Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011

1. Catalunya
> Òrgan d’expressió de les CGT de Catalunya i de Balears · 8a. època · Juliol 2011 · núm. 130 · 0,50 euros · www.cgtcatalunya.cat www.cgtbalears.org
Dipòsit legal: B 36.887-1992

2. > Òrgan d’expressió de les CGT de Balears i Catalunya · núm. 130 · Juliol 2011 0,50 euros · www.cgtbalears.org · www.cgtcatalunya.cat
Dipòsit Legal: PM 1.177-2005

3. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
> ON ENS TROBEM?
Editorial
CONFEDERACIÓ GENERAL DEL
TREBALL (CGT) DE LES ILLES
BALEARS
Camí de Son Rapinya, s/n - Centre
“Los Almendros”, 2n 07013 Palma de
Mallorca
Tel. 971 791 447 -Fax. 971 783 016 -
lesilles@cgtbalears.org
Delegació Menorca
Plaça de la Llibertat, 5 07760
Contra la doctrina
Ciutadella
Tel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592
menorca@cgt-balears.org
SECRETARIAT PERMANENT
DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA
del xoc neoliberal
CGT DE CATALUNYA
Via Laietana, 18, 9è - 08003
Barcelona -
spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax
933107110
FEDERACIONS SECTORIALS
M -
-
-
Via Laietana 18, 9è - 08003 Bcn
Tel. 933103362. Fax 933107110
FEDERACIONS COMARCALS
Anoia
Carrer Clavells 11 - 08700 Igualada
Tel./fax 938042985 · cgtanoia@yahoo.es -
-
Raval de Sta. Anna 13, 2n, 43201 Reus
baixc-p@cgtcatalunya.cat
Tel. 977340883. Fax 977128041
Cra. Esplugues, 46 - 08940 Cornellà -
cgtbaixll@cgtcatalunya.cat
Tel. 933779163. Fax 933777551 -
Comerç, 5. 08840 Viladecans
cgt.viladecans@yahoo.es
Tel./fax 93 659 08 14 -
Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell
Tel. i fax 977660932
cgt.baix.penedes@gmail.com
Alfons XII, 109. 08912 Badalona
cgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803
Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la
Geltrú - cgtvng@cgtcatalunya.cat
Tel. i fax 938934261 -
-
Plaça Cuba, 18, 2n 08302 Mataró -
maresme.cgt@gmail.com
Tel. i fax 937909034 -
-
Francesc Macià, 51 08100 Mollet -
cgt_mollet@hotmail.com
Tel. 935931545. Fax 935793173
Agurrelj
FEDERACIONS INTERCOMARCALS
-
Girona
Av. Sant Narcís 28, ent. 2a 17005
Girona -
cgt_gir@cgtcatalunya.cat
Tel. 972231034. Fax 972231219 -
Av. Catalunya, 2, 8è 25002 Lleida -
lleida@cgtcatalunya.cat
Tel. 973275357. Fax 973271630 -
Rambla Nova, 97, 2n 1a - 43001
Tarragona
cgttarragona@cgtcatalunya.cat
Tel. 977242580 i fax 977241528
FEDERACIONS LOCALS
Barcelona
Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona
Tel. 933103362. Fax 933107080
Berga
Balç 4, 08600
sad@cgtberga.org Tel. 938216747 -
Circumval·lació 77, 2n - 08240 Edició del Col·lectiu La Tramuntana: Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T, Jose Cabrejas,
Manresa
manre@cgtcatalunya.cat Mireia Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivilli, Xavi Roijals, Jordi Martí, Josep
Tel. 938747260. Fax 938747559 Col·laboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martínez,
Toni Álvarez, Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Dídac Piñero, Jaume Fortuño, Carlús Jové, Agurrelj, “He fet esforços enormes per ser objectiu.
Objectiu! Que ningú no em demani que sigui
hotmail.com Tel. i fax 93 588 17 96 Redacció i subscripcions a neutral davant del feixisme”
Catalunya:
, 08207 Sabadell - Redacció i subscripció a
cgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93 Balears:
745 01 97
Web revista: Carlos Giménez, dibuixant de còmics
No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors.
Ramon Llull, 130-136, 08224 Terrassa -
Drets dels subscriptors:
Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 D’acord amb la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adreça dels subscriptors i subscriptores són incor-
Pedrissos, 9 bis, 08211 Castellar del
Vallès
cgt.castellar-v@terra.es, -
Tel./fax 93 714 21 21
Clos, 5, 08650 Sallent
sallent@cgtcatalunya.cat
Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61
Pl. Major 5, 25560, Sort
pilumcgt@gmail.com
Tel. 633 322 033
2 Juliol de 2011

4. REPORTATGE Crisi alimentària
en un context
Davant el model agroindustrial i l’especulació amb les
matèries primeres alimentàries, cal potenciar la sobirania
d’abundància
alimentària i lluitar contra la privatització de la vida d’aliments
La crisi alimentària
colpeja de nou
L’especulació alimentària i la ‘petrodependència’ com a detonants
Esther Vivas
A mitjan 2010, una vegada apaiva-
-
nals, i amb quantioses sumes públi-
L ’amenaça d’una nova crisi ali-
mentària és ja una realitat. El
preu dels aliments ha tornat a aug-
ques injectades a la banca privada,
l’especulació alimentària colpejava
mentar assolint xifres rècord, en una de nou i el preu del aliments tornava
escalada creixent i consecutiva de a pujar. Per “salvar a la banca”, des-
preus des de fa vuit mesos, segons in-
formava l’Índex de la FAO pel Preu del 2008-2009, es calcula que els go-
dels Aliments de febrer del 2011, verns dels països rics van aportar un
que analitza mensualment els preus total de 20 bilions de dòlars per apun-
a escala global d’una cistella forma- talar al sistema bancari i rebaixar les
da per cereals, oleaginoses, làctics, taxes d’interès.
carn i sucre. L’Índex apuntava a un Amb aquesta entrada de diners, els
nou màxim històric, el més elevat des especuladors van veure’s incentivats
que la FAO va començar a estudiar per a demanar nous préstecs i com-
els preus alimentaris l’any 1990. No prar mercaderies que previsiblement
podem oblidar, a més, que la crisi augmentarien ràpidament de valor.
alimentària ha atiat les revoltes dels Els mateixos bancs, fons d’alt risc,
països àrabs. etc. que van causar la crisis de les hi-
Aquest augment del cost del menjar, poteques subprime són, actualment,
sobretot dels cereals bàsics, té greus els responsables de l’especulació amb
conseqüències pels països del Sud les matèries primeres i l’augment del
amb baixos ingressos i dependència
de la importació alimentària així com mercats globals de mercaderies pro-
per a milions de famílies, en aquests fundament desregularitzats.
