arti-
La crisi és un fenomen recurrent i in- problemes és, doncs, l’elevat endeu- ca espanyola -o línia de crèdit, com l’acomiadament de funcionaries. cle publicat a la Directa núm. 278.
herent en el capitalisme, fins i tot ne- tament de l’economia, especialment defineix de manera eufemística el
cessari per al seu funcionament. Les privat, sobretot de les empreses i del gover- no és més que
característiques de l’actual crisi capi- sector financer. la imposició a l’Estat
talista són la conseqüència del model El col•lapse, però, té més relació amb espanyol d’avalar el
anomenat neoliberal, on la producció la producció. El sistema productiu que els bancs mai
i les finances s’han desenvolupat re- havia arribat a límits insuperables de no podran tornar als
gides per aquest patró precisament sobreproducció i sobrecapacitat, el bancs europeus.
per superar crisis anteriors. Les des- sector immobiliari o de l’automòbil La intervenció
localitzacions, la fragmentació de la en són paradigmàtics. Aquests ex- de la UE a través
producció, la precarització laboral i cessos portaven a una nova senda del “préstec” dels
les privatitzacions són característi- d’endeutament per tapar les inver- 100.000 milions
ques d’aquest model, juntament amb sions fallides, és a dir, la producció d’euros té com
la importància que ha pres el sector que no es venia perquè les famílies a primera condi-
financer en l’organització econòmi- i empreses no podien assumir més ció el compro-
ca, sobretot a partir de la caiguda de préstecs. La caiguda dels beneficis mís de l’Estat de
l’economia productiva. es convertia en l’altre gran problema. respondre en cas
Aquesta crisi es va desencadenar Un tercer element important ha estat d’impossibilitat de
amb l’explosió de la bombolla im- l’arquitectura institucional de la UE, retorn dels bancs
mobiliària i financera, que es va ges- construïda per afavorir el capital. Per espanyols, quelcom
tar a base de donar crèdits sobre els una banda, permetia que les econo- més que probable, ja
Juliol de 2012 3

5. REPORTATGE
Ni rescat, ni ajuda, és una invasió capitalista!
realitzar retallades en la despesa so-
José Iglesias Fernández
cial d’altres serveis públics relacio-
nats amb el benestar de la població.
N o estem davant ni d’un rescat
ni d’una ajuda, sinó d’una in-
vasió capitalista. Les condicions que
...i desregularitza el
mercat de treball
imposa la Comissió Europea (CE)
per a la rendició total i la submissió Tercer. Hi ha reformes ineludibles
incondicional de l’Estat Espanyol al que exigeixen intransigentment les
capitalisme planetari ja han estat ex- empreses de l’economia real en el
plicades i només contenen coaccions mercat de treball. Necessiten impo-
imperatives. Fonts comunitàries sar lliurement als treballadors les
citades pel diari El País deixen ben condicions laborals que solen aplicar
clar que “les ajudes que s’acaben de en àrees anomenades de zona franca.
concedir (100.000 milions d’euros) Cap regulació d’entrada a la contrac-
estan estretament vinculades al com- tació de mà d’obra (temporalitat to-
pliment del pacte fiscal, digui el que tal, eliminació del salari mínim); cap
digui el Govern. O Madrid compleix, regulació durant el temps de treball
o els diners podrien deixar d’arribar”. (jornada il•limitada, lliure flexibili-
A més, el sistema compta amb fortes tat / mobilitat, baixos salaris, sense
institucions que actuen pressionant antiguitat, sense aportacions a la Se-
els governs dels “països gitanos” -tal guretat Social, sense representativitat
com despectivament se’ls anomena sindical ni dret de vaga, condicions
als passadissos de les institucions de treball i ambientals decidides per
oficials europees-: en les últimes l’empresa, etc.), i sense cap regula-
setmanes ha guanyat presència el ció de sortida (acomiadament lliure
triumvirat fiscalitzador format pel i gratuït).
Banc Central Europeu, el Mecanisme Per tant, darrere de totes aquestes
Europeu d’Estabilitat i el Fons Mo- reunions dels governs, centrades en
netari Internacional, per assegurar el dèficit pressupostari i el deute pú- ma financera (finalitzar el procés de l’acomiadament i els expedients de seva esplendor, ara ja fins i tot prole-
que aquestes recomanacions es com- blic, s’amaga una reforma a nivell privatització de les caixes d’estalvi), regulació d’ocupació (ERO) a les ad- taritzant i empobrint les seves classes
pleixin sense més retards, i d’acord planetari. És fàcil constatar el que i la reforma laboral i privatització del ministracions públiques”. mitjanes. Els aturats, en una gran ma-
amb els objectius que esmentem a diem de les declaracions de polítics sistema públic de pensions. És a dir, Totes aquestes mesures impliquen joria procedents de la classe mitjana,
sota. A l’assetjament que està exer- i buròcrates afins en els dies poste- són tan escandalosament exigits com però també bona part de les persones
que l’atur no baixarà, sinó que anirà
cint la troica, s’han sumat personat- riors: a moneda de canvi de l’ajuda finan- jubilades, incapacitades per a la pro-
en augment, tot i que els costos la-
ges com Hollande, Merkel, Monti o Fins fa uns dies, Mariano Rajoy i cera per part de la CE que un polític testa, amaguen les seves vergonyes
borals no paren de caure, i que la mà
Obama. Però tampoc cal llegir molt Luís de Guindos es van resistir i re- de la dreta nacionalista ha hagut de emparant-se en la caritat que pro-
d’obra és cada vegada més barata per
entre línies per comprendre com el butjaven rotundament l’ajuda que els dir: “és evident que aquest rescat té veeixen ONG assistencials com Creu
a les empreses. Aviat arribarem als
capitalisme surt beneficiat d’aquestes oferia Brussel•les. No obstant això, conseqüències. Per quin motiu hau- Roja, Càritas, els bancs d’aliments,
6,5 milions de persones treballadores
turbulències, encara que de vegades el Govern espanyol no té altra sorti- rien de deixar diners a les institucions campanyes televisives, etc.
