Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010

1. Catalunya
> Òrgan d’expressió de les CGT de Catalunya i de Balears · 8a. època · Juliol 2010 · núm. 119 · 0,50 euros · www.cgtcatalunya.cat www.cgtbalears.org
Recuperem
la iniciativa
Fotografia: Oriol Clavera
Dipòsit legal: B 36.887-1992

2. > Òrgan d’expressió de les CGT de Balears i Catalunya · núm. 119 · Juliol 2010 0,50 euros · www.cgtbalears.org · www.cgtcatalunya.cat
Recuperem
la iniciativa
Fotografia: Oriol Clavera
Dipòsit Legal: PM 1.177-2005

3. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
> ON ENS TROBEM?
Editorial
CONFEDERACIÓ GENERAL DEL
TREBALL (CGT) DE LES ILLES
BALEARS
Camí de Son Rapinya, s/n - Centre
“Los Almendros”, 2n 07013 Palma de
Mallorca
Tel. 971 791 447 -Fax. 971 783 016 -
lesilles@cgtbalears.org
Delegació Menorca
Plaça de la Llibertat, 5 07760
Per si algú encara
Ciutadella
Tel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592
menorca@cgt-balears.org
SECRETARIAT PERMANENT
DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA
no ho ha entès…
CGT DE CATALUNYA
Via Laietana, 18, 9è - 08003
Barcelona -
spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax
933107110
FEDERACIONS SECTORIALS
• Federació Metal·lúrgica de
Catalunya (FEMEC)
• Federació de Banca, Borsa,
Estalvi i Entitats de Crèdit
M entre Zapatero llepava les petjades
de les sabates dels amos, repre-
sentats per aquest president del Fons
té causa objectiva d’acomiadament i per
tant es passa a cobrar un màxim de 33
dies per any treballat.
carrer uns quants cops, com més millor,
per fer-nos sentir aleshores amb claredat
i obrint espais nous de confrontació. Te-
que han planificat i que ara executen és
llarga, immensa i va dirigida a totes les
esferes de les nostres vides.
• Federació Catalana d’Indústries
Químiques (FECIQ) Monetari Internacional de visita a Madrid Què ens queda? Doncs esperar la refor- nim clar que aquesta vaga no aturarà res Si hi ha algú encara no ho entén, que
• Federació de Sanitat el passat 19 de juny, Dominique Strauss- ma de les pensions, que els voltors tam- si la deixem només en mans dels convo- es prepari per rebre clatellades, perquè
• Federació d’Ensenyament de
Catalunya (FEC) Kahn, la mirada freda i sense miralls ni bé han demanat, i veure com passem cants i per això ens caldrà posar-ho tot també és a la llista, i perquè segur que
• Federació d’Administració còncaus ni convexos al Reial decret de als 67 anys per cobrar una pensió. Diran en joc. No ens podem permetre el luxe de té metge, treball, atur, seguretat social,
Pública (FAPC)
Llei de reforma del mercat de treball que a l’Estat francès Zarkozy també ha mirar-nos-ho només perquè la destrossa escola… i demà ja veurem…
Via Laietana 18, 9è - 08003 Bcn
Tel. 933103362. Fax 933107110 aprovat dos dies abans deixa clares unes retardat l’edat de cobrament però és que
quantes de les garrotades que rebrem aquesta ha passat dels 60 anys als 62.
FEDERACIONS COMARCALS
els propers dies, mesos i anys. Segons Ho diran i una part important de gent s’ho
Anoia l’Strauss-Kahn, durant els propers vint creurà. Els mitjans, ja se sap…
Clavells 11 - 08700 Igualada.
Tel./fax 938042985 · cgtanoia@yahoo.es anys, si les coses es fan bé… I veure com les patronals continuen
Baix Camp/Priorat
Les persones que treballem ja ens podem apostant per fer desaparèixer la negocia-
Raval de Sta. Anna 13, 2n, 43201 Reus anar preparant. Els voltors volen baix i ció col·lectiva i per tant fer contractes a
baixc-p@cgtcatalunya.cat
Tel. 977340883. Fax 977128041 busquen carn feble per menjar, farts com mida, i fer impossible la unitat dels explo-
Baix Llobregat
estan. L’Estat passa a servir, una mica tats. No passa res, ara que ja sabem que
Cra. Esplugues, 46 - 08940 Cornellà - més si pot ser, per tapar els forats de les la gran banca espanyol és una de les que
cgtbaixll@cgtcatalunya.cat
Tel. 933779163. Fax 933777551 empreses, bancs i multinacionals diver- més beneficis dóna i més solvència té…
Comerç, 5. 08840 Viladecans
ses, forats reas o simulats. Així, pagarà que es morin els pobres i visca la crisi!!
cgt.viladecans@yahoo.es la Seguretat Social dels contractes per a Algunes i alguns continuen mirant la
Tel./fax 93 659 08 14
joves i estalviarà a les empreses aquest tele per assabentar-se com la pobresa
Baix Penedès
Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell
import, alhora que els subvencionarà els s’estén i la precarietat ja no és només
Tel. i fax 977660932 acomiadaments. O sigui que un empre- normal sinó total obligació.
cgt.baix.penedes@gmail.com
sari rebrà diners per contractar algú i per S’ho miraran sempre per la pantalla?
Barcelonès Nord
Alfons XII, 109. 08912 Badalona
fer-lo fora. En diran també flexibilitat? L’anestèsia que els ha estat subminis-
cgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803 Alhora, les rebaixes són prou evidents trada és tan potent que no els permet
Garraf-Penedès en molts punts però n’hi ha un en què no entendre que tot depèn de la correlació
Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la només són evidents sinó que fan fins i tot de forces? No entendran mai que això és
Geltrú - cgtvng@cgtcatalunya.cat
Tel. i fax 938934261 mal de dir. En la Reforma Laboral que els una lluita de classes i que ells, malgrat
Maresme gossos lloen i que només critiquen com els pesi, són treballadors i per tant explo-
Plaça Cuba, 18, 2n 08302 Mataró -
maresme.cgt@gmail.com
a insuficient (tranquils, que al pas que tats i ben aviat pobres de les mil formes
Tel. i fax 937909034 anem el feudalisme arribarà aviat) es diu que la paraula permet.
Vallès Oriental que els joves cobraran el 60% del salari Ens trobem davant de l’atac més gran
Francesc Macià, 51 08100 Mollet -
cgt_mollet@hotmail.com
mínim durant el primer any de contracte que el capitalisme ha fet a la classe tre-
Tel. 935931545. Fax 935793173 i el 75% en el segon any. Així, parlant de
xifres concretes, una empresa qualsevol
balladora des de l’acabament de la Sego-
na Guerra Mundial. Aquest atac suposa
Agurrelj
FEDERACIONS INTERCOMARCALS
pot contractar un treballador jove per el trencament del pacte social que, a tra-
Girona
Av. Sant Narcís 28, ent. 2a 17005 379,98 euros al mes a jornada comple- vés de la socialdemocràcia, permetia un
Girona
cgt_gir@cgtcatalunya.cat
ta. Si el jove es queixa, al carrer i que cert benestar en aquesta part de món. Un
Tel. 972231034. Fax 972231219 pagui l’Estat l’acomiadament. Alhora, el benestar que desactivava, alhora, la pos-
Ponent jove, si és contractat per una ETT passa sibilitat d’un contagi revolucionari, no ens
Av. Catalunya, 2, 8è 25002 Lleida -
lleida@cgtcatalunya.cat
a poder realitzar feines perilloses. O sigui enganyem. Això no era, ni molt menys, el
Tel. 973275357. Fax 973271630 que perill i misèria es donen la mà i els millor dels mons possibles tal com afirma
Camp de Tarragona voltors aplaudeixen. Els “mercats” i els sovint la propaganda capitalista però sí
Rambla Nova, 97, 2n 1a - 43001
Tarragona
empresaris donen copets a l’esquena a que era molt millor que el lloc a on anem.
