Projecte anti bullying cp vara de rey

CP VARA DE REY
Sant Antoni de Portmany

• Podem considerar l’assetjament escolar com una
intimidació i maltractament entre escolars:
• de forma repetida i mantinguda en el temps
• sempre lluny de la mirada dels adults o adultes
• amb la intenció d’humiliar i sotmetre abusivament
una víctima indefensa per part d’un abusador o
grup de perdonavides
• a través d’agressions físiques, verbals i/o socials
amb resultats de victimització psicològica i rebuig
grupal.

CP VARA DE REY (Sant Antoni de Portmany)
2

• Desig inicial obsessiu per fer mal, dirigit cap algun
company/a indefens/a.
• El desig es manifesta en una acció.
• L’assetjament es dirigeix contra algú menys
poderós, bé per una desigualtat física o
psicològica, o bé perquè els agressors actuen en
grup.
• El maltractament manca de justificació.
• Té lloc de manera reiterativa.
• L’agressor/a gaudeix amb la submissió de la
persona més feble.

3

• MALTRACTAMENT VERBAL :són insults, parlar
mal d’algú o difamar, sembrar rumors.
• INTIMIDACIONS PSICOLÒGIQUES: Es tracta
d’amenaces per provocar por, per fer-se amb algun
objecte o diners i també per obligar a fer coses
contra la seva voluntat, xantatge i burles
públiques, correus electrònics, notes i cartes
amenaçants.
• MALTRACTAMENT FÍSIC: apalliçaments,
agressions en forma de patades…
• AÏLLAMENT SOCIAL: Ignorar i no dirigir la
paraula, impedir la participació amb la resta del
grup, coaccionar a amics i amigues de la víctima
per què no interactuen amb la mateixa. Rebuig...
4

 PER AL NEN/NENA ASSETJAT:
 Se sent sol/a, infeliç, amb baixa autoestima i perd la
confiança amb els demés.
 Pot tenir problemes de salut emocional: ansietat i/o
depressió…
 Fòbia per anar al col·legi.
 Reaccions agressives i intents de suïcidi.
 PER AL NEN/A ASSETJADOR:
 La seva actitud el pot dur a tenir conductes agressives en
les relacions adultes, inclòs a la delinqüència.
 PER A LA COMUNITAT ESCOLAR:
 Instaura una creença en l’entorn de què es pot aconseguir
èxit social mitjançant la violència.
 Els espectadors/as pateixen un procés de pèrdua de
sensibilització. CP VARA DE REY (Sant Antoni de Portmany)
5

• OBJECTIUS, contemplats al nostre PEC, i que ens poden
ajudar a combatre l’assetjament:

• Afavorir la convivència; promovent l’empatia, el respecte i el diàleg, a fi de
prevenir i resoldre conflictes dins de l’àmbit escolar.
• Col·laborar en la promoció d’actituds i conductes que rebutgen la
discriminació i violència de tot tipus, i desenvolupen relacions positives
entre els membres de la comunitat escolar.
• Desenvolupar habilitats de pensament reflexiu, creatiu i crític, així com
eines d’anticipació i solució front al conflicte.
• Fomentar la coordinació entre els diferents centres del municipi en relació
al funcionament i valoració del programa de mediació i el bullying.
• Facilitar informació als pares/mares sobre aquests programes a fi de
proporcionar-los recursos per a la resolució de conflictes dins de l’àmbit
familiar.
• Afavorir la formació del professorat.
• Fomentar la formació dels pares/mares com a educadors més directes dels
seus fills.

6

• Per fer aquest anàlisi, hem partit de
dues actuacions:

o Anàlisi del Projecte Educatiu del
Centre.
o Anàlisi de l’assetjament en el nostre
centre, partint d’unes enquestes.

7

• OBJECTIU: Veure quina és la situació
del nostre centre i de la comunitat
educativa, com a punt de partida per
fer un projecte anti-BULLYING.

