La Revista Annals d’Urologia és una publicació de la Societat Catalana d'Urologia que publica articles en català, castellà i en anglès que tinguin interès per a qualsevol especialista d'Urologia i altres professionals sanitaris.
1. 1
Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007
Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007
Annals d’Urologia
Any 2007-3
N. 23
ÒRGAN OFICIAL DE DIFUSIÓ DE LA SCU
2. 2
Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007
Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007
Societat Catalana d’Urologia
President
Dr. Joaquim Ristol i Pont
Vice-president1er
Dr. Josep Comet i Batlle
Vice-president2on
Dr. Joan Areal i Calama
Secretari
Dr. Lluis Gausa i Gascón
Tresorer
Dr. David Salinas i Duffo
VocalBarcelona1er
Dr. Miguel Angel López Pacios
VocalBarcelona2on
Dr. Dario García Rojo
VocalTarragona
Dr. Jaume Benages i Pámies
VocalLleida
Dr. Jesús Guajardo Guajardo
VocalGirona
Dr. Ramon Domingo i Farrer+ons
Vocald’ActivitatsProfessionals
Dr. Josep Pagà i Carbonell
Vocald’ActivitatsCientífiques
Dr. Josep Segarra iTomás
CodireccióAnnalsd’Urologia
Dr. Antoni Pont i Salvadó
Dr. Carles Pellicé iVilalta
DissenyiPaginació
Dr. Antoni Pont i Salvadó
SIAM (Salut i aplicacions multimedia)
Cistectomia radical laparoscòpica. Resultats de la nostra sèrie
L.CecchiniRosell;Raventós,C;Orsola,A;Martos,R;Trilla,E;Planas,J;Morote,J.
HospitalValld’Hebron
Complicacions en les neurobufetes tipus Studer
B.Juaneda,L.Sos,JM.Gaya,R.Martínez,J.Arce,F.Rodríguez,J.Huguet,J.Palou,H.Villavicencio.
FundacióPuigvert
Sustitución vesical ortópica tipo Hautmann (W) mediante sutura mecánica absorbible. Resultados funcionales y complicaciones
M.SánchezCaba;A.GarciaLarrosa;S.CapdevilaQuerol;E.GarciaCruz,Ll.PeriCusí;L.Izquierdo;P.AltésIneva;M.Musquera;Mj.Ribal;yA.Alcaraz
HospitalClíniciProvincialdeBarcelona
Incidència i extensió de l’afectació d’uretra prostàtica a la cistoprostatectomia radical: la importància de la presència ’enfermetat vesical previa i
carcinoma in situ
ArceJ,PalouJ,GayaJM,HuguetJ,RodríguezO.,RosalesA,AlgabaF,VillavicencioH.
FundacióPuigvert
Recidiva uretral després de cistectomia: la selecció dels pacients a l’hora de realitzar una derivació ortotòpica
V.Monllau,J.Huguet,S.Sabaté,H.Ascaso,J.Palou,H.Villavicencio
FundacióPuigvert
Valoració de la biòpsia prostàtica fen 6 o 12 cilindres
PinsachElíasLl,ValeroMiliánJ,FernándezZuazuJ.
Serveid’Urologia,HospitalGeneraldeVic
Valor diagnòstic de les biòpsies prostàtiques addicionals en l’aplicació del nomograma de viena modificat
E.Trilla,C.Ramírez,CX.Raventós,J.Planas,R.Martos,E.Gómez-Lanza,J.Bestard,C.Ballesteros,C.Mir,I.DeTorres*,J.Morote
Serveid´UrologiaiAnatomiapatològica*.HospitalUniversitariValld´Hebron.UAB.Barcelona
ValorpredictiupositiudelestroballessospitosesaPSA,ecografiaitacteenprimeresbiòpsiesirebiòpsies
J.ArealCalama;J.UriaGonzalez-T;M.MoraDurban;M.ArzozFábregas;R.BoixOrri;S.BayonaAreñas;L.IbarzServio;JMªSaladiéRoig.
Serveid’Urologia.HospitalUnivesitarideBadalonaGermansTriasiPujol.
XII Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. Girona, novembre de 2006
Comunicacions orals.
3. 3
Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007
Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007
Sumari
XII Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. Girona, novembre de 2006
Comunicacions orals.
Predicció del càncer de pròstata insignificant en la peça de prostatectomia radical: el paper del volum prostàtic i del nombre de cilindres positius
RaventósCX,OrsolaA,CecchiniL,GómezE,DeTorresI*,TrillaE,PlanasJ,MoroteJ.
Serveid’Urologia.*Serveid’AnatomiaPatològica.HospitalGeneralValld’Hebron.Barcelona
Estudi sobre el carcinoma prostàtic incidental. Incidència, tractament i evolució clínica i patològica
R.BoixOrri,BuisanO,CarratoC*,ArzozM,RuizJ,UriaJ,ArealJ,Ibarzl,SaladiéJM.
HospitalUniversitariGermansTriasiPujolServeid’UrologiaiTrasplantamentrenal.Serveid’AnatomiaPatològica.*
Prostatectomia radical laparoscopica. Revisión de resultados
R.Martínez-Rodríguez;F.Rodríguez;J.Arce;B.Juaneda;A.Rosales;J.Salvador;J.Huguet;J.Palou;H.Villavicencio
FundacióPuigvert
Resultats funcionals de la prostatectomia radical laparoscòpica
L.CecchiniRosell;Raventós,CX;orsola,A;Gómez,E;trilla,E;Planas,J;Mororte,J.
HospitalValld’Hebron
Impacte a la qualitat de vida de la prostatectomia radical i la braquiterapia als pacients amb càncer de pròstata de baix risc i risc intermedi
J. Suárez, F. Aguiló, A. Francés, J. Ropero, P. Fernandez*, A. Mariño**, A. Hervás***,H. Villavicencio+, I. Herruzo++, G. Sancho+++, F. Guedea++++,
M.Ferrer****,E.Franco
Hospital Universitari de Bellvitge *Instituto Oncológico de Gipúzkoa **Centro Oncológico de Galicia ***Hospital Ramón y Cajal ****IMIM +
FundacióPuigvert++HospitalRegionalCarlosHaya+++HospitaldelaSantaCreuiSantPau++++InstitutCatalàd’Oncologia
Avaluació dels efectes d’un programa d’exercici físic individualitzat, sobre la qualitat de vida (qdv), la fatiga i la resistència muscular amb malalts
de càncer de pròstata
B.SerdàFerrer
UniversitatdeGirona
Anàlisi de la testosterona sèrica total, lliure i estradiol com a factors de risc de càncer de pròstata i agressivitat tumoral
C.Ramírez,E.Gómez-Lanza,J.Planas,CX.Raventós,Ll.Cecchini,A.Orsola,E.Trilla,R.Catalán*,J.Morote
Serveisd’UrologiaiBiologiaMolecular*.HospitalUniversitariValld´HebronUniversitatAutònomadeBarcelona
Anàlisi de la concentració sèrica de vitamina D com a factor de risc de càncer de pròstata i agresivitat tumoral
E.Gómez-Lanza,C.Ramírez,J.Planas,CX.Raventós,Ll.Cecchini,A.Orsola,E.Trilla,R.Catalán,RMSegura,J.Morote
Serveid’Urologia.HospitalValld’Hebron.UniversitatAutònomadeBarcelona
Diagnòstic del cap mitjançant la glicosilació anòmala del PSA
J.Comet,R.Peracaula*,M.Ramirez^,A.Ponce,R.Domingo,N.Torrent,R.deLlorens*,G.Tabares*,V.Montserrat,C.RValiente,M.Ordis.
ServeiUrologiaHospitalJ.Trueta.*DepartamentbiologiaibioquímicaUdG,^LaboratoriHospitalDr.J.Trueta
Relación de causalidad entre elevaciones inesperadas de testosterona sérica y posible efecto protector de los antiandrogenos en pacientes con
cáncer de próstata sometidos deprivacion androgénica
J.PlanasMorin,A.Orsola,E.Trilla,C.X.Raventós,L.Cechini,R.Catalán,J.Morote.
HospitalValld’Hebrón
Análisis de las variaciones individuales de testosterona serica en pacientes con cáncer de próstata sometidos a deprivación androgénica
J.PlanasMorin,A.Orsola,E.Trilla,C.X.Raventós,L.Cechini,R.Catalán,J.Morote.
HospitalValld’Hebrón
Impacto clínico de las elevaciones inesperadas de testosterona sérica en pacientes con cáncer de próstata sometidos a deprivación androgénica
J.PlanasMorin,A.Orsola,E.Trilla,C.X.Raventós,L.Cechini,R.Catalán,J.Morote.
HospitalValld’Hebrón
Análisis del radio ultradistal como zona de cuantificacion de la densidad mineral osea en pacientes con cáncer de próstata
R.Martos,J.PlanasMorin,J.M.Abascal,AnnaOrsola,EnriqueTrilla,CarlesXRaventós,LuisCecchini,GloriaEncabo,JuanMorote.
HospitalValld’Hebrón
4. 4
Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007
Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007
Introducció
La cistectomia radical laparoscòpica és una tècni-
ca que permet una cirurgia d’exèresi equivalent a
la cirurgia oberta amb els avantatges d’un menor
sagnat, una millor visió del fons pèlvic i una me-
nor mobilització del intestins. Presenta com a in-
convenientselgrantamanydelapeçaquirúrgicai
la complexa reconstrucció de la via urinària.
