Article i apunts que vaig emprar per la xerrada que vaig donar el 19 de març de 2011 per al Col·lectiu Rissaga. On explic la meva experiència al mon del programari lliure.

1. Programari Lliure
18 de març de 2011
Una experiència personal
per
Santiago Benejam Torres
18 de març de 2011
Xerrada per al Col·lectiu Rissaga
1

2. Índex
1 Introducció. 3
1.1 Presentació. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3
1.2 Una experiència personal. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3
1.3 Usenet i es.comp.os.linux.* . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3
2 Programari Lliure. 4
2.1 Que es el Programari Lliure. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4
2.2 Copyleft . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4
2.3 Llicències de GNU GPL. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4
2.4 Tipus de Programari. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5
2.5 Distribucions GNU/Linux . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5
2.6 Mapa Conceptual del Programari Lliure. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6
2.7 Qui es qui al Programari Lliure. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6
3 Conclusions. 8
3.1 Avantatges del Programari Lliure. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8
3.2 Programari Lliure versus Privatiu. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9
3.3 Anècdotes i exemples . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10
3.4 Per llegir. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
3.5 Preguntes i dubtes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
Llicència
Aquesta obra està subjecta a una llicència Attribution-NonCommercial-ShareAlike 3.0 Unported de
Creative Commons. Per veure'n una còpia, visiteu http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/
o envieu una carta a Creative Commons, 171 Second Street, Suite 300, San Francisco, California
94105, USA.
2

3. 1 Introducció.
1.1 Presentació.
Em dic Santi, Des de petit la curiositat de saber com funcionen i per que funcionen les coses, han
despertat en mi un gran interès. No tenc formació informàtica, som autodidacta. Ara passaré a
explicar-vos la meva experiència personal amb GNU/Linux i el programari lliure.
1.2 Una experiència personal.
• Internet a l'any 1996.
Allà per l'any 1996 vaig donar les meves primeres passes per internet. Amb connexions
per mòdem a 33.6 o 56 k.
En poc temps vaig anar descobrint les seves possibilitats. Comunicació amb altre gent i
la possibilitat de aprendre molt i de molts temes.
• GNU/Linux i Programari Lliure.
A part de sentir-ne parlar a Internet o mitjançant revistes del programari lliure i Linux, a
un programa de Cope Menorca on col·laborava Santi Juanico vaig començar a descobrir
el programari lliure i les seves implicacions.
1.3 Usenet i es.comp.os.linux.*
• Usenet és un sistema distribuït de discussió que va evolucionar des de la xarxa UUCP amb
el mateix nom. Usenet es una xarxa de ordinadors, on un deixa un missatge a un grup d'un
tema concret i el missatge es propaga a la resta de servidors. Els grups estan organitzats de
manera jeràrquica per temes. Entre molts altres grups de Usenet vaig topar-me amb els grups
de es.comp.os.linux.*.
• Usenet, es.comp.os.linux.*, (Explicar que vol dir es.comp.os.linux.*.) - Escomposlinux - Ecolnet,
un grup de entusiastes van crear Ecolnet o escomposlinux.org. Gracies a les primeres connexions
ADSL i servidors casolans, es donaven serveis de correu, usenet, dns, ftp i molts mes.
• A l'any 1998 vaig instal·lar Linux per primera vegada i pocs anys desprès vaig entrar a formar
part de Ecolnet i dels seus servidors. Que encara tenc en funcionament.
3

