General. Unió de Pagesos

1. SESSIÓ 1: CONEIXEMENT DELS ANIMALS

2. SESSIÓ 1: CONEIXEMENT DELS ANIMALS 1. INTRODUCCIÓ. 2. CONCEPTE DE BENESTAR ANIMAL. 3. FACTORS QUE CONDICIONEN EL BENESTAR ANIMAL. 4. AVALUACIÓ DEL BENESTAR. 5. ETOLOGIA I COMPORTAMENT ANIMAL.

3. 1. INTRODUCCIÓ Pel que fa al benestar animal , cada cop més es planteja socialment la necessitat d’aproximar als animals domesticats a unes condicions el més semblants possibles a l’hàbitat natural de la seva espècie, per permetre que s’adaptin a la granja tot comportant-se de forma natural (instal·lacions i maneig). Per poder aproximar als animals a aquestes condicions que els permetin una bona adaptació a la granja i un bon nivell de benestar, caldrà primer tenir un bon coneixement de cada espècie animal , per així poder adaptar el millor possible les instal·lacions i el maneig, per aconseguir un bon nivell de benestar i un bon índex productiu dels animals de granja.

4. 1. INTRODUCCIÓ Sabies que… Inicialment tenim els animals salvatges i lliures . Amb la domesticació passarem a fer servir els animals per a cobrir les necessitats humanes (transport i alimentació).

5. 1. INTRODUCCIÓ Sabies que… Segons un estudi dels anglesos Stolba, A., WoodGush, DGM, amb la domesticació fem canviar els hàbits naturals dels animals, sobretot en el temps dedicat al repòs i a l’activitat: TEMPS DEDICAT A L’ACTIVITAT TEMPS DEDICAT AL REPÒS PORCS LLIURES 70 % 30 % PORCS EN LES GRANGES ACTUALS 30 % 70 %

7. 2. CONCEPTE DE BENESTAR ANIMAL Sabies que… El fet de posar elements que els animals puguin manipular dins dels corrals fa que puguin expressar el seu comportament instintiu i alliberar-se de part de l’ estrès acumulat (factor positiu). Però alhora pot comportar un augment important del moviment dels animals dins del corral i un major consum d’energia , que suposarà un major consum de pinso i un pitjor índex de conversió de pinso en carn (factor negatiu). Solució: aniria bé que aquests elements que els porcs poden manipular estiguessin agafats amb una cadena o algun altre element en un lloc determinat del corral, per evitar llargs passejos dels animals empaitant-los.

11. 3. FACTORS CONDICIONANTS DEL BENESTAR ANIMAL Condicionants anatòmics i fisiològics Diferència entre la vista humana i la dels animals de granja: Sabies que… Els animals tenen visió lateral , és a dir, molt més angle de visió unifocal (amb un sol ull) que les persones però menor angle bifocal (visió dels objectes alhora amb els dos ulls). Per tant, no calculen tant bé les distàncies ni el relleu. Visió binocular Visió monocular Visió monocular

12. 3. FACTORS CONDICIONANTS DEL BENESTAR ANIMAL Condicionants anatòmics i fisiològics Camp visual Fixa el cap mirant endavant sense girar el coll en cap moment. Dirigeix la vista a la dreta fins al màxim i a l’esquerra al màxim. Ara fes el mateix però quan miris cap a la dreta tanca l’ull dret i quan miris cap a l’esquerra tanca l’ull esquerre. Fixa’t que la visió monocular és de molt menys qualitat. Els porcs tenen la majoria del camp visual (que és molt ampli) en visió monocular. Hem d’entendre per tant que quan els movem d’un lloc a l’altre, sovint es desplacin amb “cautela” i no vagin el ràpid que nosaltres voldríem.

13. 3. FACTORS CONDICIONANTS DEL BENESTAR ANIMAL Condicionants anatòmics i fisiològics Capacitat cardíaca La millora genètica dels últims anys ha propiciat el fet que els animals per producció de carn creixin a la major velocitat possible. Aquesta gran velocitat de creixement de muscles i ossos no ha estat acompanyada en la mateixa proporció per un augment del volum del cor i per tant ens trobem amb animals que arriben al pes adequat per al seu sacrifici però que tenen un cor corresponent a un animal de la meitat del seu pes. Per tant, si sotmetem aquests animals a un petit sobreesforç (al moure’ls de corral, en algunes baralles entre ells, al carregar-los al camió, etc.), poden tenir problemes per atacs de cor, al ser insuficient el seu tamany per abastir de sang a l’animal en cas de sobreesforç.