cgttarragona@cgtcatalunya.cat Zapatero d’amagat mentre públicament I on anem ho tenen clar si no lluitem. I la
Tel. 977242580 i fax 977241528
demanen més i més… misèria, i Rajoy i gent que ha tingut un mínim de formació
FEDERACIONS LOCALS Mas es pregunten què hauran de fer ells ho pot deduir llegint encara que sigui un
Barcelona quan manin per semblar més de dretes cop a la vida les pàgines salmó dels dia-
Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona que els que ara tenen el poder. ris i les que porten el títol d’Economia.
flbcn@cgtbarcelona.org
Tel. 933103362. Fax 933107080 Ja sabeu que si l’empresa acredita -ja Tenim vaga general convocada al set-
Berga ens entenem- sis mesos de pèrdues ja embre i fins aleshores ens cal cremar el
Balç 4, 08600
sad@cgtberga.org Tel. 938216747
Manresa
Circumval·lació 77, 2n - 08240 Edició del Col·lectiu La Tramuntana (Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton Aquest número s’ha tancat el 20 de juny de 2010
Manresa
manre@cgtcatalunya.cat T, Jose Cabrejas, Mireia Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivilli, Xavi
Tel. 938747260. Fax 938747559 Roijals, Jordi Martí i Josep Torres. Col·laboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martínez, “El sindicalisme combatiu i els nous
Toni Álvarez, Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Dídac Piñero, Jaume Fortuño, Carlús Jové, moviments socials estaven condemnats a
Rubí
Colom, 3-5, 08191 Rubí, flcgt_rubi@ Agurrelj, Joan Canyelles Amengual, L’amo en Pep des Vivero i les federacions i seccions entendre’s, i any rere any la complicitat es
hotmail.com Tel. i fax 93 588 17 96 sindicals de CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Redacció i va anar incrementant, i la infectació mútua
Sabadell subscripcions a Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda)
és ja irreversible”
Unió, 59, 08201 Sabadell - 977340883. Col·laboracions: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat. Redacció i subscripció a
cgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93 Balears: Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447.
745 01 97
Col·laboracions: jtorres@cgt-balears.org. Web revista: www.revistacatalunya.cat.
Terrassa No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. Àlex Tisminetzky dins “Infectació”
Ramon Llull, 130-136, 08224 Terrassa -
cgtterrassafl@gmail.com Drets dels subscriptors:
Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 D’acord amb la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adreça dels subscriptors i subscriptores són incor-
porades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant l’Agència de Protecció de Dades, el titulars respectius dels quals són el Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya
Castellar del Vallès
Pedrissos, 9 bis, 08211 Castellar del i la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears i la seva única finalitat és l’enviament d’aquesta publicació. b) Aquesta base de dades està sotmesa a les mesures de seguretat
Vallès necessàries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podrà exercir el seus drets d’accés, rectificació,
cgt.castellar-v@terra.es, cancel·lació i oposició al tractament de les seves dades personals mitjançant comunicació remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrònic s-org@cgtca-
Tel./fax 93 714 21 21 talunya.cat o bé a Via Laietana 18, 9è de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears a Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel.
971 791 447, jtorres@cgt-balears.org
Sallent
Clos, 5, 08650 Sallent Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència “Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya”
sallent@cgtcatalunya.cat Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:
Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador.
- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.
Sort - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.
Pl. Major 5, 25560, Sort
pilumcgt@gmail.com Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís del
Tel. 633 322 033 titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior.
Més informació a http://cat.creativecommons.org/
2 Juliol de 2010

4. REPORTATGE Ni acabarà amb
l’acomiadament lliure
La Reforma Laboral concedeix rang de
norma a la precarització i desregulació i barat, ni servirà per a
gairebé absoluta de les relacions laborals crear ocupació.
La nova reforma laboral:
Un atac frontal al dret a
la negociació col·lectiva
i al sindicalisme
Secretariat Permanent del
Comitè Confederal de la CGT
P er a la CGT la reforma la-
boral del govern és un atac
frontal al sindicalisme i la clas-
se treballadora, realitzat amb el
suport del FMI, la UE i el capi-
talisme internacional. La Refor-
ma Laboral del Govern, retalla
i redueix drets laborals fona-
mentals i garanteix a la patronal
menors costos en les contracta-
cions i en els acomiadaments.
El dimecres 16 de Juny, el go-
vern va aprovar el Reial decret
Llei de Mesures Urgents per a
la Reforma del Mercat Laboral.
Aquesta Reforma no és en abso-
lut una resposta a les necessitats
dels treballadors i treballadores,
ni una proposta per a retornar-
nos els drets laborals i socials
que ens han arrencat progres-
sivament en els últims anys,
menys encara, una proposta de
justícia social en defensa de les
persones treballadores com part
més feble en la relació laboral,
ni és una reforma per a acabar
amb el que ja és un fet comú en
el mercat de treball (acomiada-
ment lliure i barat), ni una re-
forma per a crear ocupació.
Aquesta Reforma representa,
essencialment, un pas més en les contractacions i el control tenció d’abordar la
la institucionalització de les i organització del treball, ve a reforma del sistema
retallades de drets laborals i garantir a l’empresariat els seus de pensions.
socials aplicades amb mà de fe- plantejaments essencials: re- Des de CGT tenim
rro sobre els treballadors i tre- baixa dels costos del contracte, el convenciment
balladores, al concedir rang de redueix les indemnitzacions per que protegir el dret
norma a la precarització i desre- acomiadament, facilita l’entrada a la llibertat sindi-
gulació gairebé absoluta de les de les ETT en sectors que fins cal i a la negociació
relacions laborals. D’aquesta a ara tenien restringits, flexibi- col·lectiva suposa
manera, s’homogeneïtzen a la litza les condicions de treball preservar la defensa
baixa les condicions de treball (horaris, jornada, funcionalitat, dels drets dels tre-
entorn del criteri de flexibili- sistemes de torns i sistemes de balladors i treballa-
tat i es possibilita encara més retribució), precaritza encara dores (a l’ocupació,
la reestructuració salvatge en més la contractació juvenil i a les condicions de
tots els sectors d’activitat, ara institucionalitza la pèrdua de treball, la salut, la
ja sense límits institucionals ni poder sindical al disminuir sen- seguretat jurídica),
control sindical. siblement l’autonomia per una drets que en cap cas
Es tracta d’una Reforma La- banda (la sindical) en la nego- poden ser lliurats al
boral que quant als contrac- ciació col·lectiva, buidant els capital.
tes, l’acomiadament, els ser- convenis col·lectius de contin- La Vaga General i la
veis d’ocupació, el control de gut a l’endemà de signar-los. lluita social sostin- les classes populars és ara, més tar cara al capital i mantenir els
l’absentisme, les cotitzacions I per a després de l’estiu, el go- guda en el temps que impliqui que mai, imprescindible, doncs drets conquistats i arrencats als
empresarials, els incentius a vern ja ha anunciat que té in- als treballadors i treballadores i suposa l’única garantia de plan- poderosos.
Juliol de 2010 3

5. REPORTATGE
Una reforma laboral ineficaç,
antidemocràtica i antiobrera
Mikel de la Fuente i altres (*)
temporals contractats, mancat de pro-
tecció. Tanmateix, aquesta dualitat cal
matisar-la en el que fa al conjunt de
L a reforma laboral introdueix condicions laborals i si alguna cosa
nous retalls i agressions a la en caracteritza uns i d’altres, més
classe treballadora segons es desprèn enllà de la durada del vincle laboral,
d’aquesta anàlisi que confirma que és la creixent precarietat, però la re-
la ruta ja estava marcada pels poders forma no ha entrat en cap moment a
econòmics davant de la la cessió del plantejar-se la necessitat de creació
poder polític. Les mesures aprovades d’ocupació de qualitat.
