1. Autobiografies

2. El significat del meu nom es el fill de l'alegria, es un nom Hebreu. Vaig néixer a Anglaterra (Nottingham). Al 28/10/96. Després vaig anar a Espanya ( Cadiz), on vaig anar a una escola internacional, on vaig fer molts amics. Als tres anys vaig anar a Colombia . On vaig fer moltisims amics i m'ho vaig passar molt bé. Quan vaig tindre que tornar a Espanya em vaig ficar molt trist perque cada dia era com una festa.Cuan vaig arribar a Espanya em vaig adaptar. Pero quan ja estaba adaptat ens vam mudar a Sevilla on tenia cinc anys. A sevilla ens vam quedar poc perque teniam que anar a Catalunya (Sant cugat.) Em vaig quedar 3 anys perque despres ens vam mudar a Sant Pere de Ribes. M'ha agradat molt viatjar i coneixer el mon, anar a moltes escoles. El viatge que m'ha agradat mes es anar a chile es un lloc impresionant i espero que pugi veure molts llocs diferents i veure mes d'aquest mon impresionant. Isaac

3. Ara coneixereu mes de mi, i espero que pugi coneixer mes de vosalres.

4. Marc Raventós

5. AUTO BIOGRAFIA Em dic Marc Raventós Pintos i tinc 12 anys, vaig neixer al dia 21 de decembre del 1996 i Visc a Sant Pere de Ribes. Vaig al institut Ies Montgros i aquet isntitut no utilitzem llibres ho fem tot amb ordinador. Magrada molt viatja i per aixo he anat a Asturias,al delte de l'Ebre i al Delte de l'Ebre vam fer una excursio amb bici amb els meus amics Asturias vaig hasta amb els meus tiets cosins i la meva avia vaig fer el trajecte amb cotxe vam sortir de casa a las 7 del mati, va ser llarg pero tambe divertit vam fer moltes prades i pre aixo vam arribar a les 10 de la nit. Jo mai habia estat a Asturias i em va i em va agradar molt. Magarda molt jugar a futbol i per aixo me he apuntat a la Blanca Subur de Sitges. Abans habia jugat amb l'equip de sant pere ,pero no em va agradar molt i em vaig desapuntar.

7. Adrià

8. AUTOBIOGRAFIA El meu nom és Adriá Franch Martin, la meva historia comença quan els meus pares es van conèixer en un viatge de negocis a Estambul, la meva mare es diu Maribel Martín i el meu pare es diu Albert Franch . Jo vaig ser el seu primer fill i vaig néixer al dia quatre de Juny de 1996 a la clínica Dexeus que esta a Barcelona . La primera persona de la meva família que em va veure, va ser la meva avia Maria que és la mare de la meva mare, al dia següent van venir tots a coneixem, tinc un tiet de part del meu pare que es diu Enric, igual que el meu avi . El meu tiet Enric és el pare dels meus cosins Genis i Gerard que són bessons, són molt divertits i amb ells m'ho passo super bé . El meu pare només té un germà i la meva mare té dos pèro viuen lluny i casi no els veig, un a Costa Rica i l'altre a Eivissa. En total tinc set cosins. El meu primer any vaig viure a Vilanova i la Geltrù, que és una ciutat petita que està a prop del poble on visc ara que és diu Sant Pere de Ribes. La veritat es que no tinc records de la meva vida allí, tret d'una veïna que sempre em feia gracies i em donava petons. Després els meus pares van comprar el pis en el que vivim ara i ja no ens em mogut d'aquí. M'agrada molt el poble, aquí tinc els meus amics, també tenim la platja molt a prop i si volem anar a Barcelona a veure als avis és un moment . Quan vaig arribar a aquest poble, els pares em van apuntar a un guarderia que està darrera de casa meva, és diu Bon Aire i recordo que era molt divertida, per carnestoltes sortíem per el poble disfressats i després fèiem una festa per tots, pares i nens i menjaven moltes coses dolçes. En aquesta guarderia vaig fer els meus primers amics, la Laia l'Albert i altres. Quan ja estava a punt d'acabar el meu cicle allí va augmentar la meva família, va arribar el meu germà Albert i la meva tranquil·litat es va acabar. Jo tenia quasi tres anys. El meu germà va néixer el dia cinc d'abril de 1999 . La meva mare sempre m'explica que jo ho vaig passar fatal i que no em feia gens de gracia això de tenir un germà. Pèro ja estava aquí i em vaig haver d'aguantar.. Era un nen d'ulls blaus molt tranquil que encandilava a tothom. Al principi no es movia gaire pero quan va començar a gatejar em tornava boig, m'ho tocava tot, les meves joguines, els meus dibuixos, tot lo que volia, i la mare no li deia res, sempre em deia :que era petit i que tenia que tenir paciència. Era un rotllo. .Per sort aviat vaig començar a l'escola i ja no el veia tant. La meva nova escola és deia Costerets i acostumat a una guarderia petita em va semblar gegant, el pati era inmens. La nova escola va ser una gran aventura, cada dia descobríem alguna cosa nova, van ser uns anys fantàstics, tinc molts records bons d'aquella època , allí vaig fer els meus millors amics, el Marc R, el Marc B, el Daniel, el Victor i un munt més. De tots els mestres que vaig tenir als que més m'estimo són l'Abel i la Marisa. Els anys de preescolar recordo sobretot els racons i lo bé que m'ho passava. A primer i segon ens van ensenyar a escriure bé i les taules de multiplicar. ¡Quin rotllo!. A segon i tercer varem fer un munt d'excursions amb el Lluis que era el nostre professor. La meva mare és d'Eivissa i sempre anem allí per les vacances, la meva família té una finca molt gran, i el meu germà i jo sempre correm com a cabres i ens ho passem pipa. Allí tenim la major part de la meva família i com som els més petits ens mimen moltissim. Ara farà tres anys que tenim un apartament allí i sempre que podem ens escapem uns dies, la veritat és que allí soc molt feliç, anem sempre a la platja, i ara que tenim un Kayac, ja no ens treu ningú de l'aigua. A Eivissa l'aigua és molt neta i es pot fer submarinisme. !Ah! Abans estava explicant els meus curssos de l'escola i m'havia quedat a cinquè, la veritat és que a cinquè i a sisè vaig aprendre a treballar de debò, amb la Marisa i l'Abel em va agradar molt treballar, també vaig fer excursions molt divertides, recordo una que era a Tarragona i que varem creuar el pont del diable, feia molta por, perquè estava molt alt i la barana era molt baixeta. També varem preparar la festa de final de curs i vem fer un vall i com soc una mica patós em va costar força, pero al final va quedar fantàstic i els pares estaven al·lucinats, aquella festa va ser maca i alhora trista perquè ens despediem dels amics i l' escola , els companys de les altres classes ens van donar moltissimes coses. També les colònies van ser fantàstiques. Sant Pere de Ribes és al Garraf i en aquesta comarca hi ha molta tradició carnavalera, cada any ens disfressem, la meva iaia Maria ens fa unes disfresses xulísimes i anem a Sitges a divertir-nos. També a l'escola organitzen una sortida de comparses, i jo participo des de el primer any amb la meva millor amiga que és la Noa. M'agrada molt aquesta sortida perquè ens fem un regal i després llencem caramels per tot el poble, ballant i saltant amb la música d'una orquestra que ens segueix. I quan acabem anem a sopar a un restaurant tots plegats, i ara anem a sopar sols , sense els pares. Aquest any només vem sortir la Noa ,jo ,el Daniel i l'Anna. La resta de companys no s'han animat , pero l'any passat va sortir quasi tota la classe. Tot a canviat força ara al institut. Aquest any tot són novetats, l'institut és ben diferent de l'escola, els pares ja ens deixen anar amunt i avall sols, bé no massa, pero més que abans. L'horari també és diferent , tenim dues tardes lliures , i en comptes de entrar a les nou entrem a les vuit i mitja. Aquest any també em fet sortides amb la colla d'amics a cases de colònies, ens ho passem molt bé. Varem fer una costellada a la masia d'en Cabanyes, un sortida a una casa de colònies a Figueres i una sortida de tres dies a la Cerdanya per esquiar.

