SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  63
L’any 2050, la indústria de la fusta i la tala dels boscos del Congo haurà alliberat 34.400
milions de tones de CO2 a l’atmosfera.
A l’illa de Borneo, la tala il·legal dels boscos tropicals destrueix cada minut una extensió de
pluviïsilva equivalent a l’extensió de sis camps de futbol.
La necessitat de guanyar terreny per a l’ús agrícola ha estat una de les causes de la desaparició
de milions d’hectàrees de boscos primaris en tot el planeta.
L’home és el causant ,directe o indirecte, del 90% dels incendis forestals que cada any envien
a l’atmosfera milions de tones de diòxid de carboni.
L’obtenció d’energia a partir de combustibles fòssils en els processos industrials és la causa
principal de l’augment de l’efecte hivernacle i el escalfament global.
El desglaç que s’està produint a l’Àrtic i a l’Antàrtida pot provocar una pujada de més de mig
metre del nivell dels mars i dels oceans a finals del segle XXI.
La pujada de la temperatura superficial dels mars en les darreres dècades és la responsable de la
major freqüència de les tempestes tropicals i de la seva major intensitat.
L’any 2006, les planures dels Estats Units van ser assolades per 1.114 tornados, un número que
no ha deixat de créixer des de la dècada dels noranta.
L’escalfament global és la causa principal dels canvis en els cicles de les pluges, amb períodes de
sequera més intensos seguits d’importants tempestes i inundacions.
El retrocés de les glaceres produirà un important descens del volum de les conques hídriques
que reduirà l’aigua potable disponible en zones densament poblades.
Tuvalu, la nació més petita del món, amb 26 km2 d’atols, està condemnada a desaparèixer sota
les aigües del Pacífic en les pròximes dècades.
Al continent europeu ha augmentat el risc d’inundacions pel desbordament de rius i
torrents, amb un impacte negatiu sobre l’agricultura i les infraestructures.
El canvi climàtic està influint en els deserts i en la vida dels seus habitants, que veuen
desaparèixer a poc a poc els pous freàtics i els oasis que depenien d’ells.
Els goril·les són una de les moltes espècies en perill d’extinció a causa de la destrucció de les
selves tropicals per la tala il·legal i la pressió de l’agricultura.
La reducció de la neu ha provocat un descens del caudal de les conques fluvials i pot fer
perillar el subministre d’aigua per a centenars de milions de persones.
Les “neus eternes” del Kilimanjaro hauran desaparegut l’any 2020. En menys d’un segle, el
cim de la muntanya més alta d’Àfrica ha perdut el 82% del seu gel.
L’augment de les tempestes, les pluges i les inundacions no impedirà que grans rius de zones
desèrtiques, com el Colorado, l’Èufrates i el Nil, vegin reduït dràsticament el seu caudal mitjà.
Durant l’hivern austral de l’any 2006, la perllongada sequera va transformar les cascades
d’Iguazú en una caricatura de sí mateixes al reduir-se el seu caudal de 1.500 a 245 m3/segon.
La llarga i intensa sequera que va afectar a la conca de l’Amazones l’any 2005 va convertir en
rierols amplis braços fluvials i va fer impossible la navegació.
L’any 2100, països de l’Àfrica com Níger, Txad i Sudan hauran perdut quasi tota la seva
capacitat agrícola degut a l’augment de les temperatures i la dràstica disminució de les pluges.
A causa del descens de les precipitacions, en la dècada de l’any 2070 el potencial hidroelèctric
d’Europa disminuirà un 6%. En la Mediterrània aquesta reducció serà d’entre un 20 i 50%.
La pluviïsilva centreafricana, en greu perill per la tala il·legal, té una gran influència en el clima
global de la Terra i afecta els patrons de pluja de l’Atlàntic nord.
La pujada del nivell del mar i la creixent violència de les inundacions colpejaran amb extrema
duresa nacions com Bangladesh, assentades sobre un territori extremadament pla.
El llac Txad, condemnat a desaparèixer al llarg del segle XXI, ha vist reduït els seus 26.000
km2 en la dècada dels seixanta del passat segle a només 900 km2 en l’any 2006.
La creixent escassesa d’aigua en àmplies zones del planeta, com el Sahel africà, està assentant
les bases per a futurs conflictes pel control dels recursos imprescindibles per a la vida.
L’alteració del cicle de l’aigua causada pel canvi climàtic provocarà profundes transformacions
en els cicles vitals i en la distribució de les espècies vegetals i animals del planeta.
El canvi climàtic pot convertir en sabana fins el 60% de l’Amazònia.
La destrucció dels seus hàbitats i la pressió humana són una seriosa amenaça per a vàries
espècies de grans mamífers africans, com els elefants, que el segle XX foren quasi exterminats.
Autèntics fòssils vivents amb avantpassats de més de 250 milions d’antiguitat, els