en atur, de les quals tindrem, quan es
no les provoqui directament. Quin és da que seguir assumint el deute del espanyoles si no és a canvi d’alguna La classe mitjana, com matalàs ideo-
recuperi l’economia, al voltant de 6
el mecanisme? sector privat, la qual cosa allibera els cosa?”. milions d’aturats crònics. Com ame- lògic del capitalisme, ni té una cul-
capitalistes d’aquest país a respondre
naça, la cancellera alemanya Angela tura de classe, i encara menys una
d’aquesta al convertir-la en deute pú-
El deute privat esdevé blic. Així mateix, consumat aquest El sector productiu Merkel ha afirmat que “no hi haurà cultura de la resistència contra el ca-
deute públic... cap prestació sense contraprestació, pitalisme. El que farà que, bona part
aval pel Govern, aquest fort endeuta- deixat de banda dels seus components vagin assumint
ment de l’Estat el sotmet de manera sense els ajustos i reformes” que
Primer, les empreses multinacionals s’han acordat . la misèria que el capitalisme maltusià
que no li queda ni la menor escletxa Entre aquestes directrius i dirigents
exportadores han prestat a crèdit a els té reservada. Tampoc sembla que
per negar-se a realitzar les reformes no apareix cap preocupació per di-
l’univers d’esquerres, essencialment
les importadores espanyoles. Crèdit exigides per aquestes institucions, namitzar el sector productiu. Mentre El gran negoci del habitat per partits, sindicats, coopera-
facilitat per la gran banca d’aquests que són el veritable objectiu de la in-
països. Els agents econòmics que
hi ha diners per al sistema financer capitalisme tives i altres expressions afins es pro-
vasió capitalista. Per tant, és fàcil en- amb prou feines queda un euro per al
s’endeuten són els bancs, les empre- tendre que com més endeutat estigui sistema productiu. Es salven bancs i posi alguna cosa més transformadora
En resum. El capitalisme no està que la tornada al capitalisme huma-
ses i les famílies. És un deute que el Govern més obligat està a realitzar caixes però no hospitals ni escoles. en crisi, sinó que és el seu model nitari i verd. Caldrà esperar a veure
contreu el sector privat però pel qual les retallades en la despesa social i les Es congelen o redueixen els salaris i
la CE n’obliga l’Estat a responsabilit- d’acumulació el que pateix algunes per on es desenvolupen els esdeveni-
privatitzacions que li imposa la CE. pensions, però ningú s’atreveix a li-
zar-se, de manera que el deute privat turbulències. Alteracions que aprofi- ments. De moment la crisi és un gran
Amb la suma concedida com a deute mitar les desorbitades remuneracions
es converteix en deute públic. ta per fer neteja, afeblir el poder de negoci del capitalisme.
-100.000 milions d’euros per ara- la anuals dels directius d’aquestes em-
troica reconeix al Fons de Reestruc- resistència i eliminar els indicadors
preses. Els preus del gas, electricitat i
de benestar aconseguits per la lluita * José Iglesias Fernández és mem-
...el govern retalla turació Ordenada Bancària (FROB) altres mercaderies indispensables per
històrica de la classe treballadora. bre del Seminari d’Economia Crítica
aquesta quantitat, però els diners pas- al benestar diari estan pujant, de ma-
despesa social... sen a pagar als creditors estrangers: nera que el poder adquisitiu continua A la contradicció Capital-Treball, Taifa. Article publicat al web del set-
cobren els bancs internacionals pels degradant-se. el capitalisme està (i segueix) en la manari Directa.
Segon, una vegada la CE aconse-
préstecs concedits a bancs d’aquest No obstant això,
gueix que l’Estat reconegui el deute
país (Santander, BBVA, la Caixa, la reforma labo-
exterior com a pròpi, actua en nom
etc.), i cobren les empreses multina- ral exigida ja és
dels governs dels països prestadors
cionals per la venda a crèdit de mer- un fet. Acaba de
imposant les condicions i pressio-
caderies i serveis a empreses impor- ser aprovada amb
nant amb terminis perquè es pagui
tadores espanyoles. Encara que no ho els vots de PP,
aquesta. Les condicions consistei-
diuen, l’ajuda o rescat, és per pagar a CiU, UPN i Foro
xen en pagar els interessos, que en
aquestes entitats estrangeres. Perquè, Asturias; ve a ser
el cas espanyol poden arribar al 7%
si com descarten els experts, “els “un pas més en
(o més), afegint les quantitats presta-
100.000 milions d’euros del pla de la flexibilització
des -per 100.000 milions de préstec
rescat de la banca espanyola [no ani- del mercat de
l’Estat espanyol pagaria 7.000 mi-
ran] a parar al crèdit a les empreses i treball: estableix
lions l’any d’interessos i Alemanya
famílies”, a què es dedicaran llavors? l’acomiadament
només 1.000-.
Pensem que, amb aquesta ajuda coer- més ràpid i ba-
Els estats prestadors saben que
citiva, la CE mata dos ocells d’un tret rat (20 dies per
l’aparell productiu espanyol és inefi-
a favor del capitalisme planetari: so- any treballat),
cient per respondre a aquests com-
tmet el Govern espanyol a pagar les devalua la nego-
promisos financers, tant al volum del
entitats estrangeres i a realitzar les ciació col•lectiva
préstec com al dels interessos, de ma-
privatitzacions i reformes exigides en la mesura que
nera que poden pressionar i forçar el
en el document: reforma fiscal, amb dóna més poder
govern espanyol a privatitzar aquells
augment dels impostos indirectes; a l’empresari per
sectors objecte d’avarícia d’aquests
control dels pressupostos públics canviar les con-
prestadors, com l’educació, la sanitat
(que no hi hagi dèficits) -amb especial dicions de treball
i les pensions públiques, així com a
atenció a la despesa social-, la refor- i salarials i regula
4 Juliol de 2012

6. REPORTATGE
El rescat de la vergonya
empreses associades obres públiques var a la casta oligàrquica econòmica-
Rafa Cid
i concessions per a garantir la conti- dinàstica-financera. El 99 per 100 de
nuïtat de l’espoli. la societat que crea riquesa i progrés
El 10 de maig de 2010 el govern per a redimir al 1 per 100 cleptòman
A l més pur estil mafiós. Extor-
sió pura i dura. Encara que es
disfressi de crèdit tou, l’acceptació
del PSOE va assumir la interven-
ció que demanaven els mercats i
ho vaanomenar una dolorosa políti-
i ociós. Quina sagnant broma aquesta
campanya sobre compatibilitzar aus-
teritat i creixement que verbalitzava
d’una ajuda de fins a 100.000 mi- ca d’austeritat. El 9 de juny de 2012 l’oposició socialista per a amagar la
lions d’euros per part del govern per l’executiu recanvi del PP ha acceptat seva responsabilitat en el desastre!
