2. LIBERALISME
És un corrent ideològic , polític i econòmic sorgit a partir
de les idees dels il.lustrats francesos i anglesos del segle
XVIII.
Característiques:
1. Sobirania nacional: els ciutadans constitueixen la
nació i elegeixen uns representants per mitjà del
sufragi.
2. Separació de poders
3. Existència d’una Constitució elaborada pel
Parlament. Llei que garateix els drets i les llibertats
dels ciutadans, fixa el límit del poder.
4. Dret de la propietat privada i lliure mercat.
L’Estat no ha d’intervenir en els afers econòmics.
5. FRANÇA SEGLE XVIII
El 1789, França es trobava en una profunda crisi econòmica
i social. Les causes eren les següents:
Des de 1760 hi havia males collites que van provocar
l’alça del preu dels aliments i el descontentament
popular.
La burgesia es mostrava descontenta davant de la seva
marginació política perquè només els privilegiats podien
ostentar càrrecs i gaudir de reconeixement social.
A més, la monarquia estava sumida en una crisi financera
profunda, provocada per les despeses elevades de l’Estat i
de la cort.
8. L’ESCLAT DE LA REVOLUCIÓ
Per solucionar la crisi financera es volia fer una
reforma fiscal que obligués a l’aristocràcia a pagar
impostos
Els privilegiats es van negar a pagar impostos, i van
exigir a Lluís XVI que convoqués els Estats Generals
9. Els Estats Generals es van obrir al maig de 1789,
presidits pel rei i formats pels representants de la
noblesa, el clero i el Tercer Estat.
REI
NOBLES CLERO TERCER ESTAT
10.
11. Els representants del Tercer Estat van exigir la doble
representació i el vot per persona.
DAVANT LA NEGATIVA EL TERCER ESTAT VA
ABANDONAR LA REUNIÓ DELS ESTATS
GENERALS A VERSALLES
12. El tercer Estat es va reunir a un pavelló de Versalles
(Jeu de Paume) i van erigir en ASSEMBLEA
GENERAL CONSTITUENT i es van comprometre a
elaborar una Constitució.
13. El poble de París va donar suport al carrer als
representants del Tercer Estat i van assaltar la
fortalesa de la Bastilla (14 de juliol de 1789)van
prendre les armes i es van disposar a defensar per la
força la revolució.
14. La revolució també es va estendre al camp, en forma
d’una revolta antisenyorial.
16. MONARQUIA CONSTITUCIONAL
1789-1792
Es va decretar l’abolició del feudalime
Es va promulgar la Declaració dels Drets de l’Home i
del Ciutadà
1791 es va promulgar una Constitució:
1. Separació de poders
2. Sobirania nacional
3. Sufragi indirecte i censitari
17. Declaració dels Drets de l'Home i del
Ciutadà
Aquesta declaració
defineix un conjunt de
drets individuals i
col·lectius.
20. Importància de la DECLARACIÓ DE DRETS DE
L’HOME I DEL CIUTADÀ.
BUSCAR 4 ARTICLES I EXPLICAR QUE
SIGNIFIQUEN
QUINA ERA LA SITUACIÓ DE LA DONA EN
AQUESTA DECLARACIÓ DE DRETS?
QUÈ DIU SOBRE L’ABOLICIÓ DE L’ESCLAVISME?
23. Problemes Monarquia Constitucional
Oposició del rei i la
noblesa a acceptar
l’Assemblea Nacional i
les noves lleis.
El Lluis XVI intenta
fugir
L’Imperi Austríac vol
invair França per
restablir l’Absolutisme,
al 1792 arriben a les
portes de Paris
24. REPÚBLICA DEMOCRÀTICA
Agost 1792 Els sans-culottes assalten el palau reial,
empressonen al monarca i proclamen la República.
25. ETAPA GIRONDINA
La República queda en mans dels Girondins
S’inicia un judici contra Lluis XVI i Maria Antonieta
26.
27. La mort del rei va provocar una coal.lició absolutista
de tots les monarquies d’Europa contra la França
Revolucionària.
Davant d’això els jacobins van aconseguir el poder i
la revolució va ser més radical.
28.
29. Nova Constitució:
1. Sufragi universal directe
Lleis socials per contentar els sans-culottes:
1. Distribució de béns entre els indigents
2. Control de preus i salaris
3. Venda de terres del clero
31. Impulsa la política del TERROR
Es suspenen totes les llibertats
Llei de sospitosos: castiga amb presó i guilotina els
que s’oposaven al govern.