cocodrils, els rèptils més grans de la Terra, també corren perill d’extinció.
La zebra de Grevy, la
més gran de totes les
zebres, va ser abundant
en tot el continent
africà a mitjans del
segle passat, però en
l’actualitat     només
sobreviuen        alguns
milers d’exemplars al
sud d’Etiòpia.
L’escalfament global ha fet que algunes plantes avancessin cap al nord, florint en extensions
abans cobertes pels glacials o el permafrost, com a la península de Kenai, (Alaska).
L’acció de l’home és la causa directa del descens del número de balenes. Avui, encara que
protegides per les lleis internacionals, segueixen en perill pel deteriorament dels oceans.
L’augment de la temperatura del mar ha provocat la mort de coralls en tots els oceans i pot
acabar amb un dels ecosistemes marins més rics, la Gran Barrera de Corall australiana.
Si no es deté la desforestació en Borneo i Sumatra, dins d’una dècada no quedarà un número
suficient d’orangutans com per a què l’espècie sigui viable genèticament.
Les espècies asiàtiques de rinoceronts estan a punt de desaparèixer, especialment les de Java i
Sumatra. De la primera, sobreviuen uns 60 exemplars i de la segona uns 300.
En alguns atols del Pacífic, com a Tuvalu, les espècies de plantes més properes al mar ja han
començat a morir davant l’empenta de les marees i la progressiva salinització de la terra.
En Europa, el canvi climàtic està desplaçant cap al nord algunes espècies vegetals, com la
vinya, que en els últims anys s’ha començat a conrear amb èxit al sud d’Anglaterra.
El 50% de les espècies de camaleons existents en la Terra viu a Madagascar, la quarta illa més
gran del món, on l’acció de l’home ha destruït més del 90% dels boscos.
Més d’un terç de les aproximadament 6.000 espècies de granotes, gripaus i salamandres
existents en el món es troben en perill d’extinció a causa del canvi climàtic.
L’elegant skyline de New York, viva imatge de producció i consumisme, podria desaparèixer
sota les aigües de l’Atlàntic si es produís el desglaç de Grenlàndia.
Cultures i modalitats de vida ancestrals com la dels pigmeus aka del Congo, els Tuareg del
Sahel i els indígenes amazònics o de Nova Guinea corren el perill de desaparèixer.
Els quasi 900 milions d’automòbils que circulen pel planeta depenen del petroli, un recurs no
renovable que al ritme actual podria quedar esgotat en poques dècades.
L’ús industrial de combustibles fòssils com el carbó ha contribuït decisivament a l’efecte
hivernacle i a la contaminació planetària al produir milions de tones de residus sòlids.
El litoral atlàntic dels Estats Units pateix des de fa anys els efectes del canvi climàtic: la pujada
del nivell del mar i l’oratge ja han fet retrocedir les platges, assolint zones habitades.
La desertització avançada que provoca el canvi climàtic ha posat en perill la supervivència dels
més de 500 milions de persones que actualment viuen en les regions àrides de la Terra.
L’impacte de catàstrofes com la de l’huracà Katrine als Estats Units ha despertat les
consciències de milions de persones sobre el risc que suposa el canvi climàtic.
L’origen de la crisi humanitària de Darfur, en el Sudan, és la competència per l’aigua dolça, un
recurs cada vegada més escàs al Sahel. Aquesta ha estat la “primera guerra del canvi climàtic”.
La gestió nefasta dels recursos per part dels països rics, com la que va causar el desastre
mediambiental del mar d’Aral, compromet la seguretat i el futur de la població mundial.
L’aigua dels oceans, font de vida però també de destrucció, té un paper fonamental en
l’equilibri planetari que l’escalfament global ha posat en entredit.
La substitució de les fonts d’energia no renovables per d’altres renovables, com l’eòlica o la
solar, és una de les claus per a aturar el canvi climàtic.
Països com la República de les Maldives amb una alçada màxima de 2,4 metres sobre el nivell
del mar, poden convertir-se en imatges pel record abans que finalitzi el segle XXI.
L’espècie humana té a la seva mà la possibilitat, i també el deure, d’alterar el curs dels
acondeixements i salvar als milions d’espècies que habiten la terra.
L’ajuda humanitària als refugiats del clima és una solució a curt termini. Els efectes del canvi
climàtic en els països més pobres només es podran pal·liar transferint recursos i tecnologia.
Només quan el darrer arbre hagi estat tallat...
Només quan el darrer peix hagi estat capturat...
Només quan el darrer riu hagi estat contaminat...
Només quan el darrer territori hagi estat explotat...
Només quan el darrer mar s’hagi assecat...
Només quan la darrera espècie hagi estat extingida...
Només en aquell moment...
...te n’adonaràs que els diners no es poden menjar.

