SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
Primera Guerra Mundial
1. La Primera Guerra Mundial
Ciències socials, història - 4ESO
socials4.wordpress.com
2. 4ESO
Eix cronològicU6
Guerra Franco-Prussiana
1870-71
Sistemes
bismarkians
Pau Armada
1890-1914
La Guerra
1914-1918
La Pau
1919
Canceller
Bismark
1882
Triple
Aliança
1907
Triple
Entesa
1908
Àustria
ocupa Bòsnia
1919
Tractat de
Versalles
Alemanya
s’anexiona els
territoris
d’Alsàcia i Lorena
1871
proclamació
de l’Imperi
Alemany
1871
acord
franco-rus
1891
Guerres
Balcàniques
1912-1913
assassinat de
l’arxiduc hereu
d’Àustria-
Hongria
juny 1914
Kàiser
Guillem II
3. 4ESO
1.1. Colonialisme i NacionalismeU6
1. CAUSES DE LA GRAN GUERRA
1.1. Colonialisme i nacionalisme
rivalitats entre les potències
imperialistesECONÒMIQUES
TERRITORIALS
entre Gran Bretanya i
Alemanya
l’ascens econòmic
espectacular d’Alemanya i
el seu desenvolupament
naval amenaça
l’hegemonia de Gran
Bretanya
entre França i
Alemanya
entre Rússia i
Àustria
veuran amb recel
l’expansionisme
colonial alemany
COLONIALS
predomini colonial i
control de les rutes
comercials per part
de G.B. i França
finals XIX i inicis XX
Segona Revolució
industrial i
l’expansió
imperialista
la qüestió de l’Alsàcia-
Lorena: França pretén
recuperar aquest
territori en possessió
d’Alemanya des de
1871 (Guerra Franco-
Prussiana)
ambdues tenen
interessos
expansionistes en
els Balcans
aprofitant el
debilitament de
l’Imperi Otomà
4. 4ESO
1. Causes de la IGM
U6
1. CAUSES DE LA GRAN GUERRA
1.1. Colonialisme i nacionalisme
5. 4ESO
1.1. Colonialisme i Nacionalisme
Conflicte dels Balcans:
• 1900: Grècia, Sèrbia, Romania, Bulgària i Montenegro
aconsegueixen la independència de l’Imperi Turc.
• Àustria: imperi multinacional, volia ocupar Sèrbia i tenir
sortida pel Mediterrani.
• Sèrbia: eslava, Rússia (paneslavisme).
• Interès rus pel port del Bòsfor.
U6
1. CAUSES DE LA GRAN GUERRA
1.1. Colonialisme i nacionalisme
6. 4ESO
1.2. Cursa d’armaments i d’aliancesU6
1. CAUSES DE LA GRAN GUERRA
1.1. Colonialisme i nacionalisme
1.2. Cursa d’armaments i aliances
Aquesta situació política general de tensió
diplomàtica i rearmament genera en l’opinió pública
un nacionalisme exacerbat i clima prebèl.lic
La Triple Aliança
1882
La Triple Aliança
1882
La Triple Entesa
1907
La Triple Entesa
1907
creació d’aliances
militars
crisis internacionals
constants
Crisis
balcàniques
Crisis
balcàniques
interessos territorials d’Àustria
i Rússia en la zona
Àustria s’oposa al
nacionalisme de Sèrbia i
Rússia recolza a Sèrbia
La Pau Armada
(1890-1914)
Crisis
marroquines
Crisis
marroquines
resposta de la resta de
potències
sistema bismarkià amb
l’objectiu d’aïllar a
França
Weltpolik—1890
política expansionista
del Kàiser Guillem II
intents expansionistes
d’Alemanya en el Marroc
7. 4ESO
28 juny 1914: assassinat a Sarajevo el príncep
hereu de l’Imperi Austrohongarès per un
estudiant bosnià nacionalista (Sèrbia).