4. 2 Programari Lliure.
2.1 Que es el Programari Lliure.
En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatre llibertats denides per la Free
Software Foundation:
• La llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit (llibertat 0).
• La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat
1). L'accés al codi font és un requisit.
• La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2).
• La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per tal
que tota la comunitat se'n pugui beneciar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, l'accés al
codi font és un requisit.
En Informàtica, codi font es refereix a una sèrie d'instruccions escrites en algun llenguatge de
programació llegible per l'home. Que un cop compilat o executat fa que un ordinador funcioni o un
programa faixi el que el seu autor va programar.
2.2 Copyleft
Copyleft. Les llicències GPL i Creative Commons son llicències Copyleft.
• Com a copyleft es coneix a tot un conjunt de llicències que poden aplicar-se a creacions infor-
màtiques, artístiques, etc.
• Els defensors del copyleft consideren les lleis de drets d'autor (copyright) com una forma de
restringir el dret de fer i redistribuir còpies d'un treball.
• Una llicència copyleft, de fet, utilitza la legislació pròpia dels drets d'autor per a assegurar que
cada persona que rep una còpia o obra derivada pugui fer servir, modicar, i també redistribuir
tant el treball com les seves versions derivades.
• Així doncs, en un sentit estrictament no legal, el copyleft és el contrari que el copyright.
2.3 Llicències de GNU GPL.
• La Llicència Pública General (GPL) de GNU. És la llicència de la majoria dels programes del
Projecte GNU i de més de la meitat dels paquets de programari lliure. La darrera versió és la 3.
• La Llicència Pública General Reduïda (LGPL) de GNU. S'utilitza en algunes (no pas totes)
biblioteques del Projecte GNU. La darrera versió és la 3.
• La Llicència Pública General Aero (AGPL) de GNU. Es basa en la GNU GPL, recomanen
utilitzar-lo per a qualsevol programa que hagi de funcionar habitualment sobre una xarxa. La
darrera versió és la 3.
• La Llicència de Documentació Lliure de GNU (GFDL). Es una forma de copyleft destinada als
manuals, als llibres de text i a d'altres documents per a garantir a tothom la llibertat efectiva de
copiar i de distribuir el document amb o sense modicacions, i amb o sense nalitats comercials.
La darrera versió és la 1.3.
4

5. 2.4 Tipus de Programari.
• Programari Lliure
GNU GPL. Programari amb Copyleft i llicencies GPL.
Open Source. Programari de fonts obertes. Menys restrictiu que el GPL no exigeix l'us
del Copyleft, es podria dir que se li vol donar un caire mes comercial a la llicència.
Domini Public. El programari de domini públic és programari que no té copyright. Si el
codi font es troba en el domini públic, es tracta d'un cas especial de programari lliure
sense copyleft, la qual cosa implica que algunes còpies o versions modicades poden no
ser lliures.
BSD. BSD (Berkeley Software Distribution) era un sistema operatiu derivat de Unix. BSD
també es refereix al tipus de llicència que s'utilitza per distribuir aquest codi. La llicència
BSD permet fer un programa privatiu. Mac OSX dels ordinadors Apple estar derivat de
FreeBSD.
• Privatiu
Freeware. Generalment es programari gratis el codi font no es accesible.
Shareware. Gratis durant un temps, desprès s'ha de comprar per seguir-lo emprant.
Comercial. Privatiu i de pagament mitjançánt llicencies d'us.
Privat. La paraula ja ho diu, no es sol donar a conèixer al public.
2.5 Distribucions GNU/Linux
Distribucions GNU/Linux
• Que es una distribució GNU/Linux?.
Es una recopilació de programes GNU, mes o manco adaptats per l'empaquetador, jun-
tament amb un kernel o nucli i posats a disposició del public per la seva descarrega,
instal·lació i us.
• Distribucions.
Generals. Debian/Ubuntu, Red Hat/Fedora/CentOS, Mandrake/Mandriva/Mageia.
Especialitzades. System Rescue CD, lleugeres com Damm Small Linux o Puppy Linux.
Empotrades. Molts aparells duen Linux empotrats. Mobils, Routers, Punts d'accés wi,
aparells multimèdia.
Personalitzades o adaptades. Per governs autònoms com Guadalinex o Catix o per altres
entitats.
Distrowatch. Podreu descobrir i cercar distribucions GNU/Linux.
5

