SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  28
Tema 2: L’ATMOSFERA
Tema 2: l’ATMOSFERA 1 Composició, estructura 2 Història de l’atmosfera terrestre 3. Història del clima de la Terra 4. Funcions i balanç energètic de l’atmosfera 5. El clima. Circulació atmosfèrica
1. Composició i estructura L’atmosfera està formada de capes amb característiques peculiars i aquestes capes están separades per uns límits anomenats  pauses . Homosfera:  capa de concentració constant de gasos < 90 km d’alçada. N 2 78  % O 2 21  % Argó  0,9 % CO 2  0,04 % (366 ppm) Està dividida en diferents subcapes:
1. Composició, estructura A mesura que ascendim tant la pressió (pes de l’aire) com la temperatura disminueix. A 6.000 m d’alçada hi ha un 50% de l’aire que podem trobar a nivell de superfície i, per tant, la pressió equival a uns 500 hPa  o 0,5 atmosferes
1. Composició, estructura Troposfera :  0-8 km en els pols i 0–16 km equador Lloc on es produeixen tots els fenòmens meteorològics (el moviment de les masses d’aire és en totes direccions).  Disminueix la temperatura amb l’alçada 1 o C/100m ( GVT : gradient vertical de temperatura) fins arribar a valors de –70 a –80  o C. Tropopausa
1. Composició, estructura Estratosfera:  20-60 km L’aire es manté estratificat i estable. S’anomena ozonosfera per què conté ozó que reté o absorbeix la radiació UV b  i UV c  per la qual cosa augmenta la temperatura fins uns 10 o C en el nivell superior. Estratopausa
1. Composició, estructura Mesosfera:  60-80 km La temperatura torna a disminuir fins uns –90  o C.  Hi ha núvols iridiscents i gel. Mesopausa
1. Composició, estructura Heterosfera:  formada per diversos gasos de composició variable. Termosfera o ionosfera:  80-600 km Fort augment de la temperatura per absorció de part de les radiacions solars, s’arriba fins a 1000  o C al dia, a la nit baixa molt. Com els gasos estan ionitzats reflexen les ones de ràdio, TV. (en períodes de màxima activitat solar aquesta pot originar una lluminositat anomenada  aurora boreal o austral) . Termopausa
1. Composició, estructura i funcions Exosfera:  fins uns 10.000 km. La concentració dels gasos ja és molt baixa sent comparable a la de l’espai exterior. Funcions de l’atmosfera : 1. Filtrar radiacions solars nocives (fins al 90 % dels UV) 2. Evitar grans contrastos tèrmics. 3. Impedir la caiguda de material còsmic o destruir-los en els fregament amb els gasos atmosfèrics. 4. Contenir CO 2  al suficientment concentrat perquè les plantes puguin fer la fotosíntesi. 5. Facilitar el cicle de l’aigua per poder trobar en la Terra aigua ens els tres estats de la matèria i, en conseqüència, permetre la vida.
2. Història de l’atmosfera terrestre Al principi la Terra amb erupcions volcàniques allibarà gasos de caràcter  reductor : 85 % vapor d’aigua 10 % CO 2 5 % NH 3 , CH 4 , N 2 , SH 2 , SO 2 , etc. Fa 2.000 x 10 6  anys algunes cianofícies començaren a fer la fotosíntesi fins transformar-la en la mescla de gasos actual, una atmosfera de caràcter  oxidant . A més: 3O 2   O -  + O -  + 2O 2   2O 3 L’O 3  en retenir els raigs UV va possibilitar el desenvolupament d’organismes a l’exterior de l’aigua i que realitzesin la respiració.
2. Història de l’atmosfera terrestre Aquesta molècula que pot ser produïda a nivell troposfèric per contaminació i presència de forta insolació provoca oxidacions cel·lulars a l’aparell respiratori i, en conseqüència malalties.
2. Història de l’atmosfera terrestre El sol emet tota classe de longituds d’ona llumíniques en diferent quantitat
2. Història de l’atmosfera terrestre També aquestes tenen diferent intensitat i efectes:
3. Història del clima Canvis climàtics 1.Factors astronòmics :  Poden ser canvis en l’activitat solar, canvis en la [ozó], precipitacions, o canvis en la posició de la Terra. 2. Causes astronòmiques :  núvols de pols còsmica, alineació dels planetes. 3. Erupcions volcàniques : provoca un hivern a causa de disminució la radiació solar per les partícules en suspensió i bromes d’àcid sulfúric. A la llarga pot canviar quan es dipositen les partícules per l’emissió de CO 2 . 4. Posició de les terres emergides : la presència d’una gran superfície provoca majors oscil·lacions tèrmiques i una major aridesa. 5. Canvis en el magnetisme terrestre : al no ser interceptats els raigs còsmics aquests bloquejen la radiació solar. Hi ha un període fred quan no hi ha camp magnètic. 6. Canvis antropogènics : alliberament de CO 2  i altres gasos (ozó, NOx, SOx, etc.) Hi ha una sèrie de factors responsables del canvis climàtics:
4. Balanç energètic de l’atmosfera Hi ha un equilibri: La Terra emet tanta energia com rep
4. Balanç energètic de l’atmosfera Albedo : Quantitat d’energia que reflexe la Terra. Com més alt, més baixa serà la temperatura del planeta:
4. Balanç energètic de l’atmosfera Tot cos calent o negre emet energia d’infraroig
4. Balanç energètic de l’atmosfera Albedo  en: Boscos:  (10-15%), al igual que els mars (5-10%) Núvols, gels i zones nevades:  (65-85%), poden provocar una glaciació nova. Pols:  poden provocar un hivern nuclear. Deserts:  (30-50%)
4. Balanç energètic de l’atmosfera ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
4. Balanç energètic de l’atmosfera d) Efecte d’hivernacle:  diversos gasos (CO 2 , CH 4 , NO x ) tornen a emetre, en forma de radiacions infraroges, part de l’energia que la superfície terrestre emet. Aixó fa que la temperatura mitja sigui d’uns 15  o C i no uns -27  o C que es produiria si no existis aquest procés de contrarradiació.
6.4. El vent 2. Vent i pressió atmosfèrica ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
5. El clima ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
5. El clima 1. Factors que controlen al clima 5. Latitud :  determina l’angle d’incidència de la radiació solar i la durada de la insolació. Aixó provoca que en l’equador la densitat de calor sigui molt més elevada que en els pols.
5. El clima 2. Circulació general de l’atmosfera Hi ha una sèrie de factors que alteren el que podria ser un moviment homogeni amb dos cèl·lules convectives: -  Força de Coriolis -  Zones del planeta amb insolació molt diferent : equador i pols -  Processos termodinàmics en zones de transició . (3 cèl·lules). Front polar -  Distribució d’àrees continentals  (més fredes a l’hivern i altes pressions)  i oceàniques  (molt calentes després de l’estiu i amb baixes pressions).
5. El clima 2. Circulació general de l’atmosfera Apareixen una sèrie de  cinturons  o conjunts de circulació: 1. A nivell equatorial existeix una zona de baixes pressions anomenada  ZCIT  (Zona de convergència intertropical) on convergeixen els vents alisis. Normalment una mica desplaçada al nord (5-10ºN).
5. El clima 2. Circulació general de l’atmosfera 2. Vents secs i freds descendeixen (subsidència) a les zones subtropicals d’altes pressions al voltant dels 30º de latitud. 3. En els pols, l’aire és molt fred i, per tant, molt dens i pesat: són zones d’altes pressions.
5. El clima 3. Zonació climàtica Dominis climàtics en grans trets: 0 o  – 30o (N i S): climes càlids 30º - 60º (N i S): climes temperats 60º - 90º (N i S): climes freds Les diferències topogràfiques, geogràfiques, etc. generen que en cada lloc hi hagi uns  microclimes  específics.
5. El clima Catalunya en el marc general atmosfèric Catalunya es troba situada entre el 40º - 42º de latitud nord. És més propera al domini anticiclònic dels 30º N que a la zona depressionària dels 60º N.  En els mesos més freds, les depressions circulen per sota dels 60º N i poden afectar directa o indirectament a Catalunya, però com ho fan d’oest a est perden bona part de la humitat abans d’arribar.

