3. 4ESO
1. Restauració i revolucions a Europa (1815-1830)
1714: Congrés de Viena. Les bases de la Restauració:
- Nou mapa polític (equilibri de potències)
- Figura clau: Metternich
- Creació de la Santa Aliança (R, Aus i Pr): mantenir
l’absolutisme i defensar-se del liberalisme.
PRINCIPIS DE LA RESTAURACIÓ:
- LEGITIMITAT: no és possible la pau sense un monarca legítim (no
constitucional).
- RESPONSABILITAT: cada potència és responsable de l’ordre
internacional.
- INTERVENCIÓ: les potències han d’intervenir per restaurar qualsevol
monarquia en perill per una revolució.
- SISTEMA DE CONGRESSOS: els congressos seran els àrbitres per a la
resolució de problemes.
4. 4ESO
2. Les revolucions a Europa (1815-1848)
ECONOMIA I SOCIAL:
- Fi de l’AR.
-Igualtat jurídica de totes les
persones.
-Drets inviolable de la propietat
privada.
-Sistema fiscal basat en qüestions
econòmiques.
-Separació Església-Estat.
POLÍTICA:
- Constitució escrita, amb separació
de poders..
-Sobirania nacional.
-Llibertats individuals.
-Assembles representatives a
escollides per sufragi universal.
-Aparició de l’Estat-nació.
INTEL·LECTUAL:
- Influència del pensament
revolucionari en els liberals
europeus.
-Condemna de l’esclavitud.
Les idees il·lustrades i
l’herència de Napoleó:
5. 4ESO
LIBERALISME I NACIONALISME
- Tornar a l’absolutisme: fracás.
- Les idees revolucionàries estaven calant:
• El concepte ciutadà amb drets i sobirania (no súbdits)
• Països eren nacions i no possessions dels reis
• El dret a participar al govern i no ser sotmesos a l’absolutisme
1820 1830 1848
REVOLUCIONS LIBERALS
2. Les revolucions a Europa (1815-1848)
6. 4ESO
3. Revolucions de 1820
• Poca participació de les masses
(Espanya)
• Dirigides per la burgesia.
• La Santa Aliança imposa l’ordre,
excepte:
comença la Guerra d’independència de
Grècia (1829) i les colònies
llatinoamericanes (1824).
7. 4ESO
3. Revolucions de 1830
Liberals i nacionals:
• El moviment es va iniciar a França, on, el juliol de 1830, es va
enderrocar Carles X de Borbó i s’hi va proclamar una
monarquia de caire liberal en la persona de Lluís Felip
d’Orleans.
• A Bèlgica (1831) va triomfar la revolució, es va establir un
sistema liberal i es va independitzar d’Holanda.
Van fracassar a: Polònia, Itàlia, Alemanya...
8. 4ESO
3. Revolucions de 1848: primavera dels pobles
•A l’Europa occidental, la revolució de 1848 va significar l’aparició
dels ideals democràtics: sufragi universal, sobirania popular,
igualtat social.
•La revolució es va iniciar a França. Un aixecament popular va
acabar amb la monarquia de Lluís Felip d’Orleans i es va proclamar
la república social i el sufragi universal.
•A l’Europa oriental, la lluita va ser contra els règims absolutistes i
la dominació imperial austríaca.
•Encara que la majoria d’aquestes revolucions van ser sufocades,
les reformes liberals i molts processos d’independència nacional es
van consolidar a la segona meitat del segle XIX.
9. 4ESO
4. Els nacionalismes
SENTIMENT NACIONAL:
- L’ocupació napoleònica.
- Influència del Romanticisme: exaltació de la pròpia llengua,
història i cultura.
- La lluita contra els estats opressors sorgits del Congrés de Viena.
DOS TIPUS:
a) UNIFICADOR: Itàlia (1870) i Alemanya (1871).
b) DISGREGADOR: Bèlgica (1831) i Grècia (1829), Romania i Sèrbia
(1878); Bulgària i Albània (1913).
10. 4ESO
5. La unificació italiana
1859: contra Àustria. Pau de
Zúrich. Annexió de la
Llombardia, Parma, Mòdena i
Toscana
1860: contra Nàpols,
Expedició dels mil (Garibaldi),
1860. Annexió de les Dues
Sicílies
1866: Annexió de Venècia
(durant la guerra austro-
prussiana, 1866)
1871: Annexió dels Estats
Pontificis (durant la guerra
franco-prussiana, 1871).
Rei Víctor Manel II.
11. 4ESO
6. La unificació alemanya
1870: contra França. Pr aliança amb
Alemanya del Sud i guanyen a
França (1870) i es queden Alsàcia i
Lorena.
1866: contra Àustria per Holstein.
1864: Guerra contra Dinamarca.
Prússia (Bismarck): ducats de
Schleswig i Lauenburg passen a
mans de Prússia i Holstein a Àustria
1871: II Reich, Kàiser Guillem I.
- Ale: 36 estats. Pr i Aus volien unir-se. Pr potencia el Zollverein.
- 1861: Guillem I i von Bismarck com a Canceller.
12. 4ESO
La Santa Aliança
En nom de la Molt Santa i Indivisible Trinitat. S. M. l’Emperador d’Àustria, el
Rei de Prússia i l’Emperador de Rússia [...] han acordat els articles següents:
[...]
Article II. [...] l’únic principi en vigor [...] serà el de prestar-se recíprocament
servei [...] considerar-se tots com a membres d’una mateixa nació cristiana
[...]
Article III. Totes les potències que vulguin ratificar solemnement els sagrats
principis que han dictat aquesta acta i reconeguin com n’és d’important per
a la felicitat de les nacions, massa temps agitades, que d’ara endavant
aquestes veritats exerceixen sobre els destins humans tota la influència que
els correspon, seran rebudes amb tanta diligència com afecte en aquesta
Santa Aliança.
Fet, triplicat i firmat a París l’any de gràcia de 1815.
Francesc, Frederic-Guillem i Alexandre
15. 4ESO
Otto von Bismarck
"No és en el liberalisme prussià, sinó més aviat en la força i la potència
de Prússia on Alemanya té els ulls posats. Baviera, Wüttemberg i Baden
poden lliurar-se al liberalisme; però ningú no els assignarà el paper de
Prússia; Prússia ha de reunir les seves forces i esperar el moment oportú.
Les fronteres que el Congrés de Viena ens va donar no són correctes.
Aquest no és un tema ni per fer discursos ni per buscar el vot de la
majoria; les grans qüestions del nostre temps (...) es resoldran pel ferro i
la sang."
Bismarck, Pensaments i records, 1899.