Ud 2015 entregar

1
ÍNDEX
1.INTRODUCCIÓ 2
2.IDEA GLOBAL DE LA UD 3
3.DIAGNÒSTIC INICIAL:   4
- Anàlisi de l’entorn
- Marc teòric
- Característiques dels aprenents
- Resum diagnòstic
4.OBJECTIUS DE LA UD 11
5.CONTINGUTS 12
6.ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE 17
7.TEMPORALITZACIÓ 18
8.ACTIVITATS I CRITERIS D’AVALUACIÓ 23
- Avaluació objectius
- Instrument d’avaluació
9.ESTRATÈGIES DIDÀCTIQUES 30
- Metodologia
- Estils d’ensenyament
- Gestió i organització
- Sessió exemple
10.CONCLUSIONS 33
11.BIBLIOGRAFIA 35

2
1. INTRODUCCIÓ
Aquesta tasca d’elaboració d’una unitat didàctica forma part de l’assignatura
Programació de l’ensenyament de l’activitat física i l’esport, impartida pel
professor Carles González Arévalo, al segon semestre del segon curs de
Ciències de l’Activitat Física i l’Esport.
La nostra unitat didàctica està dirigida per alumnes de 4rt de Educació
Secundària Obligatòria, i pensada per dur-la a terme en el segon trimestre del
curs.
El motiu de l’elecció d’aquesta temàtica és el futur laboral. Un cop acabada la
formació universitària, la nostra primera opció és seguir en l’àmbit educatiu, i
per tant tenir la possibilitat d’estar situades en l’àmbit l’aboral en un centre
educatiu. Per això trobem òptim i de gran utilitat realitzar ara, en l’etapa de
formació, aquest tipus de pràctiques que ens serveixen per aprendre i millorar
sobre programació i que ens serà imprescindible en un futur. També ens ajuda
a tenir més eines i recursos per a la possible situació laboral futura i anar
guanyant experiència en la tasca de programació.

3
2. IDEA GLOBAL
La nostra Unitat Didàctica va dirigida als alumnes de quart d’ E.S.O, que tenen
entre 15 i 16 anys, nascuts a l’any 98. Per tant aquesta UD es compren dins
l’àmbit d’educació física escolar, en l’horari lectiu. Aquesta programació anual
consta de tres unitats didàctiques, una per trimestre. La que es presenta en
aquest document és la segona i correspon a l’àrea de jocs i esports.
La finalitat global dels aprenentatges és treballar tots els aspectes específics
marcats pel currículum d’educació secundaria obligatòria respecte el contingut
del bloc de jocs i esports.
Tanmateix aquests continguts específics han de servir per assolir les deu
capacitats pròpies de l’educació física que venen determinades dins el mateix
currículum d’educació secundaria obligatòria.
L’objectiu global és desenvolupar les capacitats cognitives, físiques,
emocionals i relacionals vinculades a la motricitat i adquirir formes socials i
culturals de la motricitat, l'educació en valors i l'educació per a la salut.
A partir d’aquí ens plantegem objectius específics de cada contingut treballat en
les sessions que ens portin a l’assoliment de les capacitats esmentades.
La durada de la Unitat Didàctica és d’un trimestre. L’horari escolar consta de
dues sessions d’educació física per setmana i aquestes tenen una durada
d’una hora. Per tant cada més contarem aproximadament amb 8 sessions, 24
al trimestre, sense tenir en compte ponts, setmana santa i algun dia no lectiu en
el calendari. Aquesta Unitat Didàctica s’ubica concretament al segon trimestre
del curs, just després de cursar el bloc d’expressió corporal i abans del bloc de
condició física, salut i activitats en el medi natural.
El mètode principal serà el d’instrucció directa o de reproducció de models i
dins d’aquests emprarem diferents tipus d’activitats, depenent de la tasca, jocs
o formes jugades, competicions, treball en cooperació, entre d’altres.
La avaluació dels nostres objectius es farà amb una metodologia
d’aprenentatge continuat, amb l’ajuda de graelles d’observació, les quals ens
permetran mantenir un registre de l’assoliment dels criteris d’avaluació
preestablerts que marca el currículum relacionats amb els continguts treballats
en aquest bloc específic.

4
3. DIAGNÒSTIC INICIAL
3.1 ANÀLISI DE L’ENTORN
La nostra unitat didàctica va dirigida als alumnes de 4t d’’E.S.O del Col·legi
Sant Gabriel. El col·legi està situat a Sant Adrià de Besòs, Barcelona,
concretament al carrer Ricart número 8-14, al costat del Centre cultural i
Esportiu Polidor. És un centre religiós i de tipus concertat. En aquest col·legi
s’imparteixen quatre etapes educatives com són educació infantil, primària,
secundària obligatòria i batxillerat. Ens proporcionen unes instal·lacions molt
adequades a les funcions del nens i nenes, sobretot en l’àmbit de l’activitat
física i l’esport com són, un pati descobert dividit en quatre zones:
- Porxo amb uns 45 metres de llargada i 20 d’amplada.
- Zona de jocs adaptada a nens d’educació infantil d’uns 45 x 30 metres.
- Pistes de bàsquet: dues pistes de bàsquet de ciment.
- Pista de futbol de sorra d’uns 45 x 90 metres.
També, tenim a la nostra disposició un pavelló poliesportiu de bàsquet i futbol
sala, un gimnàs cobert amb pista de bàdminton ,
una sala de psicomotricitat i vestidors.
Tot i que no es troba dins del recinte, a uns 10
metres trobem el Centre Esportiu Polidor que
també ens ofereix una piscina coberta.
Pel que fa al material comptem amb un ampli
repertori:
BÀSIC
25 pilotes de goma i plàstic / 30 mocadors / 6 xiulets / Cons, piques i cèrcols /
2 cronòmetres/ Petos de colors / 5 cordes per saltar
BÀSQUET 27 pilotes / 4 cistelles mòbils.
NATACIÓ
2 porteries aquàtiques / 30 pull-boys/ 32 taules /15 pilotes d’aigua / 33 xurros.