8

ASPECTES QUÈ TENIM A
FAVOR PER COMBATRE EL
BULLYING.
 Postura dels pares/mares:
• Pensen què els valors més importants que s’haurien d’impartir al
col·legi són: el respecte, la solidaritat, la tolerància i la sinceritat.
• Una majoria diu que té coneixement del que són les habilitats
socials i la mediació com a instruments per a cercar possibles
solucions a conflictes.
• Pràcticament tots els pares/mares estarien disposats a col·laborar
per ajudar els professors a resoldre conflictes d’assetjament
escolar.
• La majoria pensen que els seus fills, si tinguessin algun problema
d’assetjament, els hi contarien.
 Els nostres alumnes:
• El nivell d’assoliment d’hàbits, en la majoria dels grups està entre
normal i bastant positiva.

9

ASPECTES QUE TENIM EN
CONTRA PER COMBATRE EL
BULLYING.
 Les famílies.
• El nivell cultural de les famílies és mig-baix. Açò no afavoreix el diàleg, i
propicia conductes agressives. Els hàbits que inculquen la majoria dels
pares/mares no són els més adequats.
• Hem de remarcar que hi ha un percentatge molt elevat de pares estrangers
(38,5 %). Els llocs de procedència més importants són: Marroc, Colòmbia,
Equador, Argentina i Uruguai. Per una banda enriqueix, per altra produeix
un rebuig d’alguns alumnes, per raó de raça o cultura.
• Hi ha algunes famílies en les que treballen el pare i la mare durant tot el
dia, restant els nins un poc abandonats. Això fa que els nins passen moltes
hores davant la televisió (2-3 hores diàries), o jugant a la consola (entre
mitja i una hora).
• Quasi el 50 % de pares/mares reconeix que ha fet servir alguna vegada el
càstig físic per resoldre algun problema de conducta del seu fill. I això és el
que aprenen els seus fills per resoldre conflictes amb els companys.
• Un factor molt important a tenir en compte és l’augment de parelles
separades en els darrers anys.

10

 Els alumnes.
• La matrícula dels alumnes varia al llarg del curs, en funció
del treball dels pares/mares, que sol ser eventual en la
temporada d’estiu. Quan augmenta la ràtio hi ha més
problemes de disciplina.
• En 2n i 3r cicle, més del 50% d’alumnes tenen mòvil, i a 1r
cicle també hi ha alguns. Ja sabem la problemàtica que porta
avui en dia, sobretot els que porten càmera. Lògicament no
està permitit portar el mòvil al col.legi.
• Un 20% de l’alumnat té dificultats per continuar el ritme
dels seus companys, el que entorpeix el rendiment global del
curs, afegit als problemes de comportament adjunts.
 Infraestructura.
• Els patis no són massa grossos. Açò fa que hi hagi més
contactes i més tensions.

11

Programes i recursos amb què
compta el centre:
• HABILITATS SOCIALS, que pretén millorar la relació amb els
demés i la capacitat de raonament crític.

• MEDIACIÓ ESCOLAR, que contribueix a potenciar els recursos
personals i socials de que disposa la comunitat educativa, per
atendre aquelles necessitats que puguin generar conflicte o
malestar entre els seus membres.

• SERVEIS SOCIALS: per poder evitar/solucionar problemes
socials i d’altres d’índole familiar, contem amb el recolzament
d’aquest servei.

• 1-2 ORDINADORS per aula connectats a INTERNET. Pot servir
com a font de recerca d’informació per fer el projecte anti-
bullying.

12

ANÀLISI DE LA
ENQUESTA SOBRE EL
BULLYING.
• Durant el curs 2005-06 es va fer una
enquesta als alumnes de primària per
conèixer quin és el diagnòstic actual
de la convivència al nostre centre,
respecte a l’assetjament escolar.

A continuació anem a veure quins
foren els resultats.

13

1. Quines són en la teva opinió les
formes més freqüents de
maltractament entre companys?
• 1. Insultar, posar malnoms.
• 2. Riure’s d’algú.
• 3. Fer mal físic (apallissar,
pegar coces, empentar)
• 4. Parlar malament d’algú.
• 5. Amenaçar, fer xantatge,
obligar a fer coses.
• 6. Rebutjar, aïllar, no ajuntar-
se amb algú, no deixar
participar.
• 7. Altres.

