Revolució Francesa- Socials, 4ESO

1. 1
CRONOLOGIA DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA
1787
22 de febrer de 1787. REVOLTA DELS PRIVILEGIATS. Assemblea de nobles. Es nega a
pagar l’impost de la “subvenció territorial” proposat per Turgot. Quan Colonne ho torna a
proposar, demanen una “rendició de contes”. Davant un tercer intent, demanen “el concurs
dels representants de la nació”. El parlament de París demana Estats Generals. S’ha parlat
de Prerevolució o Revolta dels privilegiats.
1788
8 de maig de 1788. Reforma judicial de Lamoignon, que reorganitza tribunals i
procediments, en contra dels Parlaments. Lluís XVI suprimeix els Parlaments (13, en
diferents regions).
7 de juny de 1788. En diverses ciutats hi ha manifestacions i aldarulls a favor dels
Parlaments.
8 d’agost de 1788. Es convoquen els Estats Generals per al 5 de maig de 1789. L'Estat
suspèn pagaments. Luis XVI crida de nou el banquer Necker al Ministeri d'Hisenda.
27 desembre de 1788. El Consell sobre la reunió dels Estats Generals estableix que el
tercer Estat tindrà tants diputats com els altres dos estaments junts. Les eleccions varen
tenir una base electoral molt àmplia: tot cap de família contribuent. Preparació dels cahiers
de doleances: Es demana una retallada d’impostos, però ningú vol acabar amb la
Monarquia.
1789
5 de maig de 1789. APERTURA DELS ESTATS GENERALS. Aclaparat per la situació
financera Lluís XVI convoca els representants de la nació per primera vegada des de 1615.
Assisteixen 291 representants del clero, 270 de la noblesa i 578 del tercer estat o burgesia.
En la solemne sessió d’obertura a Versalles el rei adverteix contra «el desig exagerat
d’innovacions».
20 de juny de 1789. JURAMENT DEL JEU DE PAUME. El rei clausura les sessions. Després
de constituir-se com Assemblea Nacional i al trobar-se la porta de la sala tancada on
deliberaven per ordre reial, els representants del tercer estat es reunissin al pati del frontó
cobert que servia per jugar a pilota, i juren solemnement no separar-se fins fer una
Constitució.
14 de juliol de 1789. TOMA DE LA BASTILLA. La destitució de Jacques Necker com a
ministre de Finances i els rumors sobre els preparatius militars provoquen un aixecament
armat dels parisencs, que s’apropien dels canons i fusells i es tanquen a la presó de la
Bastilla, símbol del despotisme. El seu governador, De Launay, obre foc contra els
assaltants causant un centenar de morts, però es veu obligat a capitular i és assassinat allí
mateix. Els amotinats es fan els amos de la capital. Tres dies després Luis XVI reconeix el

2. 2
nou ordre de coses al visitar l’ajuntament escoltat pel marqués de Lafayette, home fort de la
situació com a comandant de la Guàrdia Nacional.
20 de juliol de 1789. “La Gran Por”. Esclaten revoltes camperoles per tota França
4 d’agost de 1789. Abolició del règim feudal i d’alguns drets senyorials per tranquil·litzar
els pagesos. L’establiment d’una justícia gratuïta i l’admissió de tots els francesos a totes les
ocupacions. Es proclama la igualtat que, amb la proclamació de la llibertat i la fraternitat,
formen el gran tríptic de la Revolució.
26 d’agost de 1789. DECLARACIÓ DELS DRETS DE L’HOME I DEL CIUTADÀ. Després de
que el 4 d’agost, en una frenètica sessió nocturna, la noblesa i el clero van rivalitzar en
demanar l’abolició dels seus privilegis, l’Assemblea Nacional va aprovar la Declaració. El
primer article estableix que «els homes naixen i viuen iguals en drets». A imitació dels
drets establers a Amèrica del Nord (Condorcet i La Fayette).
5 d’octubre de 1789. MARXA SOBRE VERSALLES. El rei es resisteix a sancionar la
Declaració de Drets, i mobilitzats per la pobresa, les dones del mercat de Les Halles
encapçalen una marxa sobre Versalles que provocà l’assalto al Palau Reial. Luis XVI i Maria
Antonieta no tenen més remei que acompanyar de tornada a París a la massa per instal·lar-
se a las Tulleries. Alhora, es fa córrer el rumor d’un cop d’estat des del Palau Reial
promogut per Felip d’Orleans.