Contenu connexe

Tendances

CTMA2 Dinàmica i riscos atmosfèrics
CTMA2 Dinàmica i riscos atmosfèricsCTMA2 Dinàmica i riscos atmosfèrics
CTMA2 Dinàmica i riscos atmosfèricsMireia Llobet
 
L' estructura de la terra
L' estructura de la terraL' estructura de la terra
L' estructura de la terrafarcadi
 
Plaques litosfèriques
Plaques litosfèriquesPlaques litosfèriques
Plaques litosfèriquesacases2
 
02. tema 1. el planeta terra
02. tema 1. el planeta terra02. tema 1. el planeta terra
02. tema 1. el planeta terrasergigisbertbas
 
Energia interna de la terra
Energia interna de la terraEnergia interna de la terra
Energia interna de la terratxellrocaprevera
 
L'energia interna de la Terra
L'energia interna de la TerraL'energia interna de la Terra
L'energia interna de la TerraAlba Traguany
 
Treball alex (plaques tectóniques)2
Treball alex   (plaques tectóniques)2Treball alex   (plaques tectóniques)2
Treball alex (plaques tectóniques)2rafamoriel
 
Capes de la terra
Capes de la terraCapes de la terra
Capes de la terrablogsoller
 
CièNcies De La Terra
CièNcies De La TerraCièNcies De La Terra
CièNcies De La TerraMiguel
 
Temps i clima_tema 5
Temps i clima_tema 5Temps i clima_tema 5
Temps i clima_tema 5jestiarte
 