en la reforma es dirigeixen a abaratir Els fixos i els temporals, indistinta-
i facilitar l’extinció dels contractes ment, treballen en alguns casos per
indefinits, per tal de crear més flexi- a empreses principals i en d’altres
bilitat per a sub-contractes, amb cadenes
La Sobirania no rau en el Poble. Fins d’externalització cada vegada més
i tot sent de màxima gravetat l’atac llargues; en l’interior de cada empre-
que representa la reforma laboral sa, coexisteix personal de plantilla
contra la classe treballadora i contra i d’Empreses de Treball Temporal
l’Estat de Benestar, el més preocu- (ETT); indistintament uns i d’altres
pant en el transcurs d’aquesta crisi tenen contracte laboral o són vícti-
econòmica és la translació del poder mes, encara que treballin en exclusiva
polític des de la sobirania popular als per a una empresa, d’una relació jurí-
mercats, quedant de manifest que la dica de treball autònom. Tots ocupen
ciutadania participa d’una demo- ocupacions de baixa qualitat i remu-
cràcia merament formal -votar cada neració (el 60% dels assalariats són
quatre anys- mentre que la presa de mileuristes), amb una tendència ge-
decisions i el poder material és en les neralitzada a l’empitjorament de les
esferes econòmiques. condicions, especialment per als qui
Els sectors socials més conscients s’incorporen -o reincorporen després
(alguns sindicats, experts crítics amb d’haver estat acomiadats- al treball.
el sistema, escassos mitjans de comu- Tendència que també s’ha estès als
nicació, etc.) ja van advertir, fa més sectors industrials més tradicionals i eficaç i fracassada, com ho constata
de dos anys de les greus conseqüèn- als nous sectors dels serveis públics l’experiència desenvolupada des de
cies socials d’aquella operació. Com i socials. 1997: l’índex de contractació indefi-
es preveia llavors, i després d’aquell En aquest últim cas assistim a exter- nida continua sent el 10%, és a dir, el
procés, el deute privat dels bancs s’ha nalitzacions i privatitzacions genera- mateix que prèvia l’adopció de la me-
transformat en endeutament i dèficit litzades per les administracions pú- sura. Els acomiadaments col·lectius i
públic, donant peu a què els neolibe- bliques, amb llocs ocupats per dones els «objectius», de 20 dies per any i un
rals, només interessats en continuar que van a acompanyades d’un empi- màxim de 12 mesos, es condicionen
desplaçant un major percentatge de tjorament radical de les condicions que l’empresa tingui una «situació
les rendes cap al capital, pressionin salarials, de jornada i d’estabilitat econòmica negativa», amb una «mí-
exigint l’aplicació de les seves recep- contractual en relació amb les vi- nima raonabilitat». Això suposa que
tes tòpiques, antisocials i ineficaces: gents en la funció pública. No hi ha passen a ser possibles els «acomiada-
retall en la despesa social, aprima- dubte que la intencionalitat encoberta ments de conveniència borsària», és a
ment del sector públic, reforma del sota el terme de dualitat i del foment dir, en empreses amb beneficis, però
mercat de treball, després seran les de l’ocupació no és cap altra que la que no arriben a la mitjana del sector
pensions, etc.; tot això presentat, d’igualar a la baixa les condicions fixada pels mercats financers.
mentre mantenen entretingut el per- d’uns i de d’altres. Cap a aquest ob- Aquestes indemnitzacions de 45, 33
sonal amb el «pa i circ» contempo- jectiu es dirigeixen les mesures que o 20 dies, es redueixen en tots els
rani que representa el futbol, com abarateixen i faciliten l’extinció dels contractes d’una durada superior
l’única alternativa possible, valent-se contractes indefinits, encara que el a un any en 8 dies que són abonats que se subscriuen són d’aquest tipus, Un altre desplaçament de rendes
de tot l’immens aparell mediàtic. Govern al·ludeix a la necessitat de pel Fogasa. Aquest Fons, previst per en concret, el 2009, es van concertar cap als empresaris es produeix amb
En aquest context arriba la reforma «flexibilitzar el mercat de treball» per pagar els salaris i indemnitzacions 11 milions de contractes d’aquesta les bonificacions de les cotitzacions
laboral, la sisena en 25 anys, sense a la generació d’ocupació, desatenent en cas d’insolvència o concurs de les naturalesa) bastaria amb limitar els socials. L’any 2010 l’import previst
tenir en consideració que la desocu- els estudis de la pròpia Comissió Eu- empreses, disposa en l’actualitat d’un supòsits en els quals pot utilitzar-se, de les mateixes és de 2.850 milions
pació és producte de la disminució de ropea («L’Ocupació a Europa 2009») superàvit de 3.900 milions d’euros, o penalitzar econòmicament la seva d’euros (més que la despesa en pen-
l’activitat productiva. conclou que a tots els indicadors de que ara s’utilitzen per subvencionar utilització amb quanties realment dis- sions no contributives de jubilació
flexibilitat externa (contractació, acomiadaments, en lloc de millorar suasives, o reforçar la plantilla de la i invalidesa, que no arriba a 2.000).
acomiadament i flexibilitat laboral) les prestacions que s’abonen als tre- Inspecció de Treball i perseguir l’ús De diversos estudis encarregats pel
Dualitat del mercat l’Estat Espanyol ocupa els primers balladors. fraudulent. Parlament espanyol es desprèn que
de treball: una excusa llocs a l’OCDE. De veritat volen acabar amb la tem- També és contradictori amb la pro- no tenen efecte en la creació neta
per igualar a la baixa poralitat? Com gest de cara a la gale- posta governamental per l’estabilitat d’ocupació sinó que es limiten a
Acomiadament més ria que equilibri aquesta agressió cap que la gran aposta per la contracta- desplaçar unes figures contractuals
a la contractació indefinida el Govern ció dels joves, un dels col·lectius més per d’altres i a uns col·lectius pels
Un dels elements justificatius de la barat i mesures presenta mesures d’enduriment de la desfavorits en el mercat de treball, es altres. La reforma renuncia a impo-
reforma resideix en la necessitat de
corregir la dualitat del mercat de fracassades de contractació temporal que no passen dugui a terme mitjançant el contracte sar coactivament la contractació dels
treball, és a dir, recompondre la frac- foment de la de ser operacions cosmètiques. Així per a la formació («contracte escom- col·lectius més mal tractats laboral-
imposa una durada màxima de tres braria»), un contracte en essència ment -joves, dones, d’edat avançada-
tura entre personal fix i temporal, contractació anys (quatre, amb acord sindical) al temporal, que en la seva actual re- i continua amb aquesta política de
que els propis neo-liberals han anat
construint al llarg d’anys de refor- indefinida contracte d’obra i incrementa, gra- gulació permetrà que els empresaris transferència de rendes als empresa-
mes laborals. Es pot recordar que el dualment, la indemnització per fi de contractin joves de fins i tot 25 anys ris que ara es concentra en els menors
1975 l’índex de temporalitat assolia En aquesta línia «flexibilitzadora» contracte de 8 dies per any a 12 dies per dos anys, abonant el SMI i sense de 30 anys i majors de 45.
tan sols el 4% dels assalariats i ara les indemnitzacions d’acomiadament per any, per a 1 de gener de 2016. cost social. A totes aquestes reformes cal su-
se situa gairebé en el 30%, producte es redueixen dràsticament. La gene- Tanmateix res no impedeix que un mar les que obren noves finestres a
d’anteriors reformes permissives. ralització del contracte de foment, mateix lloc sigui cobert, cada tres Bonificacions, l’empitjorament de les condicions de
implementat per a alguns col·lectius anys, per un treballador diferent i la treball ja que podrien resultar inapli-
Ara es pretén plantejar com contra-
pel PP, el 1997, les reduïa dels 45 quantia de la indemnització parla per
adobant el terreny cables determinades condicions labo-
posats un col·lectiu de treballadors
amb contracte indefinit, superprotegit dies per any i un màxim de 42 mesos si sola. Si realment hi hagués volun- per assaltar després rals (horari, règim de torns, sistema
per indemnitzacions d’acomiadament dels contractes indefinits ordinaris a tat de revertir la contractació tempo- les pensions de treball) i salarials, conquerides en
elevades, amb un altre grup, el dels 33 i un màxim de 24 mesos. A més ral massiva (9 de cada 10 contractes conveni col·lectiu en virtut de la nova
d’antiobrera aquesta mesura és in- regulació de la modificació substan-
4 Juliol de 2010

6. REPORTATGE
cial i de les clàusules de no aplicació El que tenim al davant són uns intèr- ses: fomentant un treball qualificat cions…? Europeu?