6. 2.6 Mapa Conceptual del Programari Lliure.
Al mapa podem veure com interaccionen els diferents actors del programari lliure.
2.7 Qui es qui al Programari Lliure.
Richard Stallman
• Stallman va néixer el 16 de març de 1953 a Manhattan, Nova York.
L'any 1971, sent un estudiant de primer any de Física a l'Universitat de Harvard, Stallman
es va convertir en un hacker del laboratori d'intel·ligència articial del MIT.
Hacker és un terme que es fa servir per descriure diferents tipus d'expert en ordinadors,
encara que de vegades se n'estén el signicat a gent que té un interès especíc (i capacitat
innata) per un tema en concret.
La gent s'intercanviava programes, i el codi font d'aquests. A inicis dels anys 80, la
situació va canviar, el programari va començar a ser no redistribuïble (no copiable) i la
gent ja no podia intercanviar els seus coneixements informàtics lliurement. Diuen també,
que quan va voler reparar un error als controladors d'una impressora del MIT i va demanar
al fabricant el codi font dels controladors al fabricant li van negar.
Al MIT, li van demanar que rmés un contracte de no-divulgació (non-disclosure agree-
ment) i portés a cap altres accions que ell considerava traïcions als seus principis. El 1985,
Stallman va publicar el Manifest GNU, en el qual declarava les seves intencions i motiva-
cions per crear una alternativa lliure al sistema operatiu UNIX, el qual va anomenar GNU
(GNU No es Unix), que també vol dir nyu en anglès (d'aquí aquests logotips. També va
fundar l'organització sense ànim de lucre Free Software Foundation per coordinar l'esforç.
Es va inventar el projecte copyleft el qual va usar a la llicència GPL el 1989. La majoria
del sistema GNU, excepte el kernel es va completar aproximadament en el mateix període
de temps. El 1991, Linus Torvalds va alliberar el seu nucli Linux sota les condicions de la
GPL, completant un sistema GNU complet i operatiu, el sistema operatiu GNU/Linux.
6

7. Linux Torvalds
• En la seva època d'estudiant universitari a Hèlsinki, a nals del setembre del 1991, començà la
creació del nucli (o kernel) d'un sistema operatiu, ja que no podia fer front al preu dels sistemes
Unix de l'època.
Linus va involucrar molta més gent a través d'un missatge electrònic que va enviar a una
llista de notícies electròniques (news o grups de Usenet), que per aquella època era el
màxim exponent d'Internet. Al cap de poc, la primera versió va ser millorada i ampliada
per altres informàtics de tot el món, que van poder llegir el codi font de Linux i, per tant,
millorar-lo.
En l'actualitat viu a Silicon Valley i encara col·labora amb milers de persones de tot arreu,
treballant per millorar i adequar als nous temps el nucli Linux, organitzant-se per correu
electrònic. Linux, que és distribuït lliurement amb llicència GPL, ha estat incorporat com
a part fonamental de moltes distribucions de programari.
Free Software Foundation
• El projecte GNU i la Free Software Foundation.
GNU no es UNIX
• El propòsit original de la FSF era promoure els ideals del programari lliure però la organització
també es va encarregar de desenvolupar el sistema operatiu GNU.
• GNU és un acrònim recursiu de l'anglès GNU's Not Unix (GNU no és Unix). Va ser iniciat
per Richard Stallman amb l'objectiu de crear un sistema operatiu lliure: el sistema GNU. El
27 de setembre de 1983 es va anunciar públicament el projecte per primera vegada al grup de
notícies net.unix-wizards. A l'anunci general, van seguir diversos escrits de Richard Stallman,
com el Manifest GNU, que van establir les seves motivacions per realitzar el projecte GNU,
entre les quals destaca retornar a l'esperit de cooperació que hi havia als temps inicials a la
comunitat d'usuaris d'ordinadors.
GNU - Copyleft - Linux
• UNIX és un sistema operatiu privatiu molt popular, perquè està basat amb una arquitectura que
ha demostrat ser tècnicament estable. El sistema GNU va ser dissenyat per ser completament
compatible amb UNIX.
• Per assegurar que el programari de GNU fos sempre lliure perquè tots els usuaris el poguessin
executar, copiar, modicar i distribuir, el projecte havia de ser llançat sota una llicència
dissenyada per garantir aquests drets i que evités les restriccions posteriors dels mateixos. La
idea en anglès es coneix com a copyleft (en clara oposició al copyright), i està contingut a la
llicència GPL.
• GNU/Linux. Es va adoptar com a nucli o kernel per el projecte GNU el nucli Linux de Linus
Torvalds. Hurd el nucli del projecte encara no estava madur.
7