a sanejar la banca espanyola (“la mi- el rescat de Brussel•les i ho ven com Només un cinisme propi dels còm-
llor del món”, que deien en l’etapa una ajuda “extremadament avantatjo- plices del linxament pot teoritzar so-
Zapatero) és un atracament social sa”. bre la necessitat creixement amb una
sense precedents. El poble que sofreix la crisi sense mà quan amb l’altra aplaudeix un
L’Estat (no som tots?) s’endeuta en culpa cap no té perquè saber la veritat creixement real de deute i dèficit. Tot
una quantia equivalent al 10 per cent del robatori en aquesta democràcia de sense que el robatori que el govern i
del PIB per a salvar als bancs privats casino. La “generosa” aportació del la classe política han perpetrat sobre
causants del boom immobiliari i les eurogrup augmentarà el ja gruixut el patrimoni social hagi tingut si més
hipoteques-forca. I no és “una nacio- deute sobirà i el dèficit públic, el que no la compensació d’exigir als seus
nalització” (dono perquè em donis, implica inexorablement més penúries caps financers que venguin els seus
diners per accions), com en el cas per a la gent humil i els treballadors. ingents actius immobiliaris a preus
de Bankia, sinó un torrent de diners “La marca Espanya” és ara més que de mercat. Res d’això. Gratis total.
ad calendas gregues per a reflotar un mai una marca escombraries, una Al contrari, com la banca usurera ja
sector que en plena crisi econòmica, cotxina condemna que els nostres no podia finançar-se en els mercats
amb prop de sis milions d’aturats, corruptes dirigents deixen com em- de capital perquè ningú creu en els
segueix donant beneficis, atorgant metzinada herència a diverses gene- seus falsejats balanços, per més test
vergonyoses indemnitzacions mul- racions. Una vegada més, en la mi- d’estrès que la glorifiquin, han posat
timilionàries als seus directius i fi- llor tradició del capitalisme canalla, una pistola en el pit de tota la societat
nançant als partits polítics perquè el govern de la nació, teòric repre- perquè ella la financi amb sang, suor
quan arribin al poder es posin a les sentant de l’interès general, decreta i llàgrimes.
seves ordres i ofereixin a les seves el sacrifici de tot un poble per a sal- L’Estat són ells.
La UE, el FMI i el Govern imposen a la ciutadania un nou
rescat a la banca
ni retallades socials. Una prova
Ecologistes en Acció
d’això és mirar el mirall irlandès. El
cas d’Irlanda és calcat a l’espanyol:
l’immens deute immobiliari dels
D avant de la imposició d’un nou
rescat a la banca a costa de la
ciutadania, cridem a la mobilització
bancs va ser eixugat amb els diners
de la ciutadania irlandesa primer a
través dels recursos propis i, pos-
ciutadana contra el pagament del teriorment, de la UE. Com és ben
deute il•legítim i el rescat a la banca. sabut, aquestes mesures van impli-
El que hem de triar és entre entregar car una forta retallada en despeses
els recursos col•lectius als que més socials i ambientals. I si el cas irlan-
tenen o invertir-los en necessitats so- dès és conegut de sobra i té molts
cials, com ara educació, sanitat, habi- paral•lelismes amb l’espanyol, les
tatge i medi ambient. implicacions de la intervenció grega
El 9 de juny la UE, el FMI i el Go- no són menys conegudes. Però, per
vern espanyol van imposar a la ciu- si queda cap dubte, tant la UE com
tadania un nou rescat a la banca. el FMI ja han deixat clar que hi ha
La suma serà de 100.000 milions condicionalitat en l’ajuda, en concret
d’euros que cal pagar amb diners en “consolidació fiscal, reformes es-
públics a un tipus d’interès del 3%. tructurals i mercat de treball”.
Eixos 100.000 milions suposen el Per a preveure el que implica aques-
10% del PIB espanyol però, amb el ta condicionalitat només cal veure el
3% d’interès en el marc d’una eco- nostre present. Les retallades ja es
nomia en caiguda, el percentatge pateixen aquí des de 2008 en forma
realment serà més gran. Però aquesta de reformes laborals encaminades a
no és la xifra total. A hores d’ara les una major precarització del treball,
diferents mesures de suport (fons de rebaixes brutals dels salaris, endarre-
rescat, compra d’actius o avals) a la riment de l’edat de jubilació o degra-
el que ja s’estava fent i està previst de la gran majoria de la població. triar entre que els que tenen molt re-
banca espanyola pugen 140.000 mi- dació accelerada dels serveis educa-
fer amb aquest malson setmanal en Que a més és un deute que és impa- cuperin les seues inversions i la vida,
lions d’euros. És a dir, un 14% del tius. Però probablement aquestos no
què s’han convertit els Consells de gable. I, sobretot, que com hem de triem la vida.
PIB. D’aquesta manera, en total la són els impactes més forts, ja que les
Ministres dels divendres. D’aquesta
banca està comprometent, almenys, brutals retallades en sanitat i en pro- manera no hi haurà intervenció per-
un 24% del PIB. tecció del medi estan posant ja, sen- què ja existia a través del Pacte Fis-
Però aquesta impressionant suma de se exagerar, cadàvers sobre la taula. cal de la UE.
diners públics que acabarà en molt Són els d’aquelles persones que ja no Així, des de la ciutadania tenim bà-
poques mans privades ni tan sols arriben a temps a les urgències per- sicament dos opcions. La primera és
serà suficient. El deute total espanyol què les han tancades, o que no tenen que fem el que se’ns demana amb
és el 400% del PIB, la gran majoria un diagnòstic adequat perquè s’han insistència, que ens quedem quiets
privat (un 336% del PIB). Així, ni detret els fons per a realitzar-los, o mentre ens devoren, membre a mem-
tan sols comprometent un quart de la que perden un sostre on viure, o que bre, “els mercats”, és a dir, el gran
riquesa anual de l’estat hi ha possibi- pateixen els impactes d’aigües con- capital bancari i transnacional. Que
litats reals d’acostar-se al pagament taminades perquè no hi ha diners per disfrutem del circ del futbol mentre
de la gegantina bombolla de deutes a depuració. ens prenen el pa.