Estructura Interna I Tectònica De Plaques
Estructura Interna I Tectònica De PlaquesEstructura Interna I Tectònica De Plaques
Estructura Interna I Tectònica De Plaquesdonamjocjm
 
Ud 4 sismicitat i vulcanisme
Ud 4 sismicitat i vulcanismeUd 4 sismicitat i vulcanisme
Ud 4 sismicitat i vulcanismeMireia Llobet
 
Tema 2. L'escorça de la Terra
Tema 2.  L'escorça de la TerraTema 2.  L'escorça de la Terra
Tema 2. L'escorça de la Terraguest3866cdf6
 
La Terra Geologia 4t ESO
La Terra Geologia 4t ESOLa Terra Geologia 4t ESO
La Terra Geologia 4t ESOJordi Pipó
 

Tendances (19)

CTMA2 Dinàmica i riscos atmosfèrics
CTMA2 Dinàmica i riscos atmosfèricsCTMA2 Dinàmica i riscos atmosfèrics
CTMA2 Dinàmica i riscos atmosfèrics
 
L' estructura de la terra
L' estructura de la terraL' estructura de la terra
L' estructura de la terra
 
Plaques litosfèriques
Plaques litosfèriquesPlaques litosfèriques
Plaques litosfèriques
 
02. tema 1. el planeta terra
02. tema 1. el planeta terra02. tema 1. el planeta terra
02. tema 1. el planeta terra
 
Energia interna de la terra
Energia interna de la terraEnergia interna de la terra
Energia interna de la terra
 
L'energia interna de la Terra
L'energia interna de la TerraL'energia interna de la Terra
L'energia interna de la Terra
 
La hidrosfera
La hidrosferaLa hidrosfera
La hidrosfera
 
Treball alex (plaques tectóniques)2
Treball alex   (plaques tectóniques)2Treball alex   (plaques tectóniques)2
Treball alex (plaques tectóniques)2
 
Capes de la terra
Capes de la terraCapes de la terra
Capes de la terra
 
UD2 LES CAPES DE LA TERRA
UD2 LES CAPES DE LA TERRAUD2 LES CAPES DE LA TERRA
UD2 LES CAPES DE LA TERRA
 
CièNcies De La Terra
CièNcies De La TerraCièNcies De La Terra
CièNcies De La Terra
 
L'escorça
L'escorçaL'escorça
L'escorça
 
Temps i clima_tema 5
Temps i clima_tema 5Temps i clima_tema 5
Temps i clima_tema 5
 
Estructura Interna I Tectònica De Plaques
Estructura Interna I Tectònica De PlaquesEstructura Interna I Tectònica De Plaques
Estructura Interna I Tectònica De Plaques
 
Ud 4 sismicitat i vulcanisme
Ud 4 sismicitat i vulcanismeUd 4 sismicitat i vulcanisme
Ud 4 sismicitat i vulcanisme
 
La terra
La terraLa terra
La terra
 
Tema 2. L'escorça de la Terra
Tema 2.  L'escorça de la TerraTema 2.  L'escorça de la Terra
Tema 2. L'escorça de la Terra
 
Estructura de la terra
Estructura de la terraEstructura de la terra
Estructura de la terra
 
La Terra Geologia 4t ESO
La Terra Geologia 4t ESOLa Terra Geologia 4t ESO
La Terra Geologia 4t ESO
 

En vedette

U14 Ct2 0910(GestióMa)
U14 Ct2 0910(GestióMa)U14 Ct2 0910(GestióMa)
U14 Ct2 0910(GestióMa)tiotavio
 
La EvolucióN
La EvolucióNLa EvolucióN
La EvolucióNtiotavio
 
Immunologi Curs2009 10
Immunologi Curs2009 10Immunologi Curs2009 10
Immunologi Curs2009 10tiotavio
 
Tema 10 Bio1 2009 10(HerèNcia1 Mendel)
Tema 10  Bio1 2009 10(HerèNcia1 Mendel)Tema 10  Bio1 2009 10(HerèNcia1 Mendel)
Tema 10 Bio1 2009 10(HerèNcia1 Mendel)tiotavio
 
Unitat3 Anabol(I) 09 10
Unitat3 Anabol(I) 09 10Unitat3 Anabol(I) 09 10
Unitat3 Anabol(I) 09 10tiotavio
 
Tema11 GenèTica Molecular I (Expressivitat) 2009 10
Tema11 GenèTica Molecular I (Expressivitat) 2009 10Tema11 GenèTica Molecular I (Expressivitat) 2009 10
Tema11 GenèTica Molecular I (Expressivitat) 2009 10tiotavio
 
Tema 6(I): Introducc._Ecologia_Estructura_Ecosistemes
Tema 6(I): Introducc._Ecologia_Estructura_EcosistemesTema 6(I): Introducc._Ecologia_Estructura_Ecosistemes
Tema 6(I): Introducc._Ecologia_Estructura_Ecosistemestiotavio
 