països, que destinen entre un 50 i un La crisi alimentària està íntimament
60% dels seus ingressos a la compra que l’actual crisi alimentària havia fet d’abundància d’aliments. La produc- falta de llibertats democràtiques, co- lligada a la crisi econòmica i a la lò-
augmentar en 44 milions el nombre ció de menjar s’ha multiplicat per tres rrupció, manca de vivendes i serveis gica d’un sistema que promou, per
a un 80% en els països més pobres. de persones que pateixen fam crò- des dels anys 60, mentre que la po- bàsics, etc. que van constituir el moll exemple, uns plans de rescat a Grè-
En aquests casos, l’augment del preu nica. Cal tenir en compte que l’any blació mundial tan sols s’ha duplicat de l’os de les revoltes. De totes mane- cia i a Irlanda, supeditant la sobira-
dels productes alimentaris els con- 2009 ja es va superar aquesta xifra, des d’aleshores. Per tant, de menjar res, la pujada del preu dels aliments nia d’aquests països a les institucions
verteix en inaccessibles. arribant als 1.023 milions de perso- n’hi ha. No es tracta d’un problema va ser un dels detonants inicials. internacionals com es supedita la
Ens tornem a acostar, doncs, a la xi- nes subnutrides a tot el planeta, dada de producció sinó d’un problema sobirania alimentària dels pobles als
que va reduir-se lleument el 2010, d’accés als aliments, a diferència del interessos del mercat.
fra de mil milions de persones, una
però sense tornar als índexs anteriors
Una causa central
de cada sis en el planeta, que avui
no tenen accés al menjar. El mateix a la crisi alimentària i econòmica del internacionals (FAO, BM, OMC),
president del Banc Mundial, Robert 2008 i 2009. que insten a augmentar la producció
Però, quines han estat les causes Garantia o negoci
d’aquest nou augment del cost del
Aquesta crisi es dóna en un context a través d’una nova revolució verda,
menjar? Malgrat que institucions
la qual no faria res més que agreujar De fet, sempre s’ha donat una certa
internacionals i experts en la ma-
la crisi alimentària, social i ecològica especulació amb el preu dels ali-
tèria han assenyalat diversos ele-
que enfrontem. ments i aquesta lògica impera en el
ments com: fenòmens meteorològics
funcionament dels mercats de futurs,
que haurien afectat a les collites en
que, tal i com els coneixem actual-
Les revoltes països productors, l’augment de
ment, daten de mitjan segle XIX,
la demanda en països emergents,
populars quan van començar a funcionar als
producció d’agrocombustibles, entre Estats Units. Aquests són acords le-
Les revoltes populars al Nord d’altres; diversos indicis apunten a gals estandaritzats per a fer transac-
d’Àfrica i a l’Orient Mitjà van tenir l’especulació amb les matèries pri- cions de mercaderies físiques en un
entre els seus múltiples detonants meres alimentàries com una de les temps futur establert prèviament i
l’escalada del preu dels aliments. Al raons principals de l’escalada del han estat un mecanisme per a garan-
desembre del 2010, a Tunísia, les ca- preu del menjar. tir un preu mínim al productor davant
pes més pobres de la població ocupa- De fet, en el període 2007 y 2008 ja
- es va viure una crisi alimentària pro- Per explicar-ho en poques paraules:
gint, entre d’altres, accés al menjar. funda, amb una pujada del preu dels el pagès ven a un comerciant la pro-
Al gener del 2011, joves manifestants cereals com el blat, la soja i l’arròs, ducció abans de la collita per tal de
a Algèria tallaven carreteres, crema- d’un 130%, un 87% i un 74% respec- protegir-se de les inclemències del
ven tendes i atacaven estacions de tivament. Aleshores, com avui, di- temps o d’altres i garantir-se un preu
policia per protestar per l’augment ferents van ser les causes indicades, a futur. El comerciant, per la seva
del preu dels productes bàsics. Ca- tot i que destacaven l’augment de la
sos similars s’han viscut a Jordània, producció en agrocombustibles i les en que la collita va malament, el pa-
Sudan i Iemen. I no hem d’oblidar creixents inversions especulatives gès obté bons ingressos, i quan la co-
que Egipte és el primer importador en els mercats de futurs alimentaris. llita és òptima, el comerciant encara
de blat del planeta, dependent de la Però aquest augment del preu del
importació alimentària. menjar es va estancar l’any 2009, En l’actualitat, però, aquest mateix
Evidentment a aquest malestar cal en part, probablement, a causa de la mecanisme és emprat pels especu-
afegir-n’hi d’altres: altes taxes d’atur, crisi econòmica i la disminució de
Juliol de 2011 3

5. REPORTATGE
caderia en mans del millor postor, i nal impulsada pel Banc Mundial en
els interessos empresarials preval- partenariat amb la FAO, el PNUD, la
guin per damunt les necessitats ali- UNESCO, representants de governs,
mentàries i els límits del planeta, la
nostra seguretat alimentària i el be- socials, etc., dissenyat com un model
nestar de la terra no seran garantits. de consultoria híbrida, amb el nom de
IAASTD, que va involucrar a més de
La sobirania i desenvolupament rural durant quatre
alimentària com anys.
És interessant observar com, tot i que
alternativa l’informe tenia darrera aquestes ins-
titucions, concloïa que la producció
Davant aquest model agroindustrial, agroecològica proveïa d’ingressos
sorgeix el paradigma alternatiu de la alimentaris i monetaris als més po-
sobirania alimentària. Una proposta bres, a la vegada que generava ex-
que reivindica el dret dels pobles a cedents pel mercat, essent millor ga-
rant de la seguretat alimentària que
i alimentàries, a controlar el mercat la producció transgènica. L’informe
domèstic, a impedir l’entrada de pro- de l’IAASTD, publicat a principis
ductes excedentaris a través de me- del 2009, apostava per la producció
canismes de dúmping, a promoure local, camperola i familiar i per la
una agricultura local, diversa, pagesa redistribució de les terres a mans de
i sostenible, que respecti el territori, les comunitats rurals. L’informe va
entenent el comerç internacional com ser rebutjat per l’agroindústria i arxi-
un complement a la producció local. vat pel Banc Mundial, encara que 61
La sobirania alimentària implica tor- governs el van aprovar discretament,
nar el control dels béns naturals a les a excepció dels Estats Units, Canadà
comunitats i lluitar contra la privatit- i Austràlia.
