Xerrada "Innovació i Empresa social" realitzada per Jordi Juanós a Reus al cicle Idees X Business, organitzat per la Univeristat Oberta de Catalunya, REDESSA i Mas Carandell. 20 de març de 2014

1. Innovació i empresa social
com alternativa viable
Cicle “Idees X Business”
UOC, Universitat Oberta de Catalunya
Reus, 20 de març del 2014
Jordi Juanós Amperi
UpSocial

2. 2
Sobre què xerrarem avui...
1. Què en podem dir de la innovació social? I les institucions impulsores?
2. Fases de la emprenedoria social: start up (incubació) - èxit/fracàs - rèplica/escala de la iniciativa
- retorn social de la innovació
3. La Innovació social: necessitat imperativa en el context actual.
Com tractem la innovació social des d'UpSocial:
• Social Innovation for Communities (SIC)
• JumpMath
• Sistema B / BCorp
Exemples nacionals i internacionals concrets d’innovació social exitosos:
• Specialisterne / Social Diabetes / Fundación DKV Integralia
• Guayaki / Riet Vell
• Fundación Paraguaya / Fundación Santa María la Real
4. Potencialitat de la innovació social en el territori – l’exemple del Smart Rural Hub a la Cerdanya

3. 3
Què en podem dir de
la innovació social?
I les institucions
impulsores?

4. 4
Què en podem dir de la innovació social?
Uns aclariments previs:
Emprenedor/a
=
innovador/a
Emprenedoria social
=
innovació social
“Practitioners”!!!

5. 5
“La Innovación Social consiste en
encontrar nuevas formas de satisfacer las
necesidades sociales, que no están
adecuadamente cubiertas por el mercado o el
sector público… o en producir los cambios de
comportamiento necesarios para resolver los
grandes retos de la sociedad… capacitando a la
ciudadanía y generando nuevas relaciones
sociales y nuevos modelos de colaboración.
Son, por tanto, al mismo tiempo innovadoras en
sí mismas y útiles para capacitar a la sociedad a
innovar…”. - DEUSTO INNOVACIÓN SOCIAL
Què en podem dir de la innovació social?
Moltes definicions:
“Innovación es consolidar la participación de la
propia comunidad y de los beneficiarios, es un
aporte al fortalecimiento de la ciudadanía y a la
consolidación de la democracia. Por otro lado,
en su expresión más sencilla, es hacer cosas
nuevas o hacer las mismas cosas que siempre
hacemos, pero con nuevos procesos”. – ECLAC/
CEPAL
“La innovación social es un proceso que
transforma las entidades en 100% sostenibles,
100% rentables.
El reto es emplear la INNOVACIÓN como
herramienta para conseguir impacto social
para crear oportunidades empresariales… y
convertirlas en palancas de cambio para la
sociedad.. – SINNPLE
“La innovació social pot ser definida com el
desenvolupament i implementació de noves
idees (productes, serveis i models) per satisfer
les necessitats socials i la creació de noves
relacions socials o col·laboracions.
Representa noves respostes a les demandes
socials urgents, que afecten el procés de les
interaccions socials, i estan dirigides a la
millora del benestar humà, tant en els seus fins
com en els seus mitjans. Són innovacions que
també milloren la capacitat de les persones per
actuar”. - UNIÓ EUROPEA
“Innovacions socials són noves solucions
(productes, serveis, models, mercats,
processos, etc.) que uneixen simultàniament
una necessitat social (amb més eficàcia que les
solucions existents) i donen lloc a noves o
millorades capacitats i relacions i un millor ús
dels actius i recursos. En altres paraules, les
innovacions són socials són bones tant per a la
societat com per millorar la seva capacitat per
actuar”.– TEPSIE, Caulier-Grice et al., 2012

6. 6
Què en podem dir de la innovació social?
Una per treballar, ben senzilla...
Noves solucions per als
nous reptes socials.

7. 7
Però, per què se'n parla tant?
Què en podem dir de la innovació social?
La crisi
La crisi econòmica ens ha
portat la confluència d’unes
necessitats socials
creixents amb uns recursos
públics disponibles
minvants.
Evolució
Estem immersos en un profund
canvi de model de resposta a les
necessitats socials. El rol dels
diferents actors (administració,
societat civil, empreses, tercer
sector) ha canviat al llarg de la
història. No és gens immobilista.
Noves tecnologies
Les noves eines tecnològiques
permeten construir una nova
forma de relació social. El canvi
afecta a tota la societat. També
a la resposta als reptes socials.

