1. Visiona alternatives del desplegament curricular
(de la matèria a la transversalitat)
Ramon Grau
Tarragona, 2012
2. “Pensar en un currículum competencial pot
significar transformar la visió de les matèries
tal com s’entenen tradicionalment. En un
enfocament competencial convé integrar els
continguts curriculars en projectes, problemes o
altres enfocaments que se centrin en el treball
de les habilitats de pensament superior, en el
desenvolupament de destreses cognitives (…).
3. “Pensar en un currículum competencial pot
significar transformar la visió de les matèries
tal com s’entenen tradicionalment. En un
enfocament competencial convé integrar els
continguts curriculars en projectes, problemes o
altres enfocaments que se centrin en el treball
de les habilitats de pensament superior, en el
desenvolupament de destreses cognitives (…).
4. “Pensar en un currículum competencial pot
significar transformar la visió de les matèries
tal com s’entenen tradicionalment. En un
enfocament competencial convé integrar els
continguts curriculars en projectes, problemes o
altres enfocaments que se centrin en el treball
de les habilitats de pensament superior, en el
desenvolupament de destreses cognitives (…).
Es pot entendre que una certa interdisciplinarietat
afavoreix l’aprenentatge competencial.”
5. Organització tradicional del currículum:
Els continguts (els components de la cultura que l’escola ha de
transmetre) s’inclouen en matèries, assignatures, disciplines, àrees
de coneixement.
6. Organització tradicional del currículum:
Els continguts (els components de la cultura que l’escola ha de
transmetre) s’inclouen en matèries, assignatures, disciplines, àrees
de coneixement.
Implicacions en el desplegament del currículum:
1. Multidisciplinarietat o separació per matèries: el currículum es
fragmenta en disciplines o assignatura separades. En aquest model
organitzatiu prima la falta d’integració, és el model que domina en el
nostre sistema educatiu
7. Organització tradicional del currículum:
Els continguts (els components de la cultura que l’escola ha de
transmetre) s’inclouen en matèries, assignatures, disciplines, àrees
de coneixement.
Implicacions en el desplegament del currículum:
1. Multidisciplinarietat o separació per matèries: el currículum es
fragmenta en disciplines o assignatura separades. En aquest model
organitzatiu prima la falta d’integració, és el model que domina en el
nostre sistema educatiu
La coordinació disciplinària manté
l’enfocament multidisciplinar, però es
considera el que succeeix en les altres
matèries i es pretenen coordinar, és a
dir, crear paral·lels o seqüències entre els
objectius, continguts i activitats en els
diferents cursos i entre diferents matèries.
8. Currículum
Organització del centre
Desplegament del currículum
10. La graella horària plasma la distribució del temps escolar i és un
bon descriptor de l'organització del centre. En l’organització
multidisciplinar la graella és tradicional, ben coneguda.
14. Organització tradicional del currículum:
Els continguts (els components de la cultura que l’escola ha de
transmetre) s’inclouen en matèries, assignatures, disciplines, àrees
de coneixement.
Implicacions en el desplegament del currículum:
1. Multidisciplinarietat
15. Organització tradicional del currículum:
Els continguts (els components de la cultura que l’escola ha de
transmetre) s’inclouen en matèries, assignatures, disciplines, àrees
de coneixement.
Implicacions en el desplegament del currículum:
1. Multidisciplinarietat
2. Interdisciplinarietat o integració multidisciplinària: des
d’aquesta visió el currículum s’elabora de forma col·laborativa al
voltant de temes o problemes que s’estudien simultàniament des de
la perspectiva diversa que ofereixen les matèries.
16. Organització tradicional del currículum:
Els continguts (els components de la cultura que l’escola ha de
transmetre) s’inclouen en matèries, assignatures, disciplines, àrees
de coneixement.
Implicacions en el desplegament del currículum:
1. Multidisciplinarietat
2. Interdisciplinarietat o integració multidisciplinària: des
d’aquesta visió el currículum s’elabora de forma col·laborativa al
voltant de temes o problemes que s’estudien simultàniament des de
la perspectiva diversa que ofereixen les matèries.
En aquest enfocament és manté
l’organització per matèries però el
professorat que les imparteix desplega
els continguts propis al voltant d’un
tema, problema o situació comú.
17. La graella horària corresponent acostuma a ser igual que la
tradicional. En cas d’implicació institucional, es busca alguna
franja de continuïtat entre àmbits.
18. La graella horària corresponent acostuma a ser igual que la
tradicional. En cas d’implicació institucional, es busca alguna
franja de continuïtat entre àmbits.