Bio1 09 10 Unitat5(Embolcalls Cel)
Bio1 09 10 Unitat5(Embolcalls Cel)Bio1 09 10 Unitat5(Embolcalls Cel)
Bio1 09 10 Unitat5(Embolcalls Cel)tiotavio
 
Tierra santa judea
Tierra santa judeaTierra santa judea
Tierra santa judeatiotavio
 
Bio1 09 10 Unit4(Teoria Cel)
Bio1 09 10 Unit4(Teoria Cel)Bio1 09 10 Unit4(Teoria Cel)
Bio1 09 10 Unit4(Teoria Cel)tiotavio
 
Tema 4 Ct1 0607
Tema 4 Ct1 0607Tema 4 Ct1 0607
Tema 4 Ct1 0607tiotavio
 
U12 Ct2 0910(Impact Hidros)
U12 Ct2 0910(Impact Hidros)U12 Ct2 0910(Impact Hidros)
U12 Ct2 0910(Impact Hidros)tiotavio
 
Unitat1 Enzims 09 10
Unitat1 Enzims 09 10Unitat1 Enzims 09 10
Unitat1 Enzims 09 10tiotavio
 
Bio1 09 10 Unitat6(Citoplasm)
Bio1 09 10 Unitat6(Citoplasm)Bio1 09 10 Unitat6(Citoplasm)
Bio1 09 10 Unitat6(Citoplasm)tiotavio
 
U11 C T2 0910( Impact Atmosf)
U11  C T2 0910( Impact  Atmosf)U11  C T2 0910( Impact  Atmosf)
U11 C T2 0910( Impact Atmosf)tiotavio
 
Tema11 GenèTica Molecular Ii (Replicació) 2009 10
Tema11 GenèTica Molecular Ii (Replicació) 2009 10Tema11 GenèTica Molecular Ii (Replicació) 2009 10
Tema11 GenèTica Molecular Ii (Replicació) 2009 10tiotavio
 
U10 Ct2 0910(Recurs Energias)
U10 Ct2 0910(Recurs Energias)U10 Ct2 0910(Recurs Energias)
U10 Ct2 0910(Recurs Energias)tiotavio
 
U13 Ct2 0910(Impact SòL)
U13 Ct2 0910(Impact SòL)U13 Ct2 0910(Impact SòL)
U13 Ct2 0910(Impact SòL)tiotavio
 
Tema 9 Bio1 2009 10(Reprod Meiosi)
Tema 9  Bio1 2009 10(Reprod Meiosi)Tema 9  Bio1 2009 10(Reprod Meiosi)
Tema 9 Bio1 2009 10(Reprod Meiosi)tiotavio
 
U4a Ct2 Riscos SíSmics 09 00
U4a Ct2 Riscos SíSmics 09 00U4a Ct2 Riscos SíSmics 09 00
U4a Ct2 Riscos SíSmics 09 00tiotavio
 

En vedette (20)

U14 Ct2 0910(GestióMa)
U14 Ct2 0910(GestióMa)U14 Ct2 0910(GestióMa)
U14 Ct2 0910(GestióMa)
 
La EvolucióN
La EvolucióNLa EvolucióN
La EvolucióN
 
Immunologi Curs2009 10
Immunologi Curs2009 10Immunologi Curs2009 10
Immunologi Curs2009 10
 
Tema 10 Bio1 2009 10(HerèNcia1 Mendel)
Tema 10  Bio1 2009 10(HerèNcia1 Mendel)Tema 10  Bio1 2009 10(HerèNcia1 Mendel)
Tema 10 Bio1 2009 10(HerèNcia1 Mendel)
 
Unitat3 Anabol(I) 09 10
Unitat3 Anabol(I) 09 10Unitat3 Anabol(I) 09 10
Unitat3 Anabol(I) 09 10
 
Tema11 GenèTica Molecular I (Expressivitat) 2009 10
Tema11 GenèTica Molecular I (Expressivitat) 2009 10Tema11 GenèTica Molecular I (Expressivitat) 2009 10
Tema11 GenèTica Molecular I (Expressivitat) 2009 10
 
Tema 6(I): Introducc._Ecologia_Estructura_Ecosistemes
Tema 6(I): Introducc._Ecologia_Estructura_EcosistemesTema 6(I): Introducc._Ecologia_Estructura_Ecosistemes
Tema 6(I): Introducc._Ecologia_Estructura_Ecosistemes
 
Bio1 09 10 Unitat5(Embolcalls Cel)
Bio1 09 10 Unitat5(Embolcalls Cel)Bio1 09 10 Unitat5(Embolcalls Cel)
Bio1 09 10 Unitat5(Embolcalls Cel)
 
Tierra santa judea
Tierra santa judeaTierra santa judea
Tierra santa judea
 
Bio1 09 10 Unit4(Teoria Cel)
Bio1 09 10 Unit4(Teoria Cel)Bio1 09 10 Unit4(Teoria Cel)
Bio1 09 10 Unit4(Teoria Cel)
 