32. Es van tancar esglèsies i es va crear un nou calendari
i el culte a la deessa Raó.
33.
34. Els jacobins imposaren un estat d’excepció i aplicaren la política del Terror
contra els enemics del poble. Foren executades unes 40.000 persones.
39. Caiguda dels jacobins
La radicalització de la Revolució va provocar el
rebuig de la burgesia i gran part de la població.
1794 l’alta burgesia va fer un cop d’Estat i posa fi a
aquest període.
Roberspierre i altres jacobins són executats.
40.
41. REPÚBLICA BURGESA: EL DIRECTORI
(1794-1799)
Es va otorgar el poder executiu a un govern de 5
persones (EL DIRECTORI).
Es va restablir el sufragi censatari
CRISI POLÍTICA I SOCIAL
Intern: Va haver de fer front a l’oposició de les
classes popular i l’aristocràcia.
Extern: Guerra contra les potències absolutistes
42. NAPOLEÓ
Durant el Directori es van
obtenir grans victòries militars
en la guerra exterior gràcies a
un jove general: NAPOLEÓ
BONAPARTE
43. REPÚBLICA BURGESA: EL CONSOLAT
1799 Napoleó amb el suport d’una part de la burgesia
protagonitza un cop d’Estat.
L’executiu queda en mans d’un CONSOLAT: format
per tres cònsols.
1800: Napoleó va ser proclamat primer cònsol
1802 cònsol vitalici
1804 es proclama EMPERADOR
FÍ DE LA REVOLUCIÓ
44.
45. LA FRANÇA NAPOLEÒNICA
NIVELL INTERN
Va garantir l’ordre públic
Reorganitza l’administració i el territori per
augmentar l’eficàcia en el cobrament d’impostos
Va elaborar un codi civil que consagrava els principis
de
Llibertat
Igualtat
ascens per mèrits
47. A tots els països annexats o sota la influència francesa,
-Napoleó va col·locar al tron
generals del seu exèrcit
-es van propagar les idees
revolucionàries.
48.
49. La caiguda de Napoleó
Els exèrcits napoleònics van actuar com a
conqueridors, van sotmetre les nacions ocupades i
van afavorir els interessos materials de França per
sobre dels ideals revolucionaris.
Tot això va desencadenar als territoris ocupats
sentiments nacionals contra la França invasora.
50. L’aixecament protagonitzat pels espanyols el 1808
contra la invasió i imposició d’un rei estranger va ser
el primer i el que va marcar la decadència de l’Imperi
Napoleònic.
56. LA RESTAURACIÓ
EL CONGRÉS DE VIENA
Els països vencedors es van reunir a Viena al 1814 per
Refer el mapa europeu
Retornar a l’Antic Régim: Restauració
Retorn dels monarques deposats per Napoleó
Establir l’absolutisme a totes les potències
Protegir l’Esglèsia de Roma
57.
58. NOU MAPA
França perd el seu imperi i torna a les fronteres
abans de la Revolució
Rússia amplia territori
S’uneixen Bélgica i Holanda
Es crea la Confederació d’estats alemanys controlats
per Àustria
Àustria amplia territori
Prússia amplia territori
59.
60. LA SANTA ALIANÇA
Per garantir l’ordre establert Àustria, Prússia i Rússia
van signar un tractar anomenat la Santa Aliança.
Es comprometien a sofocar qualsevol aixecament
revolucionari a Europa.
Exèrcit: 100.000 fills de Sant Lluís
61. LES REVOLUCIONS DEL 1830 I 1848
AL 1820 va haver una onada de revolucions
sofocades per la Santa Aliança.
Al 1830 va haver una segona onada revolucionària.
A França van triomfar i van enderrocar el monarca
absolut Carles X i proclamar una monarquia
parlamentària.
62.
63. Revolucions 1848
Nova onada revolucionària a França , Aústria ,
Hongria, nord Itàlia…per aspirar al sufragi universal,
sobirania popular i igualtat social.
Es comença a utilitzar el terme democràcia.
Sorgiment dels treballadors com a força política.
Moltes van acabant ser sufocades però les reformes
democràtiques es van acabar de consolidar al segle
XIX.
64.
65.
66. NACIONALISMES
Ideologia política que defensa el dret de les nacions a
exercir la seva sobirnia i crear el seu propi Estat.
Defensa la necessitat de coincidir Estat i Nació
Nació: conjunt d’individus que tenen una sèrie de
llaços culturals propis.
Estat: organització política i administrativa formada
per institucions que exerceixen el poder en un
territori determinat.
Pot ser:
