1. Catalunya
w Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Juliol-Agost 2007 • número 88 • 0,50 euros • www.revistacatalunya.cat www.cgtcatalunya.cat
Viles, barris,
pobles i ciutats
Foto i muntatge: Dídac Salau

2. Editorial
EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
> ON ENS TROBEM?...
SECRETARIAT PERMANENT DEL
COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT
DE CATALUNYA
Via Laietana, 18, 9è
08003 Barcelona - spccc@cgt.es
Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10
FEDERACIONS SECTORIALS 30 ANIVERSARI DE LES PRIMERES ELECCIONS DESPRÉS DE LA DICTADURA
Trenta anys després
• Federacio Metal·lúrgica de Catalunya
(FEMEC)
• Federació de Banca, Borsa, Estalvi i
Entitats de Crèdit de Catalunya
i el deshonor continua
• Federació Catalana d’Indústries
Químiques (FECIQ)
• Federació de Sanitat de Catalunya
• Federació d’Ensenyament de Catalunya
(FEC)
• Federació d’Administració Pública de
Catalunya (FAPC)
Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona
Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10
FEDERACIONS COMARCALS
Comitè Confederal CGT que havien propiciat tal iniciativa. I
Anoia
Rambla Sant Isidre, 15, 1r
que hagi estat igualment rebutjat
08700 Igualada. Tel. i fax 93 804 29 85 l passat 14 de juny, enfront per col·lectius i associacions l'a-
cgtanoia@yahoo.es
Baix Camp/Priorat
Raval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reus
baixc-p@cgtcatalunya.cat / cgtreus@estil.net
E del Palau de les Corts, va
tenir lloc l'acte central amb el
qual el Parlament espanyol com-
cord consensuat, fa més d'un mes,
entre els Grup parlamentaris del
PSOE i d'IU per considerar-lo en-
Tel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41 memorava el trentè aniversari de cara insuficient.
Baix Llobregat les primeres eleccions polítiques És per això que des de CGT fem
Cra. Esplugues, 46
08940 Cornellà - cgtbaixll@cgtcatalunya.cat
després de la dictadura, del 15 de una Crida a totes les forces pro-
Tel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51 juny de 1977. L'acte va comptar gressistes a aprovar, abans que
Jacint Verdaguer, 23,
amb la presència dels represen- acabi l'actual Legislatura, una reso-
08640 Olesa de Montserrat tants de l'Estat, Rei, President del lució institucional declarant inac-
Tel. 93 778 04 93 Govern, representants institucio- ceptables les sentències pronun-
Baix Penedès
Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell
nals, polítics, a més dels polítics prosperar, en aquests 30 anys de de “reconciliació” i “concòrdia”, ciades pels tribunals repressius de
Tel. i fax 977 66 09 32 que van protagonitzar la Transició. Democràcia, els Recursos de revi- equiparava a víctimes i botxins; a la dictadura franquista, doncs
cgt.baix.penedes@gmail.com A pesar d'aquestes farses i del sió presentats per les famílies de defensors de la legalitat republica- només així serà efectiva la rehabili-
Barcelonès Nord
Alfons XII, 109. 08912 Badalona
reaccionari revisionisme de la his- les víctimes de la repressió fran- na i dels avanços populars amb els tació moral i jurídica de les víctimes
cgt_bn@wanadoo.es tòria de la Guerra Civil, divulgat i quista: des del cas Julián Grimau, colpistes. No és doncs d'estranyar del franquisme i es trencarà definiti-
Tel. i fax 93 383 18 03 promogut per la dreta i el PP, cada en 1990, fins als de Granado i Del- que aquest projecte fos rebutjat per vament amb el passat que lliga en-
Garraf-Penedès
Lepant, 23, baixos
dia és més evident que la “Transi- gado, Joan Peiró, Salvador Puig tots els partits, excepte el PSOE, i cara a la Democràcia amb la Dicta-
08800 Vilanova i la Geltrú - cgtvng@pangea.org
ció” no va ser tan modèlica com Antich, etc. No obstant això, ha per tots els grups i associacions dura.
Tel. i fax 93 893 42 61 pretenen (va ser en si mateixa una estat gràcies a aquestes iniciatives
Maresme
Plaça Cuba, 18, 2n
Còmic - Ácido Crítico
estafa). La prova: la rehabilitació i a l'esforç i a la labor dels grups pro
08302 Mataró - cgt_maresme@yahoo.es moral i jurídica de les víctimes de la revisió i a les associacions per a la
Tel. i fax 93 790 90 34 repressió franquista segueix sent recuperació de la memòria històri-
Vallès Oriental
Francesc Macià, 51
encara l'assignatura pendent de la ca que els partits progressistes han
08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.com Democràcia instaurada per la presentat iniciatives parlamentàries
Tel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73 Constitució de 1978. reivindicant l'honor de quants van
FEDERACIONS INTERCOMARCALS
Aquesta escandalosa vergonya sofrir repressió per defensar les lli-
no només és el resultat de l'accep- bertats que el règim franquista ha-
Girona
tació de la Llei d'Amnistia de 1977, vien conculcat.
Av. Sant Narcís, 28, entl. 2a que “perdonava” als que havien llui- Així, després del triomf electoral
17005 Girona - cgt_gir@cgtcatalunya.cat
Tel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19
tat per la democràcia i garantia la socialista de 2004, el Govern va
Ponent impunitat als responsables dels haver de constituir una Comissió
Av. Catalunya, 82è
25002 Lleida - lleida@cgtcatalunya.cat
crims franquistes, sinó també la Interministerial per a presentar una
Tel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30 conseqüència de l'indigne compor- Llei de rehabilitació i reparació de
Camp de Tarragona
tament dels Governs successius les víctimes de la repressió fran-
Rambla Nova, 97, 2n 1a, 43001 Tarragona - de la Democràcia que no s'han quista. Lamentablement, després
cgttarragona@cgtcatalunya.cat
Tel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28
atrevit a trencar el lligam institucio- de molts ajornaments i contrària-
nal amb el règim feixista de Franco ment al promès, el Govern socialis-
FEDERACIONS LOCALS
(“tot queda lligat i ben lligat”) i que, ta va presentar a mitjan 2006 un
a més, han permès a la Judicatura avantprojecte de Llei que no
Barcelona
Via Laietana, 18, 9è
la seva utilització com doctrina per només no contemplava la rehabili-
08003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.org a impedir el qüestionament de la tació jurídica (anul·lació de sentèn-
Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80
justícia repressiva del franquisme. cies) de les víctimes de la repressió
Manresa
Circumval·lació, 77, 2n
Per aquest motiu no han pogut franquista sinó que, amb el pretext
08240 Manresa - manre@cgtcatalunya.cat
Tel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59
Rubí “Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició: Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha tancat el dimecres 20 de juny
Colom, 3-5 Col·lectiu Catalunya: Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Jose Cabrejas, Mireia Bordonada, Dídac
08191 Rubí - flcgt_rubi@hotmail.com
del 2004.
Tel. i fax 93 588 17 96
Salau, Josep Garganté, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Martí i Òscar Purqueras. Col·laboren en
aquest número: Pau Lonch, “La Directa”, “La Fàbrica, Arcadi Bassegoda, Jordi Aguado Castillo,
Sabadell Javier Díez Carmona, Miquel-Dídac Piñero, Artur Sardà, Taller contra la Violència Immobiliària, Entesa “No es pot viure més dels valors
Unió, 59 rebuts, perque són sentits com a
08201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.com
pel Decreixement, Assemblea Pagesa, Mundana, “El Pèsol Negre”, Hiram Gascoigne, Rafael Cid,
Tel. i fax 93 745 01 97
Antonio Pérez Collado, Isaac Giribet, Josep M. Alarcó, Núria Rimbau, Jose M. Paños, Antonio Aranda, ordres i bloquegen, paralitzen,
federacions i seccions sindicals de CGT. Fotografies: Portada: Dídac Salau. David Datzira i Mireia
Terrassa Bordonada. Il·lustracions: Ácido Crítico. Tirada: 10.000 exemplars. Informàtica: Germán alienen: hem de crear nosaltres
Ramon Llull, 130-136 mateixos el Sentit des de baix”
08224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.com
‘Mozzer’. Redacció i subscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda)
Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04
977 340 883. Col·laboracions a: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat i (cronologia) cronocata@cgtca-
talunya.cat Miquel Àngel Marín a “Lo clarinet és l’aixada”
Castellar del Vallès No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors.
Pedrissos, 9 bis
Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya"
08211 Castellar del Vallès
Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:
cgt.castellar@terra.es - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador.
Tel. i fax 93 714 21 21 - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.
Sallent - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.
Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob-
Clos, 5, 08650 Sallent - sallent@cgt.es
teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior.
Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 Més informació a http://cat.creativecommons.org/
2 Catalunya. Juliol-Agost de 2007

3. REPORTATGE Cap àmbit pot ser
El reportatge d’aquest “Catalunya” és obra negat a la discussió
dels companys i companyes de la publicació des de les teories i
llbertària i berguedana “El Pèsol Negre” pràctiques llibertàries
MUNICIPALISME
La perversió del
municipalisme per part de
l’estat i els seus sequaços
Hiram Gascoigne treballar són poques i poc rellevants
(El Pèsol Nege) i amb una escassa capacitat. Per
tant, amb l’apropiació del munici-
A
bans que res cal aclarir que palisme s’evita el debat, la negocia-
el municipalisme llibertari ció, el conflicte i la seva gestió
no ha estat apropiat per part sobre les qüestions importants del
del sistema estatal (els partits polí- municipi, que continuen sent matè-
tics, els governs i les administra- ria exclusiva del govern municipal i
cions públiques, i els sequaços d’a- dels tècnics.
quest sistema). El que sí ha estat Un exemple d’això són els “Con-
apropiat és el municipalisme; és a sells Territorials” de Manresa, uns
dir l’acció política (en el bon sentit òrgans de participació ciutadana de
de la paraula) construïda i duta a base territorial que estan enfocats
terme des de, en i per al nivell mu- als temes d’urbanisme, equipa-
nicipal. De fet el municipalisme lli- ments, medi ambient i serveis pú-
bertari és una interpretació anar- blics en general. Aquests consells,
quista del municipalisme i una però, no prenen cap decisió, sim-
crítica a l’apropiació i perversió plement són espais en els que l’A-
d’aquest per part del sistema estata- juntament de Manresa informa als
lista. ciutadans, es presenten queixes i
Dit això, ara em contradiré a mi suggeriments, i es fa alguna consul-
mateix, en matissar que una part del llibre cita al partits dels Verds (del el sentit de la capacitat de poder. Si part de l’aparell estatal, des de l’ad- ta (no vinculant). El seu control per
municipalisme llibertari (les pro- poble de Burlington, als Estats en el municipalisme (i en l’anar- ministració local (ajuntaments, part de l’Ajuntament és clar: els
postes de Murray Bookchin i dels Units) i hi inclou el seu programa quisme) és de baix (municipi) a consells comarcals i diputacions). consells estan formats per dos regi-
seus deixebles de l’Institut d’Ecolo- electoral. dalt, l’apropiació d’aquell ha estat Aquesta s’ha basat en la construc- dors i un funcionari de l’Ajunta-
gia Social) sí que ha estat apropiada D’aquesta manera no és estrany de dalt a baix, sintetitzat en el “prin- ció de les seves polítiques des de ment, als quals cal afegir alguns
a través d’alguns partits polítics. De que el municipalisme llibertari de cipi de subsidiaritat” (acostar el l’àmbit territorial del municipi, ciutadans (amb un màxim de 40),
fet no es tracta en tota regla d’una Bookchin i de l’Ecologia Social, o més possible el nivell administratiu però sense cedir el poder de decisió que de fet són els representants
apropiació, ja que Bookchin preveu una part del seu discurs, sigui fàcil- al ciutadà). En aquest context, i als seus habitants. A partir d’això d’associacions de veïns i d’altres
la participació dels col·lectius lli- ment apropiable per part dels partits sense sortir de Catalunya, un dels l’estatalisme crea nous instruments entitats barrials (fins a 12), 12 més
bertaris a les eleccions municipals, polítics, especialment ecologistes. partits polítics que més s’ha apode- institucionalitzats (plans de partici- designats pels partits polítics i 12
no només en l’acte de votar sinó A Catalunya, per posar un exemple rat del discurs municipalista són les pació ciutadana, plans de barri...) més escollits a l’atzar a partir del
també en la candidatura als càrrecs proper, el partit dels “Els Verds-Al- CUP (Candidatura d’Unitat Popu- pels quals administra i gestiona el padró. Els Consells Territorials,
locals electes. ternativa Verda” és possiblement el lar), que entenen el municipi només municipi, legitimant-se en una il·lu- però el mateix per als altres con-
Aquesta participació electoral la que més ha reivindicatapropiat a com l’àmbit més proper a les perso- sòria participació de la població, i sells ciutadans i òrgans de partici-
justifica a partir del supòsit que Murray Bookchin, que el citen com nes, i no com que aquest àmbit està pels quals imposa i exerceix encara pació ciutadana de Manresa, van
l’assemblea local no té la capacitat un dels seus clàssics (i en menor format per persones. Des d’aquest més la seva autoritat (en estar més més enllà de la distorsió del muni-
de constituir-se com a un òrgan an- mesura reivindiquen també a Kro- àmbit local, i a través dels ajunta- propera a les persones) per mitjà de cipalisme. Són també un instru-
tagonista al poder estatal i, com a potkin). ments, pretenen dur a terme les la intervenció de polítics i tècnics ment per al control de les associa-
conseqüència d’això, és poc proba- A més d’aquests són molts els seves propostes, aplicant la demo- en els òrgans de participació. Per cions de veïns per part de
ble que els governs municipals ac- partits que reivindiquen el munici- cràcia directa (tot i que, contradic- tant aquests instruments s’allunyen l’Ajuntament i els partits polítics.