Tema 4 Ct1 0607
Tema 4 Ct1 0607Tema 4 Ct1 0607
Tema 4 Ct1 0607
 
U12 Ct2 0910(Impact Hidros)
U12 Ct2 0910(Impact Hidros)U12 Ct2 0910(Impact Hidros)
U12 Ct2 0910(Impact Hidros)
 
Unitat1 Enzims 09 10
Unitat1 Enzims 09 10Unitat1 Enzims 09 10
Unitat1 Enzims 09 10
 
Bio1 09 10 Unitat6(Citoplasm)
Bio1 09 10 Unitat6(Citoplasm)Bio1 09 10 Unitat6(Citoplasm)
Bio1 09 10 Unitat6(Citoplasm)
 
U11 C T2 0910( Impact Atmosf)
U11  C T2 0910( Impact  Atmosf)U11  C T2 0910( Impact  Atmosf)
U11 C T2 0910( Impact Atmosf)
 
Tema11 GenèTica Molecular Ii (Replicació) 2009 10
Tema11 GenèTica Molecular Ii (Replicació) 2009 10Tema11 GenèTica Molecular Ii (Replicació) 2009 10
Tema11 GenèTica Molecular Ii (Replicació) 2009 10
 
U10 Ct2 0910(Recurs Energias)
U10 Ct2 0910(Recurs Energias)U10 Ct2 0910(Recurs Energias)
U10 Ct2 0910(Recurs Energias)
 
U13 Ct2 0910(Impact SòL)
U13 Ct2 0910(Impact SòL)U13 Ct2 0910(Impact SòL)
U13 Ct2 0910(Impact SòL)
 
Tema 9 Bio1 2009 10(Reprod Meiosi)
Tema 9  Bio1 2009 10(Reprod Meiosi)Tema 9  Bio1 2009 10(Reprod Meiosi)
Tema 9 Bio1 2009 10(Reprod Meiosi)
 
U4a Ct2 Riscos SíSmics 09 00
U4a Ct2 Riscos SíSmics 09 00U4a Ct2 Riscos SíSmics 09 00
U4a Ct2 Riscos SíSmics 09 00
 

Similaire à CTMA2n_Atmosf Clima 09 00

Similaire à CTMA2n_Atmosf Clima 09 00 (20)

Atmosfera
AtmosferaAtmosfera
Atmosfera
 
Tema 2 L'atmosfera
Tema 2 L'atmosferaTema 2 L'atmosfera
Tema 2 L'atmosfera
 
Trabajo medi l'atmosfera david hernando con musica copia
Trabajo medi l'atmosfera david hernando con musica   copiaTrabajo medi l'atmosfera david hernando con musica   copia
Trabajo medi l'atmosfera david hernando con musica copia
 
Ppt0000000
Ppt0000000Ppt0000000
Ppt0000000
 
L’ atmosfera
L’ atmosferaL’ atmosfera
L’ atmosfera
 
Tema6
Tema6Tema6
Tema6
 
Ctma 2 1 Atmosfera Intro
Ctma 2 1 Atmosfera IntroCtma 2 1 Atmosfera Intro
Ctma 2 1 Atmosfera Intro
 
batxillerat2
batxillerat2batxillerat2
batxillerat2
 
UNITAT 3_clima_vegetació_Esp_Cat.pdf
UNITAT 3_clima_vegetació_Esp_Cat.pdfUNITAT 3_clima_vegetació_Esp_Cat.pdf
UNITAT 3_clima_vegetació_Esp_Cat.pdf
 
02 ELS CLIMES D'ESPANYA IPB
02 ELS CLIMES D'ESPANYA IPB02 ELS CLIMES D'ESPANYA IPB
02 ELS CLIMES D'ESPANYA IPB
 
L’atmosfera terrestre
L’atmosfera terrestreL’atmosfera terrestre
L’atmosfera terrestre
 
L’atmosfera terrestre
L’atmosfera terrestreL’atmosfera terrestre
L’atmosfera terrestre
 
Energia solar i dinàmica atmosfèrica ( tema 2 )
Energia solar i dinàmica atmosfèrica ( tema 2 )Energia solar i dinàmica atmosfèrica ( tema 2 )
Energia solar i dinàmica atmosfèrica ( tema 2 )
 
Atmosfera 1 eso
Atmosfera 1 esoAtmosfera 1 eso
Atmosfera 1 eso
 
La terra
La terraLa terra
La terra
 
Circulacio en superficie 2
Circulacio en superficie 2Circulacio en superficie 2
Circulacio en superficie 2
 