8. 8
Evidència d’impacte
Escalabilitat
Què en podem esperar de la innovació social?
Requisits indispensables:
Model de sostenibilitat

9. 9
Que ho vegin com
una oportunitat
clara de millora !!!
Què en podem esperar de la innovació social?
I de les institucions que la lideren:
• Empreses
• Tercer Sector
• Responsables públics
• Universitats i centres de formació
• Societat civil en general
• ...
Que actuïn
com a
“pilots del
canvi” !!!

10. 10
I com ens organitzem per aconseguir-ho?
Organitzacions líquides...
Buida la teva ment
alliberat de la forma, sense forma
com l’aigua...
Si poses aigua en una copa,
esdevindrà la copa.
Si poses aigua en una botella,
esdevindrà la botella.
Si poses aigua en una tetera,
esdevindrà la tetera.
L’aigua pot fluir... o pot xocar.
Sigues aigua, amic meu.
http://vimeo.com/3191188

11. 11
Organitzacions líquides...
• Organitzacions horitzontals sense jerarquia fixa,
basades en tres pedres angulars:
o la confiança a través de la delegació,
o els nexes (grups / stakeholders),
o i els fluxos de les relacions.
• Tots els membres s’auto-organitzen en grups de
treball específics o grups orgànics sorgits de
característiques comunes (ciutat, regió, etc.).
• S’afronten els reptes de forma integral, holística.
Font: Dario Castañé - Thinkship
I com ens organitzem per aconseguir-ho?

12. Què en podem dir de la innovació social?
Estem parlant de...
Cooperació
12

13. Què en podem dir de la innovació social?
Estem parlant de...
Consum col·laboratiu
13

14. Què en podem dir de la innovació social?
Estem parlant de...
Disseny col·laboratiu
14

15. Què en podem dir de la innovació social?
Estem parlant de...
Producció i comercialització de l’energia
15

16. Què en podem dir de la innovació social?
Estem parlant de...
Educació
16

17. 17
Fases de la innovació /
emprenedoria social

18. 18
Start up - Incubació
Fases de la innovació
Pròpia iniciativa de
l’innovador/a?
Necessitat
d’incubadores i
acceleradores?

19. 19
Èxit - fracàs
Fases de la innovació
Fracàs:
• Cap on van els innovadors/
es si fracassa la seva
innovació?
• Emprenedoria vs. Auto-
ocupació
• Diferencies culturals en
front d’un fracàs:
o aquí és un estigma
gaire bé insalvable,
o al món anglosaxó és
fins i tot digne de
posar-se al CV.
Èxit:
• Davant model negoci viable i exitós,
següent pas natural és escalar i
replicar la iniciativa.
• Però no hi han programes d'ajut.
• Innovadors/es són bons en lo seu,
però no saben com escalar o replicar.
• Àmbit d’UpSocial, no competència, en
fan falta més!!!

20. 20
Rèplica / Escala
Fases de la innovació
És un pas lògic dels processos d’innovació
exitosos:
• La rèplica en si mateixa, pot ser un indicador
d’èxit.
• Important diversificar la seva oferta per
respondre millor a les necessitats d’una
determinada comunitat.
• Si no es fa bé i d’acord amb la missió i els
objectius de l’organització, pot arribar a
distorsionar la feina de l’innovador/a.
Font: Sophie Robin – Stone Soup

21. 21
SROI – Retorn Social de la inversió
Fases de la innovació
Segons la New Economics Foundation (NEF), el
Retorn Social de la Inversió, SROI, és una manera de
monetitzar el valor de l'impacte social en termes
financers.
• Prendre consciència de la importància de quantificar
l’impacte de la innovació.
• Inversors socials busquen evidències del retorn
social que resulta de la seva inversió financera.
• Aquests inversors tenen perfils diferents: filantrop,
inversor de risc, fundació o governs, ...
• El SROI ajuda a pensar a través de resultats, també
a explicar la teva història, no és tota la història!
Font: New Economics Foundation (NEF)

22. 22
Com tractem la
innovació social
des d'UpSocial?