cedeixin a dissoldre’s o a cedir el palisme, en especial aquells que tòriament, participen en la demo- molt de la presa de poder per part En aquest sentit cal tenir en compte
poder a l’assemblea. D’acord a tenen una base d’actuació més local cràcia representativa). Tot i que de les persones, i l’aplicació dels que les associacions de veïns, so-
això, Bookchin considera que l’es- (per convicció o perquè sorgeixen reconeixen el limitat marge d’acció quals té un efecte pervers sobre els bretot en el seu origen, tenen una
tratègia a seguir és apoderar-se dels de moviments locals, com les asso- dels ajuntaments, no reclamen col·lectius locals. forta component municipalista i
governs locals i des d’aquests esta- ciacions de veïns, les agrupacions l’ampliació de les seves competèn- Aquesta perversitat es mostra en que articulen gran part de les reivin-
blir les assemblees. La proposta d’electors o els partits d’indepen- cies ni de la seva sobirania. I, evi- la generació d’una major asimetria dicacions de democràcia directa a
d’aquesta corrent de pensament no dents). dentment, en apostar per fer política de poder, en la que l’acció dels nivell local (de pobles i barris). Des
només es limita a la participació L’interès pel municipalisme s’ha des dels ajuntaments, no contem- col·lectius ciutadans queda encara de la seva aparició (la majoria a la
dels anarquistes, sinó que també incrementat en la darrera dècada en plen la creació o participació en as- més anorreada pel sistema estatalis- dècada dels 70) els partits polítics
preveu l’adopció d’aquest discurs i paral·lel a la creixent importància semblees municipals paral·leles a ta. És a dir, si les persones no tenen s’hi han abocat per a controlar-les,
estratègia per part d’altres col·lec- de les qüestions locals, en contra- aquesta institució. la capacitat de decisió i l’àmbit de sigui directament o a través del go-
tius (partits polítics existents inclo- posició a les d’escala superior (des Una altra de les conseqüències participació és el més proper possi- vern municipal. Com es pot des-
sos). D’aquesta manera, per exem- de la regional a la global). Però en del creixent interès per l’àmbit mu- ble i d’escala petita (un barri, per
ple, Janet Biehl (1998) en el seu aquest creixent interès s’ha invertit nicipal és també l’apropiació per exemple), les qüestions que poden continua a la pàgina 4 >
Catalunya. Juliol-Agost de 2007 3

4. REPORTATGE
Municipalisme en
> ve de la pàgina 3
prendre del cas dels Consells Terri-
torials, a tot això cal afegir també la
desestructuració de l’àmbit territo-
rial com un mecanisme més en la
perversió del municipalisme.
Així, els governs locals tendei-
xen a la delimitació dels pobles i
l’anarquisme ibèric
barris com a forma de trencament Gascoigne (El Pèsol Negre
de les comunitats locals. Pobles i
P
barris són construccions socials, oden trobar-se els antece-
amb una història i una morfologia dents del municipalisme lli-
pròpies i on s’estableixen les rela- bertari en les propostes de
cions socials que configuren el sen- l’anarquisme ibèric de la primera
tit de comunitat necessari per a meitat del segle xx? Les propostes
l’acció dels col·lectius en contrapo- comunalistes dels anarquistes es-
sició als governs. En delimitar-los panyols poden relacionar-se amb
des d’una perspectiva tècnica i ma- les municipalistes? La resposta a
temàtica es provoca el trencament aquestes preguntes és afirmativa, i
d’aquest sentit i, conseqüentment, en una amplitud molt més extensa
de l’acció dels col·lectius locals. de la que se sol pensar. D’una
Així, per exemple, a la ciutat de banda, els teòrics del municipalis-
Manresa s’estableixen quatre uni- me llibertari, en especial Murray
tats territorials independentment Bookchin, reconeixen que han des-
dels barris. envolupat les seves propostes re-
Un altre cas és del “Pla de Ba- colzant-se en la tendència comuna-
rris” de Barcelona, que establia, lista, que consideren no
entre d’altres qüestions, la delimi- suficientment articulada en els tex-
tació de la ciutat en uns 70 barris tos teòrics i recollida en els escrits
(amb l’objectiu que siguin l’àmbit de Bakunin i Kropotkin. Sense
territorial de la participació ciuta- anar més enllà d’això, s’obliden de Murray Bookchin i les seves polítiques de l’ecologia social és qui més ha fet i escrit sobre el municipalisme llibertari.
dana) i amb una població d’uns les aportacions d’altres anarquis- zades poden aportar alguna cosa de 1932. Seguint aquesta mateixa sament les comunalistes les menys
20.000 habitants cada un, al marge tes, com les delxs espanyolxs. Tot i interessant al tema. línia, l’any 1945 Felipe Aláiz va desenvolupades. Però això lluny
de l’existència dels barris tradicio- això sovint s’han referit a les Si hem de fer cas dels textos publicar el darrer estudi sobre mu- d’entendre’s com una feblesa res-
nals (que són més i de menor po- col·lectivitzacions de la revolució delxs anarquistes espanyolxs, per a nicipalisme, Hacia una federación pecte a les sindicalistes, es mostra
blació). de 1936-37 com a un exemple una part important d’ells el meca- de autonomías ibéricas, en el que, com una oportunitat en estar més
D’una banda, es procedeix a la pràctic d’algunes de les tesis muni- nisme idoni d’organització social, segons l’opinió de Sanz (2001), obertes a diferents possibilitats al-
partició de barris tradicionals en cipalistes (Stowasser, 1986; Biehl, econòmica i territorial és la “co- possiblement s’aprofundeix com hora de posar-les en pràctica. O
dos barris institucionals i, de l’al- 1998). Però en aquests casos, les muna” o el “municipi lliure” —el cap altre abans sobre aquests ide- com diu Urales (1932): “Se trata
tra, a l’agrupació dels tradicionals col·lectivitzacions, i d’altres exem- poble, en la terminologia habi- als, incloent l’experiència adquiri- de una iniciación, de una prepara-
en una sola unitat. ples històrics citats (com l’assem- tual—. Per Masjuan (2000) les da durant la revolució (però no tant ción, de un programa, de una fuen-
En aquesta mateixa direcció hi blearisme a Nova Anglaterra), són propostes d’organització basades com caldria esperar). te de sugerencias, si se quiere”. De
ha la proposta de la democràcia in- utilitzades només com a justifica- en la comuna o el municipi s’inspi- Abans de mostrar les caracterís- tot això també se’n deriva una se-
clusiva desenvolupada per Takis cions històriques a les seves pro- ren en els principis anarcosindica- tiques d’aquestes formulacions cal gona distinció a destacar: mentre
Fotopoulos (1997). La democràcia postes, sense ser gairebé mai un fo- listes de l’anarquista francès Pierre dir que es van construir sobre dues les anarco-sindicalistes emfatitzen
inclusiva és una síntesi d’algunes nament teòric d’aquestes. De Besnard (1933). Si bé en part pot aproximacions teòriques diferents, més la col·lectivitat, les segones
propostes del socialisme llibertari i l’altra, els estudiosos de l’anar- ser així, no es pot acceptar del tot d’acord amb l’heterogeneïtat de parteixen més aviat de les indivi-
de l’anarquisme verd (incloses les quisme ibèric o bé s’han quedat aquesta afirmació, en quant que l’anarquisme ibèric: l’anarco-sin- dualitats com a base per a la seva
idees de Bookchin) al projecte es- curts alhora de valorar-ho en rela- amb anterioritat a aquesta data ja dicalista, entre les que es conten les organització.