1.3. L’esclat de la guerraU6
1. CAUSES DE LA GRAN GUERRA
1.1. Colonialisme i nacionalisme
1.2. Cursa d’armaments i aliances
1.3. L’esclat de la guerra
Àustria declara la guerra a
Sèrbia
declaracions de guerra en cadena juliol-agost
de 1914
Alemanya declara la guerra
a Rússia
Rússia dóna suport a
Sèrbia
Alemanya declara la guerra a França i
envaeix Bèlgica
Anglaterra declara la
guerra a Alemanya
9. 4ESO
2.1. Guerra de movimentsU6
Ale inicia la guerra de movimients (Pla Schlieffen)
- Ale (Moltke) entra a Fr després de conquerir Bèlgica i Lux (neutrals).- Ale (Moltke) entra a Fr després de conquerir Bèlgica i Lux (neutrals).
- Aturats a la batalla del Marne
(Joffre). 200.000 morts a cada
bàndol.
- Aturats a la batalla del Marne
(Joffre). 200.000 morts a cada
bàndol.
Els russos sorprenen,
inicialmente, als ALE però són
derrotats a Tannenberg.
Els fronts s’estabilitzen i comença
la “guerra de posicions”.
La guerra de moviments: el fracàs del pla “ràpid” alemany (agosto-diciembre de 1914)
Fracàs d’AH davant Sèrbia.
2. LA GRAN GUERRA
2.1. Guerra de moviments
10. 4ESO
2.2. Guerra de posicions (1915-1916)U6
Guerra llarga i de desgast (trinxeres i nova tecnologia)
Batalla de Verdun (febrer-juny 1916): “guerra de desgast”.
Van morir un milió de soldats. Només van avançar pocs km.
Batalla de Verdun (febrer-juny 1916): “guerra de desgast”.
Van morir un milió de soldats. Només van avançar pocs km.
Batalla del Somme (juliol-novembre 1916):
Nevades. Van avançar no més de 12 km. Pèrdues: britànics
(420.000), francesos (200.000), alemanys (500.000).
Batalla del Somme (juliol-novembre 1916):
Nevades. Van avançar no més de 12 km. Pèrdues: britànics
(420.000), francesos (200.000), alemanys (500.000).
Entra a la Guerra: Ita, Romania i Bulg.
Guerra química a Ypres (Belg).
Guerra submarina a Jutlàndia (Din), maig-juny 1916. Ale perd la
batalla naval.
Ita intenta entrar a Turquia (batalla de Gallípoli). Ale ocupa
Polònia i Lituània. AH ocupa Sèrbia.
2. LA GRAN GUERRA
2.1. Guerra de moviments
2.2. Guerra de posicions
11. 4ESO
2.3. La crisi de 1917U6
Dos fets importants que van provocar un gir a la Guerra:
a) EUA entra a la Guerra per la pèrdua de vaixells (exportacions) i per
l’enfonsament del Lusitania.
b) Rússia: revolució interna; signa el tractat de pau de Brest-Litovsk
i es retira del conflicte.
-Centenars de mil·lers de morts al front, penúries de la població, la
consciència d’una guerra que no acaba... desànim.
- Exemples: vagues a Gran Bretanya (1916), sublevacions de l’exèrcit
francès (1917), augment de nacionalisme a Àustria...
2. LA GRAN GUERRA
2.1. Guerra de moviments
2.2. Guerra de posicions
2.3. La crisi de 1917
12. 4ESO
2.3. Resum del conflicteU6
Guerra de moviments (1914)
• Avanç d’Alemanya al front occidental i retirada francesa durant els primers mesos de la guerra. Els
alemanys s’apropen a París.
• Ofensiva russa al front oriental. Derrota de Tannenberg. El front s’estabilitza.
• Batalla del Marne. Final de l’avanç alemany i estabilització del front occidental.
Guerra de posicions (1915-1916)
• Guerra de trinxeres: els fronts es mantenen fixos i cada petit avanç significa un cost immens en
vides humanes i en esforç bèl·lic.
• Guerra de desgast: les condicions generals empitjoren amb la finalitat de portar l’enemic al límit
de la seva resistència.
• Utilització massiva de noves armes (aviació, tancs, guerra química).
• Batalles de Verdun i del Somme, les més cruentes de la història fins aleshores.