Contenu connexe

Tendances

Unitat 4 paisatge i medi ambient
Unitat 4   paisatge i medi ambientUnitat 4   paisatge i medi ambient
Unitat 4 paisatge i medi ambientjordimanero
 
Impactes ambientals: la desforestació
Impactes ambientals: la desforestacióImpactes ambientals: la desforestació
Impactes ambientals: la desforestacióEscola Vedruna-Àngels
 
Destrucció hàbitats - 1r ESO LS Manlleu 2016
Destrucció hàbitats - 1r ESO LS Manlleu 2016Destrucció hàbitats - 1r ESO LS Manlleu 2016
Destrucció hàbitats - 1r ESO LS Manlleu 2016Annapujolo
 
Treball biodiversitatok
Treball biodiversitatokTreball biodiversitatok
Treball biodiversitatokMarigregor
 
El Medi I La Societat
El Medi I La SocietatEl Medi I La Societat
El Medi I La Societatvguinot
 
Pablo soler tebar trabajo ciencias sociales
Pablo soler tebar trabajo ciencias socialesPablo soler tebar trabajo ciencias sociales
Pablo soler tebar trabajo ciencias socialesCarlos Fernández
 
3 clima desertic corneliu fabian
3 clima desertic corneliu fabian3 clima desertic corneliu fabian
3 clima desertic corneliu fabianJoan Piña Torres
 
04. paisatge i medi ambient 2-co
04. paisatge i medi ambient 2-co04. paisatge i medi ambient 2-co
04. paisatge i medi ambient 2-cojcorbala
 
Els residus tòxics i domèstics - 1r ESO LS Manlleu 2016
Els residus tòxics i domèstics - 1r ESO LS Manlleu 2016Els residus tòxics i domèstics - 1r ESO LS Manlleu 2016
Els residus tòxics i domèstics - 1r ESO LS Manlleu 2016Annapujolo
 
Els problemes de l'home respecte el medi ambient
Els problemes de l'home respecte el medi ambientEls problemes de l'home respecte el medi ambient
Els problemes de l'home respecte el medi ambientTogoguichi
 
Unitat 4 2017-18 - PAISATGE I MEDI AMBIENT
Unitat 4   2017-18 -  PAISATGE I MEDI AMBIENTUnitat 4   2017-18 -  PAISATGE I MEDI AMBIENT
Unitat 4 2017-18 - PAISATGE I MEDI AMBIENTjordimanero
 
Batxillerat 4
Batxillerat 4Batxillerat 4
Batxillerat 4gsardena
 
Grup 2 efecte hivernacle
Grup 2 efecte hivernacleGrup 2 efecte hivernacle
Grup 2 efecte hivernaclealex_mascu
 
Tema 5 desenvolupament sostenible
Tema 5 desenvolupament sostenibleTema 5 desenvolupament sostenible
Tema 5 desenvolupament sosteniblescuadras
 
4. PAISATGE I MEDI AMBIENT (VICENS VIVES)
4. PAISATGE I MEDI AMBIENT (VICENS VIVES)4. PAISATGE I MEDI AMBIENT (VICENS VIVES)
4. PAISATGE I MEDI AMBIENT (VICENS VIVES)Mireia Garcia Sans
 
Alex els problemes mediambientals
Alex els problemes mediambientalsAlex els problemes mediambientals
Alex els problemes mediambientalsCarlos Fernández
 
Recursos de l'edafosfera o pedosfera
Recursos de l'edafosfera o pedosferaRecursos de l'edafosfera o pedosfera
Recursos de l'edafosfera o pedosferamgene4
 
Tema 1.el medi i l'activitat humana _3r ESO
Tema 1.el medi i l'activitat humana _3r ESOTema 1.el medi i l'activitat humana _3r ESO
Tema 1.el medi i l'activitat humana _3r ESOMercè Bigorra
 

Tendances (20)

Unitat 4 paisatge i medi ambient
Unitat 4   paisatge i medi ambientUnitat 4   paisatge i medi ambient
Unitat 4 paisatge i medi ambient
 
Impactes ambientals: la desforestació
Impactes ambientals: la desforestacióImpactes ambientals: la desforestació
Impactes ambientals: la desforestació
 
Destrucció hàbitats - 1r ESO LS Manlleu 2016
Destrucció hàbitats - 1r ESO LS Manlleu 2016Destrucció hàbitats - 1r ESO LS Manlleu 2016
Destrucció hàbitats - 1r ESO LS Manlleu 2016
 
Treball biodiversitatok
Treball biodiversitatokTreball biodiversitatok
Treball biodiversitatok
 
Desastres naturals
Desastres naturalsDesastres naturals
Desastres naturals
 
El Medi I La Societat
El Medi I La SocietatEl Medi I La Societat
El Medi I La Societat
 
Pablo soler tebar trabajo ciencias sociales
Pablo soler tebar trabajo ciencias socialesPablo soler tebar trabajo ciencias sociales
Pablo soler tebar trabajo ciencias sociales
 