Àmbit CTM Àmbit SCL
19. Àmbit CTM
El Bosc
1 Ciències de la naturalesa (9 h)
- Els animals i plantes. Anàlisi de la
biodiversitat en organismes vius.
Identificació i classificació
d’organismes a partir de l’observació i
utilitzant claus dicotòmiques senzilles.
- Nutrició autòtrofa i heteròtrofa.
Productors, consumidors i
descomponedors.
- Les comunitats d’organismes. Els
ecosistemes.
- El bosc com un exemple de
comunitat. Els tipus de plantes,
l’organització del bosc. L’explotació
del bosc.
- Cadenes i xarxes tròfiques. Cicle de
matèria i flux d’energia.
- Altres ecosistemes
20. Àmbit CTM
2 Tecnologies (6h)
El Bosc - Caracterització de l'obtenció de les
matèries primeres.
- Reconeixement de la transformació
industrial de la matèries primeres en
productes elaborats. La fusta. Les
aplicacions de la fusta. Els diferents tipus
1 Ciències de la naturalesa (9 h) de fusta. Característiques diferencials.
- Els animals i plantes. Anàlisi de la - Identificació de tècniques utilitzades en
biodiversitat en organismes vius. els processos de transformació de
Identificació i classificació productes elaborats. La transformació de
d’organismes a partir de l’observació i la fusta.
utilitzant claus dicotòmiques senzilles. - Identificació d'accions relacionades amb
- Nutrició autòtrofa i heteròtrofa. la comercialització de productes:
Productors, consumidors i embalatge, etiquetatge, manipulació i
descomponedors. transport. Valoració del consum
- Les comunitats d’organismes. Els responsable: el cas del paper.
ecosistemes. - Valoració de l'impacte de la
- El bosc com un exemple de transformació de les matèries primeres
comunitat. Els tipus de en el medi: l’explotació dels boscos.
plantes, l’organització del bosc. - Anàlisi d'un procés industrial proper. Les
L’explotació del bosc. eines per a treballar amb fusta.
- Cadenes i xarxes tròfiques. Cicle de - Valoració dels canvis en les necessitats
matèria i flux d’energia. humanes.
- Altres ecosistemes
21. Àmbit CTM 3 Matemàtiques (9h)
2 Tecnologies (6h) - Utilització de les diferents unitats de
El Bosc - Caracterització de l'obtenció de les mesura en la resolució de problemes i
matèries primeres. aplicació de les equivalències entre
- Reconeixement de la transformació diferents unitats: la densitat d’arbres
industrial de la matèries primeres en
del bosc.
productes elaborats. La fusta. Les
aplicacions de la fusta. Els diferents tipus - Aplicació d’instruments adequats en
1 Ciències de la naturalesa (9 h) de fusta. Característiques diferencials. les mesures d’objectes i ús de
- Els animals i plantes. Anàlisi de la - Identificació de tècniques utilitzades en mesures directes per aprofundir en
biodiversitat en organismes vius. els processos de transformació de els conceptes de perímetre i àrea.
Identificació i classificació productes elaborats. La transformació de Relació entre unitats i conversió entre
d’organismes a partir de l’observació i la fusta. unitats d’un mateix sistema en la
utilitzant claus dicotòmiques senzilles. - Identificació d'accions relacionades amb
- Nutrició autòtrofa i heteròtrofa. resolució de problemes. Estudi de
la comercialització de productes: parcel·les, recompte d’arbres, densitat
Productors, consumidors i embalatge, etiquetatge, manipulació i
descomponedors. d’arbres.
transport. Valoració del consum
- Les comunitats d’organismes. Els - Presa de decisió sobre unitats i
responsable: el cas del paper.
ecosistemes. - Valoració de l'impacte de la escales apropiades en la resolució de
- El bosc com un exemple de transformació de les matèries primeres problemes que impliquin mesures. La
comunitat. Els tipus de plantes, en el medi: l’explotació dels boscos. densitat de persones en una
l’organització del bosc. L’explotació - Anàlisi d'un procés industrial proper. Les manifestació.
del bosc. eines per a treballar amb fusta. - Identificació de situacions de
- Cadenes i xarxes tròfiques. Cicle de - Valoració dels canvis en les necessitats proporcionalitat directa i inversa en la
matèria i flux d’energia. humanes. resolució de problemes.
- Altres ecosistemes - Utilització de les proporcions per a
resoldre problemes d’escales. De la
realitat al mapa topogràfic.