generats per l’especulació urbanísti- Potser perquè portem anys de grans La segona és que reaccionem, que
ca. Aquest deute és impagable. bombaments de recursos de baix prenguem el carrer i diguem que
Per a Ecologistes en Acció, i per a a dalt, és pel que s’atreveixen a dir l’immens deute que ens lliga no
tota la ciutadania, resulta obvi que des del Govern que no hi haurà con- l’hem generat des de la ciutadania, i
el Govern menteix quan diu que no dicionalitat. Potser volen dir que no que els que l’han creat ho han fet en
hi haurà condicionalitat en l’ajuda hi haurà condicionalitat afegida a tot contra dels interessos i les necessitats
Juliol de 2012 5

7. TREBALL-ECONOMIA La CGT
promourà una
La nova reforma laboral és la conseqüència de la derrota
de les estratègies sindicals i de l’absència d’alternatives nova vaga general
transformadores acceptades per les classes populars per a la tardor
Enduriment de la
reforma laboral
Després del seu pas definitiu pel Congrés i el Senat
convenis col•lectius no renovats que de la reforma i és el tema que més
Redacció
en el text original era de dos anys. preocupa. S’elimina l’exigència
Aquesta modificació fa que els tre- d’autorització administrativa prèvia
balladors puguin veure’s en una deli- per a les regulacions d’ocupació en
L a reforma laboral elaborada pel
govern de Mariano Rajoy era
aprovada definitivament el 28 de
cada situació de desprotecció davant
l’empresari al mancar d’un acord que
reguli les seves condicions laborals.
les empreses.
Les empreses que acomiadin a més
de 100 treballadors haurien de dis-
juny de 2012 en el seu pas pel Con- En aquest sentit cal tenir en compte senyar un pla de recol•locació exter-
grés dels Diputats, l’últim tràmit que que en els quatre primers mesos de na dissenyat per a un mínim de sis
restava per a la seva aprovació defi- 2012 s’ha vist una baixada molt es- mesos.
nitiva, ja s’ha convertit en llei i refor- pectacular del ritme de signatura de La indemnització per acomiadament
ça el poder dels empresaris al temps convenis. Així mateix, en l’actualitat improcedent es redueix per als con-
que precaritza les condicions laborals hi ha quatre milions de treballadors tractes indefinits de 45 a 33 dies per
dels treballadors i treballadores. que encara no han renovat el seu any treballat, amb un màxim de 24
La llei quedava llesta per a ser publi- conveni. Aquesta modificació pot mensualitats.
cada en el Butlletí Oficial de l’Estat, provocar que la part empresarial es Els contractes fixos que actualment
una vegada ratificades totes les es- vegi amb la possibilitat de alliberar- tinguin dret a 45 dies per any mantin-
menes incorporades, onze esmenes se de compromisos i opti per retardar dran aquesta quantia fins a l’entrada
del PP i una del PNB al seu pas pel el procés i així aconseguir empitjorar en vigor de la norma i a partir de lla-
senat i ha aprovat definitivament una les condicions laborals de les planti- vors la indemnització passarà a ésser
modificació del mercat de treball que lles. de 33 dies. El límit per a ambdós pe- 5 % de les jornades hàbils, o el 25 % Amb aquest contracte, l’empresari
generalitza la indemnització per aco- Una altra de les esmenes del PP in- ríodes serà de 42 mensualitats. en quatre mesos discontinus dintre podrà beneficiar-se d’una deducció
miadament en 33 dies amb un topall troduïdes i que vénen a modificar el d’un període de dotze mesos. de 3.000 euros per la contractació
de dues anualitats i que facilita que decret que està en vigor actualment té - Acomiadament objectiu: 20 dies No es consideraran faltes d’un primer empleat menor de 30
les empreses puguin acomiadar per a veure amb les relacions individuals d’indemnització per any treballat d’assistència, entre altres, les absèn- anys i es compromet a mantenir el
causes econòmiques, i sense tutela en l’empresa. El PP ha donat suport a En el cas de l’acomiadament ob- cies per vaga legal, per representació contracte tres anys.
judicial, amb 20 dies i amb un màxim donar més poder a l’empresari per a jectiu -que permet a les empreses legal dels treballadors, risc durant L’aturat podrà compatibilitzar el sou
de dotze mensualitats. canviar de forma unilateral les con- acomiadar per causes econòmiques, l’embaràs, malaltia o accident no la- d’aquest contracte amb el 25 % de la
La reforma laboral que s’ha aprovat dicions de treball a l’autoritzar-li a organitzatives, tècniques o de pro- boral quan duri més de 20 dies i ho prestació per atur durant un any com
després d’un tràmit parlamentari, que disposar de fins a un 10% de la jor- ducció amb una indemnització de acordin els serveis sanitaris oficials a màxim. L’edat màxima per a acce-
entre la seva discussió en el Congrés, nada anual, enfront del 5% actual. 20 dies per any treballat- s’entendrà o per tractament de càncer o malaltia dir al contracte de formació i apre-
en la comissió d’Ocupació i en el Això vol dir que, si en una empresa que concorren causes econòmiques greu. nentatge serà de 30 anys, fins que la
Senat ha durat més de dos mesos i la jornada laboral anual aconsegui- quan hi hagi pèrdues actuals o pre- taxa d’atur a Espanya baixi al 15 %.
mig, és encara més dura que el de- da per la negociació col•lectiva són vistes o la disminució persistent del - Convenis col•lectius amb pròrro- Es bonifica fins a amb 3.600 euros el
cret que està en vigor des del passat 1700 o 1800 hores, l’empresari podrà nivell d’ingressos ordinaris o vendes. ga limitada contracte indefinit per a joves menors
12 de febrer i empitjora el contingut canviar entre 170 o 180. L’augment S’entendrà que la disminució és per- Els convenis d’empresa tindran prio- de 30 anys, i amb 4.500 euros per als
de la norma en relació als drets dels de la disponibilitat empresarial de les sistent si durant tres trimestres conse- ritat sobre els d’àmbit superior. de desocupats de llarga durada.