tatalista. En certa manera, la demo- ció al municipalisme llibertari havien aparegut algunes formula- de Pierre Besnard o Joan Peiró, ba- A grans trets es pot dir que les
cràcia inclusiva està molt propera (Sanz, 2001) o bé tot i haver analit- cions, algunes de les quals força sades en la lògica del treball indus- propostes municipalistes estan
al municipalisme llibertari de Bo- zat part de les propostes comuna- pioneres, com la de Juan Serrano trial, i l’anarco-comunalista, l’a- construïdes sobre tres característi-
okchin o a l’anarquisme d’estat. listes no les han relacionat amb les Oteiza, de 1881, a El municipio del narquista agrarista i el comunisme ques principals relacionades amb
Tornant a la proposta de Foto- municipalistes (Paniagua, 1982; porvenir (publicat per capítols a la llibertari, amb les Bruno Lladó, la dimensió territorial, la governa-
poulos, entre d’altres qüestions, Masjuan, 2000). Revista Social). Paral·lelament cal Federico Urales, Felipe Aláiz o bilitat i la federabilitat; les quals
aquesta està dirigida a la construc- Una de les raons que expliquen reconèixer que la major part de les Antonio Ocaña, basades en gran s’estructuren, d’acord a la resolu-
ció de la democràcia local a través l’oblit o ignorància respecte a les formulacions són molt superficials, mesura en la concepció de la natu- ció del Congrés de Saragossa
de les “dèmoi”; és a dir, de petites aportacions comunalistes ibèriques deixant les portes obertes a poste- ra i el treball elaborada per Kropt- (1936), sempre en l’eix que for-
unitats homogènies de 30.000 ha- és el fet que l’anarquisme també riors desenvolupaments i interpre- kin (L’ajuda mútua, 1902). La men l’individu-la comuna-la fede-
bitants aproximadament (fet que incorpora un biaix territorial en- tacions. D’aquí que, per exemple, comparació dels dos grups de pro- ració.
inclouria la divisió de les grans ciu- vers a certs coneixements. Actual- la CNT prengués les idees de Bes- postes mostra que gairebé no exis- En relació a la primera característi-
tats i l’agregació dels petits munici- ment hi ha una hegemonia de les nard per acabar de donar cos a teixen diferències importants, tot i ca, les comunes estan constituïdes
pis). propostes teòriques anglo-ameri- aquelles propostes. que les existents són molt signifi- com a les unitats bàsiques en l’or-
Posteriorment aquestes construi- canes; en d’altres moments ha estat La trajectòria seguida en l’àmbit catives. A nivell formal les prime- ganització social, econòmica i te-
rien una “confederació de dèmoi”, francesa, alemanya i russa. Això ha dels municipis lliures va tenir una res solen ser més elaborades i com- rritorial, ja que és l’àmbit en el que
similar a l’Estat. Segons Fotopou- deixat en un segon terme l’anar- continuïtat fins a la ponència sobre plexes que les segones, i aquí rau la es desenvolupa la vida quotidiana
los la xifra de 30.000 permet satis- quisme ibèric a nivell internacio- comunisme llibertari aprovada en principal distinció entre ambdues. de les persones. En aquest sentit
fer localment la majoria de les ne- nal, inclús entre els col·lectius es- el Congrés de Saragossa de maig En les anarco-sindicalistes s’esta- Urales (1932) defineix els pobles
cessitats essencials, que serien panyols. D’acord que un pilot de de 1936 de la CNT. Poc temps des- blia per necessitat una organització com “un fet de convivència col·lec-
administrades per governs electes, les propostes teòriques no valen res prés, i ja en plena revolució, es prèvia i un pla per a la construcció tiva”. En cap cas se senyala la di-
en el mateix sentit que la proposta o que no siguin suficientment des- constituïren les col·lectivitzacions de la societat llibertària organitza- mensió poblacional i l’extensió te-
de Bookchin. Però la qüestió no envolupades, però això no treu que agrícoles i industrials, que en al- da a partir del municipi lliure. En rritorial dels municipis lliures, ja
està en la quantitat, sinó en el que no n’hi hagi de molt vàlides. Rei- guns casos s’acompanyaren de la canvi, les anarco-comunalistes, tot que són les relacions socials de
les persones que la formen poden o vindicar, doncs, alguns aspectes posada en pràctica de les tesis i partir també del municipi lliure, proximitat les que defineixen la
no decidir. del comunisme llibertari i del co- anarquistes en l’àmbit local. Ante- rebutgen totalment la imposició seva dimensió, establertes a partir
munalisme agrari del primer terç riorment, durant les vagues revolu- d’una organització prèvia i una d’un punt geogràfic que les centra-
del s.xx és trencar en part amb l’- cionàries de 1932 i 1933, ja s’ha- planificació desenvolupades per litza (en les propostes anarco-sin-
FOTOPOULOS, Takis (1997) hegemonia de Murray Bookchin o vien dut alguns intents, com la unes elits revolucionàries que po- dicalistes aquest punt central ha
[2002]. Hacia una democracia in- Janet Biehl en el municipalisme proclamació d’alguns pobles com drien conduir a un nou autoritaris- d’ésser el sindicat local). D’aques-
clusiva. Montevideo: Nordan Co- llibertari; i és també treure de l’o- a “municipis lliures”, entre els me. Aquest rebuig a la planificació ta manera no és pas un nombre
munidad blit idees que degudament actualit- quals Sallent o Navarcles al gener és el que explica que siguin preci- concret de persones o de superfí-
4 Catalunya. Juliol-Agost de 2007

5. REPORTATGE
cie, ni tampoc els límits municipals substituït per una unitat econòmica
o parroquials establerts per l’Estat i aquest pacte és la proposta de
l’Església respectivament els que “doble-projecte” d’Stowasser.
defineixen la dimensió demogràfica
i territorial de les comunes. D’a- Bibliografia
questa manera, si bé en alguns
casos el municipi lliure pot coinci- ALÁIZ, Felipe (1945). Hacia una
dir amb un municipi ja existent, en federación de autonomías ibéricas.
d’altres, d’una banda, és el resultat [1993] MadridAlacantBéziers:
de la unió de diferents municipis Madre TierraFundación Anselmo
degut al reduït nombre de població LorenzoCNT
que hi habita i, de l’altra, de la sepa- BESNARD, Pierre (1933). “La or-
ració d’un municipi en diverses co- ganización política... o administra-
munes degut, pel contrari, al gran tiva” a Orto, núm.11
nombre d’habitants (com en el cas BIEHL, Janet (1998). Las políticas
de les ciutats, dividides en barris). de la ecología social. Municipalis-
Així doncs, si són les relacions so- mo libertario.
cials les que construeixen la delimi- AlozainaMadridBarcelona: Co-
tació dels municipis lliures, s’entén lectividad Los ArenalejosFunda-
que els límits d’aquests no són ción Salvador SeguíVirus
fixes. Tot el contrari, els límits són CNT (1936). “El comunismo liber-
un procés de construcció que pot que l’assemblea comunal s’enca- zació territorial resultant segueix un grau possible “s’abasti a si mateix”. tario, objectivo de la C.N.T.” a HO-
anar variant en funció dels canvis rrega de la resta (les activitats so- esquema escalar: la federació de Quan això no sigui possible la fede- ROWITZ, Irving Louis (1977): Los
socials. cials, culturals...). En canvi, rebut- municipis forma la confederació ració i, important, els pactes de mu- anarquistas, vol.2: La pràctica.
