2. LA DERIVA DELS
CONTINENTS
Alfred Wegener al 1912 va presentar la
seva hipòtesi sobre la translació dels
blocs continentals.
Segons ell, els continents no han
ocupat sempre la posició geogràfica
que tenen actualment, sinó que han
sofert desplaçaments molt
considerables.
Es va basar en probes:
-límits continentals coincidents,
continuitat de fòssils a banda i banda i
d’estructures geogràfiques
3. Aquesta teoria va ser el punt de partida de l'actual "Teoria de la tectònica de plaques" que
defensa que segons l'estat a la Terra hi ha una capa sòlida anomenada litosfera que està
fragmentada en diferents plaques que es mouen sobre zones pastoses del mantell gràcies a
corrents internes de magma, i que són els xocs entre aquestes plaques els que generen els plecs,
les falles, els terratrèmol, etc. Una vegada més ha estat l'esforç de molts científics el que ens ha
permès conèixer la realitat i poder així determinar el que hem de fer per evitar els desastres
naturals i per solucionar els problemes.
5. Tipus de límits i moviments de les plaques i estructures
que es generen
1- Xoc de plaques oceàniques : Formen FOSSES
OCEÀNIQUES I ARC D’ILLES, amb forta activitat sísmica i
volcànica