2 de novembre de 1789. Davant la reu crisi econòmica, l’Assemblea, a suggeriment de
Talleyrand, decreta la nacionalització de tots els béns del clergat.
1790
13 de febrer de 1790. Supressió de les ordres religioses, llevat de les docents i
hospitalàries.
19 de juny de 1790. Decret d’abolició de tota la noblesa hereditària i dels seus títols.
12 juliol de 1790. L'Assemblea aprova la Constitució Civil del Clergat. Els sacerdots
passen a ser funcionaris de l'Estat, i es reorganitzen els bisbats segons les noves Províncies.
Els quals juren a aquesta constitució seran anomenats «juramentats»; i els fidels a Roma,
«refractaris».
14 de juliol de 1790. FESTA DE LA FEDERACIÓ. Una multitud, que inclou representants
de tots els departaments, assisteix al Camp de Mart a la festa cívica que commemora la
caiguda de la Bastilla i celebra la unió de tots els francesos amb els valors de la Revolució.
La Fayette pronuncia un jurament «que uneix als francesos entre si i amb el seu Rei, per a
defensar la llibertat, la Constitució i la llei». Luis XVI promet fidelitat a la Constitució que
aprovi l'Assemblea. El rei i Lafayette són aplaudits, i Talleyrand, bisbe d’Autun, es qui
celebra la missa solemne.
31 de agosto de 1790. MASACRE DE NANCY. El general De Bouillé reprim per la força la
rebel·lió dels soldats del Regiment Suís de Chateauvieux acantonats a Nancy, que reclamen
la seva paga. Hi ha al voltant de tres-cents morts i molts ferits, i trenta tres soldats són
executats.

3. 3
1791
3 de gener de 1791. Els eclesiàstics «refractaris» queden privats de les seves funcions.
(Tots els Bisbes, excepte 2, i 2/3 del clergat.)
10 de març de 1791. El Papa Pius VI condemna la Constitució Civil del Clergat i els
principis revolucionaris.
14 de juny de 1791. Llei que prohibeix les associacions obreres i les vagues.
21 de juny de 1791. DETENCIÓ DEL REI A VARENNES. El rei i la seva família fugen de les
Tulleries disfressats, segons un pla elaborat pel diplomàtic suec Fersem, enamorat de Maria
Antonieta. Després d’un dia de viatge cap al nord, on les tropes lleials els han d’escoltar, són
descoberts i detinguts a Varennes. Són retornats a París, on reben una dura acollida.
Comença a formar-se un nucli fort republicà.
17 de juliol de 1791. MASACRE DEL CAMP DE MART. Una petició promoguda des del
Club dels Cordeliers, recollint signatures en pro de la República, es dipositada en l’altar del
Camp de Mart. Després d’uns incidents fruit de la detenció de dos suposats espies policials,
que són linxats a l’acte, l’alcalde Bailly ordena a Lafayette intervenir i la Guàrdia Nacional
dispara contra la multitud, matant al menys a cinquanta persones.
14 de setembre de 1791. EL REI JURA LA CONSTITUCIÓ. El text manté la Monarquia i
concedeix el dret de veto a un rei amb poders limitats. L’Assemblea Constituent es dissol i,
després d’unes eleccions de caràcter censatari a les que no es poden presentar els diputats
sortints, es reuneix l’1 d’octubre l’Assemblea Legislativa.
La Constitució de 1791 distingeix així mateix dues classes de ciutadans: actius
i passius; només els primers tenen poder per a delegar o representar els poders
de la nació, i aquesta distinció es basava en la fortuna, calia tenir almenys 25
anys i pagar una contribució directa igual al valor de tres jornades de treball.
D’aquesta manera, es comptabilitzen 4.300.000 ciutadans actius i tres milions
de passius.
1 d’octubre de 1791. S’inaugura l'Assemblea Legislativa. El poder legislatiu serà exercit
per 745 diputats, triats per un període de dos anys, que treballarien en assemblea única,
indissoluble i actuant amb caràcter permanent. L'Assemblea té la iniciativa i el vot de les
lleis.
