Presentació de M. Pereña, subdirectora general de Llengua i Plurilingüisme del Dept. Ensenyament, del programa d'Experimentació del Plurilingüisme (GEP) als docents dels centres educatius que hi participaran en l'edició 2016-18. Trobada GEP 3 d'octubre de 2016

1. Trobada pedagògica GEP
Marc per al plurilingüisme
La gestió de les llengües al sistema
educatiu
Subdirecció General de Llengua i Plurilingüisme
Barcelona, 3 d’octubre de 2016

2. 2
Diversitat Lingüística: Realitat global i compartida

3. 3
Europa 2020: una estratègia per al creixement europeu

4. • Modernitzar l’ensenyament de
llengües
• Fixar uns objectius d’aprenentatge
realistes
• Motivar els alumnes
• Avaluar per competències
• Validar les capacitats adquirides de
manera informal
• Promoure la mobilitat com a
oportunitat d’aprenentatge
Estratègia europea per a l’educació (2020)

5. Què demana el mercat laboral?
Comunicació
Cognició

6. Pilars del sistema educatiu català
L’enfocament competencial i integrador: la mirada global en educació
 Integració d’aprenentatges: Activitats dinamitzadores a totes les
habilitats:
Cognitives
Comunicatives
Estratègiques (individuals)
Participatives (col·lectives)
 Autonomia per a l’aprenentatge al llarg de la vida
Aprendre a identificar: informació explícita (observar, detectar, notar) DADES
Aprendre a raonar: coneixement implícit (deduir, associar) INFORMACIÓ
Aprendre a reflexionar: pensament crític (jutjar, opinar, crear) CONEIXEMENT

7. 7
A Catalunya
http://xtec.gencat.cat/ca/projectes/plurilinguisme/

8. La política lingüística educativa: objectius generals
 Consolidar el català, llengua pròpia de Catalunya, com la llengua
vehicular de referència de l’aprenentatge i com a dinamitzadora del
tractament integrat de les llengües.
 Garantir el domini equivalent de les dues llengües oficials en
acabar l'ensenyament obligatori.
 Incrementar el coneixement i l’ús de diferents llengües estrangeres
per a interactuar en un context lingüístic i cultural complex, i
proporcionar a l’alumnat els instruments per garantir-los oportunitats
de comunicació i d’aprenentatge al llarg de la vida i la capacitació
i la formació professional.
 Afermar i difondre les llengües d’origen de l’alumnat nouvingut,
com a riquesa personal i col·lectiva.

9. 9
1. Consolidació del sistema lingüístic: els esquemes mentals i
la conceptualització lingüística.
2. Incorporació planificada de les altres llengües de l’escola.
3. Promoure enfocaments comunicatius en totes les llengües
per utilitzar-les de forma funcional.
4. Aplicar estratègies d’immersió lingüística en contextos on el
català no és la llengua majoritària i del TIL i l’AICLE per
desenvolupar la competència plurilingüe de l’alumnat.
5. Incrementar el coneixement de les llengües estrangeres
curriculars i ampliar les opcions d’aprenentatge de noves
llengües, amb la incorporació de les llengües d’origen.
6. Afavorir la implicació i el compromís de la comunitat
educativa per propiciar espais d’ús de les llengües i la
col·laboració entre institucions, entitats i organismes.
Línies prioritàries de treball
Ensenyament competencial
Aprenentatge Integrat
de les llengües i amb els
continguts
Llengües estrangeres
Llengües d’origen
Accions
d’entorn
Llengua catalana, llengua
vehicular de referència

10. Educació lingüística de qualitat: un pre-requisit per
a la qualitat educativa
10
L’educació lingüística en sentit ampli – l’ensenyament i
l’aprenentatge de les llengües en contextos formals, informals i no
formals, així com la formació docent i la implementació de
polítiques lingüístiques – és clau: l’educació lingüística de qualitat
al llarg de la vida contribueix, no només a l’èxit educatiu i
professional sinó al desenvolupament personal i a l’autoestima,
la qual cosa promou el creixement econòmic, la ciutadania
democràtica i la cohesió social.
Consell d’Europa

11. Educació lingüística de qualitat
 Cal assegurar la qualitat educativa a través de la/les llengua/ües
d’instrucció per garantir l’equitat i la qualitat de l’educació.
 La noció de qualitat està lligada als propòsits de l’educació:
preparació per a l’ocupació; preparació per a la vida com a ciutadans
actius en societats democràtiques; desenvolupament personal.
 A nivell de sistema, la inclusió social s’ha de veure com una part
integral de la noció de qualitat.
Recommendation CM/Rec (2012)13E of the Committee of Ministers to member states on
ensuring quality education
11

