Preparació exàmen

1. 1. Creació i ús dels blocs.
Resum llibre usos dels blogs
Alfabetització, nadius i immigrants digitals
Tota l’evolució de la web 2.0 ha estat acompanyada d’un gran
fenòmen social important(Alfabetització digital) una de les
implicacions destacades a escala social però també educativa.
Per tant ens trobem amb un nou model de comunicació i gestió de la
informació a través d’internet que des de el punt de vista educatiu
requereix nous enfocaments i metodologies per abordar-ho.
Primer de tot hi ha una diferècia per edat on trobem als nadius i
immigrants digitals:
Nadius digitals: primera generació que ha crescut immersa en
aquest model tecnològic
Immigrants digitals: gent nascuda abans de 1960 que s’ha
d’adaptar i aprendre de nou.
Parlen una llengua anterior a la digital i han d’ensenyar a una
població que parla la digital i han de canviar per assolir l’èxit.
PERQUÈ ELS BLOGS?
Els blogs son una eina que per la seva facilitat d’ús permeten a
aquells que tenen pocs coneixements tècnics, iniciar-se en aquest
procés del llenguatge digital.
BLOGOSFERA?
És un terme amb el qual s’agrupa la totalitat de webblogs, perquè
com els blogs están conectant per mitjà d’enllaços, comentaris,
referències..han creat i definit la propia cultura
Per tant és un organismo viu i com a xarxa biológica no té limits i està
composta per comunitats molt diverses.
QUÈ TROBEM ALS BLOGS?
Blogroll: llista de blogs seleccionats per l’autor perquè son
temes relacionats amb el que ell tracta
Comentaris: el motor d’interactivitat entre autor i lector
Enllaç permanent:
Etiquetes i categories: elements que faciliten l’organització i
identificació dels continguts(requereixen adequació)
Ping: sistema que s’utilitza per difondre els nostres articles i
que a més t’envia títols recents d’articles d’altres blogs que
están relacionats amb la temàtica del teu.

2. Wirget o plugin: complementa les plataformes com per
exemple un rellotge, mapa d’origen dels lectors..
Post o entrada: contingut del blog
Retroenllaços: quan un blog fa referència a un article d’un altre
blog
RSS: nova forma d’accedir a la informació on les fonts
seleccionades t’envien les actualitzacions sense necessitar
que vagis comprovant.
Escola tradicional i la nova escola
L’escola tradicional és un model de comunicació que representa una
determinada del significat d’aprendreà el professor exposa informació
als seus alumnes i es tanca el procés quan els alumnes tornen la
informació rebuda al professor.
L’ESCOLA NOVA
Pretén que l’alumne aprengui fentà es una altre interacció on el
discrus no és unidireccional sinó que el profesor intervé com a guía
compartint les tasques amb els seus alumnes mitjançant el diàleg.
Célestin Freinet: es el protagonista de la nova escola, va
introduir la revista escolar on els alumnes cooperen per a crear-la (
detinada a parlar sobre les clases, a plantejar els problemas i buscar
solucions, planificar i organitzar projectes i a més es pot establir
intercanvis amb altres escoles.
El blog té propòsits psicopedagògics semblants als de la revista.
PEDAGOGIA CONSTRUCTIVISTA
Mitjançant l’educació escolar els humans promouen el
desenvolupament dels membres més joves mitjançant una ajuda
sitemàtica, planificada i sostinguda. Tot això s’intenta cumplir
facilitant als alumnes l’accés a un conjunt de sabers i formes culturals
les quals suposen un doble procés de SOCIABILITZACIÓ i
INDIVIDUALITZACIÓ permet construir una identitat personal en el
marc d’un context social.
L’aprenentatge és posible mitjançant un procés de construcción o
reconstrucció dels sabers en els quals els alumnes tenen el paper
decisiu.
En relació amb aquesta manera d’entre el desenvoulpament de
l’aprenentatge, la concepció constructivista s’organitza en 3 idees
fonamentals:
a)
L’alumne és el responsable últim del seu propi aprenentage
perquè l’ensenyament esta mediatitzat per l’activitat mental de
l’alumne QUE ESCOLTA AL PROFESSOR.
b)
L’activitat constructivista de l’alumne s’aplica aun saber
col·lectiu culturalment organitzat: els sistemes conceptuals i

3. explicatius que configuren les disciplines acadèmiques, les habilitats i
destreses cognitives, els mètodes i tècniques de treball, estratègies
de resolución de problemas o els valors, actituds i normes.
c)
La funció del profesor no és només crear les condicions
favorables per a l’activitat constructivista dels alumnes sinó ajudar-los
a enfilar aquest article en tot el saber col·lectiu culturalment
organitzat que tracten de reconstruir.
QUIN PAPER TÉ EL BLOG EN AQUEST MODEL
PSICOPEDAGÒGIC?
Es trenca amb la comunicación unidireccional on es preten afavorir
els aprenentatges mitjançant l’activitat dels alumnes, ja que amb els
blog ells son els protagonistas on gestionen els continguts.
El profesor ha d’afavorir a la presa de decisions i a la
negociació de manera que el nen tingui marge d’autonomia prou
ampli com per a que el blog sigui un mitjà de comunicación personal.
A més com el blog es públic i tothom pot accedir-hi afavoreix a
la escriptura reflexiva ( es regula el procés comunicatiu)
1.
Construeix la propia identitat: com es vol mostrar als altres
2.
Construir una representació de destinataris: a qui s’adreça
3.
Fer explícit el propòsit de les entrades
4.
Seleccionar el contingut e l’entrada i controlar la forma en la
que es presenta
El blog implica interacció: no només en els comentaris sinó
també a la clase
-
Ajuda a un treball més col·laboratiu
Per tant el blog serveix per:
1)
Pensar: com es poden resoldre els problems, quina clase
d’interacció es vol i com han de ser les contribucions per a que la
conversa a l’aula sigui interessant
2)
Escriure:de manera reflexiva es a dir, adequant-se al propòsit i
destinatari. I per aprendre habilitats en la competencia lingüística i
digital
3)
Participar:a l’aula es fa un espai comunicatiu, diversificat i ric
en experiències
4)
Compartir:amb la participación de tots es facilita els
aprenentatge amb els interessos de cada membre del grup.
CLASSES DE BLOGS
1.
Blogs de centre:
A) Revistes digitals: amb textos informatius, activitats realitzades
dins i fora del centre, programes educatius, treballs d’alumnes..