9 de novembre de 1791. Decret en el qual s’insta als nobles emigrats a tornar a França,
sota pena de perdre els seus béns i rendes en favor de la nació.
1792
Primavera de 1792. Els girondins ocupen el poder. Els girondins, al contrari dels jacobins,
eren partidaris de dur la Revolució al conjunt del continent.
20 d’abril de 1792. FRANÇA DECLARA LA GUERRA A ÀUSTRIA. A instància de Lluís XVI,
que en secret busca la derrota dels seus exèrcits, l’Assemblea declara la guerra «al rei
d’Hongria i de Bohèmia», per donar la impressió que no ho fa contra el poble austríac.
Només Robespierre i una minoria de diputats d’esquerres s’hi oposen.

4. 4
26 d’abril de 1792. El capità Rouget de Lisle compon el seu himne Chant de guerre pour
I'armée du Rhin, més tard conegut com «La Marsellesa».
20 de juny de 1792. PRIMERA INVASIÓ DE LAS TULLERIES. Després de mobilitzar-se
contra el veto reial i la destitució dels anomenats «ministres patriotes» pròxims a Brissot,
el poble (els sansculottes) envaeix el Palau Reial. El rei és obligat a posar-se el barret frigi i a
beure a la salut de la nació. Durant els següents dies, vint mil parisencs firmen indignats
una petició per a que es castigui als responsables d’aquest ultratge.
10 d’agost de 1792. ENDERROCAMENT DE LA MONARQUIA I CREACIÓ DE LA
COMUNA. La sublevació coordinada per las seccions parisenques amb l’ajuda dels federats
vinguts de Marsella desemboca a la presa per les armes i un fort vessament de sang al palau
de les Tulleries. El rei i la seva família es refugien a l’Assemblea Legislativa, i una Comuna
Insurreccional es fa amb el control de l’ajuntament de París. L’Assemblea suspèn
provisionalment al rei i convoca una Convenció Nacional.
2 i 3 de setembre de 1792. MASSACRES A LES PRESONS. Les notícies preocupants sobre
el avançament dels aliats cap a París serveix d’excusa per a l’organització de piquets de
degolladors que, amb el recolzament de Marat des de la Comuna i la tolerància de Danton
des del Ministeri de Justícia, assalten les presons i assassinen a entre mil i mil quatre cents
presoners, incloses persones rellevants de la cort com la princesa de Lamballe. El seu cap
fou exhibit clavat en una pica davant la finestra de la torre del Temple, on estava reclosa la
seva amiga la reina.
20 de setembre de 1792. VICTÒRIA DE VALMY. L’exèrcit capitanejat pel general
Dumouriez, que inclou un gran número de patriotes voluntaris, obliga a recular als
mercenaris prussians del duc de Brunswick. Fi de l’antiga Assemblea Legislativa i abans es
fa possible el matrimoni civil i una nova llei del divorci.
21 de setembre de 1792. CONVENCIÓ I INSTAURACIÓ DE LA REPÚBLICA. La Convenció
es reuneix, declara abolida la Monarquia i proclama la República. Encara que ni tant sols el
10 per cent dels francesos exerceix el seu dret a votar, es tracta del primer parlament de la
història escollit per sufragi universal masculí en un país important. Es proclama l’any de la I
República.
Novembre i desembre de 1792. Es donen a conèixer documents secrets que testifiquen la
complicitat del rei amb els enemics de la República dintre i fora de França. La Convenció
inicia el procés a Luis XVI.
1793
21 de gener de 1793. EXECUCIÓ DE LLUÍS XVI. El rei es jutjat i condemnat per la
Convenció, i fracassen totes les maniobres dels grups moderats per salvar el rei. Fou
guillotinat a la Plaça de la Revolució. Els tambors van impedir sentir el que deia. Les
monarquies anglesa i espanyola es sumaran ràpidament als països en guerra contra la
República Francesa.
25 de febrer de 1793. PILLATGES ALS COMERÇOS. Les protestes per la pobresa
degeneren en l’assalt sistemàtic a les tendes de primera necessitat. Aquest embogiment de
la població coincideix amb un article de Marat incitant a penjar als “acaparadors” a les
portes dels comerços.