zació de la vida. Altres estudis demostren, també, com
El concepte de sobirania alimentària la producció pagesa a petita escala pot
va ser proposat pel moviment inter- tenir un alt rendiment, a la vegada que
desregulartizació dels mercats de ma- Catalunya Caixa, antiga Caixa Cata- El sistema agrícola i alimentari ac-
nacional de La Via Camperola, que fa servir menys combustibles fòssils,
tèries primeres, que va ser impulsada lunya, instava, aquest gener del 2011, tual, amb aliments que recorren mi-
agrupa unes 150 organitzacions page- especialment si els aliments són co-
a meitats dels anys 90 als Estats Units als seus clients a invertir en matèries lers de kilòmetres abans d’arribar a la
mercialitzats local o regionalment. En
i Gran Bretanya per bancs, polítics primeres sota el lema “dipòsit 100% nostra taula, amb l’ús de intensiu de ses d’arreu del món, l’any 1996 coin-
conseqüència, invertir en la producció
partidaris del lliure mercat i fons natural”. I què oferia? Una garantia maquinària agrícola, de químics, pes- cidint amb la Cimera Mundial sobre
camperola familiar és la millor opció
d’alt risc, en el marc del procés de del 100% del capital amb possibi- ticides, herbicides i fertilitzants arti- l’Alimentació de la FAO a Roma.
per a lluitar contra el canvi climàtic
desregulació de l’economia mundial. litat d’obtenir una rendibilitat de Des de la seva creació, La Via Cam-
i acabar amb la pobresa i la fam, ga-
Els contractes per a comprar i ven- L’augment del preu del petroli així perola ha creat una identitat “page-
rantint l’accés als béns naturals, i més
dre menjar van convertir-se en “de- com indicava en la seva publicitat, com l’estratègia de diferents governs sa” polititzada, lligada a la terra i a quan 3/4 parts de les persones més
rivats” que podien comercialitzar-se de “l’evolució del rendiment de tres per a combatre el canvi climàtic ha la producció d’aliments, construïda pobres del món són petits camperols.
independentment de les transaccions matèries primeres alimentàries: su- conduït, també, a una creixent inver- en oposició al model agroindustrial i En l’àmbit de la comercialització
agrícoles reals. Naixia, doncs, un nou cre, cafè i blat de moro”. Per donar sió en la producció de combustibles a partir de la defensa de la sobirania s’ha demostrat fonamental, per a
negoci: l’especulació alimentària. garanties de l’alta rendibilitat, la pu- alternatius, agrocombustibles, com alimentària. La Via encarna un nou ti- trencar amb el monopoli de la gran
Els especuladors, avui, són qui te- blicitat no dubtava en assenyalar com el biodièsel i/o el bioetanol, elabo- pus d’”internacionalisme pagès”, que distribució, apostar per circuits curts
nen més pes en els mercats de futurs, la cotització d’aquests tres productes, rats a partir de sucre, blat de moro o podem conceptualitzar com el “com- de comercialització (mercats locals,
malgrat que les seves transaccions de els darrers mesos, havia augmentat d’altres. Però aquesta producció ha ponent camperol” del nou internacio- venda directa, grups i cooperatives de
compra i venda no tenen res a veu- en un 61%, un 34% i un 38% res- entrat en competència directa amb nalisme de les resistències representat consum agroecològic…), evitant in-
re amb l’oferta i la demanda real. En pectivament, a causa de “la demanda la producció d’aliments pel con- pel moviment altermundialista. termediaris i establint unes relacions
paraules de Mike Masters, gerent creixent que va a un ritme superior sum sent una altra de les causes de Un dels arguments que utilitzen els properes entre productor i consumi-
de Masters Capital Management, a la producció”, “per l’increment de l’augment del preu dels aliments. detractors d’aquesta demanda és que -
la població mundial” i pel “seu ús en El mateix Banc Mundial reconeixia l’agricultura ecològica és incapaç neixement mutu, que ens condueixin
amb caràcter especulatiu en el sector agrocombustibles”. Catalunya Caixa, que quan el preu del petroli sobre- d’alimentar al món. Però contrària- a una major solidaritat entre el camp
agrícola era d’un 25%, actualment però, obviava una informació impor- passa els 50 dòlars per barril, alesho- ment a aquest discurs, diversos es- i la ciutat.
aquesta es situa al voltant d’un 75%. tant: l’especulació alimentària, que res un 1% d’increment del seu preu
Aquestes transaccions es porten a ter- tants bons rèdits econòmics dóna, comporta un 0.9% d’augment del falsa. Així ho constaten els resultats * Article publicat al setmanari Direc-
me a les borses de valors, la més im- augmenta el preu dels aliments, els preu del blat de moro, ja que “per d’una exhaustiva consulta internacio- ta, núm. 221.
portant de les quals, a nivell mundial, fa inaccessibles a àmplies capes de cada dòlar que el preu del petroli
és la borsa de comerç de Chicago, població en països del Sud global i augmenta la rendibilitat de l’etanol
mentre que a Europa els aliments i les condemna a la fam, a la misèria i a la i, conseqüentment, la demanda de
matèries primeres es comercialitzen a mort a milers de persones en aquests blat de moro per elaborar-lo també
les borses de futurs de Londres, París, països. creix”. Des de l’any 2004, 2/3 de
Amsterdam i Frankfurt. l’augment de la producció mundial
de blat de moro van ser destinades a
Dependència del satisfer la demanda nord-americana
Un “dipòsit petroli d’agrocombustibles. L’any 2010, el
100% natural” 35% de la collita de blat de moro dels
Un altre element que aguditza la crisi
El 2006/2007, inversors institu- alimentària és la forta dependència la producció de blat de moro mundial,
cionals com bancs, companyies que l’actual model de producció i va ser utilitzada per a produir etanol.
d’assegurances, fons d’inversió, distribució d’aliments té del petroli. I aquesta tendència va a l’alça.
entre d’altres, després de la caigu- De fet, l’augment del preu del pe- Però més enllà d’una sèrie de cau-
da del mercat de crèdits hipotecaris troli repercuteix directament en una ses com l’especulació alimentària
d’alt risc als Estats Units, van buscar pujada similar del cost dels aliments i l’augment del preu del petroli que
indrets més segurs i amb major ren- bàsics. Els anys 2007 i 2008 tant el repercuteix en una creixent inver-
dibilitat, com matèries primeres i ali- preu del petroli com el dels aliments sió en agrocombustibles, provocant
ments, on invertir els seus diners. En van assolir xifres rècord. Entre juliol una competència entre la produc-
la mesura en que el preu del menjar del 2007 i juny del 2008, el petroli ció de cereals pel consum o per
pujava, augmentaven les inversions cru va passar de 75 dòlars el barril a l’automoció, ens trobem davant d’un
en els mercats de futurs d’aliments, 140 dòlars, mentre que el preu dels sistema agroalimentari profundament
empenyent el preu dels grans a l’alça aliments bàsics augmentava de 160 vulnerable i ens mans del mercat.