5
Per poder mostrar de manera molt evident i visual el diagnòstic inicial utilitzem
la metodologia DAFO, que ens permet observar i valorar els punts forts i febles
amb els que ens podem trobar i així treballar sobre aquests anticipadament.
OPORTUNITATS AMENACES
Anàlisiextern
-És una assignatura obligatòria en
l’educació secundària.
-Tenir instal·lacions idònies
-Poder comptar amb altres
instal·lacions properes al centre
educatiu que ofereixen activitats
alternatives.
-Disposar de material divers i idoni
per a aquest tipus de pràctiques.
-Ens trobem en un entorn molt
favorable en relació amb els
alumnes.
-Flexibilitat d’horaris en les
instal·lacions, ja que poden estar
ocupades per altres grups.
-Manca de temps per dur a terme el
que proposem per les poques hores
de pràctica.
-Possibles conflictes entre alumnes
segons els diferents tipus d’activitats
proposades.
FORTALESES DEBILITATS
Anàlisiintern
-Ser una grup classe en la que el
nombre d’alumnes és tancat.
-La majoria de nens tenen
coneixements previs.
-És una edat on els nens ja han
assolit un cert nivell físic de força i
coordinació per dur a terme
qualsevol activitat.
-Els alumnes es coneixen entre ells.
-Treballar amb nenes i nenes d
’entre 15 - 16 anys, edat adolescent
i crítica per a molts d’ells.
-Els alumnes no mostrin ganes o
interès per fer l’activitat.
-Possibles estereotips sobre esport
entre nens i nenes.
- Massa diferència de nivells entre
alumnes.

6
3.2 MARC TEÒRIC
La matèria d’educació física té un rol clau en la millora del desenvolupament
personal i social dels alumnes i en el desenvolupament de les competències a
assolir durant la etapa d’ensenyament obligatòria.
Durant aquest període els alumnes han d’ interioritzar la importància que té la
pràctica d’activitat física continuada per a la millora de la salut i com aquesta
pot suposar una bona inversió del temps de lleure. Per aconseguir-ho, cal
vincular la pràctica d’activitat física a una escala de valors, actituds i normes i al
coneixement de l’efecte que té el treball del cos sobre la salut, el creixement
personal i la millora de la qualitat de vida.
Trobem dos competències pròpies de la matèria, la primera és la comunicativa,
que es treballa a través de l’experimentació del cos i el moviment com
instruments d’expressió i comunicació de sentiments i emocions, tant
individuals com grupals; i la segona la social, que se centra en les relacions
interpersonals per mitjà de l’adquisició de valors, transferits a través de jocs i
esports, activitats a la natura i manifestacions corporals d’expressió.
Cal assenyalar la contribució de la matèria d’educació física en el
desenvolupament de les competències bàsiques, remarcant com a principal el
coneixement i interacció amb el món, mitjançant el propi cos en els diferents
espais que es poden trobar i el coneixement, la pràctica i la valoració de
l’activitat física per la preservació i millora de la salut.
Contribueix, alhora, a l’assoliment de la competència social i ciutadana, ja que
es treballa l’acceptació de normes col·lectives i la convivència i col·laboració
entre iguals, i la crítica dels valors socials envers l’activitat física i l’esport.
Es desenvolupa el coneixement d’un mateix i de les pròpies possibilitats i
carències, l’autosuperació, perseverança i actitud positiva i l’organització
individual i col·lectiva que contribueixen, alhora, a la competència d’aprendre a
aprendre i a l’autonomia i iniciativa personal.
En aquesta unitat didàctica treballarem els següents dos grans grups de
continguts que apareixen en el Currículum educació secundària obligatòria –

7
Decret 143/2007 DOGC núm. 4915 pel 4t curs de la secundària: els jocs i
esports.
Des de la perspectiva de la Educació Física Escolar, Parlebas (1988) defineix
l’esport com “el conjunt finit i enumerable de les situacions motrius, codificades
com a forma de competició i institucionalitzada”.
La educació física utilitza l’esport com a mitja fonamental per aconseguir uns
propòsits. Mitjançant la realització pràctica, els alumnes reben influències
físiques, psíquiques e intel·lectuals que proporcionen i condicionen canvis
estructurals i funcionals en l’organisme provocant condicions favorables per
desenvolupar el valor, la disposició, el domini i disciplina entre d’altres... La
complexitat de moviments i desplaçaments en l’esport i les seves variants
tècniques, tàctiques i estratègies possibiliten un ampli desenvolupament de la
cultura del moviment.
Matveiev (1975) estableix una classificació d’esport en funció de l’esforç físic
que requereix. D’aquesta manera estableix cinc categories:
Esports acíclics Predomina la intensitat màxima: atletisme.
Esports predomini de resistència. Intensitats altes o baixes: natació, atletisme...
Esports d’equip Alta intensitat amb pauses : bàsquet, futbol...
Esports de combat o lluita Enfrontament entre individus: lluita, esgrima
Esports complexos i proves múltiples
Esforços molt diversos: gimnàstica
esportiva...
D’aquesta classificació hem escollit dues categories com són esports d’equip,
esports amb predomini de resistència.
La educació física, utilitza com a gran part del seu contingut, l’ensenyament a
través del joc. Juan Miranda (1970), defineix el joc com un “acte lliure, executat
amb tensió de gran valor social que permet descarregar energia física i
psíquica , expressar l’inconscient i afirmar la personalitat que constitueix una
realitat i un fi en si mateix i que implica un compromís”
El joc, constitueix la part més potent per educar, aprendre i desenvolupar-se. El
joc com a mitjà de la educació física ha d’aparèixer en tot el programa d’estudi