4. B)
Blogs de biblioteca: novetats bibliogràfiques, noticies de llibres,
animacions a la lectura..
2.
Blogs destinats a seminaris i cursos de formació en TIC per al
professorat à imparteixen cursos o coordinen seminaris de formació
en TIC, solen usar blogs i wikis per a que es pugui tenir tutorials de
manera permanent.
3.
Blogs de professors (individuals)
S’inclouen en aquest apartat:
Comunicats reflexius sobre l’educació, sobre TIC
Altres que tracten temes culturals amb més o menys
implicació en l’educació
4.
Blogs d’aula:
a)
Del profesor: Proporciona à informació, activitats, instruccions,
recursos multimèdia als alumnes i por limitar-se a un paper informatiu
tot i que es pretèn buscar l’informació.
b)
De professor-alumne: Por tenir diverses funcions com per
exemple
Quadern digital
Projectes com la lectura compartida d’un llibre
Treballs d’investigació
Confecció d’analogies, contes breus, poemes..
Revista de clase
Carpeta d’aprenentatge amb una selección dels treballs més
representatius de cada alumne
També serveix com a vehicle de a projectes d’intercentre
c)
Blogs d’aula de l’alumne: por tenir també diverses funcions
Fer les tasques que mana el blog del professor
Carpeta d’aprenentage digital: mostra treballs de assignatures
Guia de navegació: per informar sobre llocs i recursos
d’interès relacionats amb la materia
Guia d’aprenentatge de blogs
Temes de lliure elecció
ALTRES PLATAFORMES
BLOGS I COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Les competències bàsiques son aquells aprenentatges
indispensables per a poder aconseguir la realització com a persona,
exercir ciutadania activa, incorporar-se a la vida adulta i ser capaç de
desennvolupar un aprenantatge permanent al llarg de la vida.
Per aquest motiu la primera finalitat dels blogs es que l’alumne integri
els seus aprenentatges i els relacioni amb diferents tipus de
continguts per a utilizar-los en diferents situacions.
La incorporació del blog com a mitjà de comunicació a les
metodologies de les diferents matèries pot contribuir a desenvolupar
les competències.
Això és així perquè el blog permet:

5. Escriure de manera reflexiva
Participar activament com a membre d’una comunitat
d’intercanvi d’informacions, idees i opinions.
Busca, obtener i procesar información i transformar-los en
coneixements col·lectius
Portar el control de la participación propia en propostes
d’investigació col·lectiva
Usar diferents mitjans i llengua per expresar idees,
experiències i sentiments
Responsabilitzar-se de l’administració del blog com un
projecte individual o col·lectiu que requereiz control
Tot això està directament relacionat amb les competències
bàsiques
1.
Blogs i competències en comunicación lingüística
àcompetència lectora àlectura, selección d’informació, intefració de
noves informacions a coneixements ja disponibles, fer resums
esquemes…
è Habilitats i estratègies implicades amb l’escriptura àconstrucció
icomunicación de coneixements
COM S’HAN D’ESCRIURE LES ENTRADES?
1.
Diversitat de funcions: informar, proporcionar ajuda, opinar,
debatre, mantener el contacte amb la comunitat…
2.
Estructura clara que faciliti la lectura(Paràgrafs)
3.
Ús dels recursos tipogràfics com la negreta, numeració…
4.
Ús de cites, fragments aliens…
5.
Ús de multimèdia
6.
Implicació del jo, subjectivitat
7.
Estil informal i espontani però respectuós
LA INTERACCIÓ PROFESSOR-ALUMNE SEGONS EL
BLOG D’AULA QUE HI HAGI
A) Blog col·lectiu d’aula profesor-alumne:
El blog complementa altres activitats, el profesor ensenya als
alumnes a utilizar els blogs i també pot fer un seguiment del blog de
l’alumne
B)
Blogs individuals d’aula:
Fomenta l’autonomia de l’alumne i s’apliquen més perquè ells
controlen l’administració del blog i l’utilitzen per compartir continguts
L’alumne té més responsabilitat i el profesor ha d’ensenyar als
alumnes a ser els administradors del seu blog
C)
El taller de blogs:
Alumnes individual i profesor tenen el seu propi blog on el profesor dona
instruccions i tutorials dels usos dels blogs

6. DEFINICIONS:
Un blogaireés aquell crea i manté actualitzat el seu blog. Per norma
general el blog no és considerat només com un aparador on mostrar els
propis escrits. Sovint es cerca i es demana la interacció entre l'autor i els
lectors a través dels comentaris que aquests darrers poden fer a cada
article i les respostes de l'autor (fent nous comentaris o articles).
En ocasions, quan l'autor d'un blog està interessat en encetar una reflexió
conjunta amb altres educadors sobre una situació o un tema concret pot fer
una reflexió inicial i convidar a altres blogaires a pensar-hi sobre el tema
(aquesta estratègia rep el nom de MEM.
blocosfera educativaengloba el conjunt de blocs sobre aquesta temàtica i
les interaccions entre els blocaires, els lectors dels bloc i els altres blocaires.
La senzillesa d'ús dels blogs i les seves possibilitats per facilitar la
comunicació interpersonal ha fet que molts educadors l'hagin adoptat amb
entusiasme i els facin servir per opinar, compartir recursos, explicar
experiències... Així van néixer els EduBlogs
En els darrers anys, la creació de blogs ha crescut a tot el món de forma
exponencial i està revolucionant Internet que ja conté milions de blocs. El
conjunt de blocs s'acostuma a
2.
3.
Blogosfera I ús educatiu dels blocs
Web 2.0
Avui, vull explicar-vos què són les web 2.0.
Aquestes webs, van ser fundades per Tim O'Reilly l'any 2004 va ser
el primer any que van ser esmentades.
El que més destacaria d'aquestes webs a diferencia d'altres, és que
en les webs 2.0 el susuaris són els creadors del contingut. És a dir,
en aquestes webs, l'usuari és el protagonista, per tant: decideix,
etiqueta, crea, comparteix...
És tracta doncs, d'un nou marc d'interacció, participació i
comunicació social. Per tant, podem afirmar que les noves
tecnologies han evolucionat,ja que abans les pàgines web, eren les
grans empreses qui oferien el contingut i els usuaris només eren
simples lectors.
Alguns exemples de Web 2.0:
Flickr
Wikipedia
Blogger
Facebook
Twitter
Prezi
Entre molts altres.

7. Si entreu en aquesta pàgina web, podreu veure una classificació de
programes
que
pertanyen
a
les
webs
2.0:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Web_2.0#Serveis_associats.
Finalment, us deixo amb un repàs teòric les webs 2.0.
4.
Gestió Bookmarks I Curació de continguts.
Marcadors de Google i Scoop.it
Scoop.it es una herramienta online práctica para realizar y compartir la
vigilancia reactiva de informaciones de las palabras clave de su elección.
Conectado a diferentes fuentes de informaciones como Google (blogs,
actualidades) y Twitter, Scoop.it permite compartir en forma de un periódico
personal las mejores páginas web sobre temáticas específicas y evita así la
fragmentación de su vigilancia de informaciones.
Scoop.it es también una herramienta de comunicación útil en complemento de
otros soportes de expresión (blogs, sitios web) para dar a conocer sus
conocimientos en un dominio en particular.
¿Qué es Scoop.it ?
Scoop.it es una herramienta de curación y de compartimiento de la vigilancia y
de seguimiento de contenidos web sobre un tema o una temática específica,
presentado bajo el formato de un periódico online actualizable en tiempo real.
Su funcionamiento se desarrolla en tres etapas:
Búsqueda y selección de las fuentes de la vigilancia relativas a un tema
particular definido por diferentes palabras clave y fuentes (Google Noticias,
Google Blogs, Twitter, YouTube, etc.).
Curación de contenidos: el usuario escoge las páginas web que va a
compartir, éstas se publican automáticamente en forma de flujo, según los
criterios definidos de búsqueda.
Compartimiento de la vigilancia online: a partir de las páginas web seguidas,
de las cuales un extracto es consultable vía Scoop.it, el usuario hace una
selección y las comparte en un periódico que es consultable en cualquier
momento en un URL dedicado.
¿A cuáles profesionales les sirve esta herramienta y para qué usos?
Scoop.it es útil para diferentes profesionales interesados en el seguimiento de
informaciones:
Bloggers y editores web
Profesionales del marketing (observación de las tendencias)

