2. Què és el Programari lliure?
El programari lliure (en anglès free software) és el un conjunt de programes informàtics que pot ser usat, estudiat i
modificat sense restriccions, i que pot ser copiat i redistribuït bé en una versió modificada o sense modificar sense cap
restricció, o bé amb unes restriccions mínimes per garantir que els futurs destinataris també tindran aquests drets.
En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatre llibertats definides per la “Free Software
Foundation”:
1. La llibertat d'executar el programari per qualsevol propòsit (llibertat 0).
2. La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les pròpies necessitats (llibertat 1). això comporta
l'accés al codi font com a requisit.
3. La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2)
4. La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per tal que tota la
comunitat se'n pugui beneficiar (llibertat 3). Igual que en cas de la llibertat 1, l'accés al codi font és un requisit
inherent.
Com que aquest tipus de programari es pot redistribuir lliurement, en general es pot trobar gratuïtament a Internet, o a
un cost baix si l'adquirim per mitjà d'altres suports (CD-ROM o DVD per exemple). A causa d'això, els models de negoci
basats en programari lliure normalment es basen en proporcionar serveis de valor afegit com per exemple suport
tècnic, cursos de formació, personalització, integració, o certificació.
3. Què és Linux?
Linux o GNU/Linux, és un sistema operatiu format pel nucli del sistema (o kernel Linux), juntament amb les utilitats
GNU (programari lliure). Avui en dia, hi ha moltes distribucions de programari basades en aquest sistema operatiu.
El 1991, Linus Torvalds va començar a escriure el nucli Linux i va decidir distribuir-lo de forma totalment lliure i
gratuïta. Ràpidament, múltiples programadors es van unir a Linus en el desenvolupament, col·laborant a través
d'Internet.
Actualment existeixen nombroses distribucions de programari del sistema operatiu Linux o GNU/Linux, algunes de
les quals gestionades per empreses privades (SuSE, Mandriva, RedHat, Ubuntu) i d'altres per comunitats d'usuaris i
programadors (Debian, Knoppix, Gentoo, Mepis) i fins i tot Comunitats autònomes (LinEx, LliureX, Linkat) o Instituts
d'Ensenyament Secundari (BIADIX).
Les diferències que tenen són bàsicament l'alliberament (o tancament) de codi a la comunitat, la incorporació (o la
manca) d'interfícies gràfiques per a la gestió de nombroses aplicacions, la facilitat (o complicació) d'instal·lació i ús, i el
grau de dependència d'una empresa.
4. Què és la web 2.0 i Internet 2?
Internet 2
És una xarxa telemàtica desenvolupada principalment per les universitats americanes construïda per fibra òptica, que
permet molt altes velocitats.
Es un projecte portat per 212 universitats d’Estats Units i altres 60 empreses tecnològiques com
Comcast, Microsoft, Intel, AMD, Sun Microsystems i Cisco Systems. Algunes de les tecnologies que han desenvolupat
són IPv6, IP Multicast i Calidad de Servicio (QoS).
Les velocitats mínimes són 622 Mpps per un membre de Internet2 i 50Mbps per un usuari particular.
Web 2.0
El terme Web 2.0 està associat a aplicacions web que faciliten el compartir informació (compartir
documents, fotos, vídeos), la interoperabilitat (xats, jocs en xarxa, ...) i el disseny centrat en l’usuari i la col·laboració en
Internet (xarxes socials i aules virtuals).
5. Què és el llenguatge C?
El llenguatge C és un llenguatge de programació (llenguatge informàtic) usat per controlar el comportament d’un
ordinador.
El llenguatge C, va ser creat per Dennis Ritchie i Ken Thompson als Laboratoris Bell d'AT&T, a principis de la dècada
dels 70. El llenguatge C es va crear per la necessitat de tenir un llenguatge que fos més intel·ligible i entenedor que
l'assemblador a l'hora de programar, però que mantingués la característica de ser un llenguatge proper a la màquina.
Actualment, C és el llenguatge més utilitzat per a desenvolupar sistemes operatius i altres tipus de programari bàsic, i
també per aplicacions en general. El llenguatge C++ es va desenvolupar a partir de C.
C és apreciat per l'eficiència del codi que produeix i és el llenguatge de programació més popular per a crear software
de sistemes, tot i que també s'utilitza per a crear aplicacions.
Disposa de les estructures típiques dels llenguatges d'alt nivell però , també disposa de construccions del llenguatge
que permeten un control a molt baix nivell.
Es tracta d’un llenguatge que ha de ser habitualment compilat, de forma que després d’escriure un programa amb un
editor de text convencional, aquest fitxer és llegit per un compilador (i un linkador) que acabaran generant el fitxer
executable final (a més d’altres fitxers entremigs o fitxers obj).
6. Què és el llenguatge Basic?
BASIC també és una llenguatge de programació, d'alt nivell i concebut com un llenguatge fàcil d'usar especialment
indicat pels principiants en el món de la programació informàtica. El nom BASIC prové de l'acrònim anglès Beginner's
All-purpose Symbolic Instruction Code (Codi Simbòlic d'Instruccions Multi propòsit per a Principiants).
A diferència del llenguatge C que és un llenguatge compilat, el BASIC és un llenguatge interpretat. Els programes fets
en basic són típicament programes de poca eficiència.
Es va implantar al sector dels ordinadors personals en els anys 80 i roman avui en dia amb variants bastant
evolucionades.
Els vuit principis de disseny de BASIC foren:
1. Ser fàcil d'usar pels principiants
2. Ser un llenguatge de propòsit general (no orientat).
3. Permetre als experts afegir característiques avançades, conservant simple el llenguatge per als principiants
4. Ser interactiu
5. Proveir missatges d'error clars i amigables
6. Respondre ràpid als programes petits
7. No requerir un coneixement del maquinari de l'ordinador
8. Protegir a l'usuari del sistema operatiu
7. Compressió i descompressió
d’un fitxer.
Hem agafat aquesta presentació i la hem copiat amb el nom “FitxerDemostracio.pptx”.
Aquesta presentació té un mida sense comprimir de 51KB
Compressió
Botó dret sobre el fitxer
Seleccionar “Enviar a “
Seleccionar “Carpeta comprimida (en zip)”
Obtenim un fitxer “FitxerDemostracio.zip” amb un mida final de 40KB
Descompressió
Botó dret sobre el fitxer.
Seleccionar “Extraer todo...”
Indicar el directori i el nom del fitxer final (el millor és deixa el mateix nom).
Obtenim el fitxer descomprimit.