treballadors. condicions de treball empitjorarà les cutius el nivell d’ingressos ordinaris L’empresari podrà incomplir els pac- A partir del 31 de desembre no es po-
El projecte procedeix del Reial condicions de conciliació de vida la- o vendes de cada trimestre és inferior tes en un conveni col•lectiu (despen- dran encadenar contractes temporals
decret-Llei 3/2012, de 10 de febrer, boral i personal i és un atac en tota al registrat en el mateix trimestre de jament) en matèria d’horari, distribu- que superin els 24 mesos.
convalidat el passat 8 de març, amb regla als drets dels treballadors i, es- l’any anterior. ció del temps de treball, torns, salaris
l’objectiu, argumentava al Govern, pecialment de les dones, que són les Les empreses amb beneficis que aco- o funcions, quan concorrin causes - Bonificacions per a autònoms
de “crear les condicions necessàries més sotmeses a les dobles o triples miadin a treballadors de 50 o més econòmiques, tècniques, organitzati- S’estableixen bonificacions per no-
perquè l’economia espanyola pugui jornades. anys haurien de fer una aportació ves o de producció. ves altes de familiars col•laboradors
tornar a crear ocupació”. En el Senat, el PP ja havia introduït el econòmica al Tresor Públic. Es considera causa econòmica si hi de treballadors autònoms que equi-
El 12 d’abril, en el ple del Congrés, el passat 12 de juny onze esmenes, en- El personal laboral fix de les Ad- ha disminució persistent d’ingressos valdran al 50 % de la quota que resul-
PP, amb el suport de CiU, va rebutjar tre elles una iniciativa que modifica la ministracions Públiques tindrà ordinari o vendes. En aquest cas, ti d’aplicar sobre la base mínima de
les cinc esmenes a la totalitat amb text llei 27/2007 sobre l’accés a la pensió prioritat de permanència en cas s’entendrà que aquesta disminució cotització durant els 18 mesos imme-
alternatiu presentades al projecte de de jubilació i el que es coneix com d’acomiadament si hagués adquirit és persistent si durant dos trimestres diatament següents a la data d’alta.
llei i també va tombar 656 esmenes a llacunes de cotització. Segons aques- la seva condició mitjançant un procés consecutius els ingressos ordinaris
l’articulat. La Comissió d’Ocupació i ta modificació, a l’hora de calcular la selectiu d’ingrés convocat a aquest o vendes de cada trimestre són infe- - 20 hores a l’any de formació
Seguretat Social es va reunir el dia 24 efecte. riors al registrat en el mateix període Tots els treballadors tindran dret a 20
base reguladora de les pensions quan
de maig per a debatre, amb compe- de l’any anterior. hores de formació a l’any pagades
hi hagi llacunes de cotització, les pri-
tència legislativa plena, l’informe de - Acomiadaments i sous en el sector A més, l’empresari podrà modificar per l’empresa i vinculades al lloc de
meres 48 mensualitats s’integraran
la ponència sobre el projecte de llei, públic fins a un 10 % (180 hores) la jornada treball.
amb la base mínima d’entre totes les
que va ser aprovat per 25 vots a favor Els organismes i entitats del sector anual d’un treballador. Es crea un compte amb tota la forma-
existents a cada moment, i la resta de
i 17 en contra. Una vegada aprovat el públic podran acollir-se a causes Es limita a un any la pròrroga au- ció rebuda pel treballador en la seva
mensualitats amb el 50 % d’aquesta
Dictamen aquest projecte, va passar objectives d’acomiadament com les tomàtica dels convenis col•lectius vida activa.
base mínima, una qüestió que afec-
a continuar la seva tramitació en el empreses privades. D’altra banda, (ultraactivitat) i si transcorregut
tarà bàsicament a les dones.
Senat, on el PP va tombar tres vetos i s’estén al sector públic autonòmic i aquest període no s’arriba a un acord, - Desocupats que prestin serveis en
574 propostes de modificació. local les mesures de control de les s’aplicarà el conveni d’àmbit supe- benefici de la comunitat
Els conservadors han utilitzat en Resum de les retribucions i indemnitzacions del rior (sectorial o territorial) i també es S’estreny la col•laboració amb les
aquest procés el seu corró parlamen- principals mesures personal d’alta direcció. pot acudir a la Comissió Consultiva mútues de treball per a avaluar la in-
tari, amb el suport de CiU, per a en- Nacional de Convenis Col•lectius capacitat temporal.
durir un text ja de per si mateix molt
que introdueix, amb - Acomiadaments per absentisme perquè intervingui. Les persones que cobrin la presta-
perjudicial per als drets dels treballa- les modificacions laboral ció per atur podran realitzar serveis
dors i introduir així diversos canvis afegides al text final Es considera causa d’acomiadament - Contractes per a Pymes d’interès general en benefici de la co-
importants. les absències d’un treballador enca- Es crea un contracte per a pymes amb munitat mitjançant convenis amb les
Entre les esmenes pròpies que el
després del tràmit ra justificades però intermitents que menys de 50 treballadors, amb un administracions públiques.
PP va introduir en el Congrés i que, parlamentari: arribin a el 20 % de les jornades hà- període de prova d’un any en el qual
aprofundeixen en els seus aspectes bils en dos mesos consecutius, sem- no hi ha indemnització per acomiada- - ETT
més negatius, es troba la reducció a - Acomiadament pre que el total de faltes d’assistència ment, que desapareixerà quan la taxa Les ETT podran actuar com agències
un any de la pròrroga indefinida dels L’acomiadament ocupa el gruix en els dotze mesos anteriors arribi al d’atur baixi del 15 %. privades de col•locació.