5. 5
10 de març de 1793. CREACIÓ DEL TRIBUNAL REVOLUCIONARI. Les notícies de les
derrotes militars a Bèlgica creen un clima d’inquietud i malestar a París. Els diputats es
repartiren per les seccions per estimular la crida a lleva i es fan ressò de la proposta de
creat un tribunal: els delictes polítics sense apel·lació possible. Tanmateix s’amplia la llista
de suposats castigats amb la pena de mort. També es produeix un intent de sublevació a
París per part dels enragés, amb la complicitat dels Jacobins i la Comuna. Pocs dies després
la regió de la Vendée s’aixeca en armes contra la República.
6 d’abril de 1793. CREACIÓ DEL COMITÈ DE SALUD PÚBLICA. La traïció de Dumouriez,
es va passar als austríacs, dispara a París tots els temors i dona peu a un clima d’acusacions
creuades, i la Convenció acorda crear un Comitè de Salut Pública que a la pràctica exerceix
el paper d’un autèntic govern. Danton, Barère i Cambon són els escollits.
31 de maig a 2 juny de 1793. COP D’ESTAT JACOBÍ. L’aliança entre els jacobins i els
enragés amb recolzament de la Comuna mobilitza les seccions de París contra els líders
moderats de la Convenció. Tres dies de tensos debats, la Convenció cedeix i arresta a 29
membres i dos ministres. Als pocs dies s’aprova la nova Constitució republicana, que mai
entrarà en vigor.
13 de juliol de 1793. ASSASSINAT DE MARAT. La jove Charlotte Corday, impactada pel
paper que L’Ami du Peuple venia destacant en la lluita amb la Convenció, assassina a Marat.
Detinguda, jutjada, condemnada i al poc guillotinada.
27 de juliol de 1793. ROBESPIERRE ENTRA AL COMITÉ DE SALUD PÚBLICA. Després
del cop d’estat es va renovar el Comitè a inicis de juliol. Danton i els seus són substituïts per
un govern jacobí liderat per Couthon i Saint-Just. La incorporació de Robespierre,
substituint un diputat de baixa categoria, culmina l’arribada al poder dels jacobins i
suposarà l’ini del Terror.
1 d’ agost de 1793. La Convenció decreta l’esclafament de la revolta a La Vendée.
4 d’agost de 1793. La Constitució és ratificada per 1.800.000 vots (n’hi ha 17.000 en
contra).
9 de setembre de 1793. Creació de l'Exèrcit revolucionari. Lleva en massa (1.000.000 de
soldats)
17 de setembre de 1793. LLEI DE SOSPITOSOS. El Comitè de Salut Pública inicia els
grans processos polítics i les violentes repressions de l’anomenat període del Terror. Entre
30.000 i 40.000 morts. Mig milió de presos polítics.
16 de octubre de 1793. EXECUCIÓ DE MARIA ANTONIETA. La reina es guillotinada
després d’un simulacre de judici al Tribunal Revolucionari, on arriba a ser acusada d’incest.
31 d’octubre de 1793. EXECUCIÓ DELS GIRONDINS. Vint-i-u diputats moderats,
girondins, són guillotinats després que la Convenció hagi alterat les normes del Tribunal
Revolucionari, permeten els judicis “suficientment instruïts” per dictar un veredicte.
10 de novembre de 1793. Festa de la Llibertat i de la Raó, a Notre Damme de París. Els
Herberistes foren els principals impulsors. Això provocà acte vandàlics contra esglésies i el
tancament per part de l’Ajuntament de París de tots els llocs de culte i la persecució de
sacerdots.

6. 6
19 de desembre de 1793. Les tropes franceses vencen als anglesos a Tolón. Destaca
l'acció militar de l’oficial Napoleó Bonaparte. Victòria a Savenay de l'Exèrcit republicà sobre
els insurrectes de La Vendée.
1794
4 de febrer de 1794. Supressió de l’esclavitud a les colònies.
24 de març de 1794. EXECUCIÓ DELS HEBERTISTES. El Comitè de Salut Pública liderat
per Robespierre deté els caps del sector més radical de la revolució, encapçalats por
Jacques Hébert, editor i redactor del popular diari Le Père Duchesne, i els condemna a la
guillotina.