23. 23
L’exemple de l’UpSocial
Com ens organitzem per aconseguir-ho?
A més de les iniciatives SIC, Jump Math o
Sistema B,
UpSocial impulsa la innovació social a
través d’accions de incidència política, i
ajudant a escalar innovacions locals.
UpSocial és una associació creada el 2010 per un
grup d’emprenedores i emprenedors socials per
potenciar la innovació social a, i des de Catalunya.

24. 24
Social Innovations for Communities - SIC
L’exemple de l’UpSocial
Fases de la iniciativa SIC
Definició del repte
Investigació – Part 1
Alineament
Investigació – Part 2
Selecció
Aprofundiment
Acte públic
Reunions bilaterals
Acompanyament
implantació
• Com dotar als joves d’habilitats, informació i
oportunitats per tenir èxit en el món laboral?
• Com augmentar l’accés a l’ocupació de les persones amb
discapacitat?
• Com millorar les oportunitats de famílies monoparentals
amb fills per reduir el risc d'exclusió social?
• Com reduir l’impacte del turisme de masses en el medi
ambient i la habitabilitat de Barcelona?
• Cóm promoure comportaments de ciutadans, institucions i
empreses per la millora de la qualitat de l’aire?
Ocupació
Inclusió
social
Medi
ambient
Reptes completats iniciativa SIC

25. 25
Social Innovations for Communities - SIC
L’exemple de l’UpSocial
spin off
Social Innovations for
Communities – UpSocial, S.L.
Ja constituïda!!Alguns números, Març 2014
• 5 reptes completats.
• 3 reptes més en execució.
• 19 innovacions seleccionades.
• 9 en fase d'implantació.
• > 800 innovacions analitzades.
• 4 actes públics organitzats.
• 800 persones han assistit actes.

26. 26
JUMP Math
L’exemple de l’UpSocial
• Innovació seleccionada en repte: SIC Ocupació juvenil.
• Model canadenc innovador en l’ensenyament de
matemàtiques en formació reglada: John Mighton.
• Soluciona repte social incidint en l’ensenyament de les
habilitats matemàtiques, cada cop més important per
obtenir una bona ocupació futura.
• Facilita que tots els alumnes arribin a assolir un bon nivell de
matemàtiques (>90% alumnes per sobre 9).
• Prova pilot implantant-se a 10 escoles públiques de BCN, en
col·laboració amb el Consorci d’Educació de Barcelona.
• Si, com apunten avaluacions preliminars, s’obtenen bons
resultats, implantació de JUMP Math a tot el país.
• El replicador local d’aquesta innovació és la pròpia UpSocial.
• El model de negoci per UpSocial es basa en la disseminació
d’aquesta metodologia i la venda de materials.

27. 27
L’exemple de l’UpSocial
• Segons l’informe PISA del 2009
o 1 de 4 cada 4 alumnes espanyols no arriben al
nivell 2, el bàsic per viure en la societat actual.
o Només 8 de cada 100 aconsegueixen el nivell 5
necessari per les carreres en STEM.
• L’objectiu d’UpSocial és facilitar la implantació del
programa JUMP Math a Catalunya i Espanya, per
aconseguir que tots els alumnes puguin tenir èxit en les
matemàtiques.
• L’estratègia dissenyada és:
Prova pilot inicial per generar
evidència de resultats
1 3 Implantació completa model
Any acadèmic 2013-2014 Any acadèmic 2014-2015 Any acadèmic 2015-2016
§ Verificar si a les escoles catalanes es repliquen els resultats obtinguts a altres països.
§ Obtenir l’evidència empírica suficient per permetre el desplegament del programa a tota Catalunya i Espanya.
Prova pilot completa2
JUMP Math

28. 28
Cas 1: Mabin School – Toronto, Ontario, Canadà
L’exemple de l’UpSocial
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
55
60
65
70
75
80
85
90
95
100
66 92
Notes: * Class percentile ranking based on results on the norm-referenced Test of Mathematical Abilities
Percentile Rankings*, Grade 5
(2006) vs Grade 6 (2007)
JUMP Math
Evidències
Número
d’alumnes

29. 29
JUMP Math
L’exemple de l’UpSocial
En constitució
JUMP Math, S.L.
spin off
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
55
60
65
70
75
80
85
90
95
100
54
98
Notes: * Class percentile ranking based on results on the norm-referenced Test of Mathematical Abilities
Cas 1: Mabin School – Toronto, Ontario, Canadà
Percentile Rankings*, Grade 5
(2008) vs Grade 6 (2009)
Evidències
Número
d’alumnes

