Impacte dels canvis en l’habitatge en la salut en població vulnerable, per Fernando Díaz Alpuente. Jornada Planificació urbana, habitatge i desigualtats en salut. Agència de Salut Pública de Barcelona, 8 d'octubre del 2015.

1. Impacte dels
canvis en
l’habitatge
en la salut en
població
vulnerable
Fernando Díaz Alpuente
Planificació urbana, habitatge
i desigualtats en salut
Agència de Salut Pública de Barcelona
Dijous 8 d’Octubre de 2015

2. Justificació i objectius
L’accés a un habitatge digne és un problema de gran rellevància social a Catalunya i un
important determinant en la salut de la població en risc d’exclusió social més afectada per
la crisi econòmica.
Objectius:
Avaluar l’efecte del reallotjament mitjançant programes socials de Càritas Diocesana de
Barcelona en determinants de la salut i en la salut.
Analitzar els efectes en la salut dels canvis de les condicions de vida i habitatge
Càritas Diocesana de Barcelona (CDB) intenta donar una llar a famílies en situació d’infrahabitatge,
bé ajudant-les econòmicament per tal que puguin assumir-ne el cost, bé reallotjant-les en lloguer
social.
No hi ha gaires estudis sobre els efectes en salut d’aquests tipus d’intervencions.

3. Mètodes, disseny i fonts
Població d’estudi: Persones adultes, què contestaven tres
qüestionaris (llar, individual i menor, si s’escau).
– Ateses pels Equips d’Atenció Directa (EAD) de
Càritas i en situació d’infrahabitatge.
– Ateses pel Servei de Mediació en Habitatge (SMH) de
Càritas, i en risc de pèrdua de l’habitatge principal.
Entrevistes: Dues entrevistes individuals a les oficines de
Càritas.
– Estudi basal. 320 persones (175 dels EAD i 145 del
SMH) entre setembre 2012 i gener 2013.
– Estudi de seguiment, 232 persones (140 dels EAD i 92
del SMH) entre octubre 2013 i gener 2014.

4. Informes publicats
Desembre de 2013 Octubre de 2015
www.caritasbcn.org/ca/informes_propis

5. Evolució comparada (EAD i SMH) de característiques sociodemogràfiques
Característiques demogràfiques i
situació socioeconòmica

6. Tipus, condicions de l’habitatge, barri
i comunitat
Evolució comparada (EAD i SMH) d’algunes característiques de l’habitatge

7. Tipus, condicions de l’habitatge, barri
i comunitat
Proporció de millora d’algunes característiques de l’habitatge segons reallotjament

8. Estat de salut
Evolució comparada (EAD i SMH) dels principals indicadors de salut

9. Estat de salut
Proporció de persones que milloren la seva situació de salut

10. Relació entre els canvis en les
condicions de vida i salut
Millora d’indicadors de salut segons canvi en l’assequibilitat de l’habitatge

11. Relació entre els canvis en les
condicions de vida i salut
Puntuació de salut mental (més alta indica millor salut) segons canvi en el risc de perdre l’habitatge

12. Relació entre els canvis en les
condicions de vida i salut
Puntuació de salut mental segons canvi en els ingressos familiars

13. Conclusions
Evolució de les condicions de vida i salut de les persones
entrevistades
-Situació laboral i econòmica dolenta, sense canvis sensibles, tot i les millores
generals en les condicions d’habitatge.
- Indicadors de salut milloren en totes les persones entrevistades.
Diferències segons reallotjament
-Millores substancials en les condicions d’habitatge per a les persones
reallotjades per CDB.
-Millores en indicadors de salut, tant de les persones reallotjades com de les que
van seguir percebent ajuts econòmics de CDB.

14. Conclusions
Efectes en salut dels canvis en les condicions de vida i
habitatge
-Millora dels indicadors de salut, especialment de salut mental, en les persones
que van millorar la situació d’habitatge. Sigui perquè van rebre ajudes
específiques, com per ajudes econòmiques no específiques.
-La salut general percebuda ha millorat en aquelles persones que havien trobat
feina o millorat l’assequibilitat de l’habitatge.

15. Implicacions i recomanacions
-La millora de la situació econòmica o en l’accés a habitatges assequibles i
adequats pot derivar en millores de la salut.
-Necessitat de garantir uns ingressos mínims, assegurar l’autonomia i la seguretat,
a l’hora que l’estabilitat econòmica, alimentària i d’habitatge. Especialment en llars
on hi ha infants.
-Augmentar el parc d’habitatges de lloguer social i establir una moratòria en els
desnonaments.
-Reforçar la xarxa d’atenció en salut mental, especialment la infantil i juvenil.
-Establir condicions de seguretat i estabilitat en la vida de les persones que
pateixen situacions de pobresa i exclusió social.

16. GràciesGràcies