8. Profesionales de la reputación online
Expertos de un dominio en particular (posicionamiento web, comercio
electrónico, informática)
Puede ser utilizado:
En la vigilancia activa o pasiva (publicar un periódico compartiendo su
vigilancia o abonarse a temas o periódicos creados por otros usuarios).
Como herramienta de promoción de conocimientos en un campo en
particular (marca personal).
En sinergia con otras redes (por ejemplo: compartir su periódico Scoop.it
mediante Twitter, LinkedIn, etc.) para enriquecer la animación de sus
cuentas sociales.
Abrir una cuenta Scoop.it, escoger un tema y crear su periódico
Es posible crear una cuenta en Scoop.it por email, o conectándose al servicio
mediante su cuenta de Twitter, Facebook o LinkedIn.
Escoger un tema o una temática de seguimiento o vigilancia
La primera etapa consiste en escoger el tema o "topic" ( 5 topics como máximo
en la versión gratuita de Scoop.it ) que será objeto de "curación de contenidos",
es decir la selección de páginas web que se seguirán, cuyos extractos luego
serán ordenados en viñetas en un periódico personalizado.
En todos los casos:
Nombrar bien el tema: debe ser claro y preciso para incitar a otros usuarios
de Scoop.it a abonarse o suscribirse. El URL del tema repite el título (por
ejemplo: http://www.scoop.it/t/tema),. Hay que escoger bien el título para
causar el mayor impacto y posicionarse mejor en los motores de búsqueda.
Escoger la lengua del tema y una foto de ilustración que ayudará a
identificar el contenido de su periódico.
Proporcionar una descripción que permite contextualizar el tema y hacerlo
atractivo (frase de enganche equivalente a un "eslogan").
Escoger las palabras clave idóneas: una etapa importante ya que las
palabras clave van a determinar las fuentes que Scoop.it visualizará desde
diferentes canales. Es importante escoger palabras clave precisas para
evitar atestar su "flujo de actualidades" y así simplificar la curación.

9. Administrar y personalizar su vigilancia de informaciones
Para cada tema creado, es posible efectuar filtros de búsqueda con el fin de
hacer más especializada la vigilancia.
5.
Els canals RSS I la sindicació de continguts.
Ús dels agregadors.
RSS (Really simple syndication), és una família de formats de canals XML
que s’utilitza per publicar continguts actualitzats com per exemple llocs de
notícies, blogs, i per mitjà d’aquests és por compartir la informació i usarla en altres llocs web o programes. Es a dir el canal RSS és aquell que et
deixa veure els titular d’un diari sense entrar a la seva pàgina web , o
aquell que permet adjuntar molts continguts de diferents pàgines web en
un mateix i únic espai. Les notícies del diari el País que tots tenim al blog
seria un exemple.
AVANTATGE!
Agilitat: Es fa innecessari haver de descarregar les imatges i els elements
de la web, descarregant només els titular.
COM POSAR CANAL RSS AL BLOG?
1. Apartat de Format
2. Afegeix un gadget.
3. Click a Flux d’actualització.
Així el que aconseguirem és rebre els feeds de les pàgines que hem triat.
COM ENS PODEN SEGUIR ELS NOSTRES AMICS?
1. Format
2. Afegir gadget
3. Enllaços de subscripció
Un programa que usa RSS s’anomena agregador i n’hi ha molts tipus com
per exemple widgets per l’escriptori.

10. Els agregadors són els que gestionen les subscripcions RSS i compleixen 4
funcions bàsiques:
1. Rebre els feeds (continguts que les diferents subscripcions ens van
enviant)
2. Ordenar els feeds
3. Lectura del contingut sense entrar a la web
4. Ens informen de les coses que ens falten per llegir
Un dels agregadors que hem treballat a classe és el NetVibes, un servei
web que té la utilitat de escriptori virtual personalitzat on pots escriure
notes importants o tenir fotografies o l’hora o la previsió del temps entre
d’altres.
El Netvibes el podem organitzar amb pestanyes, les quals formaran
agregadors de diversos widgets definits per l’usuari.
Es tant fàcil com crear un compte al Netvibes i comença a crear el teu
escriptori virtual.
6.
7.
Personalitzarl’accés a la web
La nostra identitat digital i cura de les
nostres dades.
És molt important tenir cura de la nostra identitat i dades a la xarxa,
ja que existeixen molts casos de acossos sexuals, o a menors, o
robatoris que es faciliten gracies a les dades que posem a la xarxa.
Per això és molt important per un bon us de la privacitat i per evitar
problemes, que ens garanteix cada xarxa social.
8.
9.
Gestió d’etiquetes
Twitter
El twitter és una xarxa d’informació en temps real que permet
connectar-se a assumptes d’interès. Nomès s’han de buscar comptes
interessants i seguir les converses.
Molts docents utilitzen aquesta eina com una forma d’aprenentatge.
Qualsevol usuari pot retwitejar un twiter d’un altre persona (com
compartir un enllaç a facebook) o comentar aquest
10. Cercar materials CC

11. Llocs on podem trobar fotografies i música
sota la CC:
· FLICKR (www.flickr.com) és una bona pàgina
web on trobem imatges de molt bona qualitat i
clickan al botó dret del teu ratolí podràs esbrinar
quin tipus de llicència té.
· Wikipedia: A la viquipèdia trobem una eina que
és diu Viquipèdia Commons on podem trobar
fotografies amb aquesta llicència.
· Jamendo (www.jamendo.com) : Aquesta web
és el mateix però amb la música. Aquí podem
trobar molts tipus de musica de cantants que tot i
que no són molt coneguts es dediquen a difondre
la seva música per fer-la conèixer.
11. Publicar CC
12. Cultura Lliure
13. Copyright i Llicències CC
Quan hem de fer un treball mai tenim cura de les imatges que copiem, per
això és molt important tenir en compte el tipus de llicència que té cada
imatge, vídeo, arxiu, cançó..
Hi ha un tipus de llicència (COPYRIGHT) la qual està prohibit copiar i fer ús
de les imatges ja què són sota drets d’autor i l’únic que se’ns permet es
mirar-la. Hi ha materials que no poden tenir drets d’autor com per
exemple treballs que no han estat fixats en una forma d’expressió
tangible, títols, noms, frases curtes, símbols, idees, procediments
La majoria de les imatges de Google estàn sota drets d’autor i no ens
adonem. Per això el que podem fer és buscar les fotografies que estan
sota la llicència CREATIVE COMMONS. Aquesta és més permissiva que el
COPYRIGHT ja que ens permet copiar i compartir les imatges vídeos ets
sempre hi quan no comercialitzis ni t’atribueixis d’aquests. A més a més
s’ha de posar el mateix tipus de llicència allà on el publiquis.
Llocs on podem trobar fotografies i música sota la CC:

12. FLICKR (www.flickr.com) és una bona pàgina web on trobem
imatges de molt bona qualitat i clickan al botó dret del teu ratolí
podràs esbrinar quin tipus de llicència té.
Wikipedia: A la viquipèdia trobem una eina que és diu Viquipèdia
Commons on podem trobar fotografies amb aquesta llicència.
Jamendo (www.jamendo.com) : Aquesta web és el mateix però
amb la música. Aquí podem trobar molts tipus de musica de
cantants que tot i que no són molt coneguts es dediquen a difondre
la seva música per fer-la conèixer.
Quatre condicions de llicència:
Reconeixement: Reconèixer qui és l’autor de la obra.
No comercial : amb aquest símbol no es pot comercialitzar
amb la fotografia extreta.
Sense obres derivades : L’autorització per explotar l’obra no
inclou la transformació d’aquesta. (no es pot modificar)
Compartit igual: Es poden crear obres derivades però amb el
mateix tipus de llicència (es pot modificar)
Hem de tenir molt en compte aquestes condicions a l’hora d’apoderar-nos
d’algun arxiu. Cal nombrar sempre qui és l’autor de l’obra i depenent de
quina icona surti podrem fer unes coses o unes altres.