11. Biografia Nicolás Sala Raventós Home Suite Home - Català 1r ESO A

12. Vaig néixer el 1 d'agost de 1996, en Bogotà, Colòmbia, a les 2:12 hores, la meva alçada era 47cm, i pesava 2,550kg. Tenia els ulls grisos i blaus i el pèl ros (encara que no tenia molt). En menys de 2 anys ja havia recorregut mig món, des de Bogotà a Buenos Aires, Argentina i Barcelona, Espanya. Vaig arribar a Sant Pere a l'octubre de 1998, amb 2 anys complerts, pesava 8kg i la meva alçada era 70cm, els meus ulls eren marrons, com ara, i el meu pèl ros, llis i curt. Vaig realitzar 1 any de guarderia, després P3, P4 i P5 entre el Els Costarets i La Riera, i tota la primària en el Pi. Ara estic a l'institut IES Montgròs, a 1r de ESO.

13. La meva família està repartida pel món. En Colòmbia està tota la família de la meva mare (avis, oncles, cosins…). En Argentina, els pares del meu pare i la meva germana Catalina de 21 anys. De Colòmbia no recordo gens, tan sols vaig viure un any allí. D'Argentina sí, ja que he tornat fa quatre anys. Va ser molt divertit, vam anar només el meu pare i jo, i vam decidir donar-li una sorpresa a 'Caté', la meva germana. La vam anar a buscar a la sortida de l'institut i la Vam seguir pel carrer fins que ens topem amb ella. Quina sorpresa es va dur!. Els meus avis, Norma i Jorge, sabien de la nostra visita però van guardar el secret. Encara que estiguin lluny, cada setmana parlo per telèfon amb tots. Els meus avis, José María i Pilar, a Colòmbia, volen que vagi a visitar-los en l'estiu. Veuré si puc anar, ja que els bitllets són una mica cars.

14. Des de finals de 1999 que m'he muntat els patins fins avui. He jugat en 3 clubs d'hoquei diferents, Ribes Club Patí, on el meu millor any ho vaig acabar participant en les finals del campionat Catalunya ‘B’ en la temporada 2004-05, el Club Esportiu Cornellà, on vaig assolir ser Sotscampió de Catalunya, Sotscampió d'Espanya i Campió del Torneig Internacional Jeuneve en Ginebra, Suïssa, donant suport a l'equip aleví del Cornellà en la temporada 2006-07, i quart classificat en el Campionat de Catalunya, categoria infantil, en la temporada 2007-08. Entre el Ribes i el Cornellà vaig jugar un any en el Club Patí Sitges (2005-06), club on jugo en l'actualitat.

15. AUTOBIOGRAFIA DE MARC BATET ORTEGA

16. MARC BATET ORTEGA Em dic Marc Batet Ortega. Vaig néixer fa 12 anys a la Clínica de Nuestra Senyora de Lourdes, el 1-8-1996, a Barcelona. Després de sortir de l'hospital, vaig estar 3 anys visquen a Barcelona. Quan el meu germà va neixa, vam venir a viure a Sant Pere de Ribes. Tinc 12 anys, soc mogut però també soc llest, soc àgil en els esports, especialment el hoquei, que es el que més m'agrada.

24. FI