2.  Introducció
Per què és un problema greu la pèrdua de biodiversitat? Perque
significa la limitació d'espècies al nostre planeta; durant molts
milers d'anys l'espècie humana va crèixer sense que la seva
influència sobre la resta dels éssers vius fos decisiva per a la seva
existència però en els dos últims milennis el seu creixement ha
estat exponencial, ha ocupat quasi tots els ecosistemes de la
Terra i la seva pressió sobre les altres espècies és imparable. Els
humans estan a punt de provocar una crisi biològica sense
precedents.
Els canvis introduits són massa ràpids i els ecosistemes tendeixen
a simplificar-se, o sigui, passen a ser cada vegada més
vulnerables. Els efectes negatius de l'ésser humà sobre els altres
éssers vius es fan cada vegada més palpables.

3. Què és la biodiversitat?
 S'entén per biodiversitat, o diversitat biològica, el conjunt de
totes les espècies existents, els seus gens i els ecosistemes en els
que s' integren. El fet de que encara es desconegui el nombre
d'espècies existents, justifica ampliament la necessitat d' actuar
amb vistes a la protecció i el manteniment de la biodiversitat.
 A partir de la conferència de Rio de Janeiro (1992) en el terme
biodiversitat s'engloben tres conceptes:
 Varietat d'espècies que hi ha sobre la Terra.
 Diversitat d'ecosistemes en el nostre planeta
 Diversitat genètica: els diferents gens que contenen els individus
els permeten evolucionar, enriquir-se pel creuament sexual i
adaptar-se millor a les diferents condicions ambientals.

4.  Hi ha diferents fets que són els causants de la pèrdua de la
biodiversitat que a continuació s'explicaran.
La deforestació
 La deforestació global
 La deforestació es produeix per moltes raons: la demanda de
combustible, de fusta i de noves terres per a l'agricultura fan que els
boscos del món estiguin en una excessiva explotació. Els boscos de
la zona temperada d'Europa i Amèrica foren els primers en sufrir una
greu deforestació.

5.  La deforestació de les selves tropicals
 És important explicar el problema de la deforestació a Amèrica que
és on més hi abunda, més se'n xerra i que serveix d'exemple de les
altres zones del món on hi ha selves tropicals: 6 milions de
quilòmetres quadrats de selva plujosa repartits entre nou països
constitueixen la conca de l'Amazones.. Es creu que al conjunt de
l'Amazònia ja s'ha perdut entre el 5% i el 12% de la seva selva
originària, encara que en alguns llocs s'està produint la regeneració
d'un bosc secundari, pero el seu major problema és que és
relativament pobre en espècies en comparació amb la selva original.

6.  Potser és un dels majors perills actuals per a la
biodiversitat. L’activitat humana ha facilitat la
dispersió d’espècies fora dels seus hàbitats, les quals
entren en competència amb les espècies autòctones, o
bé s’alimenten d’elles, actuen com a paràsits,
contagien malalties, etc.
 Les causes d’aquesta introducció són variades.
introducció d’espècies vegetals i animals en
l’agricultura i ramaderia, introducció d’espècies
depredadores en la lluita biològica contra les plagues,
introducció d’espècies com a mascota o bé,
accidentalment, com a conseqüència del comerç
mundial.

7. L'agricultura intensiva
 Les opinions sobre de si és idoni o no l'ús de l'agricultura itinerant com a forma d'explotació
sostenible de la terra al bioma de les selves plujoses estan dividides entre els que la
consideren una manera de malmetre la selva i empobrir i deteriorar el sòl i els que la
consideren com una forma d'explotació ecològicament ben adaptada a les condicions de la
selva.