8
a través de les diverses modalitats, mitjançant jocs per al desenvolupament de
determinades habilitats, capacitats i coneixements i jocs esportius.
Caillois (2003), ens mostra una sèrie de punts explicant-nos que produeix el joc
en el nen com son: Es manté diferenciat de les exigències i limitacions de la
realitat extern, interactua amb els seus iguals, el fa funcionar de manera
autònoma...
És a dir, l’educació física ens ajuda al desenvolupament integral de l’individu,
en tots els seus àmbits, no només en el físic.
3.3 CARACTERÍSTIQUES DELS APRENENTS
Aquesta Unitat Didàctica està destinada a un total de 50 alumnes d’entre 15 i
16 anys d’edat, els quals es troben actualment en el quart curs de l’Educació
Secundària Obligatòria (ESO). Es troben repartits en dues classes de 25
alumnes cadascuna. D’aquests 50 alumnes 23 d’ells són noies i 27 nois,
repartits de manera igualitària entre una classe i l’altre, per tant, el nombre de
nois i noies en una mateixa classe es bastant semblant. Tots els alumnes són
de nacionalitat catalana excepte dos d’ells que són de nacionalitat marroquina.
Ens trobem en una etapa bastant complicada com es l’adolescència, època de
canvis que poden suposar alguna complicació l’hora de realitzar alguna
pràctica. Tot i això, ens trobem davant d’un grup de nens i nenes amb unes
característiques molt positives on predomina la cohesió i la igualtat que existeix
entre diferents sexes. Existeix un alt grau de participació en activitats físic-
esportives per part de la majoria dels alumnes, encara que ens hi trobem amb
una minoria poc participativa. Podem afirmar el que ens diu Cagigal (1975,
1966) ”la majoria de nois s’interessen més per la pràctica esportiva que no pas
les noies.”
Observem tal i com diu Piaget que “existeix una clara diferencia en el
desenvolupament físic de l’home respecte les dones en aspectes com la
velocitat”. Es caracteritzen per ser un grup en el qual els agrada compartir
experiències. Concretament un 70% dels alumnes mostren un interès per
l’activitat física i l’esport vers un 30% que no.

9
Cal remarcar que aquestes sessions són d’assistència obligatòria, ja que
tractem una assignatura curricular dins d’aquesta etapa de formació i per tant,
les expectatives i actituds de cada alumne a l’hora de la pràctica poden ser
diverses.
En aquest gràfic es mostra la participació esportiva segons el nivell escolar i
com podem comprovar, de la primària a la Secundaria, etapa que correspon a
aquesta Unitat Didàctica, hi ha una gran caiguda del nombre d’alumnes que
participen en aquest tipus d’activitats. Concretament un 96.277 dels alumnes
deixen la pràctica esportiva en aquesta transició d’etapes, és a dir, gairebé la
meitat.
Pla català d'esport a l’escola (PCEE) - Participació al PCEE segons nivell d'estudis - 2012-2013
Nivell d'estudis Total
n
Infantil 42.042
Primària 178.827
Secundària obligatòria 82.550
Secundària Post-
Obligatòria 9.362
Total 312.781
Font: Observatori Català de l'Esport, 2014; a partir de Consell Català de l'Esport, 2014

10
3.4 RESUM DEL DIAGNÒSTIC
Un cop fet el diagnòstic el següent pas és plantejar els objectius de la Unitat
Didàctica. Aquests tindran com fonament les condicions de l’entorn, el marc
teòric i les característiques dels nostres aprenents.
En l’anàlisi de l’entorn em pogut veure que partim amb moltes oportunitats i
fortaleses, i que les amenaces i debilitats treballades amb antelació poden ser
molt són minoritàries. Amb bones instal·lacions i amb les condicions adequades
podem dur a terme unes sessions molt motivants i útils per l’alumnat.
Per altre banda al marc teòric s’exposen diferents referències que ens ajuden a
fonamentar amb una base teòrica i sòlida, tota la posterior pràctica que
realitzarem. Conèixer aquests conceptes abans de la pràctica és
imprescindible per a dur a terme una programació i una realització de les
activitats òptima.
Per acabar, s’han exposat les característiques dels aprenents. Les descripcions
són a nivell global del grup classe, basada en l’observació i en informació
proporcionada pel propi centre, ja que no tenim accés a nivell personal.
Un cop recollida aquesta informació, ens trobem al punt de partida per a la
definició dels objectius de la nostra Unitat Didàctica. En ells apareixen aspectes
centrats en els procediments sobre la millora de la tècnica individual, la tàctica i
el reglament dels diferents esports i jocs, entre d’altres aspectes de caràcter
actitudinals per la millora personal.

11
4. OBJECTIUS
La matèria d'Educació Física en l'etapa de l' ESO, ha de contribuir no només a
desenvolupar les capacitats instrumentals i a generar hàbits de pràctica
continuada de l'activitat física, sinó que a més, ha de vincular-la a una escala
de valors, actituds i normes i al coneixement dels efectes que té sobre el
desenvolupament personal. En aquest apartat s’exposen els objectius
específics d’aquesta Unitat Didàctica, els quals es presenten a continuació
Els alumnes aprenents, en finalitzar la Unitat Didàctica han de ser capaços de:
1. Executar un escalfament adequat a les característiques personals i de
l’activitat física que es realitzarà posteriorment, en 15 minuts.
2. Reproduir el model tècnic del moviment propi d’un esport determinat en
una situació sense oposició.
3. Mostrar els coneixements tàctics i estratègics dels diferents jocs i
esports treballats en una situació de joc o competició.
4. Actuar amb consciència corporal i aconseguir major domini i control en
les accions de joc real.
5. Adaptar-se al treball en equip valorant les pròpies capacitats i les dels
companys per aconseguir un objectiu comú.
6. Acceptar, enumerar i respectar les normes pròpies de cada esport o joc i
aplicar-les dins la sessió pràctica.
7. Apreciar la cooperació o oposició entre nois i noies indistintament i entre
grups heterogenis de companys.
La matèria d'Educació Física en l'etapa de l' ESO, ha de contribuir no només a
desenvolupar les capacitats instrumentals i a generar hàbits de pràctica
continuada de l'activitat física, sinó que a més, ha de vincular-la a una escala
de valors, actituds, normes i al coneixement dels efectes que té sobre el
desenvolupament personal.

12
5. CONTINGUTS
Els continguts que trobem dins aquesta Unitat Didàctica estan totalment
relacionats amb els objectius exposats amb el punt anterior. Aquests continguts
són la base per a poder construir posteriorment les activitats d’ensenyament-
aprenentatge. Els continguts tenen com a finalitat assolir els objectius
proposats. Per tant, per assolir un objectiu cal adquirir tots els continguts que
amb ell s’hi relacionen.
Seguidament s’exposen els continguts generals que intervenen en aquesta
Unitat Didàctica.
- Realització de jocs i esports individuals, d'adversari i col·lectius de oci i
recreació.
- Pràctica dels fonaments tècnics, tàctics i reglamentaris dels esports
d'adversari que requereixin la utilització d'un implement.
- Planificació i organització de tornejos en què s'utilitzin sistemes de
puntuació que potenciïn les actituds, els valors i el respecte de les
normes.
- Valoració crítica de l'esport de competició i del tractament del cos en els
mitjans de comunicació.
- Valoració dels jocs i esports com a activitats físiques d'oci i temps lliure i
de les seves diferències respecte a l'esport professional de competició.
- Acceptació de les normes socials i democràtiques que regeixen en un
treball en equip. Posada en pràctica a través de diferents jocs
cooperatius.
- Realització i valoració de tasques cooperatives i competitives.
Donat que els continguts són claus per assolir els objectius, a continuació es
presenta una graella on cada contingut està relacionat amb el número
d’objectiu corresponent.