40
30
20
10
0 CP VARA DE REY (Sant Antoni de Portmany)
14
1 2 3 4 5 6 7

2. Quantes vegades, en aquest curs,
t’han intimidat o maltractat
alguns/algunes dels teus companys/es?
• 1. Mai.
• 2. Poques vegades
• 3. Bastants vegades.
• 4. Quasi tots els dies, quasi sempre.

60

40

20

0
1 2 3 4
15

3. Si els teus companys/es t’han
intimidat en alguna ocasió, des de quant
es produeixen aquestes situacions?
• 1. Mai no m’ha intimidat ningú.
• 2. Des de fa poc temps, unes setmanes.
• 3. Des de fa uns mesos.
• 4. Durant tot el curs.
• 5. Des de sempre.

60
50
40
30
20
10
0
1 2 3 4 5
16

4. En quins llocs solen produir-se
aquestes situacions d’intimidació?
• 1. En la classe quan hi ha algun professor.
• 2. En la classe quan no hi ha cap professor.
• 3. En els passadissos.
• 4. En els banys.
• 5. En el pati quan vigila algun professor.
• 6. En el pati quan no vigila cap professor.
• 7. Al sortir de classe.
• 8. En el carrer.

40

20

0
1 2 3 4 5 6 7 8
17

5. Si algú t’intimida, parles amb
algú del que t’ha succeït?
• 1. Ningú m’intimida.
• 2. No parlo amb ningú.
• 3. Amb els professors/es.
• 4. Amb la meva família.
• 5. Amb els companys.

60
40
20
0
1 2 3 4 5
18

6. Qui sol parar les situacions
d’intimidació?
• 1. Ningú.
• 2. Algun professor.
• 3. Alguna professora.
• 4 Altres adults.
• 5. Alguns companys.
• 6. No ho sé.

30
25
20
15
10
5
0
1 2
CP VARA DE4
3 5 6 7
REY (Sant Antoni de Portmany)
19

7. Has intimidat o maltractat algun
company/a?
• 1. Mai no en fico amb ningú.
• 2. Alguna vegada.
• 3. Amb certa freqüència.
• 4. Quasi tots els dies.

80

60

40

20

0 CP VARA DE REY (Sant Antoni de Portmany)
20
1 2 3 4

8.Si t´han intimidat en alguna ocasió.Per
què creus que ho han fet?
• 1. Ningú no m´ha intimidat mai.
• 2. No ho sé.
• 3. Per què els vaig provocar.
• 4. Per què sóc diferent a ells.
• 5. Per què sóc més feble.
• 6. Per molestar-me.
• 7. Per gastar-me una broma.
• 8. Per què m’ho mereixia.
• 9. Altres

50
40
30
20
10
0
1 2 3 4 5 6 7 8 9
21

9. Si has participat en situacions
d’intimidació cap als teus companys, per
què ho has fet?
• 1. Mai no he intimidat a cap company.
• 2. Per què em varen provocar.
• 3. Per què a mi m’ho fan altres.
• 4 Per què són diferents (gitanos , deficients, estrangers, paios…)
• 5. Per què eren més febles.
• 6. Per molestar.
• 7. Per gastar una broma.
• 8. Altres.

80
60
40
20
0
1 2 3 4 5 6 7
22
8

10. Per què creus que alguns
nens/es intimiden a altres?
• 1. Per molestar.
• 2. Per què a ells també els hi molesten.
• 3. Per que són més forts.
• 4. Per gastar una broma.
• 5. Altres raons.