30. 30
Sistema B / BCorp España
L’exemple de l’UpSocial
• Inno
http://www.sistemab.org/espanol/la-empresa-b

31. 31
Sistema B / BCorp España
L’exemple de l’UpSocial
En constitució
Sistema B España /
Bcorp España
spin off
• BLab USA es va crear el 2008, és l’única certificadora global d’Empreses B.
• El 2011, es crea com a partner sud-americà, amb valor afegit!! – Sistema B.
• El 2013 es crea BLab Europa, amb seu a Holanda i promou la rèplica de BLab
USA.
• Actualment a Espanya sols hi ha una empresa certificada com Empresa B:
AlmaNatura, a Huelva
• A finals del 2013 s’inicia mitjançant un consorci entre ECODES i UpSocial la
rèplica de Sistema B a Espanya.
• Actualment estem en la recerca de la inversió per a iniciar la rèplica a l’estat
espanyol amb l’objectiu de promoure el moviment d’Empreses B.
• BLab USA, BLab Europa i Sistema B invertiran en el llançament d’aquesta
iniciativa prevista per l’abril del 2014.

32. 32
L’exemple de l’UpSocial
Altres iniciatives
Incidència política:
SLIG: Societat Limitada d’Interès General.
• La SLIG no és estrictament una figura legal nova sinó una denominació legal per
a empreses que busquen un impacte social, basada en la SL.
• Associada a determinades limitacions de repartiment de beneficis, transparència,
compromís estatutari i reconeixement de beneficis fiscals.
• Més de 60 organitzacions i professionals han recolzat explícitament la creació de
la SLIG adherint-se a la proposta.
• Una de les mesures proposades als partits polítics per a la millora de
l’ecosistema de la innovació i de l'emprenedoria social.
• En tramitació parlamentària, lent però avançant, sembla…

33. 33
Exemples nacionals i
internacionals
concrets d’innovació
social exitoses

34. 34
Specialisterne - Dinamarca
Alguns exemples més a nivell internacional
• Specialisterne: empresa i fundació danesa - Thorkil Sonne.
• En Thorkil té un fill amb Trastorn del Espectre Autista (TEA), i es va preguntar:
“què serà d’ell el dia que jo falti?”
• Model de negoci apropiat per nens amb TEA basat sobre seves capacitats
especials :
o atenció al detall i habilitats lògiques i analítiques,
o capacitat de concentració durant molt temps i intolerància a les errades.
• Objectius:
o Fundació: proporcionar ocupació atractiva, entorn de treball propici, i
habilitats que necessiten per tenir èxit en el mercat de treball.
o Empresa: ofereix serveis de proves de software, entrada de dades, i
control de qualitat i logística.
• Els consultors Specialisterne proporcionen serveis de valor igual o superior a
altres empreses.
Alguns dels clients :
Repte: Dotar d’igualsoportunitats laborals i socialsals nens i nenes amb TEA.

35. 35
• Delegacions a Dinamarca, Escòcia, Islàndia, Suïssa i Estats Units van
facturar 3 milions d’€ durant el 2010.
I ara a Espanya des de Barcelona!!!
• A través de SIC van accedir a contraparts locals, inversors i van entrar
en el programa Momentum del BBVA – ESADE.
• Actualment el primer grup de consultors té ja el seu diploma i comencen
a treballar a l’abril 2014. Un nou grup han començat el segon curs.
• Esperen tenir a més de 100 empleats amb autisme operant a España en
3 anys.
• Han obert nous nínxols: ensenyen a màquines a distingir entre ous bons i
dolents, modifiquen fotos, etc.
• Col·laboren amb empreses per a que contractin persones amb autisme, i
Specialisterne s’ocupa de la formació i del suport terapèutic.
Specialisterne - Dinamarca
Alguns exemples més a nivell internacional

36. 36
Social Diabetes - Catalunya
Alguns exemples més a nivell internacional
• Social Diabetes va néixer de la mà de l’innovador Víctor Bautista com una
necessitat personal de controlar els seus nivells d’insulina.
• Com a programador especialitat en Apps, va crear-ne una per us propi que
aviat va compartir amb amics.
• Va detectar oportunitat de negoci i va llençar una App molt més treballada
que permetia controlar l’estat de salut dels diabètics.
• Aviat els metges i les clíniques s’hi van interessar ja que era un element de
prevenció molt eficaç.
• El següent pas va ser degut a l’interès que les companyies d'assegurances
van mostrar en aquest App per tal de mirar de fer estratègies preventives
amb els malalts.
• Actualment és ja un referent per a les persones amb diabetis i per a aquells
que busquen informació sobre aquesta malaltia a nivell global.
Repte: Millorar la prevenció ensalut per als diabètics.