13
CONTINGUTS OBJECTIUS
Realització de jocs i esports individuals, d'adversari i
col·lectius de oci i recreació.
1, 3, 4, 5, 6, 7
Pràctica dels fonaments tècnics, tàctics i reglamentaris dels
esports d'adversari que requereixin la utilització d'un
implement.
2, 3,
Planificació i organització de tornejos en què s'utilitzin
sistemes de puntuació que potenciïn les actituds, els valors i
el respecte de les normes.
1, 5, 6, 7
Valoració crítica de l'esport de competició i del tractament del
cos en els mitjans de comunicació.
4, 5
Valoració dels jocs i esports com a activitats físiques d'oci i
temps lliure i de les seves diferències respecte a l'esport
professional de competició.
4, 5, 8
Acceptació de les normes socials i democràtiques que
regeixen en un treball en equip. Posada en pràctica a través
de diferents jocs cooperatius.
1, 3, 5 ,6, 7
Realització i valoració de tasques cooperatives i
competitives.
5, 6, 7
CONTINGUTS ESPECÍFICS DE CADA BLOC
Per tal de delimitar més els aspectes a treballar en aquesta Unitat Didàctica
s’han separat les setmanes per temàtiques, les de jocs i les d’esports. Pel que
fa a la part d’esports la Unitat consta de tres bloc diferenciats: E1, E2 i E3.
Esports 1 (E1), és en el qual es treballa el bàsquet, Esports 2 (E2), on es fa
natació i Esport 3 (E3), iniciem el bàdminton. A les setmanes destinades a
l’àrea de joc es combinen diferents tipologies de jocs, ja sigui: jocs

14
multitudinaris, jocs de relaxació i tornada a la calma, jocs tradicionals, jocs
populars, jocs d’arreu del món, jocs competitius, entre d’altres.
ESPORTS 1: Bàsquet
 Conceptes i continguts del Joc.
1. Avançar: Conduir.
- Bot:
 D’avanç i per superar al contrari.
 Control
 Protecció
- Canvis de mà:
 Per davant del cos : progressió i regressió
 Darrere del cos.
- Sortides:
 Tancades (creuades).
 Obertes (directes)
2. Avançar: comunicar – amb i sense pilota
- Passades a dues mans:
 Passada de pit
 Passada picada
- Passades a una mà:
 Passada sobre bot.
 Passada picada.
 Passada de pit.
- Recepcions:
 A dues mans
3. Avançar : jocs de peus
- Sortides
- Aturades:
 A un temps
 A dos temps
- Peu de pivot:
 Pivotar

15
 Reversar
4. Finalitzar.
- Aturades
 A un temps o de salt
 A dos temps o de pas.
- Entrades a cistella
 Finalitzant amb mecànica de tir.
- Tirs
 A curta distància
 A mitja distància.
5. Recuperar
- Desplaçaments defensius
 Laterals
 Endarrere
 Endavant
- Posicions bàsiques
 Atac
 Defensa
- Aspectes de reglament.
Mitjançant aquests continguts, realitzarem situacions de joc de 1c1, 2c2 i 3c3.
ESPORTS 2: Natació
- Lleis i principis hidrodinàmics.
- Habilitats bàsiques en el medi aquàtic.
- Estils de natació:
 Crol.
 Espatlla.
 Braça.
- Tipus d’entrada a l’aigua:
 Carpat
 Vertical
 De cap

16
 Encongit.
- Tipus de salts:
 Cap endavant.
 Cap endarrere.
 Invers.
 Amb gir.
- Tècniques de remolc.
- Iniciació al waterpolo.
ESPORTS 3: Bàdminton
- Preparació al cop de bàdminton.
- Pressa de raqueta
 De dreta
 De revers.
- Posició bàsica (posició en el camp)
- Servei
 Llarg
 Curt
- Cops a mà alta des del fons de la pista:
 Clear
 Drop
- Cops de mà baixa a la xarxa:
 Deixada
 Lob
- Desplaçaments:
 Cap a la xarxa
 Camp al fons de la pista
 Laterals
- Aspectes de reglament.

17
6. ACTIVITATS D’ENSENYAMENT – APRENENTATGE
Les activitats d’ensenyament – aprenentatges són les que ens ajudaran a
treballar els continguts citats anteriorment durant les sessions pràctiques i així
assolir els objectius que es pretenen.
En el següent llistat trobem les activitats d’ensenyament – aprenentatge que es
duran a terme a les sessions i les indicacions específiques sobre si formen part
de l’avaluació. L’avaluació inicial ens proporciona informació sobre el punt de
partida sobre el quan es comença a treballar. L’avaluació formativa és aquella
que valora el recorregut de l’alumne de mode continuat, és a dir, es valora el
procés, i l’avaluació final serveix per fer una comparativa entre l’inicial i aquesta
i observar el que s’ha assolit i el que no.
1. Qüestionari per veure quins són els coneixements previs dels alumnes
en relació al joc, l’esport i l’activitat física en general. El qüestionari serà
mitjançant preguntes curtes i tipus test amb una única resposta correcta.
(Avaluació inicial)
2. Pràctica de jocs esportius per fomentar les habilitats motrius bàsiques.
Per exemple: relleus, concursos o formes jugades. (Avaluació
Formativa)
3. Reproducció de models tècnics a nivell esportiu. Per exemple: un
concurs de tir, joc de pilla-pilla amb bot i relleus amb els diferents estils
de natació. (Avaluació Formativa)
4. Execució de jocs tradicionals per tenir un recull d’aquests. Per exemple:
la xarranca, el pica paret i el mocador. (Avaluació Formativa)
5. Reproducció de jocs d’arreu del món per experimentar les formes de joc
d’altres cultures o països i trobar similituds amb les pròpies. Per exemple
el joc de la Mamba, d’origen africà. (Avaluació Formativa)

