1. Sessió informativa sobre
l‘estudi realitzat al 2n cicle d’educació infantil
en referència a l’ensenyament – aprenentatge
de la lectoescriptura.
Inspecció d’educació - ÀreaÀrea Educació Infantil
Inspecció d’educació - Educació Infantil
M. Dolors Serra
3. ELS OBJECTIUS?
1. Conèixer el procés d’aprenentatge de la
lectura i l’escriptura al llarg del segon cicle
d’educació infantil dels centres dels ST de
Girona.
2. Observar experiències / bones pràctiques en
centres públics i concertats.
3. Extreure’n bones pràctiques i fer-les
extensives.
4. COM?
CARTA ALS
CENTRES
Benvolgut/da
La Resolució de 16 de juny de 2011 per la qual s’aprova el document per a
l’organització I el funcionament de les escoles i dels centres públics d’educació
especial per al curs 2011-2012 especifica en el punt 9.2 “Aprenentatge de la
lectura i de l’escriptura” que els centres garanteixin a l’alumne/a el procés
d’aprenentatge de la lectura i l’escriptura al llarg del segon cicle d’educació
infantil i de l’etapa d’educació primària. L’assoliment d’aquestes habilitats facilita
i aferma l’aprenentatge de totes les àrees del currículum.
El centre, atenent a les característiques i necessitats de l’alumne, ha de
concretar i coordinar la metodologia i la didàctica de l’aprenentatge de la lectura
i l’escriptura.
Tenint en compte aquestes indicacions us plantegem una qüestió a tots els
centres del territori per tal d’obtenir una visió i un coneixement global de com es
realitza l’aprenentatge de la lectura i de l’escriptura al vostre centre.
És per aquest motiu que us formulem la següent pregunta:
PREGUNTA OBERTA
Com aprenen a llegir i escriure els nens i nenes a l'educació infantil en el
vostre centre?
Feu una descripció del procés.
5. PER QUÈ P
REGUNTA
OBERTA?
• No volíem influenciar sobre el que
podíem considerar imprescindible.
Donar pistes.
• No emmarcar el treball cap a una
determinada metodologia.
• La importància que donen els centres
a la pregunta realitzada, fent-nos
arribar les seves respostes.
6. RESPOSTES OBTINGUDES
“És molt difícil respondre a la pregunta que ens
plantegeu.la pregunta com ensenyemescriureescriure
Com aprenen a llegir i a llegir i els
“Respondre
alumnes en complexitat important. ho sabem, el que
comporta una el nostre centre. NoEl nostre centre se la
“Per contestar aquesta pregunta ens es va voler
sí formular fa que els en un moment on vàrem reunir
va sabem és deu anys,mestres de l’escola fem tot el
les mestres d’educació aprenentatge es doni iuna
donar un nou enfocament ainfantil, i tot i queVa serva
possible perquè aquest tot l’aprenentatge. ens es
sorprendre màxima garantia que fet va suposar el
tasca amb laja que pensem que De serà un
doni intensa, interessant i creativa. en el currículum
fonament d’un canvi educació infantil nod’ensenyar. Amb
manera s’ha
queda clar que a profund en laals nostres alumnes.”
aprenentatge significatiu per
els anys i els a llegir i a hi ha hagut enmanera educatiu
d’aprendre canvis que escriure de el sistema
i també en la diversitatpodem exposar com entenem
sistemàtica, sí que d’alumnes que actualment atenem
ens ha fet replantejar sovint activitats, recursos i estratègies
l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura”.
organitzatives, però s’ha mantingut el projecte com un
element en continua revisió”.
7. LA PARTICIPACIÓ
ST de Girona : 282 centres
48
17%
Han participat
No han participat
234
83%
11. COM S’HAN RECOLLIT LES
EXCEL
RESPOSTES?
ASPECTES PREVIS
BASES
DE LA LECTOESCRIPTURA
COM S’HAN DEFINIT?