dòlars a 225 dòlars, segons l’Índex de La creixent liberalització del sector
menjar. la FAO pel Preu dels Aliments. en les darreres dècades, la privatit-
A Alemanya, el Deutsche Bank anun- I es que l’agricultura i l’alimentació zació de bens naturals (aigua, terra,
ciava guanys fàcils si s’invertia en són cada dia més ‘petrodependents’. llavors…), la imposició d’un model
productes agrícoles a l’alça. I negocis Després de la 2a Guerra Mundial i de comerç internacional al servei dels
similars proposava un altre dels prin- amb la revolució verda, dels anys 60 interessos privats, etc. ens ha conduït
cipals bancs europeus, el BNP Pari- i 70, i amb el supòsit d’augmentar la a aquesta situació.
bas. Però no cal anar tan lluny per a producció, es va apostar per un mo- Mentre l’agricultura i l’alimentació
trobar exemples concrets. del d’agricultura industrial i intensiu. continuïn sent considerades una mer-
4 Juliol de 2011

6. REPORTATGE
L’especulació amb
aliments bàsics
Un negoci segur per als mercats
Izaskun S. Aroca i Héctor R. Això està passant en els països en
Letón - Diagonal desenvolupament ia Europa. Menjar
tanta carn mai ha estat habitual en
cap cultura “.
El 2008, l’ús de cereals com agro-
S egons diferents especialistes,
2010 va ser l’any amb una de
les millors collites de la història. No
combustibles també va suposar un
factor determinant per l’alça dels
obstant això les matèries primeres preus. “Aquest any realment només
bàsiques com el blat, el blat de moro pot passar amb el sucre. El perill
o el sucre van pujar de mitjana un real dels agrocombustibles és més
25%. Les causes cal buscar-les en ambiental i social “, sentencia Gar-
l’especulació borsària amb aques- cía.
tes matèries primeres i en un model Però la repercussió de l’encariment
d’alimentació industrial dependent dels aliments no és la mateixa a tot
del petroli. Nacions Unides parla arreu, sobretot en els països més
d’una situació “molt preocupant”. empobrits on dediquen entre un 70
Tunísia va encendre la metxa, i les i 80% dels seus ingressos a alimen-
revoltes es van estendre a Egipte i tació. “Aquest extrem al Nord no
altres països. A l’Estat espanyol, es nota. Tot i que cada vegada hi ha
el sector ramader és el més afectat més bosses d’exclusió “, sentencia
per la pujada dels cereals. La crisi l’expert de Veterinaris sense Fronte-
alimentària es manté, i des de l’any res. De fet, segons l’Institut Nacio-
- nal de Consum, a l’Estat espanyol es
ternacional per evitar aquesta nova dedica una cinquena part dels salaris
escalada de preus. a alimentació, i encara que la pujada
L’augment del preu dels aliments global de preus encara no s’ha vist
bàsics va estar entre els detonants
de les protestes en els països àrabs.
‘Commoddities’, mercats de futurs, 2010. Això representava la major és a dir, actors que especulen amb són als especuladors. “Jo prefereixo nivell estatal es trasllada amb retard
apalancaments ... la Borsa parla i pujada dels últims 20 anys, superant l’aliment mitjançant, per exemple, i sobretot als aliments processats.
puja el pa. Des de 2007 una nova fons d’ inversió. Són els que estan que mouen molt el mercat i tenen “El més pervers-explica García-és
terminologia ha envaït els mitjans epicentre de la crisi alimentària. ara empenyent els preus del blat “. un gran pes en el comportament del que a causa de les previsions dels
de comunicació desconcertant a to- Les revoltes per l’alça dels preus L’especulació és un dels puntals preu”, declarava l’octubre Juan Ig- preus poden pujar més del que en
tes les persones que només entenen han anat esclatant a diversos països. pels que, per exemple, el preu del nacio Crespo, director europeu de realitat haurien”. Una cosa que ja va
una cosa: que des que s’especula en Però aquesta nova crisi no arriba blat gairebé s’hagi duplicat en sis Thomson Reuters, al diari Expan- passar en l’anterior crisi.
borsa amb matèries primeres bàsi- - mesos. “La inversió en matèries sión. Segons explica Felipe Medina, del
ques com el blat o el sucre, els preus vier De Schutter, relator especial de L’accent el posen en altres qües- sindicat agrari COAG, “a l’Estat
dels aliments s’han multiplicat de les Nacions Unides sobre el Dret una cosa molt segur. Els preus dels tions com l’escassetat de terra cul- espanyol l’últim IPC general és del
manera astronòmica per provocar - aliments van disparats cap amunt a tivable, una reducció de les collites 3,3%, i això repercutirà entre la ciu-
una profunda crisi alimentària que drem una nova crisi de preus dels la borsa “, apunta aquest expert de o el canvi climàtic. “Aquest també tadania tard o d’hora, ja que el poder
ja el 2008 va incrementar el nom- aliments el 2010 o el 2011 perquè Veterinaris sense Fronteres. va ser l’argument de 2008. Però és adquisitiu és menor que el 2008 “.
bre de persones famolenques en 100 les causes directes del increment de Mentrestant, els diaris econòmics i fals. De fet, la producció de cereals Per Medina de moment un dels sec-
milions. Tot just tres anys després el 2008 encara hi són “. de 2010 ha estat tercera més gran de tors més afectats per la pujada dels
drama es repeteix. Segons la FAO, apostar pels cereals enumerant les la història “, explica Ferran García. cereals és el de la ramaderia, perquè
al gener de 2011, per setè mes con- Veterinaris sense Fronteres, “gai- “bones perspectives” que faran de la en molts dels casos el cereal que es
secutiu, el preu dels aliments arriba- rebé una tercera part de les com- inversió tot un èxit. trobem una altra causa en l’escalada compra per a pinso és importat. “El
va a un rècord històric en augmentar pres de cereals a futurs es troben Als qui poques vegades es nomena del valor de les matèries primeres: sector ramader no podrà repercutir
un 3,4% respecte a desembre de en mans d’actors aliens al sector, com a origen de la pujada dels preus és el creixement de població. Se- aquesta pujada en els preus de ven-
gons la FAO, s’espera que el nom- da als intermediaris i distribuïdores,
bre de persones en els països en vies mentre que aquestes últimes sí que
de desenvolupament creixi un 70% -
entre 2007 i 2050. Aquest augment, mentaran els seus marges de bene-
que ja s’està donant en alguns paï-
sos, està incrementant la demanda ramaderes “anuncia Medina.
de cereals. Des de 2008, els interessos inver-
Per a García, “en alguns països com sors s’esforcen per controlar terra
la Xina i l’Índia ha pujat el consum agrària a Àsia, Àfrica i Amèrica del
intern, com va passar aquí fa anys. Sud. Al principi, a inicis del 2008,
El problema és que la manera de sa- l’excusa per als països del Golf Pè-
tisfer aquest consum és a través de rsic, Corea del Sud, Líbia o Egipte
l’agricultura i ramaderia industrial”. era aconseguir la seguretat alimen-
Tots dos models són molt depen- tària.
dents del petroli, s’utilitzen molts Amb el pas del temps, van ser els
fertilitzants, embalatges, transport.