8.  La ramaderia intensiva
 La transformació dels ecosistemes forestals tropicals en pastures destinades a bestiar boví
productor de carn ha esdevingut, de molt, l'activitat amb un impacte més gran sobre
l'equilibri ecològic als tròpics humits americans. Gairebé tothom està d'acord que, mentre a
les àrees de la selva plujosa d'Àsia i d'Àfrica l'explotació forestal i l'agricultura itinerant són
els principals agents de la pèrdua de biodiversitat, és sobretot la ramaderia la que afecta les
àrees homòlogues de l'Amèrica tropical.

9.  Les espècies vegetals autòctones són substituïdes per unes poques llavors modificades
genèticament, la selecció artificial de les quals les fa més vulnerables que els seus parents
salvatges a malalties, sequeres, o plagues. Tan sols tres espècies -el blat, l'arròs i la dacsa-
proporcionen la meitat de l'aliment mundial; unes altres quatre -les creïlles, l'ordi, els
moniatos i la mandioca- porten el total a tres quartes parts.

11.  Si bé és cert que l'home, des dels inicis de la història, s'ha servit de la natura per
subsistir, mai s'havia arribat a la paradoxa que l'abús que se'n fa obligués a
adoptar simultàniament mesures que en garantissin la protecció. Les mateixes
empreses que contaminen, dissenyen sistemes de qualitat mediambiental; les
polítiques que busquen potenciar la indústria, diuen intentar al seu torn el
respecte a les lleis de protecció de la natura; i, per acabar, els mateixos ciutadans
sensibilitzats pel deteriorament del medi ambient obvien que també és a les seves
mans treballar pel desenvolupament sostenible.
 I encara que la pèrdua de diversitat biològica o de la varietat de formes de vida ha
estat un procés natural des del principi dels temps (per exemple, a la Península
Ibèrica les pintures rupestres de les Coves d'Altamira posen de manifest que el
bisó era una espècie comuna fa 12.000 anys), l'era industrial ha deixat darrera seu
uns nivells de destrucció que la Natura no pot reparar

12.  Utilitzar paper reciclat, fer servir els dos costats dels fulls de paper i evitar el
consum de paper blanquejat amb clor. Potenciar l'ús del paper reciclat a l'escola,
oficina, associació de pares, veïns o consumidors, ONG, sindicat...
 Evitar els productes de paper d'un sol ús, d'usar i tirar, com gots i plats de paper,
sotagots, filtres de cafè, bosses de cel·lofana (es pot anar a comprar amb les
bosses de la compra anterior).
 Evitar l'excés d'embalatges i el paper de regal.
 Reutilitzar les fotocòpies i els papers en brut.
 Separar el paper i dipositar-lo als contenidors selectius, no només a casa, també a
l'oficina, a l'escola i a la fàbrica. S'ha de tenir en compte que el bric, el paper
tèrmic de fax i el paper encerat o plàstic no són reciclables.

13.  Evitar comprar productes que continguin o emprin gasos de clor o brom,
destructors de l'ozó: CFC, HCFC, metil-cloroform, bromur de metil.
 Si es necessita un nou frigorífic o congelador, cal escollir-ne un, si és possible,
de tecnologia greenfreeze.
 Evitar els aires condicionats. Per refrescar-se respectant el medi ambient, que
és de tots, es poden emprar ventiladors de sostre o sistemes de
condicionament d'aire per evaporació o absorció.
 A les cases, evitar aïllants d'escuma sintètica. En lloc d'aquests es poden
emprar aïllants naturals: llana mineral, suro, grava…
 Utilitzar extintors amb base d'aigua, nitrogen, gas carbònic o argó, no els de
gas haló.

14.  Consumir espècies pescades amb arts selectives, menys
invasives i empobridores del mar.
 Informar-se de les talles mínimes legals de cada espècie.
Consumir peix fresc de talla legal. No comprar
"pezqueñines".
 Exercir la pressió que ens atorga la condició de clients
perquè no es venguin peixos immadurs o espècies
pescades amb arts no selectives (com les xarxes de
deriva).

