5. Podem veure que ens mostra el percentatge
que té cada valor representat en el gràfic:
- Àsia: 29%
- Oceania: 1.7%
- Europa: 23%
- Àfrica: 21.9%
- Amèrica: 24.4%
6. La UE acull el 33% de la immigració mundial:
-6’5% dels hab. de la UE és nascuda en països
extracomunitaris.
-3% els hab. de la UE viuen en un país diferent del
que han nascut.
7. Els immigrants que viuen en estats
membres de la UE presenten
característiques:
-Són majoritàriament d’Europa
oriental, Turquia, e Magreb i
Amèrica del Sud.
-Dos terços dels immigrants
procedeixen de països
extracomunitaris.
-La tercera part provenen d’altres
països comunitaris com l’Europa de
l’est (Romania, Polònia i Bulgària).
8. Els immigrants solen instal·lar-se en països amb un
desenvolupament elevat.
Acostumen a establir-se en països que tenen una
afinitat cultural amb llocs d’origen a causa d’antics
processos colonitzadors:
-Sud-americans que immigren cap a Espanya.
-Magrebins cap a França.
-Indis i pakistanesos cap a el Regne Unit.
Es dirigeixen sobre tot als centres urbans de la UE
(àrees metropolitanes).
9. Aquest gràfic està relacionat amb el fet del
quinquenni 2005-2010 els principals receptors
de la població immigrant van ser Espanya i
Itàlia.
- Augment de l’atur
- Manca de recursos per cobrir les necessitats de tothom
10. Mostra l’origen dels grups
més nombrosos de
ciutadans de la UE.
Els països de fora de la UE
que aporten més població
són Turquia i Marroc.
Dins de la UE Romania i
Polònia són els principals
països emissors d’emigrants
cap a altres estats
comunitaris.
11. Hem arribat a la conclusió de que els immigrants
solen instal·lar-se en països amb un
desenvolupament elevat.
Cal buscar alternatives per tal de que el món estigui
en equilibri i així tothom tindrà les mateixes
oportunitats de viure en un món millor.
