SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  50
PREHISTÒRIA:PALEOLÍTIC
En quin moment van aparèixer els primers homínids? ,[object Object]
En quin continent? ,[object Object]
Com s'alimentaven? ,[object Object]
ON VIVIEN I COM ES VESTIEN? ,[object Object]
els poblats  estaven al costat dels conreus.
Agafaven un dels animals després de matar-lo i els treien la pell. El posaven al sol, i després li treien el que no necessitaven
Com s'organitzaven  socialment?(Tenien caps,reis,bruixots...) ,[object Object]
Expressions artistíques  ,[object Object]
Es creu que tenien un sentit màgic , per facilitar la caça.
Els monuments megalítics ,[object Object]
Es creu que es construïen com a homenatge als deus i com a llocs d'enterrament.
S'anomenaven menhir i dolmen.
FÍ Anaís Cano Roger Armejach Joel Palma Marina Castillo Pau Aranda
PREHISTÒRIA: NEOLÍTIC
Quin període comprèn? On sorgeix? ,[object Object]
Sorgeix al Kurdistan (Àsia) abans del 7.000 a.C.
Va acabar amb la invenció de l'escriptura.
COM S'ALIMENTAVEN? ,[object Object]
En aquesta època ja no calia ser nòmades.
Per això menjaven carn, peix, fruita i verdures... coses que podien conrear i animals que podien caçar o domesticar.
On vivien els neolítics? ,[object Object]
Les construïen amb material de la zona: fusta, palla, pedra, fang...
Hi havien poques cases. Van sorgir alguns poblats
Com és vestien els neolítics? ,[object Object]
També utilitzaven teixits vegetals com el lli .
Com s'organitzaven socialment? ,[object Object]
Va començar la ramaderia i van descobrir com tenir el aliment a la seva disposició.
Quan el homes caçaven les dones es quedaven fent coses  quotidianes , com fer el dinar, netejar...
Els homes no només anaven a caçar, també anaven als camps de  conreu  per cultivar.
EXPRESSIONS   ARTÍSTIQUES ,[object Object]
Figures que l'home dibuixava a les parets que són essencialment representacions d'animals.
Es creu que les que representen animals tenien un sentit màgic per caçar.
Es va inventar la roda, es van començar a fer teixits, també estris de ceràmica i de cistelleria.
CREENCES ,[object Object]
És possible que realitzessin culte als avantpassats, els quals eren enterrats a terra.
Els monuments megalítics són construccions fetes amb grans blocs de pedra.
Es creu que es construïen com monuments als déus o com a llocs d'enterrament.
Fi EL TREBALL HA ESTAT REALITZAT PER: ·ADRIÀ BLANCH. ·ADRIÀ DIAZ. ·ELSA CORONAS. ·NATALIA BELLIDO. ·IRENE ROMERO.
ELS IBERS
Quin període comprèn i on es desenvolupa. ,[object Object]
Activitats Econòmiques ,[object Object]
Tenien una activitat comercial important, juntament amb els grecs, van desenvolupar la moneda i van crear un sistema de escriptura.
Activitats Econòmiques ,[object Object]
La pesca també era important per als pobles costaners.
ELS IBERS ,[object Object]
Es vestien amb sabata plana i botes de cuir per viatjar.
Casc i faldilla per les guerres i llances  per lluitar.
Organització en societat ,[object Object]
Es dedicaven a defensar al poblat lluitant.

Contenu connexe

Tendances (20)

Els celtes
Els celtesEls celtes
Els celtes
 
Colom
ColomColom
Colom
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antiga
 
Els Ibers I Els Romans
Els Ibers I Els RomansEls Ibers I Els Romans
Els Ibers I Els Romans
 
Grècia
GrèciaGrècia
Grècia
 
FENICIS I GRECS
FENICIS I GRECSFENICIS I GRECS
FENICIS I GRECS
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antiga
 