3 clima desertic corneliu fabian
3 clima desertic corneliu fabian3 clima desertic corneliu fabian
3 clima desertic corneliu fabian
 
04. paisatge i medi ambient 2-co
04. paisatge i medi ambient 2-co04. paisatge i medi ambient 2-co
04. paisatge i medi ambient 2-co
 
Els residus tòxics i domèstics - 1r ESO LS Manlleu 2016
Els residus tòxics i domèstics - 1r ESO LS Manlleu 2016Els residus tòxics i domèstics - 1r ESO LS Manlleu 2016
Els residus tòxics i domèstics - 1r ESO LS Manlleu 2016
 
Els problemes de l'home respecte el medi ambient
Els problemes de l'home respecte el medi ambientEls problemes de l'home respecte el medi ambient
Els problemes de l'home respecte el medi ambient
 
Unitat 4 2017-18 - PAISATGE I MEDI AMBIENT
Unitat 4   2017-18 -  PAISATGE I MEDI AMBIENTUnitat 4   2017-18 -  PAISATGE I MEDI AMBIENT
Unitat 4 2017-18 - PAISATGE I MEDI AMBIENT
 
Batxillerat 4
Batxillerat 4Batxillerat 4
Batxillerat 4
 
Tema9
Tema9Tema9
Tema9
 
Grup 2 efecte hivernacle
Grup 2 efecte hivernacleGrup 2 efecte hivernacle
Grup 2 efecte hivernacle
 
Tema 5 desenvolupament sostenible
Tema 5 desenvolupament sostenibleTema 5 desenvolupament sostenible
Tema 5 desenvolupament sostenible
 
4. PAISATGE I MEDI AMBIENT (VICENS VIVES)
4. PAISATGE I MEDI AMBIENT (VICENS VIVES)4. PAISATGE I MEDI AMBIENT (VICENS VIVES)
4. PAISATGE I MEDI AMBIENT (VICENS VIVES)
 
Alex els problemes mediambientals
Alex els problemes mediambientalsAlex els problemes mediambientals
Alex els problemes mediambientals
 
Recursos de l'edafosfera o pedosfera
Recursos de l'edafosfera o pedosferaRecursos de l'edafosfera o pedosfera
Recursos de l'edafosfera o pedosfera
 
Tema 1.el medi i l'activitat humana _3r ESO
Tema 1.el medi i l'activitat humana _3r ESOTema 1.el medi i l'activitat humana _3r ESO
Tema 1.el medi i l'activitat humana _3r ESO
 

En vedette

La Contaminacio de l'aigua - 1r ESO LS Manlleu 2016
La Contaminacio de l'aigua - 1r ESO LS Manlleu 2016La Contaminacio de l'aigua - 1r ESO LS Manlleu 2016
La Contaminacio de l'aigua - 1r ESO LS Manlleu 2016Annapujolo
 
El Medi Ambient
El Medi AmbientEl Medi Ambient
El Medi AmbientLUROMSAN
 
Presentaciohidrosfera
PresentaciohidrosferaPresentaciohidrosfera
Presentaciohidrosferajaviermartin
 
Els residus sòlids urbans
Els residus sòlids urbansEls residus sòlids urbans
Els residus sòlids urbansrosermontserrat
 
Contaminació de l'aigua. odp
Contaminació de l'aigua. odpContaminació de l'aigua. odp
Contaminació de l'aigua. odpjargerich
 
L'aprofitament dels residus sòlids urbans(rsu)
L'aprofitament dels residus sòlids urbans(rsu)L'aprofitament dels residus sòlids urbans(rsu)
L'aprofitament dels residus sòlids urbans(rsu)deptecnolo
 
Unitat 4.la hidrosfera
Unitat 4.la hidrosferaUnitat 4.la hidrosfera
Unitat 4.la hidrosferaClaraSarda
 
Unitat 3. energies alternatives
Unitat 3. energies alternativesUnitat 3. energies alternatives
Unitat 3. energies alternativessmartinselles
 
Escalfament Global
Escalfament GlobalEscalfament Global
Escalfament Globalmmart
 
U12 Ct2 0910(Impact Hidros)
U12 Ct2 0910(Impact Hidros)U12 Ct2 0910(Impact Hidros)
U12 Ct2 0910(Impact Hidros)tiotavio
 
La contaminació de les aigües
La contaminació de les aigüesLa contaminació de les aigües
La contaminació de les aigüesriberabaixa
 
Programacion didactica
Programacion didacticaProgramacion didactica
Programacion didacticaJanellyKc
 
La paradoja
La paradojaLa paradoja
La paradojacrisneyd
 

En vedette (20)

Cmc aquifers!
Cmc aquifers!Cmc aquifers!
Cmc aquifers!
 