Les cistectomies laparoscòpiques realitzades des
del setembre de 2004 s’han recopilat mitjançant
una base de dades (Access) i analitzat amb un pa-
quet estadístic (SPSS). El seguiment mig és de 19
mesos (màx 24,5m).
S’han practicat 31 cistectomies, d’elles 24 en ho-
mes i 7 en dones. La mediana del temps quirúrgic
ha estat de 280 minuts. L’índex de trasfusió ha es-
tat del 19% (6/31). En tots els casos s’ha practicat
limfadenectomia, amb una mediana de 17 gan-
glis per cas. La distribució de les característiques
tumorals es mostren en les taules següents:
Patologia:
Carcinoma cel.Transicionals 13 (56%)
Carcinoma escamós 2 (9%)
Adenocarcinoma 3 (13%)
CCT + diferenciació escamosa 3 (13%)
Altres patologies 2 (9%)
Estadi:
pT0 1 (4%)
pTis 1 (4%)
pT2 10 (42%)
pT3 9 (37%)
pT4 2 (8%)
cistitis intersticial 1 (5%)
Les derivacions urinàries usades han estat urete-
roileal (Bricker) en 18 (58%) casos, ortotòpiques
en 10 (32%), heterotòpica continent en un cas
(3%) i ureterostomia cutània en 2 (6%).
La supervivència a un any és del 67% dels casos,
no havent-se assolit la mediana de supervivència.
La cistectomia radical laparoscòpica és un tècnica
estandaritzada amb avantatges en la pèrdua san-
guínia,l’ilipostoperatoriilarecuperacióposterior.
No suposa un avantatge pel que fa a la derivació
urinària. És una bona tècnica per l’assaig de la
prostatectomia radical laparoscòpica.
CISTECTOMIA RADICAL LAPAROSCÒPICA.
RESULTATS DE LA NOSTRA SÈRIE
L.CecchiniRosell;Raventós,C;Orsola,A;Martos,R;Trilla,E;Planas,J;Morote,J.
HospitalValld’Hebron
XII Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. Girona, novembre de 2006
Comunicacions orals.
5. 5
Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007
Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007
Introducció
Després de cistoprostatectomia radical,
la neobufeta ortotòpica és la derivació
urinària que ofereix menys modificacions
en la imatge corporal i en el patró miccio-
nal. La millora en la qualitat de vida impli-
ca un major temps quirúrgic i assumir un
índex de complicacions quirúrgiques més
alt.
Objectiu
Analitzar les complicacions en les neobufetes ti-
pus Studer.
Materialimètodes
Entre 1988 i 2005 hem realitzat 1149 cistopros-
tatectomies radicals per tumor vesical en homes.
Presentem l´estudi retrospectiu dels 242 casos de
neobufeta Studer. La indicació de cistectomia fou
per tumor infiltrant (86.7%), tumor superficial
d´altgraudesprésdeBCG(11.9%),ialtrestumors
(1.2%).L’estadiatgepatològicfou:pT019.4%,tu-
morsuperficial(pTis,Pta,pT1)26.8%,pT214.8%,
pT3 35.1% y pT4 a 3.7%. S´han analitzat les com-
plicacions , el tractament i l´evolució.
Resultats
Mitjana de seguiment : 24 mesos.
Complicacions inmediates: Mèdiques 5.7%,
Infecció de ferida 8.2%, ili paralític perllongat
9.9%,necessitatdenutricióparenteral7.8%,fuita
urinària12.4%,fístulaintestinal0.8%,evisceració
2%, Oclusió intestinal 0.4%, infeccions urinàries
5,8%, sepsis urinària 0.8%.
Complicacions tardanes: Estenosis anastomo-
sis uretero-ileal 6.2%, estenosis anastomosis vé-
sico-uretral 4.9%, pèrdua d’ unitats renals 2.9%,
fístula intestinal 2%, ruptura neobufeta 0.4%,
litiasis neobufeta 5.3%, autocateterismes 7.4%,
infeccions urinàries 33.5% i sepsis urinària 0.4%
Conclusions
Mitjana de seguiment : 24 mesos.
Complicacions inmediates: Mèdiques 5.7%,
Infecció de ferida 8.2%, ili paralític perllongat
9.9%,necessitatdenutricióparenteral7.8%,fuita
urinària12.4%,fístulaintestinal0.8%,evisceració
2%, Oclusió intestinal 0.4%, infeccions urinàries
5,8%, sepsis urinària 0.8%.
COMPLICACIONS EN LES NEUROBUFETESTIPUS STUDER
B.Juaneda,L.Sos,JM.Gaya,R.Martínez,J.Arce,F.Rodríguez,J.Huguet,J.Palou,H.Villavicencio.
FundacióPuigvert
XII Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. Girona, novembre de 2006
Comunicacions orals.
Complicacions tardanes: Estenosis anasto-
mosis uretero-ileal 6.2%, estenosis anasto-
mosis
vésico-uretral 4.9%, pèrdua d’ unitats renals
2.9%,fístulaintestinal2%,rupturaneobufeta
0.4%, litiasis neobufeta 5.3%, autocateteris-
mes 7.4%, infeccions urinàries 33.5% i sepsis
urinària 0.4%
6. 6
Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007
Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007
Introducción
La neovejiga ileal aporta ventajas sobre
otros tipos de derivaciones urinarias,
siendo la descrita por Hautmann una de
las más utilizadas. Es considerada una
técnica compleja. La realización del reser-
vorio ileal mediante sutura mecánica fue
inicialmente propuesta por Montie y col.
quienes consideraron dos grandes venta-
jas:facilidadyrapidezenlareconstrucción
del reservorio. El objetivo del presente es-
tudio es presentar nuestra experiencia en
la neovejiga tipo “W”realizada con sutura
mecánica absorbible, analizando los resul-
tados funcionales y complicaciones que
hemos observado en estos pacientes.
Materialimétodos
Estudio retrospectivo de los pacientes a los que se
practicó cistectomía radical y reconstrucción del
tracto urinario inferior con neovejiga tipo Haut-
mannmediantesuturamecánicaabsorbible(Auto
Suture™ POLY GIA™ 75-.060) entre diciembre de
1991 y octubre de 2001 en nuestro servicio. Un
total de 40 casos que corresponden al 38% de
las neovejigas realizadas durante ese periodo.To-
dos los pacientes, excepto uno, eran varones y su
edadmediaerade59,76años(44-74).Sepracticó
cuestionario cuantitativo sobre continencia a 32
delos40pacientes.En7deestospacientesserea-
lizó urodinamia y se compararon con resultados
de urodinamia en igual número de pacientes con
neovejigas tipo Padovana.
Resultados
De los 40 pacientes analizados el estadio patoló-
gico correspondió a CCT con estadio pT0 (3), dis-
plasia + Cis postBCG (3), pT1 + CIS (4), y PT2 o
superior (30). El seguimiento medio fue 44 meses
(3-130).Eltiempoquirúrgicomediofuede287,74
minutos.
Durante los primeros 20 casos el tiempo quirúrgi-
co medio fue de 305,25 minutos, mientras que en
los últimos casos el tiempo quirúrgico medio fue
de 244,73 minutos. Las complicaciones tempra-
nas incluyeron: Infección de la herida quirúrgica
(2,5%), fístula urinaria (5%), fístula intestinal (
2,5%), acidosis metabólica (5%), hematoma pél-
vico (2,5%), íleo paralítico (7,5%), pielonefritis
aguda (15%), evisceración (7,5%) y sólo 4 (10%)
de estos pacientes necesitaron intervención qui-
rúrgica para resolver su complicación.
Las complicaciones tardías incluyeron:
Oclusión intestinal(2.5%), pielonefritis de repe-
tición (20%) estenosis de uretra (5%), estenosis
ureteral (7,5%), acidosis metabólica (10%), litia-
sis vesical (2,5%), perdida de unidad renal (5%).
La continencia diurna total fue del 64,9% de los
paciente incontinentes sólo 22,7% requerían
más de dos compresas /día. La continencia total
SUSTITUCIÓNVESICAL ORTÓPICATIPO HAUTMANN (W) MEDIAN-
TE SUTURA MECÁNICA ABSORBIBLE. RESULTADOS FUNCIONALES
Y COMPLICACIONES
M.SánchezCaba;A.GarciaLarrosa;S.CapdevilaQuerol;E.GarciaCruz,Ll.PeriCusí;L.Izquierdo;
P.AltésIneva;M.Musquera;Mj.Ribal;yA.Alcaraz,
HospitalClínicIProvincialDeBarcelona
nocturna fue de 18,9%. De los pacientes sin con-
tinencia total tan sólo el 21% requería más de 2
compresas / noche. Se realizó estudio urodinámi-
co entre pacientes portadores de neovejiga ileal
“W”mediante sutura mecánica absorbible y 7 Pa-
dovanas. En término de capacidad, acomodación,
flujomáximoyRPMnoseencontrarondiferencias
significativasentreambastécnicas.Losresultados
urodinámicos demostraron una capacidad correc-
ta para ambas derivaciones (485 Vs. 547) y RPM
aceptables (108,57 Vs. 224,57 ). La supervivencia
global a 5 años fue de 55%
Conclusiones
El tiempo quirúrgico mejora tras la curva de
aprendizaje de la técnica. La neovejiga tipo Hau-
tmann o W mediante sutura mecánica presenta
un número aceptable de complicaciones a corto y
largo plazo comparable con el resto de neovejigas
ileales publicadas en la literatura, incluyendo la
de litiasis vesical. El estudio urodinámico entre las
vejigas acontráctiles analizadas en este estudio
demuestra buena capacidad y Qmax, además de
acomodación y residuo posmiccional aceptables.