8. Altres.
• Eric Steven Raymond (4 de desembre de 1957, Boston - ), també conegut com ESR, és l'autor de
La catedral i el basar i actual responsable del Jargon File (conegut també com El nou diccionari
del hacker). La seva contribució en aquesta darrera iniciativa va donar-li gran reputació com
a historiador/antropòleg de la cultura hacker, però des del 1997 és conegut principalment com
una de les gures del moviment del codi obert, del qual és avui un dels personatges més famosos
i controvertits.
• Programadors acionats que col·laboren per altruisme o senzillament per que els agrada pro-
gramar. Empreses com IBM, Sun Microsystems o Red Hat, que basicament donen serveis i que
han passat de emprar les seves versions de Unix a fer servir Linux i que han aportat molt de
codi al nucli de Linux.
• Comunitats autònomes espanyoles, han creat distribucions adaptades, com Guadalinex a Ex-
tremadura, Catix a Catalunya i altres.
3 Conclusions.
3.1 Avantatges del Programari Lliure.
Impressions personals
• Fiable, segur i robust.
El codi es continuament auditat i els errors i falles de seguretat son rapidament solucionats.
Per el seu disseny, permisos dels usuaris i dels programes que s'executen. Es molt dicil
tenir problemes de seguretat greus.
Compleix i fa servir els protocols estandars de comunicació i xarxes. No com fan altres
que els modiquen una mica per la seva conveniència.
El sistema d'actualització per paquets es un gran avantatge. I serveix tant per actualitzar la
base del sistema com la resta de aplicacions. A mes quant instal·les un programa el sistema
instal·la altres programes i llibreries necessarias per el seu funcionament, automàticament.
• Senzill, simple i funcional.
Sense oritures i opcions que ningú no empra.
Moltes petites utilitats, petits programes molt efectius.
• Adaptable.
Tenir el codi font permet contratar els serveis d'un programador per que ens adapti el
programa o fer-nos-ho nosaltres mateixos.
• Personalitzable.
Tenir el sistema en la nostre llengua amb els sistemas GNU/Linux es facilissim. Nomes
cal triar quina llengua volem durant la instal·lació o un cop instalat.
Molt programes també ens permeten canviar les opcions d'idioma a la nostra llengua.
• Documentació lliure. Ideal per aprendre.
8

9. Tots el programes compten amb una documentació i manuals d'usuari excel·lents. Sovint
també amb la nostre llengua. Des de una comendament de línia d'ordres ns a un programa
gran.
A mes a la xarxa es poden trobar tutorials o how-to's que altres usuaris posen a l'abast
de tothom.
• Al escriptori i com a servidor.
Com a servidor es el millor S.O. Apache, bind/DNS, servidors de correu, instal·lant Linux
tens a l'abast les mateixes eines que fan servir els llocs professionals.
Als ordinadors d'escriptori, es pot fer tot el que es fa amb altres S.O. Edició d'audio i
video, omatica, aplicacions WEB, programació.
Als inicis hi solia haver problemes amb controladors i drivers per fer anar una impressora
o un simple mòdem. Avui en dia la tendencia diria que s'ha invertit, m'he trobat quasi be
mes problemes amb programes i controladors a Windows a Linux.
3.2 Programari Lliure versus Privatiu.
Principals programes lliures.
• Servidors. Web, de correu, de bases de dades i altres serveis.
Bases de dades com Mysql, Postgresql. Servidor Web Apache.
• Programació. Llenguatges, depuradors, compiladors.
C, C#, PHP, Python. El depuradors i compiladors del codi font.
Editors de text com Vim, Emacs, Gedit, per escriure, programar.
• Utilitats.
Totes les utilitats de línie d'ordres de GNU.
• Omàtica.
Openoce o Libreoce.
Tex, LaTex, Lyx. El Lyx es el que he fet servir per crear aquesta presentació i les notes
que estic llegint.
• Web,
Mozilla.
Lectors de correu.
9