22. Àmbit CTM 3 Matemàtiques (9h)
2 Tecnologies (6h) - Utilització de les diferents unitats de
El Bosc - Caracterització de l'obtenció de les mesura en la resolució de problemes i
matèries primeres. aplicació de les equivalències entre
- Reconeixement de la transformació diferents unitats: la densitat d’arbres
industrial de la matèries primeres en
del bosc.
productes elaborats. La fusta. Les
aplicacions de la fusta. Els diferents tipus - Aplicació d’instruments adequats en
1 Ciències de la naturalesa (9 h) de fusta. Característiques diferencials. les mesures d’objectes i ús de
- Els animals i plantes. Anàlisi de la - Identificació de tècniques utilitzades en mesures directes per aprofundir en
biodiversitat en organismes vius. els processos de transformació de els conceptes de perímetre i àrea.
Identificació i classificació productes elaborats. La transformació de Relació entre unitats i conversió entre
d’organismes a partir de l’observació i la fusta. unitats d’un mateix sistema en la
utilitzant claus dicotòmiques senzilles. - Identificació d'accions relacionades amb
- Nutrició autòtrofa i heteròtrofa. resolució de problemes. Estudi de
la comercialització de productes: parcel·les, recompte d’arbres, densitat
Productors, consumidors i embalatge, etiquetatge, manipulació i
descomponedors. d’arbres.
transport. Valoració del consum
- Les comunitats d’organismes. Els - Presa de decisió sobre unitats i
responsable: el cas del paper.
ecosistemes. - Valoració de l'impacte de la escales apropiades en la resolució de
- El bosc com un exemple de transformació de les matèries primeres problemes que impliquin mesures. La
comunitat. Els tipus de en el medi: l’explotació dels boscos. densitat de persones en una
plantes, l’organització del bosc. - Anàlisi d'un procés industrial proper. Les manifestació.
L’explotació del bosc. eines per a treballar amb fusta. - Identificació de situacions de
- Cadenes i xarxes tròfiques. Cicle de - Valoració dels canvis en les necessitats proporcionalitat directa i inversa en la
matèria i flux d’energia. humanes. resolució de problemes.
- Altres ecosistemes - Utilització de les proporcions per a
resoldre problemes d’escales. De la
PRODUCTES FINALS: EXPOSICIÓ COMUNA realitat al mapa topogràfic.
23. Organització tradicional del currículum:
Els continguts (els components de la cultura que l’escola ha de
transmetre) s’inclouen en matèries, assignatures, disciplines, àrees de
coneixement.
24. Organització tradicional del currículum:
Els continguts (els components de la cultura que l’escola ha de
transmetre) s’inclouen en matèries, assignatures, disciplines, àrees de
coneixement.
Visions alternatives d’aquesta organització:
Els continguts són necessaris per entendre i trobar resposta a problemes
(en sentit ampli):
- de caire científic, relacionats p. ex. amb l’estil de vida o amb la
interacció amb el medi,
- de caire social, relacionats p. ex. amb les diferències al món o amb
les relacions entre les persones,
- de caire artístic, relacionats amb les manifestacions creatives
històriques o contemporànies
25. Organització tradicional del currículum:
Els continguts (els components de la cultura que l’escola ha de
transmetre) s’inclouen en matèries, assignatures, disciplines, àrees de
coneixement.
Visions alternatives d’aquesta organització:
Els continguts són necessaris per entendre i trobar resposta a problemes
(en sentit ampli):
- de caire científic, relacionats p. ex. amb l’estil de vida o amb la
interacció amb el medi,
- de caire social, relacionats p. ex. amb les diferències al món o amb
les relacions entre les persones,
- de caire artístic, relacionats amb les manifestacions creatives
històriques o contemporànies
En aquesta “nova” visió els continguts escapen de les matèries que els
contenen i es connecten i prenen sentit conjuntament en el context del
problema
Problemes en sentit ampli: problemes, debats, dilemes, encàrrecs,
serveis, ...
26. Implicacions en el desplegament del currículum:
1. Multidisciplinarietat
2. Interdisciplinarietat
3. Transdisciplinarietat en aquesta modalitat d’integració, el
currículum s’elabora al voltant de temes, problemes o situacions que
s’estudien combinant diverses perspectives.
27. Implicacions en el desplegament del currículum:
1. Multidisciplinarietat
2. Interdisciplinarietat
3. Transdisciplinarietat en aquesta modalitat d’integració, el
currículum s’elabora al voltant de temes, problemes o situacions que
s’estudien combinant diverses perspectives.