“Per això quan hi ha un alça del a acaparar terra al Sud. En aquest
preu del petroli repercuteix molt cas l’argument utilitzat era la ne-
en el preu dels cereals”, sentencia
García. Segons Ana Etchenique, propietats. Segons la revista agrària
vicepresidenta de la Confederació
de Consumidors i Usuaris (CECU), més de 40 milions d’hectàrees, més
“aquesta visió intensiva i industrial de la meitat a Àfrica”. Una situació
de la ramaderia fa que es fomenti que també es comença a estendre
molt el consum de carn i que, per al Nord, com denuncia que passa a
tant, el gra vagi a alimentar el bes- Andalusia Manuel Rodríguez, del
tiar en comptes de a les persones. Sindicat Andalús dels Treballadors.
Juliol de 2011 5

7. TREBALL-ECONOMIA Hem de preparar
En el Pacte de l’Euro es condensen les agressions una nova vaga
contra els drets laborals i socials de la població general
europea més importants dels últims 60 anys
No al Pacte de l’Euro
La nova estratègia de la Unió Europea, al servei de les Grans Empreses i el Capital
SP del Comitè Confederal
de la CGT la UE: disminució salarial a totes les
persones que treballa en les distintes
Administracions Públiques i conge-
lació de pensions i, altres mesures
-
tazo del 11 de Juny de 2011, garan-
La crisi del deute sobirà a Europa,
teix la disponibilitat unilateral de les
amb tres països desnonats i endeu-
condicions de treball: salaris, jorna-
tats per a tota la vida, Grècia, Irlan-
da, sistemes de retribució, torns, etc. i
da i Portugal, i l’amenaça i atacs
fa desaparèixer l’autonomia en la Ne-
especulatius sobre l’Estat espanyol,
comporta la creació del fons de res-
directament contra la Llibertat Sindi-
cat europeu (dotat amb 440.000 mi-
lions d’euros) per a comprar direc-
han disminuït pel mateix mètode, el
tament deute als països afectats per
decretazo, alhora que la productivitat
l’especulació dels “mercats” (1) i,
ha augmentat. Es garanteix la taxa de
d’aquesta manera, garantir la devolu-
guany del capitalisme.
Resulta paradoxal que avui només
substancials interessos.
hi ha “solució” a la barbàrie impo-
El nou pacte de l’Euro, o pacte per la
sada, amb la MOBILITZACIÓ GE-
competitivitat, estableix amb caràcter
NERAL europea, en principi i mun-
estructural, és a dir, d’obligat compli-
dial després, i els sindicats CES, es
ment per a la UE-27, unes determi-
passen la vida “concertant” amb els
nades polítiques econòmiques que
diferents governs dels seus països
si
sobre com ser més competitius per
les condicions de vida de la majoria, En polítiques laborals: Reformes La- la Comissió Europea, ha declarat que creixement, l’ocupació i la garantia a recuperar la taxa de guany del ca-
i directament centenars de milers de el document del Pacte de l’Euro, és… de les pensions” i enterraran les po- pital, o de “l’economia” (com diuen
persones són empobrides, precaritza- disponibilitat unilateral del contracte ”el document més reaccionari mai lítiques de mobilització per a revertir ells) i, davant les polítiques concretes
des i ningunejades. per part de l’empresari. produït per la Comissió”. Ni tan sols les sortides antisocials a la crisi: i generals que sancionen i apliquen
En polítiques salarials: els salaris En polítiques de Pensions i Jubilació: apareix, encara que solament fora en * Flexibilitat laboral, garantida amb els governs de la UE, es treballi en la
han de vincular-se a la productivitat augment de l’edat de jubilació i re- la retòrica, una referència als més de la Reforma Laboral plasmada en la desmobilització de la societat.
i deixar d’estar referenciats a l’Índex ducció de la quantia de la pensió. 23 milions de desocupats i milions i Llei 35/2010, en tot el recorregut del Ens expliquen contes i, ens “creiem”
dels Preus. Això suposa canviar les En polítiques Fiscals: Disminució del milions de precaritzats socialment, contracte, des de l’entrada, la per- que surten els comptes.
deute públic (per llei) endurint les pe- desapareixent l’Agenda Social de la manència i la sortida. La CGT crida a la MOBILITZACIÓ
desvinculant els salaris del cost de nalitzacions per a qui no compleixi. Comissió. * Pensions, ajustades als criteris
la vida, alhora que es limita el ni- Recapitalizació de la Banca i banca- D’aquests 23 milions de desocupats únic camí per a construir una nova
vell de centralització dels convenis rització de les Caixes d’Estalvi i desocupades, el 21,73%, és a dir tard i disminució garantida de la societat basada en la llibertat i la jus-
I la Comissió Europea intervindrà en 5 milions de persones, es troben en quantia de la pensió. tícia social.
interna, és a dir, acabar amb el poder els Pressupostos de cada estat mem- l’estat espanyol. Govern, Sindicats
bre per a vigilar que compleixen amb i Empresaris, volen tancar les po- amb més de 30.000 milions d’euros (1) Especulació amb noms i cog-
les condicions de treball sobre jorna- les polítiques acordades. lítiques contingudes en el Pacte de invertits en el desmantellament de les noms, doncs són els fons d’inversió
da (temps de treball), organització de L’enduriment, l’ajustament és tan dur l’Euro a aplicar en l’estat espanyol, Caixes (FROB) i la seva bancaritza- dels bancs europeus, entre uns altres,
treball (torns, sistemes de retribució, el 2 de febrer de 2011 en el denomi- ció. qui posseïxen la major part dels títols
etc.) i acomiadaments. UE, Jacques Delors, expresident de nat “Acord Social i Econòmic per al Ajustaments de cavall per a reduir el del deute d’aquests països.