La Contaminacio de l'aigua - 1r ESO LS Manlleu 2016
La Contaminacio de l'aigua - 1r ESO LS Manlleu 2016La Contaminacio de l'aigua - 1r ESO LS Manlleu 2016
La Contaminacio de l'aigua - 1r ESO LS Manlleu 2016
 
El Medi Ambient
El Medi AmbientEl Medi Ambient
El Medi Ambient
 
Presentaciohidrosfera
PresentaciohidrosferaPresentaciohidrosfera
Presentaciohidrosfera
 
Els residus sòlids urbans
Els residus sòlids urbansEls residus sòlids urbans
Els residus sòlids urbans
 
Contaminació de l'aigua. odp
Contaminació de l'aigua. odpContaminació de l'aigua. odp
Contaminació de l'aigua. odp
 
L'aprofitament dels residus sòlids urbans(rsu)
L'aprofitament dels residus sòlids urbans(rsu)L'aprofitament dels residus sòlids urbans(rsu)
L'aprofitament dels residus sòlids urbans(rsu)
 
Unitat 4.la hidrosfera
Unitat 4.la hidrosferaUnitat 4.la hidrosfera
Unitat 4.la hidrosfera
 
Unitat 3. energies alternatives
Unitat 3. energies alternativesUnitat 3. energies alternatives
Unitat 3. energies alternatives
 
Escalfament Global
Escalfament GlobalEscalfament Global
Escalfament Global
 
U12 Ct2 0910(Impact Hidros)
U12 Ct2 0910(Impact Hidros)U12 Ct2 0910(Impact Hidros)
U12 Ct2 0910(Impact Hidros)
 
La contaminació de les aigües
La contaminació de les aigüesLa contaminació de les aigües
La contaminació de les aigües
 
Intoleranciagluten modulo1
Intoleranciagluten modulo1Intoleranciagluten modulo1
Intoleranciagluten modulo1
 
Ejercicios 3
Ejercicios 3Ejercicios 3
Ejercicios 3
 
Movimiento rectilineo uniforme
Movimiento rectilineo uniformeMovimiento rectilineo uniforme
Movimiento rectilineo uniforme
 
Programacion didactica
Programacion didacticaProgramacion didactica
Programacion didactica
 
La paradoja
La paradojaLa paradoja
La paradoja
 
Music dia
Music diaMusic dia
Music dia
 
Clase3
Clase3Clase3
Clase3
 
Tercer indicador
Tercer indicadorTercer indicador
Tercer indicador
 

Similaire à Medi ambient

Extincions En Masses
Extincions En MassesExtincions En Masses
Extincions En MassesMaria Plana
 
àRtic, La Prima LíNia Blanca
àRtic, La Prima LíNia BlancaàRtic, La Prima LíNia Blanca
àRtic, La Prima LíNia Blancaanna i teresa
 
Canvi climatic. Text de Paula Bruna.
Canvi climatic. Text de Paula Bruna.Canvi climatic. Text de Paula Bruna.
Canvi climatic. Text de Paula Bruna.Rocio Avila
 
LA PÈRDUA DE BIODIVERSITAT
LA PÈRDUA DE BIODIVERSITATLA PÈRDUA DE BIODIVERSITAT
LA PÈRDUA DE BIODIVERSITATMarigregor
 
Adaptació text canvi climatic rocío avila
Adaptació text canvi climatic rocío avilaAdaptació text canvi climatic rocío avila
Adaptació text canvi climatic rocío avilaRocio Avila
 
Medi ambient
Medi ambientMedi ambient
Medi ambientcolerodri
 
El Mar d’Aral
El Mar d’AralEl Mar d’Aral
El Mar d’AralRoger Puig
 
T. 17 el sistema litoral
T. 17 el sistema litoralT. 17 el sistema litoral
T. 17 el sistema litoralxvilahur
 
Canvi climàtic: del soroll a la identificació d’impactes i solucions a escala...
Canvi climàtic: del soroll a la identificació d’impactes i solucions a escala...Canvi climàtic: del soroll a la identificació d’impactes i solucions a escala...
Canvi climàtic: del soroll a la identificació d’impactes i solucions a escala...Josep Lascurain - S·G·M s.l.
 
Activitat humana i medi ambient 4ESO
Activitat humana i medi ambient 4ESOActivitat humana i medi ambient 4ESO
Activitat humana i medi ambient 4ESOMireia Llobet
 
La desertització a espanya
La desertització a espanyaLa desertització a espanya
La desertització a espanyasnovyc
 
LES INUNDACIONS
LES INUNDACIONSLES INUNDACIONS
LES INUNDACIONSMarigregor
 
La desertització a espanya
La desertització a espanyaLa desertització a espanya
La desertització a espanyasnovyc
 
Exercici Sesio TIC nº IV "canvi climàtic"
Exercici Sesio TIC nº IV "canvi climàtic"Exercici Sesio TIC nº IV "canvi climàtic"
Exercici Sesio TIC nº IV "canvi climàtic"IES Cubelles
 
