Però què és escola inclusiva? A què ens referim exactament? En aquesta presentació ressoldrem alguns dubtes. ;))

3. ALUMNES Família Escola de pares i mares Professors Especialistes relacionats amb la docència i escola Comunitat educativa PRESÈNCIA PARTICIPACIÓ PROGRÉS

5. Nivell socio-econòmic mitja amb alumnes del país i alumnes procedents d'altres cultures, principalment àrab i romanesa també hi ha alumnes de l'ètnia gitana i alguns xinesos.

6. Les famílies del país són majoritàriament de dos fills i també n'hi ha d'un sol fill; en contraposició de les famílies immigrants que són almenys de 4 amb una diferència d'edat notable.

7. L'escola compta amb 28 mestres i també hi ha una tècnica d'educació infantil.

8. L'escola acull alumnes amb necessitats educatives especials. Hi ha una alumna amb deficiència visual i una altra auditiva. Hi ha alumnes amb afectacions neurològiques lleus. D'altra banda hi ha alumnes amb problemes de relació social i de comportament. Finalment hi ha alumnes de procedència socio-econòmica baixa que afecta a la seva adaptació escolar.

9. En la mateixa població hi ha un centre d'educació especial i també una associació que acull un centre de teràpia ocupacional i un centre especial de treball.

10. ALUMNES Família Escola de pares i mares Professors Especialistes relacionats amb la docència i escola Comunitat educativa Societat Consell escolar Consell comarcal AMPA Centre de recursos Escola Ajuntament PRESÈNCIA PARTICIPACIÓ PROGRÉS

11. Comunitat educativa CSMIJ CDIAP Associació d’alumnes d’educació especial Societat Ajuntament Centre de recursos Consell Comarcal Escola AMPA Consell escolar

15. Procés progressiu

16. Suports naturals i normalitzats Participació : Presència : Progrés :

17. Nivells de participació

19. En aquest espai es pretén que hi hagi una comunicació i coneixença entre tots els professionals de l'escola per a expressar i compartir vivències, reflexions i inquietuds relacionades amb l'àmbit personal de cara a afavorir l'àmbit professional. Amb això volem aconseguir que hi hagi una col·laboració i un treball cooperatiu.

20. L' assistència en aquest espai es planteja com a un grup obert per a facilitar les relacions laborals.

21. Creació d'escola de pares i mares:

22. L'objectiu és aconseguir la participació dels pares i mares en l'àmbit escolar. Es proposen reunions per a tractar temes relacionats amb l'educació dels seus fills/es i d'altres aspectes de caire social, cultural i sanitari. En aquestes trobades els pares i mares també poden compartir les seves experiències i responsabilitats familiars.

25. Utilització de la bústia, en la qual s’hi poden ficar missatges personals referents a nivell d’escola, aula, inquietuds... aquests missatges es treballaran a nivell d’escola durant assemblees.

26. Cal procurar una bona distribució espaial del mobiliari a l’aula (proposem espais amb U).

27. Realització d’activitats que aportin possibilitats per a tothom. A la vegada es duran a terme activitats de tipus individual, en grup i per projectes.

28. Nivells de presència

30. Aconseguir la presència total dels alumnes a l’aula.

31. Oferir un currículum adaptat a les necessitats de l’escola. Cal que els aprenentatges estiguin contextualitzats als alumnes, localitat, situació... és a dir, fa falta la “municipalització” dels aprenentatges.

32. El mestre ha de ser capaç de modificar i reconduir els seus actes i la classe.

34. Hem de ser observadors, expressar-nos i deixar expressar-se.

35. Avaluació d’activitats: què hem après? Com s’han sentit? Què els ha semblat?

36. Nivells de progrés

38. Progrés personal dins de les seves pròpies possibilitats. La resta del grup ha de respectar les possibilitats dels propis i dels altres.

39. Aprenentatge cooperatiu, junts i multinivell.

40. Adaptacions personals.

41. Canvis en el sistema educatiu.

42. Aprofitar els recursos varis.

43. Entorn inclusiu

46. Creació i reconducció d’activitats plantejades

49. Aprendre junts i els uns dels altres

50. Suports naturals i normalitzats

51. Progrés dintre de capacitats i situacions Participació : Presència : Progrés :

54. Treball cooperatiu

55. Espais de relació docent

57. Activitats plantejades

58. Ubicació dinàmica i física del professor

59. Vinculació amb l’alumne

60. Promoure elements a plantejar a l’aula

61. Autodeterminació: nens responsables del seu procés INDIVIDUAL CENTRE AULA Professors

63. 1.A nivell del centre

64. 2.A nivell de l'aula

65. 3.A nivell individual

67. Per la qual cosa, per aconseguir la presència, participació i progrés proposem una sèrie d'espais o llocs d' interacció i formes d'actuació en els tres nivells. També hem de tenir present en tots aquests nivells : què fem?, com ho fem? I per què ho fem o per a què ho fem?

72. En creació d’activitats i projectes

75. Aprendre junts i els uns dels altres

76. Suports materials i naturals

77. Procés progressiu alumnes- pares- escola Participació : Presència : Progrés :

80. Organització i coordinació

82. Assessorament evolutiu, psicològic, i inquietuds dels mateixos pares

83. Cooperació i involucració PARES/ MARES Tutories AMPA com a associació Espais. Escola de pares i mares

85. 2.Associació de Pares i Mares dels alumnes AMPA

86. 3. Escola de Pares i Mares

88. A través de les tutories existeix un espai de contacte a on es pot obtenir informació directa dels pares/mares per entendre millor als alumnes i oferir-los unes condicions òptimes de cara al seu aprenentatge. En alguns casos caldrà investigar més enllà i contrastar les informacions aportades pels pares/mares amb d'altres professionals de l'entorn educatiu social i sanitari, com ara altres mestres, monitores de les activitats extraescolars, assistent social, psicòleg/a, infermer/a, metgessa, etc.

89. L'escola estableix també contactes col·lectius amb les famílies a través de reunions amb pares i mares per tal d'informar d'aspectes essencials de la pràctica docent i la responsabilitat pròpia dels pares i mares com a educadors dels seus fills/es.

90. La presència dels pares i mares en aquestes reunions en alguns casos és més difícil que en les tutories individuals. Els mestres han de convocar individualment als pares i mares que no han assistit a les reunions conjuntes i explicar la importància que té la seva assistència en aquestes. Això pot ajudar a implicar més als pares i mares a sentir-se vinculats i presents en l'escola dels seus fills/es.

91. També l'equip docent planificarà activitats escolars que permetin la participació dels pares a l'escola. Per exemple en les festes que es celebren al llarg de l'any, actes culturals, etc.

94. Es poden oferir xerrades sobre aspectes del desenvolupament infantil i juvenil, també conferències sobre l'alimentació i mesures sanitàries. Aconsellar sobre les activitats recreatives i de lleure més adients a les edats dels alumnes, etc.

95. Els pares i mares poden assistir a reunions en grup per a parlar de les seves inquietuds, preocupacions i compartir amb els altres pares i mares les seves vivències de l'educació del seus fills i filles. En aquest espai els pares i mares poden fer activitats conjuntes i assistir amb els seus fills i filles, això pot estar obert per als alumnes que no estan encara dins l'escola i pensen formar-hi part; d'aquesta manera aquesta escola de pares i mares pot ajudar a la incorporació i adaptació posterior d'aquests nous alumnes.

97. Maria Àngels Miret

98. Verònica Martínez Bones Pràctiques