Els ibers
Els ibersEls ibers
Els ibers
 
Presentacio Ibers
Presentacio IbersPresentacio Ibers
Presentacio Ibers
 
grecia sise turo
grecia sise turogrecia sise turo
grecia sise turo
 
l'edat antiga
l'edat antigal'edat antiga
l'edat antiga
 
L'edat antiga
L'edat antigaL'edat antiga
L'edat antiga
 
En temps dels_romans
En temps dels_romansEn temps dels_romans
En temps dels_romans
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antiga
 
MAPA 1. COMENTARI POBLES PREROMANS
MAPA 1. COMENTARI POBLES PREROMANSMAPA 1. COMENTARI POBLES PREROMANS
MAPA 1. COMENTARI POBLES PREROMANS
 
Treball celtes, ibers i romans (xavier )
Treball  celtes, ibers i romans (xavier )Treball  celtes, ibers i romans (xavier )
Treball celtes, ibers i romans (xavier )
 
Ibers celtes power
Ibers celtes powerIbers celtes power
Ibers celtes power
 
Els Ibers
Els IbersEls Ibers
Els Ibers
 
Els Celtes
Els CeltesEls Celtes
Els Celtes
 
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
 

En vedette

Paleolític, Neolític i Edat dels Metalls
Paleolític, Neolític i Edat dels MetallsPaleolític, Neolític i Edat dels Metalls
Paleolític, Neolític i Edat dels Metallsaroki
 
Una mica historia (de la Prehistòria a l'Edat mitjana)
Una mica historia (de la Prehistòria a l'Edat mitjana)Una mica historia (de la Prehistòria a l'Edat mitjana)
Una mica historia (de la Prehistòria a l'Edat mitjana)lpavon8
 
La prehistòria. adaptació sisè.
La prehistòria. adaptació sisè.La prehistòria. adaptació sisè.
La prehistòria. adaptació sisè.MAICA CIMA
 
La prehistoria
La prehistoriaLa prehistoria
La prehistoriaMAICA CIMA
 
Unidad DidáCtica. La Prehistoria
Unidad DidáCtica. La PrehistoriaUnidad DidáCtica. La Prehistoria
Unidad DidáCtica. La Prehistoriaguesta201ae
 
Tema 2. els primers poblaments i la transformació de les tribus els poblats ...
Tema 2. els primers poblaments i la transformació de les tribus  els poblats ...Tema 2. els primers poblaments i la transformació de les tribus  els poblats ...
Tema 2. els primers poblaments i la transformació de les tribus els poblats ...12iasorr
 
El saber i la mitologia grega
El saber i la mitologia gregaEl saber i la mitologia grega
El saber i la mitologia gregaartmerce
 
T-5. Edat Mitjana
T-5. Edat MitjanaT-5. Edat Mitjana
T-5. Edat Mitjana6mdmeva
 
2 historia - la prehistòria
2  historia - la prehistòria2  historia - la prehistòria
2 historia - la prehistòriaAlbert Albert
 
Activitat 5 expressió escrita
Activitat 5 expressió escritaActivitat 5 expressió escrita
Activitat 5 expressió escritaMarta Gasset Sala
 
Presentecion de la prehistoria andrea
Presentecion de la prehistoria andreaPresentecion de la prehistoria andrea
Presentecion de la prehistoria andreaAndreaalcalapancorbo
 
Prehistòria 6é-prova
Prehistòria 6é-provaPrehistòria 6é-prova
Prehistòria 6é-provamestresanchis
 
Com escrivim una carta?
Com escrivim una carta?Com escrivim una carta?
Com escrivim una carta?lurdessaavedra
 

En vedette (20)

Paleolític, Neolític i Edat dels Metalls
Paleolític, Neolític i Edat dels MetallsPaleolític, Neolític i Edat dels Metalls
Paleolític, Neolític i Edat dels Metalls
 
Una mica historia (de la Prehistòria a l'Edat mitjana)
Una mica historia (de la Prehistòria a l'Edat mitjana)Una mica historia (de la Prehistòria a l'Edat mitjana)
Una mica historia (de la Prehistòria a l'Edat mitjana)
 
La historia y sus etapas
La historia y sus etapasLa historia y sus etapas
La historia y sus etapas
 
La prehistòria. adaptació sisè.
La prehistòria. adaptació sisè.La prehistòria. adaptació sisè.
La prehistòria. adaptació sisè.
 