37. 37
Alguns exemples més a nivell internacional
Guayaki Yerba Mate – Argentina
Repte: Conservar la “mataatlàntica” oferint oportunitatssocials i econòmiques a lapoblació local.
• Guayaki Yerba Mate es va crear el 1996, per dos companys universitaris:
Alex Pryor des de Buenos Aires i David Karr del nord de Califòrnia.
• Van voler compartir la yerba amb el món, posant en valor els valors nutritius,
socials i ambientals del seu conreu sostenible.
• Model de negoci innovador (Market Driven) que uneix les compres dels
clients amb les comunitats productores sòcies Sud-Amèrica.
• Productors conreen sosteniblement la yerba mate de forma extensiva
conservant la pròpia selva o amb projectes de reforestació
• Generen un flux d'ingressos renovables que permet a aquestes comunitats
millorar les seves vides i restaurar les seves terres.
• Els seus projectes de restauració es localitzen a algunes de les regions més
pobres d'Argentina, Paraguai i Brasil meridional.
Disminució superfície
mata atlàntica

38. 38
Alguns exemples més a nivell internacional
Guayaki Yerba Mate – Argentina
• Treballen directament amb les comunitats indígenes i està esdevenint un
projecte revolucionari al ser desenvolupats per les pròpies comunitats, i una
inspiració per a altres comunitats indígenes.
• Membres de la comunitat Aché fan d’ambaixadors en altres comunitats per
mostraren la pràctica la sostenibilitat dels projectes.
• Està certificada com a Bcorp.

39. 39
Alguns exemples més a nivell internacional
Fundación DKV Integralia
• Fundación DKV Integralia, ONL creada per DKV on el model de negoci és
l’oferiment de Contact Centers portats per persones amb discapacitats per la
gestió integral i optimització de relacions amb clients.
• Donen servei a 17 empreses i s’ofereixen també als ajuntaments.
• Personal altament motivat i qualificats, amb sòlida formació en conceptes de
salut i suport personal mèdic.
• Un dels processos claus del projecte d'integració és la selecció de personal,
que té en comú els punts següents:
o Joves amb grans discapacitats, medul·lar i malalties degeneratives.
o Per gairebé tots els treballadors és la primera experiència laboral
després de la lesió o accident.
o Tendeixen a ser dependent de família.
• Actualment dóna feina a més de 250 persones des de Barcelona, Madrid, Jerez,
Dènia i Badajoz, i també en la seva experiència internacional a Polònia.
Repte: Facilitar la integraciósocial i professional depersones amb discapacitat.

40. 10
Alguns exemples més a nivell internacional
Riet Vell - Aragó/Catalunya
• La Sociedad Española de Ornitología, SEO va ser de les
primeres ONGs a Espanya que van provar model
empresarial per aconseguir objectius de conservació i
obtenir finançament alternatiu.
• Originàriament, Riet Vell era co-propietat de SEO i
d’altres petits accionistes.
• Dos espais per conservar on hi produeixen aliments
locals beneficiosos per la conservació d’hàbitats:
o Delta de l’Ebre à arròs ecològic
o Los Monegros à pasta feta amb “blat dur”
• No tenien experiència empresarial - problemes per
entrar al mercat.
• Necessitat d'adaptar-se a mercat: nova imatge, nou
target client, etc.
Repte: Preservar elsecosistemes deltaics i de secàper conservar avifauna.
40

41. 41
Alguns exemples més a nivell internacional
Fundación Santa María la Real – Aguilar de Campoo, Palència
• Fundación Santa María la Real des del poble d’Aguilar de Campoo a
Palència, desenvolupen estratègia empresarial exitosa, socialment
responsable.
• Origen va ser la primera Escola Taller a Espanya, per recuperar el Monestir
de Santa María la Real, fundada per Peridis.
• Estratègia: allí on surt una necessitat de treball, la Fundación mira d’armar
una empresa que doni aquest servei.
• La primera empresa va ser la realització i comercialització de la Enciclopedia
del Románico, actualment també digitalitzada.
• Actualment han diversificat moltíssim els serveis: construcció, hotels i
restauració, productora audiovisual, maquetes monuments, geriàtric,
domòtica, etc.
• Dóna feina actualment a més de 200 persones en la zona de la Montaña
Palentina, sent la segona empresa en importància (1a: Galletas Gullón)
Repte: Preservar el patrimonicultural del romànic creantriquesa en l’àmbit rural.