12. Educació lingüística de qualitat
 El fracàs escolar ve parcialment determinat per un domini inadequat
d’un ampli ventall de formes lingüístiques (PISA, PIRLS, etc.)
 El domini de la llengua o llengües d’escolarització és una de les vies
per assolir l’objectiu de la Comissió Europea i d’un gran nombre
d’autoritats educatives nacionals de reduir les taxes d’abandonament
escolar prematur.
Recommendation CM/Rec (2014)5 of the Committee of Ministers the importance of
competences in the language(s) of schooling for equity and quality in education and for
educational success
12

13. 13
Les polítiques educatives: dos eixos fonamentals
Competències: (ocupació; ciutadans actius en
societats democràtiques; desenvolupament personal)
Proporcionar als futurs citudans les
competències necessaries per a l’accés al món
laboral, per a la sostenibilitat i per a la fexibilitat
per encarar reptes no previstos.
Inclusió: (equitat i igualtat d’oportunitats)
Consolidar la cohesió social a
través d’una educació inclusiva i de
l’enriquiment que suposa la
diversitat lingüística i cultural.

14. Nous currículums competencials

15. L’atenció a l’alumnat estranger, un repte educatiu
 Acollir i donar resposta als aspectes emocionals.
 Facilitar la incorporació al nou entorn escolar i a la societat
d’acollida.
 Proporcionar una atenció personalitzada.
 Afavorir la implicació de les famílies.
Objectiu bàsic: afavorir l’equitat i l’èxit educatiu per a tot l’alumnat
 Garantir la competència comunicativa bàsica.
 Facilitar l’accés al llenguatge acadèmic i al currículum.
 Incorporar la diversitat lingüística i cultural als centres.

16. L’enfocament plurilingüe
“El multilingüisme pot aconseguir-se amb la simple diversificació de les llengües
ofertes en una determinada escola o en un sistema educatiu, o estimulant els
alumnes a aprendre més d’una llengua estrangera, o reduint la posició dominant de
l’anglès en la comunicació internacional. En canvi, l’enfocament
plurilingüe posa l’accent en el fet que així com augmenta l’experiència
lingüística d’un individu en el seu context cultural –de la llengua de la llar a la de la
societat i d’aquí a les llengües d’altra gent (apreses a l’escola, a l’institut o amb
l’experiència directa), l’individu no manté aquestes llengües i
cultures en compartiments mentals separats
estrictament, sinó que desenvolupa una competència
comunicativa a la qual contribueix tot el coneixement i
l’experiència lingüística i en la qual les llengües
s’interrelacionen i interactuen.”
Marc europeu comú de referència per a les llengües (Consell d’Europa, 2002)
16

17. El tractament integrat de llengües (TIL)
17
“El tractament integrat no hauria de consistir simplement en una
unificació terminològica, o a donar una mateixa estructura formal als
diferents currículums [...], ni tan sols a treballar durant unes hores
determinades les anomenades estructures lingüístiques comunes. Per
a nosaltres, el tractament integrat ha de consistir en un
plantejament global que tingui per objectiu la
construcció de la competència plurilingüe a través
d’una perspectiva conjunta en l’ensenyament i ús
vehicular de totes les llengües del currículum. [...] Tenint en
compte el que és comú a les diferents llengües i el que és propi de
cadascuna”.
PASCUAL GRANELL, Vicent. El tractament de les llengües en un model d'educació
plurilingüe per al sistema educatiu valencià. València: Generalitat Valenciana - Conselleria
de Cultura, Educació i Esport, 2006.

18. 18
…la infància estrangera, nascuda a
Catalunya o d’incorporació tardana, té
competències relacionades amb l’ús del
llenguatge desenvolupades des de la seva
pròpia llengua que poden ser utilitzades per
a l’aprenentatge d’una nova llengua i, a la
vegada, si l’infant aprèn una nova llengua en
el context escolar desenvolupa habilitats que
poden ser transferides a la seva pròpia
llengua…
El bilingüisme additiu s’aconsegueix quan es
produeix un procés de doble (o múltiple)
direcció de transferència d’una llengua a
l’altra.
SERRA, J. M. (2010), «Escola, llengua i immigració a Catalunya. Algunes
reflexions», LSC, Llengua, Societat i Comunicació, núm. 8, pàg. 27-33.
Les llengües curriculars i les llengües familiars

19. 19
http://jimpowellonline.com/Home/ArtMID/606/ArticleID/31/Communicate-Wisely
Aprendre la llengua per comunicar-se
(aprenentatge funcional, orientat a l’ús)
Transformar l’ensenyament de les llengües

20. 20
Aprendre la llengua per fer coses amb la llengua
(aprenentatge significatiu, orientat a l’acció )
Transformar l’ensenyament de les llengües

21. 21
Aprendre llengua per poder resoldre situacions i
problemes de la vida real
(aprenentatge competencial i col·laboratiu)
http://www.poemas-del-alma.com/blog/especiales/algunos-verbos-
enfrentarse
http://vidayfamilia.univision.com/ser-padre/hijos/article/2013-03-11/como-
resolver-peleas-entre-hermanos
Transformar l’ensenyament de les llengües