salarial, les que atorguen nous espais a prets (PSOE, PP, PNB, UPN, CiU, i innovador que se sostingui en la Per què en la Unió Europea hi ha un (*) Al costat de Mikel de la Fuente
les ETT, tant en la construcció com al UPyD…), que, amb diferents ins- contractació estable i ben remunera- important cos normatiu sobre la lliu- firmen l’anàlisi Juan Hernández, Kol-
sector públic, en detriment de la qua- truments, tons i variacions, execu- da, apostant per la innovació tecno- re circulació de capitals, mercade- do Irurzun i Isabel Otxoa, professors
litat i de la garantia d’accés imparcial ten la melodia neoliberal que oblida lògica, promocionant la investigació ries i persones i no s’ha avançat en de Dret del Treball i Seguretat Social
en l’ocupació pública o a les Agèn- els 85 milions de persones pobres a i formació, regulant les deslocalitza- la construcció d’un Dret del Treball de l’UPV-EHU
cies de Col·locació amb ànim de lucre l’Europa dels Vint-i-set, als 4,5 mi-
(anteriorment prohibit) l’experiència lions d’aturats i la pobresa de 10 mi-
del qual ha resultat nefasta en sectors lions de persones en l’Estat espanyol
com el del treball domèstic, on han i a la classe treballadora.
funcionat il·legalment amb pràcti- Les innovacions tecnològiques, les
ques discriminatòries. modificacions en l’organització del
És necessari un canvi de melodia i treball, etc., no s’han dirigit cap a la
d’intèrprets. millora de les condicions de vida i
La crisi ha revelat que no ens tro- laborals ni cap a la redistribució de
bem davant d’una manca general de la riquesa sinó a les desregulacions,
mitjans materials sinó davant d’una els retalls de drets laborals, la po-
distribució desigual i privatitzada bresa i la precarietat són els efectes
de la riquesa: a Europa s’han desti- de l’hegemonia del capital sobre el
nat 3,3 bilions d’euros d’ajuda a la treball.
banca, els beneficis dels deu prin- Tanmateix, hi ha altres partitures i
cipals bancs van superar els 50.000 melodies. Per què no es controlen els
milions d’euros, el Govern espan- paradisos fiscals, ni s’aproven taxes
yol ha transferit a la banca 61.000 sobre les transferències bancàries,
milions, els membres dels consells s’aproven polítiques fiscals més pro-
d’administració de l’Ibex 35 guanyen gressives i redistributives (per co-
un 15% més en plena crisi, les empre- mençar aplicant els mateixos tipus
ses cotitzades en Borsa van repartir a les rendes del capital que a les del
32.300 milions als seus accionistes, treball), es prohibeix l’especulació
el nombre de rics s’ha incrementat a sobre els deutes públics? Per què no
Espanya en 12% durant 2009. promouen la reforma de les empre-
La reforma laboral retalla drets laborals fonamentals
de contracte a 33 dies per any i amb insegur per al treballador i precarit- de justícia social i defensa dels més l’Empresariat els seus plantejaments
Gabinet Jurídic CGT
un màxim de 24 mensualitats. Es fixa zant de manera integral tot el treball. febles en la relació laboral, els tre- essencials: rebaixa dels costos del
una nova causa per a acomiadaments S’ha arribat a l’homogeneïtzació a balladors, per a acabar amb el que contracte, flexibilitat en les condi-
individuals i col·lectius: per raons la baixa de les condicions de treball, ja és un fet en el mercat de treball: cions de treball (horaris, jornada,
de competitivitat (Article 54.c) i es entorn del criteri de flexibilitat i ha acomiadar en aquest país és molt funcionalitat, sistemes de torns i sis-
L a Reforma Laboral del Govern,
disminueix drets laborals fona-
mentals i garanteix al Empresariat
generalitza els acomiadaments ob-
jectius procedents, bé individuals,
possibilitat la reestructuració sal-
vatge que l’empresariat està duent a
fàcil i, a més, barat. El que està so-
bre la Taula Política Parlamentària
temes de retribució), pèrdua de poder
sindical al disminuir sensiblement
menors costos en les contractacions bé col·lectius per qualsevol causa: efecte en tots els sectors d’activitat, (“Decret-Llei de les Mesures sobre l’autonomia per una banda (la sindi-
i en els acomiadaments. econòmica, organitzativa, producti- sense límits institucionals i sense re- el Mercat de Treball”) per part del cal) en la negociació col·lectiva, fa-
En totes les crisis econòmiques del va. sistència sindical, en aquest país. Govern és una Reforma Laboral que cilitar les causes de l’acomiadament
capitalisme hagudes en aquest país, Els canvis legislatius, les reformes La proposta del Govern de Refor- en totes les seves línies d’actuació, (econòmiques, tècniques, organitza-
la del 1983/1984, la del 1993/1995, Laborals, representen la legalitat ma del Mercat de Treball 2010, no en contractes, en acomiadament, en tives i productives) a l’empresariat i
la de 2000/2001 i ara en “la gran aplicada amb mà de ferro sobre les és una resposta a les necessitats dels serveis d’ocupació, en control de eliminar de fet, la tutela jurídica en
crisi” del 2008/2010, els diferents classes assalariades i la flexibilitat ha treballadors i treballadores. Tampoc l’absentisme, en cotitzacions empre- els acomiadaments objectius, tant
governs, del PSOE/PP, conjunta- inspirat tota la legislació laboral des és una proposta de reposar els drets sarials, en incentius a les contrac- individuals com col·lectius i un aba-
ment amb les forces parlamentàries de fa gairebé trenta anys fins a ara, ge- laborals i socials robats als treballa- tacions, i en el control i organitza- ratiment molt significatiu en les in-
més empresarials (CiU i PNB), han nerant un marc de relacions laborals dors. Menys encara, és una proposta ció del treball, vénen a assegurar a demnitzacions en l’acomiadament.
resolt les sortides de les crisis, amb
intervencions directes en la butxaca
de les i els treballadors (salaris) i en
el cor (drets laborals).
La Reforma del PSOE en el 84, es
va carregar el contracte estable i fix,
com l’únic contracte ordinari en el
dret laboral. Es van crear fins a 14
modalitats de contractes temporals i
es va acabar amb la relació estable
entre el treballador i la seva ocupa-
ció. Algun ministre va arribar a dir
allò de… “. el contracte fix per a tota
la vida, és franquista…” Esperanza
Aguirre, del PP, diu el mateix ara,
vint-i-sis anys després.
La Reforma del PSOE en el 94, libe-
ralitzava les condicions de treball en
jornada, horari, sistemes retributius,
torns, plusos salarials i Expedients
de Regulació d’Ocupació, dotant a
la patronal de tota l’autoritat per a
modificar de manera unilateral les
condicions de treball per qualsevol
causa: econòmica, productiva, orga-
nitzativa, i, alhora, l’Administració
és una mera espectadora en els ERO.
S’eliminen drets necessaris mínims,
com plusos salarials i s’introdueix la
flexibilitat com la norma d’organitzar
el treball.
La Reforma Laboral de 1997 pac-
tada per Govern, CEOE, CEPYME,
CC.OO i UGT, instaura un nou con-
tracte de foment d’ocupació, abara-
tint l’acomiadament d’aquest tipus
Juliol de 2010 5

7. TREBALL-ECONOMIA És vital continuar
El 8 de Juny ha de ser el començament d’una pressionant als polítics
agitació social i laboral que ens condueixi a i els empresaris
una resposta més contundent
Crònica de la vaga del
sector públic i la jornada
de lluita del 8 de juny
membres de l’Ateneu tra la crisi i IAC va organitzar una
Redacció
Llibertari Alomà fins a manifestació-cassolada pel centre de
la Plaça de la Font, on la ciutat, des de Jaume I a la Plaça
començava la mani- del Vi. En el recorregut, es van fer
festació dels sindicats tres aturades.