15.  Complir, si s'és caçador o pescador, les normatives.
 No menjar caça fora de temporada, llevat que es tracti d'espècies de viver.
 No abusar d'animals que estan en el límit de l'equilibri, com els percebes,
ocellets...
 Denunciar la venda d'animals d'espècies protegides en ocelleries o en
qualsevol altre lloc.
 No alterar l'entorn salvatge dels animals, respectant caus, nius,
abeuradors...
 Respectar els boscos, els camps i les platges, i no deixar escombraries ni
cap rastre que hi hem estat.

16. La conservació i millora del patrimoni natural i cultural és un dels principals
objectius de les entitats que regulen i controlen les activitats dins de Ses
Salines. Per regular aquest enclavament natural ha diverses figures de
protecció que fan la zona pràcticament intocable. Com explica la tècnica
del Parc Natural, Núria Valverde, "tot el que fem ve regulat per les
normatives PORN (Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals) i PRUG (Pla
rector d'ús i gestió) del parc". Per si no fos suficient, Ses Salines pertany a
la Xarxa Natura 2000 com a LIC (Llocs d'Importància Comunitària) i ZEPA
(Zona d'Especial Protecció per a les Aus), el que restringeix encara més les
possibles actuacions en contra dels béns naturals. Malgrat totes les
restriccions a l'hora de realitzar certes activitats dins el parc, "fins ara no hi
ha restriccions de visitants, només delimitació d'aparcaments a les platges
de Formentera", explica Valverde. I és que al mig del camí cap a
s'Espalmador, des del italianitzat poble d'Es Pujols, una garita t'obliga a
parar-te, abonar teu passi d'aparcament i continuar per un polsegós camí
de terra.Deshacer cambios

18. Entenem per incendi forestal la propagació del foc sense
control a través d'una superfície forestal ja sigui arbrada o
no.
Les zones de clima mediterrani de tot el món són fàcilment
afectades pels incendis forestals ja que la vegetació a l'estiu
està envoltada per una atmosfera molt càlida i a la vegada
molt seca i la inflamabilitat és molt alta.
Encara que els focs forestals siguin una part de l'ecosistema,
l'activitat humana n'ha incrementat la feqüència i l'extensió.

19.  Focs de superfície: són els que es propaguen cremant
l'estrat herbaci i el matollar són els més freqüents i els
inicials que passen a ser dels altres tipus.
 Focs de capçades: cremen la part alta dels arbres i
avancen molt més depressa que l'anterior ja que amb
l'altura s'incrementa la velocitat del vent.
 Focs de subsòl: Es propaguen sota de la superfície i
cremen matèria orgànica seca, arrels o torba, el
desplaçament és més lent que en els tipus anteriors
però pot durar més ja que són dificils d’extingir.

20.  Bàsicament la prevenció consisteix en gestionar el risc
d'incendi que cal determinar a partir de dues
perspectives complementàries: el coneixement del
risc derivat de les característiques pròpies de
cadascuna de les zones d'un territori (que permetra fer
un planejament de necessitats d'equipament) i el
coneixement de les condicions meteorològiques que
afavoriran en un moment donat l'inici d'un foc
forestal. Són part d’aquestes mesures preventives els
tallafocs o l’establiment de zones sense vegetació
sota línies elèctriques.

22.  Contrafocs: En grans incendis de vegades és la mesura més
efectiva, consisteix en cremar controladament una superfície
per a que quan hi passi el foc aquest es pari en no trobar
combustible.
 Equips de terra: es componen de voluntaris (ADF i altres
voluntaris a Catalunya) i professionals bombers, (al País
Valencià: bombers professionals i voluntaris) tots aquests
veuen dificultada la seva actuació per la dificultat d'accés a
determinats punts del bosc i la manca d'aigua. De vegades
els petits focs es poden apagar amb branques.
 Equip aeri: el composen avions i helicòpters, en grans focs la
seva acció malgrat que sigui espectacular de vegades no és
gaire efectiva.