19-J: un pas endavant
En el pla quantitatiu, la mobilitza- l’enèsima jugada bruta dels burò- aviat millor una altra vaga general cia real, al servei dels treballadors
Pep Juárez, CGT Balears
ció coordinada i massiva en més de crates de Brussel.les, al servei de les amb aquest objectiu, aquesta vegada i la ciutadania, una societat justa i
seixanta ciutats de l’Estat espanyol elits capitalistes. fora de la tutela i de les maniobres equitativa amb drets per a tothom,
ha sorprès a propis i estranys, i dóna Però succeeix que el govern de Za- de la domesticada burocràcia sindi- i una sortida social a la crisi, neces-
D avant la convocatòria del passat
es van emprar a fons per criminalit-
fe que, tot i no pocs dubtes, incerte-
-
patero, com l’alumne més aplicat de
la Comissió Europea, l’FMI i del
cal.
Si volem realment una democrà-
sàriament s’haurà de recórrer aquest
camí.
zar, menysprear i dividir el movi- viment ciutadà conserva i reforça BCE, ja fa més d’un any que s’ha
ment. Després de la repressió de la tot el seu potencial, i se situa cada afanyat a implementar bona part de
Plaça de Catalunya, i dels successos vegada més fora del control dels mi- les mesures incloses en el Pacte de
del Parc de la Ciutadella, de Barce- l’euro: la rebaixa en el sou dels tre-
També s’ha produït un salt qualita- balladors de l’administració públi-
els intents de vincular el conjunt del tiu important. El fet de cridar a la ca, la reforma laboral, la congelació
moviment 15-M amb la violència i mobilització del 19-J contra el Pac- i reforma de les pensions públiques
deslegitimar-lo, no semblen haver te de l’Euro, a més de ser oportú i (amb la complicitat dels directius
fet efecte entre una ciutadania cada necessari, ha dotat el moviment del de CCOO i UGT), la venda de les
dia més farta de les corrupteles, de 15-M d’uns continguts que abans Caixes d’Estalvi al capital privat i
les regles de joc trucades i d’una no tenia, i d’una coherència que li la reforma (desmantellament) de la
classe política i burocràtica que ac- permeten un recorregut potser més negociació.
tuen com titelles al servei del capital llarg del que s’esperava. Per això, i coherentment amb la
especulatiu. Si en el Pacte de l’Euro es conden- mobilització del 19-J en contra del
Però han escopit al cel i els ha cai- sen les agressions contra els drets Pacte de l’Euro, el moviment ha
gut a la cara. Perquè la jornada del laborals i socials de la població eu- d’avançar en l’exigència de la de-
19 de juny s’ha saldat amb una mo- ropea més importants dels últims rogació de totes aquestes mesures ja
bilització com no es recordava des seixanta anys, el moviment 15-M ha imposades contra la majoria social, i
de les realitzades contra la guerra - avançar en la preparació de les con-
de l’Iraq, fa ara més de vuit anys. cretisme a aquest Pacte, i denunciar dicions que facin possible com més
6 Maig de 2010

8. TREBALL-ECONOMIA
Riuades d’indignació van
omplir els carrers el 19-J
Multitudinàries manifestacions del moviment del 15M desborden els carrers de
Barcelona, Palma, Lleida, Tarragona, Girona, Reus, Tortosa,…contra les retallades i
el Pacte de l’Euro.
Redacció
tència, la seva mala llet,…
Tot està per fer i la lluita ha de conti-
nuar, que s’estengui la indignació…
E l moviment del 15-M i les acam-
pades d’indignades van mostrar
la força del moviment contestatari i
Més de 200.000
manifestants a
de crítica al sistema. No sabem com
es desenvoluparà el moviment en el Barcelona
futur, com es concretaran les pro-
postes, quins objectius aconseguirà, Tres dies després de la criminalització
però no podem ignorar el que està del moviment per part dels diputats i
passant, un fenomen que està sacse- de les màximes autoritats catalanes,
jant fortament l’actualitat política, centenars de milers de manifestants
social i informativa. ocupaven el carrer en una demostra-
ció de força i d’indignació contra el
La gent ja n’està farta de la crisi, de
Pacte del Euro i les retallades.
les retallades, de l’atur i la preca-
Tot i els intents de Mas i el seu con-
rietat, de la corrupció política, dels
seller d’interior, recolzats pel con-
efectes devastadors del capitalisme,
junt de diputats del Parlament, de
de les polítiques econòmiques que
desprestigiar, criminalitzar i aïllar el
només afavoreixen a la banca i al
moviment del 15-M, la manifestació
capital, de pagar les conseqüències
del 19 de juny a Barcelona va aplegar
d’unes polítiques que només afavo- més de 200.000 persones, tot argu-
reixen als qui més tenen. mentant que la distància entre Plaça
El 19-J era una prova de foc del mo- Catalunya i el Pla de Palau és d’uns
viment i es va superar amb rotundi- dos quilòmetres i els carrers per les
tat, amb la crítica de les retallades, quals discorria la marxa superen els
del Pacte de l’Euro i de la repressió vint metres d’amplada. Per fer-se una
com a elements centrals. Desenes de idea de la massivitat de la manifesta- farsa democràtica actual (“Que no, l’interès general, un verdader repar- oferint una imatge de diversitat poc
ció només cal dir que quan la capça- que no, que no ens representen”, “li timent de la riquesa i el treball com habitual.
centre de Barcelona. Altres ciutats lera arribava a pla de Palau, encara diuen democràcia i no ho és”). a única sortida a la desocupació, una De consignes, se’n van corejar contra
de Catalunya també van viure pro- hi havia gent a la plaça de Catalun- Les manifestacions del 19J havien vida digna per a tothom i canvis en l’actitud dels mitjans de comunica-
testes multitudinàries, de la mateixa ya, punt de sortida de la marxa. estat convocades per protestar con- la llei electoral. ció, contra els bancs, contra el capi-
forma que a Palma, a les Illes Ba- Mentre això passava i mostrant no- tra el Pacte del Euro, la signatura del Abans de la manifestació, els “in- talisme, contra el conseller d’Interior,
lears, i a desenes de ciutats de tot vament el seu tarannà democràtic, qual estava prevista per al27 de juny dignats” van difondre un escrit amb Felip Puig. Els concentrats no eren
l’Estat espanyol. el Departament d’interior ha tornat per part dels caps dels Estats de la 19 reivindicacions per a la mobi- pas només de Girona, n’hi havia de
Molta gent ha quedat en evidència UE. Un pacte que aprofundirà en les lització que inclouen l’exigència Banyoles, de Sant Feliu de Guíxols,
a blindar el Parc de la Ciutadella
pels dels durs atacs que havin llençat polítiques neoliberals en marxa i que d’una llei electoral justa, que el vot de Lloret de Mar, o d’Amer, entre al-
amb un nou desplegament massiu
contra el moviment dels indignats i suposarà l’empobriment de la socie- no sigui una carta blanca, la supres- tres localitats.