Final de la guerra (1917-1918)
• 1917, any crucial:
L’entrada en guerra dels Estats Units decanta definitivament el conflicte a favor dels aliats.
La retirada de Rússia sembla que dóna un respir a les potències centrals, que, malgrat això,
no aconsegueixen avançar al front occidental.
• Esfondrament de l’Imperi alemany. Abdicació del kàiser Guillem II.
• Armistici d’Alemanya i els seus aliats.
13. 4ESO
2.4. L’armistici, 1918U6
- Situació crítica de la monarquia austrohongaresa: crisis
econòmiques i revoltes socials.
- Intervenció dels EUA. En pocs mesos desembarquen a
França més 1.000.000 de soldats americans (juliol-
setembre).
- Hindemburg i Ludendorf: impossible continuar.
- Setembre cau Bulgària i Turquia.
- Octubre es proclama la República de Txecoslovàquia i
neix el consell iugoslau per reunificar els pobles eslaus.
- Al novembre l’exèrcit austríac perd a Veneto gràcies als
italians. Això comportarà...
2. LA GRAN GUERRA
2.1. Guerra de moviments
2.2. Guerra de posicions
2.3. La crisi de 1917
2.4. L’armistici de 1918
14. 4ESO
• Àustria-Hongria firma l’armistici el 3 de novembre.
• Alemanya, govern provisional, debilitat govern proclama la
República (9 de novembre) i obliga a abdicar a Guillem II i
s’exilia a Holanda.
– Decisió presa pels militars. “Punyalada per l’esquena”: servirà als
nazis.
• 11 de novembre de 1918, Alemanya signa l’armistici.
2.4. L’armistici, 1918U6
2. LA GRAN GUERRA
2.1. Guerra de moviments
2.2. Guerra de posicions
2.3. La crisi de 1917
2.4. L’armistici de 1918
15. 4ESO
• Càlcul: per cada soldat, tres persones treballant en la
reraguarda.
• Indústries van passar a ser indústries d’armament.
• Mà d’obra: les dones. Fàbriques, camps, hospitals...
• “Cartillas de racionamiento”.
• Inflació.
• Préstecs a EEUU.
• Campanyes d’exaltació política.
• Governs de concentració nacional.
2.5. Guerra a la reraguardaU6
2. LA GRAN GUERRA
2.1. Guerra de moviments
2.2. Guerra de posicions
2.3. La crisi de 1917
2.4. L’armistici de 1918
2.5. Guerra a la reraguarda
16. 4ESO
3. Tractats de pau i
conseqüències
U6
3. L’ORGANITZACIÓ DE LA PAU
3.1. Tractats de pau
17. 4ESO
– Conferència de Pau de París (on s’elaboren les bases dels
tractats de pau).
– El Tractat de Versalles (28 juny 1919):
• Culpable de l’esclat de la guerra. Obligada a pagar fortes
quantitats econòmiques (€ i menjar).
• Exèrcit reduït a la mínima expressió: 100.000.
• Abolició del servei militar.
• Desposseïda del seu imperi colonial, que es va repartir Gran
Bretanya i França.
• Fragmentar al territori alemany. Algunes terres de l’est
tornades a Polònia i Alsàcia i Lorena tornades a França.
Cessió de territoris turcs i búlgars.
3.1. Tractats de pauU6
3. L’ORGANITZACIÓ DE LA PAU
3.1. Tractats de pau
18. 4ESO
3.1. Tractats de pauU6
3. L’ORGANITZACIÓ DE LA PAU
3.1. Tractats de pau
• Tractat de Saint-Germain:
Àustria .
• Tractat de Trianon: Hongria.
Territoris cedits a la nova
Txecoslovàquia, Polònia,
Iugoslàvia (nou Estat- Sèrbia)
i Romania. [Por a la URSS]
• Tractat de Neuilly: Bulgària.
• Tractat de Sevres: l’Imperi
Turc (Turquia). Es crea Iraq,
Síria i Palestina (com
protectorats britànics).
19. 4ESO
3.2. Nou mapa europeuU6
3. L’ORGANITZACIÓ DE LA PAU
3.1. Tractats de pau
3.2. Nou mapa europeu
– “Conferència de París” que regularia les condicions de pau.