L’edad mitjana
L’edad mitjanaL’edad mitjana
L’edad mitjana
 
La prehistoria
La prehistoriaLa prehistoria
La prehistoria
 
Unidad DidáCtica. La Prehistoria
Unidad DidáCtica. La PrehistoriaUnidad DidáCtica. La Prehistoria
Unidad DidáCtica. La Prehistoria
 
Tema 2. els primers poblaments i la transformació de les tribus els poblats ...
Tema 2. els primers poblaments i la transformació de les tribus  els poblats ...Tema 2. els primers poblaments i la transformació de les tribus  els poblats ...
Tema 2. els primers poblaments i la transformació de les tribus els poblats ...
 
Powerpoint prehistòria
Powerpoint prehistòriaPowerpoint prehistòria
Powerpoint prehistòria
 
Com vestien
Com vestienCom vestien
Com vestien
 
Ismarickiruth
IsmarickiruthIsmarickiruth
Ismarickiruth
 
El saber i la mitologia grega
El saber i la mitologia gregaEl saber i la mitologia grega
El saber i la mitologia grega
 
T-5. Edat Mitjana
T-5. Edat MitjanaT-5. Edat Mitjana
T-5. Edat Mitjana
 
2 historia - la prehistòria
2  historia - la prehistòria2  historia - la prehistòria
2 historia - la prehistòria
 
Activitat 5 expressió escrita
Activitat 5 expressió escritaActivitat 5 expressió escrita
Activitat 5 expressió escrita
 
Silex
SilexSilex
Silex
 
Neolitic quart
Neolitic quartNeolitic quart
Neolitic quart
 
Presentecion de la prehistoria andrea
Presentecion de la prehistoria andreaPresentecion de la prehistoria andrea
Presentecion de la prehistoria andrea
 
Prehistòria 6é-prova
Prehistòria 6é-provaPrehistòria 6é-prova
Prehistòria 6é-prova
 
Com escrivim una carta?
Com escrivim una carta?Com escrivim una carta?
Com escrivim una carta?
 

Similaire à "Una mica d'història" (de la Prehistòria a l'Edat mitjana)

Similaire à "Una mica d'història" (de la Prehistòria a l'Edat mitjana) (20)

Treball medi
Treball mediTreball medi
Treball medi
 
Els ibers miquel avila 5è
Els ibers   miquel avila 5èEls ibers   miquel avila 5è
Els ibers miquel avila 5è
 
Resum la prehistòria
Resum la prehistòriaResum la prehistòria
Resum la prehistòria
 
HistòRia
HistòRiaHistòRia
HistòRia
 
La prehistòria i l’edat antiga
La prehistòria i l’edat antigaLa prehistòria i l’edat antiga
La prehistòria i l’edat antiga
 
Els Ibers
Els IbersEls Ibers
Els Ibers
 
Prehistòria...
Prehistòria...Prehistòria...
Prehistòria...
 
Treball prehistòria conjunt
Treball prehistòria conjuntTreball prehistòria conjunt
Treball prehistòria conjunt
 
LA PREHISTÒRIA
LA PREHISTÒRIALA PREHISTÒRIA
LA PREHISTÒRIA
 
Prehistòria
PrehistòriaPrehistòria
Prehistòria
 
Prehistòria
PrehistòriaPrehistòria
Prehistòria
 
Història antiga
Història antigaHistòria antiga
Història antiga
 
La prehistòria
La prehistòriaLa prehistòria
La prehistòria
 
LES ETAPES DE LA HISTÒRIA
LES ETAPES DE LA HISTÒRIALES ETAPES DE LA HISTÒRIA
LES ETAPES DE LA HISTÒRIA
 
EDAT ANTIGA
EDAT ANTIGAEDAT ANTIGA
EDAT ANTIGA
 
Tema 9. la prehistòria mariona
Tema 9. la prehistòria marionaTema 9. la prehistòria mariona
Tema 9. la prehistòria mariona
 