22. 22
Transformar l’ensenyament de les llengües
“L’aprenentatge és experiència; tota la resta és només informació.”
Albert Einstein

23. 23
http://www.teaching-learning.utas.edu.au/assessment/authentic-assessment
Avaluar per aprendre
(avaluació orientada a l’aprenentatge, aprenentatge reflexiu)
Transformar l’ensenyament de les llengües

24. 24
http://siempre889.com/actualidad/la-comparacion
Rendibilitzar els esforços d’aprenentatge
(evitar duplicitats)
Transformar l’ensenyament de les llengües

25. Reconèixer i validar l’aprenentatge informal o no formal
Transformar l’ensenyament de les llengües

26. 26
http://www.sycsoluciones.cl/estrategia/
Ensenyar llengua
Ensenyar a
aprendre
llengua
Transformar l’ensenyament de les llengües

27. Transformar l’organització escolar
 Canvi en la relació educativa i del rol del professorat i l’alumnat.
El professorat no ha de ser el transmissor de coneixement, ha de
ser l’animador del procés d’aprenentatge.
 Canvi en la metodologia docent. El canvi ha de promoure
l’aprenentatge en totes les llengües i matèries. Coordinació entre
el professorat de llengües i de llengües i continguts.
 Canvi a les aules. L’espai aula ha de ser una estructura flexible
que permeti el protagonisme de l’alumne, el treball de grup.
 Noves estratègies de formació i desenvolupament docent.
27

28. A la pràctica, això vol dir que cada centre educatiu, a partir de la seva
singularitat, la realitat del seu entorn i el bagatge lingüístic de cada alumne ha
de definir una opció curricular, metodològica i organitzativa que permeti
tractar les diferents llengües, que respongui a les seves necessitats i que
s’adreci a obtenir els millors resultats competencials del seu alumnat.
28
El projecte lingüístic

29. 29
http://www.exteriores.gob.es/Consulados/MONTPELLIER/es/VivirEn/Paginas/Trabajar.aspx
http://trabajo-en-alemania.net/trabajar-como-
medico/
http://tuverde.com/2009/11/cuidando-al-medio-ambiente-desde-
la-escuela-plantar-arboles/
Aprenentatge Integrat de Llengua i Continguts:
aplicar en context allò que aprenem
http://www.facilfood.cl/blog/3-general/70-dia-del-nino-regala-un-
momento-especial.html
Programa d’Immersió Lingüística
CLIL i EMILE

30. GRUP D’EXPERIMENTACIÓ PER AL
PLURILINGÜISME (GEP)
30
E M I L E

31. 31
GRUPS D’EXPERIMENTACIÓ
2013-15; 2014-16; 2015-17
2016-2018

32. 32
8
CC
10
BLL
12
VOC
13
MVO
11
CEB
13
GI
16
BCO
10
TA
11
TEB
6
LL
12
103 anglès
4 francès
6 anglès i francès
270 docents
Dades provisionals
114 centres nous inscrits en el programa GEP 2016-18

33. 33
• Incrementar el temps d’exposició de l’alumne a la llengua estrangera
Primària: petits projectes temàtics amb un ús parcial o total de la llengua estrangera.
ESO i FP: projectes temàtics o interdisciplinars en llengua estrangera, accions d’intercanvi
lingüístic i/o de mobilitat.
Batxillerat: projectes transversals i de recerca, accions de mobilitat i pràctiques en
empresa.
• Diversificar estratègies de gestió del coneixement en llengua estrangera
Àrea prioritària obligatòria: Incorporar projectes, activitats i/o unitats AICLE a la
programació.
Àrees complementàries recomanades: incrementar i diversificar les estratègies de recerca,
recepció de contingut i d’accés a la informació curricular bàsica, en llengua estrangera.
Objectiu: augmentar la competència en llengua estrangera

34. 34
Objectius de la formació docent
• Coneixement del marc per al plurilingüisme.
• Presa de consciència sobre les competències per al segle XXI (clau i
transversals)
• Introducció a la metodologia per a l’aprenentatge integrat de continguts i
llengua estrangera (AICLE)
• Iniciació en l’aprenentatge basat en projectes
• Familiarització amb l’avaluació orientada a l’aprenentatge i el
desenvolupament d’instruments d’avaluació (rúbriques)
• Ampliació del coneixement d’eines TIC i la seva aplicació a l’aula
(especialment, en relació amb continguts CLIL)

35. 36

36. Ref: http://drupal.in-cdn.net/cdn/article/public/cultural_intelligence.jpg
El professorat és el facilitador
de l’accés al coneixement,
de la construcció del pensament crític
i de la reflexió sobre els valors per a la transformació social.
Moltes
gràcies
per fer tan
bona feina!

37. Trobada pedagògica GEP
Marc per al plurilingüisme
La gestió de les llengües al sistema
educatiu
Subdirecció General de Llengua i Plurilingüisme
Barcelona, 3 d’octubre de 2016