Problemas de desenvolupamiento (tatiana,isis,andres y pablo )
Problemas de desenvolupamiento (tatiana,isis,andres y pablo )Problemas de desenvolupamiento (tatiana,isis,andres y pablo )
Problemas de desenvolupamiento (tatiana,isis,andres y pablo )Sole Mulero Alzina
 
Explicació sobre la deforestación amazonica Curs 4tB
Explicació sobre la deforestación amazonica Curs 4tBExplicació sobre la deforestación amazonica Curs 4tB
Explicació sobre la deforestación amazonica Curs 4tBz166578
 

Similaire à Medi ambient (20)

Extincions En Masses
Extincions En MassesExtincions En Masses
Extincions En Masses
 
àRtic, La Prima LíNia Blanca
àRtic, La Prima LíNia BlancaàRtic, La Prima LíNia Blanca
àRtic, La Prima LíNia Blanca
 
Canvi climatic. Text de Paula Bruna.
Canvi climatic. Text de Paula Bruna.Canvi climatic. Text de Paula Bruna.
Canvi climatic. Text de Paula Bruna.
 
LA PÈRDUA DE BIODIVERSITAT
LA PÈRDUA DE BIODIVERSITATLA PÈRDUA DE BIODIVERSITAT
LA PÈRDUA DE BIODIVERSITAT
 
Adaptació text canvi climatic rocío avila
Adaptació text canvi climatic rocío avilaAdaptació text canvi climatic rocío avila
Adaptació text canvi climatic rocío avila
 
Medi ambient
Medi ambientMedi ambient
Medi ambient
 
GEÒGRAFS DE L'AIGUA
GEÒGRAFS DE L'AIGUAGEÒGRAFS DE L'AIGUA
GEÒGRAFS DE L'AIGUA
 
El Mar d’Aral
El Mar d’AralEl Mar d’Aral
El Mar d’Aral
 
desert fred
desert freddesert fred
desert fred
 
T. 17 el sistema litoral
T. 17 el sistema litoralT. 17 el sistema litoral
T. 17 el sistema litoral
 
Canvi climàtic: del soroll a la identificació d’impactes i solucions a escala...
Canvi climàtic: del soroll a la identificació d’impactes i solucions a escala...Canvi climàtic: del soroll a la identificació d’impactes i solucions a escala...
Canvi climàtic: del soroll a la identificació d’impactes i solucions a escala...
 
Activitat humana i medi ambient 4ESO
Activitat humana i medi ambient 4ESOActivitat humana i medi ambient 4ESO
Activitat humana i medi ambient 4ESO
 
La desertització a espanya
La desertització a espanyaLa desertització a espanya
La desertització a espanya
 
LES INUNDACIONS
LES INUNDACIONSLES INUNDACIONS
LES INUNDACIONS
 
La desertització a espanya
La desertització a espanyaLa desertització a espanya
La desertització a espanya
 
Exercici Sesio TIC nº IV "canvi climàtic"
Exercici Sesio TIC nº IV "canvi climàtic"Exercici Sesio TIC nº IV "canvi climàtic"
Exercici Sesio TIC nº IV "canvi climàtic"
 
La perca del nil llac victòria
La perca del nil   llac victòriaLa perca del nil   llac victòria
La perca del nil llac victòria
 
Clima desertic
Clima deserticClima desertic
Clima desertic
 
Problemas de desenvolupamiento (tatiana,isis,andres y pablo )
Problemas de desenvolupamiento (tatiana,isis,andres y pablo )Problemas de desenvolupamiento (tatiana,isis,andres y pablo )
Problemas de desenvolupamiento (tatiana,isis,andres y pablo )
 
Explicació sobre la deforestación amazonica Curs 4tB
Explicació sobre la deforestación amazonica Curs 4tBExplicació sobre la deforestación amazonica Curs 4tB
Explicació sobre la deforestación amazonica Curs 4tB
 

Dernier

Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxRosabel UA
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.Lasilviatecno
 
LES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANA
LES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANALES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANA
LES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANAAnaBallesteros29
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERSSuperAdmin9
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555twunt
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfErnest Lluch
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaISMAELALVAREZCABRERA
 
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓLasilviatecno
 

Dernier (8)

Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
 
LES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANA
LES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANALES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANA
LES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANA
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
 