10. Alternatives de Programari Lliure als programes mes coneguts del programari privatiu.
Molts d'ells tenen versions per Windows i Mac.
• Internet Explorer - Firefox, Google Chrome,Opera, Konqueror
• Outlook - Evolution, Kmail, Mozilla Thunderbird
• MS Oce - Openoce/LibreOce, Koce
• Messenger - aMsn, Pidgin
• Photoshop - Gimp
• I milers d'exemples mes.
3.3 Anècdotes i exemples
Anècdotes i exemples
• Que vos agrada mes el menjar ràpid, el de gourmet o el casolà?.
Windows = Menjar Ràpid.
∗ És fàcil d'aconseguir.
∗ Serveix per saciar la gana, però té mancances nutricionals.
∗ L'usuari té molt poc control sobre la personalització del menjar (amb formatge, sense
formatge, amb cogombres, sense cogombres i poc més).
∗ Les condicions higièniques i sanitàries de preparació (seguretat) són dubtoses.
∗ La publicitat sobre el producte rarament reecteix el producte real (prometen molt
més del que el comprador rep en adquirir-).
∗ Sempre s'ha de pagar una mica més per obtenir certs extres (beguda gran, extra de
patates, etc.).
∗ Encara que aparentment hi ha moltes varietats de productes, al nal, gairebé totes
tenen el mateix gust.
∗ Les hamburgueses diuen ser de carn, però no tens manera de comprovar-ho.
∗ Si algun plat no te agrada, estava mal preparat i te va malament, no te explicaran
què va passar. Et diran que en el nou menú de la carta ja no existeix tal problema.
∗ Sempre es queixaran del menjar d'altres restaurants i diran que la seva és millor, però
ells fan les mateixes hamburgueses de sempre.
∗ Els propietaris dels restaurants de menjar ràpid diuen ser lantrops, però mai regalaran
el seu producte a menys que tinguin un beneci comercial a tal acció.
Mac = Menjar Gourmet
∗ És car.
∗ La presentació és gairebé més important que el producte en si.
∗ L'usuari no pot amanir lliurement el menjar. Ha de menjar com es la serveixen i si
qüestiona el sabor, generalment se li dirà que te mal gust.
∗ Molta gent el menja no perquè cregui que és més saborosa, sinó perquè en fer-ho
aparenta ser un entès culinari enfront dels seus amics.
10