18
6. Practica de jocs multitudinaris on s’experimenti l’organització d’un grup
amb objectius comuns. Per exemple: Llops, gallines i llebres. (Avaluació
Formativa)
7. Resolució de conflictes a partir d’una situació de joc. Per exemple: dins
dècada competició hi haurà un o dos arbitres que seran els encarregats
de resoldre qualsevol diferència entre equips. (Avaluació Formativa).
8. Realització de competicions esportives on actuïn els components
tècnics, tàctics i estratègics propis de cada esport. Per exemple: 3 contra
3, diferents relleus en natació i partits a 15 punts. (Avaluació
Formativa)
9. Simulació d’una sessió de jocs per grups de 5 alumnes. Per exemple:
Explicar, executar i dinamitzar quatre jocs de diferents tipologies to
aconseguint el seu bon funcionament i garantint el compliment de les
seves normes. (Avaluació Final)
10.Organització d’una diada de tancament a mode de torneig. Per exemple:
Fer una sessió de competicions o jocs competitius, on l’organització, els
grups i el compliment del reglament vagi a càrrec dels alumnes.
( Avaluació Final)
7. TEMPORALITZACIÓ
En aquest espai es presenten tres taules. La primera és la distribució de les
sessions dins el calendari acadèmic, per tal de veure de manera global, com
s’aniran succeint aquestes pràctiques dins de cada un dels mesos en els quals
es desenvolupa aquesta Unitat Didàctica i el seu horari. La segona taula està
dividida en tres parts, és a dir, una taula per mes. En aquestes trobem una breu
descripció més detallada, sobre el que es treballa en cadascuna de les
sessions de manera cronologia, a mode de petita guia. Pel que fa a la ultima
taula, és en la qual s’exposa tota la temporalització sencera, la qual inclou

19
objectius, continguts, activitats, avaluació i marca en quina sessió es
desenvolupa cada aspecte.
Taula 1: Calendari acadèmic trimestral
PLANNIFICACIÓ 2n TRIMESTRE EDUCACIÓ FÍSICA
( 14 Desembre – 01 Abril 2016)
MES 1 MES 2 MES 3
(14 Desembre – 29Gener) (01 Febrer – 26 febrer) (29 Febrer – 1 abril )
15/12/15 Inici +Jocs 2/02/16 E2:Natació 1/03/16 E3:bàdminton
17/12/15 Jocs 4/02/16 E2:Natació 3/03/16 E3:bàdminton
22/12/15
NADAL
9/02/16 E2:Natació 8/03/16 E3:bàdminton
24/12/15 11/02/16 Jocs 10/03/16 E3:bàdminton
29/12/15 16/02/16 Jocs 15/03/16 E3:bàdminton
31/12/15 18/02/16 E2:Natació 17/03/16 Jocs
5/01/216 23/02/16 E2:Natació 22/03/16
SETMANA
SANTA
701/2/16 25/02/16 Jocs a
l’aigua
24/03/16
12/01/16 E1:Bàsquet 29/03/16 Jocs
14/01/16 E1:Bàsquet 31/03/16 Jornada final
19/01/16 E1:Bàsquet
HORARI
Dimarts: 11:30h- 12:30h.
Dijous: 10:00h – 11:00h

20
Taula 2: Descripció de les sessions mensuals
MES 1
15/12/15 Jocs Sessió introductòria al nou trimestre
(qüestionari) + Iniciació al joc
(Característiques general).
17/12/15 Jocs Aplicació pràctica: jocs de cooperació
12/01/16 Bàsquet Iniciació al bàsquet: Què és el bàsquet ? +
Reglament
14/01/16 Bàsquet Tècnica: conducció amb bot, canvis de mà i
sortides.
19/01/16 Bàsquet Tècnica de passada / jocs de peu + inici al
1c1.
21/01/16 Bàsquet Tècnica de finalització + Inici al 3c3
26/01/16 Bàsquet Treball defensiu + situacions reals (1c1, 2c2,
3c3)
28/01/16 Bàsquet Situacions reals de joc.
MES 2
2/02/16 Natació Classe teòrica: introducció al medi aquàtic –
lleis i principis aerodinàmics.
4/02/16 Natació Familiarització amb el medi aquàtic +
entrades + salts.
9/02/16 Natació Estils de natació
11/02/16 Jocs Jocs de cooperació i oposició
16/02/16 Jocs Jocs d’arreu del món
18/02/16 Natació Estils natació + tècniques de remolc.
23/02/16 Natació Iniciació al waterpolo (molt bàsica)
25/02/16 Jocs
aquàtics
Sessió de cloenda ( jocs en el medi aquàtic)

21
MES 3
1/03/16 Bàdminton Sessió introductòria + Reglament.
3/03/16 Bàdminton Posicions bàsiques + preparació al cop de
bàdminton.
8/03/16 Bàdminton Cops a mà alta i baixa + desplaçaments
10/03/16 Bàdminton Serveis i aplicació de les sessions anteriors.
15/03/16 Bàdminton Recopilatori final + partits
17/03/16 Jocs Simulació sessió de jocs en grups de 5.
29/03/16 Jocs Recopilatori de tots els jocs vistos a les
sessions anteriors.
31/03/16
Jocs i
esports
DIADA ESPORTIVA
Taula 3: Temporalització completa de tota la Unitat Didàctica
(fotografía extreta d’un altre document)

23
8. ACTIVITATS I CRITERIS D’AVALUACIÓ
En aquest apartat s’especifica per cadascun dels objectius establerts una
activitat d’avaluació i uns criteris que determinaran com serà aquesta avaluació,
amb una puntuació corresponent. S’avaluarà de manera continuada tenint
sempre en compte la progressió d’aquest aspecte durant el trimestre tant
quantitativament com qualitativament.
Cada criteri està puntuat en tres escales. Si es compleix, s’atorga una
puntuació de 2 punts. Si es compleix amb dificultat la puntuació és de 1 punt i
si no es compleix la puntuació és de 0 punts. En el cas de l’objectiu numero 2,
al haver d’avaluar cada model tècnic per separat les puntuacions són de 1, 0’5
o 0 punts. L’ instrument d’avaluació, és una graella per a cada objectiu, en la
quan també tenim opció per fer observacions o anotacions que es creguin
pertinents de cada alumne
1. Executar un escalfament adequat a les característiques personals i
de l’activitat física que es realitzarà posteriorment, en 15 minuts.
Es pretén que l’alumne sigui capaç de realitzar, dinamitzar i desenvolupar un
escalfament de 15 minuts que sigui adequat per a la posterior activitat que es
durà a terme en la sessió pràctica. Cada alumne tindrà varies oportunitats per
assolir aquest objectiu, ja que en cada sessió dos alumnes s’encarregaran de
dinamitzar aquesta part de la sessió.
Activitat d’avaluació: Dinamitzar en dues sessions la part de l’escalfament
corresponent per a la pràctica posterior.

