1. L A C I U T A T R O M A N A

2. Segòbriga

4. Urbanisme La ciutat romana de nova creació tenia una estructura quadriculada , que resultava de la intersecció de dos carrers principals: Cardo Maxinus (de Nord a Sud) i el Decumanus Maximus (d’Est a Oest). En la intersecció, s’alçava el fòrum, la gran plaça pública. En el mateix punt d’intersecció hi havia un pou per a realizar ofrenes. Tenien una amplada estàndard: 12 m. el decumà, i 6 el cardo. Com a defenses la ciutat s'envoltava amb muralles , normalment reforçades amb torres de vigilància i quatre portes, una a cada extrem dels dos carrers principals. Aquest traçat és força coincident amb l'estructura dels campaments militars , dels quals provenien moltes ciutats romanes. Els carrers tenien calçada empedrada i voreres bastant altes. També disposaven d’un sistema complet de clavagueres , distribuïdes per tota la ciutat seguint el traçat de la majoria de carrers.

6. Plànol d’Empúries

7. Timgat, Argèlia

9. Maqueta de Tarraco

10. Espais públics FÒRUM, CENTRE DE LA CIUTAT El fòrum era la gran plaça pública: un espai a l'aire lliure, de forma generalment rectangular i envoltat de porxos. Era el centre polític, comercial i religiós . EDIFICIS cúria basílica temple estàtues honorífiques tabernae (tendes)

12. EDIFICIS PÚBLICS PER A L'OCI La major part dels edificis públics eren construïts pels notables més rics de les ciutats provincials. La ciutat els ho agraïa amb honors (una estàtua, una inscripció o un càrrec important). Amfiteatre Teatre Termes Circ

13. Circ

14. Amfiteatre

15. Teatre

16. Termes

17. CASES PRIVADES domus insulae uilla rustica uilla urbana

18. DOMUS , la casa senyorial

20. INSULAE , blocs de pisos

21. VILLA URBANA

22. Carnuntum . Villa Urbana, Austria

23. VILLA RUSTICA Era el mas, l’edifici central d’ una explotació agrícola.

25. Imfraestructures AQÜEDUCTES : subministrament d'aigua per a les ciutats (domus, fonts públiques, termes, jardins públics i privats, etc. ) VIES i PONTS : Xarxa viària que comunicava tot l’Imperi amb el centre ( Tots els camins porten a Roma ). L'objectiu primer va ser facilitar el trasllat de tropes, després un valor comercial i administratiu. Al nostre país la calçada principal va ser la uia Hercúlea , anomenada més tard uia Augusta , que unia Gades (Cadis) a Roma. MURALLES

26. Aqüeducte de Xelva Aqüeducte de Segovia

27. Pont romà d’Alcántara

31. Vía Augusta

32. Muralles romanes de Lugo

34. L’Arc romà de Cabanes, s II dC. Arc de Titus, Roma

35. Columna Trajana, Roma

36. IMP(ERATORI) CAES(ARI) M(ARCO) AUR(ELIO) CLAUDIO PIO FELICI INVICT(O) AUG(USTO) PONT(IFICI) M(AXIMO) TRIB(UNICIA) POT(ESTATE), CONS(ULI) P(ATRI) P(ATRIAE), PROC(ONSULI), VALENTINI VETERANI ET VETERES Pedestal de calç marmori, amb la base i cornisa. En la part superior hi ha quatre forats per a sostenir una estatua. Es trobà el 1851 a la Plaçza de Sant Llorenç. Ara, al Museu Sant Pius V

37. D M S F C A L L I N C R S P I N O * F R A T I A N X X X H S E S T L DIS MANIBUS SACRUM FECIT CALLINUS CIPRINUS FRATRI ANNO XXX HIC SITUS EST SIT (TIBI) TERRA LEVIS Consagrat al Déus Mans Cal·li Cipri la va fer al seu germa de 30 anys Ací es troba, Que la terra et siga lleu