A. PER LES
APORTACIONS DELS
CENTRES
B. PER LA NOSTRA
EXPERIÈNCIA
ASPECTES GLOBALS
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
LLETRA DE PAL
LLETRA LLIGADA
LLETRA D'IMPREMTA
PARTEIXEN DEL NOM DE
L’ALUMNE
TIPOLOGIA TEXTUAL
LECTURA
MÈTODE SINTÈTIC-SIL·LÀBIC
ANÀLISI NOM-FONÈTIC-GLOBAL
GLOBAL-ANALÍTIC
ENFOC CONSTRUCTIVISTA
PICTOGRAMES/GESTOS
12. ASPECTES PREVIS
“En el desenvolupament de la lectura i l’escriptura cal tenir
en“Respecte a l’adquisicióamb llenguatge escrit, cal remarcar que
compte:
“L'infant arriba a l'escola del un bagatge d'experiències
necessita el aprenentatges bàsic nivell oral que són
-familiars, ésunspunt vocabulari previsvalorem en quin moment
Coneixement d’un del qual partim i ia/o paral·lels(lectura molt
importants:
d’imatges)
es troba cada nen/a. Així com també mirem els prerequisits o
-conceptes previs per l'aprenentatge per la lectoescriptura. i
Consciència fonològica (habilitat de percebre, identificar
• Un bon domini del llenguatge oral.
manipular sons). Lletra reina.
- Desenvoluparconceptes són:de relacionar les grafies de la
Aquests les habilitats
• Una maduració els sons/fonemes de la gruixuda).
llengua escrita ambglobal del cos (motricitat llengua oral.
- Reconeixement de grafies a través de la percepció visual i
· Lateralitat
• Una· maduraciócorporal
direccionalitat.
Esquema segmentària del cos (motricitat fina).
- Codificació i descodificació de paraules i frases a través de
· Memòria visual
• habilitats estructuració de l’espai i el temps”.
les Una· bonad’anàlisivisomotriu”
Coordinació i síntesi.
- Fluïdesa lectora: lectura a través del modelatge de la mestra,
lectura dels alumnes...”.
13. COM S’HAN RECOLLIT LES
EXCEL
RESPOSTES
ASPECTES PREVIS
BASES
DE LA LECTOESCRIPTURA.
COM HAN SIGUT
DEFINITS?
• PLANIFICACIÓ DEL LLENGUATGE
ORAL
A. PER LES
APORTACIONS DELS
• PSICOMOTRICITAT GRUIXUDA
CENTRES I
B. PER LA NOSTRA
• PSICOMOTRICITAT FINA – TRAÇ
EXPERIÈNCIA
• CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA
ASPECTES GLOBALS
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
LLETRA DE PAL
LLETRA LLIGADA
LLETRA D'IMPREMTA
PARTEIXEN DEL NOM DE
L’ALUMNE
TIPOLOGIA TEXTUAL
LECTURA
MÈTODE SINTÈTIC - SIL·LÀBIC
NOM-FONÈTIC-GLOBAL
GLOBAL-ANALÍTIC
ENFOC CONSTRUCTIVISTE
PICTOGRAMES/GESTOS
14. SÍNTESI DE LA INFORMACIÓ
ASPECTES GLOBALS
A) GRÀFIC
•
•
•
•
•
•
LLETRA DE PAL
LLETRA LLIGADA
LLETRA D'IMPREMTA
PARTEIXEN DEL NOM DE
L’ALUMNE
TIPOLOGIA TEXTUAL
LECTURA
B) VISITES A CENTRES
•
•
•
•
•
SINTÈTIC - SIL·LÀBIC
NOM - FONÈTIC - GLOBAL
GLOBAL - ANALÍTIC
ENFOC CONSTRUCTIVISTA
PICTOGRAMES/GESTOS
15. SOBRE UNA TOTALITAT DE 234 CENTRES
250
225
232
224
200
190
175
173
168
150
125
100
75
50
25
2
0
Pal
Pal
Lligada
Lligada
Impremta
Impremta
Parteixen
del Nom
Parteixen del Nom
Tipologia
Textual
Tipologia Textual
Lectura
Lectura
16. CONCLUSIONS ASPECTES GLOBALS
A) Dels 234 centres que han contestat podem observar:
• Majoritàriament predomina la utilització de la lletra de pal
per la iniciació dels grafismes de les lletres.
• Els centres que utilitzen lletra d'impremta i els que a P-4
fan lletra lligada, normalment introdueixen el nom amb
lletra de pal a P-3.
• A P-3 parteixen del coneixement del nom dels alumnes
indistintament del mètode utilitzat. La majoria el
relacionen amb l’abecedari tenint en compte o no la
seva fonètica. Reconeixement i escriptura.