13. 6 combinacions de llicència CC:
Reconeixement
Reconeixement- No Comercial
Reconeixement- No Comercial- Compartir Igual
Reconeixement- No Comercial- Sense Obra Derivada
Reconeixement-Compartir Igual
Reconeixement- Sense Obra derivada (no modificar)
Aquesta llicència està molt relacionada amb la cultura lliure: Promoure
la distribució i l’edició de dades(textos, imatges vídeos.. )
Entenem per cultura lliure un moviment social que promou la elaboració i
la difusió de la cultura amb un principis més amplis que els vigentment
establerts. Es a dit que va en contra dels drets d’autor i el Copyright.
Programari lliure o free software és aquell que pot ser usat, estudiat i
modificat sense cap restricció. També pot ser copiat i redistribuït en una

14. versió modificada o sense modificar, o bé amb unes restriccions mínimes
ets.
Generalment aquest tipus de programes són gratuïts o de baix cost si
l’adquirim pel CD-Rom, DVD.. )
Un programa és lliure quan permet aquestes 4 llibertats:
1. Llibertat d’executar el programa per qualsevol propòsit. L’accès al
codi font és un requisit.
2. La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les
necessitats pròpies.
3. Llibertat de redistribuir les copies
4. Llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les
millores realitzades per tal que tots es puguin beneficiar
Alguns exemples de programaris lliures són el navegador de Firefox, un
programa d’edició d’audio que es diu Audacity, OpenOffice que serveix
per escriure documents, crear presentacions ets.
Aquests programes els podem trobar i descarregar a www.softcatala.org .
*No confondre amb el programari gratuït que a vegades inclou el seu codi
font encara que no se’ns assegurem els drets a modificar ni redistribuir el
programa. LLIURE : Codi font disponible i possibilitat de modificar.
14. Software privatiu i Software lliure
15. Wikis i pedagogia dels wikis
16. Wikipèdia, normativa (pilars bàsics, estil,...)
funcionament i fiabilitat de la Wikipèdia

15. Punts 15 i 16(Wikis i la seva pedagogía, wikipedia fiabilitat, funcionament i
normativa( pilars bàsics, etil..)
WIKIPEDIA
Unwikiés un entornhipertextcol·laboratiu, que permet l'edició immeditata de
contingut web des del propi navegador, gràcies a una gran simplicitat d'ús. Les
característiques dels wikis, posen en qüestió la noció clàssica d'autoria d'una obra, atès
que el contingut és dinàmic i generat per la comunitat. Un dels principals reptes
d'aquesta desintermediació en l'edició, és el de la validesa i control de qualitat del
contingut.
A la Viquipèdia, aquest control editorial el fa la pròpia comunitat de viquipedistes
(administradors i lectors) que en tot moment podem corregir o completar l'article que
estem consultant. És el que s'anomena lasaviesa del grup. Puntualment, pot haver
algun acte vandàlic de malmetre un article, però aquests abusos es resolen en molt
poc temps (s'estima que en cinc minuts es reverteixen la majoria d'aquests abusos).
Fruit d'aquest procés, s'ha generat un valuós patrimoni col·lectiu de coneixement
dinàmic i obert. Però més enllà del volum de continguts, a nivell pedagògic el treball
amb la Viquipèdia aporta uns valors intangibles de gran importància educativa. Donar
a conèixer la Viquipèdia, implica explicar que el seu contingut es genera de forma
voluntària i que tots podem contribuir-hi. La participació en el projecte, comporta el
respecte a les regles que la comunitat viquipedista s'ha donat, així com l'observació de
la legislació sobre propietat intel·lectual. La contribució a la Viquipèdia permet posar
en pràctica els objectius educatius de lacompetència digitali l'exercici de les
responsabilitats de la ciutadania digital.
D'acord ambRenée Fountain, altres valors pedagògics que tenen els wikis són:
Els Wikis són democràtics: Permeten als usuaris crear i editar qualsevol pàgina
en un lloc web és motivador ja que fomenta l'ús democràtic del web i promou
la redacció de contingut per usuaris no tècnics.
Els Wikis incorporen la noció de contingut dinàmic en contínua actualització:
La immediatesa del procés d'edició del contingut, facilita als usuaris
aportacions contínues al corpus textual del document wiki.
La tecnologia Wiki promou l'escriptura: El format hipertext simplificat dels
wikis permet concentrar-se en el contingut textual, és a dir en el procés
d'escriure, sense les distraccions associades a les floritures d'altres programaris
d'edició de text. La manca o limitació d'imatges també permet un major èmfasi
en la redacció de contingut textual de qualitat.
Els Wikis faciliten l'autoria distribuïda de documents públics:
Cocrear és complex, tant en el món real com en el virtual. Malgrat aquesta
complexitat, els wikis han demostrat el seu potencial per generar documents
de gran abast de forma col·laborativa.
Els Wikis amplifiquen la interacció: Amb els wikis es recuperen alguns dels
trets del llenguatge oral, com els d'apropiació i recreació, i també maximitzen

16. els avantatges de la paraula escrita com la reflexió, la recensió, la publicació de
resultats acumulatius.
Els Wikis promouen la negociació: Els fòrums o espais de discussió que tenen
associats molts wikis, eduquen en el debat obert, l'argumentació i
contraargumentació promouen la cerca del consens i la presa de decisions de
forma no jeràrquitzada.
Els Wikis faciliten l'edició col·laborativa i oberta: Tot el que s'escriu és sotmès
a escrutini constant de la comunitat. L'edició mutualitzada de contingut pot
millorar la qualitat de les idees exposades. El discurs i les modificacions queden
explícites, els canvis del redactat deixen traça i es pot seguir perfectament
l'evolució del discurs.
Els Wikis generen patrimoni cultural col·lectiu durable: La majoria de treballs
escolars que es proposen als centres educatius tenen audiències molt limitades
(normalment únicament el professor) . Quan un treball escolar té una dimensió
pública àmplia i té una vocació de permanència, adquireix una altra dimensió
per als alumnes. Escriure per a una audiència "real" és més motivador i
comporta una major autoexigència, també pot induir l'aprenentatge de millors
competències comunicatives.
Els Wikis promouen el voluntariat: Els valors del treball voluntari són inherents
a molts projectes wiki. El professorat ha de buscar mecanismes per valorar i
avaluar, qualitativament i quantitativa, les aportacions de l'alumnat en
projectes com la Viquipèdia.
Els Wikis i l'anonimat responsable: Cal fomentar l'ètica de la participació
positiva a les comunitats wiki. L'anonimat que faciliten molts wikis, ha de ser
emprat de forma responsable per preservar la privacitat, no com a mecanisme
d'impunitat.
Las características más destacadas de los wikis son las siguientes:
a) Cualquiera puede cambiar cualquier cosa. Los wikis son rápidos porque los
procesos delectura y edición son similares. Un enlace en la página que estamos
leyendo nos permite editarla:añadir, borrar o modificar cualquier contenido. El wiki
típico, aunque no es un requisitoimprescindible, está abierto a las aportaciones e
intervenciones de cualquier persona que lodesee.
b) Los wikis usan un sistema de marcas hipertextuales simplificadas.
El lenguaje de los wikis elimina los elementos no imprescindibles del HTML y lo reduce
a lo esencial. La edición simplificada elimina las barreras técnicas para la participación:
cualquiera puede contribuir, si así lo desea, y los textos tienenbuena apariencia
(algunos críticos dicen que todos tienen la misma apariencia, pero ahora ya se
pueden usar hojas de estilo (CSS) en algunos sistemas que permiten personaliza su
aspecto),manteniendo un estilo visual consistente a lo largo de todo el wiki. Un rasgo
característico, y muy criticado por otra parte, de la “escritura wiki” son las
WikiPalabras o “CamelCase”
La tercera característica es la flexibilidad:

17. un wiki no tiene una estructura predefinida a la que setengan que acomodar los
usuarios. En un wiki cualquiera puede crear nuevas páginas yvincularlas a cualesquiera
otras páginas existentes.
Un wiki es tan sumamente flexible en su estructura que sin cierta labor de edición y
algunasnormas puede devenir en un caos rápidamente. Pero al mismo tiempo, su
flexibilidad permite laconstrucción colaborativa y progresiva de espacios
hipertextuales complejos de información.
4) las páginas de los wikis están “libres de ego”, de referencias temporales y nunca
terminadas
(“ego-less, time-less, and never finished”).
El anonimato en las contribuciones no es un imperativo de tipotécnico sino una
costumbre del “espíritu wiki”. El concepto de “autor” se difumina en los wikisen la
medida en que cualquier página ha sido realizada por múltiples personas que
añaden,borran, enmiendan, comentan, etc. lo escrito por quienes les han precedido.
Los wikis están siempre en un estado de flujo. Jamás se considera una página como
definitiva oterminada. Los wikis son como nuestras ideas y conocimientos: en
constante cambio. Los wikisson atemporales en la medida en que los temas que tratan
evolucionan, cambian y avanzan.
Lista de usos típicos de wikis en educación:
a) Espacio de comunicación de la clase
Un wiki puede servir como espacio primario de comunicación de la clase o en
conjunció con un entorno virtual de enseñanza/aprendizaje tradicional, como
herramienta de comunicaciónintegrada. La libertad y facilidad con la que se pueden
crear y editar contenidos en un wiki contrastacon la forma jerarquizada y estructurada
de comunicación en herramientas. Ambas opcionespueden verse como
representativas de orientaciones didácticas opuestas o como recursos
complementarios: hay momentos para estudiar y conocer lo que los expertos han
escrito sobre untema dado y momentos para que los estudiantes creen sus propios
contenidos, solos o encolaboración con otros estudiantes.
b) Espacio de colaboración de la clase/Base de conocimientos
Un wiki puede utilizarse como punto focal en una comunidad interesada en un tema
determinado, relacionado con el contenido de la asignatura. Puede optarse por crear
un espaciogeneral sobre un tema dado o por un recurso más centrado en un aspecto
concreto, producto de la investigación de los estudiantes.
c) Espacio para realizar y presentar tareas/Portafolios electrónico
Las tareas o artefactos académicos que realizan los estudiantes para aprender, en
solitario oen grupo, pueden colgarse en un wiki para ulterior revisión, para su

18. evaluación por parte deprofesores y/o los propios compañeros, para revisión por
expertos externos
d) Archivo de textos en proceso de elaboración
Un wiki, por su flexibilidad y la facilidad de creación y edición, es un espacio natural
paraalbergar textos y otros materiales durante el propio proceso de escritura. . Un wiki
puede ser el lugar ideal para crear textos colaborativamente independientemente de
la distancia y el tiempo.
e) Manual de la clase/Autoría colaborativa
Otro tipo de actividad para el que se presta especialmente bien un wiki es la creación
colaborativa de libros de texto, manuales o monografías, colecciones de problemas o
casos, bien porun grupo de docentes, desde una perspectiva más tradicional o, desde
una perspectivaconstructivista social, de los propios estudiantes.
f) Espacios para los proyectos en grupo
Finalmente, un wiki puede ser la herramienta ideal para albergar y/o para publicar en
suestado final los proyectos de trabajo de grupos de estudiantes. Se pueden diseñar
actividades deautoevaluación y evaluación por pares, estimular los enlaces cruzados
entre los proyectos, larevisión por pares, etc. para fomentar el análisis y estudio de los
proyectos de los otros grupos.
PREGUNTES DE LES WIKIS
Desprès de treballar la Wikipedia i els Wikis, hauriem de saber respondre preguntes
com:
·
Són iguals els articles sobre un mateix tema en idiomes diferents?
No, varien segons l’idioma. Pot ser en un idioma hi ha una informació i en un
altre s’amplia.
·
Això és una avantatge o una desavantatge?
Es pot considerar un avantatge ja que et proporciona un gran ventall de articles
i informació variada.
·
Quina relació hi ha entre un wiki i la Wikipedia? (parts d’un wiki i de la
Wikipedia)?
La wikipedia és l’enciclopèdia on trobem tots els articles escrits per diferents
persones, els wikis. Tot i així, la Wikipèdia és un wiki que recull tots els altres.
·
Com estan escrits els articles? Per què els articles s’assemblen tant els uns
amb els altres? estructura, temps verbal, llenguatge que utilitzen etc.
A l’hora de escriure un article, s’ha de seguir aquest patró:
Índice
·
1 Partes de un artículo
o 1.1 Sección introductoria
§ 1.1.1 Desambiguación
§ 1.1.2 Tabla de contenidos

19. o 1.2 Secciones y subsecciones
§ 1.2.1 Enlaces a artículos principales
o 1.3 Véase también
o 1.4 Notas y referencias
o 1.5 Bibliografía utilizada
o 1.6 Bibliografía adicional
o 1.7 Enlaces externos
o 1.8 Categorías
o 1.9 Enlaces interlingüísticos
·
2 Ejemplo
·
3 Véase también
·
Qui escriu els articles de la Wikipedia?
Tothom pot escriure i ampliar, però si no volem que ningú borri lo escrit hem
de seleccionar la opció adient per autoritzar que l’article pugui ser editat. Sinó
hi hauria gent que faria un mal ús d’aquest recurs.
·
És veritat tot el que diu a la Wikipedia?
No, al poder editar i crear tothom , no tot es veritat, ja que pot haver-hi
informació sense verificar. Per assegurar-nos podem cercar altres webs i
comparar.
·
Qui vigila el vandalisme a la Wikipedia? Què són les llistes de seguiment?
No hi ha ningú en concret que ho vigili, però existeixen les llistes de seguiment
que permeten seguir un article i ser notificat (si un ho vol) quan aquest article
es modifiqui, per tant, controlar també si hi afegeixen informació falsa o
incorrecte.
·
Tothom pot crear i editar articles? Que cal fer?
Si, si l’autor permet que es pugui editar o modificar. Cal, a vegades però no
sempre, tenir un compte.
·
Com s'edita un article?
Clicant al botó d’editar.
·
Diferències entre les enciclopèdies clàssiques i la wikipèdia?
Les clàssiques eren materials i no podien modificar-se i la Viquipèdia és un lloc
web i es pot modificar sempre que es necessiti.
·
Les discussions. Què son? On es fan?
Les discussions són correccions o informació afegida sobre el tema del article.
Es fan en una pestanya anomenada Discussió.