XII Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. Girona, novembre de 2006
Comunicacions orals.
7. 7
Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007
Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007
Introducció
L’afectació de l’uretra prostàtica ja sigui
primàriaosecundàriaésfreqüentenpeces
de cistoprostatectomia radical per tumor
vesical. La multifocalitat, la presència de
carcinoma in situ i altres factors han estat
descrits com a factors pronòstics en un in-
tentdeidentificargrupsderiscdepacients
amb afectació prostàtica.
Objectius
Determinar la incidència i l’extensió de l’afectació
d’uretra prostàtica (invasió estromal o no es-
tromal) i avaluar les característiques tumorals
preoperatories en peces de cistoprostatectomia
MaterialiMètodes
Desde 1978 al 2002, es va realitzar una cisto-
prostatectomia radical per tumor vesical a 717
homes. Les indicacions per la cistoprostatectomia
radical (CR) foren la recurrència o progressió d’un
tumor vesical superficial a infiltrant o per tumor
infiltrant primari. A tots el pacients es va realitzar
una resecció transuretral (RTU) del tumor vesical
y una biòpsia múltiple randomitzada abans de la
CR. Els pacients van ser classificats d’acord amb la
indicació de CR. Foren analitzades la presència de
carcinoma in situ, recurrència o multifocalitat en
RTU prèvies.
L’afectació de la uretra prostàtica (UP) fou classi-
ficada com invasió estromal o no estromal. Es va
realizat un anàlisi univariant i multivariant.
Resultats
L’UP es va veure afectada al 19.5% de les peces i
en un 59.3% l’afectació va ser estromal. A l’anàlisi
univariant no es van trobar cap diferència a la in-
cidència d’afectació de UP respecte la indicació de
cirurgiaradicalpertumorinfiltrantoperrecurrèn-
cia o progressió de tumor superficial (del 18.7%
al 23.8%). Les CR per tumor superficial van tenir
menysafectacióestromalprostàticasentcasiesta-
tísticamentsignificant(p=0.0053).Larecurrència
no es va relacionar amb l’afectació d’UP. Respecte
a la multifocalitat, no es van trobar diferències a
la incidència però sí a la extensió de la enferme-
tat (p=0.02). El carcinoma in situ va ser un factor
de risc clarament associat amb l’afectació d’UP a
l’anàlisi univariant i multivariant (p=0.001,OR
1.78 IC 95% 1.27-2.5)
INCIDÈNCIA I EXTENSIÓ DE L’AFECTACIÓ D’URETRA PROSTÀTICA A
LA CISTOPROSTATECTOMIA RADICAL: LA IMPORTÀNCIA DE LA
PRESÈNCIA D’ENFERMETATVESICAL PREVIA I CARCINOMA IN SITU
R.Martínez-Rodríguez;F.RodríguezEscovar;J.ArceGil;B.JuanedaCastell;J.Huguet;R.
Parada;A.Rosales;J.Palou;H.Villavicencio.
FundacióPuigvert
XII Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. Girona, novembre de 2006
Comunicacions orals.
Conclusions
La incidència d’afectació d’UP és similar a
les cistoprostatectomies per tumor vesical
superficial o infiltrant però trobant-se una
menor afectació estromal als tumors superfi-
cials. Només la presència de carcinoma in situ
en RTU prèvies és un factor independent per
l’afectació d’uretra prostàtica
8. 8
Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007
Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007
Introducció
Està descrit en la literatura que després
de cistectomia per tumor urotelial els pa-
cients amb derivació urinària ortotòpica
(DO) presenten un menor risc de recidiva
uretral (RU) enfront els pacients amb de-
rivació cutània (DC). Se suggereix que la
derivació ortotòpica podria esdevenir un
efecte protector.
Objectiu
Avaluem la incidència i els factors de risc de RU
després de cistectomia per tumor urotelial en ho-
mes i si existeixen diferències segons el tipus de
derivació urinària.
Materialimètodes
Entre 1978 i 2002 es van realitzar al nostre centre
729 cistectomies en homes per tumor urotelial.
L’edat mitja dels pacients i la mitjana de segui-
ment foren de 64 anys (rang 61-75) i 32 mesos
(rang 8-121) respectivament. Es van realitzar 219
DO(30%)i510CI(70%).Varemcompararambdós
grupsdemogràficaiclínicament.Elspacientsamb
DC eren més grans (p < 0,00001), presentaven
major percentatge d’afectació d’uretra prostàtica
en la peça de cistectomia (p < 0,0026) i d’història
prèvia de tumor vesical superficial (p < 0,009).
Varem avaluar els factors de risc des del punt de
vista anatomo-patològic (peça de cistectomia) i
clínic.
Anatomia patològica cistectomia: presència de
Carcinomainsitu(Cis),grau,estaditumoraliafec-
taciód’uretraprostàtica.Clínica:històriaprèviade
tumor superficial i tipus de derivació urinària. Es
va realitzar un anàlisi bivariant utilitzant la prova
de la Chi quadrada i un estudi multivariant amb
les corbes de regressió. Essent significatives
p < 0,05.
Resultats
Un total de 34 pacients (4.66%) presentaren RU a
una mitjana de 13 mesos de la cistectomia.
Enl’anàlisimultivariantnomésl’afectaciód’uretra
prostàtica i la història prèvia de tumor superficial
foren factors predictius independents de RU. Dels
121 pacients amb afectació d’uretra prostàtica,
18 (14,8%) presentaren RU, enfront els 16 dels
608 (2,6%) sense afectació d’uretra prostàtica.
27 (8,7%) dels 309 casos amb història prèvia de
tumorsuperficialpresentarenRU,comparantamb
els 7 (1,6%) dels 415 tumors infiltrants d’entrada.
El tipus de derivació urinària no es va demostrar
com un factor de risc de RU. 5 (2,2%) dels 219
pacientsambDOi29(5,6%)dels510ambDCpre-
sentarenRU(p=0,072).Podematribuiraquestes
diferències a una millor selecció dels pacient a
l’hora de realitzar una DO. Aquells pacients als qui
es realitzà una DC eren pacients de més risc, amb
majorpercentatged’afectaciód’uretraprostàticai
d’història prèvia de tumor vesical superficial.
RECIDIVA URETRAL DESPRÉS DE CISTECTOMIA: LA SELECCIÓ DELS
PACIENTS A L’HORA DE REALITZAR UNA DERIVACIÓ ORTOTÒPICA
V.Monllau,J.Huguet,S.Sabaté,H.Ascaso,J.Palou,H.Villavicencio
FundacioPuigvert
Conclusions
L’afectació d’uretra prostàtica i la història
prèvia de tumor vesical superficial es con-
sideren factors de risc independents de RU.
En la nostra sèrie, la baixa incidència de RU
després de cistectomia en pacients amb DO
pot ser conseqüència d’una millor selecció
dels pacients.vésico-uretral 4.9%, pèrdua d’
unitatsrenals2.9%,fístulaintestinal2%,rup-
tura neobufeta 0.4%, litiasis neobufeta 5.3%,
autocateterismes 7.4%, infeccions urinàries
33.5% i sepsis
urinària 0.4%
XII Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. Girona, novembre de 2006
Comunicacions orals.
9. 9
Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007
Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007
Objectiu
Comparació de les biòpsies prostàtiques
(BP) fen 6 o 12 cilindres en relació al diag-
nòstic de càncer de pròstata.
MaterialiMètodes
ADes de juny de 2001 s’han fet 1091 biòpsies
prostàtiques (BP). Hem separat les BP segons si
s’han fet 6 (6c) o 12 cilindres (12c). Els pacients
s’han dividit, en: PSA1, BP fetes a pacients amb
PSAt entre 4 i 10 ng/ml, relació PSAl/PSAt < 0,15
i TR negatiu; PSA2: BP fetes si PSAt> 10 ng/ml i
qualsevol TR; i PSA3: BP si PSAt < 10 ng/ml i TR
positiu,PSAtentre4i10ng/mlirelacióPSAl/PSAt
> 0,15 i TR negatiu. Hem valorat la incidència de
CaP tant a la primera BP com a les repetides, i la
possible influència del tacte rectal i del volum
prostàtic en el seu diagnòstic.
Resultats
Grup 6c: 607 BP a 505 pacients amb una edat de
67,73±7,56; grup 12c: 332 BP a 301 pacients,
edat 68,72±8,36. PSA1 representa el 52% i 47%
si fem 6c o 12c; PSA2 el 38 i 43%; i el PSA3 el 9%
en els dos grups. A PSA1 les BP es repeteixen en
el 21,51% i 8,8% dels pacients quan es fan 6 o 12
cilindres respectivament (p
La majoria de càncers es diagnostiquen a la pri-
mera biòpsia (p
EnelgrupPSA1lataxadedetecciódeCaPamb6o
12c és d’un 23,1 i 39,62% respectivament (p
Valoració en relació al valor del PSAt i del TR: a
PSA2 si el TR és positiu el 96,77% de les BP amb
12csónCaPenfrontdel86,2%sifem6c(p>0,05);
a PSA3 la taxa de CaP per 12c i 6c és de 61,11% i
57,14% respectivament (p>0,05). Si el TR és ne-
gatiu la taxa de detecció de CaP a PSA2 és d’un
35% amb 6 o 12c; i a PSA3 només es detecten 3
CaP (25%) si fem 12c.