• La majoria de centres donen importància al treball de
tipologia textual.
• N’hi ha 189 que fan alguna referència sobre com
treballen la lectura.
17. RUIZ GUIMÉNEZ. Palamós
INSTITUT – ESCOLA DE LLORET
ALZINES
L’ARDENYA. St. Feliu de Guíxols
DOMENY. Girona
LES ALZINES. Girona
TAIALÀ. Girona
18. SINTÈTIC - SIL·LÀBIC
28 centres
• La
importància de la psicomotricitat gruixuda
(equilibri, domini del cos, lateralitat...)
19. • La importància de la psicomotricitat, la posició
del cos, la pinça i els moviments del traç.
• Les diferents mides del paper per escriure.
20.
21. • No
negar la influència d’altres teories: treball global
del nom amb lletra lligada, donar tot l’abecedari per
confegir...
22. NOM - FONÈTIC - GLOBAL
141 centres
• La presentació de l’ABECEDARI, AMB IMATGES.
• Un bon treball del sons, consciència fonològica.
23. • El referent per l’aprenentatge de l’alfabet, és a dir,
la relació so-grafia, no parteix del nom dels
alumnes, sinó que utilitzen imatges que porten el
so.
• L’ABECEDARI s’introdueix a P-4 i és el mateix per
primària, no varia.
24. • El treball per àmbits per descobrir, tocar, raonar,
pensar, crear...
• La quantitat de material, per tant les hores de treball
dels mestres per pensar, buscar-lo, classificar-lo, crear
els espais...
25. La tranquil·litat, la calma, l'entusiasme... el bon treball dels
hàbits dins d’uns entorns on hi ha de TOT!
26.
27. PICTOGRAMES/GESTICULACIÓ
3 centres
• A cada nom de l’alumne li correspon un símbol.
• El símbols venen representats mitjançant línies
rectes, corbes... imitant el traç de la lletra lligada.
28. • A cada lletra i a cada número els hi correspon
un gest.
29. • Treballen molt la psicomotricitat fina, el traç, la
pinça...
• S’introdueixen els sons i la corresponent grafia
sistemàticament. Treball de consciència fonològica.
• La construcció de frases s’inicia aviat i es van
substituint els símbols pels sons treballats.
30. • Treball sistemàtic de pràxies
• Importància de la distribució de l’espai i
l’orientació en el full
• Donen molta significació a la cal·ligrafia, pauta
Montessori...
31. ENFOC CONSTRUCTIVISTA
57 centres
• Parteixen del nom dels alumnes per arribar al
coneixement de l’alfabet.
• L’alumne aprèn de l’entorn, dels companys, de
la comparació, del descobriment.
• Dins l’aula hi ha diferents nivells, cada alumne
evoluciona segons el seu moment evolutiu.
32. • L’alumne aprèn a llegir i a escriure, llegint i escrivint.
• Utilització de la lletra de pal perquè és la que hi ha a
l’entorn.
• Les paraules es presenten globalment i l’alumne arriba
a l'anàlisi dels sons fent deduccions.
34. • A P-4 s’introdueix la lletra d'impremta a
partir dels noms dels alumnes.
• Quan l’alumne és alfabètic passa a la lletra
d'impremta.
Donen molta importància al traç. Els
alumnes s’exerciten mitjançant la pauta
Montessori
35. ANALÍTIC – GLOBAL
2 centres
• Parteixen del tot per arribar a l'anàlisi del fonema.
• Combinen el mètode analític amb el sintètic.
36. • Utilitzen el mètode analític bàsicament en els jocs i
vocabulari relacionat en un projecte o unitat
didàctica.
37.
38. SÍNTESI DE LA INFORMACIÓ
ASPECTES PREVIS
BASES DE LA LECTOESCRIPTURA
• PLANIFICACIÓ DEL
LLENGUATGE ORAL
REFLEXIONAR
• PSICOMOTRICITAT
GRUIXUDA
METODOLOGIA
• PSICOMOTRICITAT FINA –
TRAÇ
ESCRIPTURA
LECTURA
• CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA
39. CONCLUSIÓ
QUINS DOCUMENTS MÍNIMS
HAURÍEM DE TROBAR EN
L’EDUCACIÓ INFANTIL D’UN
CENTRE?