de mossos d’esquadra per evitar que
les acampades, després dels fets pro- sió dels privilegis per a la classe La manifestació, que va durar unes
ningú no hi entrés.
duïts el 14 i 15-J en la mobilització i les grans empreses, amb augments política, que ser polític requereixi tres hores, va realitzar parades davant
Els manifestants, en un ambient for-
davant el Parlament de Catalunya. tament reivindicatiu, van cridar con- en l’edat de jubilació, privatització dedicació completa i la prohibició
signes contra les retallades i la po- del sector públic i retallades de drets que involucrats en casos de corrup-
als treballadors. Per evitar-ho cal ció segueixin en política. es van llegir manifestos de crítica al
sistema, l’Artur Mas, el Felip Puig lítica social favorable al capital que
continuar lluitant contra les retalla- També reclamaven una llei de trans- sistema i a la repressió. La marxa va
i pràcticament tota la classe políti-
des, els plans d’ajustament, les cam- parència política, que no es rescatin acabar davant la seu de la Generalitat
ca catalana i espanyola, periodistes mobilització general per fer-hi front:
panyes de repressió i criminalització els bancs amb diners públics, una a Girona, on els ’indignats’ van tan-
al servei del poder, tots aquests que “no falten diners, sobren banquers”,
banca pública i honrada, despesa car la protesta amb un aplaudiment
viuen de les menjadores dels partits i “que la crisi la paguin els rics”, “més i tots els atacs que es vulguin llançar
pública austera, presó per als res- i el crit unànime de “Som el poble,
els governs… El 19-J és una bofeta- escoles i menys policia”, “fa falta ja contra els treballadors i sectors po-
ponsables de la crisi econòmica, tenim el poder”.
da simbòlica al mig de la seva cara, una vaga general”.. També van so- pulars.
que va provocar que molts d’ells vintejar els clams exigint responsa- fortunes i proposta urgents per ge-
s’haguessin d’empassar - un cop bilitats polítiques per la repressió Unes 15000 persones Més de 2.000
nerar ocupació.
més - les seves paraules enverinades (“Puig dimissió”), reclamant la “lli- a Palma Mesures contra l’abús immobiliari, persones a Lleida
i criminalitzadores, la seva prepo- bertat dels detinguts” i denunciant la que tant la sanitat com l’educació
siguin públiques, gratuïtes i de qua- Més de 2.000 persones van participar
litat i que el sistema econòmic sigui el 19 de juny a la tarda a una multi-
spanya, convoca-
sostenible. tudinària manifestació del moviment
des del moviment 15-M, van mos-
del 15M a la ciutat de Lleida. La pro-
trar la seva indignació pels carrers testa va començar a dos quarts de set
de Palma darrere d’una pancarta Uns 3000 de la tarda a la plaça més simbòlica
amb el lema “No al pacte de l’euro. manifestants a Girona pels indignats lleidatans, la de Ricard
La seva democràcia fa pudor, cons- Vinyes, on va acabar dues hores i mi-
truïm la nostra”. Els manifestants Girona va viure el 19 de juny una tja després.
provenien de Palma i de localitats gran manifestació d’indignades, des- La marxa va passar per davant de
com Son Servera, Portocolom, Inca, prés d’aixecar el campament de plaça les seus de la Generalitat, el govern
Vilafranca, Felanitx, Valldemossa o Catalunya. La marxa, una de les ma- espanyol, l’Ajuntament de Lleida,
Bunyola. nifestacions més nombroses que es els sindicats i la Guàrdia Urbana.
Convocada per Democràcia Reial recorden a la ciutat, va agrupar unes Els “indignats” van corejar eslògans
Ja! Mallorca, amb el suport del mo- 3000 persones, que van anar des de contra els polítics, les retallades i les
viment 15-M, la manifestació de ajudes als bancs. Un dels temes més
Palma es centrava en l’exigència consignes contra la crisi i la classe comentats en la protesta va ser el
de la reorientació de les polítiques política. Molta gent, amb estètiques pacte de l’euro, un acord comportarà
públiques cap a la protecció de de tot tipus, compartien el carrer l’empobriment de la societat europea
Maig de 2010 7

9. TREBALL-ECONOMIA
Aturem les i l’augment de les privatitzacions.
10.000 persones
retallades contra les retallades a
Tarragona
Comissió de Comunicació
La mobilització convocada a Tarra-
gona contra les retallades va reunir
10.000 persones, que van clamar
E l passat 15 de juny es van co-
mençar a debatre al Parlament
de Catalunya els nous pressupos-
contra els sistemes polític i econòmic,
i per la defensa dels drets socials. La
marxa va anar aplegant manifestants
tos de la Generalitat per a l’any a mesura que avançava, i va arribar
2011 i 2012, que està previst que al seu punt màxim a la plaça de la
aprovin el 20 i 21 de juliol. Amb Font, que va quedar petita per acollir
l’agreujament de la crisi, la classe la gentada.
política havia de triar entre retallar -
cis com ara la delegació d’Hisenda,
els drets socials de la ciutadania o
-
Teresianes, per una educació pública
sarial i de la banca i, un cop més, i laica; la seu de CEPTA, contra la
han triat les retallades socials, que reforma laboral, i l’hospital de Santa
carreguen sobre nosaltres la sortida Tecla, per reclamar salut pública.
d’una crisi que no hem creat. Es van sentir lemes com ara “polítics
Els milers d’Indignades i Indignats i banquers, torneu-nos els diners” i
d’arreu del territori no tolerarem “l’acomiadament, que es faci al Par-
que el Govern i la patronal des- lament”, però un dels més repetits va
trueixin els serveis de salut univer- ser “n’hi diuen democràcia i no ho i d’associacions diverses i, sobretot,
sals i públics sota la falsa excusa és”. En general, reclamaven la defen- ciutadanes fartes de la crisi, la falsa
que aquesta és la sortida a la crisi. sa dels drets públics, a més de protes- democràcia i la corrupció política,
A la degradació que s’està produint tar contra les retallades i considerar la ciutadanes indignades amb les políti-
en la sanitat se li afegeixen els classe política i la banca els culpables ques econòmiques, laborals i socials
atacs contra l’ensenyament públic, de la crisi. que porten a terme polítics, banquers
gratuït i universal i, entre d’altres, Les úniques personalitzacions que es i empresaris.
contra els serveis socials. La salut, van sentir van ser contra Artur Mas i La manifestació, amb performance
l’educació i el benestar social no Felip Puig, dels quals es va demanar inclosa, nombroses consignes (con-
la dimissió, també amb una pancarta tra la banca, la corrupció política, les
són negocis! Són drets bàsics que
penjada en un balcó de la plaça de la retallades, la repressió, el capitalis-
han de ser defensats per la comu-
Font en què es llegia la frase “neteges me, la crisi,… i en defensa dels ser-
nitat sanitària i educativa, així com Puig”. La marxa va acabar amb la lec-
per les usuàries i usuaris, que som veis públics i d’una democràcia real)
tura del manifest a la plaça de la Font,
totes i tots! i nombrosos cartells amb missatges
on es va llegir en dos torns. En línies
Els polítics menteixen quan diuen generals, es va protestar contra els ac- diversos, va recórrer diversos carrers
que les retallades són inevitables. tuals sistemes polític i econòmic.