Decobriment America
Decobriment AmericaDecobriment America
Decobriment America
 
Història
HistòriaHistòria
Història
 
Història
HistòriaHistòria
Història
 
Compartir 'power 3 mosqueters corregit .pptx'
Compartir 'power 3 mosqueters corregit .pptx'Compartir 'power 3 mosqueters corregit .pptx'
Compartir 'power 3 mosqueters corregit .pptx'
 

Dernier

Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaISMAELALVAREZCABRERA
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERSSuperAdmin9
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.Lasilviatecno
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555twunt
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfErnest Lluch
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 

Dernier (7)

Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 

"Una mica d'història" (de la Prehistòria a l'Edat mitjana)

  • 2.
  • 3.
  • 4.
  • 5.
  • 6. els poblats estaven al costat dels conreus.
  • 7. Agafaven un dels animals després de matar-lo i els treien la pell. El posaven al sol, i després li treien el que no necessitaven
  • 8.
  • 9.
  • 10. Es creu que tenien un sentit màgic , per facilitar la caça.
  • 11.
  • 12. Es creu que es construïen com a homenatge als deus i com a llocs d'enterrament.
  • 14. FÍ Anaís Cano Roger Armejach Joel Palma Marina Castillo Pau Aranda
  • 16.
  • 17. Sorgeix al Kurdistan (Àsia) abans del 7.000 a.C.
  • 18. Va acabar amb la invenció de l'escriptura.
  • 19.
  • 20. En aquesta època ja no calia ser nòmades.
  • 21. Per això menjaven carn, peix, fruita i verdures... coses que podien conrear i animals que podien caçar o domesticar.
  • 22.
  • 23. Les construïen amb material de la zona: fusta, palla, pedra, fang...
  • 24. Hi havien poques cases. Van sorgir alguns poblats
  • 25.
  • 26. També utilitzaven teixits vegetals com el lli .
  • 27.
  • 28. Va començar la ramaderia i van descobrir com tenir el aliment a la seva disposició.
  • 29. Quan el homes caçaven les dones es quedaven fent coses quotidianes , com fer el dinar, netejar...
  • 30. Els homes no només anaven a caçar, també anaven als camps de conreu per cultivar.
  • 31.
  • 32. Figures que l'home dibuixava a les parets que són essencialment representacions d'animals.
  • 33. Es creu que les que representen animals tenien un sentit màgic per caçar.
  • 34. Es va inventar la roda, es van començar a fer teixits, també estris de ceràmica i de cistelleria.
  • 35.
  • 36. És possible que realitzessin culte als avantpassats, els quals eren enterrats a terra.
  • 37. Els monuments megalítics són construccions fetes amb grans blocs de pedra.
  • 38. Es creu que es construïen com monuments als déus o com a llocs d'enterrament.
  • 39. Fi EL TREBALL HA ESTAT REALITZAT PER: ·ADRIÀ BLANCH. ·ADRIÀ DIAZ. ·ELSA CORONAS. ·NATALIA BELLIDO. ·IRENE ROMERO.
  • 41.
  • 42.
  • 43. Tenien una activitat comercial important, juntament amb els grecs, van desenvolupar la moneda i van crear un sistema de escriptura.
  • 44.
  • 45. La pesca també era important per als pobles costaners.
  • 46.
  • 47. Es vestien amb sabata plana i botes de cuir per viatjar.
  • 48. Casc i faldilla per les guerres i llances per lluitar.
  • 49.
  • 50. Es dedicaven a defensar al poblat lluitant.
  • 54. Teixien roba, cuinaven, rentaven, cuidaven als fills I feien les feines agrícoles.
  • 56.
  • 58. Pactaven amb altres poblats I es defensaven.
  • 60. En la casta guerrera, el noble I els sacerdots comptaven amb més prestigi I poder.
  • 61. Al poblat hi havia un castell on hi vivia el cabdill.
  • 63. Les creences No tenien temples, qualsevol lloc elevat ja era sagrat. A mes tenien animals sagrats com el brau, el porc senglar, el lleó, l'àguila i el llop. Els deus eren protectors benefactors... Curaven malalties i a vegades conservaven salud i vida. La religió era de caràcter naturalista sobretot es basava en la agricultura , la ramaderia i la guerra.