20. ·
Els enllaços, les fonts i les cites
·
La Wiquipedia i les altres wikipèdies. Què són els projectes germans?
·
·
Què és el llibre d’estil de la Wikipedia?
Un llibre d'estil és un document en què es fixen una sèrie denormes opautes
lingüístiques per unificar l'estil de les comunicacions en unaempresa o
unainstitució.
On és la pàgina sobre com crear una pàgina de la Wikipedia?
·
Sobre la neutralitat dels coneixement. Els diferents punts de vista. Les
enciclopèdies clàssiques. Què en se?
·
Què és eduwiki
Son les wikis creades per educadors
Quina és la relació entre les llicències Creative Commons i la Wikipedia?
Dues llicencies, llicència lliure i llicencia creative commons.
·
5 pilares de la viquipedia
1.
Es una enciclopedia per tant les persones han d’esforçar-se
per conseguir la certeza dels articles sense donar les seves
opinions (objectivitat) Incorpora elemnts de enciclopedies
generals i especialitzades.
2.
Busca un punt de vista neutral, informacio desde tots els
angles
Posibles per contrarrestar la información/ no punt de vista
especific
3.
Llicencia creative commons : tothom pot colaborar i
dsitribuir i modficiar lliurement pero no tothom que participa ho
permet.
4.
Viquepedia seguix unes normes d’etiqueta, no pots discutir
amb els altres.
5.
No te normes fermes mes enlla d’aqust 5 pilars
http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3
%A8dia:Llibre_d%27estil

21. 17. Google Drive
18. Treballs col·laboratius amb suport TIC
19. Programari on line i programari local
20. Gestió d’arxius on-line
21. Tractament digital del vídeo. Com
crear-los i utilitzar-los on-line.
Amb el editor de yourtube (http://www.youtube.com/editor) podem crear
muntatges de vídeos com nosaltres vulguem.
Per poder crear un nou vídeo amb el youtube hem de seguir aquests pasos:
1. Iniciem una conta al YouTube i allà trobarem l'opció penjar un vídeo.
2. De les diverses opcions que ens apareixem escollim la de tauler de
control i seguidament triem editor de vídeo.
3. Una vegada fet el pas anterior, arrosseguem els vídeos que nosaltres
vulguem on ens diu el LH76H30 programa.
4. El vídeo que hem triat el podem tallar, recolonitzar, desplaçar fins a
aconseguir el muntatge que desitgem.
5. També podem posar una cançó de fons sempre hi quan sigui una de les
diferents opcions que ens dona el YouTube o bé tenim l'opció d'utilitzar
un vídeo de so que incorporarem a sota del vídeo creat. Fins hi tot se'ls
poden afegir subtítols, o diferents efectes tant durant els diferents
fragments del vídeo com entre el títol del vídeo i/o diferents efectes.

22. 6.
Finalment quan ja hem acabat d'editar el vídeo cliquem la opció de
publicar que ens apareix a dalt a la dreta.
22. Naturalesa del llenguatge audiovisual
Joan Ferrés (1992) ens parla de la funció motivadora del vídeo a
l’escola, fent referència a les capacitats que té el llenguatge
audiovisual com a transmissor d’emocions i com aquestes poden
motivar grups de persones vers unes actituds concretes. Un joc
acompanyat d’imatges i músiques triades amb una finalitat concreta i
muntades amb PowerPoint a manera de seqüència té les mateixes
capacitats comunicatives que un fragment de vídeo.
Seguidament, vam passar a parlar de que el cervell té dos hemisferis,
un s’encarrega de l’elaboració del pensament humà i l’altre de la
configuració del comportament.
L'hemisferi esquerra (intel·lectual) que controla la part dreta
del cos, i s'encarrega de la lectura, escriptura, el càlcul,
l'aritmètica, la classificació. Per tant, podrem dir que és un
hemisferi més intel·lectual. A l'escola s'utilitza un ensenyament
basat en l'hemisferi esquerra, basant-se en el desenvolupament
del pensament lògic. En aquesta part del cervell, trobem els
vídeo lliçons, en els quals el contingut que si triba són
conceptes i idees, i són per treballar individualment.
Vídeo lliçó: Té la funció de lliçó magistral. Corre el risc d'oferir
massa informació, i sent més difícil la seva comprensió i
retenció. Són vídeos pensats per assolir unes idees de forma
individual. Un exemple podria ser els vídeos tutorial de
youtube. Amb aquest tipus de vídeos utilitzem l'hemisferi
esquerra del nostre cervell, doncs és l'encarregat de la part
cognitiva.
Hemisferi dret (emocional) és el que controla la part esquerra
del cos, i és la que està més encaminada al reconeixement dels
rostres, la reconstrucció de conjunts, les dimensions artístiques
i simbòliques, ja que aquest per aquest hemisferi està
relacionat amb els aspectes emocionals, la creativitat,
transmetre millor la realitat. En aquesta part del cervell, hi han
els vídeos motivadors, que serveixen per transmetre emocions,
convèncer...
Vídeo motivador: Són aquells vídeos que mentre es treballa
un tema provoca a l'estudi d'aquest. El seu objectiu és
estimular la participació en l'aprenentatge.

23. 23. Ús del llenguatge audiovisual a
l’educació
Entenem que la Comunicació Audiovisual és un llenguatge complert i, com a
tal, té els seus propis
codis i normes de funcionament. Així mateix, els missatges que emeten els
mitjans provoquen uns
determinats efectes en els consumidors. És per això que considerem
imprescindible que l’alumnat
del segle XXI estigui ben preparat per desxifrar els missatges audiovisuals,
conegui el seu
llenguatge i pugui produir els seus propis missatges.
En un món cada vegada més mediatitzat pels mitjans de comunicació i per les
noves tecnologies,
és necessari saber descodificar adequadament la informació que ens arriba i
saber-la utilitzar
correctament. Amb l’aparició de les noves Tecnologies de la Informació i de la
Comunicació
apareix un nou concepte de llenguatge: el llenguatge multimèdia que incorpora
un nou element: la
interactivitat. És per això que avui creiem necessari fer una nova definició de
l’Educació
Audiovisual, afegint tots els elements que les noves tecnologies ens aporten i
tenint molt en
compte que el domini del llenguatge multimèdia suposa també, i sobretot, el
coneixement dels codis del llenguatge audiovisual.
En definitiva, creiem que l’objectiu fonamental de la competència bàsica en
Educació Audiovisual és aconseguir que l’alumnat sàpiga llegir i escriure
missatges audiovisuals i així esdevingui capaç de fer un ús racional dels
mitjans de comunicació audiovisuals.