– Inspirada en els “14 punts” de la conferència de Wilson (gener
1919):
• Cada nació (idioma, costums, història) havia de formar un
Estat independent.
• Destruir els imperis.
• Consolidar la democràcia.
• Reconèixer els drets de les nacionalitats.
– EUA (Wilson), Anglaterra (Lloyd George), França (Clemenceau) i
Itàlia (Orlando). Representants de 32 nacions.
20. 4ESO
3.2. Nou mapa europeuU6
3. L’ORGANITZACIÓ DE LA PAU
3.1. Tractats de pau
3.2. Nou mapa europeu
- Tractats de pau:
reorganizar
fronteres i els
Estats d’Europa
central i balcànics
“Cordó sanitari”
davant la revolució
boltxevic.
“Cordó sanitari”
davant la revolució
boltxevic.
- Els tractats de pau
establiren nous Estats
- Els tractats de pau
establiren nous Estats
21. 4ESO
3.3. Societat de NacionsU6
3. L’ORGANITZACIÓ DE LA PAU
3.1. Tractats de pau
3.2. Nou mapa europeu
3.3. Societat de Nacions
• Seu a Ginebra.
– Assemblea General (tots Estats membres)
– Consell (EUA, Angl, Fr i Ita; i 4 estats més escollits per l’Assamblea).
– Tribunal Permanent de Juestícia Internacional (La Haya)
• Revisar el compliment dels tractats, garantir el desarmament
general, protegir les minories nacionals i administrar els territoris
amputats a Alemanya i Turquia; fomentar la cooperació
internacional.
• No tenien exèrcit ni capacitat executiva.
• Pau imposada. No va ser un bon àrbitre. Problemes ètnics;
reparacions de guerra; descolonització (Wilson); descontentament
dels àrabs, doncs GB i Fr es reparteixen Imperi Turc...
22. 4ESO
3.4. ConseqüènciesU6
3. L’ORGANITZACIÓ DE LA PAU
3.1. Tractats de pau
3.2. Nou mapa europeu
3.3. Societat de Nacions
Deutes derivats de la Primera
Guerra Mundial
Víctimes mortals de la guerra als
països europeus que van participar al
conflicte
23. 4ESO
Resum de les conseqüènciesU6
DEMOGRÀFIQUES
ECONÒMIQUES
POLÍTIQUES
SOCIALS
•Grans pèrdues humanes: 9-10 milions de morts; 6,5 milions d’invàlids, a
més dels mutilats ferits i orfes
•Descens de la natalitat per l’elevada mortalitat i les penalitats de la
guerra que afectà sobretot als homes mobilitzats entre 20-40 anys
•Destrucció econòmica que significà l’endeutament, inflació i pèrdua potencial
de la indústria i de l’hegemonia econòmica d’Europa
•Els EE.UU es converteixen en el prestamista i en la nova potència mundial
•Reorganització del mapa d’Europa: desmembrament dels grans imperis i formació
de nous estats (Polònia, Finlàndia, Estònia, Letònia, Lituània, Iugoslàvia i Hongria)
•Desmantellament de les monarquies imperials tradicionals: Àustria, Alemanya,
Rússia, Turquia.
•Descrèdit del liberalisme i ascens dels totalitarismes. Problemes de les minories.
•Conflicte a l’Orient Mitjà (Declració de Balfour). Inici de la descolonització
•Les diferències socials s’accentuen.