  • 64. Expresions artístiques Les millors manifestacions de l'art iber eren escultòriques (normalment de pedra o bronze) les restes son escasses.
  • 65. Participants: Daniel Espín, Esther Zamorano, Gabriel Fernandez, Marc Padial i Marina Urbea.
  • 67. EXPANSIÓ DE ROMA Roma es va fundar el 23 d'abril de l'any 753 a. C per Ròmul i Rem,a meitats del segle III a. C Roma dominava tota la península Itàlica, Roma va a atacar a Macedònia i a les ciutats greges. L' imperi romà va conquerir tot el Mediterrani i li deien “Mare Nostrum” .
  • 68.  
  • 69.
  • 72. Engrandiment territorial i poderiu militar
  • 73. Artesania, comerç, mineria metal·lúrgica, orfebreria, ramaderia i pesca.
  • 74. ON VIVIEN? Els romans rics vivien en cases individuals (domus), i les famílies menys afortunades llogaven apartaments en edificis de tres o quatre plantes i es deien “ínsules”.
  • 75.
  • 76. Centurions i oficials de l'exercit: vestien amb cuirassa (loriga) amb el cinturo de tiras de cuir , també portaven un casc amb un plomall.
  • 77. Senadors: portaven una toga blanca amb rivets porpres.
  • 78. Ciutadans: Els més pobres vestien amb una túnica simple. Altres ciutadans vestien amb una toga de llana blanca sobre la túnica.
  • 79. ORGANITZACIÓ SOCIAL Els homes lliures es dividien: Patricis :eren rics i es dedicaven a la política. Comerciant :compraven i venien productes. Soldats : passaven molt temps fora de casa conquerint territoris. Lliberts :eres esclaus alliberats de l'esclavitud.
  • 80. Els esclaus eren : Un objecte de treball sense rebre res a canvi excepte l'allotjament i el menjar. Els capturaven a les guerres. Els gladiadors eren esclaus o presoners de guerra també, hi havia homes lliures
  • 81. Religió Nom romà Deu de... Relació amb... Júpiter Cel Àguila, llamp Venus Amor Colom Mart Guerra Casc, armes Mercuri Comerç Ales, cadequeu Urà Cel Núvols, tron Neptú Mar Trident Plutó Infern Cerber Era politeista i es basava en mites i llegendes. Al 313 d.C, Constantí va convertir la religió oficial al cristianisme.
  • 82. Romans: Art: Escultures i mosaics Els mosaics són una tècnica artística formada per peçes de i/o fusta. Va ser inventat pels asiris però els més famosos són a Pompeia. Les escultures eren un perfeccionament de les gregues. Moltes estaven fetes de marbre.
  • 83. Romans: Art: Arquitectura La arquitectura romana es centra molt en temples i fórums. La arquitectura romana també era molt similar a la grega.
  • 84. Guillem Santiago Joanna Sanz Ivàn Macias Andrea Molero Alejandro Pérez
  • 86. PERÍODE El període que comprèn l'edat mitjana es des de finals de segle V fins al segle XV .
  • 87.
  • 88. ORGANITZACIÓ FEUDAL S' organitzaven en la noblesa i la pobresa i en la política del territori que actualment ocupa Catalunya, hi ara es pot diferencia en dues etapes: - L'època dels comptes (Les terres del nord i Les terres del sud) - L'època dels reis d'Aragó
  • 89.
  • 90. Dones: vestien nobles damunt d’una túnica portaven un tipus de bata. I si eren camperols portaven sols una túnica, i els dies de fred amb un jupetí de pel i una manta de llana.
  • 91.
  • 92. - Totes les persones que vivien al voltant del senyor del castell feien diferents activitats al llarg del dia: aprendre a llegir i escriure, entrenar-nos en l' ús de les armes, conrear el jardí, fer reunions, elaborar lleis, celebrar banquets...
  • 93. CULTURA I ART L'art de l'edat mitjana està lligada en els pensaments religioses en especial el cristianisme. Al principi era l'art romanic i al final el gòtic.
  • 94. PARTICIPANTS: - Aina Martín - Albert Sabaté - Carla Roselló - Andrea Gonzalez - Marc Ortiz