El segon lloc, aquestes unitats estan jant totalment el sindicalisme comarcal; les comarcals la regional; nicipi a municipi (sense necessitat Madrid: Alianza
emancipades de l’autoritat de l’Es- Urales proposa que sigui la comuna i així successivament fins a arribar a d’estar federats) es mostren com un MASJUAN, Eduard (2000). La eco-
tat, l’església o la burgesia, de ma- la que s’encarregui de tot; a això, l’ideal de la confederació mundial. mitjà per a l’abastiment de les ne- logía humana en el anarquismo
nera que són les persones que hi Antonio Ocaña (1932) matisa que Aquesta organització no ha d’im- cessitats comunes. Això és espe- ibérico. Urbanismo “orgánico” o
viuen o hi treballen les que prenen el comú del municipi lliure ha de plicar una pèrdua d’independència i cialment interessant aplicat en la ecológico, neomalthusianismo y
les decisions, de forma lliure, soli- substituir “al sindicat de treballa- autonomia dels municipis, ja que distinció de tipus de comunes que naturismo social. Barcelona: Ica-
dària i igualitària, per a l’adminis- dors en els pobles petits, i a la fede- s’ha de mantenir sempre el poder s’estableix en el Congrés de Sara- ria
tració i gestió dels afers comu- ració local en les ciutats”, entenent de decisió en aquests. L’òrgan ad- gossa (1936): les “comunes de con- OCAÑA, Antonio (1932). “El mu-
nalsmunicipals. Aquí és important que les qüestions econòmiques són ministratiu de les federacions són sumidors” (les que segueixen la lò- nicipio libre” a GOMEZ, Luis i PA-
notar que en les propostes comuna- també socials. Tan en un cas com els consells federals, formats per un gica de la producció industrial i NIAGUA, Xavier (1991): Utopías
listes, seguint la línia de Proudhon, en un altre, donat que les persones representant de cada municipi, el agrícola) i les “comunes naturistes i libertarias españolas siglos XIX-
substitueixen “el govern de les per- no poden abarcar-ho tot, aquestes a qual, com en el cas dels comitès, nudistes, i d’altres” (que no seguei- XX. Madrid: Tuero Fundación Sal-
sones” per part d’una minoria per través del sindicat io el comú cons- respon únicament a la comuna i és xen lògiques productivistes). vador Seguí
“l’administració de les coses” per tituixen comitès o departaments un càrrec rotatiu. Aquestes segones, fora de la l’àm- PANIAGUA, Xavier (1982). La so-
part de totes les persones. L’admi- sectorials encarregats d’una sola Al respecte d’aquesta organitza- bit anarco-sindicalista, no haurien ciedad libertaria. Agrarismo e in-
nistració i gestió de les “coses” in- qüestió per a la seva millor admi- ció federal també existeix una dife- necessàriament de federar-se, però dustrialización en el anarquismo
clou totes aquelles activitats, béns i nistració i gestió. Aquests comitès rència substancial entre les propos- podrien establir pactes amb aque- espanyol 1930-1939. Barcelona:
infraestructures (que passen a ser no tenen poder de decisió, sinó que tes anarco-sindicalistes i lles altres per a les necessitats de Crítica
de propietat comunal, com exposa responen a les decisions del sindi- anarco-comunalistes. En les prime- productes industrials, infraestructu- SANZ, Carles (2001). “Municipa-
Urales) que tenen una incidència en cat o l’assemblea comunal Urales res s’estableix que els municipis res de comunicació... lismo: una alternativa libertaria” a
l’àmbit local o que des d’aquest emfasitza el fet que els membres han de funcionar obligatòriament Amb tot pot concloure’s que les Butlletí de la Fundació d’Estudis
àmbit pot incidir-s’hi. És a dir, i per d’aquests són rotatius, amb l’objec- formant federacions, de la mateixa aportacions del municipalisme ibè- Llibertaris i Anarco-sindicalistes,
dir-ho d’una certa manera, els mu- tiu d’evitar la seva professionalitza- manera que l’organització dels sin- ric tenen molt a veure amb les pro- núm.5
nicipis tenen competències en tot: ció i burocratització. dicats. De fet, l’àmbit territorial postes del municipalisme llibertari, STOWASSER, Horst (1986). “El
educació, comerç, indústria, salut, I, per últim, en les propostes co- d’aquestes federacions és “compost de les quals conscientment o in- Proyecto A” a DDAA (2003): La
agricultura... En aquest punt hi ha munalistes s’entén els municipis per tots els municipis situats en la conscientment s’han pres algunes utopía es posible. Experiencias po-
una important diferència entre les lliures com a interdependents, i no jurisdicció de la unió regional de idees. Així, per exemple, és interes- sibles. Buenos Aires: Tupac
propostes de caire anarco-sindica- com a unitats aïllades. En aquest sindicats” (Besnard, 1933). En sant de notar que les federacions URALES, Federico (1932). “Los
lista i les anarco-comunalistes. En sentit són federables en diferents canvi, en l’altre extrem, Urales, comunalistes i els pactes de munici- municipios libres (ante las puertas
les propostes de Besnard o Peiró, àmbits territorials per a l’adminis- sense negar la interdependència, és pi funcionen de la mateixa manera de la anarquía)” a NOGUEIRA,
per exemple, es constitueixen dos tració i la gestió d’aquells afers favorable a la no-dependència dels en la que Stowasser (1986) ha cons- Ángel (coord.) (1988): Pensamien-
òrgans d’administració: la “unió d’una escala superior, seguint el municipis (a l’igual que la no-de- truït el Projecte A: un municipi amb to y estética anarquista. Análisis y
local de sindicats” s’encarrega de principi elaborat per Proudhon (El pendència de les persones), de ma- balanç positiu ajuda a un altre amb documentación. Selección de textos
les activitats econòmiques, mentre principi federatiu, 1863). L’organit- nera que cada municipi en el major balanç negatiu; si el municipi és de F.Urales. Barcelona: Anthropos
Mundana (El Pèsol Negre) banda la tendència cap a l’augment
OPINIÓ: La concepció d'un ideal irrealitzable quantitatiu i ens posicionem per
E videntment, emmarcar la críti-
ca a les tesis de l’assagista
Murray Bookchin conegudes amb
d’una nova societat. Bookchin creu
que el poder no pot ser mai eliminat
directa, les lluites sintetitzades sota
una mateixa estructura són fàcil-
xa. D’aquesta manera aquest plan-
tejament resta sota la meva opinió
l’anhel qualitatiu. Per què no
mirem de crear unes bases propug-
nant en primer lloc la revolució de