24
Criteris d’avaluació i instruments d’avaluació:
EXECUCIÓ D’UN ESCALFAMENT
Nom de l’alumne:
___________
Si
(2p)
Amb
dificultat
(1p)
No
(0p)
Puntuació Observacions
CRITERIS
D’AVALUACIÓ
Coneix els exercicis propis
d’un escalfament
Coneix les característiques de
cada exercici
Sap realitzar un escalfament
segons les necessitats
TOTAL
2. Reproduir el model tècnic del moviment propi d’un esport
determinat en una situació sense oposició.
L’alumne al finalitzar la Unitat Didàctica ha de conèixer i ser capaç de reproduir
el model tècnic transmès de cadascun dels esports treballats durant el
trimestre, en una situació de joc, sense oposició.
Activitat d’avaluació: Tasca analítica on es pugui observar el compliment
d’aquests requisit en cadascuna de les accions o moviments específics de cada
esport. Dins cada esport s’avalua l’execució de tres models tècnics, per tant, hi
haurà una taula per cada model tècnic avaluat.
Al bàsquet aquests models tècnics són: bot, tir i posició defensiva.
A natació els models tècnics són: estils ( crol, espatlla i braça), salts i remolc.
A bàdminton els models tècnics són: pressa, servei i cops.

25
MODEL TÈCNIC
Nom de l’alumne:
___________
Si
(1 p)
Amb
dificultat
(0’5p)
No
(0p)
CRITERIS
D’AVALUACIÓ
Coneix l’execució del model
tècnic
Reprodueix el model tècnic en
la pràctica
Coneix en quin moment ha
d’utilitzar aquest model tècnic
TOTAL
3. Mostrar els coneixements tàctics i estratègics dels diferents jocs i
esports treballats en una situació de joc o competició.
Amb aquest objectiu es pretén fomentar l’ús intel·ligent del joc, buscant la millor
estratègia i demostrar els aspectes tàctics del joc que permetin a l’alumne
aconseguir el resultat o el rendiment desitjat.
Activitat d’avaluació: Competicions, ja siguin partits o relleus, que simulen el joc
real de l’esport.
CONEIXEMENTS TÈCNICS I TÀCTICS
Nom de l’alumne:
___________
Si
(2p)
Amb
dificultat
(1p)
No
(0p)
CRITERISD’AVALUACIÓ
Coneix els models tècnics i
tàctics de l’esport
Aplica els coneixements dins
la pràctica esportiva en
situació de joc
Coneix quan ha d’aplicar cada
model, en una situació
concreta
TOTAL

26
4. Actuar amb consciència corporal i aconseguir major domini i
control en les accions de joc real.
L’alumne ha de ser conscient de les possibilitats i les limitacions del seu cos i
així treballar en elles per tal de millorar els aspectes possibles. Tanmateix ha
d’aconseguir el màxim grau de domini, per així realitzar els moviments
esportius amb la major eficàcia i eficiència possible.
Activitat d’avaluació: Competicions, ja siguin partits o relleus, que simulen el joc
real de l’esport.
CONSCIÈNCIA CORPORAL
Nom de l’alumne:
___________
Si
(2p)
Amb
dificultat
(1p)
No
(0p)
CRITERIS
D’AVALUACIÓ
Coneix les possibilitats i
limitacions del seu propi cos
Te domini i control corporal
Utilitza el domini corporal
dins les situacions de joc per
aconseguir benefici
TOTAL
5. Adaptar-se al treball en equip valorant les pròpies capacitats i les
dels companys per aconseguir un objectiu comú.
Tots els integrants d’un equip han de treballar equitativament i en cooperació
per assolir l’objectiu comú del grup, integrant i adaptant les pròpies capacitats i
les dels companys dins aquesta col·laboració grupal.
Activitat d’avaluació: Competicions per equips, on cada equip tingui un objectiu
comú.

27
TREBALL EN EQUIP MITJANÇANT
CAPACITATS
Nom de l’alumne:
___________
Si
(2p)
Amb
dificultat
(1p)
No
(0p)
Treballa en equip activament
buscant l’objectiu comú
Valora i respecte les seves
capacitats i les dels
companys
Assoleix un rol i assumeix
una identitat com a grup
cooperatiu
TOTAL
6. Acceptar, enumerar i respectar les normes pròpies de cada esport o
joc i aplicar-les dins la sessió pràctica.
Al finalitzar la Unitat Didàctica els alumnes han de saber el reglament de cada
esport i les normes que regeixen cada joc. Així com també han de demostrar a
la pràctica el respecte que tenen d’aquestes.
Activitat d’avaluació: Descripció de les normes dels jocs duts a terme en la
sessió final de jocs per grups de cinc alumnes. Dinamització dels jocs i vetllar
pel compliment de les normes. Pel que fa als esports, en la sessió d’avaluació
final de cada bloc d’esport descripció del reglament i compliment d’aquestes
durant les competicions que simulen la situació real del joc.

28
NORMES DINS D’UN ESPORT O JOC
Nom de l’alumne:
___________
Si
(2p)
Amb
dificultat
(1p)
No
(0p)
Coneix les normes que
regeixen un joc o esport
Respecta les normes que
regeixen un joc o esport
Utilitza les normes de manera
intel·ligent per treure el seu
benefici en situacions de joc
TOTAL
7. Apreciar la cooperació o oposició entre nois i noies indistintament i
entre grups heterogenis de companys.
En totes les sessions de la Unitat Didàctica i en cadascuna de les activitats
dutes a terme a la pràctica els alumnes han de ser capaços de treballar i
cooperar en grups diferents de companys, mostrant el mateix grau d’interès i
participació en tots ells.
Activitat d’avaluació: Jocs i competicions dutes a terme en la sessió pràctica.
Diada final d’esport i jocs.
COOPERACIÓ I OPOSICIÓ
Nom de l’alumne:
___________
Si
(2p)
Amb
dificultat
(1p)
No
(0p)
Participació activa en tot tipus
d’agrupaments
Cooperació i oposició
igualitària en tot tipus
d’agrupaments
Inclusió de l’alumnat dins el
grup cooperatiu i respecte pel
l’adversari
TOTAL