L es CGT de Catalunya i Balears
van participar activament en la
vaga del sector públic i la jornada de
majoritaris, a la qual
van participar unes
La primera en la confluència amb
el pont eiffel per a dedicar un minut
lluita del 8 de juny. Bona participa- 3000 persones. de silenci als afectats per les reta-
ció en les manifestacions de CGT i La CGT i altres llades d’ajudes socials i d’ajuda al
els piquets informatius, agitació al col·lectius i organit- desenvolupament, ja que les mesu-
carrer, implicació dels moviments zacions de la Coor- res adoptades pel govern afecten als
socials,…i un clam unànim, és ne- dinadora Repartim el més fràgils i tindran de segur un ne-
cessària, i cal que sigui ja mateix, la Treball i la Riquesa fast resultat. La segona va ser davant
convocatòria d’una vaga general. van formar un bloc d’una sucursal bancària on se’ls va
Els sindicats majoritaris van xifrar diferenciat de la resta dedicar als responsables de la crisi
la participació en la vaga del sector a la cua de la manifes- una sonada xiulada per aprofitar-se
públic del 8 de juny en un 70% dels tació, format per més d’ella ser els causants de milers de
treballadors. de 300 persones. En desallotjaments. L’última aturada va
Ja des de primeres hores del matí arribar al punt final de ser davant de l’ajuntament de Giro-
sindicalistes alternatius, anticapita- la manifestació dels na es va fer extensible a tots els po-
listes, independentistes, llibertaris, majoritaris, es van ders polítics per a denunciar el seu
anarcosindicalistes, desocupats i boicotejar els discur- entreguisme a l’hora de defensar els
acabar dominada per les consignes a cia d’unes 1500 persones, que sortint
empleats públics van mostrar la seva sos finals amb crits continuats de interessos dels privilegiats. Es va
favor de la vaga general, els cants lli- dels Jardinets de Gràcia va acabar a
voluntat de lluita sense renúncies. “vaga general” i “més lluitar i menys fer llavors un minut de silenci per
bertaris i els crits contra els polítics, Plaça Catalunya baixant pel Passeig
A la manifestació convocada per la negociar”. a recordar a les víctimes del terro-
els capitalistes i els sindicats grocs i de Gràcia.
CGT pel matí a Barcelona, hi van A Lleida la CGT i altres col·lectius risme empresarial que són uns cinc
traidors a la lluita obrera. A Tarragona, des de primera hora
participar més de 1500 persones, que van formar un bloc diferenciat a la milions de desocupats. Després de
Segons van informar Kaos en la Red del matí, la CGT va organitzar pi-
es van manifestar des de la Subde- i L’Accent, durant el matí es van quets informatius que van recórrer cua de la manifestació dels sindicats finalitzar l’acte es va fer la lectura
legació de Govern en el carrer Ma- produir tot un seguit d’accions di- els diferents centres de treball. Men- majoritaris, que es va portar a terme del manifest.
llorca amb Roger de Llúria fins a la rectes emmarcades en la jornada de trestant, a Reus es portava a terme per la tarda, a la qual van assistir-hi A les Illes Balears unes 10.000 per-
Plaça Sant Jaume contra les mesures lluita contra les retallades aprovades a les 10 h. una concentració davant unes 3000 persones. sones es manifestaren pels carrers
del decretazo del govern del PSOE. pel govern i com a forma d’agitació l’Ajuntament, amb l’assistència A Girona, la CGT també va organit- de Palma contra la retallada social i
Segons informava la CGT de Barce- per a la convocatòria d’una vaga ge- d’un centenar de persones. zar piquets informatius i va partici- la reforma laboral. La CGT portava
lona, a la manifestació hi van assis- neral: A les 11 h. la CGT va portar a terme par a la manifestació del matí dels una pancarta amb una única frase:
tir “treballadors de l’Administració Es van produir talls intermitents a una concentració-encadenada davant sindicats majoritaris, amb assistèn- “Vaga General”, i va exigir als sin-
Central de l’Estat (Seguretat Social, la UAB en les vies del tren, en els els locals de la patronal CEPTA, els cia d’unes 4000 persones, però se- dicats majoritaris que convoquin ja
INEM, Trafico, Foment, Hisenda, quals desenes de persones ocupaven sindicats CCOO-UGT i la Delegació parats en un bloc propi amb la Cos una vaga general.
INE, etc), de l’Entitat Metropoli- les vies del tren i impedien el pas d’Hisenda, per anar posteriorment i el SEPC. A la tarda un nodrit grup Podeu veure vídeos i galeries foto-
tana de Barcelona, del Consorci de dels mateixos. en manifestació de més d’un cen- format per un centenar de militants gràfiques anant a: www.cgtcatalun-
Biblioteques de Barcelona, de les D’altra banda, també a la UAB, hi tenar d’afiliats i afiliades de CGT i de la CGT, COS, Plataforma con- ya.cat/spip.php?article4006
Biblioteques de Catalunya del De- havia piquets informatius a totes les
partament de Cultura, de l’Institut entrades amb cotxe al campus, per la
Municipal d’Informàtica de Barcelo- qual cosa l’entrada amb vehicles era
na, del Sincrotón “Alba”, de Correus, molt lenta.
del Sector d’Ensenyament, de Parc i La Diagonal de Barcelona va ser
Jardins, de l’Ajuntament de Barce- tallada amb pneumàtics cremant. A
lona, de la Diputació de Barcelona, l’entrada de Barcelona, un centenar
de Ferrocarrils de la Generalitat, de de persones van tallar durant una mi-
TV3, de Sanitat, d’Hospitals com el tja hora abans de les 9 l’entrada per
Clínic, Vall d’Hebron, d’AENA, etc. la Diagonal a l’altura de la zona uni-
i d’altres empreses de sectors privats versitària. Els concentrats duien una
i que s’han solidaritzat amb la mobi- pancarta que deia “Lluitant pararem
lització i reclamat una Vaga General les retallades” i van creuar pneu-
per a tots els sectors”. màtics enmig de la calçada encesos
La manifestació de CGT va arri- per a parar el trànsit.
bar a la Plaça de Sant Jaume abans Un centenar de persones a les 10 del
que la manifestació dels sindicats matí van desallotjar la seu central a
majoritaris, dificultant l’entrada de la ciutat de Barcelona de l’empresa
la seva manifestació a la plaça, fet Viatges Marsans, propietat del pre-
que va provocar que CCOO-UGT sident de la CEOE, Gerardo Diaz
traslladessin el final de la seva ma- Ferran. Les desenes de persones que
nifestació a la plaça de la Catedral. participaven en la protesta van en-
La presència de la CGT i d’activistes trar a la seu i van treure el mobiliari
dels moviments socials (i fins i tot al carrer.
de molts afiliats del sindicats majo- Per la tarda, i també a Barcelona, la
ritaris) va trastocar doncs els plans CGT i diversos col·lectius i movi-
de les cúpules del sindicats institu- ments socials van portar a terme una
cionals, i la plaça de Sant Jaume va altra manifestació, amb una assistèn-
6 Juliol de 2010

8. TREBALL-ECONOMIA
Valoració de les
mobilitzacions del 8 de Juny
Secretariat Permanent de la
van dur a terme, van
CGT de Catalunya posar de manifest
que la classe treba-
lladora de Catalunya
E l Secretariat Permanent de CGT
Catalunya valora molt positiva-
ment la jornada de lluita i la vaga
vol una lluita global.