PLANIFICA
CIÓ
DEL
LLENGUAT
GE
ORAL
T
RICITA
OT
SICOM
P
AÇ
A – TR
FIN
MARC TEÒRIC
ITAT
TRIC
OMO XUDA
PSIC RUI
G
CON
SCIÈ
N
FON
OLÒ CIA
GICA
40. MARC TEÒRIC
DECRET 181/2008, de 9 de setembre, pel qual s’estableix
l’ordenació dels ensenyaments del segon cicle de l’educació
infantil.
Pel que fa al segon cicle de l’educació infantil, el projecte
educatiu de centre ha d’incloure:
• Els criteris per al desplegament del currículum.
• La concreció dels criteris metodològics, organitzatius i
d’avaluació.
• L’organització de l’horari escolar.
• Les mesures per a l’acolliment i l’adaptació dels infants.
• Les mesures d’atenció a la diversitat.
• Les estratègies per afavorir el treball autònom de l’alumnat.
• Els mecanismes per organitzar el reforç dels
aprenentatges.
• La concreció de la col·laboració família/escola.
41. • Definir la metodologia i la didàctica emprada
per aprendre a escriure i llegir, el PER QUÈ?
i el COM?
• Cal definir-la atenent:
Les característiques i
necessitats dels alumnes
L'equip directiu ha d'assegurar la
coherència metodològica i didàctica que
utilitza el centre per a l'ensenyament de la
lectura i l'escriptura.
42. CONCLUSIÓ
QUÈ HAURIEN DE TROBAR
DOCUMENTAT EN L’EDUCACIÓ
INFANTIL D’UN CENTRE?
PLANIFICA
CIÓ
DEL
LLENGUAT
GE
ORAL
T
RICITA
OT
SICOM
P
AÇ
A – TR
FIN
MARC TEÒRIC
ITAT
TRIC
OMO XUDA
PSIC RUI
G
CON
SCIÈ
N
FON
OLÒ CIA
GICA
43. PER QUÈ?
“... Considerant el context social i econòmic on es troba la nostra escola,
nosaltres hem de tenir present que en la nostra realitat escolar ens podem
“La llengua l’alumnat quela base del l’escolarització – P3
oral és en el seu inici de procés
trobar amb un 50% de
– desconeix totalment el català. la lectura i l'escriptura. Les
d'aprenentatge de
Per tant, el nostre treball de llengua ha de ser en un primer moment molt
habilitats d'escolta activa i dels nostres són
visual, considerant les diferències individuals de parla alumnes així com
la diversitat cultural que les treballem de manera vocabulari,
fonamentals i podem trobar a l’aula. L’adquisició del
l’estructuració de les frases i l’entonació correcta són indispensables per
sistemàtica poder dia i de manera
establir relacions i percadainiciar el procés d’ensenyament-aprenentatge.
Cal dedicar-hi molt temps i amb molta insistència degut a les
transversal”.
característiques de l’alumnat de la nostra escola.
Afavorim la comprensió i reforcem la comunicació i expressió oral utilitzant
recursos com:
• Suports visuals (imatges de contes, làmines, pissarres digitals...)
• Control de dicció per part de la mestra per donar un model fonèticament
correcte.
• Ús d’estratègies correctives afavorint la lliure expressió dels nens ...”
44. CONCLUSIÓ
QUÈ HAURIEN DE TROBAR
DOCUMENTAT EN L’EDUCACIÓ
INFANTIL D’UN CENTRE?
PLANIFICA
CIÓ
DEL
LLENGUAT
GE
ORAL
T
RICITA
OT
SICOM
P
AÇ
A – TR
FIN
MARC TEÒRIC
ITAT
TRIC
OMO XUDA
PSIC RUI
G
CON
SCIÈ
N
FON
OLÒ CIA
GICA
45. “Per l’adquisició d’un aprenentatge més sòlid i permanent de l’escriptura cal:
. Que l’infant adquireixi una maduració general a nivell de tot el cos (motricitat
gruixuda) i, a nivell més concret de la mà (motricitat fina).
. Una bona organització de l’espai i del temps, ja que el control dels moviments
en l’escriptura s’exerceix en dues dimensions: la temporal i l’espaial.