42. 42
Alguns exemples més a nivell internacional
Fundación Paraguaya – Paraguai
Repte: Educació emprenedoraen territoris amb extremapobresa o necessitats socials.
• La pobresa extrema al Paraguai és més gran a les àrees rurals on viu el 39%
de la població.
• Col·lectius amb més risc són famílies rurals mantingudes per dones i que
només parlen guaraní.
• Molts problemes d'accés a l'educació dels fills, especialment en la formació
professional i rural.
• A través de solucions integrades es busca eliminar la pobresa.
• Les Escoles Agrícoles Autosuficients: es busca convertir els fills de les
famílies beneficiàries del programa de micro finances a emprenedors rurals.
• És un model autosostenible d’èxit amb els elements d'ocupabilitat,
autosuficiència financera i orientació al mercat, replicat en 30 països.
• Es desenvolupa la metodologia de "aprendre fent, venent i guanyant",
participant en tot el cicle productiu.

43. 43
Alguns exemples més a nivell internacional
Fundación Paraguaya – Paraguai
Alguns Indicadors d'impacte:
• 53.000 famílies actives (capacitació de 30.000 dones).
• 12.433 famílies ja varen aconseguir superar la línia de pobresa d’ingressos en
el període 2011-2012.
• 605 famílies líders del programa van resoldre tots els seus indicadors de
pobresa en les dimensions de: ingressos i ocupació, salut i medi ambient,
educació i cultura, habitatge i infraestructura, organització i participació
ciutadana, i interioritat i motivació.
• 100% ocupabilitat dels seus graduats a l'escola agrícola.
• 126.000 préstecs.
• Desemborsament acumulat de 229 milions de dòlars des del 1985.
• Actualment delegacions en Regne Unit i Tanzània.

44. 44
Potencialitat de la
innovació social en
el territori.

45. 45
Potencialitats innovació social en el territori
• Necessitat de creació de l’ecosistema per a que la innovació social hi tingui
cabuda, no sols com un fet extraordinari.
• Involucrar a tots els actors implicats, no sols administracions, sinó també
empresaris, educació, societat civil, etc. No deixar-los-hi sempre la feina a
les administracions !!!
• No oblidar la importància i el potencial de la relació entre lo rural i lo urbà:
sempre es retro alimentaran mútuament.
• Buscar aliances, complementarietats: lideratges col·laboratius. Això les
empreses ho saben fer molt bé...
• I sobretot, ser “practititoners”!!! Portar a la pràctica sobre el terreny els
aprenentatges de tots els actors implicats, i buscar i promoure el SROI
generat.
• Un exemple que està iniciant-se en aquest moments, a la Cerdanya:
Algunes reflexions...

46. 46
El cas de
Smart Rural Hub
a la Cerdanya

47. 47
Potencialitats innovació social en el territori
Smart Rural Hub - Hàbitat Integrador d’Economia Ecològica
• Creació a Lles de Cerdanya d’un laboratori d’idees i un centre internacional
de Serveis i d’innovació, tècniques, tecnològiques i de governança destinat
al foment del desenvolupament rural sostenible.
• Es defineixen ells mateixos com un “Think & Do Tank”, l’Art de la Salut.
• Ha estat promogut per una sèrie de Business Angels que han decidit de
passar a l’acció.
• Centrat en tres temàtiques: Salut, Energia-Aigua i Aliments-Habitatge
• Es basa en tres pilars:
o Model de generació de nous projectes
o Centre internacional de serveis
o Activitats de demostració i disseminació.
• El seu objectiu final és replicar aquest model a la resta de territoris rurals
de Catalunya i la resta de l’estat espanyol, i també internacionalment.

48. Moltes gràcies
Jordi Juanós Amperi
UpSocial
jjuanos@upsocial.org
@UpSocialBCN | www.facebook.com/UpSocialBcn