La terra
La terraLa terra
La terra
 
L´atmosfera
L´atmosferaL´atmosfera
L´atmosfera
 
Atmosfera 2
Atmosfera 2Atmosfera 2
Atmosfera 2
 
Atmosfera
AtmosferaAtmosfera
Atmosfera
 

Plus de tiotavio

Soteriología 06
Soteriología 06 Soteriología 06
Soteriología 06 tiotavio
 
Soteriología 05
Soteriología 05 Soteriología 05
Soteriología 05 tiotavio
 
Soteriología 04
Soteriología 04 Soteriología 04
Soteriología 04 tiotavio
 
Soteriología 03
Soteriología 03 Soteriología 03
Soteriología 03 tiotavio
 
Soteriología 02
Soteriología 02 Soteriología 02
Soteriología 02 tiotavio
 
Soteriología 01
Soteriología 01 Soteriología 01
Soteriología 01 tiotavio
 
Cristologia 06
Cristologia 06 Cristologia 06
Cristologia 06 tiotavio
 
Cristologia 05
Cristologia 05 Cristologia 05
Cristologia 05 tiotavio
 
Cristologia 04
Cristologia 04Cristologia 04
Cristologia 04tiotavio
 
Cristologia 03
Cristologia 03Cristologia 03
Cristologia 03tiotavio
 
Cristologia 02
Cristologia 02Cristologia 02
Cristologia 02tiotavio
 
Cristologia 01 introduccion
Cristologia 01 introduccionCristologia 01 introduccion
Cristologia 01 introducciontiotavio
 
Tierra santa galilea
Tierra santa galileaTierra santa galilea
Tierra santa galileatiotavio
 
Microbiology
MicrobiologyMicrobiology
Microbiologytiotavio
 
Alba, 11 de junio, 2011
Alba, 11 de junio, 2011Alba, 11 de junio, 2011
Alba, 11 de junio, 2011tiotavio
 
Unitat 7. Dinàmica dels ecosistemes. Cicles biogeoquímics
Unitat 7. Dinàmica dels ecosistemes. Cicles biogeoquímicsUnitat 7. Dinàmica dels ecosistemes. Cicles biogeoquímics
Unitat 7. Dinàmica dels ecosistemes. Cicles biogeoquímicstiotavio
 
Unitat 6 (II). Estructura i dinàmica dels ecosistemes(II)
Unitat 6 (II). Estructura i dinàmica dels ecosistemes(II)Unitat 6 (II). Estructura i dinàmica dels ecosistemes(II)
Unitat 6 (II). Estructura i dinàmica dels ecosistemes(II)tiotavio
 
U9 C T2 0910( Recurs L Aigua)
U9  C T2 0910( Recurs  L Aigua)U9  C T2 0910( Recurs  L Aigua)
U9 C T2 0910( Recurs L Aigua)tiotavio
 
U8 C T2 0910( Recurs Roques Min Sòl)
U8  C T2 0910( Recurs  Roques  Min  Sòl)U8  C T2 0910( Recurs  Roques  Min  Sòl)
U8 C T2 0910( Recurs Roques Min Sòl)tiotavio
 
U7 Ct2 0910(Hidrosfera)
U7 Ct2 0910(Hidrosfera)U7 Ct2 0910(Hidrosfera)
U7 Ct2 0910(Hidrosfera)tiotavio
 

Plus de tiotavio (20)

Soteriología 06
Soteriología 06 Soteriología 06
Soteriología 06
 
Soteriología 05
Soteriología 05 Soteriología 05
Soteriología 05
 
Soteriología 04
Soteriología 04 Soteriología 04
Soteriología 04
 
Soteriología 03
Soteriología 03 Soteriología 03
Soteriología 03
 
Soteriología 02
Soteriología 02 Soteriología 02
Soteriología 02
 
Soteriología 01
Soteriología 01 Soteriología 01
Soteriología 01
 
Cristologia 06
Cristologia 06 Cristologia 06
Cristologia 06
 
Cristologia 05
Cristologia 05 Cristologia 05
Cristologia 05
 
Cristologia 04
Cristologia 04Cristologia 04
Cristologia 04
 
Cristologia 03
Cristologia 03Cristologia 03
Cristologia 03
 
Cristologia 02
Cristologia 02Cristologia 02
Cristologia 02
 
Cristologia 01 introduccion
Cristologia 01 introduccionCristologia 01 introduccion
Cristologia 01 introduccion
 
Tierra santa galilea
Tierra santa galileaTierra santa galilea
Tierra santa galilea
 
Microbiology
MicrobiologyMicrobiology
Microbiology
 
Alba, 11 de junio, 2011
Alba, 11 de junio, 2011Alba, 11 de junio, 2011
Alba, 11 de junio, 2011
 
Unitat 7. Dinàmica dels ecosistemes. Cicles biogeoquímics
Unitat 7. Dinàmica dels ecosistemes. Cicles biogeoquímicsUnitat 7. Dinàmica dels ecosistemes. Cicles biogeoquímics
Unitat 7. Dinàmica dels ecosistemes. Cicles biogeoquímics
 