. Que hagi adquirit una maduració general a nivell de tot el cos i a nivell
segmentari de la mà”.
control postural del cap
coordinació ull mà
control de l'equilibri
coneixement del cos
Factors que integren la psicomotricitat:
temps i ritme
esquema corporal
motricitat
lateralitat
espai
percepció
46. CONCLUSIÓ
QUÈ HAURIEN DE TROBAR
DOCUMENTAT EN L’EDUCACIÓ
INFANTIL D’UN CENTRE?
PLANIFICA
CIÓ
DEL
LLENGUAT
GE
ORAL
T
RICITA
OT
SICOM
P
AÇ
A – TR
FIN
MARC TEÒRIC
ITAT
TRIC
OMO XUDA
PSIC RUI
G
CON
SCIÈ
N
FON
OLÒ CIA
GICA
47. Carta d’una mestra: “...Per a mi el fet d’adquirir la lletra cursiva no està en el fet
d’haver començat o no a aprendre a escriure alfabèticament amb lletra de pal.
Aquesta no és la qüestió, aquí no hi ha la dificultat. La dificultat o el problema no
està en el fet que els nens han d’aprendre a escriure la lletra de pal o lligada per
arribar a dominar el traç. La qüestió principal i fonamental és que la mestra ha de
saber el que necessiten els seus alumnes, les activitats que es proposa, el
qüestionar-se el que està fent i per a què serveix allò i l’objectiu a on vol arribar en
l’adquisició d’un bon traç.
En definitiva tant si els nostres alumnes aprenen a llegir i escriure en lletra de pal,
lligada/ cursiva o d’impremta, el treball previ ha de ser el mateix. Treballar molt i
molt els moviments amb precisió dels dits, la mà i el canell. És un treball de
precisió, de coordinació visio-manual, de control de la mà, la posició, la força i
també cal un autocontrol i concentració per part dels nostres alumnes.
Sempre he pensat que cal explicar als alumnes l’activitat de psicomotricitat que
farem, explicar-la bé, posar-li paraules al moviment, a la posició de la mà, ensenyar
amb exemple (la mestra és un referent)... l’activitat que programem, perquè la
psicomotricitat fina també s’ha de programar i per tant reflexionar-hi, que és el que
precisen els nostres alumnes, hauria d’anar acompanyada d’aquesta explicació
prèvia, reflexiva mestre - alumnes i donar-li la importància que té. És a dir,
concentració, gaudir del que anem a realitzar i no ser purament una activitat més
d’omplir un temps abans de sortir al pati o per acabar el matí, perquè el traç
necessita concentració i autocontrol i també un cert silenci quan no es domina”.
48. •
•
– Obrir i tancar les dues mans
(simultàniament i alternant-les).
– Obrir i tancar les mans amb els dits
separats, junts, l’una amb els dits
separats i l’altra amb els dits junts...
Dits:
– Obrir i tancar els dits de les dues mans.
– Obrir i tancar cadascun dels dits de
cada mà.
– Tocar cadascun dels dits amb el dit
gros.
– Practicar exercicis de rotació amb
cadascun dels dits.
– Explorar els moviments de plegament
de dits
– Posar la mà plana damunt de la taula i
anar elevant cadascun dels dits.
– Elevació simultània del mateix dit de les
dues mans.
– Col·locar un dit damunt d’un altre, a la
mateixa mà.
– Imitar siluetes d’animals (ombres
xineses).
– Agafar objectes utilitzant diferents dits.
– Imitar amb els dits moviments i
desplaçaments d’animals damunt de la
taula.
Mà:
•
Canell:
– Exercicis de rotació: els dos alhora,
primer l’un, després l’altre, a la dreta, a
l’esquerra, cap amunt, cap avall, cap a
un costat, cap a l’altre...
– Desplaçar objectes amb el canell.
– Donar-se copets un canell contra l’altre.
•
Altres exercicis:
– Cordar i descordar botons, cremalleres,
cinturons, cordons de sabatilles
esportives...
– Cosir amb llana en cartolines.
– Jugar amb trencaclosques o
encaixables.
– Jugar a construccions amb peces de
plàstic o de fusta de diferents formes i
mides.
– Enfilar boles de fusta en un cordó de
sabata o en eixos de fusta vertical.
– Modelar en plastilina, en fang.
– Realitzar mosaics de boles de paper de
seda i de paper esquinçat.
