SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  11
Presentació
-Identificació
-Elements
-Escala
-Llegenda
-Tipus de mapa
-Font
Ànalisi
-Descripció
-Explicació del fenònem geogràfic
-Representat i relació amb altres espais geogràfics
-Causes dels fets representats en el mapa
-Conseqüències dels fets representats
Interpretació/Conclusions
-Conclusions
-Valoració
-Perspectives de futur
Elements
Escala
L’escala equival

a 500.000 caps de bestiar

A la llegenda se’ns mostren per color els tipus de bestiar que hem
tractat abans,i aquest colors són:
-bestiar boví

-bestiar oví
-bestiar caprí
-bestiar porcí

Font:

barcanova
Identificació
Ens trobem davant d’un mapa d’Espanya, on se'ns mostren gràfics per
zones (comunitats autònomes sobre la ramaderia i els diferent tipus de
bestiar: concretament quatre:
Sector boví
El sector boví es el quart de la unió europea per ordre d'importància i
ha assolit una gran rellevància per la seva producció de carn i llet.
Sector caprí
Les
cabres
produeixen
aproximadament
només un 2% del
subministrament total
de llet al món.
Normalment de la let
de cabra se'n fa
formatges, mantega,
gelats, iogurts i altres
productes.

Algunes cabres es crien
específicament per la seva
llet. La producció de llet
diària de les cabres és de
2,7 a 3,6 litres. En general
té un 3,5% de greix.
Sector oví
A tot el món s'exploten més de mil milions d'animals per obtenir la seva
llana. Al voltant del 40% s'obté d'ovelles merinas i un 43% de varietats
creuades. El 17% restant procedeix en la major part de varietats
especials d'ovella i altres animals. També se les utilitza per extreure la
llet amb la que elaborar productes làctics.
Sector porcí
El sector ramader més important, per quantitat de bestiar i per
producció econòmica, es el porcí. Espanya es el quart productor
mundial de carn de porc i el segon de la unió europea, després
d’Alemanya.
Anàlisi
Ens trobem davant d’un mapa temàtic polític. Al mapa se’ns mostra per
comunitats autònomes la ramaderia, és a dir dels quatre tipus de bestiar
esmentats anteriorment.

Causes
La ramaderia proporciona més de la tercera part del valor econòmic de la
producció final agrària. El sector ramader mostra un elevat grau de
vinculació a les indústries càrnies i làcties. La ramaderia industrial amb
estabulació al bestiar, mecanització dels procesos de creixement i
elevades concentracions d’animals, s’ha imposat com a model majoritari.
D’aquesta manera el constant augment de població ha fet que augmenti
la necessitat de productes alimentaris bàsics entre els que trobem la carn
o la llet. No tant sols productes alimentaris, també s’utilitza la pell per
elaborar la roba que vestim.
.
Conseqüències
-Això ha fet que es multipliques la producció d’animals i la seva
explotació.
-Els excrements generats pels animals contribueixen
significativament a el “efecte hivernacle”.
-La fermentació dels seus excrements equival a una cambra de les
emissions de metà.
- Empobriment de la qualitat dels productes alimentaris a causa de
les modificacions genetiques que fan als animals per aumentar el
benefici. Per exemple el cas de les ovelles.
Valoració
Degut al constant augment de població cada vegada es necessiten
més recursos alimentaris però hem de tenir en compte que vivim en
un món limitat, no podem seguir així. A més la manera en que
exploten els animals no es gens respectable per ells, això es pot
veure amb l’aviram, on es crien pollastres en espais molt reduïts i
són engreixats per el seu posterior consum. Pensem que també
augmenta el consum d’aigua, recurs que es torna cada vegada més
escàs encara que sembli que no.

Contenu connexe

En vedette

ESPANYA (català)
ESPANYA (català)ESPANYA (català)
ESPANYA (català)Powerdio
 
3e. població d'espanya i catalunya
3e. població d'espanya i catalunya3e. població d'espanya i catalunya
3e. població d'espanya i catalunyajgutier4
 
Treballem la població 2
Treballem la població 2Treballem la població 2
Treballem la població 2Marisa Bermudez
 
Espanya comunitats autònomes,províncies i relleu (mapes)
Espanya comunitats autònomes,províncies i relleu (mapes)Espanya comunitats autònomes,províncies i relleu (mapes)
Espanya comunitats autònomes,províncies i relleu (mapes)martav57
 
Tema 4 C.Socials Espanya i la seua Democràcia
Tema 4 C.Socials Espanya i la seua DemocràciaTema 4 C.Socials Espanya i la seua Democràcia
Tema 4 C.Socials Espanya i la seua DemocràciaRoberto Cantavella Pi
 