Unitat 6 (II). Estructura i dinàmica dels ecosistemes(II)
Unitat 6 (II). Estructura i dinàmica dels ecosistemes(II)Unitat 6 (II). Estructura i dinàmica dels ecosistemes(II)
Unitat 6 (II). Estructura i dinàmica dels ecosistemes(II)
 
U9 C T2 0910( Recurs L Aigua)
U9  C T2 0910( Recurs  L Aigua)U9  C T2 0910( Recurs  L Aigua)
U9 C T2 0910( Recurs L Aigua)
 
U8 C T2 0910( Recurs Roques Min Sòl)
U8  C T2 0910( Recurs  Roques  Min  Sòl)U8  C T2 0910( Recurs  Roques  Min  Sòl)
U8 C T2 0910( Recurs Roques Min Sòl)
 
U7 Ct2 0910(Hidrosfera)
U7 Ct2 0910(Hidrosfera)U7 Ct2 0910(Hidrosfera)
U7 Ct2 0910(Hidrosfera)
 

Dernier

4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERSSuperAdmin9
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfErnest Lluch
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxRosabel UA
 
LES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANA
LES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANALES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANA
LES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANAAnaBallesteros29
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaISMAELALVAREZCABRERA
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555twunt
 
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓLasilviatecno
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.Lasilviatecno
 

Dernier (8)

4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
 
LES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANA
LES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANALES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANA
LES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANA
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555
 