6 Juliol de 2012

8. TREBALL-ECONOMIA
Reformes i
precarietat moral
que encara tenim amb l’eina o vehi- falta de llibertat de contractació, la li fa gairebé impossible trencar el cial de la qual més immediat no és
Desiderio Martín Corral
cle tècnic anomenat desregulació. seva capacitat de negociació en tot cercle de la inestabilitat i incertesa: altre que el d’acréixer la posició de
Que el PP tanqués posteriorment el el referit a les seves condicions de arbitrarietat i inestabilitat en l’accés, força de les gerències, de les empre-
cercle de l’autoritarisme, per mitjà treball (jornada de treball, temps de permanència i sortida del mercat de ses, del capital.
L ’Acord aconseguit entre els
agents socials (patronals i CCOO
i UGT) el passat mes de febrer per a
d’una reforma laboral encara més
bèstia, no deixa d’ésser sinó, una
conseqüència de la derrota i fracàs
treball mitjans adequats, intensitat,
etc.) es troba molt disminuïda i en
qualsevol moment, tant des de la for-
treball.
L’absència de drets genera una deter-
minada identitat de la força de treball
Enfrontar-se al capitalisme exigeix
no només combatre el treball assa-
lariat en la seva forma social actual
l’ocupació i la negociació col•lectiva, absolut de les estratègies sindicals ma jurídica com de la realitat, aban- que fomenta els valors insolidaris, la i en la seva manera de gestió, sinó
no deixava de ser una “acta notarial” i de les impotències i absències dona el mercat de treball, engrossint competitivitat, la desconfiança i, la que requereix d’una voluntat pràcti-
sobre la precarietat política, moral i d’alternatives transformadores creï- novament les llistes de l’atur i passa por a “perdre” el que no es posseeix ca de combatre l’assignació obliga-
social en que se’ns ha sumit a la ma- bles i acceptades per les classes po- a ser ocupable (empleabilitat), d’on (ocupació variable, salaris escassos i tòria del treball, de repartir el treball,
joria de la població en general i espe- pulars, no només en aquests quatre procedeix. condicions indignes). d’escurçar dràsticament el temps
cíficament als 23 milions de treballa- anys de “gran estafa”, sinó i, sobretot L’organització flexible de l’ocupació, La por paralitza l’acció tant de l’auto- de treball obligatori, de l’obligació
dors i treballadores que constituïm la , en els últims 30 anys en els quals es no només fomenta la utilització de defensa (lluita individual), com la d’una manera de comportament so-
població activa de l’Estat espanyol, ve desregulant el mercat de treball i mà d’obra precària, -la qual cosa defensa dels drets col•lectius, cons- cial amb pautes de consum material
encara que 5,3 milions estiguem des- desmantellant els serveis públics, el deu veure’s com una conseqüència tituint-se un procés individualitzant i i relacional, diferents, on tots cuidem
ocupats i desocupades i, 17,8 milions comú de tots i totes. necessària per a la producció del be- d’espera d’un “alguna cosa externa” i siguem cuidats, on l’austeritat sigui
d’ocupats i ocupades –ara com ara-, En els models constituïts de relacions nefici-, sinó que, sobretot persegueix sense nom i sense elements objectius sinònim de suficient per a tots i totes
anem a haver de transitar les nostres laborals actuals, el treballador/a entra que la força de treball sigui utilitza- que ho expliquin. Que les coses vagin i, siguem capaces de generar contra-
vides laborals i socials, pel camí de en el mercat de treball, roman i surt, da de tal manera que s’adapti a les a millor, però sense la intervenció del poders que es moguin en altres lògi-
la despossessió dels drets laborals com una mercaderia nua de drets: exigències de l’empresa, la qual cosa subjecte o subjectes socials. ques de constitució de les relacions
necessàriament comporta un aug- La mateixa incertesa sobre el futur, socials.
ment en la capacitat de disciplinar no només el laboral, sinó el social de Si bé és cert que la precarietat ma-
aquesta força de treball. l’individu, augmenta les dificultats terial i moral és el “comú” de gran
El treballador, home – dona, es troba per a conformar i afermar identitats part de la població, també és cert
indefens davant la capacitat de dis- individuals i col•lectives entorn del que aquesta condició de miserabi-
ciplina inherent a la relació salarial treball. Però aquesta no-identitat (del litat conté en si mateixa el princi-
en la gestió de la força de treball. treball), no es fa des de la crítica a pi d’esperança, de possibilitat de
Indefensió que abasta les dues di- la relació salarial o dit d’altra forma, rebel•lar-se, d’aixecar-se del terra,
mensions de les relacions socials de des de la ruptura amb la relació sala- de ser subjectes autònoms de la nos-
poder en l’interior de la relació sala- rial obligatòria, sinó que la mateixa, tra pròpia història.
rial: d’una banda, la de les gerències no es constitueix per l’absència de
i, per un altre, la força sindical o el continuïtat o permanència del tre- * Desiderio Martín és Secretari de
nivell individual i/o col•lectiu de ne- ball. El conflicte no desapareix però Salut Laboral del Comitè Confederal
gociació de les condicions de treball. es fa més complex al dissoldre’s en de la CGT, publicat al núm. 254 del
És una força de treball a la qual se una xarxa de teranyina, l’efecte so- Rojo y Negro.
CGT en suport de la lluita de les conques mineres
Secretariat Permanent del mens del govern i a la seva política s’injecten 100.000 milions a la ban- que és imprescindible que des de sanitat, el transport, es retalla en la
Comitè Confederal de la CGT de retallades. El cas de la mineria és ca, el govern retalla 600 milions de tots els sectors, associacions, sindi- mineria i demà serem qualsevol de
el viu exemple de la incapacitat del les ajudes a la mineria sense un pla cats i col•lectius, es participi activa- nosaltres i nosaltres. És imprescindi-
govern per a manejar una situació de de reconversió dels sectors que pro- ment donant suport a les i els treba- ble la immediata unitat de tota classe
E
crisi econòmica, al deixar de soste- dueixen pèrdues. lladors miners en la lluita que estan treballadora per a acabar amb aquest
stem vivint una lluita exem-
nir la indústria del carbó a força de La CGT continuarà donant suport, mantenint contra el Govern i contra genocidi laboral que està escometent
plar protagonitzada per les i els
tancaments salvatges, ERO i fallides, solidaritat i suport al conjunt del un sistema capitalista que no dubta a el capital.