La CGT no limita
aquesta lluita a Bar-
al sector públic, i anima a tota celona solament, per
l’afiliació i les treballadores i treba- tant es posa al da-
lladors, a continuar amb més força vant per fer arribar
que mai cap a un vaga general. És l’esperit de la vaga
vital continuar pressionant als polí- general arreu. Toca
tics i els empresaris. sortir al carrer i fer-
Fem una crida, una vegada més, nos sentir.
als sindicats majoritaris per tal que La manifestació que
s’uneixin a la nostra lluita contra la CGT va convocar
les retallades de drets socials i la- a la tarda a Barce-
borals. lona, convidant: als
Aquesta és l’actitud que ha de moviments socials,
prendre el nostre sindicat, portar a grups i organitza-
la iniciativa de manera constant i, cions anticapitalis-
convertir-se en el reflex coherent i tes, a les treballado-
combatiu d’una classe treballado- res i treballadors que
ra que mira al futur amb voluntat hi volguessin parti-
d’acabar amb la carnisseria capita- cipar, va esser també
lista. Sense negociar el que no és tot un èxit.
negociable, ni perdre el temps amb Més de 1000 perso-
qui no vol arribar a cap acord. nes juntes de dife-
El combat al carrer és un dels nos- rents organitzacions.
tres medis naturals i la vaga general Consignes com “a- units contra unes reformes socials i ses per lluitar contra
és l’eina a utilitzar contra el decret i anticapitalistes”, “ens fa falta ja una laborals, que atempten directament un sistema repugnant
les retallades, la gota que ha vessat vaga general”, “contra la Europa del contra el benestar de totes i tots. A basat en la corrup-
el got. La mobilització de la nostra capital guerra social” o “pel repar- més aquestes mesures ofereixen en ció, l’acumulació
afiliació en aquesta jornada de lluita timent del treball 35 hores”, va ser safata de plata beneficis multimi- desproporcionada
marca el camí que sens dubte con- l’essència de la reivindicació i el lionaris als capitalistes, burgesos i de capitals en po-
clourà amb la necessitat de fer ser- nucli de les nostres protestes. bancs. Tots ells són els responsables ques mans, l’atac
vir la nostra eina més contundent. El secretari General de CGT Cata- de l’actual situació de crisis. brutal contra el medi
El discurs del Secretari General de lunya, Bruno Valtueña, va plantejar La CGT consolida el seu compromís ambient i contra els
la Federació Local de Barcelona, molt clarament que ja no hi ha mar- de col·laboració multilateral amb sectors socials més
Angel González, va ser prou clar i xa enrere, i va instar als governs a tots els grups anticapitalistes i que, vulnerables i els po-
contundent. Nosaltres no pagarem no aplicar decret de retallades. De la malgrat tenir projectes diferents als bles que estan sota
aquesta crisi perquè no l’hem pro- mateixa manera va proposar als sin- nostres, tenim en comú una infinitat el control imperial,
vocat. dicats majoritaris convocar el que el de coincidències. Volem continuar continuarem essent
L’èxit de les mobilitzacions a Llei- sentit comú demana: una vaga ge- essent un sindicat fort que serveixi el sindicat de combat, de classe, in- vindran amb el suport del govern
da, Tarragona, Girona i Barcelona, neral dura, i no només d’un dia. també com a nexe d’unió i cohesió ternacionalista i solidari que estarà català, espanyol, europeu, Banc
els talls de carreteres i carrers, els pi- El Secretari d’Acció Social, Ermen- social davant la descomposició ca- a l’altura en les properes mobilitza- mundial i FMI.
quets informatius arreu del territori i gol Gassiot, va animar a treballa- pitalista. cions, per evitar la reculada en els
les diferents accions directes que es dores i treballadors a implicar-se I com que no hem de demanar excu- drets socials davant les mesures que CAP A LA VAGA GENERAL
Valoració de la vaga del sector públic i jornada de lluita del 8 de
juny
cridar contra la retallada de drets la- situació social i el mercat laboral. informatius, desenes de concentra- fins i tot major.
SP Comitè Confederal CGT
borals i socials, contra l’atac brutal CGT com organització sindical con- cions, manifestacions i accions con- Per descomptat, valorem gratament
que estan exercint els mercats, contra vocant ha fet un esforç important cretes en múltiples ciutats de l’estat la participació multitudinària en mol-
D es de la Confederació General
del Treball, valorem de forma
positiva la participació de les treba-
la pròxima reforma laboral i, en defi-
nitiva, contra les política antisocials
del govern.
perquè aquesta vaga hagi estat un
èxit, i considerem que les altres or-
ganitzacions sindicals convocants no
espanyol per a assolir un clam unàni-
me contra les agressions dels bancs,
els polítics i les patronals a la classe
tes de les manifestacions i accions
efectuades. En l’aspecte negatiu de la
mobilització, destacar que s’ha detec-
lladores i treballadors en la Vaga del Amb independència de les dades i han apostat realment per l’èxit de la treballadora i a la societat en el seu tat el cansament que els treballadors
sector públic, i les mobilitzacions de estadístiques de la participació que vaga. Si ho haguessin fet, la partici- conjunt. i treballadores tenen del sindicalisme
la Jornada de Lluita per la vaga gene- l’administració pública reconeix (un pació hagués estat massiva. Volem ressaltar algunes dades en oficial i de les seves mobilitzacions
ral convocades per la CGT. 15%), per a CGT globalment podem D’altra banda, per a la CGT aquest aquestes mobilitzacions: domesticades i fora de temps.
CGT havia convocat vaga en el sec- considerar que han superat el 50%. és només un dia de lluita més dintre El 100% de participació de la vaga Finalment, manifestar el nostre més
tor públic el dia 8 de Juny, és a dir, No obstant això, l’important en el dia de les campanyes i mobilitzacions en en els ferrocarrils de la Generalitat, absolut convenciment que el 8 de
les empleades i empleats públics d’avui ha estat que, després de molts pro d’una Vaga General, acció que un important seguiment de la vaga a Juny ha de ser només el comença-
juntament amb els treballadors i anys de desmobilització, especial- CGT considera prioritària i absoluta- Correos (70%) tenint en compte que ment d’una agitació social i laboral
treballadores de les empreses públi- ment en els empleats públics, avui ment necessària per a acabar amb la el 10 de juny hi ha vaga específica que ens condueixi a una resposta més
ques (Renfe, Adif, AENA, Remasa, s’ha donat un pas endavant i positiu política antisocial del govern. d’aquest sector, un important segui- contundent de la ciutadania i la classe
Correos, etc). A més, havia convocat per a reprendre una dinàmica de mo- CGT ha fet una crida a la mobilitza- ment en l’Administració General de treballadora als excessos i agressions
una jornada de Lluita de la resta de bilitzacions pel que sempre cal valo- ció i la participació de tota la pobla- l’Estat (75%), destacant-se especial- de patronals, governs i bancs: AVUI
sectors laborals perquè tota la pobla- rar positivament aquest esforç, i més ció ja que totes i tots estem afectats. ment els centres en els quals la CGT MÉS QUE AHIR, ÉS NECESSÀRIA
ció i societat en el seu conjunt pugués davant les negres perspectives de la S’han convocat centenars de piquets té presència, on la incidència ha estat UNA VAGA GENERAL.
Juliol de 2010 7

9. TREBALL-ECONOMIA
L’ALTRA REALITAT
Serveixen
Nova jornada de vaga i
les
reformes?
mobilització a Correos
Pepe Berlanga
el 10 de juny
U n dia llegint la premsa em vaig
quedar perplex, no entenia res,
un ex de la CEOE anunciava que “les
Seccions sindicals CGT lígon Entrevies, i uns 150 treballa- privatització dels serveis rendibles clemències del temps, s’aixequen
Correos dors es van manifestar pels carrers i portem anys realitzant una fèrria infinitat de pesos, i d’altra banda
reformes laborals no crearan ocupació del centre de la ciutat. defensa d’un correu públic, per a Correous no inverteix a fer com-
directament”, la sorpresa era majúscu- Des del Sindicat Federal de CGT evitar que zones amb menor pobla- plir la Llei de Prevenció (d’aquí
E
la, fins i tot em vaig sentir malament, l 75% dels treballadors de Co- valorem molt positivament el se- ció vegin empitjorar el seu accés al els centenars de requeriments
un dirigent de la patronal i jo pensàvem
rreos de Barcelona van secun- guiment de la plantilla, a més tenint correu de qualitat. S’ha designat a d’Inspecció de Treball).
el mateix sobre l’eficàcia de la reforma
dar la vaga General de 24 hores del en compte que el passat dia 8 els Correos l’operador del Servei Pos- En definitiva, ens trobem amb tre-
laboral. Vaig continuar amb la lectura
10 de juny contra la liberalització treballadors de Correos també van tal Universal per un període de 15 balladors que cobrem veritables
i l’individu insinuava encara més “les
lleis laborals no creen en si ocupació”. de Correus i 1.500 treballadors es seguir àmpliament la convocatòria anys, però no es concreta com i sous de misèria, que l’empresa no
Aquestes il·luminades paraules em van van manifestar a l’Oficina Princi- de vaga dels empleats públics. de quina manera es cobrirà el seu cuida la nostra salut i a més se’ns
fer reflexionar, tant donar-li voltes a la pal de Correos. El seguiment va ser S’han confirmat les nostres pitjors cost. penalitza econòmicament si ens
qüestió per arribar finalment a la tris- molt important en els torns de nit, a sospites per al servei públic postal i Desapareix la garantia del reparti- posem malalts.