Trets geogràfics d'Espanya (2) La diversitat cultural i l'organització territ...
Trets geogràfics d'Espanya (2) La diversitat cultural i l'organització territ...Trets geogràfics d'Espanya (2) La diversitat cultural i l'organització territ...
Trets geogràfics d'Espanya (2) La diversitat cultural i l'organització territ...Empar Gallego
 
Los polígonos 2º primaria
Los polígonos 2º primariaLos polígonos 2º primaria
Los polígonos 2º primariamayka18
 

En vedette (11)

Espanya i Extremadura
Espanya i ExtremaduraEspanya i Extremadura
Espanya i Extremadura
 
ESPANYA (català)
ESPANYA (català)ESPANYA (català)
ESPANYA (català)
 
3e. població d'espanya i catalunya
3e. població d'espanya i catalunya3e. població d'espanya i catalunya
3e. població d'espanya i catalunya
 
Comunitats autònomes Catalunya
Comunitats autònomes CatalunyaComunitats autònomes Catalunya
Comunitats autònomes Catalunya
 
Treballem la població 2
Treballem la població 2Treballem la població 2
Treballem la població 2
 
Espanya comunitats autònomes,províncies i relleu (mapes)
Espanya comunitats autònomes,províncies i relleu (mapes)Espanya comunitats autònomes,províncies i relleu (mapes)
Espanya comunitats autònomes,províncies i relleu (mapes)
 
Projecte sobre Espanya
Projecte sobre EspanyaProjecte sobre Espanya
Projecte sobre Espanya
 
Tema 4 C.Socials Espanya i la seua Democràcia
Tema 4 C.Socials Espanya i la seua DemocràciaTema 4 C.Socials Espanya i la seua Democràcia
Tema 4 C.Socials Espanya i la seua Democràcia
 
Trets geogràfics d'Espanya (2) La diversitat cultural i l'organització territ...
Trets geogràfics d'Espanya (2) La diversitat cultural i l'organització territ...Trets geogràfics d'Espanya (2) La diversitat cultural i l'organització territ...
Trets geogràfics d'Espanya (2) La diversitat cultural i l'organització territ...
 
Los polígonos 2º primaria
Los polígonos 2º primariaLos polígonos 2º primaria
Los polígonos 2º primaria
 
Espanya
EspanyaEspanya
Espanya
 

Plus de Toni Guirao

B obrerisme català núria silvana
B obrerisme català núria silvanaB obrerisme català núria silvana
B obrerisme català núria silvanaToni Guirao
 
B les col·lectivitzacions xavier natàlia
B les col·lectivitzacions xavier natàliaB les col·lectivitzacions xavier natàlia
B les col·lectivitzacions xavier natàliaToni Guirao
 
A la postguerra a barcelona ruben sabido i i van
A la postguerra a barcelona ruben sabido i i vanA la postguerra a barcelona ruben sabido i i van
A la postguerra a barcelona ruben sabido i i vanToni Guirao
 
A el general franco
A el general francoA el general franco
A el general francoToni Guirao
 
B entrevista ente franco i hitler ferran i marc
B entrevista ente franco i hitler ferran i marcB entrevista ente franco i hitler ferran i marc
B entrevista ente franco i hitler ferran i marcToni Guirao
 
3 índex d'envelliment eric i oriol
3 índex d'envelliment eric i oriol3 índex d'envelliment eric i oriol
3 índex d'envelliment eric i oriolToni Guirao
 
6 ordenació del territori a catalunya natàlia i xavier
6 ordenació del territori a catalunya natàlia i xavier6 ordenació del territori a catalunya natàlia i xavier
6 ordenació del territori a catalunya natàlia i xavierToni Guirao
 
5 poligons industrials marta i mònica
5 poligons industrials marta i mònica 5 poligons industrials marta i mònica
5 poligons industrials marta i mònica Toni Guirao
 
5 la globalització de l’economia andrea i alba
5 la globalització de l’economia andrea i alba5 la globalització de l’economia andrea i alba
5 la globalització de l’economia andrea i albaToni Guirao
 
5 activitats econòmiques a espanya ines i brenda
5 activitats econòmiques a espanya ines i brenda5 activitats econòmiques a espanya ines i brenda
5 activitats econòmiques a espanya ines i brendaToni Guirao
 
4 la xarxa urbana catalana sílvia irene laura
4 la xarxa urbana catalana sílvia irene laura4 la xarxa urbana catalana sílvia irene laura
4 la xarxa urbana catalana sílvia irene lauraToni Guirao
 
4 els moviments de la població migracio aleix
4 els moviments de la població migracio aleix4 els moviments de la població migracio aleix
4 els moviments de la població migracio aleixToni Guirao
 
