ENTREGA DE PREMIOS VI CONCURSO DE RELATOS ALBADA-COMUNITER.
Los llibres de frontera! report. serret periodico cat
1. Poesia i combat a l’Acústica
CRÒNICA Paco Ibáñez va fondre subtilesa i reivindicació a Figueres
JORDI BIANCIOTTO
FIGUERES
L’Acústica va recuperar una bona
part de les seves essències en la pro-
gramació de dissabte, jornada final
del festival: actuacions de petit for-
mat,desendollatsisingularscomels
que van oferir Paco Ibáñez, Brams i
Sara Pi. I molt protagonisme per a la
paraula, troncal en el recital del pa-
triarca de la cançó d’autor, que va
fondre subtilesa lírica i envestides
polítiques en l’inflamat marc del Te-
atre El Jardí de Figueres.
No, a Paco Ibáñez no se li acaba la
bufera ni, sobretot, les ganes de co-
municar, commoure i sacsejar les
platees. El van rebre amb aclamaci-
ons, «visca la república!», que va re-
plicar amb sentit pragmàtic: «Vis-
ca nosaltres!». Negre espartà, guitar-
ra mil·lenària i textos que sortien de
molt endins, sense necessitat de fa-
ristols ni partitures. Va obrir amb
Coplas por la muerte de su padre, amb
textdeJorgeManrique,ivaseguirel
seu recorregut literari, tan inspira-
dor per a diverses generacions, amb
cites a Góngora (Déjame en paz, amor
tirano), el seu «íntim enemic», Que-
vedo (Es amarga la verdad) i l’anònim
Romance del pastor desesperado («Si me
muero de este mal, no me enterréis en sa-
grado...»). Sí, algunes irreverències
religioses («al Papa actual jo li dic el
papayaso») trenades amb records de
la seva infància en un mas basc i ex-
hibicions multilingües: va cantar
en castellà, eusquera, gallec, occità,
francès i català, llengua en què va
abordar Barques de paper, d’Espriu.
Recital cabalós, en complicitat
ocasional amb la refinada guitarra
de Mario Mas. El cantautor no va po-
derevitarunadelessevesenvestides
contraelfutbolplantejantunadico-
tomia audaç: «Mori el Barça i visca
Catalunya eternament!». Pati de bu-
taques en tensió i un desenllaç del
recital culminat amb la seva cançó
més exigent, la que no interpreta si
el públic no s’hi aboca: A galopar.
BRAMS, AMPLIATS / També hi va haver
literatura en el recital de Brams a la
Rambla: de Martí i Pol (Aquesta remor
quesesent)alareivindicaciód’Espriu
aSalvemelspronomsfebles.Encaraque
la novetat va ser el format, aquella
trentena de músics de vent (embrió,
potser, d’una futura Banda Munici-
pal de Figueres), que es van sumar a
lasegonameitatdelrecitaliquevan
donar solidesa al rock, l’ska i els girs
llatins (Nena de Nicaragua) del grup
de Berga. I una menció per a Sara Pi,
que va captivar el públic de la pla-
ça de Catalunya amb la seva veu ex-
pansiva, al servei d’un temari acús-
tic amb substrat soul (assalt a I can’t
help it, de Michael Jackson) i fragàn-
cies brasileres, que a l’octubre dona-
rà forma al seu primer disc. H33 Paco Ibáñez, a Figueres.
El llibreter de la frontera com-
pleix 30 anys. Octavio Serret no-
més en té 47, però fa tres dècades
que ven llibres a Vall-de-roures
(Valderrobres, en castellà), al peu
dels Ports de Beseit, a la comarca
del Matarranya, on conflueixen
l’Aragó, Catalunya i el País Valen-
cià. Insaciable i incansable activis-
ta comercial i cultural, la seva lli-
breria s’ha convertit en un nexe
d’unió entre les cultures catalana
i castellana. «La frontera suposa
una riquesa a nivell cultural i histò·
ric, i jo ho aprofito, amb gent de les
Terres de l’Ebre, la Terra Alta, l’Alt
i el Baix Maestrat i el Matarranya.
Som la mateixa gent i la cultura és
la mateixa. Jo em sento millor a
Tortosa o a Morella que a Alcanyís,
on comença una altra frontera, la
lingüística entre el català i el cas·
tellà», afirma Serret, pur entusias-
metantquanvenoorganitzaactes
com quan parla.