ta conclusió que tanta xerrameca era Barcelona ciutat, Sabadell, Iguala- els 60.000 treballadors de Correos, ment diari de dilluns a divendres Es discrimina al personal laboral
erma, si els empresaris no creuen en la da, Castelldefels, Centelles, etc. 2600 menys que en l’any passat. en tots els domicilis, es promouen al no pagar-los els complements
reforma a què tant insistir?. Prop de 300 persones van partici- Per això, continuem amb les mo- les bústies comunitàries en zones de trams, s’acomiada i exclou de
El govern ha estat molt temps donant- par en la manifestació pel centre de bilitzacions i vam convocar vaga despoblades, el que acabarà amb llistes a treballadors que acudeixen
li voltes al tema, havien de ser els Girona. general de 24 hores a Correos, en el repartiment rural, etc. A més, es al jutjat a reclamar els drets que la
“agents socials” qui fixessin les regles A nivell de comarques gironines la tot l’àmbit estatal, el dia 10 de Juny deixen altres matèries importants legislació els dóna. Exigim un sis-
de joc, que no imposaria una reforma vaga va tenir un seguiment del 65% conjuntament CGT, CCOO, CSIF, sense abordar que s’haurien de tema de contractació mitjançant
que no comptés amb el seu beneplàcit. (un 80 % a Girona ciutat) amb un SL, ESK, STAS-I, que ostentem al desenvolupar en posteriors reials borses de treball que garanteixi
Del que s’ha dit, evidentment, res de seguiment majoritari fora de les voltant del 75% de la representati- decrets. l’estabilitat laboral i, mitjançant
res. grans ciutats. vitat sindical a Correos. Per a CGT se segueixen preparant la formació, la seva professio-
En definitiva, ha hagut d’intervenir la
A la demarcació de Tarragona el se- Es va presentar l’avantprojecte de les bases per a desmantellar el co- nalització. Exigim estabilitat en
Unió Europea i fins i tot Obama s’ha
guiment de la vaga va ser del 70% Llei Postal en el Consell de Minis- rreu públic. Se’ns apliquen les re- l’ocupació i salaris dignes.
permès una cosa més que unes parau-
les, diuen que després de Grècia érem i es va fer una concentració davant tres del 14 de maig, sense la parti- tallades salarials del decretazo del La CGT considerem necessària la
els següents en el rànquing. la seu de l’Agència Tributària de cipació sindical, que ha de regular govern i portem 15 mesos amb la designació de Correos com opera-
Tant temps negant-ho per a acabar ac- Tarragona. el servei de Correos en el país des- negociació del conveni col·lectiu dor encarregat de la prestació del
ceptant en última instància que les co- A la demarcació de Lleida un 85% prés de la liberalització postal que paralitzada, arrossegant salaris Servei Postal Universal, amb un
ses no anaven bé, havíem equivocat el de la plantilla de Correus va seguir entrarà en vigor el dia 1 de gener desfasats. finançament del 100% del Servei
camí, tant de desmadre no pot ser bo, les aturades parcials i diferents con- de 2011. El salari base d’un carter del carrer Postal Universal, una plantilla es-
solució, cal reduir les despeses. Aques- centracions de protesta a les portes En el mateix desapareixen els ser- és de 600 euros; sumant l’antiguitat table i necessària que garanteixi el
ta cosa tan poc corporal de la que enca- de les oficines que Correus té a veis reservats que fins a ara tenia i els diferents complements es co- repartiment diari en qualsevol lloc
ra no havíem aconseguit sadollar-nos, Almacelles, Balaguer, Mollerussa, Correos i que permeten que les bra en la majoria dels casos al vol- del país de dilluns a divendres,
això que alguns identifiquen com estat Bellpuig, Tàrrega, Cervera, Tremp, parts econòmicament rendibles tant dels 1.000 euros nets, que es que s’acabin les penalitzacions
del benestar. Pobla de Segur, Sort, Ponts, Artesa garanteixin aquests mateixos ser- van a retallar pel decretazo i que econòmiques i es cobri un salari
La recepta per a tractar la malaltia és de Segre, la Seu d’Urgell, Bellver veis en llocs on la rendibilitat no és encara es poden reduir fins a en un digne, també considerem que s’ha
simple i impopular, països que han de Cerdanya, Vielha, Pont de Suert. econòmica però si social, equipa- 15% més en cas de malaltia. d’exigir a la resta d’operadors del
desfilat per la consulta del Fons Mo- També a Lleida ciutat, davant les rant als ciutadans independentment El treball a Correos transcorre sector els mateixos requisits de
netari Internacional o el Banc Mundial
oficines dels carrers Girona, Segò- del seu lloc de residència. durant una part important de la qualitat que se li exigeixen a Co-
fa temps que la van patir, la diferèn-
via, Rambla Ferran i al CTP del Po- Des de CGT ens hem oposat a la jornada en l’exterior sofrint les in- rreos.
cia és que nosaltres formem part del
primer món, no podia passar-nos mai,
això només succeeix en llocs recòndits
que actuen sota la guia de governs poc
o gens democràtics, a més, nosaltres
disposem d’especialistes que ens ha-
guessin avisat de la nostra malaltia als
primers símptomes, formem part d’un
club selecte. Doncs no senyors, encara
que pensem com aquests nous rics que
han rebut una substanciosa herència i
es disposen a gaudir-la, hem de pas-
sar per la pedra, ho diuen els nostres
amics, no sigui que amb el contacte es
contagiïn ells també. El tractament, de
xoc, directes al cor, només la reducció
de despeses, una reforma laboral en
condicions i canviar el sistema de pen-
sions poden salvar al malalt, pronosti-
quen sense rubor.
Mentre el malalt, a veure-les venir.
Que si el nostre amic que és inspector
d’hisenda ens comenta que són injustes
les mesures. Que al veí aquell que tre-
balla de funcionari públic li rebaixen
el sou. Que el govern ens amenaça
amb reduir la indemnització per aco-
miadament, a més de que l’empresa
ho tindrà més fàcil per a enviar-nos al
carrer. Que no pot ser que ens jubilem
tan aviat,… Per favor, que es parin que
jo em baixo en la pròxima. Si a hores
d’ara algú té dubtes que la resposta so-
cial és urgent, o està cec o no vol veure
la crua realitat.
8 Juliol de 2010

10. TREBALL-ECONOMIA
Sobreviurà el sistema QUI PAGA MANA
Una reforma
públic de pensions? laboral
impulsada
per
Desiderio Martín, Secretari
de Salut Laboral del Comitè tecnòcrates
Confederal de la CGT
Vicent Martínez
E n la dècada dels 90 i especialment
en els períodes de crisis (92/94 i
95/97), Bancs (BBVA), Caixes (La
Caixa), el Cercle d’Empresaris i Em-
T reballar a l’administració et per-
met tenir una perspectiva de com
treballa i des de quina perspectiva, la
preses d’Assegurances lligades a en- gent que ens governa i ens administra,
titats financeres, alhora que l’OCDE, més enllà dels mateixos polítics, però
es van llançar en tromba amb Infor- incloent-los també.
mes d’Experts, contra el Sistema Molts cops aquests tècnics, caps in-
Públic de Pensions de l’estat espan- termitjos, alts càrrecs poden tenir una
yol, vaticinant un futur “caòtic” per influència més decisiva del que ens
al sistema, “inviable” financerament pensem en com es governa un país.
