1. 17
2 1 . 1 1 . 2 0 1 4
Música
Estat Units per defensar la llibertat d’expres-
sió, com pretenien censurar les lletres dels
discos “seria com tractar la caspa decapi-
tant”) i les seves opinions sobre tota mena de
temes, Zappa mostra el seu esmolat sentit de
l’humoriexplicaanècdotes divertides prota-
gonitzades per John Wayne, Jimi Hendrix,
Simon & Garfunkel, Mick Jagger, Eric Clap-
ton, Duke Ellington, Steve Vai, Lenny Bru-
ce...
Però no explica, per exemple, d’on va sor-
tirelseupeculiarbigoti.Noésestrany,eraun
home tancat en ell mateix i discret, com ho
demostraquevaserenterratalpetitcementi-
ri Westwood Village de Los Angeles, entre
desenes de famosos, sí, però a la seva làpida
no hi posa el seu nom... Volia evitar els estú-
pids pelegrinatges de fans ploraners. ❋
un canvi de rutina. M’encantaria sortir
sent jo mateix, però el meu jo, quan sóc jo
mateix,ésmortalmentavorritperexhibir-
hoen unescenari. Nisési em vedegust fer
la gimnàstica habitual del rock and roll.”
Coses que li agradaven: pebre, tabac i
cafè. I com a instrument... el fagot.
Cosesqueno...uf,hiposaremlesprinci-
pals:lesdrogues,elconsumisme, lacensu-
ra, la política adotzenada dels republicans
(manava Reagan), el 90% de la indústria
musical(ridiculitzavalamúsicapsicodèli-
ca, la disco, l’opera rock...), les religions
(en especial la catòlica), les lletres de les
cançons d’amor, l’adoctrinament social
quecomençaal’escola,lacervesa,laCNN,
els britànics, els sindicats, els nord-ameri-
cans, els hippies, els anuncis...
En aquestes memòries, a més de les
partsméstècniquessobrelaindústriamu-
sical, els problemes per interpretar amb
orquestres (fa una magnífica anàlisi an-
tropològicadelsmúsicsd’orquestraitam-
bédelsderock),elSynclavier(unamàqui-
na polèmica que permet interpretar tota
mena de música) i les seves disputes amb
lacensura(el1985vadeclararalSenatdels
És tan complicat fer un resum vàlid d’una den-
sa i valuosa biografia com aquesta, que el mi-
llor és donar pas a una tria essencial de les
paraules del músic, traduïdes al català.
F “La informació no és coneixement, el conei-
xement no és saviesa, la saviesa no és veritat,
la veritat no és bellesa, la bellesa no és amor,
l’amor no és música. La música és el millor”
F “Crec que una de les causes de la mala salut
mental dels Estats Units és que la gent s’ha
educat amb lletres d’amor”
F “Tothom és idiota fins que no demostri el
contrari”
F “La religió és excel·lent per mantenir calla-
da la gent”
F “Sense desviar-se de la norma, el progrés és
impossible”
F “Els nens són ingenus, es creuen qualsevol
cosa. Amb l’escola ja en tenen prou, però si els
acostes a una església... els estàs ficant en
problemes”
F “Només la religió i les drogues trastornen
més el nens que la televisió i els pares”
F “El comunisme no funciona perquè a la gent
li encanta posseir porqueries”
F “El tabac és el meu vegetal preferit”
F “L’estupidesa té un cert encant que la igno-
rància no té”
F “El periodisme musical consisteix en gent
que no sap escriure entrevistant gent que no
sap pensar amb la intenció de fer articles per a
gent que no sap llegir”
F “El rock està fet per disfressar-se. Cap inno-
vació musical tindrà un èxit rellevant si no
s’involucren del tot les indústries que reben un
benefici tangencial: la moda i el marxandatge”
F “La política és la branca industrial dedicada
a l’entreteniment de la ciutadania”
F “L’art és fer alguna cosa del no-res... i ven-
dre-ho”
F “Escriure sobre música és com ballar sobre
arquitectura”
F “Tot l’univers és una gran broma”
F “Si la teva vida acaba sent trista i avorrida
perquè li vas fer cas a la teva mare, al teu pa-
re, al mossèn, a un de la tele i a alguna de les
persones que et diuen com anar pel món, ales-
hores t’ho mereixes. Si vols ser imbècil, sigues
imbècil, però no esperis que la gent et respec-
ti: un imbècil és un imbècil”
F “No tinc aspiracions poètiques. [...] Algunes
de les meves lletres són veritablement xim-
ples, altres són lleugerament menys ximples i
altres fins i tot són divertides. A banda que
m’agrada escriure lletres amb sarcasme polí-
tic, la resta no existirien si no fos pel fet que
vivim en una societat on la música instrumen-
tal és irrellevant”
F “Em molesta molt que em presentin reportat-
ges sobre ‘l’amenaça de les drogues’ entre
anuncis d’analgèsics, somnífers, píndoles die-
tètiques i cervesa. [...]. Les drogues no són ni
morals ni immorals, són compostos químics
que en ells mateixos no suposen cap amenaça
social si no és que un ésser humà consideri el
seu consum una autorització temporal per
comportar-se com un imbècil”
ParauladeZappa
Frank Zappa
durant un concert a
Barcelona el 1984 i,
com sempre, fumant
FERRAN SENDRA
LA VERDADERA
HISTORIA DE
FRANK ZAPPA.
MEMORIAS
Frank Zappa i
Peter Occhiogrosso
Traducció:
Manuel de la Fuente
i Vicente Forés
Editorial: Malpaso
Barcelona, 2014
Pàgines: 352
Preu:22,50 euros
Tots els llibres de
Malpaso inclouen
e-book en el preu
Li agradaven
quatre coses: el
pebre, el tabac,
el cafè i...el fagot