29
Pel que fa la vessant quantitativa de l’avaluació s’ha dividit el grau
d’assoliment en quatre nivells, mitjançant la puntuació final obtinguda. El total
dels punts que es poden assolir és de 63. Cada objectiu consta de un màxim
de 6 punts, exceptuant el numero 2, que esta format per 27 punts, contant els 6
models tècnics que en ell s’avaluen. Els nivell que poden assolir els alumnes
són els següents.
Nivell 1- Nul. Entre 0 i 15 punts: El grau d’assoliment d’objectius és molt baix,
ja que l’alumne no aconsegueix arribar a les expectatives desitjades en
referència als ítems de cada objectiu. Es considera que l’alumne no ha arribat
al mínim de coneixements imprescindibles.
Nivell 2 - Principiant. Entre 16 i 32 punts: El grau d’assoliment d’objectius és
baix, però es considera que està dins el límit de coneixements bàsics treballats
a les sessions.
Nivell 3 – Mig. Entre 33 i 49 punts: En aquest nivell es considera que l’alumne
ha obtingut un grau d’assoliment objectius mitjà - alt. Es considera que és un
alumne competent en la matèria i amb capacitats i habilitats suficients per
resoldre la majoria de situació plantejades durant la pràctica.
Nivell 4 – Expert. Entre 50 i 63 punts: L’alumne ha superat notablement la
puntuació mitjana i es considera que té un grau d’assoliment d’objectius elevat.
És un alumne capaç de executar i reproduir les accions de joc i esport de
manera eficaç i eficient, aplicant els aspectes tècnics i estratègics treballats,
així com el compliment del reglament i el bon treball cooperatiu. També es
caracteritza per tenir bona actitud i participació activa en totes les activitats.
Nivell 1- Nul Suspès
Nivell 2 - Principiant Bé
Nivell 3 – Mig Notable
Nivell 4 – Expert Excel·lent

30
9. ESTRATÈGIES DIDÀCTIQUES
Metodologia
La metodologia emprada en aquesta Unitat Didàctica és de caràcter global,
centrada en la formació continuada. Aquesta formació continuada persegueix
els principis metodològics següents:
- Fomentar un aprenentatge ajustat a les necessitats de l’alumnat concret.
- Afavorir l’aprenentatge progressiu, reforçant els coneixements previs i
incidint en els nous fins arribar a assolir els objectius marcats.
- Potenciar l’aprenentatge variat, mitjançant l’ús de diferents tècniques y
recursos d’ensenyament- aprenentatge dins la pràctica.
- Individualitzar el procés d’aprenentatge apropant-nos a la realitat i
necessitats de cada alumne en concret atenent la diversitat.
- Desenvolupar el procés d’aprenentatge de forma vivencial grupal,
validant l’acumulació d’experiències tant individuals i col·lectives
Es proposaran reptes a l’aluma que sigui capaç d’assolir, però que trobi
dificultats per aconseguir-ho, buscant la motivació, varietat, participació,
adaptacions i recursos imprescindibles en cada context.
Pensem que aquesta és la millor opció metodologia per a fomentar la
participació activa de l’alumnat i així extreure el major interès per part d’ells i
també el màxim desenvolupament personal.
Estils d’ensenyament
Pel que fa a l’etil d’ensenyament val a dir que les activitats es guien dins el
marc del joc i de l’esport. El primer ens permet dur a terme accions motrius
organitzades i de caire lúdic, amb opció d’introduir qualsevol adaptació que
creiem pertinent i que ens ajudi a assolir els nostres interessos. L’esport, amb
regles més tancades, es realitza mitjançant situacions adaptades, situacions
simplificades i situacions reals de pràctica esportiva.
Aquestes activitats en la majoria de casos es fan a partir del modelatge del
mestre o d’indicacions d’aquest. Malgrat existeixin moments de més autonomia,
el mestre sempre és el que marca el ritme de la sessió, dinamitza, decideix les
activitats a realitzar i avalua. Tot i així, s’aposta per un tipus de pràctica que

31
impliqui cognoscitivament l’alumne, on aquest hagi de prendre decisions i
resoldre problemes de manera autònoma, ja que creiem que així els
aprenentatges són més profunds, rics i personalitzats.
Gestió i organització
Les sessions es gestionaran amb tot el grup classe alhora, és a dir els 25
alumnes junts, tot i que l’organització pot ser variable. Depenent del tipus de
sessió podem dividir el conjunt d’alumnes per la meitat o en petits subgrups
més reduïts, ja que comptem amb l’ajuda de dos mestres.
Els grups es formaran de manera equitativa, sempre barrejant nens i nenes per
igual, intentant promoure una inclusió i participació de tot l’alumnat per igual,
sense distincions. S’evitarà qualsevol tipus d’estereotip i es lluitarà per a la
cohesió de grups ja siguin més homogenis o més heterogenis. En algunes
sessions es deixarà que siguin els propis alumnes els que facin els grups, per
així poder comprovar si aquesta proposta d’unió inclusiva està començant a
formar part de la identitat del grup classe.
En cada pràctica es proposen tres alumnes encarregats de modelar o dur a
terme l’escalfament previ i els estirament finals, i així marcar una rutina per la
qual tots els alumnes passaran un parell de vegades. Pel que fa el material,
seran els propis alumnes que han guiat l’escalfament els que s’encarregaran de
treure i de guardar el material emprat, assegurant-se de que tot queda ben polit
i recollit al finalitzar la sessió. Conseqüentment tots els alumnes passaran per
aquesta posició i participaran d’aquesta responsabilitat de vetllar pel bon
funcionament del grup.
Sessió exemple