el nom d’ecologia social en aques- i pensa que uns pocs sempre possei- ment integrades dins de les estruc- dins d’una utopia del tot impracti- la vida quotidiana i de les relacions
tes ratlles pot ser entesa com a una ran poder en alguna situació, tant si tures de poder de la societat actual. cable integralment per la qual cosa sense la qual no es pot plantejar cap
exposició reduccionista, però no es es tracta d’un dictador d’un estat Em pregunto si fins i tot seria possi- és fàcilment adaptable en algunes alternativa ja que la «futura revolu-
tracta en cap cas d’una pugna retò- feixista com de ciutadans lliures en ble que tal procés ajudes a reforçar de les seves parts per certes tendèn- ció» no arribarà o en cas de fer-ho
rica sinó de llançar certes reflexions assemblees democràtiques. Seguint l’autoritat i el poder de l’estat tal i cies esquerrenoses actuals, tal i com arribarà atapeïda de vicis autorita-
per enriquir el debat al voltant d’a- aquesta lògica proposa una partici- com s’ha donat amb tantes reivindi- està succeint. Seria doncs a través ris. En tot cas, quan siguem capaçxs
quest tema. Ja arribant a la fi d’a- pació llibertària a l’administració cacions absorbides i tergiversades dels mitjans des d’on es tergiversa- de viure lliurement ja pensarem
quest dossier central, segurament municipal com a via per aconseguir pels poders polítics. ria el fi. Al meu entendre ens haurí- com volem desenvolupar-nos. L’e-
haver difós aquest plantejament pot de manera legitimada el municipa- Tenint en compte també que em d’allunyar del mite de la demo- cologia social homogeïnitza l’ob-
aportar nous canals de reflexió lisme llibertari. D’aquesta manera mentre el municipalisme llibertari cràcia directa, de la imatge jectiu obviant així les diverses si-
sobre les possibilitats de participa- rebutja la ruptura amb la reproduc- es centra en l’augment del poder esteriotipada de les grans lluites de tuacions d’aquells col·lectius
ció política en algunes persones ció constant d’aquest sistema d’ex- polític local la vida econòmica resta masses i del concepte del creixe- doblement oprimits, per això em
mentre que a d’altres els pot sem- plotació i opressió. En confrontació tan particularment globalitzada que ment exponencial d’un moviment sembla que prèviament hem de fer
blar una traïció a les idees anarquis- cal dir que a part d’allò que implica crec que seria impossible que una que es crea per dominar i controlar- la crítica a tota mena de poder, no
tes ja que existeixen diverses ten- participar en les eleccions, fins i tot comunitat pogués arribar a resistir ho tot. Si contràriament però són els només del polític i aplicar amb una
dències anarquistes i les seves idees en les eleccions municipals estruc- les pressions de la gran economia i mateixos mitjans els que ens deter- sincera transversalitat l’antiautori-
difereixen respecte l’organització turades al voltant de la democràcia els interessos de classe per sí matei- minen el fi per què no deixem de tarisme.
Catalunya. Juliol-Agost de 2007 5

6. TREBALL-ECONOMIA Un nou ERO a
Entre callar i deixar fer i prendre partit i fer front a Furas deixa al
la piconadora neliberal, la CGT ha optat per la carrer desenes de
segona proposta. La piconadora també treballadors
La repressió contra la CGT continua
Vaga a Clariant del Prat
de Llobregat al maig
V Congrés CGT
Balears
nou Secretariat
Permanent
Secretaria de Comunicació CGT
Balears, www.cgtbalears.org
H elena Herrera Gorosito va ser
escollida, quasi unànimement,
com a nova secretària general de la Secció Sindical CGT Clariant El donant festa a la plantilla per als fins que arriba Dolors Binyoles, de la policia per efectuar la deman-
CGT de les Illes Balears, durant la Prat dies en els quals estava convocada responsable de Seguretat i Higiene da corresponent per l'atropella-
celebració del V Congrés realitzat la vaga, etc. de l'empresa, que quan circulava ment i l'omissió d'auxili.
E
durant els dies 1 i 2 de juny a Ca l 22 de maig va començar Un cop fracassats tots els recur- entre els manifestants en va atrope- El Comitè de Vaga es va reunir
ses Monges de Son Roca. Herrera la vaga a la factoria de Cla- sos de l'empresa per desmantellar llar un sense que, en ser informada després d'aquest fet amb la direc-
substitueix en el càrrec a Josep Juá- riant del Prat de Llobregat. la vaga, el 22 de maig del 2007 co- de l'ocorregut, vulgués parar i es va ció de Clariant que va oferir més
rez, que dimiteix desprès de vuit Feia dues setmanes el Comitè mençà la vaga. donar a la fuga, amb una omissió diners als acomiadats sense arribar,
anys com secretari general, el qual d'Empresa havia anunciar a la Di- Al voltant de les 8 del matí, en clara del deure d'auxili. Casual- però, a cap acord sinó demanar,
desenvoluparà les tasques de Se- recció de Clariant la seva intenció presència de la policia local del ment, el treballador atropellat, Ma- una altra vegada, la readmissió in-
cretari d’Acció Sindical. de convocar una vaga pels acomia- Prat i els Mossos d´Esquadra, arri- nuel Fernández, era un dels aco- condicional dels acomiadats. S'in-
Helena Herrera prové de la immi- daments de dos treballadors de la ben els tècnics administratius, des- miadats. formà l'empresa que la vaga conti-
gració argentina i fins ara era la res- planta (un exdelegat de personal i vinculats de la vaga per compte Aquest treballador va patit l'ai- nuaria els dies previstos 22, 23 i 24
ponsable de la secretaria de Gène- un afiliat a la CGT). L'empresa va propi i accedeixen a les instàncies xafament del peu dret i cap a les 12 de maig.
re. En el seu discurs va fer una fer l'impossible per desmantellar fabrils sense cap tipus de proble- h va ser donat d'alta al centre hos-
aposta clara per la dona, la joventut aquesta convocatòria i intentar ma, entre els xiulets i els aplaudi- pitalari i es reincorporà un altre Més informació:
i la immigració. minvar els ànims dels treballadors ments irònics dels manifestants, cop a la vaga, a l'espera de l'atestat http://cgtclariant.blogspot.com
Amb un informe molt positiu de
la gestió realitzada fins ara, Josep
Juárez inicià la segona jornada de
treball del V Congrés Confederal
OPINIÓ: Què s'amaga darrera del conflicte de Clariant,
de la CGT a les Illes Balears, que multinacional suïssa, hereva de l'antiga Sandoz?