La taxa de detecció de CaP en funció del vo-
lum prostàtic disminueix a mesura que aquest
augmenta: en el grup 6c és de 45,72%, 22,3% i
17,70% per volums 60cc respectivament; al grup
12c és del 64,6%, 36,3% i 19,79% pels mateixos
volums (p>0,05).
Conclusions
Les BP de 12 cilindres diagnostiquen un major
número de CaP; Si fem 12c hi ha una disminució
del número de repeticions de les BP; la BP de 12c
té més rendiment en el grup PSA1; en relació al
volum no hi ha significació entre 6 i 12c, encara
que la diferència més marcada està en pròstates
de 40-60cc.
Valoració de la biòpsia prostàtica fen 6 o 12 cilindres
XII Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. Girona, novembre de 2006
Comunicacions orals.
PinsachElíasLl,ValeroMiliánJ,FernándezZuazuJ.
Serveid’Urologia,HospitalGeneraldeVic
10. 10
Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007
Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007
Introducció
La biòpsia de pròstata ecodirigida per-
met el diagnòstic del càncer de pròstata.
Des de finals dels anys 80 s´ han introduït
nombroses variacions tècniques i metodo-
lògiques amb l´ objectiu d´ incrementar la
taxa de detecció de càncer i disminuir els
falsos negatius. L´ edat del pacient així
com el volum prostàtic semblen variables
importants per tal de decidir el nombre
total de cores a realitzar.
Objectiu
Avaluar l´ utilitat de les biòpsies prostàtiques
addicionals després de l´ aplicació d´ un algorit-
me de biòpsia prostàtica segons l´ edat i el volum
prostàtic mesurat per via transrrectal.
Materialimètodes
S´han avaluat un total de 280 biòpsies prostàti-
ques consecutives en un total de 251 pacients
durant els darrers 18 mesos. Hem inclòs tant les
primeres biòpsies com les rebiopsies. Hem utilit-
zatunecògrafBK-medicalambtransductortrans-
rrectal biplanar de 7,5 MHz . L´esquema aplicat
ha estat el descrit per Djavan i cols. on el nombre
de biòpsies a realitzar ve determinat per l´edat de
pacient i el volum prostàtic en cc mesurat prèvia-
ment a la biòpsia. Com a variació pròpia hem
partit d´un mínim de 10 cores. Les biòpsies addi-
cionals s´ han dirigit principalment a les porcions
més laterals de la glàndula, zones apico-dorsals i
zona de transició en aquest ordre.
Resultats
L´edat mitja dels pacients ha estat de 53,6 anys
(rang48-85).Un71,3%debiòpsieserenprimeres
biòpsiesrealitzadesprincipalmentperelevacióde
les xifres de PSA o bé per tacte rectal sospitós. La
resta van ser rebiopsies. En el 47,9 % de pacients
es practicaren 10 cores (5 per cada lòbul prostà-
tic), en el 13,3% 12 cores, en el 17,1 % 14 cores,
enel12,6%16coresifinalmentenel1%esvaren
obtenir un total de 18 mostres La taxa global de
detecció de CaP ha estat de 21,9% (55 pacients).
Del total de pacients diagnosticats de CaP un
34,5% varen ser diagnosticats de CaP tant en les
biòpsies estàndards com en les addicionals i un
5,4% (n=3) solament en les biòpsies addicionals
no essent estadísticament significatiu (p =0.13).
VALORDIAGNÒSTICDELESBIÒPSIESPROSTÀTIQUESADDICIONALS
ENL’APLICACIÓDELNOMOGRAMADEVIENAMODIFICAT
E.Trilla,C.Ramírez,CX.Raventós,J.Planas,R.Martos,E.Gómez-Lanza,J.Bestard,
C.Ballesteros,C.Mir,I.DeTorres*,J.Morote
Serveid´UrologiaiAnatomiapatològica*.HospitalUniversitariValld´Hebron.UAB.Barcelona
L´anàlisimultivariantenrelacióalvolumprostàtic
(>50 cc) i edat tampoc varen mostrar significació
estadística (p=0,09 i 0,4 respectivament).
Conclusions
Independentment de l´edat i el volum prostàtic,
la realització de biòpsies addicionals a la biòpsia
de 10 cores no sembla incrementar de forma sig-
nificativa a la nostra sèrie la taxa de detecció de
CaP.
XII Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. Girona, novembre de 2006
Comunicacions orals.
11. 11
Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007
Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007
Introducció
Pretenem comparar el valor predictiu de
les diferents combinacions de troballes
sospitoses al PSA, ecografia transrectal
(ECO) i tacte rectal (TR) entre els pacients
biopsiats per primera vegada i pacients
rebiopsiats.
Materialimètodes
Analitzem la nostra sèrie de 3660 biòpsies trans-
rectals ecodirigides realitzades des del 1992.
Entre les quals ens consten 2688 primeres biòp-
sies i 915 rebiòpsies: 618 segones, 204 terceres,
64 quartes, 23 cinquenes, 5 sisenes i una setena
biòpsia.Latècnicadebiòpsiahaestatmajoritària-
mentpersextantsmodificada,desplaçantlespre-
ses lateralment de cara a encarar principalment
l’aspecte posterolateral de la glàndula perifèrica.
EsvanutilitzarunecògrafAlokadeprimeragene-
ració i recentment un Siemens Antares.
Resultats
El valor predictiu + per 3 troballes patològiques
(PSA>4, Tacte i ECO sospitoses) a les primeres
biòpsies és del 79% respecte al 21% a les re-
biòpsies; per les combinacions de 2 troballes va
del 33,8% al 45% a primeres biòpsies en front al
12,8%-50% de les rebiòpsies; i per una sola tro-
balla patològica va de 22,2%-66% en front a un
11% a rebiòpsies.
Conclusions
El valor predictiu positiu a les biòpsies augmenta
com és lògic paral•lelament a la concurrència de
troballes sospitoses de neoplàsia. El tacte patolò-
gic incrementa aquest valor més que una ecogra-
fia sospitosa per neoplàsia. A le primeres biòpsies
el valor predictiu positiu amb tres troballes pato-
lògiques puja fins quasi el 80% en front d’un sor-
prenent 26% a les rebiòpsies.
VALOR PREDICTIU POSITIU DE LESTROBALLES SOSPITOSES A PSA,
ECOGRAFIA ITACTE EN PRIMERES BIÒPSIES I REBIÒPSIES.
J.ArealCalama;J.UriaGonzalez-T;M.MoraDurban;M.ArzozFábregas;R.BoixOrri;S.
BayonaAreñas;L.IbarzServio;JMªSaladiéRoig.
Serveid’Urologia.HospitalUnivesitarideBadalonaGermansTriasiPujol.
XII Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. Girona, novembre de 2006
Comunicacions orals.
12. 12
Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007
Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007
Introducció
S’ha definit com a càncer de pròstata clíni-
camentnosignificatiuaquellquetémenys
de 0,5 ml i un Gleason igual o menor a 6.
Actualment, no obstant, la biòpsia prostà-
tica no ens aporta la suficient informació
per poder discriminar entre els tumors
clínicament insignificants d’aquells que
tenen un potencial més agressiu. Poder-
losidentificarensajudariatantenlainfor-
macióalpacientcomenelseumaneig.Per
reconèixer els paràmetres que ens poden
ajudar en procés de decisió en els malats
amb càncer de pròstata, s’han estudiat va-
riables clíniques i patològiques en funció
de les característiques de la peça de pros-
tatectomia radical.
Materialimètodes
D’un total de 240 espècimens de prostatectomies
radicals practicades entre Gener del 2004 i Agost
del 2006, 29 (11,1%) han presentat des del punt
de vista patològic càncer de pròstata insignificant
(CPI). Es defineix com aquell amb un volum £ 0,5
i amb un Gleason £ 6. S’han estudiat les variables
clíniques i les basades amb la biòpsia així com la
seva capacitat predictiva mitjançant un estudi
multivariant. Posteriorment s’han aplicat aquests
paràmetres en el grup de 96 pacients amb càncer
debaixriscsegonselscriteris:T1cambGleasonde
la biòpsia £ 6 i PSA total < 10.
Resultats
prostàtic, PPSAlliure, Gleason de la biòpsia, el
Nº de cilindres biopsiats, nº de cilindres positius
(NCP), percentatge dels cilindres positius, percen-
tatge d’afectació del cilindre major afectat, bila-
teralitat de la biòpsia positiva. L’edat, PSA total i
l’afectació perineural han estat similars. Al reali-
tzar l’estudi multivariant, són les variables volum
prostàtic (0,006), Gleason de la biòpsia (0,029), i
el NCP (0,05) les que han mostrat capacitat pre-
dictiva independent. En el 23% dels pacients de
baix risc amb CPI (22/96), observem diferències
en quant al volum (0,003), el NCP (0,035) i el per-
centatgedelcilindremésafectat(0,05).Tenenca-
pacitat predictiva independent el volum prostàtic
PREDICCIÓ DEL CÀNCER DE PRÒSTATA INSIGNIFICANT EN LA PEÇA
DE PROSTATECTOMIA RADICAL: EL PAPER DELVOLUM PROSTÀTIC I
DEL NOMBRE DE CILINDRES POSITIUS
RaventósCX,OrsolaA,CecchiniL,GómezE,DeTorresI*,TrillaE,PlanasJ,MoroteJ.