24. 24. Naturalesa i estructura del PowerPoint
Les pissarres, els vídeos i les diapositives van ser
substituïdes al 1987 pel programa més conegut de
presentacions, el PowerPoint, el qual encara s’utilitza a
l’educació.
La metodologia del PowerPoint està orientada a la
transmissió de coneixements, per això a vegades
podem fer-ne un mal ús de les presentacions ja que
ens passem d’informació i les presentacions poden
arribar a ser molt avorrides i poc emprenedores pels
alumnes.
Així doncs el que em proposat a classe es utilitzar les
presentacions d’una manera més didàctica, més
divertida i motivadora per tal de captar l’atenció dels
alumnes i que el seu aprenentatge sigui més profund.
Estructura dels programes de presentacions:
Diapositives: Eix central d’aquests programes. A la
diapositiva col·loquem els objectes, ja siguin textos,
vídeos, imatges etc. El conjunt de les diapositives
formen la presentació.
Objectes: Textos, fotografies, vídeos..
Accions: Són el conjunt d’instruccions que executem
quan fem un clic o passem el ratolí per sobre d’un
objecte. Acció de passar la diapositiva.
Transicions: Efecte visual i sonor que s’estableix entre
cada diapositiva.
Animacions :Efecte visual o sonor que s’estableix als
objectes i que pot implicar un ordre d’entrada i sortida
de dins de la diapositiva.
Les presentacions estan formades per diapositives i compostes per objectes,
transicions i les accions. Diapositives per objectes: són aquells textos, o imatges
que incorporem dins de les diapositives. Les transicions són els efectes visuals o
les audicions que afegim a les diapositives, i per últim, les accions els efectes
que volem posar a un text o imatge, és a dir, perquè aparegui abans o després.

25. Segurament, que tots els estudiants han arribat a classe i un professor t’ha
posat un PowerPoint i la començat a llegir...= PowerPoint’s són els tradicionals.
Un altre tipus de presentació, aquelles que els hi pots donar un toc diferent, és
a dir, les anomenades d’ús creatiu i multimedial.
El primer exemple triat per explicar aquets tipus de presentació serien aquelles
que ens ajuden a explicar un lloc. No cal que hi hagi una sola imatge al mig de
la presentació, sinó que en una mateixa presentació pot haver-hi unes quantes i
clicant a sobre aquesta s’ampliï.
El segon exemple, seria aquell tipus de presentació que fan arribar unes
emocions a l’espectador. Aquesta seria una imatge per diapositiva amb una
música de fons, i per acabar, el que ajudaria a aquest tipus de presentació es
posar-li una transició.
I per acabar, si tenim un poema o un breu text, podem utilitzar les eines que
disposem del PowerPoint per poder-lo subratllar o donar-li color.
25. Ús de les presentacions a l’educació
Dos grans grups:
· Un que utilitza les presentacions per trasmetre d’una
manera ordenada i clara la informació als alumnes
· L’altre que l’utilitza per motivar, emocionar, seduir,
construir..
26. Naturalesa i estructura del Prezi
Prezi és un un programa de presentacions per explorar i compartir idees sobre
un llenç virtual basada en la informàtica en núvol (programari com a servei).
Prezi es distingeix per la seva interfície d'usuari amb zoom, que permet als
usuaris disposar d'una visió més apropada o més allunyada de la zona de la
presentació. Prezi permet als usuaris visualitzar i navegar a través de la
informació dins d'un espai 2,5D.
Prezi s'utilitza com a plataforma de pont entre la informació lineal i la no lineal, i
com una eina de presentació d'intercanvi d'idees, ja sigui de forma lliure o be
estructurada. El text, les imatges, els vídeos i altres mitjans de presentació es
col·loquen sobre el llenç, i es poden agrupar en marcs. Després, els usuaris

26. designen la grandària relativa i la posició entre tots els objectes de la
presentació i com es fa el desplaçament entre aquests objectes, així com la
ampliació/allunyament. Per a les presentacions lineals, els usuaris poden
construir una ruta de navegació prescrita.
Estructura:
27. Ús del Prezi a l’educació
28. Els mapes conceptuals
Els mapes conceptuals van ser creats per Joseph.D Novack. Ell considerava
que aquesta metodologia feia que els estudiants s'organitzessin millor els
coneixements i ampliaven la perspectiva en relació a un tema. A més per crearlo cal passar per diverses fases:
1. Selecció i jerarquització dels conceptes
2. Reflexió de la relació entre els diferents coneixements
3. Presentació gràfica adequada, es a dir clara, ordenada i coherent.
Un bon programa per a crear mapes conceptuals és el CMap Tools
Una activitat que havíem de fer a classe era crear un mapa conceptual del text

27. següent:
El Dinar de Nadal
Per Nadal tota la família es reuneix a casa l'avia Maria, ella fa el dinar per a tots
i aquest normalment consisteix en una escudella, un plat de carn i també
neules i torrons de postres. Com que l'Àvia ja es gran, normalment l'ajuden els
seus dos fills en Joan i el Marc.
En el dinar coincideixo amb les meves cosines i els meus cosins: La Maria, la
Paula, en Genís i l'Eduard que són fills del meu oncle Marc. Cal dir que és un
moment entranyable en el que parlem de totes les coses que ens han passat al
llarg de l'any ja que ells no viuen a Barcelona com jo sinó que viuen a
NewYork. Com sempre en arribar als postres en Genís fa el típic número amb
els torrons d'Alacant i fa veure que se li trenca una dent. tothom riu menys la
seva mare que pensa en el que costa el dentista.
La meva germana, la Maria també ve al dinar, i aquest any ho fa amb el seu fil,
en Ramon, que no menja ni escudella ni carn ja que encara té 3 mesos.
El dinar comença puntualment a les dues del migdia i acaba sempre a la
mateixa hora, a les 5 de la tarda
El resultat va ser aquest:
Si voleu saber més sobre el funcionament d'aquest programa us deixo l'enllaç
d'un pdf que he trobat:
29. Creació de mapes conceptual son-line
amb suport TiC i el seu ús a l’educació
30. Fluxogrames i el seu ús a l’educació
mitjançant les TIC
Fluxogrames
El fluxograma és una eina lògica que descriu els passos lògics a seguir per tal
de solucionar un problema.

28. Un fluxograma utilitza símbols concrets i els enllaça per tal de relacionar tots
els passos d'inici a final.
Un exemple de fluxograma:
http://farm4.staticflickr.com/3554/4596712997_113ea15c5c_o.png
Un cop ja hem tractat els mapes conceptuals ( en la entrada anterior) i els
fluxogrames s'ha de dir que es consideren dos eines de suport al pensament
perquè provenen d'un text i això requereix un treball previ (anàlisi i síntetizació
d'idees)
Aquesta informació l'he extreta del blog del Jordi Simon
31. Murals multimedials on-line
32. Els mapes de paraules
33. Conceptualització de l’aprenentatge amb
ordinador. James Crook.
Charles Crook va crear una manera de conceptualitzar l’aprenentatge amb
l’ordinador i va crear 4 metàfores. A través d’elles explica com la tecnología en
spot ensenyar i ajudar a aprendre en funció del paper que ha de jugar l’ordinador.
1.
Metàfora tutorial: l’ordinador com a tutor
Consisteix en el model tradicional d’ensenyament-aprenentatge (unidireccional)
on l’ordinador tutoritza el porcés d’aprenentatge.