va concloure amb l’elecció del nou
Secretariat Permanent al front del Secció Sindical CGT Clariant El formava part del Comitè d'Empre- que ha hagut de ser operat d'un ser acomiadat perquè no donés a
qual se situa la nova secretaria ge- Prat sa l'any 2005. tumor cerebral quedant en un estat conèixer aquestes dades?
neral. La importància d'aquestes dades pràcticament vegetatiu; a aquests La repressió és l'arma de l'em-
La resta de membres integrants
del nou SP queda de la següent ma-
nera:
E l passat 17 d'abril, dos treba-
lladors de Clariant Ibèrica a la
factoria del Prat de Llobregat van
es fonamenta en el fet que el Co-
mitè de l'any 2005 va denunciar
l'empresa i es va veure immers en
casos cal afegir que més del 75%
dels treballadors jubilats moren per
causes similars.
presa: qualsevol treballador que
denuncïi una il·legalitat dins de
Clariant és automàticament san-
- Secretari d’Acció Sindical: Josep ser acomiadats acusats d'assetja- un procés de conflicte col·lectiu a Els treballadors compleixen les cionat o acomiadat; no oblidem
Juárez ment i persecució a altres com- causa de la falta de seguretat en normes de seguretat però des de la que el centre del Prat no és l'únic i
- Secretari d’Organització: Pep Oli- panys (mobbing). L'empresa es l’empresa i en el polígon. A dia Secció Sindical de CGT i des del que al de Tarragona en dates re-
ver basa en la investigació d'una co- d'avui, encara tenim un company Comitè d'Empresa se sospita de cents també han estat acomiadats
- Secretari d’Administració i Fi- missió interna que assegura haver en estat de coma clínic com a con- manca d'informació i seguretat: dos companys, un d'ells Rafael
nances: Sebastià Ferrer interrogat diferents treballadors del seqüència del fet que a l'interior del -Es compleix la Llei de Protec- Castellanos, membre del Comitè
- Secretari de Comunicació i For- centre “testimonis” de l'assetja- centre no hi havia assistència mè- ció de Riscos Laborals en la substi- d'Empresa de Clariant Tarragona i
mació: Josep Torres ment. Aquesta comissió està for- dica (recordem que es tracta d'una tució dels productes cancerígens secretari d'Acció Sindical de la
- Secretari de Assessoria Jurídica: mada per comandaments interns i empresa química immersa en el per uns altres de menys perillosos? Secció Sindical de CGT.
Juan Carlos Rubio cap membre del Comitè hi ha tin- pla estratègic d'emergències a -Es respecta la normativa de La Secció Sindical vol manifes-
- Secretari de Salut Laboral: Fran- gut accés, ni tampoc a les pregun- causa de la seva perillositat) i que medi ambient? Per què no hi ha un tar que les accions executades per
cisco Canet tes efectuades als treballadors inte- l'ambulància del 061 es va perdre a delegat de medi ambient? l'empresa són un cas clar de repres-
- Secretraria de Gènere: Pilar San- rrogats. conseqüència de les obres del des- -Per què encara a l'empresa exis- sió contra els treballadors que
tander Les irregularitats en el procés viament del riu Llobregat mentre teixen sostres d'uralita amb alcen la veu i reclamen els seus
- Secretari de Immigració: Carlos han estat paleses però la realitat del la de la mútua (Asepeyo) no estava amiant? I el que és pitjor, per què drets, alguns tan bàsics com el de
Augusto Martini conflicte és una altra ben diferent. operativa. s'emmagatzemen els pocs que sí la pròpia salut, i molt especial-
La secretaria d’Acció Social Els treballadors acomiadats són Els treballadors acomiadats eren han estat substituïts a l'interior del ment, de repressió contra la CGT.
queda buida fins a la realització Manuel Fernández Marín i Diego signants de les denúncies i actius centre sabent la perillositat de l'ex- Per això, manifesta que no deixarà
d’una plenària monogràfica a finals Rojas González. El primer és en en les mobilitzacions. En l'actuali- posició a l'amiant? de lluitar per aconseguir la read-
de setembre, on es debatran les lí- l'actualitat secretari de Salut Labo- tat, s'investiga per part del treballa- -L'empresa dóna més importàn- missió dels companys acomiadats
nies a seguir dins una àrea tan im- ral de la Secció Sindical de CGT i dor acomiadat els diferents casos cia a l'estalvi de la seva eliminació que estan sent vexats i insultats per
portant per a la CGT. el segon, militant actiu d’aquesta de defuncions de treballadors en que a la seguretat dels treballadors. una multinacional amb alguna
Secció Sindical. Fernández Marín actiu per tumors o el d'un company -L'anterior metge d'empresa va querella a les seves esquenes.
6 Catalunya. Juliol-Agost de 2007

7. TREBALL-ECONOMIA
E N T R E V I S T A
LA MIRADA
Secció Sindical de CGT a Repsol Tarragona INDISCRETA
Municipals?
“La seguretat no Emili Cortavitarte Carral
E n el calendari polític espanyol i
són campanyes ni frases català apareixen cada quatre
anys les eleccions municipals.
Només a Catalunya, País Basc, Ga-
lícia i Andalusia no coincideixen
fàcils, són fets” amb les autonòmiques.
Les del mes passat han servit per
mostrar-nos novament que no
tenim ni cultura ni estructura polí-
tica i de gestió municipalista. Qui
Josep Garganté drants de torn cal garantir el neces- més contribueix a aquesta mancan-
sari factor corrector de la jubilació ça són els grans aparells partidaris.
que en el seu moment –al 1999- no Qualsevol espectador imparcial ha
-Quan i com es crea la Secció van fer premeditadament CCOO i pogut assistir a l’espectacle lamen-
Sindical de la CGT a Repsol Ta- UGT. table del principals líders de l’opo-
rragona? -Suposem que el tema de la segu- sició i del president del govern es-
-La Secció Sindical es va crear en retat i salut ha de ser una qüestió panyol aprofitant les eleccions i els
l'any 1999, en resposta a un canvi prioritària per al sector, sobre- mítings municipals per continuar
substancial de les condicions de tot, tenint en compte els accident engreixant el debat sobre el diàleg
treball que afectava el quadrant de que poden tenir plantes d'aquest o la rendició d’ETA i l’annexió de
torns a uns 450 treballadors. tipus? Com és la situació en rela- Navarra al País Basc. No és que el
CCOO i UGT van promoure el ció a aquest tema? tema no tingui la seva importància,
quadrant de torns mal anomenat -El tema de la seguretat i salut la- però és evident que tenien molts
europeu, provocant un seriós en- boral serà una qüestió prioritària en marcs on situar-lo i no necessària-
frontament entre treballadors a aquest nou mandat per a la CGT, ja ment apaivagant els programes i
favor i en contra. Els dirigents d'a- que plantejarem a la direcció el projectes a nivell municipal.