60

40

20

0
1 2 3 4 5
23

11. Amb quina freqüència han ocorregut
intimidacions (posar malnoms, deixar en ridícul,
pegar, donar patades, empentar, amenaçar,
rebutjar, no juntar-se) en el teu col.legi durant
el trimestre?
• 1. Mai.
• 2. Menys de 5 vegades.
• 3. Entre 5 i 10 vegades.
• 4. Entre 10 i 20.
• 5. Més de 20 vegades.
• 6. Tots els dies
50
40
30
20
10
0
1 2 VARA DE REY (Sant Antoni de Portmany)
CP 3 4 5 24 6

12. Què hauria de succeir per què
es solucionés aquest problema?
• 1. No es pot solucionar.
• 2. No ho sé.
• 3. Què facin alguna cosa els/les professors/es.
• 4. Què facin alguna cosa les famílies.
• 5. Què facin alguna cosa els/les companys/es.

40
30
20
10
0
1 CP VARA DE REY (Sant Antoni de5
2 3 4 25 Portmany)

 Actuacions al col·legi:
• Potenciar en les tutories l’educació per la convivència
(activitats PAT, dossiers, resultats de l’enquesta,
internet…).
• Planificar activitats de sensibilització (xerrades,
exposicions, testimonis, taller de premsa, elaboració de fulls
explicatius, projecció de vídeos amb debat, obres de
teatre…)
• Incloure en les programacions d’aula les habilitats socials.
• Seguir amb el programa de mediació.
• Donar pautes d’intervenció als pares/mares dels nens
assetjats i dels assetjadors.
• Supervisar les actituds dels alumnes a l’aula i al pati.
• Informar i donar pautes d’actuació als pares/mares
(dossiers , tauler informatiu).
• Valorar en cada CCP l’aplicació d’aquestes estratègies.
26

 Actuacions en la família.
• Inculcar normes
• Supervisar i controlar la conducta dels fills
fora del col·legi.
• Evitar una disciplina massa dura.
• No ser permissius.
• Mostrar afectivitat als fills/filles.
• Augmentar la comunicació amb els
fills/filles.
• Evitar tensions i baralles en la família.
27

• PROPTOCOL D’ACTUACIÓ:

1. El primer pas serà comunicar la situació d’assetjament en el centre escolar
(a un professor, equip directiu, bústia…).
2. Un professor quan s’entera ho comunica a la comissió de convivència.
3. Recollida d’informació, procedent de varies fonts: observació directa,
professorat, alumnes i família. Per facilitar la recollida d’informació s’ha de
seguir i emplenar un “full de recollida d’informació”.
4. Anàlisi de la informació i mesures a adoptar amb els agressors i amb
l’assetjat.
5. Pla d’intervenció: utilització del mètode Pikas amb els agressors i víctima,
on signaran uns acords, propostes per la tutoria,...
6. Entrevistes amb les famílies de la víctima i dels agressors/es.
7. Informe escrit sobre les mesures preses i registre dels acords signats pels
alumnes.

28

29

RECOLLIDA
D’INFORMACIÓ
• Quan li arriba un cas a la comissió de convivència,
aquesta decidirà sobre la conveniència de la
intervenció de l’EOEP i coordinarà la recollida
d’informació.
• Serà necessari realitzar una observació
sistemàtica en:
 Entrades i sortides del centre, passadissos, canvis de
classe, banys…
 En classe, que és on es produeix l’aïllament, la
intimidació, les burles…
 En l’autobús.
 En les sortides extraescolars.

30

FULL DE RECOLLIDA D’INFORMACIÓ EN
CASOS D’ASSETJAMENT.

31

ANÀLISI DE LA
INFORMACIÓ
• Es reuneix la comissió de convivència per analitzar
els fets i proposar mesures d’urgència si el cas és
greu:
 Mesures per protegir l’alumne/a que ha estat agredit/a:
increment vigilància, canvi de grup…
 Mesures disciplinàries per a l’agressor/es: aplicació RRI.
 Informació a les famílies. Es realitzarà una entrevista
individual amb cada una de les famílies de l’alumnat
implicat garantint la confidencialitat.

32

MÈTODE PIKAS
• El mètode consisteix en una successió
d’entrevistes amb els agressors i agressores del
cas d’assetjament escolar que es tracta i també
amb la víctima, a fi de conscienciar aquells de la
situació. A la part final es produeix una reunió
conjunta en què agressors i víctima es
comprometen a posar fi a l’assetjament escolar.
• Al final de cada entrevista es pretén que cada
alumne arribi a un compromís d’acció per fer més
fàcil la vida de la víctima.
• El mètode s’estructura a través d’unes etapes
descrites per Pikas.