49. EL TRAÇ
SÍ
NO
EN TOT CAS EL NEN HA DE DOMINAR EL TRAÇ DE
LÍNIES RECTES, CORBES... ÉS A DIR: ORIENTACIÓ,
TAMANY I DIRECCIONALITAT.
50. CONCLUSIÓ
QUÈ HAURIEN DE TROBAR
DOCUMENTAT EN L’EDUCACIÓ
INFANTIL D’UN CENTRE?
PLANIFICA
CIÓ
DEL
LLENGUAT
GE
ORAL
T
RICITA
OT
SICOM
P
AÇ
A – TR
FIN
MARC TEÒRIC
ITAT
TRIC
OMO XUDA
PSIC RUI
G
CON
SCIÈ
N
FON
OLÒ CIA
GICA
51. CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA I LECTOESCRIPTURA
“PARTIM D’UNA ANÀLISI DELS SONS QUE DESENVOLUPA
EN ELS INFANTS EL QUE S’ANOMENA CONSCIÈNCIA
FONOLÒGICA QUE DEFINIM COM LA CAPACITAT PER
SEGMENTAR LES UNITATS DEL LLENGUATGE ORAL
(FRASES, PARAULES, SÍL·LABES i FONEMES).
UN BON ENTRENAMENT D’AQUESTA CAPACITAT
REPERCUTEIX EN L’HABILITAT PER A LA
LECTOESCRIPTURA.”
52. Tipus d' activitats:
AMB LES LLETRES:
-Distingir lletres de números, de dibuix.
-Distingir lletres iguals i/o diferents.
-Diferenciar lletres que s’assemblen.
-Reconèixer paraules semblants / molt
diferents.
-Reconèixer paraules que tenen les
mateixes lletres canviades d’ordre...
AMB ELS FONEMES:
-Reconèixer fonemes iguals i diferents.
-Aïllar el fonema inicial i el final.
-Lletrejar els sons d'una paraula coneguda.
-Comptar els fonemes que té una paraula.
-Cercar paraules amb un nombre
determinat de fonemes.
-Substituir un fonema per un altre...
AMB LES SÍL·LABES:
-Fragmentar una paraula en síl·labes.
Picar paraules.
-Unir síl·labes per formar paraules.
-Unir fonemes per formar síl·labes o
paraules.
-Compondre paraules a partir de
síl·labes.
-Identificar una determinada síl·laba en
un conjunt de paraules....
AMB LES PARAULES:
-Identificar si una paraula té un so o no.
-Buscar paraules que comencin per un
fonema determinat.
-Relacionar paraules que acabin amb el
mateix fonema.
-Comptar el número de paraules que té una
frase.
-Construir frases afegint una paraula o
canviar paraules d' una frase...
53. CONCLUSIÓ
QUÈ HAURIEN DE TROBAR
DOCUMENTAT EN L’EDUCACIÓ
INFANTIL D’UN CENTRE?
PLANIFICA
CIÓ
DEL
LLENGUAT
GE
ORAL
T
RICITA
OT
SICOM
P
AÇ
A – TR
FIN
MARC TEÒRIC
ITAT
TRIC
OMO XUDA
PSIC RUI
G
CON
SCIÈ
N
FON
OLÒ CIA
GICA
54. Tot el que necessito saber ho vaig aprendre al parvulari
Comparteix-ho tot. Juga net.
No peguis als altres.
Torna a deixar les coses on les vas trobar. Neteja el que hagis embrutat.
No agafis el que no és teu.
Quan molestis algú, digues “Ho sento”.
Renta’t les mans abans de menjar.
Tira de la cadena.
Les galetes i la llet són bones. Viu una vida equilibrada: aprèn alguna
cosa, pensa en alguna cosa, dibuixa, pinta, canta, balla, juga i treballa
cada dia una mica.
Fes la migdiada per la tarda.
Quan surtis de casa, vigila el trànsit, agafa’t de la mà i no et quedis sol.
Estiguis atent al que és meravellós. Recorda't de l’experiment de la llavor:
les arrels baixen i la planta puja. Ningú no sap realment com ni per què,
però tots som així.
Els peixos de colors, els hàmsters i els ratolins blancs, i fins i tot la llavor,
es moren un dia. Nosaltres també.
I recorda els llibres i la primera paraula que vas aprendre, la més gran de
totes: MIRA!
Robert Fulghum