5 d’abril de 1794. EXECUCIÓ DELS DANTONISTES. El Comitè compensa el seu cop contra
l’esquerra, ara atacant els «indulgents», que amb Danton com a cabdill i Camille
Desmoulins com a portaveu periodístic, reclamen el fi del Terror.
8 de juny de 1794. FESTA DE L’ÉSSER SUPREM. La Convenció homenatja a la divinitat en
una cerimònia en la que Robespierre, en qualitat de president de l’Assemblea, exerceix com
a summe pontífex.
27 de juliol de 1794. COP D’ESTAT DE THERMIDOR. La Convenció fa una aliança entre
els seus membres perquè es senten atemorits per Robespierre. Fou detingut ell i els seus
principals col·laboradors. Aquests foren guillotinats, després d’un intent de resistència de
la Comuna. S’allibera a nombrosos presoners. Es forma un govern de 16 comitès.
1795
21 de febrer de 1795. Instauració de la llibertat de cultes. Separació de l'Església i l'Estat.
5 d’ abril de 1795. Pau de Basilea, entre França i Prússia.
16 de maig de 1795. Pau i aliança entre França i Holanda. Supressió del Tribunal
Revolucionari.
22 de juliol de 1795. Tractat de Basilea, entre França i Espanya.
22 d’agost de 1795. NOVA CONSTITUCIÓ. Constitució de l’any III. Es creen el consell
d'Ancians i dels Cinc-cents, com poder legislatiu, i un Directori, format per cinc membres,
com poder executiu.
1 d’octubre de 1795. Annexió de Bèlgica.
5 d’octubre de 1795. Revolta monàrquica a París, que és esclafada per les tropes manades
per Napoleó Bonaparte.
26 d’octubre de 1796. Dissolució de la Convenció. Bonaparte és nomenat Cap de l'Exèrcit
de l'interior. La plaça de la Revolució passa a denominar-se de la Concòrdia.
31 d’octubre de 1795. Elecció dels membres del Primer Directori.
5 de novembre de 1795. El Directori proposa a la nació un pla de govern basat en «reprimir
amb mà dura totes les faccions, fer callar tot esperit de partit, acabar amb tot desig de
venjança, fer que regni la concòrdia i portar la pau».

7. 7
1796
2 de març de1796. Bonaparte és nomenat per la Convenció general en cap de l'Exèrcit
d'Itàlia.
10 de maig de 1796. Babeuf, precursor de ideologia igualitària, és detingut: havia format un
Comitè de conspiració («dels iguals»). Va ser traït per un dels conjurats.
15 de maig de 1796. Napoleó entra a Milà. Motí a Pavía contra les tropes franceses.
19 d’agost de 1796. Tractat de Sant Ildefondo, entre França i Espanya.
17 de novembre de 1796. Victòria a Arcole de Bonaparte sobre els austríacs.
1797
14 de gener de 1797. Rívoli. Nova victòria de Napoleó.
19 de gener de 1797. Tractat de Tolentino, amb la Santa Seu.
20 d’abril de 1797. Les tropes franceses creuen el Rhin. Eleccions amb una victòria
aclaparadora dels monàrquics. La restauració semblava un fet. 27 de maig de 1797. Babeuf
és guillotinat.
4 de setembre de 1797. Cop d’estat dels directors contra els Consells realistes. Barres
anul·la les eleccions. Depuració o deportació dels diputats realistes.
5 de setembre de 1797. S’instaura l'Estat d’excepció. Llei contra la llibertat de premsa. 17
d’octubre de 1797. Napoleó: Pau de Campo-Formio, amb Àustria.
1798
11 de maig de 1798. Cop d’estat del Directori i els Consells en contra de l’esquerra.
També és Barres qui s’imposa al partit jacobí. Anulació de les eleccions i persecució contra
els jacobins.
19 de maig de 1798. Napoleó Bonaparte s’embarca per a la campanya d’Egipte. L'Exèrcit
francès derrota a l’egipci. Batalla de les Piràmides.
1799
9 de novembre de 1799. NAPOLEÓ PREN EL PODER. Després d’un any en què els
thermidorians controlen la Convenció, i quatre de govern autoritari mitjançant el Directori,
té lloc un cop d’estat el 18 de Brumari, en el que Napoleó Bonaparte, fou nomenat primer
cònsol. França passa a tenir el dictador que Marat demanava.