i, amb greu risc d’agreujar el dèficit Aquests tecnòcrates poden mostrar, a
públic fins a fer-lo impagable. partir de les seves creences polítiques,
La bateria argumentativa empleada que sempre revestiran de motivacions
fa gairebé dues dècades, és idèntica tècniques, resistència a determinats
i sense matisos, a la campanya “te- canvis. Un exemple clar és el departa-
ment d’Interior de Catalunya on, tre-
rrorista” que en aquest any tornen
balladors i alts directius dels mossos
a llançar els mateixos “protagonis-
d’esquadra han bloquejat o boicotejat
tes”: BCE, OCDE, Sistema Finan- les propostes d’IC-V (com ara posar
cer “espanyol” i tots els polítics del càmeres a les comissaries, el codi de
Pacte de Toledo. La peça a cobrar, bones pràctiques o les càrregues poli-
era -i afortunadament va sobreviure- cials recents). Altres exemples són els
el Sistema Públic de Pensions. Ara ments) d’aquest producte financer. jutges que s’ha negat a concedir ma-
la peça, que gaudeix financerament La jugada política, va ser acom- trimoni i adopció a homosexuals amb
de molt bona salut, s’ha engreixat, panyada no només pels governs de l’excusa que podia ser inconstitucio-
s’ha desenvolupat, ha demostrat que torn (PP, PSOE), sinó que els Sin- nal, quan no és a ells a qui els hi toca
serveix per a “alimentar” –escassa- dicats majoritaris, es van apuntar decidir si ho és o no. Molts han estat
ment, tot s’ha de dir- a una població “convincentment” a generar els seus jutjats per prevaricació.
de 8.837.596 persones (2008) i que propis gabinets d’experts (actuaris, En alguns casos, aquests tècnics fo-
és un factor clau de redistribució de menten “processos participatius” que
economistes, advocats) i les seves
riquesa i, en conseqüència es “dis- són sempre per “dir la teva” o “apor-
pròpies gestores de pensions, en clar
tar”, però mai per decidir sobre el que
para” amb “l’arma destructiva”: desenvolupament d’aquest producte es fa. Es tracta de crear la sensació de
…a partir de l’any 2030, el sistema financer privat i en absència d’una participació i que es té en compte a la
de pensions farà fallida i és invia- política decidida en la defensa del gent, però no de donar-los el poder.
ble…”. La conclusió és nítida i po- Sistema Públic de Pensions. Molts cops, quan es dona el poder de
lítica: es pretén passar amb urgència La situació és políticament molt pre- decisió a la població el poder, la tec-
d’un sistema de repartiment a un al- ocupant, doncs Empresaris, Capital nocràcia, perd. Aquest vas ser el cas
tre de capitalització privat. Financer i Governs, només treballen dels referèndums sobre la Constitució
Els experts que el 1996 plantejaven en el capítol de la despesa i aquest Europea de fa anys, un procés consti-
“coses terribles” … “L’actual siste- només és imputable als 8,2 Milions tuent que va ser paralitzat per decisió
ma de repartiment està abocat, des de pensionistes actuals i als milions popular, o quan fa anys, en unes pri-
d’una perspectiva econòmica a la que accediran en els pròxims 20 màries del PSOE, les bases socialistes
fallida” (Cercle d’Empresaris i La anys. Aquí es troba el problema per van elegir al candidat no oficial
Caixa) però s’han hagut de menjar cer concentrat en els fons d’inversió mínim anual (8.400 € en el 2008) Aquests tècnics conceben la població
a milions de persones, les quals es
les seves grans mentides polítiques, i als Governs Europeus, depèn, suposen 5.978.594, és a dir el 68% d’una forma elitista, com una massa
veuen ignorades en la seva conscièn- estúpida que no sap el que necessita.
a la vista de la realitat econòmi- com sempre, però ara amb majors de tota la població pensionista. So-
cia de ciutadà “seriós i responsable” Per això molts cops renuncien a con-
ca i política del sistema públic de dificultats, de la capacitat d’il·lusió lament 911.952 pensionistes, és a dir
i se li ofereix “l’única solució” pos- vèncer i permetre que sigui la pobla-
pensions, el qual, mantenia en el que assolim en els treballadors i el 10,31% de tot el col·lectiu, per-
sible: dediqui part dels seus escassos ció qui decideixi i prefereixen, “fer
segment contributiu un Fons de Re- treballadores, al llançar els nostres cebia una pensió anual mitjana per
estalvis a un Fons Privat i, asseguri’s pedagogia”, no sigui que perdin una
serva de 62.000 Milions d’Euros a discursos i les nostres propostes sobre del salari mig en el 2008, sent
el seu futur, doncs banquers, polítics, votació. Aquests tecnòcrates prenen,
Gener 2010, el seu percentatge so- de lluitar per la defensa dels Drets les diferències molt substancials
financers, empresaris, executius, ex- amb l’excusa del seus coneixements
bre el PIB ascendeix a un 5,9% so- Socials i que les respostes de la ma- entre el segment que se situa en el
perts i “sindicalistes moderns”, han tècnics, milers de microdecisions que
joria s’allunyin cada vegada més salari mig (23.000 el 2008) els més afecten a la nostra vida diària: i ho fan
lament a gener 2010 (els experts van d’assegurar els seus beneficis (cada de les sortides individuals. Aques- (270.143), sobre els que se situen convençuts de la necessitat “tècnica”
dir que seria del 10,74%), la relació vegada majors), per a així mantenir ta és la clau política, l’única capaç entre els 43.000 € i 133.000 €, els i “objectiva” del que fan, però sense
entre afiliats ocupats i els pensionis- l’economia “pàtria”. d’obligar que les reformes a fer són menys (111.513). cap criteri “ideològic”, que despre-
tes és de 17,5 Milions sobre 7,2 mi- S’ha invertit des de fa ja diverses dè- en el capítol dels ingressos per mitjà 2- El nostre sistema públic de pen- cien, ni d’interès general. La ciència
lions a gener 2010 (els experts van cades la subjectivitat i la consciència d’una fiscalitat que gravi propor- sions se sustenta en tres principis: i la tècnica ha substituït en molts ca-
vaticinar la relació afiliats ocupats/ de les classes assalariades. Al prin- cionalment als ingressos. Aquest és universalitat, solidaritat i suficièn- sos el debat ideològic en la política i
pensionistes en 14,5 Milions sobre cipi d’equitat i de justícia social, se el camí de l’equitat i de la justícia cia. l’administració en el dia a a dia. És
8,8 Milions) i fins i tot van mentir li ha donat la volta i la lògica “obli- social. 3- Les inversions en fons privats de així com hem arribat a una “reforma
en les projeccions demogràfiques: ga” a repartir als més, amb rendes i pensions han tingut una evolució laboral necessària, però impopular”,
plantejaven que a 2010 la població riquesa cada vegada més escassa, a Notes meteòrica des de la signatura del a una retallada que ens demanen “els
de 65 anys o més es trobaria entre favor dels menys, que cada vegada Pacte de Toledo el 1995, que se si- mercats i els experts”, però que no s’ha
els 29/27 milions de persones i la acaparen major proporció de rendes debatut socialment. La vaga del 29 de
1- Dels 8.837.596 persones pensio- tuaven en 12.822 Milions d’Euros,
realitat és que són 16,6 milions. i diners, fent bastant insuportable setembre pot ser el moment per a pren-
nistes (2008), amb una pensió mitja en el 2000 la xifra va pujar a 37.860
dre el pols de com veu la població tot
L’objectiu era clar, ficar la por en el globalment la vida i la quotidianitat anual de 11.069 €, els homes pen- Milions d’Euros, en el 2002 (revi- això i si es resigna als designis de la
cor de les necessitats en la població de la mateixa. sionistes són el 50,9% i la seva pen- sió del Pacte de Toledo) va ascen- tecnocràcia neoliberal finançada per
assalariada, per a de aquesta mane- Assolir sobreviure als Polítics i sió mitja anual és de 13.051 € i les dir fins als 48.322 Milions d’Euros, bancs i patronal, o si decideix revoltar-
ra impulsar els sistemes privats de Sindicats del Pacte de Toledo, als dones el 49,01% amb pensió mitja en el 2004 van ser 63.005 Milions se i enfrontar-se a un govern de tec-
pensions, fons de pensions i asso- representants dels països més rics anual de 9.034 €. Els pensionistes d’Euros i en el 2007 ja eren 85.843 nòcrates asèptics que prenen mesures
lir una desfiscalització (desgrava- ajuntats en l’OCDE, al capital finan- que no arriben ni tan sols al salari Milions d’Euros. “necessàries, però impopulars”.
Juliol de 2010 9