Serveid’Urologia.*Serveid’AnatomiaPatològica.HospitalGeneralValld’Hebron.Barcelona
Conclusions
Fins a un 11% de les peces de prostatectomia
radical poden presentar CPI. En els tumors
clínicament de baix risc, el volum prostàtic i
el NTC són variables predictives independents
significatius del CPI, sent favorable un gran
volum prostàtic i l’afectació d’un sol cilindre.
Per altra banda, els tumors de baix risc amb
pròstates petites i amb més d’un cilindre
afectat s’aconsellaria un tractament definitiu.
Contràriament, en malalts amb grans pròsta-
tes i un sol cilindre afectat, se’ls podria oferir
un seguiment expectant l’esquema del qual
resta per definir.
XII Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. Girona, novembre de 2006
Comunicacions orals.
13. 13
Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007
Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007
XII Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. Girona, novembre de 2006
Comunicacions orals.
Introducció
ElcàncerdepròstataestadiT1a-T1bésuna
troballa histològica en l’anàl.lisis anato-
mopatològic del material fruït de ressec-
cions transuretrals de pròstata (RTUP) o
bé d’adenomectomies. Aquestes es realit-
zen en subjectes que presenten patologia
prostàtica benigna; en els que s’ha descar-
tat malaltia neoplàsica mitjançant estudis
de PSA, imatge i tacte rectal. La incidència
d’aquesta troballa es presenta en un tant
per cent baix dels pacients intervinguts.
No estan clars els factors pronòstics, de
progressió i quin és el millor tractament
en cada cas.
Materialimètodes
Analitzem els estudis anatomopatològics dels
pacients intervinguts de patologia prostàtica be-
nigna en el nostre servei en el període comprés
entre 2002 i 2006, bé sigui amb RTUP o Adeno-
mectomia retropúbica. Dels casos diagnosticats
decarcinomaincidentalcalculemlaprevalençade
lanostramostra,realitzemunestudidescriptiude
l’escala de Gleason , del PSA al diagnòstic, del PSA
de seguiment (considerant recidiva bioquímica el
doblementdel50%delPSAenduesmesurescon-
secutives)l’edatmitja,elseguimentmitjà,eltipus
de tractament instaurat (observació, tractament
hormonal, radioteràpia, prostatectomia radical),
supervivència global i càncer específica.
Resultats
D’un total de 511 RTUP es van diagnosticar 14 ca-
sos de adenocarcinoma prostàtic (ADK) (2’73%).
Tambè es van diagnosticar 2 ASAP. De 202 Adeno-
mectomies retropúbiques 8 es van diagnosticar
d’ adenocarcinoma de próstata (3’96%). Preva-
lença total 24/713= 3’6%. La distribució segons
ESTUDI SOBRE EL CARCINOMA PROSTÀTIC INCIDENTAL. INCIDÈN-
CIA,TRACTAMENT I EVOLUCIÓ CLÍNICA I PATOLÒGICA
R.BoixOrri,BuisanO,CarratoC*,ArzozM,RuizJ,UriaJ,ArealJ,Ibarzl,SaladiéJM.
Hospital Universitari Germans Trias i Pujol Servei d’ Urologia i Trasplantament renal.
Serveid’AnatomiaPatològica.*
l’escala de Gleason va ser la següent: 15 (2+2),
1 (3+2) 6 (3+3). Segons els estadis de la UICC
es van diagnosticar 13 pT1a i 9 pT1b. La mitjana
de PSA al diagnòstic va ser de 2’81 ng/ml(rang
1’1-4ng/ml). L’edat mitja al diagnòstic fou de
71’2 anys i una mediana de 71 anys ( 59-87). El
seguiment mig de 30’41 mesos. Es van practicar
4 prostatectomies radicals. 3 pacients es van sot-
metre a radioteràpia en règim de monoteràpia, i
un quart a radioteràpia més bloqueig androgènic
complert. La resta (16) s’ha sotmés a observació.
En aquest darrer grup només s’ha detectat un cas
de recidiva bioquímica i es va decidir instaurar
tractamenthormonal.Noméshihauncasd’éxitus
als 36 mesos del diagnòstic sense relació amb el
càncer prostàtic.
Conclusions
pT1b de 37’5%. La incidència, progressió i morta-
litat cáncer específica del carcinoma incidental
vaserbaixa.Ladiferènciaentrepacientsensegui-
ment i tractats va ser poc significativa. Cap dels
pacient tractats amb mesures agressives (cirurgia
o radioteràpia) ha presentat recidiva de la malal-
tia.
Actualment noves tècniques per tractar quirúrgi-
cament la HBP no permeten obtenir mostra sus-
ceptible d’anàl.lisis. Noves estratègies diagnòsti-
quess’haurand’establirpersolucionaraquestbuit
diagnòstic.
14. 14
Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007
Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007
Introducción
Desde la introducción de la laparoscopia
en la cirugía urooncologica, la prostatec-
tomia radical se ha convertido en una de
las principales intervenciones realizadas.
Como ventajas teóricas presenta: Mejor vi-
sión anatómica; menor pérdida sanguínea
yunadisminucióndelamorbilidadasocia-
da a la incisión.Por el contrario presenta
una curva de aprendizaje larga y requiere
cierta pericia en la sutura intracorpórea.
Materialimétodos
Se presenta una revisión de las primeras 170
prostatectomías laparoscópicas realizadas desde
febrero 2002 hasta Junio 2006, en pacientes con
rango de edad 47-73 años, con PSA al diagnóstico
entre 1,25 y 24,7 ng/ml.El peso ecografico de la
glándula se estimaba entre 18 y 89 gramos. El es-
tadio clínico agrupaba a los pacientes enT1c en el
66%;T2a en 32%;T2b en un 2%.El estudio histo-
patológico de la biopsia preoperatorio demostró
Gleason 4 en el 8%; 5 en el 7%; 6 en el 30%; 7 en
el 50%;8 en el 4%;9 en el 1%. Se realiza abordaje
transperitoneal con disección previa de vesículas
seminales y una técnica anterógrada utilizando
corriente bipolar, monopolar, ligasure y clips me-
tálicos de 5 mm. Se indica la linfadenectomia en
casos de gleason superior a 7 sumatorio.
Resultados
Eltiempomediooperatoriofue240minutos(120-
555)conunsangradode300(100-900).Elpesode
la pieza quirúrgica osciló entre 18 y 89 gramos. El
estudio histopatológico mostró un adenocarcino-
ma gleason 4 en el 1%;6 en el 10%;7 en el 65%;8
en el 15%;9 en el 4%.Se encontraron márgenes
positivos en el 28%,fundamentalmente en ápex y
caraposterior.Lacontinenciaevaluadaalos6me-
ses agrupó al 74% de pacientes como continentes
totales y un 24% con incontinencia leve-modera-
da (uso de)
PROSTATECTOMIA RADICAL LAPAROSCOPICA. REVISIÓN DE
RESULTADOS.
R.Martínez-Rodríguez;F.Rodríguez;J.Arce;B.Juaneda;A.Rosales;J.Salvador;J.Huguet;
J.Palou;H.Villavicencio
FundacióPuigvert
Conclusiones
La introducción de esta técnica quirúrgica, de
conocida complejidad y larga curva de apren-
dizaje, obliga a revisiones periódicas con el
objeto de identificar aquellos puntos suscep-
tibles de mejora.
XII Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. Girona, novembre de 2006
Comunicacions orals.
15. 15
Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007
Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007
Introducció
La prostatectomia radical laparoscòpica és una
tècnica equivalent a la cirurgia tradicional pel
control oncològic del càncer de pròstata. Hi ha
pocs treballs que analitzin els resultats funcionals
d’aquesta tècnica.
Per l’estudi de la funció erèctil s’han seleccionat
els pacients amb un seguiment superior al 12
mesos mentre que per l’anàlisi de la continència
s’han avaluat tots els casos.
Hi ha 40 pacients amb un seguiment superior a
12 mesos (mitjana seguiment 18,2 m; min 12,3-
màx 29). Als 12m un 6% presentaven ereccions
correctes (2/36), un 28% dèbils (10/36) i un 67%
(24/36) disfunció erèctil. Als 18m un 47% (9/19)
presenten ereccions correctes, 37% parcial (7/19)
i 16% (3/19)impotents.
Als dos anys de seguiment, hi ha un 91% (10/11)
de pacients continents i un 9% (1/11) amb in-
continència a mitjans esforços. Als 12m un 85%
(23/27) presenten bona continència, un 11%
(3/27) i. a grans esforços i un 4% (1/27) a mitjans
esforços. Als 9m el 66% (29/44) presenten bona
continència, el 27% (12/44) i. a grans esforços i
un7%(3/44)altresgraus.Als3mun56%(43/77)
presenten bona continència, un 32% (25/77) i. a
grans esforços i 12% (9/77) graus superiors.
Els resultats funcionals de la prostatectomia radi-
cal laparoscòpica són similars als de les sèries
publicadesencirurgiaoberta.Larecuperaciódela
continència és més precoç i més del 90% de casos
presenten bons resultats. Pel que fa a la funció
sexual aquesta és més tardana i no s’aprecien mi-
llores fins després del 12 mesos de seguiment.
RESULTATS FUNCIONALS DE LA PROSTATECTOMIA RADICAL
LAPAROSCÒPICA
L.CecchiniRosell;Raventós,CX;orsola,A;Gómez,E;trilla,E;Planas,J;Mororte,J.