Avinguda de la Hispanitat
La conversa transcorre, en català,
minuts després que pels altaveus
del poble hagi sonat una jota, com
és costum a la comarca per anun-
ciar els pregons municipals. La lli-
breria Serret Llibres, referent de
la literatura en català a la zona, es
troba a l’avinguda de la Hispani-
tat. Així de complementària o de
contradictòria és aquesta terra de
frontera. El mateix Serret n’és un
exemple.VanéixeraVall-de-roures
(Terol), però la seva dona és d’Ar-
nes (Terra Alta), a només 13 quilò-
metres, i per això habitualment
tots dos travessen aquesta fronte-
JOSE A. SOROLLA
VALL-DE-ROURES
Elsllibresdelafrontera
El llibreter Octavio Serret celebra 30 anys de nexe d’unió entre les cultures catalana i
castellana H Reconeguts escriptors han recalat a la llibreria terolesa de Vall-de-roures
EL PERIÓDICO
Juan Villoro, Rosa
Regàs i Ian Gibson,
entre d’altres,
han passat per
Serret Llibres
la negra», com en diu Serret, amb
Sebastià Bennasar, entre altres es-
criptors. Al juliol, el poeta Carles
Duarte va anar a la llibreria per a
la jornada Els amics dels clàssics.
Tot aquest desplegament es va
iniciar el 2003 amb el certamen
Matarranya màgic, en què van par-
ticipar Fernando Sánchez Dragó i
Emilio Ruiz Barrachina, que va in-
troduir Serret en el món literari
madrileny. L’any següent s’hi va
celebrar la trobada poètica Solstici
d’EstiuenLaFresneda,idesd’alesho-
reshanpassatperlallibreriadesde
Juan Villoro, Ian Gibson, Fernan-
doMaríasoFernandoMartínezLa-
ínez fins a Ana María Moix, Javier
Sierra, Antón Castro o Víctor Ame-
la. ¿Com s’explica aquesta alta ca-
pacitat de convocatòria? «La me·
va carta de presentació és el meu
treball, la promoció que els autors
saben que faig, i aquest esforç me
l’agraeixen en uns temps en què
vendre llibres és molt complicat»,
confessa Serret, que el 2009 va re-
bre el Premi Nacional de Cultura
de la Generalitat per la difusió de
HISTÒRIC REFERENT DE LA LITERATURA EN CATALÀ A ARAGÓ
ra imaginària. Molts a Catalunya es-
criuen el seu nom com a Octavi, pe-
rò ell es diu Octavio, perquè a la co-
marca els noms, com la missa, són
en castellà.
Entre aquestes activitats de fron-
tera,Serretvareunirel2011189po-
etesenlestresllengüesd’Aragó(cas-
tellà, català i fabla aragonesa) i va
editar, amb March Editores, el lli-
bre Poesia a la frontera. El mateix any
es va publicar Tren Val de Zafán, un
llibrederelatseditatperGarad’Edi-
zions, de Benasc (Osca). El 2008, va
coeditar El riu que parla, un llibre
col·lectiu d’escriptors de la zona de-
dicat a l’Ebre, una activitat que Ser-
ret Llibres comparteix amb edito-
rials locals des de la Fira del Llibre
Ebrenc celebrada fa 11 anys i que va
ser el tret de sortida de tot el que ha
vingut després.
Però a més a més Serret ha acon-
seguitqueaunallibreriad’unaloca-
litat de poc més de 2.000 habitants
hi vagin a firmar exemplars reco-
neguts escriptors castellans i cata-
lans. Aquest agost, per exemple, hi
ha tingut Rosa Regàs, que va vendre
80 exemplars del seu Música de cá-
mara; Agustí Pons, que va presen-
tar la seva biografia de Salvador Es-
priu; el Premi Planeta Lorenzo Silva
i Carlos Zanón, i va organitzar una
trobada de novel·la negra catalana i
castellana, «un Sant Jordi de novel·
«La paraula ‘lapao’
causa vergonya
i demostra la
ignorància dels
polítics», afirma
la llengua catalana.
Sense voler opinar de política,
creu que «sentir la paraula lapao
produeix vergonya i demostra la
ignorància total dels polítics so·
bre la llengua». Responsabilitza
d’aquesta aberrant denominació
lingüística del català de la Fran-
ja la presidenta aragonesa, Luisa
Fernanda Rudi, que ja va procla-
mar a l’arribar al Govern que «a
Aragó només s’hi parlava una llen·
gua». Però el millor, segons Serret,
és que «la gent quan és aquí no sap
on és, si és a Catalunya o a Aragó.
Això és l’essencial, el més impor·
tant, perquè les fronteres hi són
per trencar-les». H
TRES DÈCADES 3 A dalt,
Octavio Serret amb Rosa
Regàs, a la llibreria, aquest
agost. A sota, Laura Borràs
amb Genís Sinca. I al costat,
el mexicà Juan Villoro.
cultura / espectacles 2 DE SETEMBRE DEL 2013 55DILLUNS