11. ∗ Només l'aconsegueixes en llocs exclusius, on coses comuns que podries aconseguir en
altres costats surten molt més cares.
∗ Sempre innovant i reinventant, encara que de vegades no per agradar a l'usuari, sinó
per mantenir viu el negoci.
∗ Te asseguren que està elaborat amb el millor del millor, però no et deixen entrar a la
cuina a veure com ho fan.
∗ Si algun plat no te agrada, estava mal preparat o te va malament, no et explicaran
què va passar, encara que te regalaran un descompte per a la teva propera visita.
∗ Per a ells, el menjar que es fa en altres costats és de mala qualitat, encara que no
l'hagin provat mai o alguna vegada usin les seves receptes en els seus propis plats.
∗ El Gourmet s'acostarà com una persona senzilla, propera i espontània, però tot just
comenci a parlar de les seves coses, et donaràs compte que està en un nivell que no
et pots permetre. Senzillament ho fa per que és bo per la imatge del seu negoci.
Linux = Menjar Casolà.
∗ Sempre va estar aquí, no es va inventar per negoci, sinó per necessitat i per plaer.
∗ S'ajusta a totes les butxaques, pot ser barata, cara o ns i tot gratuïta.
∗ Es té cura de la presentació, però l'important és el menjar.
∗ Pots compartir les receptes amb els teus amics. No hi ha secrets.
∗ El pots fer tu, un amic, o pots recórrer a restaurants de menjar casolà, ns i tot et la
poden portar a casa o fer-te-la per encàrrec.
∗ De vegades se't pot cremar, però a la pròxima ja saps com evitar-ho i et sortirà cada
vegada millor.
∗ Pot ser sucosa alhora que molt nutritiva, i la pots combinar amb altres plats.
∗ Si la comparteixes amb algú que la necessita, no vindrà un empleat a dir que el teu
convidat que no paga no té dret a estar al restaurant.
∗ No cal treure-li fotos i disfressar perquè es vegi apetitosa. El que veus és el que obtens.
Per a tota la gent, per a totes les ocasions. Hi ha receptes senzilles i elaborades, plats
per matar el cuc i per inar-te a menjar.
∗ Hi ha una varietat immensa de receptes, i les pots utilitzar i modicar al teu gust.
∗ Els altres cuiners són gent com tu, pots parlar cara a cara amb ells, senzillament
perquè els agrada el que fan, els encanta la cuina.
∗ Encara que pel carrer i en la televisió es veu molta gent anant a restaurants de menjar
ràpid i de menjar gourmet, hi ha molta més gent de la que imagines que cuina a
casa. Els estris i productes que necessitaràs per preparar estan disponibles a qualsevol
botiga, o ns i tot pots utilitzar estris casolans i antics que tinguis a casa.
∗ Quan la tens servida en el teu plat, llesta per menjar-la, et donaràs compte que res
del que puguis comprar fora es compara amb el teu pròpi menjar casolà, preparat al
teu gust.
• Neal Stephenson al llibre Al principi fou la línia d'ordres. Fa una analogia amb cotxes, que
resumiré una mica.
Microsoft seria com un fabricant de bicicletas que va pasar a construir bicicletas motorit-
zades i desprès cotxes familiars. No t'asseguren que funcionin i no te donen cap garantia
de que ho faixi.
11

12. Apple també feia bicicletas, va passar a fer petits vehicles motoritzats i desprès pasar a
construir cotxes molt ben fets i acabats pero que nomes poden reparar ells i dels que en
treuen models nous cada poc temps.
Linux seria com un tanc. Robust, segur, facil de reparar siguis alla on siguis. I qualsevol
amb experiència i ganes ho pot reparar. Si necessites ajuda per fer-ho la pots demanar a
la comunitat.
• Open tray.
Una cas que em va passar els primers anys amb Linux quant encara tenia arranc dual
Windows 98/Linux. Estava intentant llegir un CD sota Windows. Alguna cosa fallava
ja que el sistema mostrava una nestra emergent que deia: Anular, Reintentar, Omitir.
Desprès de molts intents, s'em va ocorrer arrancar amb Linux i provar de llegir el CD. Al
muntar el CD-Rom a la consola d'errors sortia un missatge que deia mes o manco així:
Disc /dev/hdd open tray. Resulta que el lector estava avariat i el sensor que detecta si
la safata es oberta o tancada fallava. I la detectava com si estiguès oberta. Vaig anar a
comprar un lector nou i solucionat.
3.4 Per llegir.
Recomanacions Per llegir.
• Programari lliure, societat lliure. De Richard Stallman.
• La catedral i el basar. De Eric S. Raymond.
• Cultura Lliure. De Lawrence Lessig.
• Al principi fou la linia d'ordres.
• Pringao How-to.
• Trampa en el Cyberespacio.
12

13. 3.5 Preguntes i dubtes.
Preguntes i dubtes.
13