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
 

Medi ambient

  • 1.
  • 2. L’any 2050, la indústria de la fusta i la tala dels boscos del Congo haurà alliberat 34.400 milions de tones de CO2 a l’atmosfera.
  • 3. A l’illa de Borneo, la tala il·legal dels boscos tropicals destrueix cada minut una extensió de pluviïsilva equivalent a l’extensió de sis camps de futbol.
  • 4. La necessitat de guanyar terreny per a l’ús agrícola ha estat una de les causes de la desaparició de milions d’hectàrees de boscos primaris en tot el planeta.
  • 5. L’home és el causant ,directe o indirecte, del 90% dels incendis forestals que cada any envien a l’atmosfera milions de tones de diòxid de carboni.
  • 6. L’obtenció d’energia a partir de combustibles fòssils en els processos industrials és la causa principal de l’augment de l’efecte hivernacle i el escalfament global.
  • 7. El desglaç que s’està produint a l’Àrtic i a l’Antàrtida pot provocar una pujada de més de mig metre del nivell dels mars i dels oceans a finals del segle XXI.
  • 8. La pujada de la temperatura superficial dels mars en les darreres dècades és la responsable de la major freqüència de les tempestes tropicals i de la seva major intensitat.
  • 9. L’any 2006, les planures dels Estats Units van ser assolades per 1.114 tornados, un número que no ha deixat de créixer des de la dècada dels noranta.
  • 10. L’escalfament global és la causa principal dels canvis en els cicles de les pluges, amb períodes de sequera més intensos seguits d’importants tempestes i inundacions.
  • 11. El retrocés de les glaceres produirà un important descens del volum de les conques hídriques que reduirà l’aigua potable disponible en zones densament poblades.
  • 12. Tuvalu, la nació més petita del món, amb 26 km2 d’atols, està condemnada a desaparèixer sota les aigües del Pacífic en les pròximes dècades.
  • 13. Al continent europeu ha augmentat el risc d’inundacions pel desbordament de rius i torrents, amb un impacte negatiu sobre l’agricultura i les infraestructures.
  • 14. El canvi climàtic està influint en els deserts i en la vida dels seus habitants, que veuen desaparèixer a poc a poc els pous freàtics i els oasis que depenien d’ells.
  • 15. Els goril·les són una de les moltes espècies en perill d’extinció a causa de la destrucció de les selves tropicals per la tala il·legal i la pressió de l’agricultura.
  • 16. La reducció de la neu ha provocat un descens del caudal de les conques fluvials i pot fer perillar el subministre d’aigua per a centenars de milions de persones.
  • 17. Les “neus eternes” del Kilimanjaro hauran desaparegut l’any 2020. En menys d’un segle, el cim de la muntanya més alta d’Àfrica ha perdut el 82% del seu gel.
  • 18. L’augment de les tempestes, les pluges i les inundacions no impedirà que grans rius de zones desèrtiques, com el Colorado, l’Èufrates i el Nil, vegin reduït dràsticament el seu caudal mitjà.
  • 19. Durant l’hivern austral de l’any 2006, la perllongada sequera va transformar les cascades d’Iguazú en una caricatura de sí mateixes al reduir-se el seu caudal de 1.500 a 245 m3/segon.
  • 20. La llarga i intensa sequera que va afectar a la conca de l’Amazones l’any 2005 va convertir en rierols amplis braços fluvials i va fer impossible la navegació.
  • 21. L’any 2100, països de l’Àfrica com Níger, Txad i Sudan hauran perdut quasi tota la seva capacitat agrícola degut a l’augment de les temperatures i la dràstica disminució de les pluges.
  • 22. A causa del descens de les precipitacions, en la dècada de l’any 2070 el potencial hidroelèctric d’Europa disminuirà un 6%. En la Mediterrània aquesta reducció serà d’entre un 20 i 50%.
  • 23. La pluviïsilva centreafricana, en greu perill per la tala il·legal, té una gran influència en el clima global de la Terra i afecta els patrons de pluja de l’Atlàntic nord.
  • 24. La pujada del nivell del mar i la creixent violència de les inundacions colpejaran amb extrema duresa nacions com Bangladesh, assentades sobre un territori extremadament pla.
  • 25. El llac Txad, condemnat a desaparèixer al llarg del segle XXI, ha vist reduït els seus 26.000 km2 en la dècada dels seixanta del passat segle a només 900 km2 en l’any 2006.
  • 26. La creixent escassesa d’aigua en àmplies zones del planeta, com el Sahel africà, està assentant les bases per a futurs conflictes pel control dels recursos imprescindibles per a la vida.
  • 27. L’alteració del cicle de l’aigua causada pel canvi climàtic provocarà profundes transformacions en els cicles vitals i en la distribució de les espècies vegetals i animals del planeta.
  • 28. El canvi climàtic pot convertir en sabana fins el 60% de l’Amazònia.
  • 29. La destrucció dels seus hàbitats i la pressió humana són una seriosa amenaça per a vàries espècies de grans mamífers africans, com els elefants, que el segle XX foren quasi exterminats.