treballadors de la mineria del carbó
mentre es compra carbó importat, sector miner perquè continuï la justa rescatar a la banca i s’oblida de les Des de la CGT, us emplacem a totes
(conques mineres d’Astúries, Caste-
australià o xinès. defensa dels seus llocs de treball i milers de famílies que viuen del seu i tots a participar en les mobilitza-
lla-Lleó, Aragó) que està contribuint,
No es pot deixar en el carrer d’un de la vida en les comarques. Creiem treball. Es retalla en l’educació, la cions de suport.
al costat d’altres lluites, a la revitalit-
zació necessària del moviment obrer dia per a un altre a milers i
del nostre país. milers de famílies (50.000
Parlem de vaga en les conques mine- llocs de treball) sense cap
res amb talls de tràfic en autopistes, pla de reconversió, sense
carreteres i vies ferroviàries, tan- cap alternativa, usant no-
caments en els pous, marea negra, més criteris economicistes
marxes, manifestacions, barricades i de pura rendibilitat. Cons-
d’arbres tallats, pneumàtics cre- cients de la problemàtica
mant,... en diferents llocs. Parlem de mediambiental de la in-
vaga declarada indefinida a finals de dústria del carbó, s’han
maig contra les retallades d’un 60% d’implementar plans reals
dels fons públics per al carbó, vaga de reconversió industrial
que pretén salvar l’economia de mi- que condueixin al progres-
lers de famílies asturianes, lleoneses, siu desmantellament de
aragoneses i el futur de les conques l’extracció del carbó en el
mineres. nostre país per a convertir-
La digna lluita que les i els miners lo en unes indústries social
estan plantejant en defensa dels llocs i econòmicament sosteni-
de treball directes i indirectes i en bles per al desenvolupa-
defensa de la vida en les conques ment dels pobles i les per-
mineres, s’està convertint en un bon sones que viuen en aquest
referent de resistència per al conjunt moment de la mineria.
de societat, en aquests temps de crisis És pervers que, mentre es
i explotació de la classe treballadora. retallen 27.000 milions
Des de la CGT volem transmetre tot d’euros en els Pressu-
el nostre suport a aquesta lluita en postos de 2012 i 10.000
defensa de l’ocupació en la mineria milions addicionals per
del carbó, no resignant-se als dictà- a Sanitat i Educació, i
Juliol de 2012 7

9. TREBALL-ECONOMIA
L’ALTRA REALITAT
100.000 milions
Pepe Berlanga
Entre altres desventurades actuacions 2008) i Espanya 40.789 en el perío-
resulta sorprenent per al mortal dels de comprès entre 2010-2011 (quan
humans el rescat del sector financer encara fardaven de la bona salut de
(caixes i bancs), aquest que no fa les entitats), una simple operació
H i ha qui pensa que només can-
viant el gestor els problemes se
solucionaran per si mateixos, garn
massa temps habitava en la “cham-
pions league” i que era l’enveja dels
nostres veïns. Continuant amb aques-
matemàtica i els rescats sumen 1,1
bilions d’euros, dels quals encara han
de retornar als seus respectius estats
error amic meu. Repassant les heme- ta poca vergonya dialèctica, el Pre- 865.000 milions.
roteques, fins i tot realitzant tan sols sident Rajoy va anunciar que no hi L’últim moviment, els 100.000 mi-
un exercici memorístic, recordem hauria rescat. Doncs, resulta que res lions d’euros que la UE posa a la
que durant els últims anys del govern era inqüestionable i, per tant, algú ha disposició de les entitats espanyoles
socialista, qui aspiraven a succeir-los estat mentint. i que, eufemísticamente, diuen és
en el govern deien que el problema de Si realitzem un ràpid repàs de la “pe- una línia de crèdit per a recapitalizar
la crisi tenia nom i cognoms, que tot núltima crisi” econòmica que ens la banca i que els nostres mandataris
era qüestió de pèrdua de confiança, assetja, constatarem que va tenir el no es cansen de repetir que no tindrà
que les coses s’estaven fent mala- seu origen en els EE.UU el 2008 fruit conseqüències en el dèficit públic
ment, que tenien un “pla” que trau- de la crisi creditícia i hipotecària, les i, en una mostra de cinisme i sense
ria al país del caos en que ens havien famoses “subprime”, començant amb cap pudor, que retornarà el crèdit a
instal•lat els nefasts representants so- la fallida del banc Lehman Brothers. les empreses i a la ciutadania, de nou
cialistes. Doncs, bé, es van celebrar Ràpidament, aquesta es va traslladar menteixen. No ens duguem a engany,
les eleccions generals al novembre a Europa i l’Estat espanyol no en va aquesta injecció econòmica servirà
de 2011, va guanyar per majoria ab- ser aliè, encara que amb la particula- per a cobrir pèrdues anteriors i do-
soluta el Partit Popular, es va canviar ritat que a més esclatés la bombolla tar-se de capital davant el previsible
el president del Govern i tot segueix immobiliària, provocant que gran agreujament de la crisi.
igual… o pitjor i no existeix pla B. nombre d’empreses constructores Basta un simple cop d’ull al resul-
Resulta inqüestionable que la culpa suspenguessin pagaments. tat dels informes elaborats per les
no era només del govern de torn, en- És a dir, que els bancs nord-ame- consultores contractades pel govern,
cara que també, que la crisi econòmi- ricans, els instigadores, concedien resultat, segons les estimacions ana-
ca no fa amics ni coneix d’empaties hipoteques d’alt risc, que aquestes litzades la banca espanyola necessita pactar el pagament a cinc directius de sobre les transaccions financeres
polítiques, més aviat al contrari, que van entrar a formar part de paquets de 51.000 a 62.000 milions de capi- 63,2 milions, a pesar que el Fons de podrien recaptar-se 5.000 milions a
els especuladors han trobant un bon financers garantits per aquestes ma- tal, no sorprenent que la majoria serà Reestructuració Ordenada Bancària l’any a l’Estat espanyol, i si s’ampliés
mos en el qual clavar la dent i no sol- teixes hipoteques, que va confluir en destinada a les entitats nacionaliza- (FROB) li subministrés 2.465 mi- al conjunt dels països de la Unió Eu-
taran la presa fàcilment. la més absoluta desconfiança entre das (Bankia, CatalunyaCaixa, Nova- lions. La CAM va garantir prejubila- ropea es recaptarien 57.200 milions.