4 megalopolis usa mònica i marta
4 megalopolis usa mònica i marta4 megalopolis usa mònica i marta
4 megalopolis usa mònica i martaToni Guirao
 
A repressió a la dictadura de primo de rivera eva a i lorena e
A repressió a la dictadura de primo de rivera eva a i lorena eA repressió a la dictadura de primo de rivera eva a i lorena e
A repressió a la dictadura de primo de rivera eva a i lorena eToni Guirao
 
B els fets de prats de molló gemma a i paula
B els fets de prats de molló gemma a i paulaB els fets de prats de molló gemma a i paula
B els fets de prats de molló gemma a i paulaToni Guirao
 
B les víctimes del pistolerisme oriol i eric
B les víctimes del pistolerisme oriol i ericB les víctimes del pistolerisme oriol i eric
B les víctimes del pistolerisme oriol i ericToni Guirao
 
B la batalla de l'ebre mònica i marta
B la batalla de l'ebre mònica i martaB la batalla de l'ebre mònica i marta
B la batalla de l'ebre mònica i martaToni Guirao
 
B l’enfortiment de la cnt i el congrés de sants ac monique i sandra
B l’enfortiment de la cnt i el congrés de sants ac monique i sandra B l’enfortiment de la cnt i el congrés de sants ac monique i sandra
B l’enfortiment de la cnt i el congrés de sants ac monique i sandra Toni Guirao
 
B l’anarquisme inés i brenda
B l’anarquisme inés i brendaB l’anarquisme inés i brenda
B l’anarquisme inés i brendaToni Guirao
 
B els fets de prats de molló gemma a i paula
B els fets de prats de molló gemma a i paulaB els fets de prats de molló gemma a i paula
B els fets de prats de molló gemma a i paulaToni Guirao
 

Plus de Toni Guirao (20)

B obrerisme català núria silvana
B obrerisme català núria silvanaB obrerisme català núria silvana
B obrerisme català núria silvana
 
B les col·lectivitzacions xavier natàlia
B les col·lectivitzacions xavier natàliaB les col·lectivitzacions xavier natàlia
B les col·lectivitzacions xavier natàlia
 
A la postguerra a barcelona ruben sabido i i van
A la postguerra a barcelona ruben sabido i i vanA la postguerra a barcelona ruben sabido i i van
A la postguerra a barcelona ruben sabido i i van
 
A el general franco
A el general francoA el general franco
A el general franco
 
B entrevista ente franco i hitler ferran i marc
B entrevista ente franco i hitler ferran i marcB entrevista ente franco i hitler ferran i marc
B entrevista ente franco i hitler ferran i marc
 
3 índex d'envelliment eric i oriol
3 índex d'envelliment eric i oriol3 índex d'envelliment eric i oriol
3 índex d'envelliment eric i oriol
 
6 ordenació del territori a catalunya natàlia i xavier
6 ordenació del territori a catalunya natàlia i xavier6 ordenació del territori a catalunya natàlia i xavier
6 ordenació del territori a catalunya natàlia i xavier
 
5 poligons industrials marta i mònica
5 poligons industrials marta i mònica 5 poligons industrials marta i mònica
5 poligons industrials marta i mònica
 
5 la globalització de l’economia andrea i alba
5 la globalització de l’economia andrea i alba5 la globalització de l’economia andrea i alba
5 la globalització de l’economia andrea i alba
 
5 activitats econòmiques a espanya ines i brenda
5 activitats econòmiques a espanya ines i brenda5 activitats econòmiques a espanya ines i brenda
5 activitats econòmiques a espanya ines i brenda
 
4 la xarxa urbana catalana sílvia irene laura
4 la xarxa urbana catalana sílvia irene laura4 la xarxa urbana catalana sílvia irene laura
4 la xarxa urbana catalana sílvia irene laura
 
4 els moviments de la població migracio aleix
4 els moviments de la població migracio aleix4 els moviments de la població migracio aleix
4 els moviments de la població migracio aleix
 
4 megalopolis usa mònica i marta
4 megalopolis usa mònica i marta4 megalopolis usa mònica i marta
4 megalopolis usa mònica i marta
 
A repressió a la dictadura de primo de rivera eva a i lorena e
A repressió a la dictadura de primo de rivera eva a i lorena eA repressió a la dictadura de primo de rivera eva a i lorena e
A repressió a la dictadura de primo de rivera eva a i lorena e
 
B els fets de prats de molló gemma a i paula
B els fets de prats de molló gemma a i paulaB els fets de prats de molló gemma a i paula
B els fets de prats de molló gemma a i paula
 