32
Data: 19/01/16 Curs: 4t E.S.O Horari: 11:30h -12:30h
SESSIÓ 5 : BÀSQUET
Continguts: Tècnica de la passada + jocs de peu + inici de l’1c1.
Objectius:
-Reproducció del model tècnic del bàsquet.
-Saber utilitzar els diferents elements tècnics de manera intel·ligent en les diferents situacions.
ESCALFAMENT
BOT PER MITJA PISTA: Els alumnes aniran botant la pilota per mitjà pista. Quan es trobin a
un company amb el mateix color de samarreta hauran de fer un pas progressiu o regressiu.
JOC DE LES ABELLETES Material: Pilotes de bàsquet i cons.
Funcionament: Es col·locaran cons dispersats
per una meitat de la pista. Les aranyes són
els jugadors que han d’agafar aquests cons i
les “abelletes” les que s’encarregaran d’evitar-
ho. Tots aniran amb pilota. Per iniciar el joc
les aranyes es situen a la línia de fons i les
abelletes dispersades per la pista. A la senyal
les aranyes han de sortir i intentar agafar un
con i portar-lo a la seva línia de fons sense
ser tocats per les abelletes. Si una abelleta
toca a una aranya aquesta ha de tornar a la
línia de fons
PART PRINCIPAL.
Exercici 1: els jugadors es col·locaran per parelles en la línia de fons i aniran passant-se la
pilota amb la tècnica adequada (passada de pit) sense que caigui a terra.
Handicaps: limitem el número de passades.
Exercici 2: mateix exercici però canviem el tipus de bot (passades picades + passades sobre
el cap)
EXERCICIS 1c1
Entrades: Sortida creuada cap al centre de la
pista + canvi de mà + buscar 45º i entrada.
1x1: atac: handicap ofensiu- limitació de 5
pots + 1 canvi de mà + acabar dins de la zona
de tir lliure.
TORNADA A LA CALMA
“K.O” Els alumnes es col·locaran tots en una fila. El primer, llençarà a cistella
des de la línia de tir lliure. Un cop llença el primer, el segon ja pot
llençar. El joc consisteix en ficar cistella abans de que el jugador de
darrere la fiqui. Un cop hem tirat per primera vegada, les altres, hem de
tirar des de el lloc on hem agafat la pilota. El jugador que no fiqui cistella
en aquestes condicions quedarà eliminat. + ESTIRAMENTS

33
10.CONCLUSIONS
Per finalitzar aquesta tasca a mode de cloenda exposarem les conclusions i
reflexions finals.
Realitzant aquest treball hem pogut valorar la importància que té el fet de
programar tant si estem a la feina, entrenant a nens, donant classes, és a dir,
en qualsevol àmbit de les nostres vides, ja sigui més professional o menys.
Com més previsors siguem, més possibilitats tindrem d’aconseguir els nostres
objectius. Cal dir que sempre apareixeran imprevistos, ja que aquests sempre
hi són presents, però estem segures que realitzant una bona programació el
riscs de no complir els objectius és menor, que no pas si s’utilitza la
improvisació. Aquesta és una de les premisses bàsiques que hem extret de
l’assignatura i que hem pogut posar en pràctica amb la nostra Unitat Didàctica.
Val a dir que és l’essència de tots els coneixements que hem adquirit al llarg
del curs.
Gràcies a la realització d’aquesta UD, hem pogut experimentar una hipotètica
situació real de com seria la programació d’un trimestre d’un curs, en l’àmbit
laboral que ens interessa i prendre consciència de tot el procés previ que
existeix abans d’iniciar un projecte.
Hem trobat amb algunes dificultats, però que finalment hem pogut resoldre amb
comoditat, com per exemple, alhora de fer el diagnòstic inicial ja que ha estat
bastant subjectiu. Gràcies a l’ajuda d’Internet, llibres de text i articles, hem
pogut recopilar informació suficient que ens ha ajudat a la realització de la
Unitat didàctica.
Tot i les dificultats que ens hem trobat, el fet de que les dues membres del grup
tinguem el mateix objectiu futur, com es, arribar a ser mestres d’Educació
Física, ens ha facilitat el treball i ens ha motivat més al apropar-nos a una
situació real laboral.
Com a conclusió final podem dir que la realització d’aquesta UD i tots els
aprenentatges assolits en el curs, han estat possibles gràcies a la quantitat
d’informació recopilada durant el curs proporcionada per professor i per les

34
xerrades impartides per grans professionals que ens han guiat en tot moment
en la pràctica.
Programar implica temps, però si es pretén fer una tasca de qualitat i tenir
grans opcions per assolir èxit, és essencial i imprescindible.

35
11.BIBLIOGRAFIA
 Educación Secundaria Obligatòria, Educación Física ( 2013 ) Decreto
74:http://www.educastur.es/media/centros/curriculo/decreto_74_eso/D74
Educacionfisica_20070620.pdf ( Informació sobre l’educació física a la
ESO )
 Observatori Català de l’Esport. (2013). Un informa de tendències.
L’esport a Catalunya:
 http://www.observatoridelesport.cat/uploads/pdf/informe2014.pdf
(informació sobre les tendències esportives a Catalunya ).
 Oidui U.A. La tradición lúdica en el currículum educativo. Apunts
Educació física i esports INEFC. http://www.revista-
apunts.com/es/hemeroteca?article=1522&highlight=JUEGOS
 Dr. Jorge R.T. Taxonomia de les disciplines esportives.
Thttp://www.actividadfisicayciencias.com/articulos/2013/vol5n2/taxonomi
a_deporte/TAXONOMIA_DE_LAS_DISCIPLINAS_DEPORTIVAS_Jorge
_Ramirez.pdf (classificació dels esports).
 Generalitat de Catalunya. Pla català d'esport a l’escola (PCEE):
http://www.observatoridelesport.cat/indicador.asp?subdim=4&id_ind=39
 Río, A & Davía, J ( s.f ) Mètodes d’ensenyament en educació física.
Adequació als principis metodològics de l’educació primària. Recuperat
de : http://www.enmoviment.es/t23.pdf (Cerca de mètodes i estils
d’ensenyament ).
 Emilio J. Martínez López. Programació didàctica de Educació Física.
Manual per al professorat. Paidotribo:
http://www.paidotribo.com/downloads/ESO4_Guia_Didactica.pdf
 José F.A. El bàdminton: http://www.badminton.es/file/7349/?dl=1
(Continguts del bàdminton).
 D. Jose R.N/D. Javier M.R. Programació de Educació Física a la etapa
de la E.S.O.
http://ruc.udc.es/bitstream/2183/11515/2/CorderiFernandez_Daniel_TFG
_2013.pdf

Ud 2015 entregar

Recommandé

Recommandé

Contenu connexe

Tendances

Tendances (7)

Similaire à Ud 2015 entregar

Similaire à Ud 2015 entregar (20)

Ud 2015 entregar