La mateixa recepta podríem aplicar les pròpies entitats que van deixar CaixaGalicia i Banc de València) qui cions als seus directius per 12,8 mi- Si es suprimissin els avantatges fiscals
als administradors convergents, qui de prestar-se diners, conseqüentment rebran de 34.000 a 41.000 milions, lions i una pensió vitalícia de 369.467 de les SICAV (Societats d’Inversió
ens tenen acostumats a enumerar els baixa la liquiditat i el sector financer gairebé dos terços del total predicti- euros anuals a la seva exDirectora Col•lectiva de Capital Variable que
errors del tripartitt i l’herència rebuda tanca el crèdit a les empreses i els par- ble. Aquestes entitats nascudes de la General poc abans de la intervenció tributen només el 1%) on les grans
com els miserables culpables de les ticulars. Intentant solucionar la situa- transformació de les caixes en bancs del Banc d’Espanya. Bankia havia de fortunes evadeixen els seus impostos.
estretors que contínuament decreten, ció el govern nord-americà va injectar i que es trobaven contaminades per pagar a l’anterior Director Financer Mentrestant, les classes mitges i els
quan no són resultat del canalla es- 700.000 milions de dòlars al sector l’alegria amb que concedien crèdits al de Bancaixa 13,91 milions per drets treballadors i treballadores perce-
canyament econòmic de l’Estat es- financer per a salvar bancs, entitats sector immobiliari i altres lleugereses, de prejubilació i Rodrigo Rato expre- brem com ens pugen els impostos i la
panyol. hipotecàries i asseguradores. aglutinen a la seva al voltant una trista sident tenia dret a una indemnització crisi continua fent mossada en la nos-
Els uns i els altres estan demostrant Com ja hem assenyalat en la vella imatge, mentrestant els seus directius de 1,2 milions. Quina colla de poca- tra cada vegada més minsa economia.
la seva ineficàcia més palmaria per Europa les coses no anaven millor. han percebut gairebé 150 milions en vergonyes. Per cert, 100.000 milions d’euros es
a superar aquest desastrós forat que El Regne Unit va destinar 118.122 indemnitzacions o pensions. Mentrestant, les retallades socials corresponen a 16.638.600.000.000
s’està duent per davant els escassos milions, Irlanda 64.452, Holanda Resulta simptomàtic que els paga- continuen la seva inexorable marxa. ptes. (setze bilions sis-cents trenta-
beneficis del recent inaugurat estat 84.897, Alemanya 313.638, Bèlgi- ments més característics es van pro- Segons una associació de Tècnics vuit mil sis-cents milions de les anti-
del benestar. ca 25.781, Grècia 13.120 (això sí, el duir en les entitats gallegues que van d’Hisenda, si s’establís un impost gues pessetes)
FESIM-CGT davant la crisi i com afecta al sector del metall
aquesta agressió, a favor dels rics, Exigim una solució a l’actual econo- i en totes les estructures sindicals, a l’actuació dels governs central i au-
Federació de Sindicats
de la Indústria l’estat està actuant de manera repres- mia que passi per la reducció de les treballar perquè es facin les convo- tonòmics, així com les diferents poli-
Metal•lúrgica de la CGT siva contra les organitzacions i movi- hores de treball amb 32 hores setma- catòries de Vaga General necessàries cies, reprimint de manera antidemo-
ments socials. nals, amb el manteniment dels sala- perquè canviï la realitat social i els cràtica la reacció contra el gran frau
Aquesta agressió, afecta al sector ris, l’eliminació de les hores extres rics, empresaris i banquers siguin dels poderosos amb aquesta crisi. En
metal•lúrgic d’una manera clara. Ja encobertes que signifiquen les mesu- qui paguin amb els seus capitals, les concret, mostrem la nostra solidaritat
R eunits el Ple de sindicats de la
FESIM, per a la presa d’acords
en l’acció sindical i organitzativa,
hem viscut una reestructuració sal-
vatge, amb més de 1,7 milions de
res de flexibilitat i la reducció dràsti-
ca dels ritmes de treball que atempten
conseqüències del fracàs que signifi-
ca la seva crisi per a la majoria de la
amb tots/es aquells/es que han sofert
presó, detencions irracionals, per-
llocs de treball destruïts en els últims greument a la salut de tots/as. població. secució o assetjament, de les forces
així com per a l’elecció d’un nou set anys, però l’espiral de destrucció • La FESIM ens comprometem a de- • La FESIM denúncia i condemna policials o judicials.
Secretariat Permanent, hem valorat econòmica i el robatori generalitzat fensar aquestes reivindica-
l’actual situació que viu la societat de les entitats financeres al conjunt cions i a ser coherents amb
de l’àmbit estatal davant l’agressió de la població mitjançant decisions la convocatòria de Vaga
que el capitalisme està realitzant a les com el canvi constitucional o el pre- General del passat 29 de
classes populars mitjançant la crisi tès rescat des d’Europa, no fan més març, rebutjant les pre-
financera. que rebaixar les capacitats de compra tensions de les empreses
Una crisi creada, manipulada i usada de la població, creant una reducció del metall, d’empitjorar
per a retallar els drets i les conquestes de l’economia que augmenta aquesta les condicions salarials,
de desenes d’anys de lluites socials espiral. augmentar la flexibilitat i
que havien configurat una sèrie de Les notícies i previsions en el metall, ritmes de treball i per tant
drets universals que estan sent des- parlen d’una nova agressió de les em- seguir carregant sobre els
truïts alhora que es genera un empo- preses amb altra reestructuració amb treballadors les conse-
briment de la població i un cada ve- pèrdua d’ocupació i rebaixa de con- qüències del frau que sig-
gada major enriquiment d’una casta dicions i salaris. nifica l’anomenada crisi
d’especuladors i lladres que juguen La CGT del metall plantegem, contra capitalista.
amb la vida de milions de persones tota aquesta situació, el següent: • La FESIM crida a tots els
amb una impunitat que ha d’acabar • La FESIM rebutja la possibilitat de treballadors i treballadores
com més aviat millor. Per a mantenir nous acomiadaments en el metall. del metall, en les empreses
8 Juliol de 2012