16. 3. FACTORS CONDICIONANTS DEL BENESTAR ANIMAL Condicionants anatòmics i fisiològics Tall de cues Castració Tall de dents

17. 3. FACTORS CONDICIONANTS DEL BENESTAR ANIMAL Condicionants anatòmics i fisiològics Sabies que… Els herbívors que poden arribar a ser presa dels altres (sobretot si estan aviats en extensiu, com les ovelles) tenen tendència a ocultar el dolor, per amagar qualsevol símptoma de debilitat davant dels possibles depredadors que amenacen al ramat, i així evitar que les escullin a elles i s’encarin a altres ovelles que els semblin més vulnerables i fàcils d’atacar.

19. 3. FACTORS CONDICIONANTS DEL BENESTAR ANIMAL Condicionants anatòmics i fisiològics Gen de l’estrés porcí (gen de l’Halotà) Provoca contracció de la musculatura i consum del glucogen en situacions d’estrès (transport, cops, etc.). Això suposa una necessitat de repòs, aliment i beguda a l’arribada a l’escorxador si no es vol tenir problemes de carns PSE (pàl·lides, toves i exudatives). ESCORXADOR A ESCORXADOR B Nº de porcs morts 43 64 Porcs lliures del gen 2,3 % 6,3 % Porcs amb una còpia del gen (del pare o de la mare) 37,2 % 15,6 % Porcs amb dues còpies del gen (del pare i de la mare) 60,5 % 78,1 %

23. 3. FACTORS CONDICIONANTS DEL BENESTAR ANIMAL Condicionants mediambientals Temperatura de confort : interval de temperatura efectiva on es produeix al màxim. No tenen ni fred ni calor. Fred Calor S’apilen, busquen Jeuen de costat, el focus i jeuen separats i fugen de la de panxa a terra font de calor

24. 3. FACTORS CONDICIONANTS DEL BENESTAR ANIMAL Condicionants mediambientals Temperatura efectiva : sensació de fred o calor que experimenten els animals. No és la que diu el termòmetre. Exemple: A l’estiu a 30ºC es notarà més sensació de calor amb una humitat alta que amb una de baixa. Tªefectiva = Tªambient x Kv x Ks Kv = Coeficient de ventilació 1 -> quan no es mou l’aire 0 -> quan es nota molt corrent d’aire Ks = Coeficient segons tipus de sòl 1 -> slats de formigó 1,4 -> jaç de palla

25. 3. FACTORS CONDICIONANTS DEL BENESTAR ANIMAL Condicionants mediambientals Cadena d’esdeveniments negatius provocats per un excés de calor en els animals de granja:

26. 3. FACTORS CONDICIONANTS DEL BENESTAR ANIMAL Condicionants mediambientals Temperatures de confort a bestiar oví: OVÍ TEMPERATURA DE CONFORT Primeres hores després del part 25 ºC 5 primers dies de vida 18 ºC Animals adults 13 – 15 ºC

27. 3. FACTORS CONDICIONANTS DEL BENESTAR ANIMAL Condicionants mediambientals Temperatures de confort per a porcí: PORCÍ TEMPERATURA DE CONFORT Truges gestants 10 – 20 ºC Truges lactació 15 – 20 ºC Engreix 12 – 20 ºC Garrins al néixer 30 – 31 ºC Garrins als 15 dies 18 – 22 ºC

28. 3. FACTORS CONDICIONANTS DEL BENESTAR ANIMAL Estat sanitari dels animals En l’aparició de la malaltia no només influeix l’estat sanitari inicial dels animals que arriben a la granja sinó les condicions de les instal·lacions i el maneig (malalties multifuncionals). Tot seguit es fa una interrelació entre els nivells de benestar animal i els nivells de sanitat: Manca de benestar ↔ Sanitat animal ↔ Productivitat

31. 4. AVALUACIÓ DEL BENESTAR Indicadors de manca de benestar Quan separem les cries de la mare, passen por. Quan separem les cries de la mare, passen por. Quan els animals passen calor necessiten remullar-se en fems o en fang. Aquests porcs tenen calor.