•La incorporació de la dona al món laboral i una nova consideració social pel seu
important paper durant el conflicte
24. 4ESO
MultimèdiaU6
- Conflicte als Balcans:
- Batalla del Somme:
- Batalla de Verdun:
- Cursa d’armaments:
- Pla Schlieffen:
- Guerra de trinxeres:
- Tractat de Versalles:
- “14 punts” de Wilson:
- Societat de Nacions:
- Conseqüències de la IGM:
25. 4ESO
Conflicte als Balcans 1
El 1908 l’Imperi AH annexiona Bòsnia-
Herzegovina
El 1908 l’Imperi AH annexiona Bòsnia-
Herzegovina
Provoca les protestes de SèrbiaProvoca les protestes de Sèrbia
El 1912 la Lliga Balcànica (Sèrbia, Bulgària i
Grècia) derroten a Turquia
El 1912 la Lliga Balcànica (Sèrbia, Bulgària i
Grècia) derroten a Turquia
Provoca la independència d’Albània i el
repartiment de terres de l’Imperi Turc
Provoca la independència d’Albània i el
repartiment de terres de l’Imperi Turc
El 1913 Sèrbia derrota a Bulgària i amplia els
seus territoris als Balcans
El 1913 Sèrbia derrota a Bulgària i amplia els
seus territoris als Balcans
28. 4ESO
Cursa d’armaments
DESPESES MILITARS 1905-1914
U6
Aspectes a destacar:
- Servei militar obligatori
- Doblen efectius per terra i
mar (tropes)
- Tecnologia armamentística
- Propaganda política
d’exaltació bèl·lica
36. 4ESO
14 punts de WilsonU6
1. Prohibició de la diplomàcia secreta en el futur.
2. Absoluta llibertat de navegació en la pau i en la guerra fora de les aigües jurisdiccionals.
3. Desaparició de les barreres econòmiques.
4. Garanties per a la reducció dels armaments nacionals.
5. Reajustar, absolutament imparcial, las reclamacions colonials […].
6. Evacuació de tot el territori rus, donant a Rússia plena oportunitat per al seu propi
desenvolupament, amb l’ajuda de les potències.
7. Restauració de Bèlgica en la seva completa i lliure sobirania.
8. Alliberar tot el territori francès i reparar els perjudicis causats per Prússia el 1871.
9. Reajustar les fronteres italianes d’acord amb el principi de la nacionalitat.
10. Desenvolupament autònom dels pobles d’Àustria- Hongria.
11. Evacuació de Romania, Sèrbia i Montenegro; concessió d’un accés al mar a Sèrbia i arreglar
les relacions entre els Estats balcànics d’acord amb els seus sentiments i el principi de
nacionalitat.
12. Seguritat de desenvolupament autònom de les nacionalitats no turques de l’Imperi otomà.
13. Polònia, Estat independent, amb accés al mar.
14. Associació general de nacions, a constituir mitjançant pactes específics amb el propósit de
garantir mútuament la independència política i la integritat territorial, tant dels Estats grans
com dels petits.
8 de enero de 1918
37. 4ESO
Conferència de Pau de París
Els tractats foren imposats el Consell dels Quatre: Clemenceau
(Fr), Lloyd George (GB), Wilson (EUA) Orlando (It).
U6
38. 4ESO
Tractat de Versalles
Article 119. ALE renuncia, a favor de les principals potències aliades i
associades, a tots els seus drets i títols sobre les seves possessions d’ultramar
[…].
Article 231. ALE i els seus aliats són responsables, per causants, de totes les
pèrdues i de tots els danys soferts pels governs aliats i de les nacions como a
conseqüència de la guerra […].
Article 232. Els governs aliats i associats exigeixen […] i ALE adquireix el
compromís, que siguin reparats tots els danys causats a la població civil de les
potències aliades i associades, i als seus béns… […].
Article 428. A títol de garantia […] els territoris situats a l’oest del Rin […] seran
ocupats per les tropes de les potències aliades i associades durant un període
de quinze anys […].
Tractat de Versalles, 28 de juny de 1919
U6
39. 4ESO
Societat de NacionsU6
Article 6. Els membres de la Societat reconeixen que el manteniment de
la pau exigeix la reducció dels armaments nacionals al mínim compatible
amb la seguretat nacional […].
Article 10. Els membres de la Societat es comprometen a respectar i a
mantenir contra tota agressió exterior la integritat territorial i la
independència política present de tots els membres de la Societat […].
Article 16. 1. Si un membre de la Societat recorre a la guerra […], se’l
considerarà ipso facto com si hagués comès un acte contra tots els altres
membres de la Societat. Aquests es comprometen a trencar
immediatament tota relació comercial o financera amb ell […].
Pacte de la Societat de Nacions,
abril de 1919