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
 

CTMA2n_Atmosf Clima 09 00

  • 2. Tema 2: l’ATMOSFERA 1 Composició, estructura 2 Història de l’atmosfera terrestre 3. Història del clima de la Terra 4. Funcions i balanç energètic de l’atmosfera 5. El clima. Circulació atmosfèrica
  • 3. 1. Composició i estructura L’atmosfera està formada de capes amb característiques peculiars i aquestes capes están separades per uns límits anomenats pauses . Homosfera: capa de concentració constant de gasos < 90 km d’alçada. N 2 78 % O 2 21 % Argó 0,9 % CO 2 0,04 % (366 ppm) Està dividida en diferents subcapes:
  • 4. 1. Composició, estructura A mesura que ascendim tant la pressió (pes de l’aire) com la temperatura disminueix. A 6.000 m d’alçada hi ha un 50% de l’aire que podem trobar a nivell de superfície i, per tant, la pressió equival a uns 500 hPa o 0,5 atmosferes
  • 5. 1. Composició, estructura Troposfera : 0-8 km en els pols i 0–16 km equador Lloc on es produeixen tots els fenòmens meteorològics (el moviment de les masses d’aire és en totes direccions). Disminueix la temperatura amb l’alçada 1 o C/100m ( GVT : gradient vertical de temperatura) fins arribar a valors de –70 a –80 o C. Tropopausa
  • 6. 1. Composició, estructura Estratosfera: 20-60 km L’aire es manté estratificat i estable. S’anomena ozonosfera per què conté ozó que reté o absorbeix la radiació UV b i UV c per la qual cosa augmenta la temperatura fins uns 10 o C en el nivell superior. Estratopausa
  • 7. 1. Composició, estructura Mesosfera: 60-80 km La temperatura torna a disminuir fins uns –90 o C. Hi ha núvols iridiscents i gel. Mesopausa
  • 8. 1. Composició, estructura Heterosfera: formada per diversos gasos de composició variable. Termosfera o ionosfera: 80-600 km Fort augment de la temperatura per absorció de part de les radiacions solars, s’arriba fins a 1000 o C al dia, a la nit baixa molt. Com els gasos estan ionitzats reflexen les ones de ràdio, TV. (en períodes de màxima activitat solar aquesta pot originar una lluminositat anomenada aurora boreal o austral) . Termopausa
  • 9. 1. Composició, estructura i funcions Exosfera: fins uns 10.000 km. La concentració dels gasos ja és molt baixa sent comparable a la de l’espai exterior. Funcions de l’atmosfera : 1. Filtrar radiacions solars nocives (fins al 90 % dels UV) 2. Evitar grans contrastos tèrmics. 3. Impedir la caiguda de material còsmic o destruir-los en els fregament amb els gasos atmosfèrics. 4. Contenir CO 2 al suficientment concentrat perquè les plantes puguin fer la fotosíntesi. 5. Facilitar el cicle de l’aigua per poder trobar en la Terra aigua ens els tres estats de la matèria i, en conseqüència, permetre la vida.
  • 10. 2. Història de l’atmosfera terrestre Al principi la Terra amb erupcions volcàniques allibarà gasos de caràcter reductor : 85 % vapor d’aigua 10 % CO 2 5 % NH 3 , CH 4 , N 2 , SH 2 , SO 2 , etc. Fa 2.000 x 10 6 anys algunes cianofícies començaren a fer la fotosíntesi fins transformar-la en la mescla de gasos actual, una atmosfera de caràcter oxidant . A més: 3O 2 O - + O - + 2O 2 2O 3 L’O 3 en retenir els raigs UV va possibilitar el desenvolupament d’organismes a l’exterior de l’aigua i que realitzesin la respiració.
  • 11. 2. Història de l’atmosfera terrestre Aquesta molècula que pot ser produïda a nivell troposfèric per contaminació i presència de forta insolació provoca oxidacions cel·lulars a l’aparell respiratori i, en conseqüència malalties.
  • 12. 2. Història de l’atmosfera terrestre El sol emet tota classe de longituds d’ona llumíniques en diferent quantitat
  • 13. 2. Història de l’atmosfera terrestre També aquestes tenen diferent intensitat i efectes:
  • 14. 3. Història del clima Canvis climàtics 1.Factors astronòmics : Poden ser canvis en l’activitat solar, canvis en la [ozó], precipitacions, o canvis en la posició de la Terra. 2. Causes astronòmiques : núvols de pols còsmica, alineació dels planetes. 3. Erupcions volcàniques : provoca un hivern a causa de disminució la radiació solar per les partícules en suspensió i bromes d’àcid sulfúric. A la llarga pot canviar quan es dipositen les partícules per l’emissió de CO 2 . 4. Posició de les terres emergides : la presència d’una gran superfície provoca majors oscil·lacions tèrmiques i una major aridesa. 5. Canvis en el magnetisme terrestre : al no ser interceptats els raigs còsmics aquests bloquejen la radiació solar. Hi ha un període fred quan no hi ha camp magnètic. 6. Canvis antropogènics : alliberament de CO 2 i altres gasos (ozó, NOx, SOx, etc.) Hi ha una sèrie de factors responsables del canvis climàtics:
  • 15. 4. Balanç energètic de l’atmosfera Hi ha un equilibri: La Terra emet tanta energia com rep
  • 16. 4. Balanç energètic de l’atmosfera Albedo : Quantitat d’energia que reflexe la Terra. Com més alt, més baixa serà la temperatura del planeta:
  • 17. 4. Balanç energètic de l’atmosfera Tot cos calent o negre emet energia d’infraroig
  • 18. 4. Balanç energètic de l’atmosfera Albedo en: Boscos: (10-15%), al igual que els mars (5-10%) Núvols, gels i zones nevades: (65-85%), poden provocar una glaciació nova. Pols: poden provocar un hivern nuclear. Deserts: (30-50%)
  • 19.
  • 20. 4. Balanç energètic de l’atmosfera d) Efecte d’hivernacle: diversos gasos (CO 2 , CH 4 , NO x ) tornen a emetre, en forma de radiacions infraroges, part de l’energia que la superfície terrestre emet. Aixó fa que la temperatura mitja sigui d’uns 15 o C i no uns -27 o C que es produiria si no existis aquest procés de contrarradiació.
  • 21.
  • 22.
  • 23. 5. El clima 1. Factors que controlen al clima 5. Latitud : determina l’angle d’incidència de la radiació solar i la durada de la insolació. Aixó provoca que en l’equador la densitat de calor sigui molt més elevada que en els pols.
  • 24. 5. El clima 2. Circulació general de l’atmosfera Hi ha una sèrie de factors que alteren el que podria ser un moviment homogeni amb dos cèl·lules convectives: - Força de Coriolis - Zones del planeta amb insolació molt diferent : equador i pols - Processos termodinàmics en zones de transició . (3 cèl·lules). Front polar - Distribució d’àrees continentals (més fredes a l’hivern i altes pressions) i oceàniques (molt calentes després de l’estiu i amb baixes pressions).
  • 25. 5. El clima 2. Circulació general de l’atmosfera Apareixen una sèrie de cinturons o conjunts de circulació: 1. A nivell equatorial existeix una zona de baixes pressions anomenada ZCIT (Zona de convergència intertropical) on convergeixen els vents alisis. Normalment una mica desplaçada al nord (5-10ºN).
  • 26. 5. El clima 2. Circulació general de l’atmosfera 2. Vents secs i freds descendeixen (subsidència) a les zones subtropicals d’altes pressions al voltant dels 30º de latitud. 3. En els pols, l’aire és molt fred i, per tant, molt dens i pesat: són zones d’altes pressions.
  • 27. 5. El clima 3. Zonació climàtica Dominis climàtics en grans trets: 0 o – 30o (N i S): climes càlids 30º - 60º (N i S): climes temperats 60º - 90º (N i S): climes freds Les diferències topogràfiques, geogràfiques, etc. generen que en cada lloc hi hagi uns microclimes específics.
  • 28. 5. El clima Catalunya en el marc general atmosfèric Catalunya es troba situada entre el 40º - 42º de latitud nord. És més propera al domini anticiclònic dels 30º N que a la zona depressionària dels 60º N. En els mesos més freds, les depressions circulen per sota dels 60º N i poden afectar directa o indirectament a Catalunya, però com ho fan d’oest a est perden bona part de la humitat abans d’arribar.