33

Etapes del mètode Pikas.

• ETAPA 1a: Entrevistes individuals (5-10
minuts) amb cada persona del grup
implicat. Es comença pel líder del grup i es
continua amb la resta d’agressors i
agressores. S’acaba entrevistant la
víctima.
• ETAPA 2a: Entrevistes de seguiment amb
cada persona implicada (3 minuts).
• ETAPA 3a: Trobada de grup (mitja hora).
34

Sobre les entrevistes…
• El local ha de ser privat i aillat d’interrupcions.
• Ordre de les entrevistes: primer amb els
agressors, començant pel líder i en últim lloc amb
la víctima.
• A l’hora de l’entrevista cada agressor o agressora
és tret de la seva aula, sense previ avís. Les
entrevistes s’han de fer consecutivament.

35

Fases de l’entrevista:
• 1. CONTA’M.
“M’agradaria parlar amb tu perquè he sentit que…
(víctima) té problemes, què saps sobre això?”
• 2. ACLARIR EL PROBLEMA.
L’objectiu és identificar en què consisteix el
conflicte.
• 3. PROPOSAR SOLUCIONS.
“Què podem fer, què suggereixes per ajudar a…?
• 4. ARRIBAR A UN ACORD O
COMPROMISSOS.
Cada nen entrevistat ha de signar uns acords per
millorar la situació.
36

ORIENTACIONS D’INTERVENCIÓ
AMB ELS AFECTATS

37

ENTREVISTES AMB LES FAMÍLIES
• Amb la família de la víctima:
 Presentació del problema.
 Dades aportades per la família.
 Mesures que ha pres el centre.
 Com pot col.laborar la família (dossier).
 Pla d’actuació del centre.

• Amb la família dels agressors/es:
 Presentació del problema.
 Grau d’implicació i conductes observades en el seu fill/a.
 Mesures que ha pres el centre.
 Com pot col.laborar la família (dossier).
 Pla d’actuació del centre.

38

39

REGISTRE ESCRIT D’ACORDS
SOBRE LES MESURES
DECIDIDES.
Ha de recollir els següents apartats:
 Actuacions amb l’alumnat implicat (víctima,
agressors/es, espectadors/es, grup de
classe, tot l’alumnat).
 Actuacions amb les famílies.
 Col·laboració externa.
 Recursos utilitzats.
 Temporalitat.
 Seguiment i avaluació.

40

ESTRATÈGIES DE SEGUIMENT
DE LA EFECTIVITAT DEL
PROJECTE
• El centre ha d’estar atent a
determinats indicadors que ens van a
informar si el projecte funciona i
està donant els fruits esperats.
• Una de les estratègies de seguiment
podrien ser les llistes de revisió.

41

Llistes de revisió

42

VALORACIÓ DEL PROJECTE
ANTI-BULLYING
• QUI AVALUA?
– El claustre de professors
• Quan avalua?
– Es pot fer una valoració trimestral.
– Es farà un calendari a principi de curs.
• Com avaluar? Criteris
– Grau d’utilitat del projecte.
– Grau de sensibilització dels membres de la c. educativa.
– Si s’ha après a arribar a acords.
– Nivell de participació i col·laboració en el programa.
– Si s’ha fomentat el diàleg.
– Si hem aconseguit dels nostres alumnes una actitud de respecte.
– Grau de satisfacció personal en el treball delsprofessors.
– Implicació dels tutors en la sensibilitzaciódels alumnes front als casos
d’assetjament.

43

Projecte anti bullying cp vara de rey

Recommandé

Recommandé

Contenu connexe

Similaire à Projecte anti bullying cp vara de rey

Similaire à Projecte anti bullying cp vara de rey (20)

Dernier

Dernier (8)

Projecte anti bullying cp vara de rey