8. Breu història: Aquest castell pertanyia a la famíla Montcada(1120-1350), llavors va passar en successió als senyors de Cabrera, i el 1386 el rei en va assumir la jurisdicció. El terme l’administraven cavallers secundaris, com els Tornamira.
9. Descripció física: Aquesta masia conserva en la seva estructura dues antigues torres rodones i alguna resta de mur de defensa, però en les últimes restauracions no s’ha vetllat prou per la seva conservació
10. Curiositat o observació: Està en un turó elevat (526 m) es veu perfectament des de la Torre. Des d’allà domina la Vall de la Gavarresa, La Torre i Sant Sebastià.
11.
12.
13. Curiositat o observació: Té unes grans dimensions si tenim en compte el nombre d’habitants d’Oristà, però es que quan es va construir , a Oristà hi vivien prop d’un miler de persones.
23. Breu història: Abans hi havia l’església de Sant Cristòfol, documentada des del 923, uns terratrèmols la van aterrar al S. XV i es va reconstruir, aprofitant antics elements de l’anterior.
24. Descripció física: Es una petita construcció de planta rectangular amb un petit campanar d’estructura quadrada.
25. Curiositat o observació: El 1525 s’extenia la pesta negra i el poble d’Oristà va fer la prometença a Sant Sebastià que si la pesta no travessava la Riera Gavarresa, llavors li construirien una església nova, com que la pesta no va afectar als habitants d’Oristà es va refer totalment l’església. Per Sant Sebastià es celebra una festa al poble i un cop a l’any es fa una arrossada popular a dalt a l’ermita. SANT SEBASTIÀ
38. Breu història: Les inscripcions i dibuixos de les llindes es conserven en molt bon estat i ens situen al 1723, hi figura el cognom Ordeig, posteriorment ha sofert reformes.
47. LA QUINTANA “ foto” Localització: a 500 m de la carretera B-433,entre Oristà i la Torre Tipus: Casa de pagès aïllada, Època històrica: S. XVIII Breu història: Es va construir en una època d’esplendor econòmica al municipi. Està construïda amb molta pedra,el terra de la planta baixa és de lloses de pedra. Ha canviat de propietaris en diverses ocasions. Descripció física: Té grans dimensions, planta rectangular, tres plantes, a baix adaptat per a realitzar les feines relacionades amb el camp i la ramaderia, rebost, premsa de raïm i d’olives, graners, molí. La primera planta és l’habitatge dels amos i la segona planta l’habiten els masovers. Té un pou que s’hi accedeix des de la primera planta. Té una eixida molt gran. Grans portalades i finestres encarades cap al cantó de migdia.Té una església separada de la casa. Curiositat o observació: Els masovers que hi viuen fan tota la feina dels camps i tenen moltes vaques . Nosaltres hi anem cada any el dia del dijous llarder d’excursió
48. VILACENDRA “ foto” Localització: Des de la sortida 164 de l’eix transversal, direcció Oristà, en el km 5 es trenca a la dreta i ja es veu. Tipus: Casa de pagès, actualment s’utilitza per a convencions Època històrica: S. XVIII Breu història: Es va construir en una època d’esplendor a Oristà, s’hi havia fet poques reformes fins l’actualitat que ha canviat de propietaris i ha deixat de tenir la funció de casa de pagès, l’han restaurada aprofitant alguns elements arquitectònics originals però ha estat clarament reformada. Descripció física: És gran, consta de diferents edificis adossats a la casa principal, abans cadascun tenia una funció diferent, corral, pallissa, graner, actualment tots han estat restaurats i fan la mateixa funció. Curiositat o observació: Els camps del seu voltant ara són grans extensions de vinyes i oliveres. Anys enrere estaven destinats al coreu de cereals i farratges per als animals de la casa.
56. Curiositat o observació : Hi va néixer el famós Bandoler Perot Rocaguinarda. Aquí hi va viure la seva joventut. Ens consta que a finals del s.XX va canviar d’amos i part dels elements arquitectònics més valuosos, de pedra i de fusta es van vendre.
57.
58.
59.
60.
61.
62. Curiositat o observació : És propietat d’uns socis fundadors del MNAC. Quan vam anar a Rocaguinarda ens van ensenyar tota la casa i ens van explicar per què servien totes les antiguitats que hi tenen. CAL MIQUELET
63.
64.
65. Breu història: Fins a mitjans del segle XX es va utilitzar coma casa de pagès, ha estat molts anys tancada, a finals del s. XX es va reformar una mica i ara s’utilitza els caps de setmana com a segona residència.
66. Descripció física: És una casa de planta quadrada, que al S.XX hi van construir un cobert enganxat a la paret dreta, on hi havia les corts dels animals i la pallissa. Actualment tant la casa com el cobert s’han adaptat es poden habitar..
67. Curiositat o observació: És una de les moltes masies del nostre municipi que només està habitada els caps de setmana i per les vacances. SOLÀ SEGALERS
72. Breu història: Documentada entre el 977 i el 1045, durant molts segles va dependre d’Olost, el 1878 va ser unida a Sant Jaume d’Alboquers, que a la vegaa depenia de Santa Eulàlia de Riuprimer. Actualment St Jaume d’Alboquers depèn de St. Bartomeu del Grau.
73. Descripció física: És un petit edifici romànic, que conserva una pila baptismal del S XVII i el petit cementiri, també conserva l’absis i la capçalera antics i un campanar d’espadanya en una paret del costat
74. Curiositat o observació: Des d’allà hi ha una vista magnífica. Les cases del costat també estan ben restaurades
77. Breu història: Les primeres referències escrites que en tenim constància són del 1155 en el testament de Ramon d’Olost, que deixa el castell a Guillem de la Guàrdia. El 1472 les guerres havien destruït l’edifici i es va tornar a refer, a partir d’aquí ha mantingut la mateixa estructura però s’hi han afegit dues masoveries enganxades al mateix edifici. Al llarg del S.XX ha sofert diverses reformes arquitectòniques.
78. Descripció física: És un edifici de planta rectangular simple, té dues torres, sembla que la veritable torre de l’homenatge és la més antiga, la que es conserva a baix prop de la muralla, i que la que es veu darrera l’edifici és més nova.
79. Curiositat o observació: És un edifici protegit consta en el BOE del 05/05/1949 És molt a prop d’Olost però és del municipi d’Oristà . Actualment és propietat d’una família d’origen àrab que és propietària d’altres castells de Catalunya. Una de les masoveries està destinada a turisme rural.
82. Breu història: Es va acabar de construir el 1717. El 1772 estava en tant mal estat que el bisbe va fer treure el Sant fins el 1780 en què es va acabar de restaurar. A partir d’aquí s’ha anat arranjant en diferents ocasions, la darrera vegada el 1989.
83. Descripció física: Consta de la capella, amb un campanar d’espadanya, i la casa dels ermitans
84. Curiositat o observació: Està dalt d’un turó, molt a prop d’Olost, des d’allà es veu perfectament aquesta població, tota la seva vall i també cap al sud es veu Sant Sebastià , que ens dóna la pista d’on es troba Oristà.