Desapareixen les matèries i s’aborden els
continguts en relació a com apareixen en
el món real, per la qual cosa hi ha un sol
currículum (sense parcel·lar en
disciplines o assignatures).
Pot haver diverses visions sobre
l’organització curricular en mantenir, per
exemple, les matèries instrumentals i
globalitzar la resta d’assignatures.
28. La graella següent és un exemple de distribució horària amb 15
hores dedicades al treball globalitzat, tot mantenint les
matèries instrumentals i l’Educació Física. Segons les
decisions que es prenguin hi ha múltiples graelles possibles.
29. La graella següent és un exemple de distribució horària amb 15
hores dedicades al treball globalitzat, tot mantenint les
matèries instrumentals i l’Educació Física. Segons les
decisions que es prenguin hi ha múltiples graelles possibles.
30. 3 Llengua catalana
- Participació en interaccions orals: el 5 Educació visual i plàstica
Diferències al món? debat. Participació en interaccions per - L’exploració dels significats de les
mitjà d’entorns virtuals de comunicació: imatges segons el context referencial.
CENTRE D’INTERÈS GLOBALITZADOR
els fòrums. - Els elements del llenguatge visual com
- Composició de textos audiovisuals: a configuradors de formes i imatges
1 Ciències de la naturalesa l’exposició. Anàlisi dels diferents codis (llum, forma, color, textura, dimensió).
- Els nutrients, els aliments i la dieta. informatius que es troben en un - Realització de composicions utilitzant
Anàlisi de dietes equilibrades, la dieta missatge audiovisual: paraula, text, els elements conceptuals propis del
mediterrània. La piràmide d’aliments. elements icònics, so. llenguatge visual, tenint en compte
- Problemes de nutrició en el món - Composició de textos escrits (en conceptes d'equilibri, proporció.
desenvolupat i en els països en vies de suport paper o digital) i audiovisuals: - Representació personal d'idees,
desenvolupament: l’alimentació exposicions senzilles i conclusions d’acord amb els objectius del treball,
equilibrada i els desequilibris nutritius. sobre les tasques i aprenentatges fets. utilitzant el llenguatge plàstic. Iniciativa,
Ús d’estratègies d’autoavaluació i creativitat i imaginació.
- L’aparell digestiu: les seves parts i
autocorrecció del procés de realització i
funcions. L’aparell digestiu en el els resultats de les produccions orals i
context de les funcions de nutrició. 6 Matemàtiques
escrites.
- La utilització de nombres enters per
2 Ciències Socials 4 Tecnologies a expressar valors o variacions per a
- Els elements estructurals de les - Utilització de programes per a la resoldre problemes en diferents
societats actuals. La diversitat documentació i creació dels treballs contextos.
cultural de les societats. elaborats (explorador, editor
d’imatges, editor de text, - La utilització de percentatges per a
- El desenvolupament humà, els presentacions multimèdia). resoldre problemes en diferents
seus components. Els factors de contextos (indicadors de
desigualtat social. - Utilització de l'ordinador com a mitjà
desenvolupament social). El seu
de comunicació individual i en grup:
- La globalització i el fenomen correu electrònic, fòrum. significat. L’ús d’algorismes per
migratori. calcular percentatges.
- Utilització d'eines i aplicacions per a
- Anàlisi dels règims democràtics, la cerca, descàrrega i intercanvi i - La representació de dades utilitzant
reflexionant sobre la seva regulació publicació d'informació (cercadors taules i gràfics adequats.
i el seu funcionament d’internet, blogs). (...)
31. En realitat cadascun d’aquests nivells (multidisciplinarietat,
interdisciplinarietat, transdisciplinarietat) són posicions en un eix
continu, existeixen múltiples graus intermedis, així com diferents
possibilitats en cada grau.
32. En realitat cadascun d’aquests nivells
(multidisciplinarietat, interdisciplinarietat, transdisciplinarietat)
són posicions en un eix continu, existeixen múltiples graus
intermedis, així com diferents possibilitats en cada grau.
Multidisciplinarietat Interdisciplinarietat Transdisciplinarietat
33. En realitat cadascun d’aquests nivells (multidisciplinarietat,
interdisciplinarietat, transdisciplinarietat) són posicions en un eix
continu, existeixen múltiples graus intermedis, així com diferents
possibilitats en cada grau.
Multidisciplinarietat Interdisciplinarietat Transdisciplinarietat
Matèries, objectius,
Competències,
continguts i criteris
capacitats de les
d’avaluació
persones
disciplinaris