29. L’interés del tutorial es trova en la capacitat que té l’ordinador de crear la
mateixa relació que docent-alumne à Docent incia tema, alumne respon,
docent avalua.
En aquest programes es té present per una banda la individualització del
procés d’aprenentatge i la formulació de preguntes de l’alumne. Per altre
banda la presentació d’informació per tal ajudar a que l’alumne avanci.
Pel que fa a la individualització no és fácil que un programa detecti els erros
comesos o bé les necessitats concretes que requereix l’alumne. Aquestes
decisions les ha de prendre el alumne per aquets motiu a les escoles es solen
utilizar l’ordinador com a tutor en programes d’exercicis i activitats.
2.
Metàfora de la construcción: L’ordinador com alumne
Està centrada en l’alumneà ell controla la màquina.
L’alumne construeix idees a partir de les seves activitat exploratòria en un
ambient d’aprenentatge per descoberta seguin un procés reflexiu i actiu. actiu (
ell mateix es fa preguntes i busca respostes)
El llenguatge de programa Logo i objecte gràfic anomenat tortuga seria un
exemple de micromon on el nen pot desenvolupar estratègies de resolución
S’ha arribat a la conclusió que la millor opció d’aprenentatge es de forma
autónoma però realment cap dels dos extrems es bo. La solución seria que el
procés d’aprenentatge de l’alumne sigui per descoberta però guiat per el
mestre i que aquest fes preguntes reflexives per ajudar a l’alumne.
Aquest és un nou llenguate de programació creat al MIT (Massachusetts
Institute of Technology) amb el que es poden crear amb molta facilitat,
històries, jocs interactius, dibuixos... i compartir-los a través de la Xarxa des
de l'espai web del MIT. Aquesta darrera opció, la publicació dels projectes
Scratch a la Xarxa permet crear comunitats virtuals on els creadors i els
visitant poden intercanviar idees i, per tant,
podem parlar de Scratch com un programa 2.0.
3.
La metàfora del laboratori: L’ordinador com a simulador
És l’evolució de l’ordinador com a tutor alhora que també es permet
l’aprenentatge per descoberta però de forma més acotada perquè l’usuari pot
manipular diveros paramètres però no pot crear-hi nous. El grau de llibertat és
més limitat que amb Logo
Un exemple desimulador seria La DOCTORA XINXETA que tracta el
creixement d’una planta.
Les simulacions fomenten la reflexió d’un entorn però el problema el trobem
quan els alumnes simplifiquen aquests programes a sistemes reals.
4.
La metàfora de la caixa d’eines: L’ordinador com a eina
L’ordinador és una eina habitual en la nostre vida diària. Està situat entre
nosaltres i la realitat perquè ens proporciona una visió del que passa i a la
vegada ens proporciona moltes eines.
No substitueix la experiència directa però si la complementa podriem dir que
és cim un amplificador de la experiència. Com per exemple sabem dibuixar
però amb l’ordinador podem fer gràfics més concrets i amb una millor
presentació.
A més, si el sabem utilitzar correctament pot alliberar-nos de les tasques
més rutinàries i fa que ens centrem en els aspectes més reflexius,
constructius i creatius.

30. Jordi Vivancos diu que veure l’ordinador com a una eina ens limita i no
podem arribar a veure les grans possibilitats que ens ofereix. Perquè
realment una eina s’utilitza per realitzar una acció que manualment
requereix esforç físic i no només és això sino que té gran valor cognitiu i
s’ha d’aprofitar:
- Les TIC a l'Educació aporten instruments de treball intel·lectual i de
construcció compartida de coneixement. Serveixen per cercar informació,
comparar dades, graficar valors estadístics, representar i analitzar mapes,
simular fenòmens físics o socials, visualitzar processos i estructures
complexes, aprendre a treballar col·laborativament,...
- Permeten aprendre el potencial comunicatiu associat a la xarxa (la
correspondència electrònica, les converses en directe, els debats oberts o
formalitzats dels fòrums i llistes de discussió, les audio i
videoconferències...)
- Ofereixen un ampli camp d'experimentació sensorial i d'aprenentatge de
noves formes estètiques i expressives: el videoart, la música electrònica, la
fotografia digital, o la infografia en 3D en són alguns exemples.
Les TIC obren també noves dimensions en l'àmbit del lleure: les joguines
electròniques i els diversos gèneres de videojocs, brinden potents estímuls i
aprenentatges, no suficientment valorats escolarment ni tots ells
educativament valuosos.
Finalment, en el context educatiu, les TIC han de ser, a més del que hem
dit, un motor d'innovació i de Renovació Pedagògica.
34. Conceptualització de l’aprenentatge
amb ordinador. Benjamin Bloom
Benjamin Bloom va fer una classificació del marc teòric à Objectius del procés
d’aprenentatge
Això vol dir que després de realizar un procés d’aprenentatge, l’estudiant ha
d’haver adquirit noves habilitats i coneixements
Es van identificar 3 dominis d’activitats cognitives que posteriorment
s’anomenarien habilitats cognitives.
Tot i així son tres:
- Domini cognitiu
- Domini afectiu
- Domini psicomotor: aquest últim va ser tractat a les classificacions posteriors a la
del 1956
1956: Taxonomia de Benjamin Bloom

31. Va clasificar la taula en una sèrie de substantius: coneixemnt, comprensió,
aplicació, anàlisi, síntesi i avaluació
2000: Taxonomia revisada de Bloom
Lorin Anderson i David R. Krathwohl uns antics alumnes de Bloom van revisar la
taxonomía del seu mestre.
-
Aspectes que van modificar
De substantius a verbs: per significar millos les accions corresponents a cada
esglaó
La seqüència de les diferents categories
Crear=síntesi i se l’hi dona un criteri més ampli
Resultat de la revisió: recordar, comprendre, aplicar, analitzar, avaluar i crear
Taxonomia de Bloom per a l’era digital (2008)
Andrew va revisar la taxonomía ja revisada al 2000 per tal d’aplicar-la amb les
noves realitats de l’era digital. En ella va cambiar cada categoría amb verbs i eines
del món digital que possibiliten habilitats per recordar, comprendre, aplicar,
analitzar, avaluar i crear.
35.
Altres eines de publicació on-line:
slideshare (presentacions), scribd
(textos), flickr, picassa (imatges,
youtube, vimeo (vídeos)
SlideShare es un sitio web que ofrece a los usuarios la posibilidad de subir y
compartir en público o en privado presentaciones de diapositivas en
PowerPoint, documentos de Word, OpenOffice,PDF, Portafolios.1
El sitio web fue originalmente destinado a ser utilizado por las empresas para
compartir con más facilidad diapositivas entre los empleados, pero desde
entonces se ha ampliado para convertirse también en un entretenimiento.
SlideShare también proporciona a los usuarios la capacidad para evaluar,
comentar, y compartir el contenido subido. Ha sido elegido en 2010 entre de los
10 mejores sitios del mundo para la enseñanza y el aprendizaje en línea. Tiene
como principales competidores a Scribd, Issuu y Docstoc. Algunos de los
usuarios notables de SlideShare incluyen a la Casa Blanca, la NASA, el Foro
Económico Mundial, O'Reilly Media, Hewlett Packard e IBM. Slideshare es muy
util para hacer trabajos escolares. El servicio de alojamiento es gratuito y los
usuarios pueden acceder registrándose o usando el registro de su cuenta de
Scribd (pronunciado ˈskr bd) es un sitio web para compartir documentos que
ɪ
permite a los usuarios publicar documentos de diversos formatos e incrustarlos

32. en una página web utilizando su formato iPaper. Scribd fue fundada por Trip
Adler en 2006.2 Los competidores más notorios de Scribd son Docstoc,
WePapers e Issuu.3