2. Els instruments de vent del grup del metall
consisteixen en un tub llarg i estret de metall
(llautó, bronze, argent o alpaca), que va
eixamplant-se gradualment des de l'embocadura fins
al pavelló (també anomenat campana). El tub, per
tant, té forma cònica.
L'embocadura l'anomenen "boquilla“,
BROQUET.
El so es produeix a partir de la vibració dins
l'embocadura dels llavis de l'instrumentista.
4. TROMPETA
La trompeta és el més petit dels instruments del grup del metall, per tant, el
que fa les notes més agudes.
La seva potència i brillantor la van fer imprescindible en cerimònies militars,
religioses i civils. Encara ara, les cornetes militars són descendents directes
d'aquelles trompetes sense pistons.
5. TROMPA
La trompa, també anomenada corn, té un tub la llargada del qual supera els 7
m. Es combina amb una embocadura relativament xicoteta, cosa que, gràcies
també a la seva gran campana, li dóna el seu timbre dolç entre els del grup
del metall.
Al igual que la trompeta, les trompes ténen tres pistons.
6. TUBA
La tuba és el representant del grup de més recent invenció.
És l'instrument més greu del grup dels metalls.
Va nàixer amb tres pistons, com la trompeta i la trompa, però ara n'hi ha de
quatre, cinc i fins a sis.
Van nàixer també instruments més petits, com el bombardí, de quatre
pistons.
7. TROMBÓ DE VARES
El nom del trombó ve de l'italià i, en principi, no significava una altra cosa
que trompeta gran.
També existeix el trombó de pistons.