Per què hem de suportar aquesta la plaça Mercadal, on es va llegir un
situació si tan sols amb el 17,39% manifest a les portes de l’Ajuntament
600 persones es i es va cridar a participar en la mani-
empreses de l’Ibex-35 n’hi hauria manifesten a Reus festació del 19 de juny a Tarragona i
prou per revertir l’impacte negatiu a continuar amb la lluita.
de les retallades socials aplicades Mobilització el 18 de juny a Reus
contra la crisi i les retallades, con-
al 2010 i 2011? Nosaltres no som
vocada per l’Assemblea Popular de 400 manifestants a
responsables d’aquesta crisi, i no Tortosa
Reus sorgida de l’Acampada de la
estem disposades a pagar-ne els
Plaça Mercadal, una manifestació
seus costos, menys encara, quan que va aplegar gent de totes les edats Vora mig miler de persones es van
aquells que l’han ocasionat són els i procedències diverses: participants manifestar a Tortosa el 19J, des de la
en l’acampada, treballadors dels sec-
mesures antisocials. tors afectats per les retallades (sani- passant per l’ajuntament i la plaça del
Per què no, en comptes de retallar tat, educació,…), sindicalistes, acti- Mercat.
en drets socials, s’augmenten els
impostos dels rics i de les empre-
ses? Per què no gravar les transac-
Cap a la Vaga General
les que tenen com a únic objectiu
l’especulació? Compartim igualment la necessitat de zacions sindicals autònomes i amb un escenari de mobilització, sense
CGT-CNT-SO
Per què no invertir en aquests mo- posar en marxa una resposta comu- voluntat de lluita. precedents des que va sorgir la crisi,
ments de crisi en el sector públic na, que per sobre de les diferències, La reforma de la Negociació Col. que ara s’ha de traslladar als centres
per crear llocs de treball sostenibles avanci cap a la unitat dels treballa- lectiva, que s’està tramitant al par- de treball, situant les reivindicacions
i adreçar les creixents necessitats i
demandes de la població?
L es organitzacions sindicals CGT,
CNT, CSC i SO ens vam reunir
el passat 24 de juny a Madrid per va-
dors i treballadores en la mobilització
i la lluita, comptant amb la participa-
lament és, a més d’una nova i greu
retallada de drets, un pas més per
socials i econòmiques de treballadors
i treballadores al centre del debat pú-
Des del moviment dels Indignats i lorar les respostes que, davant l’atac ció de totes aquelles organitzacions blic, aportant a aquest moviment les
les Indignades a Catalunya fem una sense precedents que treballadors i sindicals, col.lectius de treballadors i laboral i la lluita social, consolidant eines necessàries per a la confronta-
crida a continuar la protesta contra treballadores estem patint per la po- moviments socials contraris a la polí- el bisindicalisme institucional i el seu ció i la lluita en el terreny econòmic i
les retallades i els pressupostos que lítica de retallades i pèrdua de drets tica de pacte social i desmobilització paper com a gestors de la crisi en fa- laboral, complementant a les deman-
el liberalisme salvatge amb la con- impulsada pel govern i les institu- impulsades des del sindicalisme ins- vor dels interessos capitalistes, reta- des sociopolítiques l’acció concreta
nivència dels polítics ens imposen. cions europees, a instàncies de la pa- titucional de CCOO i UGT. llant encara més la capacitat d’acció contra el capitalisme.
Aquestes retallades són antidemo- tronal i els mercats, hem d’oposar en Creiem necessari lluitar des de la d’altres organitzacions sindicals, i la La situació ens exigeix una resposta
un procés de lluita coordinada des de ruptura amb un model sindical, que llibertat sindical de treballadors i tre- proporcionalment igual de contun-
cràtiques i inadmissibles. Us convi-
la unitat d’acció i de classe. en els últims 30 anys ens ha conduït balladores.La reunió del 24 de juny dent que les mesures que estem patint
dem a unir-vos amb nosaltres en la
Les diferents organitzacions sindi- a successives pèrdues de drets, i que és el primer pas d’un procés que en els treballadors i treballadores i per
nostra protesta al carrer per seguir
cals participants compartim el rebuig en aquest moment d’aguda crisi del els pròxims mesos impulsi la mobi- això considerem necessari no només
construint propostes i alternatives a capitalisme, ha demostrat la seva lització des reivindicacions comunes, continuar amb les lluites sindicals
frontal a unes polítiques que, amb
això que “li diuen democràcia però complicitat i la seva falta de volun- debatudes i assumides pels treballa- que portem a terme, sinó donar un
les successives reformes laborals, les
no és!”. retallades en el sistema de pensions, tat i capacitat per donar una resposta dors i treballadores, amb l’horitzó
Hem de seguir denunciant l’abolició la reforma de la negociació i les reta- als atacs contra la classe treballadora. d’una Vaga General amb facilitat per aquest model de sindicalisme institu-
dels drets socials i el desarmament llades socials i en els serveis públics, Un model sindical que ha promogut fer front l’actual ofensiva i avançar cionalitzat i generar un precedent en
de l’Estat del benestar, i canalitzar pretenen, una vegada més, que siguin un sindicalisme institucionalitzat, de- en la conquesta de nous drets socials. el qual siguem els sindicats de classe
i mostrar el rebuig de la ciutadania els treballadors i treballadores, i els pendent de l’estat, dirigit a impedir Els esdeveniments sorgits a partir que comencem a marcar els temps
vers aquest atemptat contra la de- sectors més febles de la societat, els la mobilització i la participació real del 15-M han trencat amb el clima des de l’acció ofensiva per aconse-
mocràcia. qui paguin la crisi capitalista. de la classe treballadora en organit- de passivitat previ i ens situen en guir els nostres objectius.
8 Juliol de 2011