B les víctimes del pistolerisme oriol i eric
B les víctimes del pistolerisme oriol i ericB les víctimes del pistolerisme oriol i eric
B les víctimes del pistolerisme oriol i eric
 
B la batalla de l'ebre mònica i marta
B la batalla de l'ebre mònica i martaB la batalla de l'ebre mònica i marta
B la batalla de l'ebre mònica i marta
 
B l’enfortiment de la cnt i el congrés de sants ac monique i sandra
B l’enfortiment de la cnt i el congrés de sants ac monique i sandra B l’enfortiment de la cnt i el congrés de sants ac monique i sandra
B l’enfortiment de la cnt i el congrés de sants ac monique i sandra
 
B l’anarquisme inés i brenda
B l’anarquisme inés i brendaB l’anarquisme inés i brenda
B l’anarquisme inés i brenda
 
B els fets de prats de molló gemma a i paula
B els fets de prats de molló gemma a i paulaB els fets de prats de molló gemma a i paula
B els fets de prats de molló gemma a i paula
 

2 bestiar per comunitats autònomes guillermo i francesc

  • 1.
  • 2. Presentació -Identificació -Elements -Escala -Llegenda -Tipus de mapa -Font Ànalisi -Descripció -Explicació del fenònem geogràfic -Representat i relació amb altres espais geogràfics -Causes dels fets representats en el mapa -Conseqüències dels fets representats Interpretació/Conclusions -Conclusions -Valoració -Perspectives de futur
  • 3. Elements Escala L’escala equival a 500.000 caps de bestiar A la llegenda se’ns mostren per color els tipus de bestiar que hem tractat abans,i aquest colors són: -bestiar boví -bestiar oví -bestiar caprí -bestiar porcí Font: barcanova
  • 4. Identificació Ens trobem davant d’un mapa d’Espanya, on se'ns mostren gràfics per zones (comunitats autònomes sobre la ramaderia i els diferent tipus de bestiar: concretament quatre:
  • 5. Sector boví El sector boví es el quart de la unió europea per ordre d'importància i ha assolit una gran rellevància per la seva producció de carn i llet.
  • 6. Sector caprí Les cabres produeixen aproximadament només un 2% del subministrament total de llet al món. Normalment de la let de cabra se'n fa formatges, mantega, gelats, iogurts i altres productes. Algunes cabres es crien específicament per la seva llet. La producció de llet diària de les cabres és de 2,7 a 3,6 litres. En general té un 3,5% de greix.
  • 7. Sector oví A tot el món s'exploten més de mil milions d'animals per obtenir la seva llana. Al voltant del 40% s'obté d'ovelles merinas i un 43% de varietats creuades. El 17% restant procedeix en la major part de varietats especials d'ovella i altres animals. També se les utilitza per extreure la llet amb la que elaborar productes làctics.
  • 8. Sector porcí El sector ramader més important, per quantitat de bestiar i per producció econòmica, es el porcí. Espanya es el quart productor mundial de carn de porc i el segon de la unió europea, després d’Alemanya.
  • 9. Anàlisi Ens trobem davant d’un mapa temàtic polític. Al mapa se’ns mostra per comunitats autònomes la ramaderia, és a dir dels quatre tipus de bestiar esmentats anteriorment. Causes La ramaderia proporciona més de la tercera part del valor econòmic de la producció final agrària. El sector ramader mostra un elevat grau de vinculació a les indústries càrnies i làcties. La ramaderia industrial amb estabulació al bestiar, mecanització dels procesos de creixement i elevades concentracions d’animals, s’ha imposat com a model majoritari. D’aquesta manera el constant augment de població ha fet que augmenti la necessitat de productes alimentaris bàsics entre els que trobem la carn o la llet. No tant sols productes alimentaris, també s’utilitza la pell per elaborar la roba que vestim. .
  • 10. Conseqüències -Això ha fet que es multipliques la producció d’animals i la seva explotació. -Els excrements generats pels animals contribueixen significativament a el “efecte hivernacle”. -La fermentació dels seus excrements equival a una cambra de les emissions de metà. - Empobriment de la qualitat dels productes alimentaris a causa de les modificacions genetiques que fan als animals per aumentar el benefici. Per exemple el cas de les ovelles.
  • 11. Valoració Degut al constant augment de població cada vegada es necessiten més recursos alimentaris però hem de tenir en compte que vivim en un món limitat, no podem seguir així. A més la manera en que exploten els animals no es gens respectable per ells, això es pot veure amb l’aviram, on es crien pollastres en espais molt reduïts i són engreixats per el seu posterior consum. Pensem que també augmenta el consum d’aigua, recurs que es torna cada vegada més escàs encara que sembli que no.