HospitalValld’Hebrón
XII Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. Girona, novembre de 2006
Comunicacions orals.
16. 16
Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007
Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007
Introducció
El càncer de pròstata és a l’actualitat la
tercera causa de mort entre els homes a
l’Estat Espanyol. L’àmplia utilització del
PSA a la clínica ha permès diagnosticar
un gran número de càncers de pròstata
asimptomàtics i clínicament localitzats,
essent diagnosticats actualment aproxi-
madament un 58% dels càncers en forma
localitzada. La prostatectomia radical con-
tinua sent la opció terapèutica més estesa
amb els ja coneguts efectes secundaris
d’impotència i incontinència. A la dècada
dels 90 es comencen a tractar pacients
ambbraquiteràpiaecodirigidaambmenys
efectes secundaris a curt plaç. Els primers
estudis amb 7 anys de seguiment comuni-
caven uns resultats oncològics similars a la
cirurgia radical1, 2.
L’objectiu d’aquest estudi es comparar la
efectivitat, en termes de qualitat de vida
(QdV), a la prostatectomia radical i la bra-
quiterapiaprostàticaenpacientsambcàn-
cer de pròstata clínicament localitzat de
baix risc i risc intermedi.
Material iMétodes
Es tracta d’un estudi longitudinal, observacional
i prospectiu. Els pacients es van incloure conse-
cutivament a 8 centres participants de tot l’Estat.
La decisió terapèutica es va pendre conjuntament
entre pacient i facultatiu. Com a criteri d’inclusió:
1. Càncer de pròstata clínicament localitzat de
baix risc o risc intermedi y 2. Absència de cirurgia
prostàtica desobstructiva prèvia.
Es van fer avaluacions pre-tractament, i als 1, 3,
6 i 12 messos.
Variables clíniques:TNM, PSA al diagnòstic i Glea-
son.
Impacte a la qualitat de vida de la prostatectomia radical i la
braquiterapia als pacients amb càncer de pròstata de baix risc i
risc intermedi J.Suárez,F.Aguiló,A.Francés,J.Ropero,P.Fernandez*,A.Mariño**,A.Hervás***,H.
Villavicencio+,I.Herruzo++,G.Sancho+++,F.Guedea++++,M.Ferrer****,E.Franco
HospitalUniversitarideBellvitge*InstitutoOncológicodeGipúzkoa**CentroOncológicode
Galicia***HospitalRamónyCajal****IMIM+FundacióPuigvert++HospitalRegionalCarlos
Haya+++HospitaldelaSantaCreuiSantPau++++InstitutCatalàd’Oncologia
XII Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. Girona, novembre de 2006
Comunicacions orals.
L’avaluació de la QdV es va fer utilitzant qüestio-
naris informatitzats administrats telefònicament:
SF-36 generic questinnaire.
Expanded Prostate Cancer Index Composite
(EPIC).
Functional Assessment of CancerTherapy (FACT-G
i FACT-P).
International Prostate Symptom Score (IPSS).
International Index of Erectile Function (IIEF).
Resultats
Es van incloure un total de 514 pacients a l’estudi.
56 pacients refusaren continuar-lo i 64 es van
perdre per problemes tècnics.Van restar 394 útils
per l’analisi, 139 al grup de prostatectomia i 255
al grup de braquiteràpia. Es van trobar diferències
estadísticament significatives al PSA al diagnòstic
i Gleason. S’apreciaven diferències depenent del
grup de tractament al SF-36 al Funcionament Fí-
sic, Rol Físic, Rol Emocional i Urinari, i a més als
camps Sexual i Urinari de l’EPIC; peró als 12 mes-
sos, només existien diferències entre els dos
grups als camps Sexual i Urinai de l’EPIC.
Conclusions
Comparatamblacirurgia,labraquiteràpiademos-
traunsefectesnegatiusmenorsenquantafunció
sexual i clínica urinària a l’any del tractament. El
curt seguiment i el fet de no ser un estudi rando-
mitzat limiten, en certa forma, les conclusions a
extreure actualment de les nostres dades.
1. D’Amico AV et al. JAMA 1998;280:969-74.
2. Stokes SH. Int J Radiat Oncol Biol Phys
2000;47:129-36
17. 17
Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007
Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007
Introducció
La American College Sports Medicine re-
comana alternar l’exercici aeròbic amb un
treball muscular de força-resistència en
un marc psicosocial saludable. Aquesta
prescripció general es pot fer extensiu a
pacients amb càncer. En aquest treball es
presenta el projecte PEFARC (Hospital de
Figueres), que correspon un programa d’
exercici físic de força resistència adaptada
al càncer de pròstata. S’inclouen les carac-
terístiques i contraindicacions de l’exercici
de força permetent la seva adaptació en
els casos de fatiga, nàusees, citopènies,
metàstasis i depressió. Els elements bàsics
d’estudi són la força muscular, la composi-
ció corporal. la fatiga i la Qualitat de Vida.
Es consideren també factors varis relacio-
nats amb l’adherència al programa. Els
resultats preliminars de l’aplicació del pro-
grama, mostren la millora de la força
muscular, la millora general de la Quali-
tat de vida (QdV) mediada indirectament
per la disminució de la fatiga. Es conside-
ren també, factors varis relacionats amb
l’adherència al programa
Paraules clau. Exercici, càncer de pròstata,
fatiga, Qualitat deVida (CdV), adherència
AVALUACIÓ DELS EFECTES D’UN PROGRAMA D’EXERCICI FÍSIC
INDIVIDUALITZAT, SOBRE LA QUALITAT DEVIDA (QDV), LA FATIGA
I LA RESISTÈNCIA MUSCULAR AMB MALALTS DE CÀNCER DE
PRÒSTATA
B.SERDÀFERRER
UNIVERSITATDEGIRONA
XII Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. Girona, novembre de 2006
Comunicacions orals.
18. 18
Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007
Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007
IntroduccióiObjectius
Existeix controvèrsia en relació a l’hipòtesi
dequeunabaixataxadetestosteronasèri-
ca(TST)esrelacionaambunincrementdel
riscdecàncerdepròstataidel’agressivitat
tumoral.
L’objectiu d’aquest estudi ha estat relacio-
nar els nivells sèrics de TST total, TST lliure
iestradiolambelriscdecàncerdepròstata
i l’agresivitat tumoral.
MaterialiMètodes
S’analitza la concentració sèrica de TST total, TST
lliure i estradiol en 259 pacients consecutius,
amb sospita de càncer, sotmesos a biòpsia pros-
tàtica (ecodirigida, aleatoritzada i amb nombre
de puncions segons el nomograma de Viena). El
diagnòsticfoucànceren108pacients(41.7%).Els
pacients amb càncer de pròstata es van subdivi-
dir en funció de l’agressivitat tumoral, segons els
criteris establerts per D´Amico, en baix risc en 33
pacients(30.5%),riscintermigen42(38.9%)ialt
risc en 33 (30.5%).
Resultats
La concentració mitja de TST total en pacients
amb càncer de pròstata fou 480.2 ng/dL i 502.8
ng/dL en pacients amb biòpsia negativa (NS). La
concentració deTST lliure fou respectivament
11.5 pg/dL i 11.9 pg/mL (NS). La concentració
d’estradiol fou 29.9 pg/mL als dos grups (NS). La
TST sèrica total mitja fou 430.2 ng/dL en tumors
de baix risc, 511.2 ng/dL en tumors de risc inter-
mig i 488.3 ng/dL en tumors d’alt risc (NS). LaTST
lliure mitja fou respectivament 11.4 pg/mL, 11.6
pg/mL i 11.3 pg/mL (NS) i l’estradiol mig 30.1
pg/mL, 29.6 pg/mL y 29.7 pg/mL respectivament
(NS).
ANÀLISI DE LATESTOSTERONA SÈRICATOTAL, LLIURE I ESTRADIOL
COM A FACTORS DE RISC DE CÀNCER DE PRÒSTATA I AGRESSIVITAT
TUMORAL C.Ramírez,E.Gómez-Lanza,J.Planas,CX.Raventós,Ll.Cecchini,A.Orsola,E.Trilla,
R.Catalán*,J.Morote
Serveisd’UrologiaiBiologiaMolecular*.HospitalUniversitariValld´Hebron
UniversitatAutònomadeBarcelona
Conclusió
Els nostres resultats no confirmen l’hipòtesi de
que menors taxes de testosterona sèrica es
relacionan amb major risc de càncer de pròstata i
majoragressivitattumoral.Elsnivellsdetestoste-
ronalliureiestradioltampocvantenirrelacióamb
aquestes variables.
XII Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. Girona, novembre de 2006
Comunicacions orals.
19. 19
Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007
Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007
ANÀLISI DE LA CONCENTRACIÓ SÈRICA DEVITAMINA D COM A
FACTOR DE RISC DE CÀNCER DE PRÒSTATA I AGRESIVITAT
TUMORAL E.Gómez-Lanza,C.Ramírez,J.Planas,CX.Raventós,Ll.Cecchini,A.Orsola,E.Trilla,R.
Catalán,RMSegura,J.Morote
Serveid’Urologia.HospitalValld’Hebron.UniversitatAutònomadeBarcelona
XII Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. Girona, novembre de 2006
Comunicacions orals.
IntroduccióiObjectius
Alguns estudis observacionals han sug-
gerit que el dèficit de vitamina D podria
relacionar-se amb un major risc de càncer
de pròstata i amb una major incidència en
àrees geogràfiques de menor insolació.