  • 30. Autèntics fòssils vivents amb avantpassats de més de 250 milions d’antiguitat, els cocodrils, els rèptils més grans de la Terra, també corren perill d’extinció.
  • 31. La zebra de Grevy, la més gran de totes les zebres, va ser abundant en tot el continent africà a mitjans del segle passat, però en l’actualitat només sobreviuen alguns milers d’exemplars al sud d’Etiòpia.
  • 32. L’escalfament global ha fet que algunes plantes avancessin cap al nord, florint en extensions abans cobertes pels glacials o el permafrost, com a la península de Kenai, (Alaska).
  • 33. L’acció de l’home és la causa directa del descens del número de balenes. Avui, encara que protegides per les lleis internacionals, segueixen en perill pel deteriorament dels oceans.
  • 34. L’augment de la temperatura del mar ha provocat la mort de coralls en tots els oceans i pot acabar amb un dels ecosistemes marins més rics, la Gran Barrera de Corall australiana.
  • 35. Si no es deté la desforestació en Borneo i Sumatra, dins d’una dècada no quedarà un número suficient d’orangutans com per a què l’espècie sigui viable genèticament.
  • 36. Les espècies asiàtiques de rinoceronts estan a punt de desaparèixer, especialment les de Java i Sumatra. De la primera, sobreviuen uns 60 exemplars i de la segona uns 300.
  • 37. En alguns atols del Pacífic, com a Tuvalu, les espècies de plantes més properes al mar ja han començat a morir davant l’empenta de les marees i la progressiva salinització de la terra.
  • 38. En Europa, el canvi climàtic està desplaçant cap al nord algunes espècies vegetals, com la vinya, que en els últims anys s’ha començat a conrear amb èxit al sud d’Anglaterra.
  • 39. El 50% de les espècies de camaleons existents en la Terra viu a Madagascar, la quarta illa més gran del món, on l’acció de l’home ha destruït més del 90% dels boscos.
  • 40. Més d’un terç de les aproximadament 6.000 espècies de granotes, gripaus i salamandres existents en el món es troben en perill d’extinció a causa del canvi climàtic.
  • 41. L’elegant skyline de New York, viva imatge de producció i consumisme, podria desaparèixer sota les aigües de l’Atlàntic si es produís el desglaç de Grenlàndia.
  • 42. Cultures i modalitats de vida ancestrals com la dels pigmeus aka del Congo, els Tuareg del Sahel i els indígenes amazònics o de Nova Guinea corren el perill de desaparèixer.
  • 43. Els quasi 900 milions d’automòbils que circulen pel planeta depenen del petroli, un recurs no renovable que al ritme actual podria quedar esgotat en poques dècades.
  • 44. L’ús industrial de combustibles fòssils com el carbó ha contribuït decisivament a l’efecte hivernacle i a la contaminació planetària al produir milions de tones de residus sòlids.
  • 45. El litoral atlàntic dels Estats Units pateix des de fa anys els efectes del canvi climàtic: la pujada del nivell del mar i l’oratge ja han fet retrocedir les platges, assolint zones habitades.
  • 46. La desertització avançada que provoca el canvi climàtic ha posat en perill la supervivència dels més de 500 milions de persones que actualment viuen en les regions àrides de la Terra.
  • 47. L’impacte de catàstrofes com la de l’huracà Katrine als Estats Units ha despertat les consciències de milions de persones sobre el risc que suposa el canvi climàtic.
  • 48. L’origen de la crisi humanitària de Darfur, en el Sudan, és la competència per l’aigua dolça, un recurs cada vegada més escàs al Sahel. Aquesta ha estat la “primera guerra del canvi climàtic”.
  • 49. La gestió nefasta dels recursos per part dels països rics, com la que va causar el desastre mediambiental del mar d’Aral, compromet la seguretat i el futur de la població mundial.
  • 50. L’aigua dels oceans, font de vida però també de destrucció, té un paper fonamental en l’equilibri planetari que l’escalfament global ha posat en entredit.
  • 51. La substitució de les fonts d’energia no renovables per d’altres renovables, com l’eòlica o la solar, és una de les claus per a aturar el canvi climàtic.
  • 52. Països com la República de les Maldives amb una alçada màxima de 2,4 metres sobre el nivell del mar, poden convertir-se en imatges pel record abans que finalitzi el segle XXI.
  • 53. L’espècie humana té a la seva mà la possibilitat, i també el deure, d’alterar el curs dels acondeixements i salvar als milions d’espècies que habiten la terra.
  • 54. L’ajuda humanitària als refugiats del clima és una solució a curt termini. Els efectes del canvi climàtic en els països més pobres només es podran pal·liar transferint recursos i tecnologia.
  • 55.
  • 56. Només quan el darrer arbre hagi estat tallat...
  • 57. Només quan el darrer peix hagi estat capturat...
  • 58. Només quan el darrer riu hagi estat contaminat...
  • 59. Només quan el darrer territori hagi estat explotat...
  • 60. Només quan el darrer mar s’hagi assecat...
  • 61. Només quan la darrera espècie hagi estat extingida...
  • 62. Només en aquell moment...
  • 63. ...te n’adonaràs que els diners no es poden menjar.