quests sindicats van cometre tot un màxim rigor en l'aplicació de les A més de la disputa dels dos
seguit d'irregularitats una vegada bona manera a la perillositat i a dicals celebrades en el nostre Cen- normes i la seva vigilància, creant grans galls del corral, poques ciu-
celebrat el referèndum, negant-se a l'exposició de tot tipus de contami- tre el passat 29 de novembre 2006, necessàriament una relació fluïda tats s’han lliurat dels actes en els
acatar el resultat ja que van quedar nació mediambiental amb la qual on CGT passa de 2 membres del amb les empreses contractistes ja quals els futurs regidors han estat
lluny d'arribar a el 50% mes un re- habitualment hem de conviure en Comite d'Empresa a 5 i 2 delegats que pateixen condicions precàries acompanyats de companys i com-
querit. Van promoure proves de tota la nostra vida laboral. D'aquí sindicals. que afecten sobretot el tema de la panyes de partit en el govern o en
quadrants per seccions al marge de el nostre inconformisme a acceptar Les principals demandes, se higiene, ja que cal humanitzar les l’oposició parlamentària, que
la llei i sempre comptant amb el la filosofia de l'empresa i els sindi- centren a escurçar el període de condicions i el clima de treball on també aprofitaven l’avinentesa per
beneplàcit de l'Empresa. Final- cats CCOO i UGT amb els succes- temps de desenvolupament profes- es desenvolupen. defensar o criticar altres polítiques
ment, van aconseguir el que venien sius plans d'adaptació de plantilles sional del personal de nou ingrés Pel que fa a la seguretat de les i altres àmbits.
buscant des de l'Assemblea Perma- que han signat tots aquests anys, de que ara necessita 10 anys fins a instal·lacions i les persones, els qui Poques poblacions han tingut un
nent realitzada en aquest Centre de cara a perfilar el canvi generacio- arribar al nivell tipus del lloc. El vam operm diàriament en elles debat centrat en les seves necessi-
Treball fa ara 20 anys, que va anar nal a un cost molt baix. personal a tres torns, que supera el considerem que una actualització tats, voluntats i expectatives. El
dividir la gent més conscient que En el nostre Centre es crea un 50% de la plantilla, necessita una permanent dels procediments d'o- municipalisme no se’l creuen la
es trobava en el torn. Una sèrie de clima laboral enrarit, ja que les ne- profunda reestructuració ja que es peració és vital per evitar emergèn- majoria dels que es presenten a les
companys vam veure la necessitat gociacions col·lectives han generat produeixen excessives jornades a cies. eleccions municipals. Es tracta,
de dotar-nos d'una eina adequada greus desigualtats, entre els treba- 12 hores, els cursets de formació No obstant això, el capítol d'in- doncs, d’un esglaó, inferior en la
per lluitar contra aquest caciquis- lladors amb antiguitat i les noves l'empresa els programa sempre versions és vital a l'hora de millo- cursa política; des del qual saltar
me sindical, d'uns sindicats prote- contractacions que aviat suposaran fora de la jornada així com les rar la seguretat de les instal·lacions als consells comarcals, les diputa-
gits per l'empresa, i el temps ens ha el 50% de la plantilla. És habitual pràctiques de seguretat. Si els tre- i de les persones, i per descomptat cions o els parlaments.
demostrat que va ser un encert l'or- escoltar per la fàbrica la reclama- balladors un dia diuen prou una cal garantir en hores de treball la A finals del segle XIX els repu-
ganitzar-nos en la CGT. ció: “igual treball, igual salari”. empresa com Repsol podria anun- formació i aquest desgraciadament blicans federalistes plantejaven una
-Com és la situació laboral en el CGT està totalment identificada ciar que els seus treballadors no és un tema tabú. estructuració de la gestió dels afers
vostre sector? Quines són les amb els que es troben immersos en reben formació, i això és molt se- Per a la CGT el tema de la segu- de les persones, segons la qual tot
principals demandes dels treba- aquesta situació discriminatòria i riós. retat no són campanyes ni frases allò que es pogués resoldre en
lladors i treballadores? per tant reconeguts com el sindicat Els treballadors a torn necessiten fàcils, són fets. Cal demostrar que l’àmbit del municipi s’havia de fer
-La situació laboral es pot qualifi- que pot liderar les seves reivindica- garanties perquè puguin accedir a la producció i la rendibilitat de les a nivell d’ajuntament o corporació
car d'acceptablement remunerada, cions. És important tenir en comp- la jubilació a partir dels 55 anys. seves instal·lacions no es poden municipal, els temes que importa-
però entenem que això es deu en te els resultats de les eleccions sin- Quan es proposen canvis de qua- avantposar a la Seguretat. ven a nivell de nació o regió es re-
solien en el seu àmbit i l’Estat que-
dava reduït a aquells aspectes que
precisaven de la coordinació de
El Comitè de Repsol Petroli és jutjat arran d’una denúncia de CGT totes les estructures anteriors o les
excedien.
Col·lectiu Catalunya pen el Conveni Col·lectiu, signat al dos mesos més tard les eleccions el jutge els doni la raó, perquè són En l’actualitat és completament
setembre, al qual la CGT no va convertirien en el sindicat més conscients que s'enfrontem a ad- a l’inrevés. El concepte de munici-
T ots els membres del Comitè
d’Empresa i un representant
legal de Repsol Petroli van compa-
donar suport i ara tampoc s'hi vol
adherir.
El Conveni Col·lectiu 2006-08,
votat entre els especialistes i el
segon al conjunt de l’empresa,
mentre que la UGT va perdre pes.
versaris poderosos, els companys
de la CGT estan disposats a anar
fins on calgui. I si la via judicial re-
palisme no és molt diferent (excep-
te en algunes formalitats democrà-
tiques) que l’establert en la famosa
rèixer el 24 de maig davant el jutjat avalat per CCOO i UGT, conté una L’actual Comitè, de 21 membres, sulta estèril, han fet una proposta a triada franquista (família, municipi
social de Tarragona a causa de la clàusula segons la qual solament està composat per CCOO (7), CIT i STR per constituir un comitè i sindicat). En definitiva la repre-
denúncia interposada per la CGT els sindicats signants o els que des- CGT (5), UGT (5), CIT (3) i STR paral·lel, perquè no poden perme- sentació de l’Estat en les nostres lo-
per «vulneració de la llibertat sin- prés s’hi adhereixin poden partici- (1). La CGT considera que està pa- tre que se’ls vulnerin els drets amb calitats.
dical». La CGT acusava els altres par en les comissions que contro- gant les conseqüències del creixe- pactes inconfessables entre L’abstenció creixent enregistrada
dos sindicats i l’empresa Repsol len des de les hores extra a les ment electoral i els altres dos sindi- CCOO-UGT i l’empresa. o la puixança de les candidatures
d’impedir-los participar en les co- polítiques de seguretat laboral. cats independents estan igual. Tot i El cas va quedat vist per a sen- alternatives en són una bona mos-
missions de treball que desenvolu- CGT no hi va donar suport, però no tenir grans esperances que el tència. tra.
Catalunya. Juliol-Agost de 2007 7