34. 5. ETOLOGIA I COMPORTAMENT ANIMAL Les conductes naturals dels animals El comportament maternal ja comença abans del part. Els animals en lots que han de parir normalment s’aparten del lot per buscar un lloc tranquil i fer-hi un niu pels garrins. En estat natural tardarien varis dies a tornar al grup amb les cies. Tenen un instin de fer niu. És convenient posar retalls de papers de diari a la gàbia del paritori. Les primeres 24h després del part la mare està molt quieta per no aixafar les cries .

37. 5. ETOLOGIA I COMPORTAMENT ANIMAL Les conductes anormals dels animals Les conductes redirigides apareixen quan no permetem als animals tenir les seves conductes instintives naturals. Per exemple, el furgar (en el cas de terres de formigó o slat la conducta de furgar no és possible i es redirigeix cap a mossegar-se les cues). Es tracta de moviments normals però dirigits a un estímul erroni.

38. 5. ETOLOGIA I COMPORTAMENT ANIMAL Les conductes anormals dels animals Si a l’ambient falta l’estímul per desenvolupar alguna conducta, es busca un estímul alternatiu (conducta d’exploració). Els vedells, per exemple, xumen els seus companys (conducta de mamar) perquè amb el biberó acaben la ració molt ràpid i tenen necessitat de seguir xumant.

41. 5. ETOLOGIA I COMPORTAMENT ANIMAL Les conductes anormals dels animals Quina és la causa? La restricció alimentària + La restricció de moviments

42. 5. ETOLOGIA I COMPORTAMENT ANIMAL Les conductes anormals dels animals El fet que les verres gestants mostrin més estereotípies quan estan en boxes que quan estan en lots ha fet que la Unió Europea prohibeixi a la nova normativa allotjar verres gestants en gàbies, tot i permetre el seu ús a la part inicial i final de la gestació per evitar moviments perillosos per als fetus. Boxes gestació gàbia tancada Truges gestació separadors oberts Font : Esther Balgoma Hernando. Ministeri d’Educació Font: www.bigdutchman.debd...

44. 5. ETOLOGIA I COMPORTAMENT ANIMAL El comportament social dels animals Si es modifica el disseny de les instal·lacions es poden reduir. Font : Bouissou, M. F., 1970, Role du contact physique dans la manifestation des relations hierarchiques chez les bovins. Consequences practiques. *Annales Zootechnologie* 19: 279-285.

45. 5. ETOLOGIA I COMPORTAMENT ANIMAL El comportament social dels animals A la imatge anterior podem veure clarament que quan la menjadora no té separacions la vaca dominant menja durant quasi 3 minuts i la vaca subordinada gairebé no menja (només 7 segons). Quan es modifica la menjadora posant-hi separacions, la vaca subordinada menja més i així no es desigualen productivament les dues vaques. Això podria passar de forma similar en altres espècies animals. Aquest fet fa que en el nou disseny de naus de gestació de truges es recomani no eliminar les separacions de la menjadora, per així minimitzar les diferències de menjar entre dominants i subordinats. De la mateixa forma que en les tolves-menjadora de pinso dels engreixos de porcs perquè hi pugui menjar més d’un porc alhora es posaran també separadors laterals entre els porcs.

46. 5. ETOLOGIA I COMPORTAMENT ANIMAL El comportament social dels animals Font : Bouissou, M. F., 1970, Role du contact physique dans la manifestation des relations hierarchiques chez les bovins. Consequences practiques. *Annales Zootechnologie* 19: 279-285.

47. 5. ETOLOGIA I COMPORTAMENT ANIMAL El comportament social dels animals En condicions naturals tots els animals de renda viuen en grups on s’estableixen relacions de dominància. El dominant té prioritat per accedir als recursos respecte el subordinat. La majoria d’animals estableixen la jerarquia quan arriben a la pubertat (els porcs des del naixement). Un cop s’ha establert la jerarquia en un grup, els animals la recorden i deixaran d’haver-hi baralles.

48. 5. ETOLOGIA I COMPORTAMENT ANIMAL El comportament social dels animals Cada vegada que barregem animals tindrem baralles. Sobretot en porcs. Millorant les instal·lacions podem reduir l’efecte de les jerarquies dins del grup. Quan hi ha molta competència pels recursos, la jerarquia pot fer que alguns animals no produeixin bé. Aquest porc és sec perquè els seus companys dominants no el deixen menjar tot el que li convindria.