L’objectiu d’aquest estudi ha sigut relacio-
nar els nivells sèrics de vitamina D i
parathormona amb el risc de càncer de
pròstata i amb la agressivitat tumoral.
MaterialiMètodes
S’analitzen les concentracions sèriques de vitami-
na D i parathormona (PTH) en 259 pacients
consecutius, amb sospita de càncer de pròstata,
sotmesosabiòpsiaprostàtica(ecodirigida,aleato-
ritzada i amb número de puncions segons nomo-
grama de Viena). El diagnòstic va ésser de càncer
en 108 pacients (41.7%). Aquests van ser catego-
ritzats en funció de l’agressivitat tumoral, segons
els criteris establerts por D’Amico: baix risc en 33
pacients (30.5%), risc intermig en 42 pacients
(38.9%) i alt risc en 33 pacients (30.5%).
Resultats
La concentració mitja de vitamina D en pacients
amb càncer de pròstata va ésser de 21.2 ng/ml
i en pacients amb biòpsia negativa de 21.7 ng/ml
(p>0.05).LaconcentraciódePTHvaésserrespec-
tivamentde75.5ng/mli80.4ng/ml(p>0.05).La
vitamina D sèrica mitja de 19.6 ng/ml en tumors
debaixrisc,de19.7ng/mlentumorsderiscinter-
mig i de 25.1 ng/ml en tumors d’alt risc. La PTH
sèrica mitja va ésser de 74.9 ng/ml, 82.2 ng/ml i
84.4 ng/ml (p>0.05).
Conclusións
Els nostres resultats no confirmen la hipòtesi que
menors nivells de vitamina D es relacionen
amb un major risc de càncer de pròstata i amb
una major agressivitat tumoral. Els nivells sèrics
de PTH tampoc es relacionen amb aquestes va-
riables.
20. 20
Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007
Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007
Introduccioiobjectius
Degut alabaixaespecificitatdelPSAs’han
utilitzat diferents mètodes per millorar la
detecció del CaP, entre altres diferents ti-
pus de marcadors sèrics, tals com les
isoformes del PSA. El PSA és una glicopro-
teïna secretada bàsicament per la prósta-
ta.
Mitjançant seqüenciació, s’ha determinat
que les estructures glicosilades del PSA
procedent del plasma seminal i les del PSA
procedent d’un cultiu cel•lular de CaP (LN-
CaP) eren diferents. Els glicans presents en
el PSA de LNCaP eren neutrals i fucosilats,
mentrequeelspresentsenelplasmasemi-
nalportavenàcidsiàlic.L’objectiud’aquest
estudi és determinar la glicosilació del
PSA procedent del sèrum de pacients amb
CaP i BPH i comparar-los amb el PSA pro-
cedent de la línia cel•lular i del plasma
seminal.
Materialsimètode
Es va realitzar una caracterització glucídica del
PSA de diferents líquids biològics establint dife-
rents assajos inmunològics combinats amb de-
tecciódelecitina,ianalitzantelgraudesialització
amb un assaig sialiltransferasa. Les isoformes del
PSA van ser caracteritzades mitjançant electrofo-
resi bidimensional.
Resultats
Es possible diferenciar els glicans de PSA proce-
dents de sèrum de pacients amb CaP i de plasma
seminal mitjançant els assajos anteriorment ci-
tats.ElPSAdepacientsambCaPcontémenysàcid
siàlic que el PSA procedent de plasma seminal
normal. Mitjançant electroforesi bidimensional,
el PSA del sèrum de pacients amb CaP mostrava
DIAGNÒSTIC DEL CAP MITJANÇANT LA GLICOSILACIÓ ANÒMALA
DEL PSA
J.Comet,R.Peracaula*,M.Ramirez^,A.Ponce,R.Domingo,N.Torrent,R.deLlorens*,G.
Tabares*,V.Montserrat,C.RValiente,M.Ordis.
Servei Urologia Hospital J. Trueta. *Departament biologia i bioquímica UdG, ^Labora-
toriHospitalDr.J.Trueta
XII Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. Girona, novembre de 2006
Comunicacions orals.
formessialitzadesineutres,quetambéapareixien
en el PSA del plasma seminal però en diferent
proporció.
Conclusions
Cal determinar fins a quin punt la glicosilació
anòmala del PSA es podrà utilitzar a nivell clínic
pel diagnòstic del CaP. Aquestes troballes cons-
titueixen un primer pas en el desenvolupament
d’aquestes noves isoformes.
21. 21
Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007
Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007
IntroduccióiObjectius
Se han reportado elevaciones inesperadas
de testosterona sérica en pacientes con
cáncer de próstata sometidos a depriva-
ción androgénica (ADT) por encima de 50
ng/dL entre el 2% y 13% y por encima de
20 ng/dL entre el 13% y 37%. Sin embar-
go,recientementesehaestablecidoqueel
nivel de castración de testosterona sérica
con relevancia clínica es 50 ng/dL.
El objetivo de este estudio ha sido analizar
si el tratamiento con bicalutamida es cau-
sa de elevaciones inesperadas de testoste-
rona sérica y su posible efecto beneficioso
sobrelasupervivencialibredeandrógeno-
independencia (SLAIP) en pacientes que
experimentan elevaciones puntuales por
encima de 50 ng/dL.
MaterialyMetodos
Se analizan 219 determinaciones séricas de tes-
tosterona realizadas consecutivamente con
periodicidad semestral a 73 pacientes con cáncer
de próstata no metastático sometidos a ADT,
en 28 (38%) mediante agonistas 3M depot de la
LHRH y en 45 (62%) en asociación con bicaluta-
mida 50 mg/d. La indicación de bloqueo andro-
génico máximo (BAM) no obedeció a un criterio
preestablecido. El seguimiento medio desde el
inicio de la ADT fue 51 meses (12-240).
Se estudió la relación entre las elevaciones ines-
peradas de testosterona superiores 50 ng/dL y
el tratamiento con bicalutamida mediante un
análisis de contingencia y el posible efecto
beneficioso sobre SLAIP mediante un análisis de
supervivencia. La SLAIP se definió a partir de
RELACION DE CAUSALIDAD ENTRE ELEVACIONES INESPERADAS DE
TESTOSTERONA SERICAY POSIBLE EFECTO PROTECTOR DE LOS
ANTIANDROGENOS EN PACIENTES CON CANCER DE PROSTATA
SOMETIDOS DEPRIVACION ANDROGENICA
la primera de tres elevaciones consecutivas de
PSA después del PSA nadir. Se utilizó un ensayo
quimioluminiscente (DPC, Inc) en un sistema au-
tomatizado Inmulite 2000 cuyo límite inferior de
sensibilidad fue de 20 ng/dL.
Resultados
Se observaron niveles de testosterona sérica su-
periores a 50 ng/dL en 11 de 45 pacientes
(24.4%) sometidos a BAM y en 7 de 28 pacientes
(25%) tratados con análogos de la LHRH, p
0.957. En el grupo de 55 pacientes con niveles
testosterona sérica inferiores a 50 ng/dL, la
SLAIPmediaenlos34pacientessometidosaBAM
fue 113 meses (97% IC 93-194) y 97 meses (95%
IC 91-113) en los 21 pacientes tratados sólo con
análogos de la LHRH, p 0.872.
En el grupo de 18 pacientes con alguna elevación
puntual de testosterona por encima de 50
ng/dL, la SLAIP media en los 7 pacientes someti-
dos a BAM fue 115 meses (96% IC 53-172) y
en los 11 pacientes tratados sólo con análogos de
la LHRH fue 32 meses (95% IC 19-54), p 0.025.
Conclusiones
En pacientes con cáncer de próstata sometidos a
ADT,lautilizacióndebicalutamidanoserelacionó
con la detección de elevaciones inesperadas de
testosterona sérica superiores a 50 ng/dL. En el
grupo de pacientes que experimentaron elevacio-
nes puntuales de testosterona sérica por encima
de 50 ng/dL, la utilización de bicalutamida en
forma de BAM produjo un incrementó de la SLAIP,
mientras que este efecto no se observó en el gru-
po de pacientes sin elevaciones puntuales de tes-
tosterona superiores a 50 ng/dL. Estos hallazgos
permiten establecer una hipótesis para la indica-
ción racional del BAM que debería ser confirmada
enunestudioprospectivoyaleatorizadodiseñado
para tal efecto.
J.PlanasMorin,A.Orsola,E.Trilla,C.X.Raventós,L.Cechini,R.Catalán,J.Morote.
HospitalValld’Hebrón
XII Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. Girona, novembre de 2006
Comunicacions orals.
22. 22
Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007
Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007
ANALISIS DE LASVARIACIONES INDIVIDUALES DETESTOSTERONA
SERICA EN PACIENTES CON CANCER DE PROSTATA SOMETIDOS A
DEPRIVACION ANDROGENICA
J.PlanasMorin,A.Orsola,E.Trilla,C.X.Raventós,L.Cechini,R.Catalán,J.Morote.
HospitalValld’Hebrón
XII Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. Girona, novembre de 2006
Comunicacions orals.
IntroduccióiObjectius
Se han reportado elevaciones inesperadas
de testosterona sérica en pacientes con
cáncer de próstata sometidos a depriva-
ción androgénica (ADT) por encima de 50
ng/dL entre el 2% y 13% y por encima de
50 ng/dL entre el 13% y 37%. El objetivo
de este estudio ha sido analizar las varia-
ciones individuales de testosterona sérica
en pacientes con cáncer de próstata
sometidos a ADT y evaluar si se puede pre-
decir su comportamiento para determinar
si es o no necesaria su determinación sis-
temática.
MaterialyMetodos
Se analizan 284 determinaciones de testostero-
na sérica realizadas a 73 pacientes con cáncer de
próstatanometastáticosometidosaADTmedian-
te agonistas 3M depot de la LHRH (en 45 más bi-
calutamida).Lasdeterminacionesserealizaronen
intervalos de seis meses coincidiendo con los con-
troles de PSA. Se realizaron 3 determinaciones en
73 pacientes, 4 en 34 pacientes, 5 en 26 pacientes
y 6 en 5 pacientes. Se utilizó un ensayo quimiolu-
miniscente(DPC,Inc)enunsistemaautomatizado
Inmulite 2000 cuyo límite inferior de sensibilidad
fue de 20 ng/dL. El seguimiento medio desde el
inicio de la ADT fue 51 meses (12-240).
Resultados
Las variación individual media respecto a la pri-
mera determinación de testosterona osciló entre
-11.3% y + 16% y un rango entre -75.6% y
+330%. En el 75% de los pacientes no se detec-
taron variaciones al ser los niveles inferiores a 20
ng/dL. Los índices de correlación de Spearman
oscilaronentre0.621y0.243.Latasadepacientes
con testosterona sérica inferior a 20 ng/dL en la
primera determinación fue 60.3% y la tasa acu-
mulada en la 2ª determinación 47.9%, en la 3ª
determinación 43.8% y 42.5% a partir de la 4ª
determinación. Se detectaron niveles entre 20 y
50ng/dLenel27.4%delospacientesenla1ªde-
terminación, y la tasa acumulada a partir de la 2ª
determinaciónfue31.5%.Nivelessuperioresa50
ng/dL se detectaron en el 12.3% de los pacientes
en la 1ª determinación, siendo la tasa acumulada
en la 2ª determinación 19.2% y 24.7% a partir de
la3ªdeterminación.Laprobabilidaddeencontrar
unnivelsuperiora50ng/dLcuandola1ªdetermi-
nación fue inferior a 20 ng/dL fue 13.6%, si la
1ªy2ªdeterminacionesfueroninferioresa20ng/
dL fue 2.9% y cero cuando las tres primeras
determinaciones fueron inferiores a 20 ng/dL.
Conclusiones
Lasvariacionesindividualesdetestosteronasérica
son importantes y por ello parecería recomenda-
ble realizar determinaciones sistemáticas durante
el seguimiento de los pacientes sometidos a ADT.
Sin embargo, nuestros resultados sugieren que la
probabilidad de detectar elevaciones puntuales
superioresa50ng/dLesinferioral3%cuandodos
determinaciones consecutivas han sido inferiores
a20ng/dLynulacuandolohansidotresdetermi-
naciones consecutivas.
23. 23
Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007
Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007
IMPACTO CLINICO DE LAS ELEVACIONES INESPERADAS DE
TESTOSTERONA SERICA EN PACIENTES CON CANCER DE PROSTATA
SOMETIDOS A DEPRIVACION ANDROGENICA
XII Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. Girona, novembre de 2006
Comunicacions orals.
J.PlanasMorin,A.Orsola,E.Trilla,C.X.Raventós,L.Cechini,R.Catalán,J.Morote.
HospitalValld’Hebrón
IntroduccióiObjectius
Elniveldecastracióndetestosteronasérica
con relevancia clínica no ha sido definido
(20ng/dLvs50ng/dL)ytampocoelsignifi-
cadoclínicodelaselevacionesinesperadas
de testosterona en pacientes sometidos a
deprivación androgénica (ADT). El objetivo
de este trabajo ha sido conocer la tasa de
pacientes con elevaciones puntuales de
testosterona sérica para los niveles de cor-
teestablecidosen20ng/dLy50ng/dLysu
significadoclínicoreferidoalasuperviven-
cia libre de de andrógeno-independencia
(SLAIP).
MaterialyMetodos
Se determinaron los niveles séricos de testostero-
na con un ensayo quimioluminiscente (DPC, Inc)
en un sistema automatizado Inmulite 2000 cuyo
límite inferior de sensibilidad fue de 20 ng/dL,
en tres determinaciones consecutivas realizadas
en intervalos de seis meses coincidiendo con los
controles de PSA, a 73 pacientes con cáncer de
próstata no metastático sometidos a ADT me-
diante agonistas 3M depot de la LHRH (en 45 más
bicalutamida). El seguimiento medio desde el ini-
cio de la ADT fue 51 meses (12-240). La SLAIP se
definió a partir de la primera de tres elevaciones
consecutivas de PSA después del PSA nadir.
Resultados
La testosterona sérica fue siempre inferior a 20
ng/dL (grupo 1) en 32 pacientes (43.6%). Se
detectaron elevaciones puntuales entre 20 y 50
ng/dL (grupo 2) en 23 pacientes (31.5%) y por
encima de 50 ng/dL (grupo 3) en 18 pacientes
(24.7%). La SLAIP fue respectivamente de 106
meses (95% IC 97-115), 101 meses (95% IC 45-
123) y 72 meses (95% IC 33-111),
detectándose diferencias significativas sólo entre
el grupo 3 y los dos anteriores p
Conclusiones
El nivel de castración de testosterona sérica con
significación clínica fue en esta serie de 50 ng/dL
y no el propuesto de 20 ng/dL. En el 24.7% de los
pacientes se detectaron elevaciones puntuales
por encima de 50 ng/dL. En este grupo se observó
una SLAIP significativamente inferior al resto de
pacientes.Esteeselprimerestudioenlaliteratura
mundial que evalúa el significado clínico del nivel
de castración de testosterona sérica en pacientes
con cáncer de próstata sometidos a ADT.
24. 24
Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007
Annals d’Urologia 2007-3, Num. 23, desembre de 2007
ANALISIS DEL RADIO ULTRADISTAL COMO ZONA DE CUANTIFICA-
CION DE LA DENSIDAD MINERAL OSEA EN PACIENTES CON CANCER
DE PROSTATA
XII Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. Girona, novembre de 2006
Comunicacions orals.
R. Martos, J. Planas Morin, J.M. Abascal, Anna Orsola, Enrique Trilla, CarlesX Raventós,
LuisCecchini,GloriaEncabo,JuanMorote.
HospitalValld’Hebrón
IntroduccióiObjectius
Diversos estudios avalan la necesidad
de cuantificar la densidad mineral ósea
(DMO) en pacientes con cáncer de próstata
que van a ser sometidos a deprivación an-
drogénica (ADT).
La absorciometría dual por RX (DXA) es el
método aprobado por la OMS y las deter-
minaciones en vertebras lumbares L2-L4
y cadera las habitualmente utilizadas. La
cuantificación de la DMO en el esqueleto
distal es posible y en pacientes con cáncer
de próstata sería especialmente atractiva
porque es un asiento muy infrecuente de
metástasis óseas. El radio ultradistal se ha
utilizado previamente; sin embargo, no
existen estudios que comparen esta zona
de medición a las del esqueleto axial en
pacientes con cáncer de próstata. El obje-
tivo de este estudio ha sido comparar la
DMO del radio ultradistal con las zonas del
esqueleto axial habitualmente utilizadas
para su evaluación.
MaterialyMetodos
Se determinó la DMO, mediante DXA con un equi-
po detector LUNAR DXP IQ-4977, a 106 pacientes
con cáncer de próstata en el radio ultradistal y
en el esqueleto axial (L2-L4, cuello femoral, tro-
canter, cadera completa y triángulo de Ward). El
diagnóstico de osteoporosis y osteopenia, según
criterios de la OMS, se estableció cuando la dismi-
nución del ST fue superior a -2.5 y entre -1 y -2.5
respectivamente. La edad media fue 69.5 años
(54-88).21pacientes(19.8%)teníanenfermedad
diseminada. 87 pacientes (82.1%) estaban bajo
ADT durante un tiempo medio de 54.1 meses (12-
238). La estimación del riesgo relativo de fractura
respecto a la población con misma edad y etnia
se realizó en base la formula propuesta por Cum-
mings en 1994.
Resultados
La tasa de osteoporosis fue 6.6% en cadera com-
pleta, 10.5% en trocanter, 18.9% en columna
lumbar, 20.8% en cuello femoral, 27.4% en radio
ultradistal y 29.2% en triángulo deWard. La
tasa de pacientes con osteopenia fue 38.7%,
34.3%, 30.2%, 53.8%, 35.8% y 50%
respectivamente. El riesgo relativo de fractura
medio fue 2.3 cuello femoral, 2.1 en trocanter,
1.9 en columna lumbar, 2.0 en cuello femoral,
2.4 en radio ultradistal, y 2.1 en trángulo de
Ward.
Conclusiones
La detección de osteoporosis en la zona del
radio ultradistal se sitúa entre las dos zonas más
sensibles del esqueleto axial, triángulo deWard y
cuello femoral. Además es la zona que más
magnifica el riesgo de fractura. Estas cualidades,
asociadas a la su improbable afectación metas-
tásica y la probabilidad de utilizar equipos de
detección más económicos y con menor tiempo
de exploración, la hacen una zona idónea para la
cuantificación de la DMO pacientes con cáncer de
próstata.